Skip to main content

Full text of "Colección de documentos inéditos"

See other formats


HANDBOUND 
AT  THE 


UNIVERSITY  OF 
TORONTO  PRESS 


ZJóó 


COLECCIÓN 


DE 

DOCUMENTOS  INÉDITOS  DEL  ARCHIVO  GENERAL 

DE    LA 


A 


'///rr/r/f/    e/e    c/lcrrs/  n?r/r?> 


EL  ARCHIVERO  MAYOR 


D.  Próspero  de  Itofarull  y  illa  sea  ró. 


TOMO  III. 


PROCESOS 


Y  PARLAMENTOS 

DE 

«amiM9  amndb  3  tomm9 

CUSTODIADOS  EN  EL  ABCHIVO  GENERAL 


CORONA  DE  ARAGÓN, 


POR 

el  Archivero  mayor 


Tomo  III. 


En  el  establecimiento  lituurníleo  y  tipográfico  de 

O.   J08É  EUSEBIO    MONFORT. 


1848. 


J)p 


12 


JÜL  2  O  1961 

^ÍSirvvofjO!^ 


PARLAMENTO  EN  TOMA. 


SESIÓN    DEL    DÍA    25    DE    DICIEMBRE    DE    1412   (1). 


Reunida  la  comisión  de  los  veinte  y  cuatro,  recibió  la  siguien- 
te carta: 


Nuni.    «81. 


Ais  molt  reverends  egregis  nobles  e  honorables  senyors  f0i.  124c' 
lo  parlament  general  de  Cathalunya  — Molt  reverends  egre- 
gis nobles  et  honorables  senyors:  huy  scripte  de  la  pre- 
sent  a  lili  horas  apres  mig  jorn  los  consellers  de  Barchi- 
nona  han  reebuda  den  P.  de  Sentmenat  procurador  de 
Martorell  una  letre  la  quai  menciona  que  Castellvi  de  Ro- 


(1)  Aunque  en  el  proceso  la  sesión  de  este  dia  se  halla  continuada  co- 
mo del  año  1411,  creemos  que  fué  equivocación  del  escribiente;  pues  en 
el  cómputo  por  años  del  nacimiento  del  Señor,  el  dia  2a  de  diciembre,  se- 
imn  el  orden  natural  y  el  uso  constante,  debia  ser  ya  el  dia  de  año  nuevo. 


(C) 
sanes  es  pres  segons  que  en  la  letra  quels  dits  consellers 
trameten  aqui  en  sa  forma  a  luis  sindichs  ho  porets  veure: 
liavem  hoit  dir  per  alcuns   que  la  preso  de  aquest  castell 
es  stada  feta  per  mossen  Narnau  de  Sta.  Coloma  servidor 
e  de  casa  del   comte  de  Foix.  Les  provisions  qui  per  raho 
de  ago  son  stades   fetes   son   aqüestes:    que  lo  regent  la 
vagaria   et  en   Galceran  de  Gualbes  un  deis  dits  hic  son 
partits  de   continent  ab  certa  gent  darmes  e  sen  van  dret 
cami  a  Martorell   metent  via  fos  de  sagramental  a  fi  que 
ajust  hi   fornesque  lo  dit   loch   de  Martorell   deis  homens 
del  dit  sagramental  los  quals  vetlen  e   entenen   continua- 
ment  quel  dit  castell   no  puxa  haver  socors  ni   de   gent 
ni  de  vitualles  et  encara    que   facen   desar  totes  vitualles 
per  co  que  si  gent  ve  en  socors  del  dit  mossen  Narnau  et 
per  millor  teñir  lo  dit  castell   nos  puxen  ajudar  ni  servir 
de  les  dites  vitualles.  Perqué  senyors  ab  assats  gran  des- 
plaher  vos  notifiicam  aquesta  preso   mala  et  inoppinada  a 
nostre  descarrech  a  fi  que  per  vostres  reverencies  nobleses 
et  honorables  savieses  hi  sia  acordat  e  provehit  segons  vos 
semblara   fahedor  com  en  acó  nosaltres  nons  planiriem  de 
ferhi   nengunes    despeses    deis  bens    del  general   sino  tant 
com  daqui  nos  sera  ordenat  e  manat.  E  sia  molt  reverends 
egregis  nobles    e  honorables  senyors  en  vostra  guarda  et 
proteccio  la  Divinitat  santa.  Scripte  en  Barchinona  a  XXIII 
de  dehembre  del  apy  MCCCCX1. — Los  depputats  del  ge- 
neral de  Cathalunya  e    les  VI    persones  a  ells  adjuntes  a 
vostra  honor  apparellats. 


( < ) 

Visto  el  contenido  de  la  carta  que  precede,  acordóse  convocar 
al  parlamento,  como  efectivamente  se  hizo;  pero  ni  por  la  maña- 
na ni  por  la  tarde,  á  pesar  de  que  también  volvió  á  juntarse,  pu- 
llo adoptarse  sobre  el  asunto  ninguna  resolución. 


SESlOiV   del  iha   26. 


Xbrióse  con  la  lectura  de  la  siguiente  carta: 


Yúm.    '¿%'Í. 


Ais  molt  reverents  egregis  nobles  e  honorables  lo  par—  f0|#  1251. ' 
lament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rents egregis  nobles  e  honorables  senyors:  lo  vostre  correu 
qui  ha  portades  vostres  letres  al  noble  Narnau  Guillem  de 
Bellera  guovernador  de  regne  de  Valencia  segons  havem 
sabut  es  stat  a  la  dita  ciutat  et  ha  presentades  vostres  le- 
tres axi  al  dit  noble  guovernador  com  ais  honorables  jurats 
de  la  dita  ciutat  lo  XVII  del  present  mes  de  dehembre: 
e  lendema  tengueren  consell  general  en  la  dita  ciutat  de 
manament  deis  honorables  jurats  per  desliberar  sobre  la 
concordia  menejada  et  apuntada  per  ordinacio  de  vosaltres 
senyors  devaut  lo  molt  reverend  senyor  archabisbe  de  Tar- 
ragona et  del  noble  vegcomte  Dilla:  a  la  qual  segons  som 
eertiflicats  per  letres  los  dits  honorables  jurats  e  tota  la 
gent  de  be  de  la  dita  ciutat  havien  gran  plaher  et  la  vo- 
lien  et  lo  dit  noble  guovernador  ab  alcuns  de  la  sua  secta 


la  han  desviada  et  tolta  e  per  enburlarla  han  í'ets  pendre 
micer  Guillem  Caerá  dipputat  et  en  Jacme  et  Bernat  Vall- 
seguer  notaris  del  general:  lo  qual  correu  ha  demanades 
continuament  ab  diligencia  respostes  axi  al  dit  noble  guo- 
vernador  com  ais  dits  honorables  jurats  per  V  jorns  conti- 
nuus  apres  que  les  dites  letres  los  hac  presentades :  los 
(¡uals  resposta  alguna  no  li  han  volguda  fer  donar  ans  se- 
gons  letres  quen  havem  haudes  so  han  mes  en  meyspreu  pero 
per  relacio  del  dit  vostre  correu  ne  porets  esser  certifficats. 
Senyors  molt  reverends  egregis  nobles  et  honorables  com 
vos  hagui  rahonat  per  nostres  missagers  lo  dit  noble  guo- 
vernador  ab  nlcuns  de  sa  secta  han  presa  et  axiu  mostren 
lurs  obres  ampressa  de  perseguir  et  destrouir  de  fet  tots 
aquells  del  regne  de  Valencia  qui  a  lur  certa  et  determena- 
da  oppinio  en  la  successio  reyal  no  sien  obedients  oís  con- 
trasten en  res:  a  nosaltres  et  ais  altres  del  dit  regne  qui 
en  la  dita  error  no  volen  participar  nos  fallirán  justs  e 
deguts  remeys  pero  es  ver  que  les  persequcions  e  mals  trac- 
tes  et  oppressions  del  dit  noble  Narnau  Guillem  de  Bellera 
havem  volguts  maniffestar  en  los  parlaments  deis  regnes  et 
tenes  subjectes  a  la  reyal  corona  Darago  e  en  aquells 
cerquar  e  demanar  remeys  sens  scandels  e  perills  e  los  dits 
parlaments  per  exortacions  pregaries  consells  e  encarrechs 
ne  han  request  al  dit  noble  Narnau  Guillem  de  Bellera 
guovernador  lo  qual  no  solamcnt  no  ha  volgut  fer  o  se- 
guir les  pregaries  exortacions  consells  et  encarrechs  a  ell 
fets  e  donats  per  los  dits  parlaments  axi  ab  letres  com  per 
missageria  ans  segons  par  havents  aquelles  en  menyspreu 
et  vilipendí  no  ses  james  volgut  mudar  de  son  proposit. 
iVrque  senyors  molt  reverends  egregis   nobles  et  honora- 


( 0 ) 

bles  regraeiantvos  molt  e  tant  com  podem  vostra  bona  m- 
tencio  c  los  Ireballs  que  en  les  dites  coses  havets  volgut 
pendre:  vos  prcgam  affectuosament  que  la  relacio  del  dit 
vostre  corren  vullats  manar  continuar  al  peu  de  les  dites 
vostres  letres  et  de  les  coses  contengudes  en  aquelles  ab 
la  nostra  precedent  instancia  et  de  la  dita  presentado  fer- 
nos  testimoni  de  veritat  en  lesdevenidor.  E  sia  senyors  molt 
reverends  egregis  nobles  e  honorables  senyors  tots  temps 
vostra  guarda  Lesperit  sant.  Dada  en  Trahiguera  a  vint 
et  quatre  de  dehembre  del  any  de  la  nativitat  de  nostre 
Senyor  MCCCC  onze. — Los  del  parlament  del  regne  de 
Valencia  justats  en  la  vila  de  Trahiguera  a  vostra  honor 
apparellats. 


Y  en  visla  de  su  contenido  se  acordó  trasladarla  á  .Bonanato 
Pere,  embajador  últimamente  enviado  á  Valencia,  para  que  pu- 
diese practicar  las  gestiones  oportunas  con  Arnaldo  Guillermo 
de  Bellera  y  los  jurados  de  aquella  ciudad,  á  fin  de  lograr  cuan- 
to antes  el  objeto  de  su  embajada.  Pasóse  después  á  elegir  á 
Matías  Dezpüig  para  que  reemplazase  á  Luis  de  Requesens  en 
la  comisión  de  los  veinticuatro,  y  fueron  leídas  también  estas 
otras  cartas  que  siguen  : 


\iiin.  9S3. 


Tom.  18. 
Ais  molt  reverends  egregis  nobles  e  honorables  senyors  fol.  1253. 

lo  parlament  general  del  principal  de  Catalunya. — Molt  re- 
verends egregis  nobles  et  honorables  senyors :  a  vostra  le- 


(  io  ) 

tra  darrerament  a  nosaltres  tramesa  toquant  los  affers  de 
unitat  et  concordia  deis  nobles  e  cavallers  forans  ab  aquest 
parlament  per  lo  portador  de  la  present  havem  rehebuda 
responents  certifficam  les  vostres  reverencies  nobleses  et 
savieses  molt  honorables  que  sabut  per  relacio  deis  nostres 
missagers  en  la  dita  vostra  letra  mencionáis  lo  apuntament 
o  tractament  de  la  dita  concordia  hauts  aqui  per  via  de 
parer  jatsia  per  causa  de  la  dita  concordia  et  altres  coses 
eontengudes  en  la  explicacio  de  la  dita  ambaxada  per  part 
vostra  feta  a  nosaltres  per  los  molt  reverends  e  honorables 
senyors  larchabisbe  de  Tarragona  bisbe  Durgell  abbat  de 
Monserrat  o  altres  missagers  vostres  a  nosaltres  tramesos 
haguessem  destináis  certs  ambaxadors  ais  molt  reverends 
pares  en  Christ  lo  bisbe  barons  cavallers  jurats  et  altres  no- 
tables persones  de  la  ciutat  de  Valencia:  attes  que  segons 
la  dita  relacio  deis  dits  nostres  missagers  los  affers  de  la 
dita  concordia  eren  ya  en  major  anantament  et  particula- 
ritat  de  termes:  desliberam  per  consultar  los  dessus  dits  se- 
guons  era  stat  empres  per  los  dits  nostres  missagers  tra- 
metre  a  la  dita  ciutat  la  hun  de  aquells  co  es  lo  honorable 
micer  Jacme  Palagri  al  qual  zelants  lacceleracio  deis  affers 
principáis  donam  carreen  de  spatxar  et  abreviar  tant  com 
los  possible:  e  jatsia  apres  la  partide  de  abdues  ambaxades 
ab  diverses  letres  hajam  sollicitats  et  instats  aquelles  de 
lur  tornada  ab  spatxament  deis  affers  encara  algune  de 
aquelles  no  havem  recobrada  crehem  quey  ha  dada  dila- 
cio  lo  viatge  de  la  mar  que  es  incert  a  vegades:  esperam 
empero  aquelles  de  dia  en  dia:  les  quals  retornades  e  sa- 
buda  la  intcncio  e  delliberacio  deis  dessus  dits  per  relacio 
de  aquelles  c  haud  nostre  accord  prestament  per  ben  ave- 


( 1i ) 

nir  deis  afl'ers  del  regne  et  contemplacio  de  vosaltres  en 
la  forma  per  los  dits  nostres  missagers  recitada  o  en  lo  me- 
morial en  vostra  letra  inclus  expressada  o  en  altre  ma- 
nera que  pugua  esser  millor  pus  segura  prompta  et  útil  a 
la  direccio  deis  affers  per  nosaltres  sera  donat  tot  loch  e 
manera  possibles  e  rahonables  a  la  dita  unitat  e  concordia: 
en  tal  manera  que  evidentment  conexerets  que  no  haufa 
stat  per  nosaltres  e  que  algún  o  alguns  de  aquest  parla- 
ment  o  de  la  ciutat  de  Valencia  no  hauran  donat  o  pro- 
curat  en  alguna  manera  desviament  de  les  dites  unitat  e 
concordia  les  quals  ab  gran  eviditat  desijam  per  beneffici 
de  la  cosa  publica  no  solament  de  aquest  regne  mas  encara 
de  totes  les  terres  a  la  reyal  corona  sotsmeses.  E  si  al- 
gunes  coses  molt  reverents  egregis  nobles  e  honorables  se- 
nyors  vos  son  plasents  scrivitsnosen  íiablament.  E  guartvos 
Lesperit  sant.  Scripte  en  Vinalaroc.  et  sagelíada  ab  lo  sa- 
gell  secret  del  reverent  bisbe  de  Valencia  a  XXII  de  de- 
hembre  del  any  MCCCC  onze. — Lo  parlament  general  del 
regne  de  Valencia  apparellat  a  vostra  honor. 


ÉTiíná.  *¿§4. 

íiini.  18. 

Ais  molt  reverends  egregis  nobles  e  honorables  senjors  rol.  1253. 
lo  parlament  general  de  Cathalunya. — Molt  reverends  egre- 
gis nobles  e  honorables  senyors:  en  aquests  dies  pus  pro¡> 
passats  son  stats  davant  nosaltres  los  consellers  daquesta 
ciutat  de  Barchinona  e  los  consols  de  la  mar  ab  cert  nom- 
ine dé  merquadei>   de  la   dita    riulal  et    liannos  proposal 


(  *I2  ) 
la  guerra  que  los  genovesos  e  lurs  corsans  han  feta  et  l'an 
continuament  a   la   nació  cathalana  e   com    per  raho  de 
aquesta  guerra  et  per  les  naus  qui  uy  sinch  troben   fort 
poques  en  nombre  et  fort  poques  en  lurs  buchs  atesa  la 
granea  que  huy  han  les  naus  ab  que  van  los  dits  genove- 
sos e  naveguen  et  ab  les  quals  nostres  naus  los  dits  nostres 
mercaders  nos  poden  en  les  mars  poderosament  deffendre 
axi  com  sena  necessari  a  la  mercadería  et  es  gran  decahi- 
ment  de  ques  segueix  gran  dan  al  general  et  a  la  cosa  pu- 
blica de  aquell:  car  cessant  la  merquaderia  cessa  que  nos 
han  tan  grans  preus  de  les  generalitats  et  los  drets  de  aque- 
lles  no  son  collits  axi  integrament  et  quieta  com  solien  :  e 
sobre  acó  conclohent  han  volgut  dir  jatsia  a  aquesta  ciutat 
paguen  gran   e  grossa  part  en  les  dites  generalitats  pero 
que  encara  ells  nos  pregaven  que  per  salut  e  mes  be  del 
dit  general  et  sostenimente  reparacio  de  aquell  et  de  lasua 
cosa  publica  com  no  hi  vessen  altre  via  millor  ni  pus  salu- 
dable  nosaltres  o  lo  dit  general  degues  fer  de  nou  de  sos 
bens  quatre  cossos  de  gualeas  grossas  semblants  de  aque- 
lles  de  Flandes  exercitades  et  apparellades  les  quals  ells  se 
armaran  a  lur  punt  car  ab  aquelles  ells  faran  et  mantendrán 
lur  mercaderia  poderosament  et  segura  conservant  et  auc- 
mentant  lo  be  de  la  cosa  publica  et  de  les  generalitats  gran 
valor:  et  nosaltres  hauda  delliberacio  et  nostre  pie  accord 
havemlos  respost:  que  posat  que  alguns  sien  de  oppinio  que 
les  coses  per  ells  proposades  contenen  veritat  en  gran  part 
pero  que  en  cosa  o  deffensio  axi  urgent  o  ponderosa  o  to- 
quant  capitols  de  cort  nosaltres  no  havem  poder  de  prove- 
nir ni  a  aquella  respondre  en  alguna  certitud  e  queu  con- 
sultariem  a  vosaltres  senyors  a  qui  pertany  pus  propiament 


( «3 ) 

la  dita  resposta  e  provisio.   Perqué   notiíficamvos  senyc-rs 

totes  les  dites  coses  a  fi  que  per  vostres  reverencies  noblesas 
et  honorables  saviesas  hi  sia  provehit  hauda  vostra  bona 
desliberacio  et  seguons  millor  vos  semblara  fahedor.  E  no- 
saltres  compliremho  si  et  cora  per  vosaltres  senyors  sera 
ordonat  et  a  nosaltres  rescrit.  E  sia  molt  reverends  egregis 
nobles  e  honorables  senyors  Lesperit  sant  en  vostra  guar- 
da. Scripte  en  Barchinona  a  XXII  de  dehembre  del  any 
mil  quatrecents  XI. — Los  dipputats  del  general  de  Cata- 
lunya et  les  VI  persones  a  ells  adjuntes  apparallats  a  vostra 
honor. 


Terminada  la  lectura  de  las  cartas  que  preceden ,  se  procedió 
á  elegir  al  abad  del  Estany  y  á  Berenguer  Serrat,  para  reempla- 
zo del  abad  de  San  Cucufate  y  de  Narciso  Astruc  en  la  comisión 
de  los  veinticuatro.  Últimamente  se  trató  de  la  defensa  de  Cata- 
luña ;  pero  nada  se  resolvió. 


SESIÓN    DEL    DÍA    27 


Después  de  haberse  tralatado  de  las  cuestiones  suscitadas  en- 
tre el  gobernador  de  Rossellon  y  Juan  de  Vilamarí  y  de  la  ocu- 
pación del  castillo  de  Palau  Caverdera  ,  se  procedió  á  elegir  á 
Juan  Pedro  Fahena,  para  que  sustituyese  á  Raimundo  de  Bages 
en  la  comisión  de  los  veinticuatro.  Se  acordó  también  despachar 
la  siguiente  carta  : 


(  M 


\lll6».   «85. 


rol.  1259.  Alsreverend  nobles  e  honorables  senyors  los  dipputats  del 
general  de  Cathalunya  et  sis  persones  a  ells  adjuntes. — Re- 
verends  nobles  et  honorables  senyors:  jaus  havem  scrit  com 
enteniem  et  stavem  en  deliberado  et  acord  de  metre  e 
posar  lo  principat  de  Cathalunya  en  general  e  comuna  de- 
fensio:  a  present  vos  certifficam  que  en  plena  concordia  de 
tots  havem  ordonat  que  per  metre  e  posar  lo  dit  principat 
en  orde  de  general  e  comuna  deffensio  segons  es  dit  sia  do- 
nat  sou  de  les  monedes  del  general  a  M  bacinets  et  M  pi- 
llarts  e  Mballesters  deis  quals  a  present  sien  hauts  tan  sola- 
ment  D  bacinets  et  D  piilarts  tro  sus  hajats  altra  letra  nos- 
tra.  Perqué  volem  eus  pregam  que  decontinent  sia  parada 
taula  per  haver  e  acordar  de  la  dita  gent  e  que  acordets  e 
donets  sou  acustumat  a  aquella  tro  sus  en  lo  dit  nombre  de 
D  bacinets  et  D  piilarts:  e  siats  avisats  que  lo  sou  sia  donat 
a  persones  quil  meresquen  et  quil  sapien  servir  qo  es  nobles 
cavallers  gentilshomens  ciutadans  e  burguesos  honrats  et 
gent  de  be  e  no  gent  menuda  e  sotil  :  car  en  acó  va  molt 
a  la  honor  del  principat  e  be  avenir  deis  affers  en  que  sem- 
blant  gent  ha  servir:  e  enlendemig  mentre  vosaltres  haurets 
aquesta  gent  nosaltres  haurem  aci  elegit  o  elegits  capita  o 
capitans  per  regir  et  guovernar  aquella  car  lo  sou  nols  deu 
correr  tro  sus  del  dia  de  la  mostra  avant  et  decontinent  se- 
rets  avisats  com  ne  per  qui  se  guovernaran  ne  que  hauran 
afer  :  e  a  cascun  qui  pendra  lo  dit  sou  íets  fer  lo  jura- 


i:í  ) 

ment  qüey  trametem  ordonat  dins  la  prese»!  ineUiBi  axi  es 
<»rdonat  per  tots  nosaltres.  E  sia  lo  sant  Sperit  vostra  guar- 
da. Dada  en  Tortosa  sots  lo  sagell  secret  del  molt  reve- 
rend  archabisbe  de  Tarragona  a  XXVII  de  dehembre  del 
anv  mil  CCCCXII.—  Lo  parlament  general  del  principat  de 
Cathalunya  apparellat  a  vostra  honor. 


SESIÓN    Mil.    día    29. 


Asistieron  en  oslo  (lia  ios  embajadores  de  Francia,  y  presen- 
taron las  tres  cartas  que  siguen  : 


Tom.  18. 

Archiepiscopis  episcopis  et  alus  prelatis  ac  etiam  mag-  fo1- 126:'- 
nifficis  nobilibus  ac  prudentibus  viris  comitibus  vicecomi- 
tibus  baronibus  civibus  aliisque  personis  ad  consilium  seu 
parlamentum  patrie  seu  partium  Cathalonie  congregatis  seu 
de  próximo  congregandis  amicis  nostris  carissimis. — Karo- 
lus  Dei  gratia  francorum  rex  archiepiscopis  episcopis  et 
alus  prelatis  ac  etiam  magnificis  nobilibus  et  prudentibus 
viris  comitibus  vicecomitibus  baronibus  civibus  aliisque 
personis  ad  consilium  seu  parlamentum  patrie  seu  partium 
Cathalonie  congregatis  seu  de  próximo  ut  dicitur  congre- 
gandis amicis  nostris  carissimis  salutem  et  sincere  dilectio- 
nis  affectum.  Amici  canssimi  :  uchusque  late  satis  alíectio 


(  H>  ) 
quam  ad  canssimam  consanguineam  nostram  Yolandam  ea- 
rissimi  consanguinei  nostri  Ludovici  Sicilie  regís  consortem 
et  ipsius  rcgni  reginam  filiamque  quondam  clare  memo- 
rie  defuncti  Johannis  olim  regís  Aragonum  consanguinei 
nostri  ipsorumque  regis  et  regine  liberis  propinquo  nexu 
sanguinis  mérito  nos  ad  hec  inducente  gerimus  magnifficis 
dicretisque  providcntiis  vestris  innotuit:  quodque  jus  quod 
in  regnis  et  terris  que  dictus  deffunctus  rex  Johannes  dum 
viveret  et  decessit  obtinebat  eisdera  regine  Sicilie  et  suis 
liberis  hereditario  jure  competit  prout  lucide  multum  tam 
per  scripturas  documentaque  legitima  quam  etiam  ex  quam- 
plurium  doctorum  et  litteratorum  virorum  solempnium  op- 
pinionibus  fuimus  informati  secundum  justitie  metas  qui- 
bus  nemini  mentís  eque  licet  sana  conscientia  contrahire 
per  vestros  et  aliorum  ad  quos  super  hoc  nunc  spectat  de- 
claratio  fieri  discretiones  providas  quam  citius  possibile  fue- 
rit  declaretur:  ob  quam  rem  ut  ad  effectum  eadem  justitia 
mediante  célere  deduci  valeant  jamdiu  dilectos  et  fideles 
consiliarios  nostros  episcopum  Sancti  Flori  et  Enricum  de 
María  primum  nostri  Parisius  parlamenti  presidentem  nec 
non  Robertum  de  Challus  senescallum  Carcassone  milites  ad 
partes  regnorum  et  terrarum  predictarum  ad  vos  scilicet  et 
alios  ad  quos  spectat  ut  dictum  est  ambaxiatores  nostros 
duximus  inter  cetera  specialiter  destinandos:  ac  quorum  al- 
ter  videlicet  dictus  primus  presidens  ad  nos  noviter  est  re- 
gresus  ex  cujus  relatibus  una  voce  nobis  faceré  serióse  di- 
discimus  prudentia  notabilia  et  quoque  atque  grata  que  per 
vestras  sollicitudines  nostri  contemplatione  prefatis  amba- 
xiatoribus  facta  dictaquc  fuere  responsa  quod  profecto  gra- 
tanter  audivimus  et  exinde  vobis  inmensas  refferimus  gra- 


( l< ) 

tiarum  actiones.  Sane  cum  in  hujusmodi  nogotio  tam  ex- 
celso nil  aliud  velimus  aut  queramus  nisi  ea  que  vobis  justa 
videbuntur  in  juris  dictarum  consanguinee  et  consangui- 
neorum  nostrorum  declaratione  secundum  prefatam  justi— 
tiam  predicte  competunt  equa  lance  rejectis  favoribus  ami- 
citiis  inimicitiis  quibuscumque  judicentur:  amicitias  vestras 
intrinsecis  nostre  mentís  affectibus  deprecamur  quatenus 
ipsius  justitie  viam  sicuti  cepistis  et  non  alias  insequen- 
tes  in  ea  perseverando  quam  citius  quamque  celerius  fieri 
poterit  ad  quem  de  jure  secundum  eandem  justitiam  reg- 
na  terreque  predicte  competunt  declarare  festinante  sich 
et  taliter  in  hoc  sicut  de  vestris  probis  fidelitatibus  plena- 
rie  confidimus  et  quod  apud  Deum  et  homines  laudem  sine 
ullo  reprehensionis  óbice  reportare  debeatis  quodque  con- 
tentionis  debita  nunch  aliqua  inconvenientia  ex  hoc  subse- 
qui  vel  oriri  non  valeant  in  futurum  :  tenentes  indubie  quod 
si  qui  vos  in  hujusmodi  justitie  via  per  obliquum  vel  de 
facto  nisi  fuerimus  impediti  ad  resistendum  contra  ipsos 
tanquam  contra  nostros  propios  hostes  forti  manu  tam  nos- 
tra  quam  principum  domus  nostre  amicorumque  confede- 
ratorum  et  subditorum  nostrorum  vos  in  hoc  confortando 
et  vices  vestras  auxiliando  dispositos  nos  reperietis  atque 
promptos.  Et  ut  super  premissis  et  ceteris  negotium  istud 
tangentibus  de  nostra  intentione  ultra  illa  que  per  dicto— 
rum  priorum  ambassiatorum  nostrorum  organa  sentistis  va- 
leatis  plenius  informan  ecce  per  Ludovicum  comitem  ven- 
docmensem  consanguineum  nostrum  fratrem  magnum  cam- 
bellanum  et  Galterum  de  Passato  militem  ct  cambellanum 
consiliarios  nostros  fidelcs  dilectos  ob  vestram  presentiam 
mittimus  de  presentí  quos  quesumus  gratanter  auditote  et 
TOMO  TIÍ.  2 


(  18) 
eorum  ot  cujuslibet  ipsorum  sermonibus  parle   riostra  pro- 

i'erendis  istud  negotium  tangentibus  íidem  daré  velitis  cre- 
dulam  tanquam  nostris  quecumque  vobis  grata  fuerint  no- 
bis  fiducialitcr  intimantes  vobis  libenlibus  implccturos.  Data 
l'arisius  quinta  decima  mensis  septembris. 


\úm.     «8*. 


Tona.  18. 
rol.  12G3.        Ais  reverends  peres  en  Diou  nobles  et  satches  et  nous 

traschiers  et  grans  amis  las  gants  duv  parlamant  de  Catlia- 
lonva. — Treschiers  et  grans  amis:  il  lia  pleu  a  mossegner  le 
roy  continuant  la  trasbon  et  singulier  affeccion  quel  ha 
tot  jorn  eut  et  a  garder  le  bon  droit  que  riostré  trascliier  et 
trasamee  compagnee  la  regne  et  nous  anlfans  et  sieus  ont 
¡i  la  succession  du  rayaume  Daragon  pour  vos  infformer  ben 
a  píen  de  su  intención  sur  ce  envoyer  par  della  son  tras- 
chier  et  ame  cosin  le  de  Vendesme  grant  chambellan  de 
Franee  en  sa  companyia  son  ame  et  leal  consellier  cham- 
bellan mossegner  Guautier  de  Passat  le  qaixs  en  faysanl 
lour  voyatge  sount  venuts  pardeves  nous:  si  avons  retenu  le 
dit  messenyer  Gauchier  et  parlamant  messenyer  Rubert  de 
Chaluz  senescal  de  Carcassona  pour  lempeyer  part  dessa  au 

bien  de  ceste  besonye  et  obvier  a  leur  pusse  da naves 

contrayres  a  ce:  et  pour  ce  que  nous  avons  plenamant  in- 
forme nostre  cosin  de  nostre  volente  evensinant  celle  de 
tnon  dit  senvor  sur  ceste  materie  e  reverend  pere  en  Diou 
nostre  trascliier  et  ben  ame  le  vescha  de  Sant  Flor  consellyer 
de  mon  dit  senvor  le  rov  et  ausi  noz  trauscher  e  feus  con- 


(  I"  ) 
scllicrs  le  sira  de  Venterol  nostre  chambellan  mossenver 
Johan  de  Sauze  et  monssenyer  G.m  Suiyet  les  queixs  nos 
envoyons  presentamant  part  della  pour  ceste  cause  nous 
vous  prions  trescerres  que  les  vullez  croyer  como  nous  mey- 
see  et  vous  requerons  tant  affectuosament  et  de  si  grant 
desir  que  pus  plouons  que  les  coses  queus  et  cuadelx  vos 
diront  et  requiront  de  part  nous  de  tout  vostre  povoir  vu- 
llaz  acomplir  auxi  que  fariets  pour  nous  si  personalmente 
hi  forons  presents.  Et  si  chosa  voletes  que  pour  vous  fere 
puiyons  fiablament  le  nous  signifions  e  nous  le  fierons  de 
trascout.  Trascher  et  grans  amis  notre  Segneur  vous  haya  en 
sa  guarde.  Scripte  en  nostre  chastiell  de  Tarascón  le  XXII 

iorns  de  nohembre. — Loys. — Phm. — Le  rov  de  0-    i- 

J  J        Sicilie 

et  duch  Damon  comte  de  Provence. 


Mam.  9HH. 


Tora.  18. 
Ais  reverend  peres  an  Diou  nobles  et  saches  e  nous  tras-  M- 1266. 

chers  et  grans  amis  las  gants  duyt  parlamant  de  Catha- 
lonya. — Traschers  et  grans  amis  il  ha  pleu  a  mossegner  le 
roy  continuant  le  trasgrant  et  singulier  affeccion  quil  ha 
touts  jorns  eue  et  a  guarder  le  bon  droyt  que  nous  e  nous 
anfants  hauen  a  la  succession  duu  reyaume  Daragon  pour 
vous  informer  ben  a  píen  de  su  intención  surce  envoyr  par- 
della  son  trascher  et  ame  cosin  el  lemen  le  comte  de  Ven- 
dóme grant  chamberlam  de  Franca  et  en  sa  companyie  son 
ame  et  leal  consellier  et  c.hamberlan  mossenver  (íauter  de 


Passat  le  qucus  eníaysant  lour  voyatge  son  venuyts  panda- 
ver  mossegner  e  nous  sia  retenu  mon  dit  senyor  le  dit 
mossegner  Gautier  et  parallamant  mossen  Robert  de  Cha- 
luus  senescau  de  Carcassone  pour  les  empleyer  pardessa  au 
bien  de  ceste  besunye  et  obvier  lautre  prinsse  dalcuns  con- 
traris  ace:  et  pour  ce  que  mon  dit  senyour  e  nous  a  vons 
planamant  informier  de  nostre  volente  et  cnsinant  celle  de 
mon  dit  senyor  le  roy  sour  ceste  materie  et  reverend  pere 
en  Diou  nostre  trascher  e  ben  ame  le  vescha  de  Sant  Flor 
consellyer  de  mon  dit  senyor  le  roy  et  ausi  nous  ames  et 
feals  conselliers  le  chira  de  Venterol  chambellan  de  mon 
dit  senyor  mossenyer  Johan  de  Sausa  et  mossenyer  Guillem 
Suyet  les  queus  vous  envions  presentamant  part  della  pour 
ceste  cause:  nous  vous  prioms  traschers  que  les  vullas  croyre 
como  nous  mesmos  et  vous  requirons  tant  aflectuosamant 
et  de  assi  gran  desir  e  voler  que  pus  plouons  que  las  dio- 
sas que  elx  et  chagun  delxs  vo  dirant  de  part  mon  dit  se- 
nyor et  nous  de  tout  vostre  poer  vulles  acomplir  axi  que 
faries  pour  nous  si  nous  etions  en  persona.  Et  si  chosa  vol- 
res  que  pour  vous  puxam  fare  le  nous  signiffieis  fiablamant 
e  nous  le  ferons  de  trasboncoyr.  Traschers  et  grans  amis 
le  sant  Sperit  vous  et  en  sa  guarda.  Scrita  en  nostre  chas- 
tiell  de  Tarascón  le  XXII  jorn  de  nohembre. — Yolant. — 

t    i    ¥  t  j    Jerusalem  ,     ,         ,^ 

1.  de  Lacroius. — La  revna  de  0.  ...  ducnesse  Demon 

*'  Sicihe 

contesa  de  Provenga. 


Terminada  la  lectura  de  estas  cartas  ,  el  obispo  de  Saintflour 
nizo  sobre  su  contenido  un  largo  discurso  en  francés,  el  cual  filé 
contestado  por  el  arzobispo  de  Tarragona. 


(  21 


SESIÓN    l>EI.    1)1  A    30 


Se  trató  del  pago  de  algunas  cantidades  que  adeudaba  el  par- 
lamento ;  acordóse  conceder  prestada  una  galera  del  general 
al  conde  de  Córcega  y  á  su  hermano  Juan  de  Istria  ,  y  se  resol- 
vió despachar  las  órdenes  necesarias  para  la  franqueza  de  de- 
rechos concedida  á  los  bienes  y  efectos  del  papa  á  su  entrada  y 
salida  del  principado.  Últimamente  se  procedió  á  la  elección  de 
Pedro  de  Canadal  para  que  reemplazase  á  Luis  de  Requesens 
en  la  comisión  de  los  veinticuatro. 


SESIÓN    DEL    DÍA    31 


Tratóse  de  la  pacificación  de  los  bandos  que  habia  en  Valen- 
cia, y  del  socorro  que  Nicoloso  de  Auria  habia  solicitado  para  el 
reino  de  Cerdeña. 


SESIÓN    DEL    DÍA    2    DE    ENEKO. 


Después  de  haberse  encargado  á  la  comisión  de  los  veinticua 
tro  lo  relativo  á  la  defensa  y  protección  del  valle  de  Aran ,  y  de 
haberse  tratado  del  pago  de  la  gente  de  guerra  que  se  estaba 
alistando  para  la  defensa  del  principado  ;  comparecieron  nueva- 
mente los  enviados  de  Francia  y  presentaron  el  siguiente  es- 
crito : 


(22  } 


\  ii  ni  989. 


Tom.  18. 
rol.  1275.        Primo  magnifficus  et  potens  dominus  comes  vindocmen- 

sis  et  Geraklus  episcopus  Sancti  Flori  aliique  ambassiatores 
principum  et  domine  predictorum  pro  parte  principum  et 
domine  sumarunt  et  requisiverunt  dictum  parlamentum  qua- 
tenus  solicite  et  absque  fraude  intendant  ad  debitam  cog- 
nitionem  veré  justitie  per  parlamentum  genérale  regnorum 
et  terrarum  corone  Aragone  subjectarum  de  et  super  de- 
bato juris  successionis  vestrorum  regnorum  et  terrarum  ju- 
ridice  fiendam. — Et  hanc  requestam  amplius  declarando 
dixerunt  quod  in  dicta  debita  cognitione  veré  justitie  tien- 
da sex  requiruntur  conditiones. — Prima  est  quod  cognitio 
veré  justitie  fiet  palam  publice  et  nothorie  non  occulte  sicut 
a  sanctis  patribus  et  canonicis  et  imperialibus  constitutio- 
nibus  est  sancitum  et  ordinatum. — Secunda  conditio  quod 
locus  parlamenti  generalis  tutus  et  conveniens  assignetur 
diesque  partibus  cum  sufficienti  intervallo  designetur  quod- 
que  competitorum  quilibet  ad  diem  et  locum  debite  evo- 
cetur  seu  saltem  ipsis  et  ipsorum  cuilibet  dies  et  locus  in- 
timentur  quodque  ad  plenum  partes  in  jurium  suorum  de- 
ductione  audiantur  per  ad  id  exequendum  ex  parte  gene- 
ralis  parlamenti  debite  deputatos  seu  depputandos.  Hec  con- 
ditio trimembris  convenit  omnijuri  et  rationi. — Tertia  quod 
attenta  magnitudine  et  gravitate  cause  et  competitorum  per 
parlamentum  genérale  non  pauci  sed  in  numero  satis  gran- 
el i  et  sufficienti  debite  depputentur  qui  de  et  super  pre- 


{  25  ) 


missis  eognoscere  dicero  declarare  el  alias  ordinare  debe- 
bunt:  et  videtur  quod  numerus  duodenus  non  minor  esset 
sufíiciens  quoniam:  Integrissimum  est  judicinm  etc. — Quarta 
quod  hi  qui  per  parlamentum  genérale  ad  cognitionem  veré 
justitie  debite  depputabuntur  et  eligentur  sint  viri  bone 
fame  et  oppinionis  literati  et  in  judiciis  experti  nullique 
partium  debite  suspecti:  et  hec  sunt  conditiones  que  secun- 
dum  canónicas  et  imperiales  constitutiones  in  judicibus  ve! 
arbitris  solempnibus  exhiguntur. — Quinta  quod  in  cogni- 
tione  veré  justitie  cessent  omnia  et  s-ingula  per  que  et  jura 
et  alia  verissimiliter  verunt  posse  perverti  seu  deíferri  ju- 
dicium  sicut  odium  timor  favor  presertim  et  similia:.  quod- 
(¡ue  super  hiis  exhigatur  a  quolibet  eligendorum  in  judi- 
cem  vel  arbitrum  solempne  juramentum. — Sexta  quod  prin- 
cipales vel  eorum  ambassiatores  et  procuratores  ad  lorun; 
et  diem  eis  ut  est  premissum  intimandos  vel  ad  alium  lo- 
cum  a  loco  parlamenti  generalis  per  unam  dietam  pro- 
pinqum  non  accedant  cum  armis  nec  cum  magna  gentium 
comitiva  que  etiam  videretur  limittanda  ad  numerum  cen- 
tum  personarum  equitaturarum  ad  plus  :  quodque  com- 
petitores  qui  in  persona  interfuerint  et  procuratores  ab- 
sentium  cum  mandato  et  potestate  speciali  suorum  domi- 
norum  habeant  solempniter  promittere  vovere  et  jurare 
quod  stabunt  dicte  declarationi  et  ordinationi  sicut  premit- 
titur  et  non  alias  tiende  per  depputatos  ad  id  per  parlamen- 
tum genérale  seu  dupplo  majorem  partem  vel  majorem  et 
saniorem  ipsorum  partem  facta  comparatione  personarum 
nec  directe  per  se  vel  alium  ullis  unquam  temporibus 
contravenire  procurabunt  nec  contravenient  quoquomodo. 
Quod  si  singuli  competitores  boc  debite  faceré  et  promit- 


(  24  ) 
tere  voluerint  servatis  per  omnia  et  debite  eompletis  con- 
ditionibus   suppra  declaratis  in  veré  justitie   recognitione 
hoc  compleri  et  fieri  predictorum  principum  et  domine  nec- 
non  domini  Ludovici  dictorum  regis  et  regine  Hierusalem 
et  Sicilie  primogeniti  nomine  ambassiatores  predicti  offe- 
runt.  Iste  modus  procedendi  juridicus  videtur  vereque  tran- 
quillitatis  et  pacis  hujus  regie  corone  perpetuo  inductivus. 
— Secunda  principalis  requesta  est  quod  parlamentum  ve- 
nerabile  Cathalonie  rogat  affective  tam  de  jure   non  obe- 
dienti  audientiam  super  juris  sui  prossequtionem  denegando 
tam  etiam  de  facto   omnes   et  singulos    competitores   qui 
quacumque  oratione  captata  veré  vel  fíete  gentes  armorum 
externas  seu  regnicolas  tenere  moran  vel   intrare  fecerint 
in  regnis  et  terris  et  dominiis  corone  Aragonum  et  omnes 
et  singulos  qui  occasionem  vel  causas  sicut  gentes  armíge- 
ras congregandi  dederint  ad  ejiciendum  ipsas  extra  regna 
térras  et  dominia  predicta  ut  per  hec  veré  justitie  recog- 
nitio  impediri  seu  retardan  queat  quoquomodo  :  tales  enim 
modi    justitiam    prossequendi  jomni  jure    sunt   dampnati. 
Oblatumque  fuit  parlamento  ex  parte  dictorum  principum 
et  domine  quod  si  ad  expellendum  premissas  gentes  armí- 
geras auxilio  dominorum  dictorum  et  juvamine  indigerint 
parati  sunt  et  erunt  expensis  propriis  et  absque  gravamine 
regnicolarum  domini  predicti   parlamentum   juvare    et   in 
gentium  armatarum  numero  per  dictum  parlamentum  in- 
timando sibi  subvenire  et  super  biis  potestas  providendi  per 
principes  et  dominum   premissos  concessa  et   comissa  fuit 
domino  comiti   premisso. — Teríia  requesta  quod  si  parla- 
mentum nollet  vel  non  posset  illas  gentes  armigeras  reji- 
cere  vel  ad  ülud  faciendum  competitorum  eas  veré  vel  fíete 


C  25  ) 
tendentes  debite  cogeré  lolleret  et  sustineat  pacienter 
quod  predictorum  principum  ex  parte  in  hiis  regnis  terris 
et  dorainiis  intrare  et  morari  valeant  et  possint  gentes  ar- 
morum  ad  resistendum  violentie  et  oppressioni  aliorum 
competitorum  et  fortifficandum  illos  qui  ad  recognitionem 
veré  justitie  debite  intendere  voluerint:  quodque  ipsis  gen- 
tibus  armorum  ob  premissa  in  hiis  partibus  intrantibus  fa- 
vorem  impendant  parlamentum  et  incole  patrie  ut  ad  ip- 
sorum  comodum  et  conservationem  depputatis.  Hec  requesta 
equalitatem  continet  nec  aliter  dictorum  principum  honor 
conservan  potest. — Oblatum  fuit  parlamento  quod  eo  casu 
quo  ut  premissum  est  gentes  armorum  pro  parte  principum 
dictorum  in  hiis  regnis  terris  et  dominiis  intrassent  et  pro- 
curante parlamento  vel  alus  quibusvis  ceteri  competitores 
veré  vel  íicte  gentes  armorum  in  his  terris  tenere  vellent 
ipsos  extra  regna  et  térras  et  dominia  cum  effectu  et  abs- 
que  fraude  ejiceret  pariter  pro  parte  principum  fiet  et  abs- 
que  ulla  contradictione  et  dilatione  quavis. — Insuper  am- 
bassiatores  predicti  obtulerunt  parlamento  dictorum  prin- 
cipum et  domine  ex  parte  quod  licet  luce  clarius  de  omni 
jure  ratione  pacto  et  consuetudine  jures  succedendi  in  reg- 
nis terris  et  dominiis  corone  Aragonum  subjectis  specialiter 
ad  serenissimam  Yolandam  reginam  Hierusalem  et  Sicilie 
jamdictam  filiam  unigenitam  preciare  memorie  domini  Jo- 
iiannis  Aragonum  ultimi  regis  posteritatem  habente:  atta- 
men  si  declárala  pro  ipsa  ut  indubie  speratur  juslitia  tres 
linjus  corone  Aragonis  status  attendentes  honorum  utili- 
tatum  excreseentias  que  inde  obvenire  corone  Aragonis  spe 
firma  sperantur  cum  per  hec  sub  eodem  dominio  perpetuo 
injiincta  maneant  regna  Hierusalem  et  Sicilie  ducatus  Au- 


degávie  et  comitatus  Pravincie  posfculaverint  humililer  do- 
minum  Ludovicum  ejusdem  domine  primogenitum  in  ip- 
sorum  regem  assummi  procurabunt  dicti  ambassiatores  cum 
eííectu  quod  eadem  domina  jus  omne  quod  sibi  in  corona 
competit  transferet  debite  in  dictum  dominum  Ludovicum 
et  consentid  quod  in  regem  et  dominum  assummatur. — 
Insuper  casu  premisso  seu  si  etiam  delliberatio  justitie  fie- 
ret  pro  illustrissimo  jamdicto  domino  Ludovico  et  alias 
quoquomodo  idem  dominus  Ludovicus  in  regem  assumatur 
tradetur  idem  dominus  Ludovicus  a  principibus  et  domina 
predictis  regnicolis  per  eos  et  in  moribus  eorum  ad  salu- 
tem  populi  et  prosperum  ejus  régimen  educandus  et  nu- 
triendus. 


Por  último  ,  fué  leida  también  en  esta  sesión  la  carta  que  si- 
gue : 


Núm.   990. 


rol.  1279."  Ais  molí  reverends  egregis  nobles  honorables  e  molí 
cars  amichs  los  del  parlament  de  Cathalunya. — Molt  re- 
verends egregis  nobles  honorables  e  mol  cars  amichs:  cer- 
tifficamvos  com  a  nos  es  pervengut  com  mossen  Arnau  de 
Sta.  Coloma  ha  pres  Castellvi  de  Rosanes  quens  es  stat 
molt  greu  per  la  qual  raho  decontinent  havem  trames  la- 
mat  scuder  de  casa  nostra  en  Francesch  de  la  Torre  al 
vezcomte  de  Castellbo  pregantlo  de  nostra  part  que  no  me- 


(  27  ) 
ta  gent  en  aquest  principat  per  aquesta  causa  car  siu  íaliia 
nons  en  faria  plaher  et  hauriemhi  a  provehir  degudament: 
e  com  nos  per  lo  bo  e  paciffich  stament  del  ben  publich  et 
per  obviar  ais  dans  scandels  e  inconvenients  que  sen  porien 
seguir  recordantsnos  queu  devem  fer  per  molts  sguards  nos 
disponem  continuament  quel  dit  castell  sia  cobrat.  Perqué 
notifficantsvos  les  dites  coses  de  les  quals  scnvim  a  la  ciu- 
tat  de  Barchinona  vos  pregam  molt  affectuosament  que  en 
lo  dit  fet  nos  donets  favor  et  ajuda  sagons  de  vosaltres  in- 
dubitadament  speram.  Dada  en  Balaguer  sots  nostre  sa- 
gell  secret  a  XXVII  de  dehembre  del  any  M.  quatrecents 
XII. — Jayme  Darago. — Jayme. 


SESIÓN    DEL    DÍA    4. 


Se  leyó  una  carta  de  los  embajadores  del  rey  de  Castilla  que 
se  hallaban  en  Alcañiz ,  con  la  que  se  escusaban  de  no  haberse 
podido  presentar  aun  en  Tortosa:  á  cuya  carta  acordó  el  parla- 
mento contestar  que  siempre  le  seria  muy  grata  su  llegada. 


SESIÓN    DEL    DÍA    7. 


Fué  cousignada  cierta  cantidad  para  la  reparación  de  la  torre 
de  Balaguer;  se  acordó  contestar  debidamente  á  la  carta  en  que 
el  vizconde  de  Castellbó  participaba  que  se  habia  apoderado  de 
Castellvj  deRosanes;  y  el  abad  de  San  Juan  de  las  Abadesas  dio 
cuenta  de  su  embajada  al  conde  de  Urgel  y  al  gobernador  y  ca- 
pitán de  los  condados  de  Rosellon  y  Cerdaña.  Leyóse  además  la 
siguiente  baria. 


2<S 


Viiih.  «»!. 


Tom.  IS. 
foi.1284.       A  los  muyt  reverendos  egregios  nobles  e  honorables  se- 

nyores  el  parlamento  general  del  principado  de  Cathalunya. 
— Muyt  reverendos  egregios  nobles  e  honorables  senyores: 
vuestra  letra  havemos  recebido  scripta  en  Tortosa  a  XXVI 
del  mes  e  anyo  dejus  scriptos  continente  entre  otras  cosas 
la  occupacion  nuevament  feta  del  castello  de  Castellvi  de 
Resanes  et  les  grandes  et  notables  provisiones  por  voso- 
tros cerca  lo  dito  fetas  e  no  resmenos  la  stabilidat  et  cons- 
tancia no  obstant  el  dito  inconvenient  que  en  el  dito  acto 
porque  sodes  justados  havedes  notifficadonos  la  presta  ve- 
nida de  vuestros  ambaxadores:  a  la  qual  letra  muyt  reve- 
rendos egregios  nobles  e  honorables  senyores  vos  responde- 
mos que  nos  es  desplasent  la  occupacion  e  preson  del  dito 
castello  e  serien  todos  otros  inconvenientes  e  scandalos  en 
aquexo  principado  en  alguna  manera  se  subseguissen.  Cree- 
mos certament  por  vosotros  en  lo  sobredito  segund  se  perta- 
nesce  seyer  bien  provehido:  conffiantes  de  vuestras  reve- 
rencias noblesas  e  honorables  saviezas  quel  sobredito  caso  o 
inconvenient  o  otra  qualquiera  no  subvertido  ne  movido 
ne  sobvertira  ne  moverá  vuestra  constant  e  vertadera  in- 
tencio  del  present  o  sobredito  caso  o  tan  arduo  e  tan 
ponderoso  negocio  al  qual  nosotros  no  contrastantes  los  in- 
convenientes que  en  aquesto  regno  se  son  subseguidos  ne 
daqui  avant  se  subseguissen  entendemos  con  toda  pensa  e 
animo  prosseguir  inquirendo   por  la    carrera  de  la  verta- 


(S0) 
(lera  justicia  cora  grant  e  curosa  diligencia  qui  es  nostre 
vertader  rey  et  senyor:  ofreciendovos  notifficar  qualquiera 
cosas  que  a  vuestro  avisamento  conexeremos  seyer  notiffi- 
caderas:  e  havemos  sobirano  plazer  et  consolación  de  la  of- 
ferta  de  la  presta  venida  de  vuestra  ambaxada  la  qual  vos 
placía  queradas  con  celaridat  abreviar  car  la  dilación  es 
presta  a  grandes  inconvenientes  e  periglos  e  la  cuyta  et 
festinancia  en  los  presentes  negocios  es  la  saludat  et  bien 
avenir  de  la  cosa  publiqua  de  la  reyal  corona  Daragon  la 
qual  viduada  de  su  indubitado  ministro  e  regidor  de  solar, 
et  consolación  es  no  poco  al  present  freturosa.  E  hajavos 
molt  reverentes  egregios  nobles  et  honorables  senyores  en  sa 
continua  protección  el  Spiritu  sancto.  Scripta  en  Alcanyiz  e 
sellada  con  el  siello  del  reverend  vispo  Dosclia  ultimo  dia 
de  deziembre  en  el  anyo  de  la  natividad  de  nuestro  Senyor 
MCCCCXII. — El  parlament  general  Daragon  apparellado  a 
vuestra  honor. 


SESIÓN    DEL   DÍA    8. 


Se  traló  del  pago  de  varias  cantidades  y  del  despacho  de  las 
embajadas  que  debían  enviarse;  al  parlamento  de  Aragón,  al  in- 
fante de  Castilla  y  al  vizconde  de  Castellbó. 

Reunida  después  por  la  larde  la  comisión  de  los  veinticuatro 
en  casa  del  arzobispo  de  Tarragona ,  otorgó  el  siguiente  poder 
para  los  embajadores  que  debían  pasar  á  Aragón. 


Tom.  18. 
fol.  1288. 


(  50  ) 


\úm.  999. 


Lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  ajus- 
tat  en  la  ciutat  de  Tortosa  done  en  plena  concordia  per 
totes  les  condicions  de  aquell  al  molt  reverend  pare  en 
Christ  lo  senyor  archabisbe  de  Terragona  et  ais  honorables 
mestre  Phelip  de  Malla  mestre  en  arts  e  en  Theologia  ar- 
diaca  de  Penedes  en  la  Seu  de  Barchinona  c  procurador 
del  capitol  de  aquella  per  los  eclesiastichs  et  a  micer  Gui- 
llem  de  Vallsecca  doctor  en  leys  an  Azbert  Catrilla  donzell 
per  los  militars  a  micer  Johan  Dezpla  doctor  en  leys  de 
Barchinona  et  an  Johan  de  Ribes-altes  de  Perpinya  sindichs 
per  les  universitats  reyals  los  quals  lo  dit  parlament  tra- 
met  per  missagers  en  lo  regne  Darago  ampia  facultat  et 
píen  poder  que  de  e  sobre  tots  et  sengles  et  qualsevol  pre- 
paratoris  et  disposicions  et  altres  qualsevol  actes  necessaris 
utils  et  expedients  per  venir  a  la  examinacio  discussio  de- 
terminado declaracio  et  conexenca  de  la  justicia  de  aquell 
a  qui  per  la  dita  justicia  se  pertany  la  successio  deis  regnes 
e  terres  de  la  reyal  corona  Darago  axi  com  son  ciutats  vi- 
les lochs  o  castells  o  algún  de  aquelles  en  los  quals  o  qual 
la  examinacio  declaracio  conexenca  o  determinacio  de  la 
dita  justicia  se  haura  a  fer  e  del  temps  o  dia  ques  hau- 
ra  fer  e  de  la  manera  forma  et  termens  com  se  deura 
procehir  e  provehir  e  enantar  en  lo  dit  fet  et  de  segure- 
tats  de  la  ciutat  vila  o    loch   o  castell  o  persones  hon  se 


(SI  ) 
fura  o  qui  íaran  la  dita  declaracio  u  determinado  e  de  to- 
tes persones  et  provisions  e  poders  et  actes  a  les  dites  se- 
guretats  qualsevol  generalment  necessaris  e  encara  de  nom- 
bre qualsevol  de  persones  qui  faran  la  dita  examinado  de- 
claracio o  determinado  e  publicacio  per  justicia  e  del  poder 
de  aquelles  de  intimacions  e  notifficacions  o  requisicions  e 
protestacions  ais  competitors  e  altres  qualsevol  coses  en- 
cara que  aci  no  sien  distinctament  expressades  quines  se 
vulla  sien  toquant  et  concernents  los  dits  preparatoris  o 
disposicions  exceptada  tant  solament  la  nominacio  de  les 
persones  qui  faran  o  hauran  a  fer  la  declaracio  determi- 
nado discisio  o  publicacio  o  manifestacio  de  la  dita  justi- 
cia la  qual  nominacio  lo  dit  parlament  expressament  et 
solament  se  reserva  pusquen  tractar  praticar  et  menejar  ab 
los  altres  regnes  et  terres  de  la  corona  reyal  Darago  en- 
semps  o  departidament  o  persones  qualsevol  representants 
aquells  e  daquelles  coses  deis  dits  preparatoris  e  disposi- 
cions et  tots  los  dits  missagers  se  concordaran  finar  concor- 
dar determenar  consentir  cloure  fermar  et  obligar  et  aque- 
lles executar  e  sobre  los  dits  preparatoris  e  disposicions 
et  altres  qualsevol  coses  toquants  o  concernents  aquelles  se- 
gons  dit  es  fermar  e  finar  prometre  e  jurar  en  nom  del 
dit  parlament  qualsevols  capitols  pactes  ordinacions  o  actes 
e  qualsevol  cartes  publiques  et  de  aquén  sien  necessaries 
utils  o  expedients  de  fer  ab  totes  penes  stipulacions  pro- 
visions e  obligacions  et  altres  qualsevols  clausules  necessa- 
ries e  opportunes  e  si  mester  sera  dissentir  protestar  et 
requerir  e  fer  fer  cartes  publiques:  car  lo  dit  parlament  fa 
los  dits  missagers  els  constituex  actors  sindichs  yconoms  e 
procuradors  seus  et  del  dit  prindpat  sobre  les  dites  coses 


(32) 
el  qualsevol  de  aquelles  e  exceptada  tan  soiament  la  no- 
minacio  de  les  persdnes  qui  han  a  fer  la  nominado  e  de- 
claracio  de  la  dita  justicia  segons  dit  es  els  dona  liberal 
francha  general  plena  e  plenissima  autoritat  facultat  e  po- 
testat  de  e  sobre  aquelles:  e  promet  lo  dit  parlament  haver 
per  ferm  valid  e  agradable  tot  co  que  per  los  dits  mis- 
sagers  concordablament  en  e  sobre  les  dites  coses  sera 
fet  promes  stipulat  fermat  e  obligat  en  qualsevol  manera 
e  no  contravenir  o  fer  james  per  alquna  causa  o  raho:  fa- 
hent  lo  dit  parlament  acte  solempne  de  les  dites  coses 
e  volent  quen  sien  fetes  tantes  cartes  publiques  com  ne- 
cessari  sera. 


SESIÓN    DEL    DÍA    9. 


Se  recibió  el  juramento  al  noble  Juan  de  Istria  por  la  galera 
del  General  que  se  le  había  prestado. 


SESIÓN    DEL   DTA    11. 


Acordóse  que  los  embajadores  que  debían  pasar  á  Aragón 
prestasen  juramento  con  arreglo  á  la  siguiente  fórmula  : 


(  ^  ) 


fililí.     *»s*. 


,  Tom.  18. 

Yo  aytal  fac  segrament  sobre  la  creu  et  los  sauts  even-  f0i.  1293. 

gelis  de  Deu  en  presencia  del  parlament  general  que  en 
aquesta  ambaxada  o  missageria  en  la  qual  son  per  lo  dit 
parlament  tremes  yo  usare  del  poder  a  mi  donat  et  tre- 
ballare  et  obrare  be  et  leyalment  a  bo  e  sa  enteniment 
a  fi  que  hajam  rey  e  senyor  per  justicia  lo  pus  presta- 
ment  que  bonament  fer  se  puscha  et  procurar  de  nostro 
poder  lo  servey  et  honor  de  la  corona  reyal  et  la  co- 
muna utilitat  et  honor  de  la  cosa  publicha  del  principat 
de  Catalunya  e  no  diré  ne  fare  res  scientment  ni  mali- 
ciosa qui  ios  contra  les  dites  coses. — ítem  que  directa- 
ment  ni  indirecta  durant  la  dita  missageria  per  mi  ni  per 
altre  no  pendre  ni  acceptare  de  algún  deis  competitors  de 
la  dita  corona  offici  ni  beneffici  ni  do  o  present  algún  ni 
promissio  o  speran^a  de  aquells. — ítem  que  si  per  al- 
gún deis  competitors  o  per  part  de  aquells  me  sera  scrit 
o  mogut  algún  tráete  tantost  que  bonament  puscha  o  re- 
velare tal  letra  o  tráete  en  aquells  qui  son  mos  compa- 
nyons  en  la  dita  embaxada. — ítem  que  tendré  secret  tot 
co  et  quant  mos  eompanyons  et  per  mi  o  per  la  major 
part  sera  continuat  comanat  o  delliberat  que  deja  esser 
secret. 


jomo  111, 


f    54     ; 


SESIÓN    DEL    I>1  A     12. 


Tratóse  de  los  asuntos  del  reino  de  Valencia,  y  de  la  rehabi- 
litación del  lugar  de  Canet  para  la  carga  y  descarga.  Se  proce- 
dió después  á  la  elección  del  obispo  de  Gerona,  de  Raimundo 
Ferrer  y  de  Miguel  Falcó,  para  que  reemplazasen  en  la  comi- 
sión de  los  veinticuatro  á  Felipe  de  Malla,  á  Narciso  Astruch 
y  al  arzobispo  de  Tarragona.  Finalmente  lomó  la  palabra  dicbo 
arzobispo  para  despedirse  del  parlamento,  manifestando  que  él 
y  sus  compañeros  de  embajada  emprenderían  al  dia  siguiente  su 
viaje  a  Aragón. 


SESIÓN    peí.   día    13. 


Después  de  haberse  leido  una  carta  en  que  los  diputados  de 
Cataluña  daban  cuenta  de  cierta  reforma  que  habían  proyectado 
para  mejorar  las  rentas  públicas,  fueron  discutidos  varios  otros 
puntos  pendientes,  pero  sobre  ninguno  de  ellos  recayó  resolu- 
ción. 


SESIÓN    DEL    DIA     14. 


Leída  una  carta  en  que  üonanato  Pere  daba  cuenta  de  las 
gestiones  que  había  practicado  para  poner  en  paz  á  los  de  Vi- 
llareal  y  á  los  de  Castellón ,  pasóse  á  elegir  al  abad  de  Ager, 
en  reemplazo  del  de  Monserrat,  para  la  comisión  de  los  veinti- 
cuatro, y  se  acordó  que  por  ausencia  del  arzobispo  de  Tarra- 
gona se  sellasen  los  despachos  del  pa llámenlo  con  el  sello  del 
obispo  de  Urgel. 


(  33  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA     15. 


Se  resolvió  que  los  diputados  de  Cataluña  concediesen  en 
préstamo  á  los  albaceas  del  rey  don  Marlin  la  cantidad  de  mil 
quinientos  florines,  para  atender  á  la  defensa  del  valle  de  Arar¡. 


SESIÓN    DEL    DÍA     16. 


Leyóse  una  carta  de  los  enviados  de  Francia,  en  la  que  daban 
cuenta  de  haber  escrito  ya ,  cumpliendo  con  los  deseos  del  par- 
lamento, al  vizconde  de  Castellbó  y  á  algunos  otros  magnates  de 
Francia  sobre  la  ocupación  de  Castellví  de  Rosanes  y  entrada 
de  tropas  en  el  principado;  y  se  acordó  proveer  á  Guillermo  de 
Vallseca  de  lo  necesario  para  su  pronto  viaje  á  Alcafíiz  y  có- 
moda estada  en  dicha  población. 


SESIÓN    DEL    DÍA     18. 


Fué  publicada  la  siguiente  carta  que  se  habia  recibido  del  con- 
de de  Urgel : 


Wmih.   «94. 


11  I  1  »  1   i  -lili      ToíTt.   \H 

Ais  molt  reverends  egregis  nobles  e  cars  amicns  los  del  rol.  1307. 
parlament  de  Cathalunya. — Molt  reverends  egregis  nobles 


(  36  ) 
honorables  et  cars  amichs:  vostra  letra  havem  rehebuda 
responsiva  a  la  queus  trametem  sobre  la  occupacio  de  Cas- 
tellvi  de  Rosanes:  la  qual  entesa  en  quant  nos  pregats 
consellats  c  requerits  que  sots  color  causa  occasio  de  la 
preso  del  dit  castell  ne  per  altrcs  qualsevol  rahons  no  vu- 
llam  fer  alguna  novitat  vos  responem  quens  plaguera  heus 
grahirem  grantment  quens  haguessets  aximatex  dat  consell 
quins  remeys  se  poden  pendre  en  provehir  en  les  scanda- 
loses  occupacions  et  invasions  de  les  viles  castells  forces  et 
gents  et  bens  de  aquelles  ques  fan  per  gents  stranyes  en 
los  regnes  Darago  e  de  Valencia  que  donen  torp  a  la  exe- 
cucio  de  nostra  reyal  successio  et  gran  e  enorme  dan  a 
la  cosa  publica  segons  queus  es  notori  et  per  nos  de  parau- 
la  e  per  scrits  vos  es  stat  notifficat  en  que  no  es  slat  pro- 
vehit.  Dada  en  Balaguer  sots  nostre  sagell  secret  a  XIIII 
de  janer  del  any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  mil  qua- 
tre  cents  dotze. — Jayme  Darago. — Jayme. 


Fué  aprobada  también  una  caria  dirigida  al  gobernador  de  Uo- 
sellon  y  Cerdaña,  previniéndole  que,  si  era  de  justicia,  como  se 
había  manifestado  al  parlamento,  rehabilitase  el  puerto  de  Ca- 
net  para  la  carga  y  descarga. 

Reunida  después  por  la  tarde  del  mismo  día  la  comisión  de 
los  veinticuatro,  acordó  espedir  á  nombre  del  parlamento  una 
carta  á  los  embajadores  en  Aragón,  manifestándoles  que,  luego 
que  lo  permitiese  el  buen  tiempo,  se  les  reuniria  Guillermo  de 
Vallseca ;  y  encargándoles  que  entretanto  procediesen  adelante 
en  el  trato  de  los  negocios  que  tenían  encomendados,  dejando 
solamente  la  firma  de  lo  que  acordasen  para  cuando  estuviese 
con  ellos  dicho  embajador. 


(  57    ) 
SESIÓN    DEL    DÍA     10 


Fueron  leidas  varias  comunicaciones  relativas  al  estado  de  los 
negocios  en  el  reino  de  Valencia,  y  se  trató  también  délas 
medidas  que  convendría  adoptar  para  la  defensa  del  principado 
y  seguridad  de  la  plaza  de  Tortosa. 


SESIÓN    DEL    DÍA    21 


Abrióse  con  la  lectura  de  una  carta  enviada  por  los  embaja- 
dores en  Aragón,  que  dice  así: 


\uiii.  «»S. 


Tom.  18. 

Ais  molt  reverends  nobles  e  honorables  senyors  lo  par-  foi.  1317. 
lament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rends nobles  e  honorables  senyors :  apres  que  partim  da- 
quexa  ciutat  continuant  nostre  cami  arribam  e  entram  en 
aquesta  ciutat  dissapte  a  XVI  del  present  mes  hora  de  ves- 
pres  et  fora  la  vila  isquerennos  a  rehebre  tots  los  amba- 
xadors  de  Castella  e  dins  la  vila  en  la  entrada  dues  o  tres 
persones  per  part  del  parlament  Darago :  e  hir  digmenge 
per  lo  mati  alguns  los  majors  e  principáis  del  parlament 
vengueren  a  la  nostra  posada  per  visitarnos  e  per  scusarse 


(38) 
com  nons  eren  exits.  E  fetes  per  nosaltres  a  ells  dignes  e 
pertinents  respostes  los  pregam  que  volguessen  donar  orde 
loch  e  manera  que  huy  per  lo  mati  lo  parlament  nos  pogues 
hoyr  e  eliges  persones  ab  les  quals  poguessem  comunicar  de 
les  coses  que  per  vosaltres  nos  eren  comanades:  e  huy  per  lo 
mati  per  part  del  dit  parlament  nos  fonch  tremes  missager 
que  ells  eren  apparellats  de  hoyrnos.  Et  de  continent  nosal- 
tres anam  a  la  sgleya  major  daquesta  vila  e  entrem  en  la  se- 
crestia  daquesta  vila  ensemps  ab  XII  persones  que  per  lo 
dit  parlament  son  stades  eletes  a  hoyr  e  tractar  ab  nosal- 
tres: e  premeses  degudes  salutacions  los  donam  vostra  letra 
de  crehenca  en  virtud  de  la  qual  los  explicam  la  sancta  bona 
et  loable  intcncio  que  vosaltres  e  aqueix  principat  havets 
en  los  affers  de  la  successio  de  la  reyal  corona  Darago: 
la  qual  intencio  vostra  anava  en  conclusio  a  tres  o  quatre 
íins  o  termens  co  es  que  aqueix  principat  era  de  intencio 
et  afíincava  sobiranament  haver  rey  e  haver  aquell  presta- 
ment  e  sens  triga  e  en  concordia  de  tots  los  regnes  e  ter- 
res  de  la  dita  corona  e  haver  aquell  per  pura  e  mera  jus- 
ticia qui  de  si  fos  vera  justicia  e  no  ficta  simulada  ni  co- 
lorada et  que  universalment  fos  per  aytal  hauda  et  reputa- 
da tant  com  en  lo  mon  fos  possible:  e  que  a  present  per 
introduccio  deis  affers  sens  altre  general  proposicio  lexades 
totes  altres  cerimonials  observancies  com  no  hic  fos  lo  ho- 
norable micer  Guillem  de  Vallseca  qui  era  persona  molt 
singular  famosa  e  de  gran  providencia  et  qui  devia  esser 
en  semblants  coses  sperada  voliem  solament  haver  proposa- 
des  les  dites  coses:  e  que  per  tal  que  fos  vist  lo  principat 
de  Cathalunya  e  lo  regne  Darago  anavem  tots  a  una  fi  e 
terme  abans  que  en  altres  species  o  particularitats  deis  af- 


(  39  ) 
fers  devallassem  e  entrassem  voliem  saber  dells  si  era  aytal 
lur  intencio   com   aquella  que  nosaltres   per   part  daqueix 
parlament  los  haviem  explicada.  Per   lo  bisbe  Doscha  nos 
í'onch  respost  que  havien   plaer  de  nostra  venguda  ens  re- 
graciaren les  saluts  e  semblants  cortesies.  Sobre  les  altres 
coses  rement  la  resposta  en  Berenguer  de  Bardaxi  nos  dix 
que  lo   parlament  Darago  per  via   de  parer  havia  posades 
algunes  coses  per  venir  ais   termens  dessus  dits  e  que  si 
nosaltres  voliem  dir  res  de  nostre  parer  que  ells  ho  scol- 
tarien:  si  voliem  que  diguessen  co  que  havien  pensat  que 
ells  ho  dirien  volenterosament.  Per  nosaltres  los  fonch  res- 
post quens  plahia  hoyr   e  saber  les  coses  que  ells  havien 
pensades:  e  de  continent  ell  procehi  en  ses  paraules  dient 
que  al  parlament  Darago  semblava  expedient  per  abreviar 
los   affers   de  la  noscio    e  conexenca  de  la  justicia  de  la 
successio  se  devia  fer  per  algunes  persones  elegidores  per 
tots  los  regnes  et  terres  de  la   corona  reyal  Darago  e  que 
era  perillos  que  tots  los  parlaments  se  ajustassen  car  grans 
dilacions   destorps  ínconvenients  sen  porien  facilment  se- 
guir, ítem  que  aqüestes  persones  aytals  fossen  persones  de 
sancta  vida  sciencia  bones  et  notables.  ítem  que  la  inti- 
mado sia  feta  ais   competitors  en  manera  fort  honesta  e 
cortesa  no  per  via  de  citacio  ni   amonestacio  que  sapia  o 
haja  en  si  alguna  cosa  jurisdiccional  mas  per  via  duna  cor- 
tesa notifficacio  que  los  parlaments  entenen  en  la  noscio  e 
investigacio  de  la  justicia  de  la  successio  e  quells  placia  do- 
nar en  scrits  lurs  drets  e  rahons  sens  preffinicio  de  algún 
terme.  Apres  de  aqüestes  coses  nos  dixeren  la  proposicio  que 
los  ambaxadors  de  Franca  havien  feta  e  la  resposta  que  de- 
ma  per  lo  mati  los  entenen  a  fer  de  la  qual  per  tal  com  se 


(  *ü  ) 
fara  publicament  nons  curam   particularmcnt  scriure.    ft'i 
nosaltres  fon  sobre  les  dites  coses  retenguda  delliberacio :  e 
per  tant  com  era  gran  dia  e  dema  per  lo  mati  deu  esser  res- 
post ais  dits  missatgers  de  Franca  romanguerem  en  appunta- 
ment  que  dema  apres  diñar  siam  ensemps  en  lo  loch  matex  e 
continuaren!  e  strenyarem  los  affers  mijancant  la  gracia  de 
nostre  Senyor  en  la  millor  manera  que  sabrem  e  porem. 
Apres  diñar  nos  es  stat  tremes  a  dir  per  los  ambaxadors 
de  Franca  e  per  los  de  Castella  separadament  que  volien 
venir  a  nostra  posada  per  parlar  ab  nosaltres  :  la  qual  cosa 
nosaltres  no  bavem  íollerada  mas  tremetemlos  a   dir  quels 
plagues  esser  a  la  sgleya  major  car  nosaltres  hi  seriem  fort 
volenterosament   per  hoyrlos  :  e  axi  es  stat  que  tots  en- 
semps som  stats  a  la  dita  sgleya  e  en  presencia  deis  am- 
baxadors de  Castella  los  de  Franca  effectualment  loant  les 
bones  respostes  per  vosaltres  a  ells  fetes  nos  han  molt  pre- 
gáis de  la  bona  e  breu  expedicio  de  la  justicia  de  aquests 
affers.  Per  nosaltres  los  es   stat  respost   que  per   qo   hic 
erem  tremesos  et  en  acó  entendriem  ab  diligencia  e  gran 
cura.  Et  apres  romanguem  ab  los  dits  embaxadors  de  Cas- 
tella los  quals  nos  dixeren  affectuosament  quels  perdonas- 
sem  com  nons  eren  venguts  vesitar  a  nostres  posades:  item 
se  excusaren  perqué  no  eren  anats  aquí :  item  com  lo  rey 
e  infant  de  Castella  havien  fet  reguonexer  e  veure  ais  mes 
e  majors  clergues  de  Castella  sobre  lo  dret  de  la  succes- 
sio    e  interrogáis   aquells   migancant  sagrament  li   havien 
respost  que  la  justicia  de  la  dita  successio  se  pertanyia  al 
dit  infant  :  item  que  de  fet  lo  dit  infant  axi  com  podia   e 
li  era  licit  e  permes  de  dret  se  haguera  presa  la  posses- 
sio  mas  que   havia  stat  per  dues  rahons  :   la  una  per  co 


com  aqüestes  coses  nos  podían  ler  sens  alguns  greuges  iji 
dampnatges  daquesta  tena  los  quals  ell  volia  squivar  aw 
com  aquell  qui  amava  molt  tots  los  poblats  en  aquella: 
laltre  per  la  gran  coníianca  que  ha  de  la  innada  feheltat 
e  naturalesa  de  tots  los  sotsmesos  de  la  corona  Darago  : 
pregantsnos  en  conclusio  que  volguessem  haver  per  reco- 
manada  la  justicia  del  dit  infant  e  donar  loch  e  orde  en 
la  breu  expedicio  de  aquella.  E  veus  senyors  molt  reve- 
rends  nobles  e  honorables  com  havem  despes  lo  temps 
desque  partim  daqui  e  qo  que  havem  fet.  De  les  coses  quis 
seguirán  successivament  vos  scriurem  :  solament  vos  pre- 
gam  queus  placía  instar  la  venguda  del  dit  micer  Guillem 
de  Vallsecca  si  sens  dilacio  o  desolacio  e  dampnatge  de  sa 
persona  se  pot  fer  car  plaher  hauriem  tots  que  fos  aci  e 
la  sua  presencia  pora  molt  profitar  et  la  absencia  noure. 
E  sia  lo  sant  Sperit  vostra  guarda.  Scripta  en  Alcanyic,  a 
XVIII  de  janer  del  any  MCGCCXII. — Vostres  missatgers 
en  Arago  tramesos  apparellats  a  vostra  honor. 


Fueron  también  leídas  dos  cartas  del  baile  y  jurados  de  Besa- 
lú,  en  que  manifestaban  las  dificultades  que  se  les  ofrecían  para 
la  defensa  de  aquel  territorio ;  y  otra  de  los  cónsules  de  Mont- 
blanch ,  en  la  que  participaban  al  parlamento  las  noticias  que 
tenían  de  la  entrada  de  tropas  estranjeras  en  el  principado,  y  de 
que  el  conde  de  Urgel  se  dirigía  á  la  mencionada  villa  cabal- 
gando con  armas  é  insignias  reales.  Acordóse  por  último  el  pago 
de  algunas  cantidades,  y  se  levantó  la  sesión. 


(  42 


SESIÓN     DEL    DÍA    23 


Después  de  haberse  dado  cuenta  de  una  caria  en  que  los  em- 
bajadores en  Aragón  manifestaban  que  no  habían  aun  adelan- 
tado ningún  paso  en  los  negocios  que  tenían  encomendados ;  se 
precedió  á  la  elección  de  Berenguer  de  Copons ,  para  que  reem- 
plazase á  Juan  deMiralles  en  las  comisiones  que  este  tenia  con- 
fiadas. 

Volvióse  á  reunir  el  parlamento  por  la  tarde,  y  en  él  se  trató 
de  los  asuntos  de  Valencia  ,  pero  sin  que  se  adoptase  ninguna 
resolución  definitiva. 


SESIÓN    DEL    DÍA    25. 


Tratóse  de  resarcir  á  la  ciudad  de  Barcelona  los  gastos  que 
había  hecho  para  recobrar  el  castillo  de  Palau  Caverdera ,  y  se 
acordó  la  construcción  de  seis  galeras  para  aumentar  los  medios 
de  defensa  del  principado. 


SESIÓN    DEL    DÍA    26. 


No  se  resolvió  ningún  asunto. 


SESIÓN    DEL    DÍA    2S. 


Comparecieron  los  embajadores  de  Francia  ,  instando  nueva- 
mente la  pronta  declaración  del  derecho  que  tenían  sus  princi- 
les  á  la  sucesión  del  reino;  y  se  leyó  después  una  carta  en  que 
el  parlamento  valenciano  daba  noticia  de  haber  ya  nombrado  á 
los  embajadores  que  debian  pasar  á  representarlo  en  Alcañiz. 


SESIÓN    DEL    DÍA    30. 


Tratóse  de  la  pacificación  y  concordia  del  reino  de  Valencia  v 
del  viaje  de  Guillermo  de  Vallseca  á  Alcañiz. 


SESIÓN    DEL    DÍA    1."    DE    FEBRERO. 


Después  de  haberse  discutido  lo  que  debería  proveerse  acerca 
de  la  captura  de  un  embajador  del  rey  de  Navarra  verificada  en 
Sicilia  por  el  noble  Bernardo  de  Cabrera  ,  compareció  Bonanalo 
Pere  para  dar  cuenta  de  su  embajada  en  Valencia,  y  manifestar 
al  mismo  tiempo  que  la  reina  viuda  doña  Margarita  deseaba 
presentarse  en  el  parlamento  de  Aragón  para  continuar  la  re- 
clamación de  sus  derechos.  Leyóse  finalmente  una  carta  en  que 
los  embajadores  que  el  Principado  tenia  en  Alcañiz  daban  razón 
del  buen  estado  de  los  negocios  que  tenían  encomendados. 

Reunida  después  la  comisión  de  los  veinticuatro,  eligió  al  no- 
3>le  Berenguer  Arnaldo  de  Cervellon  ,  para  que  fuese  de  emba- 
jador á  Alcañiz  ,  en  lugar  de  Guillermo  de  Vallseca ,  que  por 
mis  achaques  no  podía  emprender  el  viaje. 


(  u 


SESIÓN    DEL    DÍA    2. 


Eii  este  dia  se  reunió  solamente  la  comisión  de  los  veinlicua 
Iro  para  oír  la  lectura  de  la  siguiente  carta: 


Ttiím.  996. 


Tom.  19. 
fol.  1367. 


Ais  molt  reverents  nobles  e  honorables  senyors  lo  par- 
lament  general  del  principat  de  Catalunya  ajustat  en  la 
ciutat  de  Tortosa. — Molt  reverents  nobles  et  honorables 
senyors :  per  dues  letres  vos  havem  certificáis  en  que  te- 
niera  et  tenim  los  affers  per  que  som  stats  aci  tramesos :  et 
stam  molt  maravellats  com  no  havem  cobrada  de  vosaltres 
una  de  les  provisions  queus  demanam:  e  segons  havem  haud 
sentiment  vosaltres  senyors  barons  et  nobles  per  squivar 
prejudici  lo  qual  pretenets  si  algún  per  part  vostra  no  es 
en  la  forma  dubtats  remetre  lo  poder  de  fermar  a  nosal- 
tres  e  ocorren  a  nosaltres  tres  rahons  per  les  quals  ab 
vostra  honor  parlant  nons  es  vijares  deguessets  strebar  en 
acó  :  et  no  creegats  per  res  que  nosaltres  per  ultracuy- 
dament  ne  per  alguna  ambicio  o  desordenat  voler  desigem 
haver  aquest  poder  car  Deus  sab  que  per  bona  intencio 
et  per  breu  expedicio  deis  affers  et  per  squivar  ruptures 
et  divisions  qui   stan  apparellades  per  metic  en   gens  de 


(  4S  ) 
dilacio  aquells  scrivim  et  diem  aqüestes  coses. — Primera-* 
ment  que  nosaltres   no  veem   aci   prejudici  de  alguns   car 
per  fot  lo  parlament  hic  som  e  per  cascu  de   aquells  et 
cascu  ha  de  tot  lo  parlament  lo  poder. — ítem  que  si  molt 
enteniets  que  aquesta  cosa  fos  tan  prejudicial   podiets  fer 
que  com  nosaltres  fossem  tornats  aqui  micer  Guillem  de 
Vallsecca  fermas  axi  com  nosaltres. — ítem  com  les  emba- 
xades  foren  trameses  en  Arago  et  en  Valencia  en  la  emba- 
xada  de  Valencia  no  havia  baro  algu  mas  axi  be  hi  erem 
per  barons  com  per  los  altres  e  sabets  be  que  los  quatre 
de  la  una  embaxada  et  de  la  altre  havia  poder  de  fer  los 
affers  pus  ni  bagues  de  cascuna  condicio.  Aqüestes  e  mol- 
tes  altres  rahons  nos  occorren  per  les  quals  no  veem  par- 
lant  ab  vostra  honor  vos  sia  fet  ni  causat  algún  prejudici: 
et  si  los  affers  fossen  en  tal  disposicio  que  poguessen  esser 
dilatats  no  creegats  nosaltres  demanassem   aqüestes   coses 
ni  scrivissem   ab  aquesta  ardor  mas  com   veem  la  qualitat 
et  disposicio  deis  affers  et  de  la  térra  e  de  aquells  ab  que 
contractam  no  poder  tollerar  spay  de  consultatories  ni  di- 
lacions  de  sperar  lo  dit  micer  Guillem  ara  majorment  que 
es  empaxat  segons  nos  es  stat  scrit  ne  de  algún  altre  sino 
venia  molt  cuytat  e  que  per  cuytat   que   vingues  anvides 
veem  que  temps  li  bastas  attesa  la  gran  celeritat  e  cuyta 
que  aquests  affers  requeren  e  vejam  per  aquesta  raho  molts 
inconvenients  et  sinestres  disposts  et  apparellats  a  carreen 
perpetual  de  qui  haura  dilalat  finar  et  fermar  aquells:  per 
C0  senyors  molt  reverents  nobles   et  honorables   per  nos- 
tre  descarrech  avisantsvos  de  les  dites  vies  vos  pregam  re- 
querim  et  consellam  quens  vullats  trametre  decontinent  o 
lo  consentiment  del   dit  micer  Guillem  o  persona  qui  su- 


(  *®  ) 
plescha  lo  seu  loch  o  remetre  lo  poder  a  nosftltres:  certiíi- 
cantsvos  de  tot  cert  que  si  de  aci  a  dimecres  primer  vinent 
que  tindrem  tres  del  present  raes  per  tot  lo  jorn  no  hau- 
rem  hauda  aci  provisio  en  alguna  de  les  dites  maneres  lo 
dijous  seguent  a  cuatre  del  dit  mes  per  lo  mati  axi  com 
aquells  qui  podem  acó  fer  partirem  daci  per  tornar  aqui 
a  vosaltres  e  dolremnos  molt  et  som  certs  queus  dolrets  si 
aquests  affers  nos  fermen  en  la  manera  que  son  concordats 
car  tal  es  quen  deurets  esser  contents  sens  tot  dubte:  e  no 
vullats  haver  confianca  de  haver  altra  dilacio  o  terme  car 
nous  ne  cal  fer  compte.  Et  sia  molt  reverents  nobles  e 
honorables  senyors  lo  sant  Sperit  vostra  guarda.  Scrita  en 
Alcanic,  lo  primer  dia  de  febrer  del  any  MCCCCX1I. — 
Larquebisbe  de  Tarragona  els  altres  vostres  missatgers  en 
Arago  tramesos  apparellats  a  vostra  honor. 


Y  visto  su  contenido  ,   resolvióse   escribir  á   Berenguer  de 
Cervelló  que  apresurase  su  partida. 


SESIÓN    DEL    DIA    3. 


Abrióse  con  la  lectura  del  documento  que  sigue  : 


%úm.  *»í. 


.....  .,.  Tom.  19. 

Ouibusdam  requestis  et  oblationibus  pndie  et  noviter  íol.1372. 
liis  diebus  cuidam  protestationibus  seu  contradictioni  per 
dóminos  ambassiatores  dominorum  regis  et  aliorum  domi- 
norum  Francie  prenominatorum  parlamento  Cathalonie  in 
civitate  Dertuse  congregato  factis  respondet  dictum  parla- 
mentum:  quod  ejus  in  ante  fidelitatis  et  naturalitatis  fervor 
intactus  totique  orbi  notissimus  ipsum  impellit  ut  nedum 
quavis  fraude  sed  etiam  fraudis  suspicione  seu  efigie  pro- 
culpulsis  eum  solicitum  laciat  ut  hii  qui  ad  examinatio- 
nem  et  disputationem  veré  justitie  super  debato  juris  suc- 
eessionis  regnorum  et  terrarnm  corone  regie  Aragonie  ju- 
ridice  fiendam  debite  deputabuntur  seu  eligentur  sint  viri 
bone  ac  probate  fame  et  oppinionis  scientifice  et  in  judi- 
ciis  experti  nullique  competitorum  debite  suspecti  quo- 
rum numerus  felici  cause  expeditioni  congruat  et  cogni- 
tionis  veré  justitie  modus  ab  his  fiende  exacto  prius  a  quo- 
libet  ipsorum  solemnissimo  juramento  tam  in  concomitantiis 
quam  in  aliis  a  rito  et  recto  non  deviet  exulentque  ab  ea- 
dem  omnia  et  singula  que  vernm  pervertere  aut  differre 
verisimiliter  possent  judicium:  et  intendit  dictum  parlamen- 
tum  quod  nullus  ex  competitoribus  qui  in  hac  patria  suum 
fovet  domicilium  cum  vel  sine  armis  ad  aliquem  locum 
loco  in  quo  fiet  dicta  recognitio  per  duas  dietas  vicinum 
aliqualiter  accedat  alii  vero  competitores  dicta  rcgna  et 
térras  nullatenus  subintrare  debean!   quolibet  (amen  com- 


(  48  ) 
petitoris  ambassiatoribus  advocatis  ct  procuratoribus  cura 
rationabili  inermi  comitiva  ad  dictum  recognitionis  locum 
liber  pateat  accessus  ut  ibidem  de  jure  suorum  principa- 
lium  allegare  et  docere  valeant.  Illud  autern  salubcrrimum 
et  prudentissime  a  dictis  dominis  ambassiatoribus  cogita- 
tum  arbitratur  dictum  parlamentum  videlicet  quod  dicti 
procuratores  cum  potestate  et  speciali  mandato  suorum 
dominorum  habeant  solenniter  promittere  vovere  et  jurare 
quod  stabunt  declarationi  et  ordinationi  debite  fiendis  per 
dictos  ad  hoc  deputandos  nec  directe  aut  indirecte  per  se 
vel  alium  ullis  unquam  temporibus  contravenire  procura- 
bunt  nec  contravenient  quovis  modo  quodque  ut  hec  fiant 
dictum  parlamentum  sumo  studio  procurabit.  Ad  id  autem 
quod  dicti  domini  ambassiatores  subiciunt  in  eorum  sexta 
conditione  de  duplo  majori  vel  majori  et  saniori  parte  fac- 
ía comparatione  personarum  etc.  respondet  dictum  parla- 
mentum quod  hic  articulus  et  articulus  numeri  dictarum 
personarum  et  nonnulli  alii  sunt  comissi  reverentie  pru- 
dentie  et  arbitrio  suorum  ambassiatorum  bis  diebus  ad 
parlamentum  Aragonie  destinatorum  et  est  cordi  dicto  par- 
lamento Cathalonie  debite  providcre  circa  id  quod  de  coac- 
tione  competitorum  et  de  gentibus  armigeris  exteris  seu 
regnicolis  dictum  est  per  dictos  dóminos  ambassiatores  ut 
sic  justitie  recognitio  debite  fieri  possit.  Oblationem  vero 
i'actam  per  dictos  dóminos  ambassiatores  pro  parte  dicto— 
rum  principum  et  regnorum  de  auxilio  et  juvamine  pro 
expulsione  gentium  armigerarum  etiam  ut  caritativam  et 
cordialem  affectionem  detegentem  multum  regratiatur  eis 
dictum  parlamentum  :  sperat  autem  in  Domino  quod  alia 
remedia  circa    predicta  sibi   non  deerunt   et  sic  patienter 


(  49  ) 
tollerare  sustinereque  rationabiliter  non  posse  predictorum 
principum  ex  parte  in  his  regnis  et  terris  intrare  aut  mo- 
rari  valerent  armorum  gentes  quavis  occasione  vel  causa: 
nec  per  hoc  credit  dictum  parlamentum  honori  dictorum 
principum  fore  aliquatenus  detractum.  Demum  ad  illud  quod 
de  repulsione  suspectorum  novissime  dictum  est  per  dic— 
tos  dóminos  ambassiatores  in  eorum  ultima  protestatione 
respondet  predictum  parlamentum  quod  si  et  ubi  aliqui  de 
dicto  parlamento  vel  de  numero  vigintiquatuor  alicui  vel 
aliquibus  ex  competitoribus  viderentur  debite  suspecti  quod 
tamen  arbitrandum  non  est  attenta  eorum  fidelitate  ac 
naturalitate  radice  que  etiam  in  eorum  progenitoribus  us- 
quequaque  non  marcuit  et  vinculis  religiosissimi  juramenti 
quibus  noviter  astricti  sunt  recte  in  consideratione  deduc- 
tis  et  librata  justitia  actuum  a  dicto  parlamento  seu  a  dic- 
to numero  vigintiquatuor  quotidie  deflluentium  ut  puta 
electionis  ambassiate  solemnis  die  sterna  facte  parlamento 
Aragonum  et  similium  circa  predicta  parlamentum  pre- 
dictum Cathalonie  salubriter  provideret.  Hec  quippe  in 
agendis  et  circa  agenda  est  dicti  parlamenti  sana  et  sin- 
cera intentio  cui  si  et  quatenus  dicte  requeste  oblatio- 
nes  protestatio  et  contradictio  reffragentur  aut  reffragari 
seu  adversari  quomodolibet  videantur  dictum  parlamentum 
eisdem  nullatenus  consentit  immo  contradicit  expresse  re- 
quirens  hanc  in  fine  dictarum  requestarum  continúan  ac 
fieri  publicum  instrumentum. 


TOMO    III. 


(  s&) 

Después  de  haberse  adoptado  varios  acuerdos  sobre  asnillos 
de  poca  importancia,  fué  aprobada  la  siguiente  contestación  al 
titulado  parlamento  de  Mequinenza. 


\Úlll.    S»S. 

Tora.  19. 
rol.  1379.         Lq  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  vista 

una  letra  assats  de  longa  seria  tramesa  per  los  nobles  e 
altres  honorables  senyors  ajustats  en  Mequinenca  diu  et 
respon  a  aquella  que  ell  ha  be  a  memoria  la  proposicio 
teta  en  lo  dit  parlament  per  los  noble  e  honorables  don 
Artal  Dalago  mossen  Martin  López  de  Lanuca  cavaller  e 
en  Johan  Gallard  savi  en  dret  com  a  missatgers  deis  des- 
sus  dits  nobles  e  honorables  senyors  e  la  resposta  feta  ais 
dits  missatgers  per  lo  dit  parlament  la  qual  fo  la  seguent 
en  effecte.  Que  aquest  parlament  de  la  mort  de  nostre 
senyor  rey  princep  et  senyor  de  memoria  recordable  fins 
aci  per  ses  letres  et  missatgers  ha  manejat  et  tractat  de  et 
sobre  los  preambols  et  antecedents  necessaris  a  pervenir  a 
conexenca  de  nostre  ver  rey  princep  et  senyor  per  justicia 
ab  lo  parlament  general  del  regne  de  Aragón  tant  com  fo 
aplegat  e  residí  en  la  ciutat  de  Calatayu  e  apres  ha  con- 
tinuat  sos  tractes  per  ses  letres  e  missatgers  ab  lo  dit  par- 
lament apres  que  es  stat  mudat  et  continuat  a  la  vila  de 
Alcanic  tenint  aquell  per  ver  parlament  com  tal  sia  stat 
tengut  et  reputat  comunament  fins  agí  et  lo  dit  parlament 
no  sab  lo  contrari  et  ab  aquell  enten  a  continuar  sos  trac- 
tes  e  deliberacions  et  altres  actes  necessaris  a  conexenca 
de   nostre  rev  et  senyor  per  justicia  fins  a  deguda    con- 


(  sí  ) 

clusio  e  per  tots  dcsijada:  e  liaura  gran  consolado  aquesl 
parlament  que  aquells  que  no  son  ne  entrevenen  en  lo  dit 
parlament  de  Árago  per  denotar  et  mostrar  bona  unitat 
et  concordia  tant  com  los  pertinent  et  degut  hi  entrevin- 
guessen:  e  en  la  dita  resposta  sta  et  persevera  com  al  dil 
parlament  no  sia  propri  disputar  et  menys  declarar  los 
duptes  contra  la  convocado  del  dit  parlament  de  Arago  en 
la  dita  letra  mencionats.  E  satisfaent  a  la  intimado  re- 
questa  en  la  dita  letra  diu  lo  dit  parlament  que  en  et  so- 
bre les  dites  coses  ell  lara  co  que  sia  tengut  per  justicia 
et  sia  a  ell  pertinent  et  degut.  E  dissent  lo  dit  parla- 
ment a  les  protestacions  en  la  fi  de  la  dita  letra  contengu- 
des  tant  com  sien  vistes  esser  contra  lo  dit  parlament  pri- 
vilegis  libertat  facultat  de  aquell  et  actes  per  ell  fins  aci 
tractats  et  deliberats  ab  lo  dit  parlament  de  Arago  et  da- 
uui  avant  tractadors  et  deliberadors. 


Asimismo  fué  aprobada  una  contestación  ai  conde  de  Urgel, 
concebida  en  estos  términos: 


*«•■••.    --ci»?». 


Tora.  19. 
Lo  parlament  general  del  principat  de  Calhalunya  hau-  fol.  1380. 

da  noticia  de  la  resposta  feta  per  lo  molt   egregi  senyor 

don  Jayme  Darago  compte  Durgell  a  la  requesta  a  ell  felá 

per  parí   et    en  ven  del  dit  parlament   per  lo  rWeréíll  ab- 


(  ») 
)>at  del  monestir  de  Sant  Johan  ees  Abadesses  replica  a  la 
dita  resposta  dient:  que  lo  dit  parlament  lia  dreta  leyal  el 
ferraa  intencio  en  veure  et  regonexer  ab  los  altres  parla- 
ments  deis  regnes  de  Arago  de  Valencia  et  ab  los  sindichs 
et  missatgers  del  regne  de  Mallorques  qual  de  tots  los 
competitors  es  et  deura  esser  lur  ver  rey  princep  et  se- 
nyor  per  justicia  e  aquell  com  sera  per  justicia  segons  es 
dit  conegut  et  manifestat  axi  com  leváis  feels  et  naturals 
vassalls  per  lur  ignada  naturalesa  retran  lo  deute  de  sub- 
jeccio  :  e  ans  de  la  dita  regonexen^a  la  qual  no  han  bauda 
fins  acj  e  deguda  cognicio  per  justicia  no  creu  lo  dit  par- 
lament esser  propri  a  algu  deis  dits  competitors  deis  dits 
regnes  et  terres  possessio  demanar  ne  algún  dret  de  sub- 
jeccio  en  los  regnicoles  e  sotsmeses  de  la  dita  corona  com 
seria  preposterar  degut  orde  e  seria  ais  dits  regnicoles  et 
subjectes  a  la  dita  corona  molt  reprehensible  confusible  et 
perillos  ans  de  la  dita  conexenca  trobament  et  manifesta- 
rio  de  la  veritat  de  la  justicia  regonexer  e  pendre  algún 
deis  dits  competitors  per  senyor  e  liurar  o  permetreli  al- 
guna possessio  obediencia  o  subjeccio.  E  satisfaent  al  segon 
cap  de  la  replicacio  diu  lo  dit  parlament  que  en  extirpar 
los  castellans  los  quals  son  en  los  regnes  Darago  et  de  Va- 
lencia molt  greu  que  es  al  dit  parlament  ell  ha  retut  son 
deute  et  ha  fet  et  fa  en  et  per  moltes  maneres  tot  co  et 
quant  ha  pogut  et  pot  et  fara  per  avant  tant  com  a  ell  se 
pertanga  et  qui  ab  missatgerias  trameses  al  infant  de  Cas- 
tella  et  al  parlament  del  dit  regne  sobre  lo  dit  fet  qui 
ab  altres  remeys  a  aquest  parlament  pertinents  et  deguts 
si  ha  degudament  treballat  et  si  treballara  tant  com  al  dit 
parlament  se  pertanga.   Deis  dans  scandols  damnatges    et 


(;>5) 

inconveniente  en  la  dita  resposta  mencionáis  en  los  dits 
reines  seguits  apres  e  per  la  entrada  deis  dits  castellans 
ne  en  los  qui  precehiren  la  dita  entrada  no  ha  lo  dit  par- 
lament  de  Cathalunya  ne  merexera  haver  culpa  ne  car- 
reen algu :  e  com  se  diu  en  la  dita  replicacio  que  lo  dit 
molt  egregi  senyor  don  Ja\me  no  ha  meses  gents  stra- 
nves  etc.  diu  lo  dit  parlament  que  ell  fa  co  que  deu  et 
es  presumidor  que  axiu  fara  et  servara  en  esdevenidor  et 
no  parria  si  era  fet  lo  contrari  que  procehis  de  tan  egre- 
gia et  axi  gran  et  magnifica  persona  com  ell  es  e  de  tan 
alta  sanch  procehint:  et  sobre  lo  dit  cas  es  stada  feta  la 
requisicio  per  lo  dit  reverent  abbat  com  a  missatger  del 
dit  parlament  al  dit  egregi  don  Jayme  en  la  qual  axi  com 
ajnstaet  fundada  en  gran  equitat  et  raho  concernent  con- 
servado de  la  cosa  publica  sta  et  persevera  lo  dit  parla- 
ment requirent  lo  dit  egregi  don  Jayme  que  aquella  dege 
teñir  et  inviolablament  observar.  E  no  consent  lo  dit  par- 
lament ais  remeys  cominats  en  la  dita  responsio  ans  dis- 
sent  en  aquells  tant  com  sien  desviants  a  les  coses  en  la 
requisicio  et  derogants  al  be  repos  e  tranquilitat  deis  dits 
regnes  et  terres  et  tant  com  porien  esser  turbatius  de  la 
conexenca  tranquillament  et  ab  tot  repos  de  la  justicia  de 
la  successio  fahedora.  E  satisfaent  al  darrer  cap  en  la  dita 
responsiva  letra  contengut  diu  lo  dit  parlament  que  lo  dit 
molt  egregi  senyor  don  Jayme  et  los  altres  competitors 
considerat  lo  principi  et  prossequcio  fins  aci  han  pogut  ben 
conexer  ab  gran  diligencia  de  aquest  parlament  lo  qual  ha 
tots  temps  hauda  no  planyent  treballs  ni  despeses  ha  et 
haura  fins  a  la  molt  desijada  conclusio  per  la  qual  haja  co- 
nexenca de  son  ver  et  indubitat  rey  princep  et  senyor  per 


C  u  ) 

justicia  e  de  la  dita  negligencia  (diligencia)  et  treballs  no 
enten  a  desistir  ne  cansar  la  gracia  de  nostre  Senyor  Deus 
mijaneant  la  qual  vulla  illuminar  e  los  dits  competitors  que 
proseguesquen  llur  justicia  que  pretenen  planament  et  sim- 
pla  segons  es  en  la  dita  rcquisicio  contengut  et  tots  los 
parlaments  en  veure  regonexer  pensar  et  deliberar  aquella 
et  dins  breu  temps.  La  qual  repplicacio  requer  lo  dit  par- 
lament  per  vos  notari  esser  continuada  a  la  fi  de  la  dita 
resposta  e  feta  al  dit  parlament  et  los  residents  en  aquell 
carta  publica  com  len  vullen. 


SESIÓN    DEL    DÍA    .f) 


Tratóse  de  las  desavenencias  de  los  valencianos. 

Por  la  mañana  del  siguiente  dia  6  ,  se  reunió  la  comisión  de 
los  veinticuatro  ,  y  en  ella  fueron  leidas  varias  cartas  ,  á  saber: 
una  de  Berenguer  Arnaldo  de  Cervelló  aceptando  el  cargo  de 
embajador  ,  que  se  le  había  conferido  en  reemplazo  de  Guiller- 
mo de  Vallseca;  y  otra  de  los  embajadores  en  Aragón,  que  dice 
así : 


fraím.  :»<¿ííi. 


Tom.  19. 

foi.1389.  Ais  molt  revercnts  nobles  e  honorables  senyors  lo  par- 
lament general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rents  nobles  e  honorables  senyors:  vostra  letra  havem  re- 
buda  per  la  qual  e  axi  mateix  per  altres  de  alguns  parti- 


(  •><>  ) 

cular»  havem  sabuda  la  eleccio  que  feta  havets  del  noble 
mossen  Berenguer  Arnau  de  Cervello  en  loch  de  micer  Gui- 
lliim  de  Vallseca  et  les  provisions  qui  fetes  havets  per  feí 
cuytar  la  sua  venguda:  e  puys  axius  ne  ha  plagut  orde- 
nar nosaltres  som  stats  decontinent  rebuda  vostra  letra  ah 
aquests  senyors  daragonesos  e  apres  moltes  persuasions  et 
rahons  ab  gran  difficultat  et  affany  havem  dells  obtengul 
que  tülleraran  et  speraran  la  sua  venguda  per  alguns  dies. 
Nosaltres  per  gracia  de  nostre  Senyor  Deu  axi  com  vos 
havem  scril  tenim  los  affers  en  bon  apuntament  si  dila- 
cio  et  allonch  nols  afolla.  Placiaus  ler  cuytar  la  vengu- 
da del  dit  mossen  Berenguer  Arnau  axi  ivacosament  corn 
porets.  E  sia  molt  reverents  nobles  e  honorables  senyors  lo 
sant  Sperit  vostra  guarda.  Scrita  en  Alcanic.  a  lili  de  fe- 
brer  del  any  MCCCCXII. — Larquebisbe  de  Terragona  els 
altres  vostres  missatgers  en  Arago  tramesos  apparellats  ¡i 
vostra  honor. 


Finalmente  la  misma  comisión  recibió  el  juramento  y  espidió 
sus  credenciales  al  mencionado  Berenguer  Arnaldo  de  Cervello. 


SESIÓN    DEL    IH A    8. 


Fueron  leídos  en  esla  sesión   los  siguientes  escritos: 


(  56 


Vil  ni.   34)1. 


Tom.  19. 
fui.  1396.        Lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  vista  la 

resposta  feta  et  protestado  a  una  requesta  feta  al  senyor  in- 
lant  de  Castella  per  mossen  Macia  Dezpuig  cavaller  en  nom 
del  dit  parlament  denegades  et  no  consentides  les  coses  en 
la  dita  responsio  contengudes  tant  com  sien  desviants  de  les 
dites  requisicio  et  protestacio  en  justicia  et  raho  molt  fun- 
dades  sta  et  persevera  en  aquelles  et  encara  les  ha  per  re- 
petidos altre  vegada  et  tantes  fins  hajen  effectual  compli- 
ment.  Et  parlant  ab  degudes  reverencies  et  honor  del  dit 
senyor  infant  no  permeten  raho  ne  justicia  que  algu  deis 
competitors  demanar  ne  prosseguir  la  justicia  que  preten  ab 
gent  darmes  ne  apresonar  los  sotsmesos  de  la  corona  reyal 
en  la  qual  preten  haver  dret  ne  pendre  rescats  ne  bens  ne 
aguaytar  los  camins  ne  combatre  ne  occupar  forjes  ne  aju- 
dar  a  tais  actes  segons  appar  que   fassen  la  gent  darmes 
castellana  et  en  regne  Darago  et  de  Valencia  :  et  acó  es 
dar  e  notori  et  deu  esser  be  cert  lo  dit  senyor  infant  que 
los  regnes  principat  et  terres  a  la  reyal  corona  Darago  per- 
tanyents  no  hagueren  permes  permetrien  ne  permetran  que 
algún  deis  competitors  ab  indegudes  et  desordonades  ma- 
neres  assajas  de  demanar  et  menys  haver  et  aconseguir  sa 
justicia  ne  per  la  dita  gent  darmes  castellana  ne  com  mes 
ni  hagues  et  que  tots  los  competitors  ni  metessen  noy  fa- 
rian  sino  lo  degut  conservant  tots  temps  lurs  ignades  fide- 
litat  et  naturalesa:  e  ab  acó  cessa  lo  fundament  de  la  dita 


(  í»  ) 
resposta  parlant  ab  deguda  reverencia  et  honor.  E  com  tal 
desordinacio  don  alguna  dilacio  ais  dits  affers  de  la  suc- 
eessio  no  veu  lo  dit  parlament  que  altre  be  sen  seguesca: 
e  deu  considerar  lo   dit  senyor  infant  et  cascu  deis  altres 
competitors  qui   fes  semblant  les   penes    per  dret    contra 
aquells  qui  volen  ab  tais  maneres  no  juridicas  ne  rahona- 
bles  occupar  les  heretats   en  les  quals   pretenen    succehir 
per  justicia  e  mes  deuen  haver  devant  los  ulls  que  la  dis- 
cussio  de  justicia  se  deu  fer  planament  simple  sens  scru- 
pol  de  alguna  impressio  en  altra  manera  la  justicia  violen- 
tada no  es  a  Deus  plasent  ne  a  dret   et  raho  amigable  ne 
bona  legittima  ne  segura  a  aquell  qui  ab  tais  migants  la 
obte:  ne  lo  desviament  del  un  deis  competitors  la  on  ax¡ 
fos  deu  induhir  lo  dit  senyor  infant  ne  qualsevol  deis  al- 
tres competitors  a  fer  semblant  com  tal  attemptament  sa- 
pia  mes  multiplicacio  de  inconvenients  que  algún  reglament 
ne  benavenir  deis  affers  manejats.  Et  ha  pogut  star  en  ferm 
lo  dit  senyor  infant  et  tots  los  altres  competitors  que  lur 
justicia  sera  reposadament  vista  et  ben  entesa  per  manera 
que  ell  et  cascu  rahonablament  sen  deuran  teñir  per  con- 
tents:  e  de  qualsevol  altre  cap  desordenat  impressiu  o  in- 
degut  o  illicit  se  pot  be  aconortar  cascu  deis  dits  compe- 
titors perqué  lo   dit  parlament  segons  dessus  es  dit  sta  et 
persevera  en  les  requesta  e  protestado  et  geminacions  des- 
sus dites:  requirent  vos  notari  que  la  dita  replicacio  con- 
tinuéis apres  la  dita  resposta  en  levets  e  a  ell  e  a  tots  los 
residents  en  aquell  liurets  carta  publica  com   Ion  vullen. 


(   -iS  ) 


\Yiiii.    309. 


foü'lioo.'  Benedictus  episcopus  servus  servorum  Dei  venerabilibus 
fratribus  arcbiepiscopo  et  episcópis  et  dilectis  filiis  abbali— 
bus  ceterisque  viris  ecclesiaslicis  necnon  baronibus  nobili- 
bus  militibus  domicellis  sindicis  quoque  et  procuratoribus 
civitatum  villarum  et  locorum  principatus  Cathalonie  ¡n 
parlamento  dicti  principatus  Dertuse  congregatis  salutem 
et  apostolicam  benedictionem.  In  excelso  trono  celestis  al- 
titudo  consilii  suaviter  cuneta  disponens  juxta  suam  ordi- 
natissimam  dispositionem  adeo  voluit  subjectos  populos  regis 
freno  dirigere  et  illum  taliter  habenas  gubernaculi  posside- 
re  quod  pacifice  possent  subjecti  consistere  suoque  discre- 
to regimine  votivis  successibus  abundare  :  ad  hoc  siquidem 
votum  boni  regis  indesinenter  aspirat  ut  sic  respublica  vi- 
geat  sic  perseveret  et  sic  suis  fíat  serena  temporibus  ut 
presidat  semitas  vitiis  et  sua  providentia  circunspecta  florem 
eujuslibet  virtutis  inducat:  timent  enim  tune  crassati  male- 
fici  tune  vaccant  crimina  et  insatiabilis  compescitur  appe- 
titus  tune  regis  severitas  acrimonia  debita  tam  publica  cri- 
mina corripit  quam  privata:  ac  contra  ubi  respublica  regis 
solatio  est  destituta  quodammodo  justitie  freno  laxato  ad- 
duntur  peccata  peccatis  vitia  vitiis  cumulantnr  et  indessi- 
ni'iiler  quampluribus  crimiiubus  et  dissensionibus  indulge- 
tur.  Ad  vos  itaque  fratres  venerabiles  filiique  dilecti  mó- 
nita nostra  dirigimus  et  hortatus  illo  cordis  affectu  quo 
¡)aterfamilias  sepe  natos  utrumque  discordes  pacientia   tol- 


(  :>«>  ) 

lerat  utrumque  redarguit  neniinem  damnat  pro  neutro  judí- 
cat  utriusque  malum  precavet  uniuscujusque  bonum  promo- 
vet  et  quavis  partiaütate  semota  equa  lance  dulcedinis  unifor- 
mique  cordis  amplexu  ad  vota  conformia  et  paria  pacis  fe- 
dera invitat.  Hoc  pro  posse  nedum  utique  pastoralis  officii 
nos  angit  cura  diutina  qua  cunctis  mortalibus  obligamur 
sed  etiam  mérito  nos  constringit  hoc  natale  solum  pro  quo  la- 
bores assumere  gratum  semper  habuimus  et  acceptum.  Post 
obitum  siquidem  clare  memorie  Martini  regis  Aragonum 
jam  non  modicum  temporis  attendimus  effluxisse  et  super 
ejus  regni  successione  legittima  corapetitores  plures  insiste- 
re  prelatorum  et  nobilium  ac  populorum  affectus  in  vota  va- 
ria desidere  literatorumque  virorum  judicia  esse  divisa  ideo 
non  solum  non  possumus  non  doleré  sed  et  graviora  ti- 
mentes  imposterum  dubitamus.  Occurrite  igitur  dilectissimi 
recolentes  quam  felix  antiquorum  nostrorum  veneranda  ve- 
tustas que  tam  ampio  lerrarum  margine  soloque  tam  fer- 
tili  deffensionis  tam  forti  repágulo  ac  tantorum  clarissimo- 
rum  virorum  patronis  commitens  glorioso  et  paccatissimo 
\os  regno  donavit.  Anirnadvertite  igitur  prudentissimi  viri 
ne  malorum  omnium  operante  satore  sensus  vestios  terrene 
cupiditatis  quivis  error  involvat  ne  qua  sinistra  fallat  op- 
pinio  nox  in  sue  apetitus  obtenebret  seu  trahat  indevia 
prívala  voluntas  unde  quod  absit  pacis  et  unionis  debite 
dulcore  fugato  discordie  virus  subintret  miserandis  populis 
proculdubio  periturum  :  quin  potius  vos  viri  nót abites  in 
illum  eternum  judicem  cuneta  cernentem  vestram  aciem 
dirigentes  justititiam  diligatis.  Attendite  doctissimi  \iii  vas 
hujus  regni  principaba  forc  membra  v estro  capiti  unienda 
sine  quo  invalida   quevis  <ompago  subsistil.    Níoniíc  <«>i j»u> 


(<;o) 

exánime  sine  capite  truncara  se  offert  tntaentibvs  mdeco- 
rum?  Quid  ergo  tardatis  quid  procrastinatis  dilectissimi  l'or- 
midanda  vestri  máxima  corporis  cum  jactura?  Omnis  enim 
membrorum  decor  et  decus  in  ipsius  capitis  integritate 
consistit.  Quid  si  tándem  ejusdem  corporis  membra  dis- 
cordent?  Nil  turpius  nil  vilius  nil  tándem  eque  pestiferum 
esse  potest  ut  quod  abhominabiliter  dici  potest  contra  na- 
turam  in  eodem  corpore  sint  simul  et  semel  varié  volun- 
tates:  in  vestra  concordia  carissimi  pax  et  salus  in  discor- 
dia vero  extrema  ruina.  Beneficiorum  itaque  patrie  vestrc 
memores  esse  vellitis  in  sue  imo  vestre  salutis  integritatem 
intendite  et  per  unionis  pacis  et  concordie  media  quo  ni- 
chil  dulcius  nichil  potius  comuni  et  universali  aspirate  quie- 
ti.  Externa  vos  exempla  perterreant.  Quid  atheniensium 
quid  cartaginensium  quid  romanorum  nisi  civile  odium  et 
privatum  comodum  anichilavit  imperia?  Date  ergo  dextere 
dexteram  pacis  et  unionis  federa  jungite  voluntates  unita- 
te  paci  intendite  patrie  discordes  unite  instruite  nescientes 
quod  totum  si  quid  vobis  patrie  amoris  est  ejus  caritas  in- 
tegrabit.  Quis  vestrum  obstinatis  animis  non  erumpat  in 
lacrimas  quem  non  comoveant  ob  amorem  et  patrie  cari- 
tatem  viscera  pietatis  quis  ad  tam  infaustum  casum  si  ob- 
viare negligitis  non  pavescat?  Ipse  nempe  rex  pacificus  Jhe- 
suschristus  evangelitzans  pacem  dixit  omne  regnum  in  se 
divisum  desolandum  et  domum  supra  domum  asseruit  rui- 
turam.  Vulgare  quidem  est  concordia  res  excrescere  parvas 
discordia  vero  dilabi  máximas  et  dissolvi.  Guerrarum  utique 
tristis  eveutus  est  et  nil  aliud  quam  fames  vincula  carceres 
predas  ferrum  et  ignem  exitiumque  minatur  pax  vero  so- 
latium  placidamque  quietem.  Vos  igitur  venerabiles  fratres 


(  61  ) 
filiique  dilecti  ad  hec  totis  viríbus  invitamus  quatenus  se- 
positis  terrenis  affectibus  timorem  Domini  qui  est  initium 
sapientie  ejus  priraitus  induentes  rectum  ut  prediximus  in- 
quirere:  studeatis  vos  insuper  regregii  viri  quos  non  imbuit 
litterarum  scientia  juri  et  veritati  redite  patienter  passio- 
nes  deponite  affectusque  terrenos  quoniam  pacem  patrie 
civiumque  salutem  private  comoditati  tan  divinis  quam  hu- 
manis  legibus  quam  etiam  moralibus  exemplis  illuslrem  csse 
non  ambigitis  preponenda:  ñeque  tándem  vestra  prudentia 
patiatur  rem  tantam  more  dispendiis  procellari  nusquam 
enim  diuturna  regnorum  vacatio  absque  multorum  dispen- 
dio esse  potest.  Ad  summam  dilectissimi  cum  teste  Scrip- 
tura  impossibile  sit  absque  regali  providentia  pacem  dari 
liortamur  vos  per  viscera  misericordie  Crucifixi  quatenus 
sinceriter  unanimiter  et  alacriter  super  rege  futuro  destine- 
tis  inquirere  veritatem  ut  gaudium  subsequatur  omnium 
populorum:  quod  siquidem  propiciante  Deo  ut  propensius 
obtinere  possimus  divinis  obsequiis  apud  Altissimum  pias 
fundere  preces  nostra  solicitudo  totis  viribus  non  cessabit. 
Data  Paniscole  Dertusensis  diócesis  X  kalendas  febroarii 
pontificatus  nostri  anuo  décimo  octavo. — Laurentius. — R. 


SESIÓN    DEL    DÍA    9. 


Abrióse  con  la  lectura  de  la  caria  que  sigue 


(  m 


\úm.    311.1. 


Tom.  19. 
rol.  1404.        Ais  molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors  lo  par- 

lament  general  del  prineipat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rents nobles  et  honorables  senyors:  axi  com  ab  nostra  der- 
rera  letra  vos  scrivim  ab  difficultad  e  affanys  havem  ob- 
tengut  que  aquests  senyors  daragonesos  tollerarien  e  spera- 
rien  la  venguda  del  noble  mossen  Berenguer  Arnau  de 
Cervello  per  alguns  dies :  e  per  co  com  per  alguns  nos  era 
stat  scrit  que  lo  dit  mossen  Berenguer  seria  aci  dissapte 
o  digmenge  prop  passats  havem  comportats  aquests  dies  ab 
les  millors  maneres  que  havem  pogut.  Mas  com  vehem  ara 
que  los  dits  termens  son  passats  e  lo  dit  mossen  Berenguer 
no  es  vengut  ne  encara  ne  sabem  res  somne  molt  mara- 
vellats  et  torbats:  pregam  molt  affectuosament  vostres  reve- 
rencies nobleses  et  honorables  savieses  que  en  totes  aque- 
lles  maneres  que  sien  possibles  vullats  provehir  que  lo  dit 
mossen  Berenguer  Arnau  sia  aci  lo  pus  prest  que  fer  se 
puscha  car  la  triga  qui  ses  dada  ais  affers  som  certs  que  no 
ha  en  res  aproíitat:  placia  a  Deu  que  no  haja  nogut  et  que 
no  noga  mes  si  plus  avant  se  dilata  de  quens  dolrem  molt: 
pero  nosaltres  noy  podem  altre  fer:  Deus  y  gents  nos  ha- 
gen  per  scusats.  Altres  coses  molt  reverents  nobles  et  ho- 
norables senyors  a  present  nous  scrivim  mas  que  sia  lo 
sant  Sperit  vostra  guarda.  Scrita  en  Alcanic.  a  VIII  de  fe- 
brer  del  any  MCCCGXII. — Larquebisbe  de  Terragona  els 
altres  missatgers  en  Arago  trameses  apparellats  a  vostra 
honor. 


(  un 


SESIÓN    DEL    DÍA     1  1 


Tratóse  de  algunas  reclamaciones  particulares  que  se  habían 
presentado  contra  el  conde  de  Urgel  ,  y  de  los  asuntos  del  reino 
de  Valencia. 


SESIÓN    DEL    DÍA     13. 


Fue  leida  la  siguiente  carta 


\iim  304. 

Tom.  19. 

Ais  molt  reverents  egregis  nobles  et  honorables  senyors  fo1'1417- 
los  del  parlament  del  principat  de  Cathalunya  ajustats  en 
la  ciutat  de  Tortosa. — Molt  reverents  egregis  nobles  et  ho- 
norables senyors:  digmenge  a  XX  dies  del  mes  de  deembre 
prop  passat  per  gracia  de  nostre  Senyor  ab  bon  salvament 
arribam  en  castell  de  Caller  on  fom  molt  be  et  notabla- 
ment  reebuts  per  lo  molt  noble  baro  lo  comte  de  Quirra 
et  per  tots  los  altres  nobles  cavallers  et  gentils  homens 
qui  alli  eren  et  no  resmenys  per  los  honorables  cavallers 
del  dit  castell  ais  quals  premeses  cordials  salulacions  ha- 
vém  donades  les  lelres  de  creenca   per  vosallres  senyors  a 


(  64  ) 
a  ells  trameses  e  explicada  ais  damunt  nomenats  la  dita 
creenca  los  dits  comte  nobles  cavallers  gentils  horneas  et 
consellers  respongueren  queus  regraciaren  molt  les  coses 
en  virtut  de  la  dita  creenca  a  ells  dites  et  explicades  et 
que  si  be  havien  servit  en  temps  passat  axi  be  et  milis  en- 
tenien  servir  la  corona  Darago  et  principat  de  Cathalunya 
en  lesdevenidor  et  pugnar  per  la  cosa  publica  daquell  reg- 
ne  tant  com  los  fos  possible:  empero  attes  que  ells  havien 
molt  servit  et  despes  lurs  facultats  et  bens  et  no  havien 
haut  gran  temps  havia  passat  soccors  de  Cathalunya  et  eren 
molt  esmeses  no  podien  fer  bonament  sa  honor  ni  pugnar 
contra  los  rebelles  a  la  dita  corona   segons  havien  voler 
dients  que  sino  eren  soccorreguts  nou  porien  suportar  ans 
sen  haurien  a  jaquir  et  tornar  en  Cathalunya  la  qual  cosa 
los  seria  molt  greu.  Mes  avant  senyors  sapiats  que  dimarts 
a  XXVIIII  del  dit  mes  en  nom  de  Deu  nos  recollim  en  les 
dites  naus  per  navegar  vers  lo  regne  de  Sicilia   et  dilluns 
mati  que  comptavem  lili  dies  del  mes  de  janer  del  any 
MCCCCX11  ab  bon  salvament  fom  navegats  prop  la  illa  de 
la  Fonyana  que  es   davant  la  villa   de   Trapena  on    havie 
dues  naus  de  janovesos  que  staven  surgides  co  es  una  gran 
armada  appellada  la  ñau  imperial  hon   havem   sabut  que 
havia  CLXXX  combatents  et  laltra  poqua  les  quals  aqui 
mateix  temen  una  cota   carregada  de  vi  en  un  leny  que 
havien  pres  de  cathalans:  et  decontinent  que  hagueren  vis- 
ta de  les  nostres  naus  jaquida  la  presa  tallats  los  ormeigs 
et  sfondrades   barques  de  les  naus  feren   vela  prenent  la 
via  de  mig  jorn  et  los  dits  capitans  ab  les  sues  naus  do- 
narenlos  caga  aquell  dia  fins  hora  de  mig  jorn  e  mossen 
Bernat  de  Furcia  qui  era  en  la  ñau   den  Vallocera  lavos 


(  65  ) 
capita  et  pus  avancat  de  les  altres  veent  que  les  naus  se 
lunyaven  daquesta  illa  requeri  et  protesta  al  dit  capita 
que  giras  et  posas  ell  et  tots  los  altres  en  térra  :  et  de 
fet  lo  dit  capita  gira  faent  la  via  de  Trapería  et  vent  de  la 
tramuntana  donans  al  denant  et  arrabacans  dins  mar:  e  lo 
dimarts  seguent  mudas  lo  vent  et  fem  la  via  de  la  térra 
et  ab  un  laut  de  Márgala  sabem  nova  certa  de  la  térra 
que  la  senyora  reyna  era  en  la  ciutat  de  Palerm  et 
mossen  Bernat  de  Cabrera  en  la  vila  de  Xatha  la  qual  ab 
certs  tractes  XX  dies  havia  passats  sera  redimida  a  sa  obe- 
diencia :  e  mes  avant  que  mossen  Xanxo  Roic.  ab  alguns 
barons  daquest  regne  per  via  de  scalament  de  nit  havia 
entrada  la  ciutat  de  Cathania  X  jorns  havia  passats  on  se 
son  seguides  moltes  morts  et  robaments  de  cases.  E  sabu- 
da  aquesta  nova  los  dits  capitans  a  instancia  de  nosaltres 
fahien  la  via  de  Palerm  et  quant  fom  devant  Marsala  ha- 
gueren  vista  de  tres  naus  de  janovesos  co  es  una  gran  et 
dues  poques  que  eren  al  port  de  Trapena:  les  quals  axi- 
matex  havents  vista  de  nosaltres  íeren  vela  et  prengueren 
la  via  de  tramuntana  et  les  dites  nostres  naus  aquell  dia 
et  tota  la  nit  seguent  donarenlos  caca  et  com  vench  laltre 
dia  per  lo  mati  les  dues  naus  poques  forense  allargades  que 
no  foren  vistes  al  mon  et  la  ñau  gran  fonch  a  pich  de  les 
nostres  naus  les  quals  carregaren  veles  et  strenguerenla 
tant  fort  que  ella  vench  a  venia  et  retes  et  fon  salvada 
vida  et  membres  a  la  gent.  Aquesta  ñau  sapella  la  ñau  Mar- 
ta et  era  den  Anthoni  de  Cesofarga  et  be  armada  de  port 
de  MCCCG  botes  on  havia  CLXV  combatents  et  mes:  et 
sonsi  trobats  de  VIH  en  VIIII  milia  ducats  et  de  XXXX 
en  L  bales  de  draps  entre  los  quals  ha  algunos  bales  de 
tomo  III.  5 


(iraps  llorentins  et  vervins  et  CC  cuyrasses  et  DG  ballestea 
sobergues  et  moltes  cotes  de  malla  bacinets  caps  davant 
bracos  e  arnesos  de  cama  et  de  cuxa  et  altres  moltes  co- 
ses axi  que  entre  tot  val  al  pus  de  XX  milia  ducats.  En 
apres  los  dits  capitans  a  requesta  nostra  faents  la  via  de 
Palerm  lo  dissapte  seguent  per  lo  mati  se  trobaren  be  LX 
milles  dins  mar  davant  Capogallo  et  hagueren  vista  de 
dues  naus  de  janovesos  una  gran  et  altra  poca  que  eren 
exides  de  Palerm  et  fahien  la  via  de  Trapena:  et  com  les 
dites  naus  hagueren  vista  de  nosaltres  giraren  la  via  de 
Palerm  et  les  nostres  naus  ampraren  veles  et  tot  aquell 
dia  fins  hora  de  completa  ab  gran  vent  et  temps  brut  do- 
naren caca  a  les  dites  naus  et  la  poca  anasen  de  la  vela  et 
la  gran  romas  tant  que  la  dita  hora  de  completa  veentse 
al  mig  de  les  nostres  naus  vench  a  pactes  et  salvada  vida 
et  membres  a  la  gent  retes  et  fonch  presa  qualsque  X  mi- 
lles davant  Palerm.  Aquesta  ñau  es  de  port  de  M  botes 
appellada  Batista  Spindola:  era  be  armada  de  CLXXX  com- 
batents  o  pus  pero  no  es  de  tan  gran  valor  com  la  pri- 
mera mas  es  pus  fort :  e  segons  apres  havem  entes  com  los 
dits  capitans  feren  calar  la  prop  dita  ñau  davant  Palerm 
molta  gent  de  la  ciutat  et  entre  los  altres  la  dita  senyora 
reyna  et  veeren  es  prengueren  esment  de  les  naus  et  pre- 
sumiren  que  eren  les  naus  on  nosaltres  erem  pujats  de  que 
hagueren  gran  plaer  et  decontinent  la  dita  senyora  feu 
metre  a  punt  la  galea  de  mossen  Ramón  Torrelles  et  tra- 
metia  a  les  dites  naus  et  de  fet  nosaltres  la  vehiem  venir 
et  per  un  grop  de  pluja  et  de  mal  temps  hacsen  a  tornar 
et  les  nostres  naus  per  son  salvament  meterense  en  mar 
et  squivaren  la  térra:  et  quant  vench  lo  dilluns  seguent  per 


(07) 
lo  mati  ab  gran  affany  acostáronse  a  la  térra  et  surgiren 
davant  Trapena  vers  la  dita  illa  de  la  Fonyana:  et  lo  di- 
marts  mati  a  XII  del  dit  mes  isquerem  en  Trapena  on  fom 
be  acullits  et  reebuts:  e  apres  que  fom  en  Trapena  axi  la 
dita  senyora  reyna  com  lo  dit  mossen  Bernat  de  Cabrera 
sabents  que  erem  arribats  alli  nos  han  scrit  notifficantsnos 
com  havien  gran  et  singular  plaer  de  nostra  venguda.  Nos- 
altres  senyors  treballom  ab  diligencia  que  al  pus  prest  que 
porem  siam  a  la  dita  senyora  et  depuys  lo  dit  mossen  Ber- 
nat: aytant  com  nos  sera  possible  treballarem  ferventment 
que  los  fets  per  que  som  tramesos  migancant  la  gracia  di- 
vinal vinguen  a  bona  et  deguda  íi  et  conclusio.  Ais  a  pre- 
sent  noych  ha  de  nou  de  queus  pugam  scriure  mas  com  lo 
cars  ho  requerra  et  haurem  fusta  rescriuremvos  de  tot  co 
quis  seguirá  deis  dits  negocis  et  de  totes  altres  novelles 
et  coses  de  que  rahonablament  vos  degam  scriure.  E  tin- 
gueus  molt  reverents  egregis  nobles  e  honorables  senyors 
lo  sant  Sperit  en  sa  guarda.  Scrita  en  Trapena  a  XIIII  dies 
de  janer  del  any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  mil  qua- 
tre  cents  dotze. — Los  missatgers  del  principat  de  Catha- 
lunya  qui  son  en  lo  regne  de  Sicilia  a  vostre  plaer  et  ho- 
nor apparellats. 


Procedióse  después  al  nombramiento  del  abad  del  Eslany, 
para  que  pasase  á  instar  al  conde  de  Urgel  que  se  abstuviese 
de  enviar  tropas  á  Valencia;  y  al  de  Francisco  de  Erill,  para 
que  fuese  al  encuentro  de  dichas  fuerzas  y  procurase  disuadirlas 
de  su  proyectada  empresa. 


(08  ) 

SESIÓN    DEL   DÍA    15. 


Acordóse  el  despacho  de  varias  cartas  que  fueron  leídas  mas 
adelante. 


SESIÓN    DEL   DÍA    18. 


Se  dio  audiencia  á  un  enviado  de  Raimundo  de  Perellós,  que 
manifestó  que  dicho  jefe,  el  cual  pasaba  á  Valencia  con  algu- 
nas fuerzas  por  orden  del  conde  de  Urgel,  estaba  dispuesto  á 
retirarse ,  siempre  y  cuando  se  lo  ordenase  dicho  conde ,  su  se- 
ñor, á  quien  podía  escribirlo  el  parlamento. 


SESIÓN    DEL    DÍA    20. 


Los  embajadores  que  habían  sido  enviados  á  Alcañiz  dieron 
cuenta  de  su  embajada,  y  presentaron  la  concordia  que  habían 
firmado  con  el  parlamento  aragonés  y  algunos  comisionados 
valencianos  (i).  En  virtud  de  dicho  convenio  tratóse  de  elegir 
desde  luego  las  personas  de  que  en  él  se  hacia  mérito,  pero  na- 
da pudo  aun  resolverse. 


SESIÓN    DEL   DÍA    22. 


Los  representantes  de  Mallorca  presentaron  los  siguientes  es- 
critos: 


(1)  Se  insertará  esta  concordia  mas  adelante,  al  principio  de  las  actas 
del  compromiso  de  Caspe. 


(Oí)) 


Vum.    30.i. 


Molt  reverent  molt  noble  molt  honorable  e  savi  parla- 
ment  :  con  lo  consell  general  del  regne  de  Mallorques  re- 
presentant  tots  los  brasses  e  estaments   de  aquell  regne  e 
son  univers   sollicitat   avisat  instat  e  request  per  lo  molt 
honorable  en  Luis  de  Averso  ciutada  de  Barchinona  vos- 
tre  missatger  e  deis  honorables  consellers  de  Barchinona 
e  ab  letras  vostras  e  lurs  que  lo  principat  e  regnes  de  las 
parts  deca  a  la  corona  reyal  subjectes  eren  disposts  a  prest 
comu  e  concordable  aplech   pera  venir  a  la  regonexenca 
vertadera  e  justa  del  que  deu  esser  ver  princep  rey  e  se- 
nyor  de  tots  succehint  en  la  alta  corona  reyal  al  molt  alt 
senyor  rey  en  Marti  de  gloriosa  memoria  rey  deffunt  derrer 
cert  senyor  nostre  perqué  deguessen  elegir  e  tremetre  lurs 
missatgers  e  sindichs  daga  per  esser  e  entrevenir  e  fer  lo 
degut  de  lur  lealtat  per  lo  dit  regne  en  lo  comu  e  concor- 
dable aplech  ab  los  altres  regnes  e  térras  deliberas  de  pre- 
sent  de  trametre  deca  per  lo  dit  negoci  nos  en  Berenguer  de 
Taguamanent  cavaller  Arnau  de  Mur  doctor  en  decrets  e 
Jacme  Albarti  sindichs  e  missatgers  ab  legitima   plena  e 
bastant  potestat  en  via  juridica  e  de  justicia  pera  la  dita 
regonexenca  de  la  justicia  declaracio  publicacio  e  compli- 
da  execucio  de  aquella  ab  los   altres  diputadors  per  los 
altres  regnes  e  principat  per  lo  dit  tant  alt  acte  los  quals 
fom  junts  en  Barchinona  dissapte  a  XXI  de  juny  prop  pas- 
sat  e  de  present  presentan)   nostras  letras  de  crehenca  al 


Tom.  19. 
fol.  1442. 


(70) 
present  reverent  parlament  ladonchs  resident  en  Barchino- 
na  e  ais  honorables  consellers  de  la  dita  ciutat  e  sabuda 
la  prorogacio  feta  pera  la  present  ciutat  de  Tortosa  del 
present  parlament  requests  e  instats  per  aquell  que  acj  da- 
guessem  venir  divenres  a  XX  dies  del  mes  dagost  fom  junts 
assi  en  Tortosa  e  a  prechs  vostres  per  diverses  temps  som 
entrevengunts  en  lo  present  reverent  parlament  e  a  prechs 
vostres  con  trametessets  a  Alcanis  al  reverent  parlament 
del  rcgne  de  Arago  lo  molt  honorable  misser  Johan  Dez- 
pla  doctor  en  leys  missatger  del  present  principat  de  vo- 
luntat  de  nos  dits  Arnau  e  Jacme  hi  ani  yo  dit  Berenguer 
de  Taguamanent  per  lo  dit  regne  ensemps  ab  lo  dit  ho- 
norable vostre  missatger  e  aqui  estiem  abdos  setanta  jorns 
o  aquén  entorn.  E  apres  tornats  acj  con  lo  present  reve- 
rent parlament  hagues  acordat  de  trametre  al  dit  reverent 
parlament  de  Arago  resident  en  Alcanis  vostres  reverents 
noble  honorables  savis  e  sollempnes  missatgers  a  prechs  e 
requesta  vostra  tots  nosaltres  dits  missatgers  e  sindichs  del 
dit  regne  de  present  anam  al  dit  loch  de  Alcanis  hon  fom 
junts  dissapte  a  XXIII  del  mes  de  gener  prop  passat  e  de 
present  presentantsnos  al  honorable  gobernador  del  regne 
de  Arago  requerim  e  instam  que  fossem  oits  en  proposar 
la  intencio  del  dit  regne  e  nostre  en  lur  reverent  parlament 
e  fo  a  nos  dilatat  íins  al  dimecres  a  XXVII  de  gener  :  e 
lo  dit  jorn  explicada  nostra  proposicio  en  lo  dit  reverent 
parlament  Darago  ab  oferta  fraternal  justa  e  jurídica  de 
acompanyarlos  e  entrevenir  ab  ells  e  ab  los  dits  vostres 
missatgers  reverents  e  altres  a  qui  pertangues  en  tots  bons 
tractaments  e  acorts  pera  venir  a  la  regonaxenca  de  la  jus- 
ticia segons  lo  deute  de  la  feeltat  del  dit  regne  e  nostra 


C  7l  ) 

e  lo  degul  al  dit  regne  de  Mallorques  per  lo  dit  reverent 
parlament  de  Arago  fo  retenguda  deliberado  e  accord  so- 
bre respondre  a  nos  del  dit  article:  e  durant  lur  dellibe- 
racio  continuadament  los  diputats  per  lo  dit  reverent  par- 
lament de  Arago  ab  los  vostres  missatgers  reverents  en- 
trevenint  lo  reverent  mossen  Francesch  Daranda  missatger 
de  nostre  sant  pare  han  tractat  e  deliberat  entre  ells  en 
certa  manera  sobréis  preparatoris  e  antecedents  a  la  re- 
gonaxenga  e  examinacio  de  la  justicia  de  nostre  ver  rey  e 
senyor  sens  alguna  sabuda  consentiment  ne  entreveniment 
nostre.  E  lo  dit  reverent  parlament  de  Arago  nos  ha  tri- 
gat  de  respondre  per  spay  de  XV  jorns  qo  es  fins  al  di- 
mecres  que  haguem  X  del  mes  present  de  fabrer  quant 
sens  nos  hagueren  concordat  sobréis  dits  preparatoris  e  an- 
tecedents dientsnos  que  havian  e  reputaven  a  nos  per  reg- 
ne e  que  ensemps  ab  vostres  reverents  missatgers  nos  co- 
municarien  lurs  tractaments  e  acorts  en  los  dits  affers  :  e 
lo  dit  jorn  hora  de  vespres  present  lo  dit  reverent  missat- 
ger de  nostre  sant  pare  lo  molt  honorable  en  Berenguer 
de  Bardaxi  savi  en  dret  present  lo  senyor  bisbe  Dosca  di- 
putats per  lo  parlament  de  Arago  e  los  dits  reverents 
missatgers  del  present  reverent  parlament  feu  publicado  e 
denunciacio  a  nosaltres  dits  missatgers  deis  acorts  e  ma- 
nagaments  e  conclusions  e  íinaments  deis  preparatoris  en 
certa  manera  tractats  servats  conclosos  e  acordats  sens  al- 
gún consentiment  voluntat  requesta  ne  entreveniment  nos- 
tre. E  con  sobre  aquells  nos  haguessem  retengut  acort  lo 
dijous  a  vespres  a  XI  del  present  mes  present  lo  dit  re- 
verent missatger  de  nostre  sant  pare  e  los  dits  dos  trac- 
tadors  del  parlament  Darago  e  los  dits   vostres  reverents 


(  72) 
missatgers   foren  per  nos  offerts  certs  capitols  e  articles 
tocants  diverses  vies  en   part  jurídicas  e  en  part  flixants  e 
condescendents  a  menys  del  degut  al  regne  de  Mallorques 
demanantlos  consell  segons  Deu  e  lur   consciencia   sobre 
aquells  e  offerints  segons  lur  consell  sil  nos  daven  de  pre- 
sent   anar   o  trametre  al  dit  regne   per  haver  pus  ampia 
potestat  si  master  la  haguessem  :  tenor  deis  quals  capitols 
vos  offerim  aci  de  present.   Retengut  per  tots  acord  so- 
bréis dits  capitols  e  partits  dissapte  a  vespres  nons  fo  do- 
nat  consell  sobre  aquells  articles  algu  mes  que  haguessem 
altra  potestat  empero  que  per  aquella  havernos  trigaria  la 
prossecucio  e  continuacio  deis  affers:  e  con  requerissem  e 
pregassem  quens  fossen  dadas  almenys  per  cascuns  letras 
consolatorias  al  consell  general  del  regne  e  certificatorias 
de  lur  intencio  aquellas  axi  poch  havem  haudas.  Per  tant 
nos  dits   missatgers  presumints  en  cert  e  indubitadament 
que  axi  com    sens  nostre   entreveniment  requesta  ne  sa- 
buda  consentiment  ne  acord  ses  tractat  finat  e  conclos  en 
los  dits  preparatoris  contra  lo  degut  segons  forma  de  dret 
e  de  justicia  al  dit  regne  de  Mallorques  axi  poch  serem 
demanats  ne  admeses  en  entrevenir  en  nomenar  ne  elegir 
personas  active  ne  passivé  jatsia  en  via  de  dret  necessari  per 
justicia  sia   nostre  entreveniment  qui  som  ja  elets  consti- 
tuhits  e  approvats  per  lo  dit  regne  de  Mallorques  qui  de 
dret  e  justicia  no  menor  potestat  e  auctoritat  ha  e  haber 
deu  en  los  dits  affers  que  cascun  deis  dits  altres  regnes 
e  principat  e  que  nostra  aturada  dequiavant  es  vana  e  sens 
algún  fruyt  per  lo  dit  regne  de  Mallorques:  en  lo  dit  ne- 
goci  a  la  prossecucio  del  qual  segons  lo  deute  de  lealtat 
fealtat  e  justicia  lo  dit  regne  e  nos  aci  per  ell  som  e  serem 


(  73  ) 
tostemps  prests  de  fer  lo  que  degam  ab  los  altres  regnes 
e  principal:  car  pera  testimoniagar  los  actes  quis  faran  si  a 
Deu  plaura  be  a  la  fi  en  tot  sa  enteniment  no  appar  se- 
gons  intencio  e  obres  dessus  ditas  sia  necessari  nostra  per- 
sonal residencia  o  entreveniment  com  an  ais  fins  aci  no 
haja  servit  nes  sper  a  servir  nostra  venguda  no  per  nostre 
defalliment  ne  de  nostra  potestat  mas  per  no  admissio  del 
dit  regne  de  Arago  e  del  dit  principat  o  deis  dits  reve- 
rents  sos  missatgers  segons  dessus  es  recitat:  pregam  e  re- 
querim  lo  present  molt  reverent  molt  noble  e  molt  ho- 
norable parlament  quens  haja  per  escusats  si  perqué  no 
som  admeses  per  ells  ne  lo  dit  parlament  Darago  en  lo 
quens  pertany  ens  es  degut  per  justicia  que  axi  com  ab 
requesta  e  instancia  vostra  hic  som  venguts  e  hic  havem 
fins  agi  envastat  ultra  VIH  meses  eus  havem  seguits  e  agi 
e  Alcanis  ab  vostre  beniplacit  e  grat  nos  ne  retornem  de 
present  al  regne  de  Mallorques:  e  queus  placia  fernos  dar 
de  present  translat  deis  capitols  en  scrits  concordats  entre 
vostres  reverents  missatgers  e  lo  dit  reverent  parlament 
Darago  per  refferir  al  general  consell  del  dit  regne  lo  dit 
proces  los  quals  hi  fassen  per  justicia  lealtat  e  naturalesa 
innada  lo  que  deuran  fer  en  tota  bona  concordia  e  ben- 
avenir  deis  dits  affers  axi  con  continuadament  han  e  ha- 
vem fet  fins  agi  e  per  ells  ne  per  nos  no  ha  stat  ne  stara. 
E  de  la  present  explicacio  requerim  per  nostre  descarrech 
essernos  feta  carta  publica  per  lo  notari  present. 


r  7;tn 


\ ú lis.    8O6. 


Tora.  19.  , 

roí.  1444.  Primo :  que  sien  eletes  dotze  personas  co  es  per  lo 
parlament  de  Arago  tres  e  per  lo  parlament  de  Valen- 
cia si  concordar  se  poran  altres  tres  e  per  lo  parlament 
del  principat  de  Cathalunya  altres  tres  e  nosaltres  tres 
qui  som  elets  per  lo  regne  de  Mallorques  e  que  en  aquests 
XII  fos  remes  la  vera  conaxenca  e  decisio  a  quis  per- 
tany  los  dits  regnes  e  principat  per  si  hagues  esser  la 
major  part  concordant. — ítem  attes  que  los  valencians  per 
elegir  missatgeria  per  trametre  aci  en  Alcanis  nos  son  pu- 
guts  concordar  de  que  es  opinio  que  en  la  eleccio  del 
nombre  de  tres  nos  podrían  concordar  parria  que  en  aquell 
cas  que  de  la  dita  eleccio  nos  concordassen  los  de  Vina- 
laros  ne  elegissen  un  a  lur  voluntat  e  los  de  Trayguera 
altre  e  lo  terg  fos  remes  a  nostre  sant  pare  o  a  altre  per- 
sona de  qui  ells  se  concordassen  lo  qual  fos  elet  del  dit 
regué  menys  sospitos  a  las  ditas  parts.  Pero  los  dits  mis- 
satgers  aquest  capítol  e  la  substancia  de  aquell  remeten 
a  concordia  e  disposicio  deis  reverents  missatgers  del  sant 
pare  e  parlament  del  regne  de  Arago  e  embaxadors  del 
principat  de  Cathalunya. — ítem  que  los  demunt  dits  XII 
diputats  elegissen  a  las  mes  veus  quatre  notables  per- 
sonas homens  de  bona  vida  e  bona  consciencia  e  de 
aquests  no  fos  fet  negun  dubte  si  eren  mes  de  un  regne 
o  principat  que  daltre  e  que  aquests  haguessen  esser  per 
tots  e  que  fossen  ensemps  ab   los  XII  e  que  hoissen    los 


(  75  ) 
competitors  o  allegacions  de  aquells  e  que  presents  los  quatre 
dessus  dits  los  dits  XII  diputats  tractassen  e  menajassen  es 
concordassen  si  fer  se  puria  de  la  regonaxenca  dessus  dita 
sens  quels  dits  quatre  no  diguessen  res:  e  en  cas  que  nos 
poguessen  concordar  que  de  aquells  competitors  de  que 
sera  lo  dabat  fos  comes  ais  dits  quatre  e  aquells  en  absen- 
cia  deis  XII  hoides  plenariament  totas  las  rahons  haguessen 
poder  de  veure  regonexer  e  dicisir  a  qual  per  justicia  per- 
tany  la  successio. — ítem  en  cas  que  la  dita  via  o  vias  qui 
son  jurídicas  no  fossen  plasents  ais  parlaments  de  Arago  e 
del  principat  que  en  aquell  cas  en  lo  nombre  de  las  per- 
sonas a  qui  fos  remesa  la  regonaxensa  de  la  justicia  ne 
hagues  haver  alguns  del  regne  de  Mallorques  de  quin  stat 
se  volguessen  los  quals  fossen  anomenats  per  los  tres  mis- 
satgers  del  regne  de  Mallorques  ara  residents  en  Alcanis  si 
plau  ais  parlaments  que  fossen  dells  sino  que  fossen  al  tres 
de  la  illa  e  regne  de  Mallorques  e  quels  approvassen  los 
parlaments  del  dit  acte  e  que  fossen  elegits  per  ells  e  que 
fossen  en  nombre  tants  com  serien  los  qui  entrevendrien 
del  o  per  lo  regne  de  Valencia  en  la  dita  regonaxenca 
comuna  de  la  justicia. — ítem  en  cas  que  las  ditas  cosas  qui 
son  lexants  del  dret  degut  al  regne  de  Mallorques  segons 
lo  qual  deuen  esser  per  aquell  regne  nombre  par  ais  al- 
tres  regnes  e  principat  cascun  per  si  no  fossen  plasents  al 
dit  regne  de  Arago  ne  al  principat  que  almenys  en  tal  cas 
hi  hagues  entrevenir  una  persona  per  lo  regne  de  Mallor- 
ques de  aquell  regne  natural  en  la  examinado  de  la  jus- 
ticia qui  hagues  esser  nomenada  per  los  tres  assi  presents 
a  lur  consciencia  e  approvada  elegida  per  los  altrcs  par- 
laments fos  deis  tres  qui  son  ara  missatgcrs  o  daltres  del 


(  70  ) 
regne  de  Mallorques  fora  ells  tres.  Empero  en  cas  que  del 
regne  de  Valencia  hi  hagues  major  nombre  que  del  regne 
de  Mallorques  ni  hagues  en  semblant  nombre. — ítem  que 
en  cas  que  acó  nols  plagues  sie  provehit  que  la  perso- 
na natural  del  regne  de  Mallorques  enomenadora  per  los 
tres  fos  altre  persona  del  dit  regne  natural  e  no  puxe 
esser  algún  de  ells  tres  qui  son  ara  missatgers  car  per  be 
avenir  e  concordia  deis  affers  plaura  ais  missatgers  del  dit 
regne  quant  es  per  ells  salvadas  tostemps  totas  prerogativas 
drets  e  preheminencias  del  dit  regne  en  tots  altres  actes 
e  en  aquest  matex  si  aquestas  cosas  no  eren  approvadas 
per  lo  general  consell  del  dit  regne  con  de  aquellas  los 
dits  missatgers  no  bajan  potestat  nes  puxen  plenir  e  acó 
sots  la  reservacio  del  regne  de  Valencia  dita  en  la  fi  del 
precedent  capítol. — Aqüestes  coses  se  dien  tan  solament 
monent  e  no  renunciant  a  dret  degut  perqué  vege  lo  re- 
verent  missatger  de  nostre  sant  pare  e  lo  reverent  parla- 
ment  del  regne  de  Arago  e  reverents  missatgers  del  prin- 
cipat  que  los  dits  missatgers  son  de  intencio  de  tota  con- 
cordia e  de  tot  benavenir  deis  affers  de  aquelles  fehentsne 
jutges  los  dits  reverents  missatger  tractadors  e  missatgers 
del  principat  segons  Deu  justicia  dret  e  bona  consciencia 
carragantlos  que  no  prejudican  en  co  que  no  deuen  fer 
al  dit  regne  de  Mallorques  ne  li  tolguen  co  que  vegen  que 
per  justicia  li  es  degut  con  de  sos  drets  negu  majorment 
universitat  o  regne  no  dege  esser  privat  o  despullat  sens 
culpa  o  gran  causa  e  majorment  en  acte  semblant  quis  deu 
prosseguir  per  via  de  pura  justicia. — ítem  fo  aqui  mateix 
offert  de  paraula  per  nos  que  si  lo  regne  de  Valencia  dava 
loch  que  de  las  personas  eletes   no  ni  hagues  alguna  qui 


(77  ) 
fos  de  o  per  aquel  1  regne  que  quant  es  per  no9altres  quens 
plauria  e  dariem  loch  que  del  regne  de  Mallorques  no  ni 
hagues  e  creyem  que  plauria  al  general  consell  del  regne 
e  hi  daria  loch  per  bona  concordia  e  ben  avenir  deis  af- 
fers. — E  ordonat  per  ells  en  comuna  concordia  segons  jus- 
ticia e  bona  consciencia  quels  appar  degen  fer  los  rnissat- 
gers  del  regne  aquells  de  present  ne  consultaran  lo  gene- 
ral parlament  del  dit  regne  per  haver  de  present  de  aquell 
plenera  e  legitima  potestat. 


SESIÓN    ¡DEL    DÍA    23. 


Tratóse  de  proceder  al  nombramiento  de  los  nueve  compro- 
misarios que  debian  verificar  la  elección  de  sucesor  en  el  rei- 
no ;  pero  no  recayó  sobre  esto  ninguna  resolución.  Fueron  dis- 
cutidos además  algunos  otros  asuntos ,  aunque  también  sin  re- 
sultado. 


SESIÓN    DEL   DÍA    24. 


Después  de  haberse  dado  audiencia  á  un  enviado  del  conde 
de  Urgel  (1) ,  fueron  leídas  las  siguientes  cartas: 


(1)  Muy  a  menudo  ,  al  estractar  una  sesión  ,  nos  vemos  privados  de  de- 
tallar las  materias  de  que  en  ella  se  trató  ,  porque  el  escribano  secretario 
se  contenta  con  decir  en  el  acta :  et  explicavit  nonnulla  verbo  ,  quce  ideó 
hic  inserí  ommittuntur. 


(78) 


Inm  309. 


Tom.  19. 

foi.  1452.  Al  reverend  pare  en  Christ  mossen  lo  bisbe  de  Sogorb. 
— Reverend  pare  en  Christ:  Com  algunes  notables  per- 
sones havents  poder  de  aqüestes  coses  dejen  esser  daci  a 
XXVIIII  de  marg  primer  vinent  en  la  vila  o  castell  de  Casp 
ajustades  per  investigar  instruir  regonexer  e  publicar  a  qui 
los  vassalls  e  sotsmeses  de  la  real  corona  Darago  deuen 
prestar  lo  deute  de  feeltat  e  qui  en  lur  ver  rey  e  senyor 
per  justicia  segons  Deu  e  lurs  consciencies  haver  dejen  e 
sien  tenguts:  per  co  nosaltres  exortam  vostra  reverend  pa- 
ternitat  en  custodia  de  la  qual  lo  egregi  don  Frederich 
comte  de  Luna  es  o  esta  que  lo  pretes  dret  del  dit  don 
Frederich  en  la  successio  deis  regnes  e  terres  de  la  dita 
real  corona  Darago  prosseguiscats  e  prosseguir  facats  per 
sufficients  procuradors  e  advocats.  E  sia  lo  sant  Sperit  vos- 
tra guarda.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  secret  del  molt 
reverend  arquebisbe  de  Tarragona  a  XXIIII  de  febrer  del 
any  MCCCCXII. — Lo  parlament  general  del  principat  de 
Catalunya  apparellat  a  vostre  honor. 


I'i'hu.  308. 


rol.  1432.       Ais  reverends  nobles  et  honorables  senyors  los  deputats 
del  general  de  Catalunya  e  sis   persones  a  ells  adjunctcs. 


(  79  ) 
— Reverenda  nobles  et  honorables  senyors:  Per  co  com  les 
coses  de  queus  scrivim  serán  dins  fort  breus  dies  necessa- 
ries  per  informacio  de  aquells  qui  deuen  fer  la  noscio  e 
publicado  de  nostre  ver  rey  e  senyor:  volem  eus  pregam 
que  facats  fer  trellats  autentichs  en  bona  forma  per  nota- 
ris  dignes  de  fe  testificáis  e  ab  decret  de  jutge  decretats 
de  tots  los  testaments  deis  reys  passats  e  de  les  unions  deis 
regnes  e  principat  e  de  totes  altres  cartes  qui  sien  en  lar- 
chiu  real  fahents  per  los  drets  de  la  successio  e  aximateix 
sien  e  stiguen  amanides  les  croniques  en  manera  autenti- 
ca e  que  facen  fe  e  que  si  meta  ma  decontinent  de  gui- 
sa que  quant  sera  necessari  qui  sera  fort  prest  pusque  esser 
haut  sens  dilacio  o  difficultat  alguna.  Aximateix  volem 
queus  informets  com  despeses  comunes  se  fan  per  tota  la 
térra  com  se  partexen  o  quina  part  ne  paga  Arago  e  qui- 
na Valencia  e  quina  Catalunya  e  quina  Mallorques  e  de 
co  que  trobareu  nos  scriviu  :  e  en  les  dites  coses  vos  pre- 
gam sie  donada  gran  cura  com  la  disposicio  deis  affers  no 
require  dilacions  ne  grans  termes.  E  sia  lo  sant  Sperit  vos- 
tra  guarda.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  secret  del  molt 
reverent  arquebisbe  de  Tarragona  a  XXIIII  de  febrer  del 
any  MCCCCXII. — Lo  parlament  general  del  principat  de 
Catalunya  apparellat  a  vostre  honor. 


SESIÓN    DEL    DI  A    29. 


Fueron  leidos  varios  papeles  relativos  á  las  disensiones  que 
;uin  continuaban  en  el  reino  de  Valencia. 


( 8U ) 

SESIÓN    1)EL    DÍA    1 ,°    DE    MARZO. 


Leyóse  otro  largo  proyecto  presentado  por  los  síndicos  de  Ma- 
llorca ,  relativo  al  modo  con  que  debia  procederse  á  la  elección 
del  soberano ,  y  encaminado  principalmente  á  dar  á  aquel  reino 
la  misma  intervención  en  dicho  nombramiento ,  que  á  los  demás 
de  la  corona. 


SESIÓN    DEL   DÍA    2. 


Fué  leido  un  escrito  de  Dalmacio  Cabrera,  que  versaba  tam- 
bién sobre  el  mismo  asunto  de  la  elección. 


SESIÓN    DEL    DÍA    3. 


Se  acordó  prorogar  los  veinte  dias,  dentro  de  los  cuales  debia 
verificarse  la  elección  de  los  nueve  compromisarios ,  según  los 
capítulos  concordados  en  Alcañiz. 


SESIÓN    DEL    DÍA    4. 


Los  embajadores  de  Francia  presentaron  un  escrito  en  que 
pedían  que  la  elección  hacedera  de  compromisarios  recayese 
en  personas  que ,  á  mas  de  estar  dotadas  de  la  debida  sabiduría 
y  probidad,  no  pudiesen  ser  sospechosas  á  ninguno  de  los  pre- 
tendientes. Tratóse  además  de  los  asuntos  de  Valencia  y  de  las 
pretensiones  de  los  mallorquines. 


(  si  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    .). 


Dióse  audiencia  á  Jorge  de  Caramany ,  enviado  por  el  conde 
de  Quirra  para  tratar  de  algunos  negocios  interesantes  del  rei- 
no de  Cerdeña. 


SESIÓN    DEL    DÍA    7. 


Se  presentó  en  esta  sesión  el  siguiente  escrito 


Viiiu,  309. 


Los  dits  missatgers  del  regne  de  Mallorques  ab  deguda  rol.  lo03. 
reverencia  del  dit  molt  reverent  parlament  del  principat  no 
curen  fer  oracions  retoricas  ne  declamacions  ni  venir  a 
compte  de  deu  e  deig  ab  lo  dit  molt  reverent  parlament 
del  principat  com  no  entenen  finar  ab  ell  de  companyhia 
ans  entenen  aquella  dege  perseverar  ab  lo  dit  principat 
quant  es  per  part  del  regne  de  Mallorques  jatsia  les  obres 
fins  aci  ais  dits  missatgers  fetas  no  sien  correspondents  al 
degut  al  dit  regne  e  a  la  honestat  del  dit  principat  e  amor 
reverencia  e  bona  companyhia  quels  dits  missatgers  los  han 
feta  e  mostrada:  e  james  ara  estants  en  Alcanic  los  missat- 
gers del  dit  regne  no  han  haud  debat  altercado  ne  contra- 

TOMO    III.  (> 


W  ) 
tiiccio  ab  1ü  rcverent  parlament  Darago  u  tractadors  da- 
quell  ni  do  paraula  ni  do  scrits  que  no  deguessen  esser 
ndmeses  per  regne  ni  per  part  del  dit  parlament  ne  trac- 
tadors lurs  los  ne  fos  james  feta  paraula  car  fora  negaT 
lo  titol  reyal  e  aquell  minvar.  Mes  veritat  clara  dient 
lo  primer  jorn  o  segon  quels  dits  missatgers  del  regne  de 
Mallorques  se  veneren  ab  los  dits  missatgers  reverents  del 
dit  principat  en  Alcanis  los  fon  dit  clarament  per  algún 
dells  que  los  del  parlament  Darago  no  volien  sofferir 
en  manera  del  mon  que  regne  de  Mallorques  fos  admes 
en  entreveniment  de  lur  tractament  ne  en  la  regonaxenca 
de  la  justicia  de  la  reyal  successio  no  allegants  en  acó  al- 
guna causa  sino  sola  voluntat:  e  que  si  lo  principat  o  so9 
missatgers  volien  sostenir  o  esforgar  lo  contrari  que  rom- 
prien  de  present  ab  Arago  e  que  pus  expedient  era  fer- 
mar  ab  lo  parlament  Darago  resident  en  Alcanic,  e  lexar 
Mallorques  que  no  fos  en  res  ab  ells  que  si  lo  principat 
admetent  lo  regne  de  Mallorques  per  acó  havia  a  rompre 
ab  los  aragoneses:  e  com  per  los  dits  missatgers  de  Mallor- 
ques fos  offerta  collacio  de  dret  ab  savis  folos  respost  per 
lo  missatger  del  principat  que  nos  daria  loch  a  res  e  axi 
que  hi  prestassen  paciencia  que  pus  expedient  era  lexar 
lo  regne  de  Mallorques  en  banda  del  tot  e  finar  lo  prin- 
cipat ab  lo  parlament  Darago  que  admetre  lo  regne  de 
Mallorques  e  per  acó  sol  rompre  ab  Arago:  e  semblant 
los  fos  dit  del  regne  de  Valencia  que  no  seria  admes  pero 
que  en  la  no  admissio  daquell  se  pendria  escusa  per  lur 
divisio  e  acó  sab  Deu  qui  es  veritat  increada  que  axi  sia. 
E  la  dita  reverencia  repetida  fora  pus  tolleiable  a  Deu  e 
a  dreta  e  pura  moralitat  e  ab  menys  carrech   del  reverent 


(  *3  ) 
parlament  del  dit  prÍDcipát  o  de  sos  revcrents  missatgers 
fer  tal  clara  resposla  que  ab  esquisides  colors  e  variado  de 
potestat  dilatada  ais  dits  missatgers  resposta  concloure  e 
linar  lur  admissio  verbal  e  nominal  e  expulsio  total  reval 
de  tots  actes  axi  com  lo  primer  dia  fon  haud  per  finat:  be 
que  creem  ques  trigaba  solament  sobre  trobar  manera  cu- 
berta  quels  missatgers  del  dit  regne  haguessen  bona  resposta 
ab  fets  contraris  e  que  fossen  contents  quen  fossen  adme- 
ses com  a  missatgers  de  regne  nominalment  sens  entreve- 
niment  de  algún  exercici  o  potestat  en  los  actes  de  la  re- 
gonaxenca  de  la  justicia  de  la  successio  reyal  e  preparato- 
ris  e  antecedents  daquella  axi  com  si  de  bisbes  los  hagues- 
sen tornats  atrás  a  abbats  mitrats:  ni  james  los  dits  missat- 
gers del  regne  tractaren  ab  lo  reverent  parlament  Darago 
de  alguns  singulars  affers  lurs  sino  quels  faheren  demanar 
resposta  de  lur  proposicio  la  qual  los  fon  dilatada  fins  que 
presupposada  axi  com  article  de  fe  lur  total  exclusio  entre 
lo  dit  parlament  Darago  e  los  dits  reverents  missatgers  del 
principat  foren  finades  e  concloses  certes  convencions  e 
acords  sobréis  preparatoris  e  convenció  de  certes  persones 
de  VIIII  en  X  publicados  ais  dits  missatgers  del  regne  de 
Mallorques  no  expressantlos  per  qui  devien  esser  nome- 
nadcs  ni  que  fossen  partides  en  tres  graus  o  termes  pri- 
mcrament  segon  e  tere  ni  que  de  quescuna  terna  bagues 
haver  almenys  una  persona  concordant  en  les  dites  parts 
que  havien  a  concordar  de  la  publicado  de  la  justicia  de  la 
successio  reyal  ni  les  altres  compreses  en  XXUII  o  XXV 
capitols  o  plus  convencionats  c  fermats  entre  lo  reverent 
parlament  Darago  e  los  dits  reverents  missatgers  del  prin- 
cipat  segons  publicament  han  hoyt  dir  en  Tortosa  co  que 


C  «4  ) 
no  saberen  james  Alcanic,  sino  tan  solament  lo  loch  e  «los 
presidents  no  anomenats  c  lo  nombre  de  les  gents  darmes 
per  seguretat  de  les  persones  nomenades.  Veja  la  reverencia 
del  molt  reverent  parlament  del  principal  si  los  dits  mis- 
satgers  del  dit  regué  son  stats  per  menys  que  testimonis  en 
lo  dit  acte  e  actes  los  quals  ne  la  los  foren  ne  plena  ne 
semiplenament  de  paraula  denunciats  ne  assi  de  aquells 
lian  poguda  haver  copia  fins  aci  jatsia  raquesta  e  de  parau- 
sa e  de  scnts  XV  jorns  ha  passats.  E  ne  parlant  ab  lur 
reverencia  los  dits  missatgers  del  regne  en  Alcanic.  loaren 
la  dita  concordia  fos  desviant  de  lur  potestat  e  la  dita  con- 
cordia fos  vía  voluntaria  la  qual  lo  principat  el  regne  Da- 
rago  sens  concordia  del  dit  regne  de  Mallorques  no  po- 
dio finar :  e  per  cu  los  offeriren  en  scrits  los  capitols  en  la 
primera  e  segona  cédula  insertes:  e  james  los  fon  respost 
a  aquells  segons  eren  raquests  per  los  dits  missatgers  del 
regne  sino  tan  solament  quen  consnltassen  lo  general  con- 
sell  del  regne  de  Mallorques  mes  que  per  acó  nos  tardaria 
un  punct  la  prossequcio  e  expedido  de  la  via  concorda- 
da: la  veritat  empero  de  lurs  quereles  les  quals  ab  colors 
de  paraules  nos  poria  amagar  sta  en  los  seguents  puncts. 
Lo  primer  com  lo  reverent  parlament  del  principat  o  sos 
reverents  missatgers  sens  exprés  consentiment  deis  dits  mis- 
satgers del  regne  de  Mallorques  o  consell  general  de  aqucll 
no  podia  finar  ni  concloure  per  lo  regne  de  Mallorques  en 
via  de  transaccio  de  potestat  per  nominado  o  eleccio  de 
cortes  persones  ab  lo  reverent  parlament  com  aquella  sia 
\ia  compromissaria  la  qual  contradiccio  de  un  sol  embarga 
segons  es  notori  en  dret.  Lo  segon  article  que  concordats 
de  non  persones  de  necessitat  do  dret  devien  admetre  los 


(  s:>  ) 
dits  tres  missalgers  del  dit    regne  de  Mallorques  havents 
bastant  potestat  per  aquell    regne  ne  aquells  no  lian   ¡>o- 
guts  excloure  de  entrevenir  ab  los  altres  nou  axi  que  Ios- 
sen  dotze  ni  acó  es  conclusio  indubitada  en  dret.  Lo  ter<; 
article  quar  sens  alguna  mencio  del  dit  regne  han  finat  e 
procehit  a  intimacio  e  notificado  de  terme  ais  competitoi.-. 
ais  dits  regne  Darago  e  principal.  Lo  quart  article  que  aprei 
stants  aci  e  jamenys  lia  en  Alcanyhic,  los  es  stada  dada  co- 
pia deis  capitols  convencionats   ne   feta  alguna  publicaciu 
daquells  ne  exhibicio  ne  notificado  perfeta  o  explicado  de 
lur  continenca  o  tenor.  Lo  quint  que  continuadament  ses 
procehit  aci  per  lo  dit  reverent  parlament  daquest  princi- 
pat  e  XXIIII  persones  aquell  representants  a  nominacio  de 
les  dites  nou  persones  e  ara  eletes  sis  persones  per  aquells 
anomenar  hauts  del  tot  per  exclosos  ells  tres.  Lo  sise  ar- 
ticle es  lo  expressat  en  la  resposta  ara  novellament  dada 
per  lo  reverent  parlament  de  haver  jurat  de  no  dar  copia 
deis  capitols  convencionats  entre   los  reverents  missatgers 
del  dit  principat  e  lo  dit  reverent  parlament  Darago  sino 
ais  havents  potestat  de  contractar  ab  ells  :  les  quals  páran- 
les no  freturen  de  gran  e  sublil  glosa.  Perquels  dits  mis- 
satgers fahents  gracias  a  Deu  que  fins  api  algún  no  ha  causa 
justa  de  clamar  o  clossirse  dells  com  que  ells  hagen  moltes 
causes  justes  de  entrenyorarse  e  clossir   del  present  molí, 
reverent  parlament  del  dit  principat  e   sos  reverents  mis- 
satgers segons  es  violent  prcsumpcio  atteses  lurs  reverents 
paternitats  personas  saviesas  e   consciencies  de   tantes  so- 
lempnes  persones  en  aquell  entrcvenients:  advcrtints  han  pro- 
cehit e  anantat  en  los   dits  actes  ab    major  bcnavenir  que 
han  poscut  per  venir  ab  aquella  concordia  quels  es  stada 


possible  e  a  relevacio  do  majors  scandols  a  la  justicia  do 
la  successio  reyal  e  conexenea  daquella:  jatsia  de  part 
de  fora  daco  que  poden  los  dits  missatgers  del  regne  de 
Mallorques  e  a  ells  es  conagut  e  nianifest  los  appare- 
guen  evidents  greuges  e  notoris  prejudicis  del  dit  regne 
de  Mallorques  e  del  degut  a  aquell  majorment  com  en 
rahons  ne  philosophia  moral  ne  haja  demostracio  conclohenl 
de  necesitat  en  una  de  dues  parts  contradictorias:  perseve- 
rants  en  lurs  raquestes  offertes  e  protestacions  per  lur  des- 
carrech  e  excusacio  creen  que  al  present  sia  pus  expedient 
a  lur  honestat  e  benavenir  e  bona  concordia  del  negoci  lur 
añada  personal  al  dit  regne  de  Mallorques  per  asabentar 
de  tot  go  que  sapien  ne  degen  lo  general  consell  del  dit 
regne  assi  mijancan  la  gracia  divinal  puxen  benavenir  a  to- 
ta bona  concordia  deis  dits  affers  que  si  pus  avant  per  es- 
ser  tres  e  encara  no  del  tot  speraven  comunicado  o  pu- 
blicacio  de  part  de  les  coses  concordades  e  finades  axi  com 
per  spay  de  nou  mesos  o  entorn  han  sperat  en  les  parts 
deca  o  entrevenir  en  los  tractaments  sens  raho  affer  effec- 
tual  de  lur  añada  si  plaura  a  Deu  se  seguirá  segons  crehem 
fermament  bon  fruyt  ultra  lur  descarrech  quils  es  mol  ne- 
cessan  e  al  qual  bonament  no  poden  llixar.  E  serán  molt 
aconsolats  si  de  present  los  son  liurades  o  trameses  en  Bar- 
chinona  ans  que  passen  en  Mallorques  bones  letres  e  con- 
solatorias del  present  molt  reverent  parlament  per  los  dits 
affers.  E  la  present  resposta  donen  a  les  dues  cedules  do- 
nades  a  ells  hir  quatre  hores  apres  mig  jorn  per  lo  discret 
en  Simeón  de  Puiggros  notari  en  loch  de  resposta  per  lo 
dit  molt  reverent  parlament  del  principat  la  qual  sia  con- 
tinuada en  lo  peu  de  les  dites  resposles  e  requeren  esser- 
los felá  carta  csparca  per  lo  notari  present. 


SBSION    l>EL    DÍA    H. 


Vbrlóse  con  la  lectura  de  los  siguientes  documentos 


Vnm.    8iO. 


A  los  muyt  reverendos  egregios  nobles  e  honorables  se- 
nyores  el  parlament  general  del  principado  de  Cathalu- 
nya. — Muyt  reverendos  egregios  nobles  e  honorables  se- 
nyores  :  recebida  vuestra  letra  e  hoyda  la  creenca  en  vir- 
tut  daquella  por  el  honorable  en  Ramón  Batlle  de  part 
vostra  a  nosotros  explicada  vos  respondemos  que  ya  sia  di- 
lación de  tiempo  en  aquesta  materia  sia  verinosa  e  total 
destrucción  en  aqueste  regno  considerados  los  innumera- 
bles dampnatges  que  a  la  cosa  publica  daquell  de  dia  en 
dia  subsiguen:  mas  por  conservar  entre  nos  e  vos  unidat  e 
hermandat  et  que  los  otros  de  la  dita  succession  mediant 
la  gracia  divinal  per  nos  e  vos  vienguan  en  una  e  buena 
concordia :  los  dits  dampnatges  a  part  posados  havemos  el 
tiempo  de  los  XX  dias  en  los  capitoles  entre  vuestros  solem- 
nes e  notables  embaxadores  e  nosotros  concordado  entro 
ell  X1II1  dia  de  margo  primero  vinent  inclusive  prorogan- 
do.  Rogárnoslos  affectuosament  c  cordial  quanto  podemos 


Tom.  ití. 
roí.  1510. 


(88) 
que  los  ditos  negocios  daqui  adelant  no  reciban  dilación 
antes  vos  placia  fazer  que  los  ditos  capítoles  sean  deducidos 
a  devida  exequcion  e  conclusión.  El  sanct  Sperit  sea  en 
vuestra  guarda.  Scripta  en  Alcanic  e  seellada  con  el  siello 
del  reverend  vispe  de  Huesca  a  cincho  dias  de  marco  del 
any  MCCCCXII. — El  parlament  del  regno  de  Aragón  ap- 
parellado  a  vuestra  honra. 


\uiii.  311. 


rol.  1511.'  Ais  molt  reverents  nobles  e  honorables  senyors  lo  par- 
lament general  del  principat  de  Cathalunya  resident  en  Tor- 
tosa. — Molt  reverents  nobles  e  honorables  senyors:  vostra 
letra  he  rebuda  dada  en  Tortosa  a  XXIX  de  febrer  prop 
passat  continent  en  acabament  que  posats  e  lexats  los  af- 
fers  per  que  me  havets  aci  trames  en  lo  millor  partit  e 
apuntament  que  posques  men  degues  partir  e  teñir  ma  via 
vers  aquexa  ciutat:  on  com  per  altra  mia  letra  a  vostres 
reverencies  noblesas  e  honorables  saviesas  per  mi  tramesa 
hage  certifficat  de  ma  partida  scandels  dans  e  inconvenients 
aci  seguits  la  qual  me  appar  la  donchs  no  haguessets  ree- 
buda  e  apres  se  sia  seguit  que  los  honorables  jurats  e  con- 
sell  de  nou  fet  e  creat  vehents  los*  dits  scandols  e  dans 
acordaren  e  volgueren  expressament  que  entras  en  aquesta 
ciutat  on  no  era  entrat  tro  hir  em  pregaren  en  nom  de 
aquex  parlament  que  en  tot  benavenir  e  concordia  lur  ab 
los  forans  daquest  regne  volgues  per  esguard  vostre  e  ben- 


(  89  ) 
avenir  lur  esser  e  entrevenir  e  parme  que  mijangant  la 
gracia  divinal  que  tota  bona  concordia  sen  seguirá  segons 
los  sentiments  a  mi  donats  :  perqué  molt  reverents  nobles 
e  honorables  senyors  si  a  les  vostres  reverencies  nobleses  e 
honorables  savieses  sera  vist  yo  deure  romanir  o  jaquir 
aquests  affers  placieus  scriuremen  car  yo  son  prest  complir 
vostres  manaments  ais  quals  deig  e  son  tengut  obeyr  de 
tot  mon  poder.  E  sia  molt  reverents  nobles  e  honorables 
senyors  la  sancta  Trinitat  vostra  guarda.  Scrita  en  Valen- 
cia a  IIII  de  Marc.  — A  vostre»  servir  e  manament  prest 
Francesch  Darill  missatger  trames  en  regne  de  Valencia. 


\  ú  111.   •  !«. 


Tom.  19. 
A  los  reverendos  padres  en  Chisto   e  a  las  otras  nobles  foi.l404. 

e  honorables  personas  del  parlament  general  del  principa- 
do de  Cathalunya. — Reverendos  padres  yn  Christo:  Yo  el 
infante  don  Ferrando  nieto  del  muy  noble  rey  don  Pedro 
Daragon  que  Dios  perdone  yos  embio  mucho  saludar  como 
aquellos  que  mucho  amo  e  precio  e  pora  quien  querría 
que  Dios  diesse  mucha  honra  e  buena  ventura.  Fagovos  sa- 
ber que  recebi  la  carta  que  me  embiastes  por  la  qual  me 
embiastes  dezir  que  me  supplicades  que  mandase  sallir  lue- 
go la  gente  de  castellanos  que  estava  en  la  plana  de  Uur- 
riana :  c  entendidas  todas  las  otras  cosas  que  por  ella  me 
scriviestcs  mis  ambaxadores  qui  son  en  Alcanic.  vos  res- 
ponderan  de  mi  parte  a  lo  contenido  en  vuestra  carta  com- 


j  (J<> 
plidament  e  vos  declamaran  mi  buena  entencion  que  yo  siem- 
pre ove  et  tengo  cerca  (leste  negocio  :  de  la  qual  respost;» 
los  dése  parlament  vos  devedes  teñir  por  contentos.  E  si 
otras  cosas  algunas  de  acá  vos  piasen  que  yo  buenament 
pueda  fazer  por  honra  de  vosotros  scrivitmelas  car  yo  las  ta- 
re de  grado.  Scripta  en  la  ciudat  de  Cuencha  a  viente  e 
sis  dias  de  febrero. — Yo  Diego  Ferrandes  de  Vadiello  es- 
crivano  de  mi  senyor  la  fi9  scrivir  por  su  mandado. — El 
infante. 


Finalmente,  fué  leído  un  largo  escrito  presentado  por  partr 
del  abad  de  Bañólas,  y  relativo  á  las  cuestiones  que  dicho  prc 
lado  tenia  con  Bernardo  Avellaneda. 


SESIÓN    DEL    DI  A    9. 


Levantóse  la  sesión  sin  haber  tratado  de  ningún  asunto     poi 
no  haberlos  preparados  para  discusión. 


SESIÓN    DEL    DÍA    10 


Fueron  leídas  las  cartas  que  siguen 


'.i  I 


\uiii.  813. 


Tom.  1W 

Ais  raolt  nobles  e  molt  honorables  e  savis  senyors  lo  fo>- 1®0- 
parlament  general  de  Cathalunya. — Molt  nobles  e  molt 
honorables  e  savis  senyors  :  sapia  la  vostra  gran  noblesa  e 
saviesa  com  los  nostres  missatgers  los  quals  davant  la  vostra 
noblesa  per  vos  eren  tramesos  per  lo  fet  que  fet  vos  havem 
saber  son  retornats  davant  de  la  nostra  presencia  e  hannos 
apportat  una  letra  la  qual  la  noblesa  de  vosaltres  nos  tra- 
met  resposta  duna  altra  letra  que  per  los  dits  missatgers 
tramesa  vos  haviem  en  les  quals  nos  fets  saber  que  vehent 
la  nostra  feeltat  que  havem  en  la  excellent  e  magnifica  e 
virtuosa  corona  Darago  la  noblesa  de  vosaltres  ensemps  ab 
los  nostres  missatgers  havets  praticat  tractat  que  tota  ve- 
gada que  nos  vullam  entendre  ab  la  raho  de  lo  fet  de  fer 
venir  la  gent  darmes  que  fet  vos  haviem  a  saber  es  ne- 
cessari  e  mester  trameta  in  aqüestes  parts  de  Cathalunya 
trenta  milia  florins  dor  Darago  de  bon  pes  e  que  deconti- 
nent  que  la  dita  moneda  sia  complida  in  les  dites  parts 
de  Cathalunya  farets  que  vendrán  en  Sardenya  CCC  homens 
a  cavall  e  serán  ab  los  pages  DC  e  CCC  ballesters  pagats 
de  IIII  mesos  com  moltes  altres  paraules  in  la  vostra  letra 
contengudes  havem  complidament  entesa  e  aximatex  la 
creenca  per  la  noblesa  de  vosaltres  ais  dits  nostres  missat- 
gers donada:  de  la  qual  letra  e  créenla  havem  haud  singu- 
lar placr  vehent  la  vostra  bona  voluntat  que  in  nostro  ser  - 
vc\  demostráis:  a  la  qual  vos  rcsponem  que  vehents  la  bon.i 


(  92  ) 
intencio  que  vosaltres  havets  en  seguir  fer  la  honor  de  la 
reyal  corona  Darago  e  nostra  :  e  per  co  que  pus  megor 
aquests  affers  pusquem  metre  a  exequcio  havem  determe- 
nat  trametre  la  dita  quantitat  de  XXX  millia  florins  Da- 
rago per  los  honorables  Nicholosso  de  la  Balbo  Philigue 
Solines  Francesco  Spano  e  Galeaco  Tribucatxo  nostres  mis- 
satgers:  per  la  qual  cosa  vos  supplicam  e  pregam  affectuo- 
sament  queus  placia  los  dits  missatgers  haver  per  recco- 
manats  a  ells  e  ab  la  dita  moneda  la  qual  vos  trametem 
davant  de  la  vostra  gran  noblesa  per  fer  primerament  la 
honor  de  la  dita  corona  reyal  Darago  e  de  sos  vessalls  e 
utilitat  e  proíit  nostro.  Per  la  qual  cosa  vos  supplicam  et 
supplicam  que  los  nostres  fets  vos  sien  recomanats  car  axo 
sera  honor  e  excelsament  de  la  casa  real  Darago  e  de 
tots  los  seus  vassalls. — Nicholossu  Dona  apparillat  a  tota 
vostra  honor. 


!\iini.   314. 


Tom.  19. 

fol.  1521.  Ais  molt  reverents  e  molt  nobles  e  honorables  senyors 
lo  parlament  del  principat  de  Gathalunya  resident  en  la 
ciutat  de  Tortosa. — Molt  reverents  e  molt  nobles  e  ho- 
norables senyors  :  A  la  vostra  molt  gran  saviesa  notificam 
com  nosaltres  havem  tant  fet  e  treballat  que  noble  mos- 
sen  Nicholosso  Doria  ha  provehit  e  de  fet  ha  fet  que  los 
XXX  milito  florins  Darago  ha  aci  tramesos  per  trametre 
aqui  en  la  ciutat  de  Barchinona  e  per  convertir  aquells 
en  la  paga  fahedora  aqui  a  la  gent  de  queus  es  stat  scrit 


(95) 
que  lia  mester  aci  per  ferne  la  honor  del  senyor  rey  c  de 
la  casa  Darago  e  per  confondre  los  rebelles  e  travdors:  los 
quals  diners  son  tots  en  diners  de  Florenca  o  ducats  dor 
comptant  quescun  ílori   per  XV  solidos  barcliinonenses:  e 
havem  fet  tant  que  per  tal  que   la  moneda  vage  aqui  pus 
segura  Deus  volent  que  havem  hauda  la  galea  armada  den 
Bernes  a  la  qual  ha  donats   lo  dit  micer  Nicholosso  D  llo- 
rins  de  Florenca  e  nosaltres  havem  presa  manera  que  deis 
dits  XXX  millia  florins  havem  preses  altres   D  ílorins  de 
Florenga  que  havem  donats  a  la  dita  galea  que  per  menys 
noy  volia  anar  e  somnos  obligats  al  dit  micer  Nicholosso 
de  tornarlos  o  que  vosaltres  senyors  per  vostra  gran  bo- 
nesa  los  pagarets  aqui:  e  daco  ha  lo  dit  micer  Nicholosso 
bona  scguretat  e  fermanca  de  nosaltres  com   ell  yol  que 
tots  los  dits  XXX  millia  ílorins  se  distribuesquen  en  haver 
la  gent  e  no  en  altracosa.  Perqué  molt  honorables  senvors 
ne  scrivim  a  la  vostra  reverencia  e  honorabla  saviesa  sup- 
plicantvos  humilment  e  cara  que  en  les  dites  coses  vullats 
eus  placia  treballar  e  fer  treballar  axi  com  be  sots  acos- 
tumats  per  mantenir  la  honor  de  la  casa  Darago  et  de  la 
nascio  chatalana  e  per  ferhi  totes  aquelles  bones  provisions 
que  fer  si  pusquen  c  quels  dits  D  florins  que  nosaltres  ha- 
vem presos  e  donats  a  la  dita  galea  deis  XXX  millia  flo- 
rins sien  per  vosaltres  aqui  pagats  e  distribuits   en  lo  sou 
c  paga  de  la  gent  que  en  altra  manera  nosaltres  hauriem  a 
pagar  de  co  del  nostre  propri  e  la  gent  qui  manaearia  que 
non  vendría  tanta  com  sa  mester:  e  queus  placia  l'ercuj- 
tar  lo  fet  per  manera  que   la  gent  hic  sia  mijant   abril   o 
al  pus  luny  per  tot  lo  mes  dabril  per  tal  que  puscam  ta- 
llar les  lavores  de  Sacer  qui  sta  huv  en  mal  parlit  per  íam 


( M ) 

que  no  han  que   menjar. — Senyors  sia   mercc  vostra  que 
los  dits  dincrs  no  sien  aci  cambiats  ans  aquells  dats  a  la 
gent  en  paga  de  lur  sou  car  aqui  los  serán  dats  a  raho  de 
XV  solidos  barchinonenses  e  aci   ne  haurem  XVI  solidos 
barchinonenses  e  sera  gran  profit  de  la  gent  car  flori  Da- 
rago  noych  es  axi  corrible  com  lo  ducat  o  flori  de  Floren- 
?a.  Aqui  van  ab  la  moneda  Nicholosso  de  la  Balbo  Phi- 
ligue  Solinis  Francesco  Spano  e  Galeaco  Tribucatxo  tots  ves- 
ralls  e  sostraesos  del  dit  noble:  sia  merce  vostra  despatxar- 
los  e  de  darlos  endreca  bona  e  presta  que  en  lo  dit  temps 
sian  aci  car  si  triguen  e  Sacer  pot  recullir  los  blats  seria 
molt  major  affany    de  haverlo    que  no  sera  si  son  tallats 
ara. — Daltra  part  senyors  supplicam  humilment   a  la  vos- 
tra molt  gran  saviesa  queus  placia  per  vostra  merce  pro- 
venir envers  nosaltres  que  hajam  qualque  sosteniment  per 
aquests  soldats  qui  guayten  tots  mesos  lo  mur  per  salva- 
do de  la  dita  vila  e  stan  en  la  dita  vila  en  servey  del  dit 
senyor  e  deis  castells  e  ciutat  de  Bossa  e  de  Mutermi  ais 
quals   havem  a  provehir  a  donar  consell    e   recapte  ques 
mantenguen  per  lo  dit  senyor:  car  si  guerra  es  los  dits  cas- 
tells nos  poran  sostenir  si  provehits  no  son  de  co  quels  fa 
mester:  som  certs  que  la  vostra  gran  saviesa  ho  enten  me- 
llor  que  nosaltres   no   sabem  dir  e  hi  fara   aquella    bona 
provisio  ques  pertany  a  honor  de  la  casa  Darago  e  de  la 
nació  cathalana.  E  si  a  vosaltres  plau  res  que  nosaltres  fa- 
cam  som  apparellats  fer  vostre  manament.  Scrita  en  la  vila 
de  Alguer  a  XXVIII  del   mes  de  febrer  anno  a  nativitate 
Domini  M°CCCC"Xir. — Los  vostres  humils  scrvidors  quis 
romanan  molt  en  vostra  gracia  II.  Catrilla  cavaller  e  govcr- 
nador  e  los  consellers  e  prohomens  de  la  vila  del  Alguer. 


95  ) 

Diósc  además  audiencia  á  un  enviado  de  la  villa  de  Alicante, 
que  habia  venido  á  instar  al  parlamento  que  se  decidiese  con 
prontitud  el  negocio  de  la  sucesión,  pava  evitar  los  muchos 
males  que  ocasionaba  el  retardo. 


SESIÓN    DE  I.    DI  A     11 


lieuníósc  y  volvió  á  separarse  luego  el  parlamento,  por  no 
er  asuntos  preparados  para  discusión. 


i». 


SESIÓN    DEL   DÍA    12. 


Comparecieron  Vidal  de  Vilanova  y  Domingo  Mascó  enviados 
por  el  parlamento  valenciano  ,  reunido  ya  en  Morella  ,  para  po- 
nerse de  acuerdo  con  los  catalanes  sobre  la  elección  de  los  nue- 
ve compromisarios.  También  se  presentaron  con  igual  objeto 
Miguel  de  Nováis  y  Juan  Mercader  enviados  por  los  jurados  de 
Valencia.  Por  la  tarde  del  mismo  dia  volvió  á  juntarse  el  parla- 
mento para  dar  audiencia  á  los  embajadores  de  Francia. 

Reunida  además  la  comisión  de  los  veinticuatro  ,  adoptó  el 
acuerdo  que  el  acia  esplica  en  estos  términos  : 


\úni.    315. 


Tom.  19. 

Preterea  ipsa  eadem  die  posl  prandium  congrégate  ¡ri  fo1,  íít33, 
camera  palatii  sen  pausate  reverendissimi  domini  archíepis— 


( 96 ) 

eopi  Terrachone  viginti  quatuor  personis  puta  reverendo 
dicto  domino  archiepiscopo  Terrachone  Galcerando  Urgelli 
Raymundo  Gerunde  episcopis  venerabilibus  in  Christo  pa- 
tribus  fratre  Marcho  Montisserrati  fratre  Jacobo  Sancti  Cu- 
cu  phatis  monasteriorum  abbatibus  Narcisso  Astrucii  ar- 
chidiachono  Terracone  Philippo  de  Medalia  archidiácono 
Penitensis  canónico  et  procuratore  capituli  sedis  Barchino- 
ne  et  multum  nobilibus  Johanne  comité  Cardone  Petro  vi- 
cecomite  de  ínsula  et  de  Caneto  Petro  de  Cervilione  Fran- 
cisco de  Vilanova  Raymundo  de  Bages  Dalmacio  Cacirera 
Mathia  de  Podio  Galcerando  de  Rosanis  militibus  et  hono- 
rabilibus  Johanne  de  Plano  Bernardo  de  Gualbis  et  Ray- 
mundo Fivallerii  Barchinone  Guillelmo  Domenge  Francisco 
Sant  Seloni  Gerunde  Petro  Grimau  et  Johanne  de  Ribes- 
Altes  Perpimani  et  Gondisalvo  Garidelli  Dertuse  sindicis 
et  actoribus.  Omnes  prenominati  tractantes  de  nominatione 
personarum  que  lacere  debent  noscionem  et  publicationem 
veri  regis  et  principis  nemine  discrepante  concordarunt  de 
honorabili  domino  Guillelmo  de  Vallesicca1  legum  doctore 
famoso  de  fratre  Vincentio  Ferrarii  in  Sacra  Pagina  profes- 
sore  et  de  Januario  Rabaga  ac  Arnaldo  de  Conquis  legum 
doctoribus.  De  ceteris  autem  dixit  dictus  multum  nobilis 
vir  dominus  comes  Cardone  pro  se  et  sibi  adherentibus 
quod  contentabatur  de  reverendissimo  domino  archiepis- 
copo Terrachone  quod  poneretur  in  numero  dictarum  per- 
sonarum de  residuis  vero  volebat  delibérate  contractare  et 
praticare  et  obtulit  se  paratum  concordare  de  meliori- 
bus  qui  possent  reperiri  vel  etiam  de  cominals. — Et  dicti 
multum  nobiles  Petrus  vicecomes  de  ínsula  et  de  Canelo 
et  Petrus  de  Cervilione  pro  se   et  eis  adherentibus  dixe- 


(  &7  ) 
runt  quod  videbatur  cis  esse  prejudiciale  baronibus  et  mi- 
litibus  dominum  archiepiscopum  et  Bernardum  de  Gual- 
bis  intervenire  in  hoc  negotio  ex  eo  quia  unus  est  prelatus 
et  alter  est  sindicus  :  attamen  salvo  prejudicio  videtur 
eis  quod  sint  notabiles  atque  boni  et  remittunt  ista  dua- 
bus  conditionibus  in  earum  conscientiis  videlicet  ecclesias- 
tice  et  regali  civitatum  et  villarum  regalium.  Ulterius  quod 
de  terna  Aragonum  stabunt  consilio  et  determinationi  ac 
nominationi  et  electioni  dictarum  duarum  conditionum  de 
ipsis  viginti  quatuor  et  quod  ista  darent  in  scriptis  die 
crastina  et  quod  fieret  instrumentum  de  benivolentia  dic- 
tarum conditionum. — Dicte  autem  due  conditiones  eccle- 
siastica  et  regalis  acceptarunt  dictum  onus  et  utique  regra- 
tiarunt  confidentiam  quam  ostenderunt  de  ipsis. — Testes 
Asbertus  Catrilla  domicellus  et  Berengarius  de  Montrava 
promothores  Raymundus  bajuli  Simeón  de  Podio-grosso 
et  Berengarius  Spigolerii  notarii  dicti  parlamenti. 


SESIÓN    DEL    DÍA     13. 


Después  de  haberse  oido  á  un  embajador  de  don  Jaime  de 
Urgel  ,  que  se  presentó  para  inslar  que  se  procediese  luego  á  la 
elección  de  los  nueve  compromisarios  ;  se  separó  el  parlamento, 
y  quedando  solamente  reunida  la  comisión  de  los  veinticuatro , 
procedió  á  lo  que  espresa  el  acta  con  estas  palabras  : 


TOMO    III. 


98 


Xiím.    :ti«s. 


l'om.  19. 
ful.  i;>37.        Eadem  itaque  hora  discedentibus  ómnibus  superius  no- 

minatis  demptis  XXlIIIor  personis  infrascriptis  super  facto 
dicte  successionis  regie  electis  que  ibidem  remanserunt  et 
<|uia  multum  honorabilis  Dalmacius  Cacirera  miles  unus 
ex  dictis  XXIIIIor  personis  erat  per  civitatem  ut  assertum 
extitit  occupatus  multum  nobiles  comes  Cardone  Fran- 
ciscus  de  Vilanova  ac  Galcerandus  de  Rosanis  vicecomes 
de  ínsula  Petrus  de  Cervilione  Mathias  de  Podio  et  Ray- 
mundus  de  Bagis  milites  durante  absentia  dicti  honorabi- 
lis Dalmacii  Cacirera  posuerunt  nominarunt  et  elegerunt 
multum  nobilem  virum  Anthonium  de  Cardona:  qui  quidem 
multum  nobilis  Anthonius  coní'estim  juravit  et  fecit  simile 
juramentum  sibi  lectum  et  preinsertum  quod  ceteri  dicti 
XXIIIIor  jam  prestiterant. — Et  tándem  habitis  inter  infe- 
rius  nominatos  variis  colloquiis  super  modo  eligendi  dic- 
tas novem  personas  que  faceré  debent  examinationem  nos- 
tionem  et  publicationem  per  justitiam  et  secundum  Deum 
et  earum  bonas  conscientias  illius  qui  est  noster  verus  rex 
et  princeps  post  aliquot  horarum  intevallum  non  disce- 
dendo  de  dicta  domo  capituli:  multum  nobiles  viri  Antho- 
nius de  Cardona  Franciscus  de  Vilanova  et  dictus  Dal- 
macius Cacirera  qui  affuit  dixerunt  verbo  pro  se  et  alus 
qui  eis  adherere  voluerint  quod  ipsi  contentabantur  de  cer- 
ta  nominalione  certo  modo  rienda  de  illis  de  Valentía  et 


(  99  ) 
<lo  Cathalonia  :    de  illis  autem  de  Aragone  dixerunt   uti- 
que  quod  remittebant  conscientiis  sexdecim  personarum  de 
viginti  quatuor  videlicet  illis  conditionum    ecclesiastice  et 
regalis  civitatum  et  villarum  regahum  offerentes  ista  daré 
distincte  in  scriptis  et  requisiverunt  eis  fieri  et  tradi  unum 
et  plura  publicum  et  publica  instrumentum  et  instrumen- 
ta.— Et  inmediate  fuit  ibidem  ordinata  et  per  prenomina- 
tos  tradita  et  oblata  quedam  cédula  quam  pro  eorum  no- 
minatione  et  electione  ut  dixerunt  dederunt  et  obtulerunt 
tenoris  sequentis. — Larchabisbe  de  Terragona. — Micer  Gui- 
llem  de  Vallseca. — Micer  Bonanat  Pere  o  micer  Guillem 
Domenge. — Mestre  Vicenc  Ferrer. — Mossen  Giner  Rabada. 
— Micer  Arnau  de  Conques. — Deis   aragonesos  co  es  del 
bisbe  Doscha  den  Berenguer  de  Bardaxi  e  de  mossen  Fran- 
cesch  Daranda  dien  que  ho  remeten  a  les  sis  personas  de 
les  XXIIII  co  es  a  aquellos  de  les  condicions  ecclesiastica 
e  de  ciutats  e  viles  reyals  les  quals  precedent  solemne  ju- 
rament  elegesquen  segons  lurs  bones  consciencias  Deus  c 
bona  justicia. — Post  cujus  quidem  cedule  traditionem    et 
lectionem  discussis  variis  inter  dictas  et  infrascriptas  XXIIII0' 
personas  oppinionibus  super  modo  eligendi  dictarum  novem 
personarum  fuit  deliberatum   et  concordatum  ibidem  quod 
dicta  electio  fíat  et  eficiatur  per  exquisitionem  votorum  cu- 
juslibet  dictarum  et  infrascriptarum  XXIIIIor  personarum  et 
eonfestim  votare  incepit. — Revcrendus  in  Christo  pater  do- 
minus  episcopusGalcerandus  episcopusUrgelli  pro  terna  Ca- 
thalonie  elegit  reverendissimum  in  Christo  patrem  dominum 
archiepiscopum  Terrachone  et  honorabilem  Guillelmum  de 
Vallesica  legum  doctorcm   nccnon    illum  doctorem  de  par- 
lamento de  quo  major  pars  dictarum  viginti  quatuor  perso- 


(  100  ) 
nanim  contentabitur. — ítem* pro  terna  Valentie    elegit  fra- 
trem  Vincentium  Ferrerii  magistrum  in  Sacra  Pagina  el  Ja- 
nuarium  Rabada    militem  ac  Arnaldum  de  Conquis  legum 
doctores. — ítem  pro  terna  Aragonie  dixit  quod  in  sua  cons- 
cientia  dominus  Franciscus  Daranda  donatus  Porteceli  or- 
dinis  cartusiensis  est  sufficiens  quare  ipsum    eligebat:   de 
residuis  videlicet  domino   episcopo    oscensi    et  Berengario 
de    Bardaxin    jurisperito    dixit  quod    remittebat  alus    de 
XXIlIIor  personis   supra  et  infrascriptis:   attamen  quod  si 
ipse  reverendus  dominus  episcopus  Urgelli  habebat  ipsos 
eligere  quod   non  eligeret  eos  et  quod  non  acceptabat  de 
istis  duobus  ultimis  onus  per  multum  nobilem  virum   vi- 
cecomitem  de  ínsula  et  alios  milites  sibi   adherentes   da- 
tum. — Reverendus    in   Christo    pater  dominus   Franciscus 
episcopus  Barchinone  pro   terna  Cathalonic    nominavit  et 
elegit   reverendissimum    dominum  archiepiscopum  Terra- 
chone  Guillelmum  de  Vallesica  et  Bernardum  de  Gualbis 
utriusque  juris  doctores. — ítem  pro  terna  Valentie  honora- 
biles  viros  Iratrem  Bonifacium  Ferrarii  donatnm  ordinis  car- 
tusiensis decretorum  doctorem  fratrem  Vincentium  Ferrarii 
magistrum  in  Sacra  Pagina  et  Januarium  Rabaga  militem 
legum  doctorem. — ítem  pro  terna  Aragonum  reverendum 
in  Christo  patrem  dominum  oscensem  episcopum   et    ho- 
norabilem   Franciscum  Daranda  et    Berengarium  Bardaxi 
jurisperitum. — ítem  venerabilis  in  Christo  pater  í'rater  Mar- 
chus  abbas  monasterii  Montisserrati  dixit  quod   erat  oppi- 
nionis    reverendi    domini   episcopi    Barchinone    qui    dedit 
votum  suum  in  ejus  camera  in  sequentibus  videlicet  reve- 
rendissimo    domino   archiepiscopo  Terracone  et  honorabili 
Guillelmo    de   Vallesica  legum    et    Bernardo    de    Gualbis 


101 
u l ñusque  juns  doctonbus. — Ítem  pro  terna  Valentir  ad 
ídem  elegit  honorabiles  fratrem  Bonifacium  Ferrarii  duna- 
tum  de  Cartoxa  decretorum  doctorem  fratrem  Vincentium 
Ferrarii  magistrum  in  Sacra  Pagina  et  Januarium  Rabada 
rnilitem  legum  doctorem. — ítem  pro  terna  Aragonum  re- 
verendum  in  Christo  patrem  dominum  episcopum  Oscen- 
sem  et  honorabilem  Franciscum  Daranda  donatum  Porte- 
celi  ordinis  cartusiensis  et  Berengarium  Bardaxini  juris- 
peritum. — ítem  venerabilis  in  Christo  pater  dominus  Ja- 
cobus  abbas  monasterii  Sancti  Cucuphatis  dixit  idem  cum 
domino  abbate  Montisserrati. — ítem  honorabilis  Narcissus 
Astrucii  archidiachonus  Terrachone  dixit  idem  cum  reve- 
rendo domino  episcopo  Barchinone  et  proxime  dictis  ab- 
batibus. — ítem  honorabilis  Philippus  dé  Medalia  magister 
in  Sacra  Pagina  dixit  idem  cum  honorabili  Narcisso  As- 
trucii.— ítem  multum  nobilis  vir  dominus  Johannes  comes 
Cardone  dixit  quod  est  oppinionis  juxta  cedulam  quam  de- 
derant  superius  honorabiles  Dalmacius  Cacirera  et  alii  cum 
eo  adherentes. — ítem  multum  nobilis  vir  dominus  Antho- 
nius  de  Cardona  Franciscus  de  Vilanova  et  Dalmacius  Ca- 
cirera milites  dixerunt  idem  cum  domino  comité  Cardone. 
— ítem  multum  nobilis  vir  Petrus  de  Fonolleto  vicecomes 
de  ínsula  et  de  Caneto  dixit  quod  erat  illius  oppinionis 
de  qua  jam  fuerat  videlicet  de  reverendissimo  domino  ar- 
chicpiscopo  Terrachone  et  honorabilibus  Guillelmo  de  Va- 
Uesica  legum  ac  Bernardo  de  Gualbis  utriusque  juris  doc- 
toribus  salvo  tamen  prejudicio  si  quod  fuerit  ratione  dig- 
nitatis  archiepiscopatus  et  ofiicii  sindicatus. — ítem  pro  tenia 
Valentie  elegit  et  nominavit  honorabilem  fratrem  Vincen- 
tium Ferrarii  magistrum  in  Sacra  Pagina    Januarium    Ka- 


(  102  ) 
baca  militem  et  Arnaldum  de  Conquis  legum  doctores: 
si  tamen  aragonenses  volunt  transiré  quod  sic  intervenía! 
dictus  honorabilis  Arnaldus  de  Conquis  :  si  vero  noluerint 
transiré  cum  eo  loco  ipsius  elegit  et  nominavit  honorabi- 
lem  fratrem  Bonifacium  Ferrarii  donatum  Cartusie  de- 
cretorum  doctorem. — ítem  dixit  quod  ternam  Aragonie 
remittebat  nominationi  et  electioni  sexdecim  personarum 
ex  viginti  quatuor  duarum  conditionum  videlicet  ecclesias- 
tice  et  regalis  civitatum  et  villarum  regalium  secundum 
quod  superius  jara  obtulerunt  et  illam  ternam  habet  pro 
nominata  et  electa. — ítem  nobilis  Petrus  de  Cervilione  di- 
xit idem  cum  domino  vicecomite  Insule. — ítem  honorabi- 
lis Mathias  de  Podio  dixit  idem  cum  próximo. — ítem  ho- 
norabilis Raymundus  de  Bagis  dixit  idem  cum  próximo. — 
ítem  honorabilis  Johannes  de  Plano  legum  doctor  dixit 
quod  erat  penitus  oppinionis  reverendi  domini  episcopi 
Barchinone  et  similera  electionem  et  nominationem  facie- 
bat. — ítem  honorabilis  Raymundus  Fivallerii  dixit  idem 
cum  domino  Johanne  de  Plano. — ítem  honorabilis  Bernar- 
dus  de  Gualbis  legum  doctor  dixit  idem  cum  domino  Jo- 
hanne de  Plano. — ítem  honorabilis  Franciscus  Sant  Celoni 
nominavit  et  elegit  reverendissimum  dominum  archiepis- 
copum  Terrachone  et  honorabilem  Guillelmum  de  Valle- 
sica  legum  doctorem  et  fratrem  Vincentium  Ferrarii  ma- 
gistrum  in  Sacra  Pagina. — ítem  pro  terna  Valentie  hono- 
rabilem fratrem  Bonifacium  Ferrarii  donatum  Cartusie 
Januarium  Rabaca  et  Arnaldum  de  Conques  legum  docto- 
res.— ítem  pro  terna  Aragonum  reverendum  episcopum 
oscensem  et  honorabilem  Berengarium  de  Bardaxi  juris- 
peritum  et  Franciscum  Daranda  donatum  Porteceli. — ítem 


honorabilis  Guillelmus  Domenge    legum   doctor  dixit  ídem 
<um   honorabili    Francisco  Sant  Celoni. — ítem  honorabilis 
Johannes  de  Ribes-altes  dixit  quod  est  opinionis  reveren- 
di  doraini  episcopi    Barchinone. — ítem   honorabilis  Petras 
Grimau  dixit  idem  cum  dicto  reverendo  domino  episcopo 
Barchinone. — ítem  honorabilis  Gundisalvus  Garidelli  legum 
doctor  nominavit  et   elegit  reverendissimura  dominum  ar- 
chiepiscopum  Terrachone  et  honorabilem  Guillelmum   de 
Vallesica  legum  et  Bernardum  de  Gualbis  utriusque  juris 
doctores. — ítem  pro  terna  Aragonum  reverendum  in  Chris- 
to  patrem  dominum  episcopum  oscensem  et  honorabilem 
Berengarium  de  Bardaxi  jurisperitum  et  Franciscum  Da- 
randa   donatum  Portaceli. — ítem  pro  terna    Valentie  ho- 
norabilem fratrem  Vincentium  Ferrerii  magistrum  in  Sa- 
cra Pagina  Januarium    Rabaca    et  Arnaldum  de   Conques 
legum  doctores.  Si  tamen  cum  dicto  Arnaldo  de  Conques 
aragonenses  voluerint  transiré  quod  sic :   si  tamen  noluerint 
concordare  nec  transiré    cum  dicto   Arnaldo  de   Conques 
loco  ipsius  elegit  honorabilem  Bonifacium  Ferrarii  dona- 
tum  cartusiensem. — Reverendissimus   dominus   archiepis- 
copus  Terrachone  elegit  et   nominat  honorabilem   fratrem 
Vincentium    Ferrarii    magistrum   in    Theologia  Januarium 
Rabaga  militem  et  Arnaldum   de  Conques  legum  doctores 
i'ratrem  Bonifacium  Ferrarii  donatum  Cartusiensem  decre- 
torum  Guillelmum   de  Vallesica  legum  doctores  et  Fran- 
ciscum  Baranda  donatum  Porteceli. — Et  per  viam   per- 
missionis  seu  concordie  dixit  quod  sequebatur  oppinionem 
honorabilium  Francisci  Sant  Celoni  et  Guillelmi  Domenge 
predictorum  :   propter   tamen   scandala  et  rupturam    dixit 
quod  sequebatur  majorem  oppinionem  dictaran)  viginti  qua 


(  ,0'( 

luor  personarum  si  super  próxima  vía  concórdale  non  poa- 
sunt. — Omnessuperius  nominati  jurar  un  t  super  quatuor  Dei 
Evangelia  dicta  vota  et  oppiniones  secundum  Deum  et  eo- 
rum  conscientias  dedisse  et  fecisse. — Presentibus  Beren- 
gario  Spigoler  Simeone  de  Podio-Grosso  et  Raymundo  Ba- 
juli  notariis. — Quibus  peractis  nominati  superius  demptis 
dominis  multum  nobilibus  comité  Cardone  Francisco  de 
Vilanova  et  Dalmacio  Cacirera  elegerunt  honorabilem  ma- 
gistrum  Philippum  de  Medalia  et  nobilem  Petrum  de  Cer- 
vilione  ac  honorabilem  Johannem  de  Plano  legum  docto- 
rem  predictos  dando  eis  potestatem  tractandi  cum  nuntio 
Aragonum  et  alus  de  quibus  eis  videbitur  de  nominatione 
predicta  et  concordandi  de  ipsa  juxta  majorem  partem  vo- 
torum  superius  datorum  et  expressorum  et  faciendi  litteras 
ad  parlamentum  Aragonie  et  alibi  et  alia  faciendi  que- 
cumque  fuerint  ad  exequtionem  predictorum  necessaria  seu 
opportuna. 


Por  la  tarde  del  mismo  dia  13  reunióse  otra  vez  el  parlamento, 
pero  no  habiendo  ningún  asunto  pendiente ,  se  separó  sin  abrir 
discusión. 


SESIÓN    DEL    DÍA    14. 


El  acia  üe  este  dia  principia  por  las  siguientes  palabras 


\  ii  ni  319. 


Tom.  19. 
Subsequentur  die  lune  quartadecima  mensis  marcii  armo  fol.  1544. 

millessimo  CCCCXIF  superius  nominati  magister  Philippus 
de  Medalia  nobilis  Petrus  de  Cervilione  et  honorabilis  Johan- 
nes  de  Plano  ¡n  domo  capituli  sedis  Dertuse  vocato  me 
Berengario  Spigoler  notario  et  parlamenti  generalis  Catha- 
lonie  secretario  per  organum  dicti  nobilis  Petri  de  Cervilio- 
ne dixerunt  et  retulerunt  michi  notario  quod  vigore  et 
auctoritate  comissionis  et  auctoritatum  predictarum  viderant 
et  recognoverant  diligenter  vota  data  et  facta  per  dictas 
XXIIII  personas  super  nominatione  et  electione  illarum  no- 
vem  personarum  que  faceré  debent  nostionem  et  publica- 
tionem  regis  et  quod  facta  de  dictis  votis  vera  computatio- 
ne  per  ipsos  constat  et  apparet  manifesté  per  majorem 
partem  dictorum  votorum  fuisse  electas  et  nominatas  per- 
sonas sequentes  videlicet  reverendissimum  dominum  Petrum 
Cagarriga  archiepiscopum  Terrachone  et  honorabilem  Gui- 
llelmum  de  Vallesica  et  Bernardum  de  Gualbes  reveren- 
dum  Dominicum  Ram  episcopum  oscensem  et  honorabilem 
Berengarium  de  Bardaxino  et  Franciscum  Baranda  Boni- 
facium  Ferrarii  Donatum  Cartusie  Januarium  Rabaca  et 
magistrum  Vincentium  Ferrarii:  et  quia  per  dictum  viceco- 
mitem  de  ínsula  et  ipsum  Petrum  de  Cervilione  necnon 
Kaymundum  de  Bagis  et  Mathiam  de  Podio  milites  et  quís- 
dam alios    fuit  nomínalos  et  electas   Arnaldus  de  Conquis 


(  106 
cuín  couditione  si  posset  de  ipso  cum  aragonensibus  con- 
cordan alias  eligerant  dictum  donatum  Gartusie  prout  in 
votis  ipsorum  clarissime  intuetur:  ideo  ipse  magister  Philip— 
pus  de  Medalia  Petrus  de  Cervilione  et  Johannes  de  Pla- 
no tractaverant  et  habuerant  diversa  colloquia  cura  nuntio 
parlamenti  regni  Aragonum  in  ista  civitate  Dertuse  presen- 
te et  etiam  cum  alus  et  temptaverant  multum  si  possent  de 
dicto  Arnaldo  de  Conquis  concordare  cum  eo:  et  quod  tán- 
dem habitis  diversis  tractatibus  et  colloquiis  super  istis  non 
potuerant  ñeque  poterant  de  dicto  Arnaldo  de  Conquis 
modo  aliquo  concordare  immo  opportuit  in  dicto  donato 
Cartusie  concordare  et  dictum  Arnaldum  de  Conquis  ex- 
cludere  ad  evitandum  rupturam  que  alias  non  poterat  evita- 
ri:  quapropter  dictus  magister  Philippus  de  Medalia  Petrus 
de  Cervilione  et  Johannes  de  Plano  ad  evitandam  rupturam 
maniffestissime  iminentem  concordabant  et  concordarunt  de 
dictis  novem  personis  superius  expressatis  videlicet  de  do- 
mino archiepiscopo  Terrachone  Guillelmo  de  Vallesica  el 
Bernardo  de  Gualbis  reverendo  episcopo  oscensi  Berenga- 
rio  de  Bardaxino  et  Francisco  Daranda  Bonifacio  Ferrarii 
Januario  Rabaca  et  magistro  Vincentio  Ferrarii  et  eas  jam 
electas  et  nominatas  elegerant  et  nominaverant  diasque  ad 
cautelam  nominant  et  eligunt  de  presenti  requirentes  de- 
poscentes  et  ordinantes  quatenus  premissa  in  processu  dicti 
parlamenti  continuarem. 


Reunida  después  toda  la  comisión,  fuéles  leida  el  acia  que  an- 
tecede ,  sobre  cuyo  contenido  hubo  alguna  protesta.   Présenle 


(   «07  ) 
se  también  en  este  dia  Juan  Subirals ,   embajador  del  reino  de 
Aragón,  y  declaró  adherirse  al  nombramiento  que  se  habia  hecho 
de  los  nueve  compromisarios.  Acordó  además  la  misma  comisión 
espedir  la  circular  que  sigue : 


Víiíi».  318. 


Ais  molt  honorables  e  molt  savis  senyors  los  consellers  f0i.  1347. 
de  la  ciutat  de  Barchinona. — Molt  honorables  e  molt  savis 
senyors:  a  lahor  e  gloria  de  nostre  senyor  Deu  e  per  gran 
consolacio  vostra  e  de  tots  los  sotsmesos  a  la  gloriosa  e  alta 
corona  Darago  vos  certifficam  per  la  present  que  jatsia  per 
nostres  peccats  aquest  parlament  e  principat  continuament 
apres  la  dolorosa  mort  de  nostre  molt  excellent  savi  e  vic 
torios  rey  e  senyor  de  loabla  recordacio  derrerament  de- 
funct  fins  al  temps  present  haja  grans  e  singulars  affanys 
treballs  perplexitats  despeses  e  haja  encorreguts  dubtes  pe- 
rdis e  fortunes  fort  urgents  mes  e  majors  que  explicar  no 
poriem;  pero  la  ventat  es  que  Deus  per  sa  infinida  clemen- 
cia e  pietat  e  segons  piadosament  crehem  per  intercessio  de 
la  sua  gloriosa  Mare  e  de  mossenyer  sanct  Jordi  e  per  los 
merits  de  nostres  leyals  e  famoses  predecessors  nos  han 
preservats  XXII  meses  han  passats  o  entorn  de  tots  los  dits 
perdis  e  dampnoses  e  grans  adversitats  e  havem  continuat 
aquest  parlament  esquivant  e  preservant  no  solament  en  lo 
principat  dessus  dit  mas  encare  en  altres  regnes  e  terres 
de  la  dita  corona  diverses  mals  scandols  e  perdis  de  tot  nos- 
tre poder  e  havem  procehit  tant  cora  es  stat  en  nosaltros 


idé 

cojitinuadament  en  los  affers  de  la  diseussio  e  conaxenoa  peí 
vera  e  mera  justicia  fahedora  de  nostre  vertader  rey  e  se- 
nyor  ab  tota  sinceritat  e  puritat  de  consciencia  e  de  pen- 
sa.  E  jatsia  que  per  la  arduitat  e  magnitud  del  fet  e  pel- 
la indisposicio  e  divisio  deis  altres  regnes  e  terres  los  dits 
affers  hagen  preses  dilacions  e  turbacions  algunes  de  quens 
dolem  singularment  :  empero  per  gracia  divinal  e  singular 
treball  e  cura  de  aquest  parlament  los  dits  affers  son  hu> 
en  bona  e  fort  notabla  disposicio  car  segons  crehem  siats  ja 
informats  en  lo  mes  de  janer  prop  passat  nosaltres  trames- 
sem  gran  e  solemne  embaxada  e  de  persones  de  gran  aucto- 
ritat  fama  e  consciencia  al  parlament  Darago  per  apunctar 
concloure  e  finar  tots  los  preparatoris  e  disposicions  a  la  di- 
ta discusio  e  conexenca  necessaris  expedients  e  profitosos 
la  qual  ambaxada  appuncta  concorda  e  fina  ab  lo  dit  par- 
lament del  regne  Darago  tots  los  dits  preparatoris  molt 
loablament  e  solempne  a  servey  de  Deus  e  gran  benavenir 
deis  affers  e  gran  seguretat  de  la  justicia  e  profit  de  tota 
la  cosa  publica  :  la  qual  concordia  axi  com  a  sancta  e  moít 
profitosa  fon  tantost  premesa  certa  protestacio  per  los  dits 
valencians  e  altres  loada  e  approvada.  E  per  tant  com  se- 
gons la  dita  concordia  per  exequcio  deis  dits  affers  restava 
tan  solament  que  los  parlaments  se  concordassen  es  con- 
vengut  de  nomenar  e  elegir  nou  persones  les  quals  o  les 
dues  parts  daquelles  co  es  sis  han  píen  bastant  e  general 
poder  de  hoyr  tot  co  que  los  competitors  de  la  dita  coro- 
na volran  alegar  o  proposar  per  scrit  o  de  paraula  e  de 
conexer  e  publicar  segons  Deu  e  justicia  e  lur  bona  cons- 
ciencia qual  devem  haver  per  nostre  vertader  rey  e  senyor: 
o  esse  seguit  que  los  parlaments   entre  si  e  uns  ab  altres 


(  »09  ) 
en  diverses  mañerea  e  ab  grans  treballs  lian  contractat  e 
debatut  de  les  (lites  nou  persones:  e  jatsia  que  segons  julii 
liumarial  considerades  les  multitud  e  diversitat  de  oppinions 
los  reputat  quaix  imposible  que  tots  los  dits  parlaments  e  los 
entrevenients  en  aquells  poguessen  james  concordar  e  esser 
de  un  voler  u  oppinio  de  les  dites  nou  persones:  pero  nos- 
tre  Senyor  Deu  qui  no  vol  que  aquesta  leyal  e  famosa 
nascio  perescha  usant  de  sa  infinida  potencia  misericordio- 
sament  ab  nosaltres  ha  units  e  concordats  los  dits  parla- 
ments en  la  manera  seguent:  co  es  que  huy  dada  de  la 
present  aquest  parlament  en  concordia  e  los  missatgers  del 
regne  Darago  e  deis  valencians  en  aquesta  ciutat  de  Tor- 
tosa  per  aquest  acte  presents  en  nom  e  veu  de  lurs  prin- 
cipáis sabents  la  intencio  e  voler  de  aquells  concordabla- 
ment  e  tots  ensemps  segons  Deu  e  bona  consciencia  havem 
concordades  elegides  e  nomenades  les  dites  nou  persones 
les  quals  son  les  seguents:  los  molt  reverends  pares  en 
Christ  e  honorables  senyors  mossenver  P.  de  Cagarriga  li- 
cenciat  en  decrets  archabisbe  de  Tarragona  e  micer  Gui- 
llem  de  Vallseca  en  leys  e  micer  Bernat  de  Gualbes  en  ques- 
cun  dret  doctors  mossenyer  Domingo  Ram  doctor  en  levs 
bisbe  Doscha  e  en  Berenguer  de  Bardaxi  famos  jurista  c 
mossenyer  Francesch  Daranda  donat  de  Portaceli  del  orde 
de  Cartoxa  mossenyer  Bonilaci  Ferrer  donat  del  dit  orde 
de  Cartoxa  en  decrets  mossenyer  Giner  Rabada  en  leys 
doctors  e  írare  Vicent  Ferrer  maestre  en  Theologia  del 
orde  deis  prehicadors:  e  aqüestes  nou  persones  deuen  esser 
en  lo  loch  de  Casp  daci  a  XXVII1I  del  present  mes  per 
fer  dins  cert  breu  e  rahonable  temps  la  dessus  dita  cona- 
xenca  e  publicado  de  nostre  vertader  rev  o  senyor:  les  quals 


410 
nou  persones  apres  que  hauran   coníessat  e  reebut  lu  sa- 
grat  cors  de  Jhesu-Christ  e  hoyda  solemna   missa  e  sermo 
facen  publicament  solemne  vot  e  sagraraent  sobre  la  vera 
creu  els  sancts  Evangelis  de  procehir  e  enantar  en  lo  dit 
fet  segons  Deu  e  vertadera  justicia.  Veus  aquests  fets  com 
han  caminat  e  la  bona  e  loabla  disposicio  en  que  son  po- 
sa ts:  vullats  donchs  molt  honorables  e  molt  sovis  senyors  e 
quescun  devot  cristia  e  leyal  sotsmes  a  la  dita  corona  de- 
votament  considerar  quantes  e   com  singulars  gracies  nos 
ha  Deu  fetes  no  solament  en  los  temps  passats   donant  a 
aquesta  nascio  singulars  prosperitats  e  victorias  e  preroga- 
tives  de  singular  famosa  e  inmaculada  leyaltat  mes  encara 
en  lo  present  preservantnos  de  sinistres  scandols  adversi- 
tats  e  perills  molt   grans  los  quals  encorren  los  regnes  e 
terres  viduats  e  orbats  de  lur  rey  e  senyor  per  justicia  ele- 
gint  en  concordia  tais  e  tan  singulars  e  tan  notables  perso- 
nes per  aquest  acte.  O  quanta  consolacio  deu  esser  a  ques- 
cun  e  com   deu  haver  la  sua  leyaltat  e  animada  quieta  e 
assegurada   e  com  deu   esser  fora  de    sa  consciencia  tots 
scrupols  com  pensa  que  tais  e  persones  de  tanta  auctoritat 
vida  sciencia  e  gran  fama  han  segons  Deu  e  justicia  nostre 
vertader  rey  e  senyor  manifestar:  considerant  ab  penca  in- 
different  e  devota  la  gran  probitat   leyaltat   gran  dignitat 
e  sancts  ordes  virtuosa  antiguitat  vida  e  fama  profunda  e 
clara   sciencia  neta   e  inmaculada   consciencia   experiencia 
daffers  e  gran  e  singular  abtesa  gran  devocio  e  affeccio  a 
Deus  e  a  veritat  gran  consciencia  e  fermetat  e  altres  molt 
grans  e  fort  singulars  virtuts  e  dons  de  natura  que  en  les 
dites  nou    persones  llorexen  e  resplandexen  maravellosa- 
itíent  e  son  per  tot  lo  mon  de  aquelles  expendides  publi- 


(111 

cades  e  manifestades:  e  per  conclusio  e  torre  tot  scrupol  de 
sospita  pol  quescun  pensar  e  indubitadament  creure  que 
Den  e.  la  sua  justicia  e  veritat  serán  certament  en  lo  fet 
en  lo  qual  entrevinra  aquella  sancta  persona  maestre  Vi- 
cenc,  Ferrer  qui  es  norma  exemplar  e  miral  de  tota  reli- 
gio  justicia  penitencia  e  veritat  la  predicacio  vida  e  obres 
del  qual  no  sabem  si  digam  que  son  maravelloses  o  mira- 
culoses.  Placieus  pensar  e  imaginar  les  oracions  e  predi- 
cacions  e  exortacions  del  dit  maestre  Vicent  quant  appro- 
fitaran  continuadament  entre  semblants  persones  com  sovin 
sia  stat  vist  que  a  una  sola  sua  predicacio  inveteráis  pec- 
cadors  se  son  convertits.  Pensats  donchs  molt  honorables 
senyors  si  aquest  refermara  en  les  dites  persones  molt  cons- 
tant  e  singularment  fermes  virtut  e  justicia  :  e  alegratsvos 
en  nostre  Senyor  e  a  ell  de  qui  venen  totes  gracies  retets 
benediccions  e  Iahors  donant  orde  cant  a  vosaltres  se  per- 
tangue  que  solemnes  professons  misses  e  sermons  e  altres 
piadoses  e  devotes  obres  sien  generalment  fetes  car  sem- 
blant  sera  aci  fet  per  nosaltres  per  fer  dignes  gracies  del 
passat  e  per  impetrar  que  en  lesdevenidor  vulle  per  sa 
merce  ¡Iluminar  les  dites  persones  a  gloria  e  laor  sua  e  a 
exelcament  de  la  gloriosa  corona  Darago  e  profit  e  honor 
de  tota  la  cosa  publica.  E  sia  lo  sant  Sperit  vostra  guarda. 
Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  secret  del  molt  reverent 
archabisbe  de  Terragona  a  XII1I  dies  de  marc  del  anv  mil 
CCCCXII. 


(  !«-) 


SESIÓN     DEL    1)1  A     15. 


Compareció  doña  Juana  de  Prades,  para  suplicar  al  parlamen- 
to que  procurase  facilitar  algunos  socorros  á  la  reina  viuda  doña 
Margarita,  que  se  hallaba  puesta  en  la  mayor  necesidad.  Fué  lue- 
go leida  la  siguiente  carta  : 


\i'oii.  319. 


Tom.  19. 

rol.  1553.        Ais  molt  reverents  nobles  e  honorables  senyors  lo  par- 

lament  general  del  principat  de  Cathalunya  ajustat  en  Tor- 
tortosa. — Molt  reverents  nobles  e  honorables  senyors:  lal- 
tra  dia  scrivi  a  vostres  reverencies  nobleses  e  honorables 
savieses  del  punt  en  que  los  aífers  de  aquesta  ciutat  e 
regne  eren  e  lo  dia  present  dixi  ais  honorables  jurats  quels 
plagues  desempatxarme  pus  los  dits  affers  son  per  gracia 
de  Deu  en  bona  disposicio:  los  quals  me  respongueren  em 
pregaren  en  nom  daquex  parlament  quem  volgues  aturar 
alguns  dies  per  concordar  e  per  portar  a  deguda  e  bona  fi 
los  dits  affers  ab  ells  ensemps  pus  fins  acj  hi  habia  tant 
treballat:  de  que  seguons  he  entes  deuen  scriure  a  vostres 
reverencies  nobleses  e  honorables  saviesas.  A  la  qual  cosa 
respongui  queu  scriuria  a  vosaltres  e  faria  e  compliria  co 
que  per  vostres  reverencies  nobleses  e  honorables  savieses 
me  seria  rescrit   e  no  en   altra  manera.    Perqueus   placía 


(  413  ) 
scriurem  go  que  plasent  vos  ne  sera  queu  faga  cor  de  tot 
eert  los  dits  affers  serán  fort  prest  en  tais  termens  que 
Deu  ne  sera  loat  e  vosaltres  aconsolats  e  ab  concordia  de 
tot  lo  regne  trametran  lur  missatgeria  al  loch  dipputat  a 
la  general  congregacio.  E  sia  molt  reverents  nobles  e  ho- 
norables senyors  lo  sanct  Sperit  vostra  guarda.  Scrita  en 
Valencia  a  VIIII  de  mar?. — A  vostre  servey  e  manament 
prest  Francesch  Darill  missatger  vostre  trames  en  regne  de 
Valencia. 


Dióse  cuenta  también  de  un  largo  escrito  presentado  por  los 
embajadores  de  Francia,  y  en  el  que  recusaban  á  la  mayor  parte 
de  los  nueve  compromisarios  elegidos. 


SESIÓN    DEL    DÍA     16. 


Después  de  haberse  nombrado  una  comisión  para  que  viese 
de  qué  modo  debería  socorrerse  á  la  reina  viuda  doña  Margari- 
ta ,  fué  leida  la  siguiente  contestación  que  daba  al  parlamento  á 
las  recusaciones  alegadas  por  los  embajadores  de  Francia. 


Num.  380. 


Tom.  19. 
Parlamentum  genérale   principatus  Cathalonie  visis  re-  fo1-  136í>- 

quisitionibus  et  protestationibus  per  reverendum  in  Christo 

patrem  dominum  episcopum  Sancti  Flori  aliosque  multum 

TOMO    III.  8 


honorabiles  dóminos  ambassiatores  iliustr^simi  domini  re- 
gis  Francie  aliorumque  dominorum  de  Francia  aliisque  no- 
minibus  in  ipso  parlamento  in  tribus  cedulis  oblatis  et  lee- 
tis  visaque  et  considerata  serie  earundem:  attento  quod  per- 
sone que  examinare  perscrutari  noscere  et  publicare  debent 
veri  regis  justitiam  per  ipsum  et  alia  parlamenta  cum  mul- 
tis  expensis  et  laboribus  ac  longo  spatio  temporis  nomí- 
nate et  invente  per  Dei  gratiam  cum  infinitis  difficultatibus 
concórdate  sint  persone  probate  vite  fame  notabilis  cons- 
cientie  puré  et  multiplici  idoneitate  et  máxima  honéstate 
dótate  ut  ipsum  parlamentum  per  fidedignas  personas  fuit 
et  est  veridice  informatum:  pensatisque  natura  et  qualitate 
actus  de  quo  agendum  est  et  effectu  ad  quem  faciende 
sunt  principaliter  et  proprius  examinatio  nostio  investigatio 
et  publicatio  jam  predicte:  habens  coram  occulis  universale 
bonum  quatenus  reipublice  regnorum  et  principatus  co- 
rone regie  subjectorum  que  ob  longas  dilationes  et  moras 
cognitionis  veri  regis  et  domini  usque  nunc  fuit  satis  peri- 
clitatum  et  paratum  ad  suscipiendum  scandala  infinita  nisi 
ab  his  fuisset  divina  clementia  preservatum:  consideratis 
itaque  et  attentis  alus  et  pluribus  bonum  statum  regnorum 
et  principatus  jam  dictorum  tangentibus  si  compendiosa 
celeritate  fieri  possint  examinatio  discussio  investigatio  nos- 
tio et  publicatio  veri  regis:  exquisito  super  jamdictis  et  ha- 
bito consilio  a  pluribus  in  jure  canónico  et  civili  doctoribus 
residentibus  in  eodem:  sequens  dictum  consilium  ordinat 
personas  nominatas  per  ipsum  et  alia  parlamenta  et  invi- 
cem  concordatas  ad  faciendum  examinationem  nostionem 
et  publicationem  jamdictas  deberé  e  vestigio  publican  non 
obstantibus  requisitionibus  et  protestationibus  antedictis. 


(  H5  ) 

Publicáronse,  pues,  solemnemente  en  esta  sesión  los  nom- 
bres de  los  nueve  compromisarios  elegidos  ,  y  se  leyó  una  car- 
ta con  que  la  reina  doña  Violante  acusaba  el  recibo  de  la  del 
parlamento  en  que  se  le  notificaba  dicha  elección. 

Reunióse  después  por  la  tarde  del  mismo  dia  la  comisión  de 
los  veinticuatro,  á  fin  de  acordar  varios  de  los  preparativos  que 
debían  ordenarse  para  la  reunión  de  los  compromisarios  en 
Caspe  (i). 


SESIÓN    DEL    DÍA     18. 


Acordadas  algunas  providencias  para  apaciguar  los  diversos 
bandos  y  parcialidades  que  habia  en  Cataluña,  fueron  leidas  las 
cartas  que  siguen : 


\nm.  391, 


i  .  i  i  Tom-  19 

Ais  molt  reverends  egregis  nobles  c  honorables  senyors  rol.  1379. 
los  del  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  ajus- 
tat  en  la  ciutat  de  Tortosa. — Molt  reverents  egregis  nobles 
honorables  e  savis   senyors  :  De  vostres  grans  reverencies 
nobleses  e  honorables  savieses  havem  reebuda  una  letra  de 


(1)  Con  el  mismo  objeto  se  reunió  también  la  comisión  en  el  dia  17, 
acordándose  entre  otras  cosas  el  sueldo  que  debia  satisfacerse  íi  Alberto 
Catrilla.  nombrado  capitán  de  la  villa  de  Caspe  por  parte  del  Principado. 


(  llü  ) 

XV  del  présé'nt  me:«  de  febrer  ab  la  qual  senyors  molt  reve= 
rents  egregis  nobles  e  honorables  affectualment  nos  pregáis 
vullam  scriure  ais  honorables  sindichs  e  missatgers  de  aques- 
ta ciutat  aqui  presents  que  en  veure  e  discutir  los  apun- 
taments  que  per  mossenyer  Berenguer  Dolms  nos  mostrats 
e  per  los  deputats  del  general  de  Cathalunya  posats  en 
scrit  vullen  esser  e  entrevenir  com  en  altra  manera  los 
dits  nostres  sindichs  nou  vullen  fer  segons  que  aqüestes 
coses  en  la  dita  vostra  letra  son  molt  pus  largament  enar- 
rades.  E  responemvos  senyors  molt  reverents  egregis  nobles 
e  honorables  que  quant  mes  pensam  en  la  conservado  del 
dit  general  de  la  qual  aquesta  ciutat  entre  les  altres  del 
principat  de  Cathalunya  tostemps  han  volgut  pendre  prin- 
cipal carrech  e  cura  special  e  considerara  encara  don  lo  dit 
general  en  major  part  ha  pres  e  pren  son  nodriment  e  ha 
son  stable  fundament:  tant  molt  mes  entrenyoram  que  los 
fets  utils  e  profitosos  al  dit  general  toquants  conservacio 
defensio  e  augmentacio  daquell  per  aquesta  ciutat  sola  mo- 
guts  prosseguits  e  deduhits  en  acte  molt  honorable  e  de 
gran  renom  al  dit  principat  no  sien  per  vosaltres  senyors 
escoltáis  admesos  e  favorejats  axi  be  com  alguns  altres  per 
quis  vulle  imaginats:  ans  lo  quens  es  pus  cru  sien  stats  e 
son  de  dia  en  dia  sots  color  de  prejudici  e  en  altra  ma- 
nera repellits  de  tráete  e  de  conclusio  e  de  remetrels  en 
lermens  de  justicia:  e  aquesta  raho  sola  senyors  molt  reve- 
rents egregis  nobles  nos  ha  induhits  a  manar  ais  dits  nos- 
tres  sindichs  o  missatgers  sera  dat  loch  que  per  ells  los 
dits  apuntaments  sien  vists  e  regoneguts  ne  nosaltres  los 
veurem  ne  regonexerem  a  tant  que  aquesta  ciutat  sia  per 
vosaltres  senvors  tractuda  seguons  deu:  e  ladonchs  senvors 


(  117 

jatsia  aquesta  ciutal  de  qualsevol  augmentado  tañedora  ai 
dit  general  es  per  aportar  major  carrech  que  altra  nosal- 
tres  darem  tot  loch  que  rahonablament  puxam  dar  ais  dit^ 
apuntaments  e  altres  coses  qui  sien  utils  e  expedients  al  dit 
general.  E  placieus  senyors  nos  perdonéis  com  a  present 
no  defferim  ais  prechs  qui  per  vos  ab  la  dita  vostra  letra 
nos  son  stats  fets  segons  dit  es.  E  tingueus  raolt  reverents 
egregis  nobles  e  honorables  senyors  en  sa  guarda  la  sanc- 
ta  Trinitat.  Scnpta  en  Barchinona  a  XXVI  dies  de  febreí 
del  any  mil  GCGCXII.  — Los  consellers  de  Barchinona  a 
vostres  plahers  e  honors  apparellats. 


Xum.  »««. 


Tom.  19. 
Ais  tres  molts  reverents  nobles  e  molt  honorables  senvors fo1- 158°- 

los  senyors  tenents  lo  molt  honrat  parlament  del  regne  Da- 
rago  en  la  ciutat  de  Tortosa. — Humiel  e  tres  redubtabla 
recomendacio  davant  mesa  tres  reverents  molt  nobles  e 
molt  honorables  senyors  placía  a  saber  a  las  vostras  tres 
redubtables  reverencias  nobleses  e  honorafficancias  que  nos 
de  mandament  del  molt  noble  magniíich  senyor  mosse- 
nyer  lo  jutge  Darborea  e  vezcomte  de  Narbona  desirant  a 
tot  son  poder  de  complir  les  causes  per  ell  promeses  e  de 
procehir  anant  en  lo  compromis  íeyt  entre  los  officials  del 
senyor  rey  Darago  e  luy  anavam  dclliberats  devers  lo  vos- 
tre  molt  honorable  parlament:  c  quant  em  stats  en  la  ciu- 
tat de  Barchinona  omnos  presentáis  a  mosscnver  Roger  de 


(  118  ) 
Moneada  e  al  senyor  en  Loys  de  Gualbes  aysi  presents  da- 
vant  los  quals  lo  dit  compromis  ha  stat  principiat  davant  los 
autres  conseliers  de  la  dita  ciutat  deis  quals  encara  non  ha- 
vem  pogut  haver  deguna  expedicio  jatsia  hi  hajam  feyta  tota 
diligencia.  E  per  co  que  lo  dit  negoci  principiat  puescha  ha- 
ver  bona  e  breu  expedicio  a  la  honor  de  Deu  e  breu  e  be  e 
utilitat  de  la  causa  publica  e  de  conservacio  del  drieig  de 
quescuna  partida  e  saiguent  lo  dit  negoci  em  stats  informats 
que  lo  bastard  Doria  ha  requis  la  dita  ciutat  de  fer  armada 
contra  lo  dit  senyor  donants  a  entendre  grans  res  de  causas 
contra  veritat  e  sus  aygo  los  missatgers  del  dit  Doria  son 
anats  a  las  vostras  magnificencias.  E  per  go  molt  reverents 
nobles  e  honorables  senyors  a  fi  que  vos  appara  maniffes- 
lament  que  lo  dit  mossenyer  lo  jutge  Darborea  e  vezcomte 
de  Narbona  no  han  en  res  passat  les  causes  per  ell  prome- 
ses  e  que  vulle  e  entenda  am  e  feig  complir  e  seguir  les 
causes  tractades  e  estar  del  tot  a  la  ordinacio  arbitral  deis 
senyors  arbitres  ausiclo  en  sas  rayzos  e  haja  observat  e 
guardat  la  treua  duna  part  e  daultra  jurada  e  per  conse- 
guent  £0  que  los  dits  missatgers  han  dit  ni  proposat  non 
staran  en  veritat  ni  dejen  esser  irasits  a  las  causas  per  ells 
requisides:  tan  humilment  quant  podem  supplicam  a  las  vos- 
tras altas  magnificencias  que  vos  placía  de  benignament 
voler  ausir  e  entendre  las  nostras  rasons  e  detenir  los  dits 
missatgers  de  supersesir  en  la  dita  armada  per  ells  requi- 
sida  entro  a  tant  que  nos  hajam  enformat  lo  vostre  molt 
honorable  parlament  del  contran  de  co  quels  dits  missat- 
gers vos  han  proposat:  la  qual  informacio  si  tost  com  siam 
per  los  dits  senyors  arbitres  e  conseliers  despatxats  e  ayso 
farem  speram  en  Dieus  que  per  la  migan  vostra  molt  re- 


'  M9 

vcicnls  noblcN  o  honorables  senyors  la  causa  |jrmci|>al  imu 
«a  bona  fi  a  la  honor  del  senyor  rey  e  utilitat  de  quescu- 
na  partida.  Nostre  Senyor  Dieus  conserva  les  vostres  re- 
verencies nobleses  e  honorificancias  am  creysament  de  bens 
e  de  honors.  Scrita  en  la  ciutat  de  Barchinona  a  XV  de 
marc. — Los  ambaysadors  de  mossenyor  lo  Jutge  Dalborea 
e  vezcomte  de  Narbona  tots  vostres  a  vostra  honor  appa- 
rellats. 


•Vúiii.  8«S. 


Tora.  19. 
Ais  molt  reverents  egregis   nobles   e  honorables  senyors  fol.  1581. 

lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt 
reverents  egregis  nobles  e  honorables  senyors:  a  las  vos- 
tras  reverencias  noblesas  e  saviesas  honorables  significam 
que  tots  los  deis  staments  ecclesiastich  militar  e  reyal  da- 
quest  regne  obrant  la  providencia  divinal  son  duna  con- 
cordia un  proposit  e  voler  a  cercar  ensems  ab  vosaltres  se- 
nyors e  ab  lo  parlament  general  del  regne  Darago  rey 
princep  e  senyor  per  justicia  e  trametre  prestament  una 
missatgeria  lunyadas  e  toltes  totes  difficultats.  Perqueus  pre- 
gara cordialment  queus  placía  sostenir  un  poch  e  sperar  la 
dita  missatgeria  e  missatgers  destinadors  los  quals  presta- 
ment partirán  ab  poder  bastant  per  la  dita  raho  e  daco 
senyors  se  retra  gloria  a  Deu  es  fara  servey  de  la  corona 
reyal  es  seguirá  be  inextimable  e  aquest  regne  farets  plaer 
molt  singular.   E  de  las  vostras  reverencias  noblesas  e  sa- 


(  120  ) 
viesas  honorables  sia  lum  direccio  e  proteccio  lo  sanct  Spe- 
rit.  Scrita  sots  lo  segell  del  reverent  bisbc  de  Valencia  ;i 
XIII  de  marc  lany  MGCCCXII. — Los  deis  staments  eccle- 
siastich  e  militar  e  los  jurats  de  la  ciutat  de  Valencia  a 
vostra  honor  apparellats. 


SESIÓN    DEL    DÍA     19. 


Se  acordó  que  de  los  fondos  del  general  fuesen  prestados  á 
doña  Margarita  tres  mil  florines,  para  que  pudiese  atender  á 
sus  necesidades.  Tratóse  después  del  socorro  que  debia  enviar- 
se á  Cerdeña,  y  se  levantó  la  sesión. 


SESIÓN    DEL    DÍA    20. 


Túvola  en  este  día  la  comisión  de  los  veinticuatro,  para  orde- 
nar algunos  preparativos  conducentes  á  la  reunión  de  los  com- 
promisarios; acordando  entre  otras  cosas  llamar  á  Fr.  Vicente 
Ferrer,  que  se  hallaba  en  Castilla. 


SESIÓN    DEL    DÍA    22. 


Tratóse  en  esta  sesión  de  los  negocios  de  Cerdeña ,  leyéndose 
un  largo  escrito  presentado  por  los  embajadores  de  Nicoloso  Do- 
ria y  una  carta  del  juez  de  Arbórea ,  vizconde  de  Narbona.  Fué 
Icida  también  la  siguiente  carta : 


11' I 


Vun».    394. 


.  Tom.  19. 

Ais  molt  reverents  egregis  nobles  e  honorables   senyors  rol.  1594. 

lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt 
reverents  egregis  nobles  e  honorables  senyors:  Segons  le- 
tres  que  havem  haut  de  vers  les  parts  de  Valencia  a  gran  be 
deis  fets  que  tenira  entre  mans  conve  que  nosaltre's  proro- 
guem  e  raudem  aquest  parlament  prop  la  ciutat  de  Va- 
lencia: perqué  nosaltres  ab  lo  nom  de  Deu  e  la  sua  gra- 
cia entenem  decontinent  fer  la  dita  prorogacio  e  rauda- 
ment  e  esser  prop  la  dita  ciutat  a  pus  prest  que  porem.  Per- 
qué de  les  dites  coses  certifficam  les  vostres  reverencies 
noblesas  e  honorables  saviesas.  E  sia  lo  sanct  Sperit  vos- 
tra  guarda.  Scrita  en  la  vila  de  Morella  e  segellada  ab  lo 
segell  del  brac  militar  a  XVIII  de  marc.  del  any  M.CCCC. 
dotze. — Lo  parlament  general  del  regne  de  Valencia  a  vos- 
tra  honor. 


Acordóse  por  último  en  esta  sesión  el  pago  de  varias  canti- 
dades. 

En  este  mismo  dia  se  reunió  también  la  comisión  de  los  vein 
ticuatro,  ocupándose  en  los  mismos  asuntos  que  en  las  anterio 
res  sesiones. 


i  22 


SESlO*    DEL    UIA     2H 


Fueron  leídas  en  ella  las  cartas  que  siguen 


VÚin.  395. 


fol.  1602.  Ais  molt  reverents  egregis  nobles  e  honorables  sen\ or- 
lo parlament  general  de  Cathalunya. — Molt  reverents  egre- 
gis  nobles  e  honorables  senyors:  Jatsia  nosaltres  entenam 
e  treballera  continuament  ab  aquella  major  diligencia  que 
a  nosaltres  es  possible  en  encerquar  e  fer  transladar  los 
testaments  deis  reys  passats  de  gloriosa  memoria  e  totes 
cartes  scriptures  qui  facen  per  la  reyal  successio  translats 
deis  quals  testaments  vos  trametrem  dins  breu  Deus  vo- 
lent  en  forma  e  manera  que  hi  deura  esser  dada  plena  fe 
axi  com  per  vosaltres  senyors  nos  es  demanat  per  vostres 
letres:  empero  senyors  nosaltres  no  havem  poscut  trobar  lo 
testament  del  rey  en  Johan  en  larchiu  del  palau  major 
car  noy  es  ni  en  negun  altre  loch  on  hajam  cerquat  e  han- 
nos  dit  que  fon  liurat  en  sa  forma  clos  e  segellat  ab  se- 
gell  pendent  a  la  senyora  reyna  dona  Yolant  per  mosse- 
nyer  Pere  de  Benviure  qui  fo  scriva  del  dit  testament:  a  la 
qual  senyora  reyna  nosaltres  havem  dubtat  demanar  lo  dit 
testament  c  translat  daquell  crehents  no  ho  deguessem  fer 


(  m  ) 

>>eiis  consultado  vostra.  Perqué  senyors  certiticamvus  da- 
quesles  coses  a  fi  que  hi  provehiscats  segons  raillor  vos 
semblara  fahedor.  Part  ago  senyors  ab  nosaltres  es  stat  lo 
honorable  Nazbert  Catrilla  complanyentsc  com  no  podia 
complir  e  satisfer  al  carrech  que  vosaltres  senyors  li  ha- 
vets  donat  sobre  lo  soldajament  de  L  ballesters  ais  quals 
havets  ordonat  que  per  quescun  sien  donats  per  dia  III 
solidos  e  dient  que  era  molt  necessari  que  aquesta  gent 
ios  lestada  attes  lacte  a  que  havien  a  servir  e  que  gent 
lestada  ell  no  podia  haver  al  dit  sou  :  e  nosaltres  havem- 
li  respost  que  seria  molt  bo  que  daco  ell  consultas  a 
vosalíres  senyors  axi  com  que  de  fet  vos  en  deu  scriure. 
Perqué  si  vosaltres  senyors  ordonarets  quel  dit  sou  sia  mes 
deis  dits  III  solidos  volemvos  avisar  queus  placia  ho  facats 
en  manera  que  per  avant  no  puxa  esser  tret  a  consequen- 
cia  en  sou  quel  general  haja  a  donar.  Mes  avant  nos  ha 
dit  lo  dit  Nasbert  Catrilla  li  deguessem  liurar  deis  arne- 
ses  armes  e  artellaries  qui  son  en  la  botiga  del  general:  e 
nosaltres  responentsli  havemli  dit  axi  com  diem  a  vosal- 
tres senyors  que  en  la  dita  botiga  ha  fort  poch  daco  que 
demana  e  que  si  vosaltres  senyors  volets  que  li  sia  liurat 
co  quey  es  del  que  demana  e  li  sia  comprat  lals  quey  fal- 
ra  de  les  peccunies  del  dit  general  quen  havem  mester 
cautela  de  vosaltres  senyors  segons  ordinacio  de  la  qual 
nosaltres  nos  arreglarem  en  la  compra  o  desliuranca  de  les 
dites  coses.  En  acó  crehem  vosaltres  senyors  provehirets 
degudament  per  descarrech  de  nostres  compres.  Aprcs  tot 
ago  vos  diem  senyors  que  havem  haut  gran  placr  goig  e 
consolacio  de  la  eleccio  feta  de  les  nou  persones  ordona- 
des   a  declarar  qual  es  nostre  ver  rev  princep  B  senvnr  :  e 


12  i 
pregam  humilment  la  Majestat  divina  que  per  sa  infinida 
clemencia  vulla  sobre  aquelles  inlluir  la  sua  gracia  en  tal 
manera  que  mijangant  lur  declaracio  aquest  regne  qui  per 
tant  temps  ha  stat  viduat  de  son  determenat  rey  princep 
e  senyor  vingue  en  la  breu  conaxenga  daquell  e  a  salut  e 
conservacio  deis  pobles  qui  en  lo  dit  regne  habiten.  No- 
resmenys  senyors  havem  reabuda  la  provisio  que  havets 
feta  sobre  la  reparacio  de  les  sis  persones :  e  podemvos  dir 
ab  veritat  que  havets  fet  mes  que  per  ventura  no  imagi- 
nats  car  los  affers  del  dit  general  qui  per  falta  de  aques- 
ta provisio  son  stats  en  algunes  coses  embassats  tro  aci  se- 
rán Deus  mijancant  nostro  treball  al  qual  no  entenem  a 
perdonar  en  gran  reparacio  a  tota  utilitat  daquell.  E  sia 
molt  reverents  egregis  nobles  e  honorables  senyors  lo  Spe- 
rit  sant  en  vostra  guarda.  Scripta  en  Barchinona  a  XXI  dias 
de  marc  del  any  M.CGCC.X1I. — Los  diputats  del  general 
de  Cathalunya  e  les  VI  persones  a  ells  adjunctes  a  vostre 
servev  e  honor  apparellats. 


Hum.  »?«. 


fohl604.  ^'s  m°to  reverents  nobles  e  honorables  senyors  los  del 
parlament  general  de  Cathalunya  residents  en  la  ciutat  de 
Tortosa. — Molt  reverents  nobles  e  molt  honorables  e  savis 
senyors:  Placia  saber  a  vostres  grans  savieses  com  yo  he 
haguts  per  conestables  deis  L  de  peu  en  Johan  Boyl  e  en 
Bernat  Cardona  per  haver  los  dits  L  ballestera  c  homens 


(  iá5 


de  peu  e  aquolls  lian  haguts  los  pus  uventatjosos  que  trobaí 
se  son  poguts  e  qui  en  tota  plaga  se  poden  presentar  :  em- 
pero ells  no  hirien  al  sou  quels  es  stat  taxat  car  tostemps 
es  acostumat  que  homens  aventatjosos  han  evantatge.   Jo 
mossenyors  he  presentats  aquests  dos  ais  diputáis  e  an  aquells 
quych  son  per  les  VI  persones  :  perqué  yo  he  feta  ma  di- 
ligencia de  haver  la  gent  aquella  que  devia  e  no  sta  per 
mi  car  ells  no  volen  anar  sino  segons  han  acostumat  de  ha- 
ver  e  al  darrer  punt  volen  X  florins  per  roes  e  que  hom 
lus  port  arneses  vulles  per  aygua  o  per  térra  anant  o  vi- 
nent.  Si  van  per  aygua  es  incert  si  van  per  térra  es  de  ma- 
jor  cost:  e  per  co  mossenyors  vos  supplich  que  en  acó  vu- 
llau  dispensar  que  per  via   que  no  paga  de  sou  vullats  fer 
dar  en  aquesta  gent  ultra  lo  sou  levant  fins  a  compliraent 
deis  X  florins  e  lo  port  de  les  arraes  vullatsvos  per  aygua 
vullats  per  térra   segons  ordonarets.  Empero  mos  senyors 
yo  nous  presentarla  ni  menaria  sino  gent  aventatjosa:  e  per 
co  com  lo  temps  es  curt  e  yo  no  enteuc  a  treballar  en  obra 
mijana  ni  de  metzem  yo  fas  spatxar  aquesta  gent  car  con- 
fianza he  en  vosaltres  que  no  volrets  que  yo  ho  pach  de 
la  mia  bossa  co  que  de  mes  hi  sera:  pus  que  jous  he  la  gent 
que  deig  e  siamen  feta  vergonya  si  lo  contrari  trobats.  E  si 
negunes  coses  vos  plahen  que  yo  puxa  fer  manatsme.  E  sia 
lo  sanct  Spirit  vostra  guarda  eus  conserva  en  la  sua  gracia. 
Oeco  vos  supplich  que   haja    decontinent    resposta.   Scrita 
en  Barchinona  una  hora  ans  de  mig  jorn  a  XVI  de  marc. 
— A  vostre  servey  e  manament  humilment   apparellal  Es- 
bert  Catrilla. 


(  12G  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    24. 


Por  parte  del  embajador  del  conde  de  Urgel  fueron  leídas  va- 
rias cartas  que  probaban  la  parcialidad  y  manejos  del  goberna- 
dor de  Aragón  á  favor  del  infante  de  Castilla.  Recibióse  después 
el  juramento  de  portarse  bien  y  fielmente  á  los  compromisa- 
rios Bernardo  de  Gualbes  y  arzobispo  de  Tarragona ,  quienes  se 
despidieron  del  parlamento  para  ir  á  desempeñar  su  misión 
en  Caspe. 


SESIÓN    DEL    DÍA    26. 


Dióse  audiencia  á  Romeo  Palau  ,  quien  presentó  y  pidió  que 
fuese  leida  la  siguiente  carta  : 


\úm.   3««. 


Tom.  20.  .  ,  .  íii  ii 

foi.1616,  Ais  molt  reverents  egregis  nobles  honorables  e  cars 
amichs  lo  parlament  general  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rents pares  molt  egregis  nobles  honorables  e  cars  amichs: 
Dues  letres  he  reabudes  deis  tenors  seguents. — Egregio  do- 
mino Frederico  comiti  de  Luna  parlamentum  genérale 
regni  Aragonum  et  ambassiatores  parlamenti  generalis  Ca- 


127  ) 
thalonie  principatus  ipsum  parlamentum  representantes  et 
ab  eodem  habentes  plenariam  potestatem  in  istis  honorem 
debitum  cum  salute.  Vobis  qui  in  successione  regnorum 
et  terrarum  regie  corone  Aragonum  subditorum  jus  ha- 
bere  asseritis  et  pretenditis  parlamentum  et  ambaxiatores 
pro  se  et  dictis  parlamentis  adherentibus  notifficant  inti- 
mant  seu  denunciant  per  presentes  qnod  certe  notabiles 
persone  ab  eisdem  parlamentis  super  his  plenura  posse  ha- 
bentes in  villa  de  Casp  prope  flumen  Iberi  in  Aragone 
constituta  pro  investigando  se  et  informando  noscendo  et 
publicando  cui  predicta  parlamenta  et  subditi  ac  vassalli 
dicte  corone  fidelitatis  debitum  prestare  et  quem  eorum 
verum  regem  et  dominum  per  justitiam  secundum  Deum 
et  eorum  conscientias  habere  debeant  et  teneantur  hinc 
ad  vicessimam  nonam  diem  marcii  proxime  futuri  conve- 
nient  et  erunt  personaliter  congrégate  processure  ab  inde 
ad  investigationem  instructionem  informationem  nostionem 
et  publicationem  predictas.  Data  in  villa  Alcanyhicii  sub 
sigillo  reverendi  in  Christo  patris  domini  episcopi  oscensis 
quo  dictum  parlamentum  Aragonum  et  reverendissimi  in 
Christo  patris  domini  archiepiscopi  Terrachone  quo  dicti 
ambassiatores  utuntur  hic  appositis  impendenti  XVa  die  fe- 
bruarii  anno  a  nativitate  Domini  millesimo  CCCCXI1. — 
Egregie  domine  :  casu  quo  vos  causis  et  rationibus  in  alus 
nostris  patentibus  litteris  vobis  per  latorem  presentium  ex- 
hibitis  latius  expressatis  contingat  vestros  ambassiatores  et 
vel  procuratorcs  mittere  ad  villam  de  Casp  in  dictis  litteris 
patentibus  expressatam  in  statu  decenti  et  honesté  habitu 
atque  modo  eisdem  placeat  destinare  cum  simili  modo  ce- 
teris  corone  regie  Aragonum  competitoribus  scribatur.  Al- 


(  128  ) 
íissimus  vos  conservare  et  prosperare  dignetur  feliciter  in 
longevum.  Data  ut  supra. — Parlamentum  genérale  regni 
Aragonum  et  ambassiatores  parlamenti  Cathalonie  princi- 
patus  honoribus  vestris  prompti. — A  les  quals  coses  con- 
tengudes  en  aquelles  vos  responch  e  dic  que  he  gran  de- 
sig  e  haure  tant  plaer  que  mes  no  poria  quels  drets  que 
yo  he  e  a  mi  pertanyen  en  la  succesio  e  regnes  e  terres 
de  la  reyal  corona  Darago  sien  mostrats  dits  declarats  e 
allegats  en  e  per  totes  les  parts  de  la  reyal  corona  e  sin- 
gularment  en  la  dita  vila  de  Casp  on  deis  dits  drets  se- 
góos continencia  de  les  dites  letres  se  deu  fer  investigacio 
instruccio  e  publicacio:  e  mouenmi  principalment  dues  co- 
ses :  la  primera  que  yo  crech  fermament  esser  ver  e  cert 
que  en  los  dits  regnes  e  terres  es  una  la  successio  e  a 
mis  pertanyen  car  son  net  del  molt  alt  e  poderos  senyor 
don  Marti  rey  Darago  de  Valencia  de  Mallorques  de  Sar- 
denya  e  de  Corsegua  e  comte  de  Barchinona  de  Rossello 
e  de  Cerdanya  dalta  recordacio  e  son  fill  del  molt  illus- 
tre  e  victorios  senyor  don  Marti  rey  de  Sicilia  e  duch 
de  Athenas  e  de  Neopatria  íill  del  dit  senyor  rey  Darago 
e  primogenit  de  gloriosa  memoria  e  per  co  son  e  deig  es- 
ser  segons  Deu  e  vera  justicia  lur  universal  successor  en  tots 
los  regnes  e  térras  deis  dits  senyors.  La  segona  que  he 
tan  indubitada  confianga  en  los  prelats  barons  nobles  ca- 
vallers  gentils  homcns  ciutadans  e  tots  altres  vessalls  e  na- 
turáis  deis  regnes  e  terres  de  la  dita  real  corona  que  per 
lur  innada  fe  e  naturalesa  la  qual  ab  molt  gran  lahor  han 
tots  temps  inviolablament  observada  a  la  dita  reyal  corona 
e  ais  reys  e  successors  daquella  deis  quals  yo  devall  per 
dreta  linea  e  de  la  lur  carn  e  sanch  he  immediada  e  dreta 


(  129  ) 
naxenga  que  en  la  dita  successio  e  en  ios  drets  que  \o   lie 
em  pertanyen  en  aquella  observaran   conservaran  e  detien- 
dran  a  mi  sens  lesio  la   dita  mia  justicia.  Es  empero  ver 
molt  reverents  pares  egregis  nobles  e  honorables  amichs  e 
sabets  esser  notori  que  apres  mort  del  dit  senyor  rey  don 
Marti  avi  e  senyor  meu  yo  son  romas  e  son  menor  fill  e 
orfe  perseguit  en  la  persona  perseguit  en  ma  privada  he- 
retat  e  perseguit  e  molt  prejudicat  en  los  drets  que  yo  he 
en  la  dita  successio  de  la  reyal  corona  e  en  lo  exercici  da- 
quells:  de  la  mia  persona  non  cal  pus  declarar  car  manifest 
es  e  sabets  de  cert  com  hagui  exir  de  Cathalunya  e  que 
es  stat  tractat  en  altres  parts  contra  mi  qui  james  no  fiu 
ni  pensi  mal  a  algún   e  en  manera  o  ferdat  son  stat  per- 
seguit fins  a  metre  a  un  castell  on  son  enclos  stich  e  visch 
l'returos  desemparat  per  tots  e  poch  regonegut  per  aquells 
tants  qui  en  vida  deis  senyors  reys  mon  avi  e  mon  pare  se 
studiaven  complaurem.  La  sola  divinal  ajuda  es  stada  ma 
consolacio  e  mha  guardat  de  tots  perills  e  mals  per  sa  mi- 
sericordia infinida.  En  ma  privada  heretat  que  sia  perse- 
guit vejats  los  castells  viles  e  lochs  meus  com  me  son  pre- 
ses occupats  e  detenguts  violentment  e  per  forga  destrouits 
e  mal  tractats  axi  en  lo  regne  Darago  com  en  lo  regne  de 
Valencie.  En  los  meus  drets  e  en  lo  exercici  daquells  com 
son  perseguit  sabenho  vostres  reverencies  noblesas  e   ho- 
norables savieses :  no  es  degu  qui  los  dits  meus  drets  gosa 
advocar  procurar  rahonar  o  proseguir:  ans  com  vos  es  ma- 
nifest a  la  ciutat  de  Calatayu  on  los  regnes  e  térras  de  la 
dita  reyal  corona   eren  ajustats   e  congregáis  per  tractar 
deis  preparatoris  observadors  en  lo  regoneximent  de  la  jus- 
ticia de  la  dita  successio  com  per  quiscun  deis  altres  quis 

TOMO    III.  0 


(  ^0  ) 
«lien  haver  dret  en  aquella  hinc  lossen  trameses  grans  ani- 
baxades  e  persones  de   gran   auctoritat  per  part  mia  qui 
ais  no    podia  ferhi   Ion  trames    en   Johan   Aguilar  notari 
qui  en  vida  del  senyor  rey  mon  avi  e  per  sa  ordinacio  era 
stat  fet    mon  procurador   perqué  tractas  e  donas  manera 
que  vo  hagues  advocats  e  procuradors  e  altres  persones  car- 
ies e  scriptures  e  altres  coses  necessaries  convinents  e  pro- 
íitoses  a  la  demostracio  deis  dits   mos  drets  e  perqué  for- 
nit  e  instruit  de  les  dites  coses  anas  ensems  ab  los  altres 
qui  per  ma  part  hic  serien  rallonas  tractas  e  prosseguis  en 
la  dita  ciutat  de  Calatayu  e  en  la  general  congregacio  on 
de  la  justicia  de  la  dita  successio  se  devia  fer  regonexi- 
ment  mos  drets  e  ma  justicia  :  e  puys  quel  dit  en  Johan 
Aguilar   en  la  dita   ciutat  de   Calatahiu    hac  comencat  e 
continuat  prosseguir  los  dits  meus  affers  per  torbar  e  em- 
patxar  a  mi  en  los  dits  drets  e  per  torbar  empatxar  e  re- 
traure  lo  dit  Johan  de  la  prossequcio  ab  exaquiesde  crims 
que  li  allevaren  fon  e  es  stat  perseguit  en  persona  fins  a 
la  mort  e  hanli  tolts  e  levats  tots  sos  bens  e  encara  los  de 
sa  muller  ell  stant  en  Calatayu:  e  sentint  la  dita  persequ- 
cio  e  la  dita  causa  per  que  li  venia  ne  recorrech  a  la  dita 
congregacio  deis  preparatoris  resident  en  Calatayu  la  qual 
informada  de  les  dites   coses  e  per  les  orgents  causes  de 
aquelles  ne   scrivi  dues  vegades  al  noble  Narnau  Guillem 
de   Bellera  governador  del  regne  de  Valencie  qui  los  dits 
procehiments  fehia  contra   lo  dit  Johan  Aguilar.  Aximatex 
liu  feu  fer  justicia  per  missatgeria  pregant  e  encarregantlo 
ques  tolgues  deis  dits  procehiments  e  tot  qo  que  anantat  hi 
los  reduhis  al  primer  stament  volgues  encara  abstenirse  de 
semblants  procehiments  quis  fessen  es  poguessen  fer  per 


C  131  ) 
semblants  rahons  car  no  devia  a  algún  deis  competidor 
ne  a  lurs  advócate  o  procuradors  directament  o  indirecta 
esser  prohibida  vedada  o  empatxada  la  prosequcio  de  son 
dret  ans  devia  haver  libera  facultad  de  aquell  proseguir  per 
quis  volgues  a  fi  que  pogues  quescun  liberament  anar  e 
esser  en  la  dita  congregacio  e  vici  algún  noy  pogues  esser 
allegat:  e  noresmenys  lo  parlament  general  de  Cathalunya 
per  letra  sua  e  apres  per  son  missatger  ne  ha  pregat  e  en- 
carregat  al  dit  governador  e  lin  ha  feta  instancia:  pero  ja- 
mes lo  dit  Johan  no  ha  pogut  trobar  o  haver  remey  en  la 
dita  persequcio  e  per  co  no  ha  pogut  treballar  e  enten- 
dre  desliurament  axi  com  se  requeria  en  los  dits  mos  af- 
fers  e  tot  hom  se  es  retret  e  retrau  per  temor  de  esser 
axi  perseguit  de  advocar  procurar  e  rahonar  mi  e  mos  drets. 
Mes  avant  lo  dit  Johan  Aguilar  ana  a  la  vila  Dalcanyig  on 
lo  parlament  Darago  e  los  missatgers  del  parlament  de  Ca- 
thalunya eren  per  tractar  e  cloure  del  dits  preparatoris: 
e  de  paraula  e  per  scrits  recitant  les  dites  coses  los  prega 
e  reques  quels  plagues  provehir  et  donar  loch  e  manera 
que  yo  qui  non  he  nin  pusch  haver  hagues  advocats  procu- 
radors e  altres  qui  liberalment  rahonen  tracten  e  prose- 
guesquen  los  dits  meus  drets  cessants  los  dits  empediments 
embarchs  e  torbs  e  tots  altres:  c  sens  que  remey  algu  no 
he  haut  ne  he  en  les  dites  coses  sonme  stades  trameses  e 
presentades  les  letres  dessus  insertes.  Molt  reverents  pares 
e  molt  egregis  nobles  c  honorables  amichs  mi  e  ma  here- 
tat  e  mos  drets  perseguits  e  prejudicats  com  dit  he  coman 
primerament  e  principal  a  Deu  tot  poderos  pregant  e  re- 
clamantlo  dcvotamcnt  e  de  tota  ma  pcnsa  que  per  sa  cle- 
mencia infinida  se  vulla  emparar  de  mi  dcsemparat  e  ell 


m 

rey  deis  reys  preñe  e  jutge  la  causa  de  m¡  lili  e  net  de  sos 
servidors  reys  Darago  e  de  Sicilia  :  sia  ell  ajuda  e  protec- 
cio  mia  qui  deis  pubills  e  orfens  es  eternal  tudor  e  pare. 
En  apres  me  recoman  cordialment  e  tant  com  pusch  a  la 
congregacio  deis  leyals  e  faels  vassalls  de  la  reyal  corona 
Darago  ais  quals  prech  carament  requir  e  obstrec  per  nos- 
tre  Salvador  Jesu-Christ  per  lo  deute  que  a  justicia  deuen 
et  per  la  fe  c  naturalesa  que  son  tenguts  a  la  reyal  corona 
Darago  per  los  grans  benefficis  deis  gloriosos  reys  Darago 
senyaladament  del  senyor  rey  mon  avi  qui  per  augmen- 
tacio  de  la  dita  corona  per  tuhicio  de  sos  vassalls  e  per 
prosperitat  de  aquells  conqueri  e  hague  lo  regne  de  Si- 
cilia e  per  los  merits  del  senyor  rey  mon  pare  lo  qual  per 
exaltacio  de  la  reyal  corona  Darago  fonc  tant  victorios  en 
cobrar  e  reduhir  a  la  dita  corona  lo  regne  de  Sardenya 
per  la  molt  major  part  de  aquell  tirannicament  retengut  e 
rebelle  a  la  dita  reyal  corona  gran  temps  havia  en  la  re- 
cuperado del  qual  entre  la  ardor  del  cobrar  e  lo  treball 
e  suor  de  les  armes  fini  gloriosament  sos  dies :  deis  quals 
regnes  los  dits  senyors  reys  mon  avi  e  mon  pare  lo  sol 
titol  e  nom  de  senyoria  desijaren  per  a  si  e  a  la  lur  casa 
Darago  e  les  prosperitats  proíits  e  tot  lals  pera  lurs  vas- 
salls e  sotsmeses :  que  a  mi  privat  de  tan  excellents  senyors 
reys  avi  e  pare  sia  la  dita  congregacio  avi  e  pare  en  voler 
entendre  e  guardar  a  la  dita  mia  justicia  sia  tudor  en  def- 
íendre  aquella  e  protector  en  dar  manera  que  sens  con- 
culcado sia  plenerament  demostrada.  Poch  son  en  esdat 
com  veets  et  no  puch  ma  justicia  rahonar  ne  he  de  que 
puga  dar  ne  he  facultat  de  prometre  a  altres  qui  lam  ra- 
honen  e  quem  sien  favorables  en  aquella  :  tota  ma  heretal 


155 
privada  e  irubadu  cu  le»  rendes  e  emoluments  alienada  q 
per  major  via  calamitat  esme  en  gran  part  per  Torga  e  vio- 
lencia presa  occupada  e  destrouida:  son  stats  perseguid 
aquells  pochs  qui  en  ma  justicia  han  treballat  Cns  avuy: 
no  he  qui  gos  o  vulla  mos  drets  mostrar  ne  rahonar  ma 
justicia.  Molt  reverents  pares  egregis  nobles  e  honorables 
amichs  la  una  de  les  dites  letres  conten  quels  embaxadors 
o  procuradors  que  yo  trametre  a  la  vila  de  Casp  per  alle- 
gar e  mostrar  ma  justicia  vulla  yo  trametre  en  estat  de- 
cent e  honests  abit  e  manera  car  axi  nes  stat  ais  altres 
competidors:  vosaltres  veets  en  ciar  e  beu  sent  yo  daci  hon 
son  que  cascu  deis  altres  competidors  es  apparellat  per  tra- 
metrehi  grans  enbaxadors  ab  companyes  e  esforc  de  mol- 
tes  gents  ab  molts  e  sollempnes  doctors  fornits  de  gran 
temps  en  les  allegacions  quey  preten  cascu  hi  ha  procu- 
rades  favors  e  cerquades  vies  per  avancar  aquells:  yo  fill  de 
vostre  senyor  e  net  de  vostre  rey  son  e  romanen  sol  que 
no  he  ne  puch  trobar  qui  per  mi  gos  oy  vulla  anar  no  he 
ne  puch  trobar  qui  vulla  rahonar  ma  justicia  en  lo  regne 
e  terres  de  mon  avi  e  en  la  senyoria  de  mon  pare.  O  cla- 
redat  de  prelats  o  virtut  de  cavallers  o  amor  e  naturalesa 
de  ciutadans  o  faeltat  o  naturalesa  de  tots  los  vassalls  de 
la  reyal  corona  Darago  recordvos  la  gran  e  ardent  amor 
quels  gloriosos  senyors  reys  Darago  han  hauda  e  mostrada 
tots  temps  a  vostres  antecessors  e  a  vosaltres:  ans  son  stats 
per  obres  virtuoses  mes  frares  e  germans  que  senyors  e  per 
deffendre  a  vosaltres :  e  avancar  vostres  cases  no  han  dup- 
tat  metres  a  mort  e  sostenir  en  lurs  persones  quals  se  vulla 
perills.  Miren  los  vostres  ulls  los  actes  maravellosos  quius 
son  davnnt  e.  renomenats  per  tot  lo  mon  que   lo*  senyors 


(  UM  ) 
reys  raon  avi  e  mon  pare  han  lets:  pensen  attesament  vos- 
tres  coratges  lalt   proposit  en  que  era  lo  senyor  rey  mon 
pare  quant  axi  victorios  sedejant  la  gloria  e  honor  de  la 
reyal  corona  Darago  lo  repos  de  sos  vassalls  e  la  prosperi- 
tat  daquells  fini  gloriosament  sos  dies:  vulla  considerar  vos- 
tra  fervent  devocio  e  amable  naturalesa  la  qual  sens  ruha 
o  macula  havets  tots  temps  leyalment  demostrada  ais  dits 
senyors  reys  e  de  la  rael  daquells  yo  procehesch  sens  miga 
que  en  la  persona  mia  es  dretament  dirivada  lur  posteritat. 
Placia  donchs  a  vosaltres  molt  reverents  pares  egregis  no- 
bles honorables  e  cars  amichs  que  la  justicia  que  yo  he  en  la 
dita  successio  no  perescha  en  les  vostres  mans  ne  davant  los 
ulls  de  vosaltres:  a  tots  los  qui  non  han  singularment  a  pu- 
bills  e  orfens    es   atorgat  beniffici  per  justicia  quels  sien 
aministrats  advocats  procuradors  e  altres  qui  mostren  raho- 
nen  e  alleguen  lurs  drcts:  daquest  beniffici  usen  totes  les 
gratis  corts  e  totes  les  grans  ciutats  e  teñen  de  publich  grans 
e  notables  advocats  per  aquells  qui  haver  non  poden:  minis- 
tratsne  per  Deu  ne  per  justicia  a  mi  qui  non  he  nin  pusch 
haver  e  del  beniffici  de  justicia  atorgat  a  tots  e  per  totes 
parts    fetsne  misericordia  a  mi  pubill  menor  e  orphe  net  del 
vostre  rey  e  fill  del  vostre  senyor  en  los  regnes  e  terres  de  la 
lur  senyoria  :   e  per  quantes  favors  men  son  degudes  e  ha- 
ver deitg  rahonablament  trob  yo  en  vosaltres  qo  que  vol  agual 
e  ordonada  justicia  car  en  altra  manera  yo  no  pusch  ni  pore 
axi  com  en  passat  no  he  poscut  per  occasio  deis  impedi- 
ments  embarchs  e  torbs  sobredits  e  altres  mos  drets  é  ma 
justicia   mostrar  o  rahonar  en  la  dita  vila  de  Casp  ne  en 
altres  parts  ans  romane h  sens  ma  culpa  o  negligencia  des- 
tituhit   <\c    tot  humanal  auxili.    E  nostre   senvor  Deu    pn 


(  138  } 
sa  gran  misericordia  endrec  c  illumm  vostres  eoralgo  eil 
l al  manera  que  per  misteri  de  vosaltres  en  les  dites  coses 
trobe  yo  e  aconseguescha  co  que  es  dret  meu  e  per  jus- 
ticia me  pertany.  E  placieus  molt  reverents  pares  egregi> 
nobles  honorables  e  cars  amichs  que  de  les  dites  coses 
cobre  yo  vostra  bona  resposta  per  lo  portador  de  la  pre- 
sent.  Scripta  en  Sogorb  sots  mon  sagell  secret  a  XVII  dies 
del  mes  de  marc  del  any  MCCCCXII. — Frederich  Darago 
a  vostra  honor. 


Leido  después  un  largo  escrito  que  presentaron  los  promove 
dores  de  negocios  del  parlamento,  para  rebatir  las  protestas  que 
algunos  habían  hecho  contra  la  elección  de  los  nueve  compro 
misarios  ;  publicáronse  también  las  siguientes  cartas  : 


luni.  »«*. 


Tom.20 
A  los  muyt  reverentes  padres  en  Dious  muj    nobles  et fo1-  1<i2y- 

nuestros  caros    et  specialcs   amigos  los  del  parlament  del 

principado  de  Cathalunya. — Muy  reverentes  en  Dios  muy 

nobles  caros  e  speciales  amigos  :  nos  havemos  recebido  dos 

vuestras  letras  en  una  mesma  forma  de  las  quales  no   ha 

gayres   nos   scrivestes   una  con  nuestro  ben  amado  e   fiel 

camerlench  mossenyer  Bertrán  de  la  Saga  c  agora  lotra  com 

este  portador  de  las  presentes  contenentes  en  sustancia  co- 


(  130  ) 
mo  nos  por  nuestras  letras  vos  haviessemos  ante  dagora  ro- 
gado que  por  amor  de  nos  fitzessedes  desliurar  el  dito  mos- 
senyer  Bertrán  qui  veniendo  devers  nos  de  nuestra  muy 
cara  e  muy  amada  figa  la  reyna  de  Sicilia  havia  seyido 
ajustado  e  detenido  en  Ostalrich  e  vos  per  honor  de  nos 
lueguo  que  haviedes  sopido  su  arestament  haviades  treva- 
llado  en  manera  que  el  dixo  mossenyer  Bertrán  ha  seyido 
desliurado  etc.  Dont  de  lo  que  feyto  havedes  en  esto  por 
honor  e  contemplación  de  nos  vos  regraciamos  tant  como 
podemos.  Otrosí  muy  reverentes  padres  en  Dios  muy  no- 
bles caros  e  speciales  amigos  per  vostras  ditas  letras  nos 
havedes  scrito  e  feyto  a  saber  que  en  los  memoriales  que 
ell  dito  mossenyer  Bertrán  traya  vos  haviades  visto  que  se 
contenian  cosas  de  que  vos  havedes  seydos  mutxo  maravi- 
llados e  fort  turbados  car  toca  a  vosotros  e  a  toda  vuestra 
tierra  pero  que  confiavedes  en  nos  que  seyendo  aquellos 
memoriales  en  vuestre  poder  que  non  se  procedira  mas 
avant  en  las  cosas  en  aquells  contenidas  antes  de  todo  mon 
poder  las  feremos  cessar  etc.  E  por  quanto  en  los  ditos 
memoriales  se  contienen  de  mutxas  materias  e  diversos  ar- 
tículos e  non  podemos  buenament  concebir  clarament  qua- 
les  son  aquellas  cosas  que  a  nos  toquan  non  nos  aviedes 
aquellas  por  vuestras  ditas  literas  notifficado  vos  rogamos 
que  extinsivament  et  a  largo  nos  querades  scrivir  et  certi- 
ficar aquellas  car  en  todas  cosas  que  por  honor  de  vos  et 
de  todo  el  principado  de  Cathalunya  puedessemos  fatzer 
nos  emplegariamos  de  buen  grado  como  aquell  qui  nos  re- 
putamos tenido  por  muchas  honnores  e  servicios  que  de 
vos  el  dito  principado  havemos  recebido  ataqui.  Bien  es  ver- 
<lat  que  Bernat  de  Cruylles  qui  como  e  aresto  et  arresto  el 


(   '37  ) 
dito  mossenyer  Bertrán  vos  scrivio  algunas  cosas  qui  eran 
contenidas  en  el  XII  capitulo  de  los  ditos  memoriales  que 
fablan  de  la  requisición  fazedora  de  partes  de  la  reyna  e 
barones  de  Sicilia  al  infante  don  Ferrando  de  Castiella  co- 
mo a  natural  succesor  en  el  dito  regno  etc.  E  porque  non 
sabemos  ni  nos  declarades  si  es  por  aquello  que  en  ell  dito 
XII  articulo  fabla  que  vos  tenides  por   agreviados  o  no  o 
per  algunes  cosas  de  los  otros  articulo^ :  vos  rogamos  que 
a  vos  placia  declarar  sobre  aquesto  extensivament  et  a  Mar- 
go vuestra  intención  car  aquella   sopida   nos  faremos  per 
honor  de  vos  en   lo  nos  notifficado  totdo  lo  que  buena- 
ment  podremos  fazer  :  e  si  otras  cosas  algunas  vos  plazen 
que  nos  fazer  podamos  fazetlasnos  fiablament  saber  e  nos 
las  acompliremos  de  muy  buen  grado.  Muy  reverentes  pa- 
dres en  Dios  muy  nobles  e  caros  e  speciales  amigos  el  sant 
Sperit  vos  haja  siempre  en  su  guardia.   Scripta  Puente  de 
la  Reyna  XIIIo  de  marco. — El  rey  de  Navarra. — Charles. 


Núm.    999. 


Ton».  20. 

Venerabilibus  fratribus  archiepiscopo  et  episcopis  ac  di-  rol.  1681. 
lectis  íiliis  abbatibus  ceterisque  viris  ecclesiasticis  baroni- 
bus  nobilibus  militibus  sindicis  et  procuratoribus  cívitatum 
villarum  et  locorum  principatus  Cathalonie  in  parlamentum 
Dertuse  congregatis. — Benedictus  episcopus  servus  servorum 
Dei.  Vcnerabiles  fratrcs  filiique  dilccti:  ad  audicntiam  ves- 
lr;im  preces  nostraa  libenter   afferimus  illas  videlicet  que 


(  158 
honesto  tem  sapiant  et  ab  humane  pietatis  tramite  non  dis- 
cordent.  Cum  itaque  dilecta  iti  Christo  filia  Johanna  de  Pra- 
des  carissime  in  Christo  fdie  Margante  Aragonum  illustris 
regine  mater  pro  eadem  ejus  vaca  regina  vobiscum  habeal 
ardua  nonnulla  tractare  :  vos  precamur  attente  quatenus 
consideratis  casu  et  necessitatibus  dicte  regine  in  expedi- 
tione  favorabili  eandem  et  ejus  negotia  nostre  interventio- 
nis  intuitu  velitis  suscipere  propensius  comendata  super- 
inde  nobis  plurimum  placituri.  Data  in  nostro  Castro  Pa- 
niscole  die  XXIIa  sub  nostro  signeto  secreto. 


SESIÓN    1>EI.    DÍA    28. 


Abrióse  con  la  lectura  de  los  documentos  que  siguen 


Vil  tu.   330. 


foi.  1636.  Ais  molt  reverents  nobles  e  honorables  senyors  lo  parla- 
ment  general  del  regne  Darago  en  Alcanyic, — Molt  reve- 
rents nobles  et  honorables  senyors:  del  molt  egregi  senyor 
don  Frederich  Darago  compte  de  Luna  havem  reebuda  una 
letra  de  gran  seria  en  la  qual  es  inserta  la  letra  intimatoria 
que  per  los  parlaments  Darago  e  del  principat  de  Catha- 
lunya  li  es  stada  tramesa  sobre  lo  dret  que  preten  haver  en 
la  successio  de    la  corona    reval  Darago  ab  quens    pregua 


(  '139  ) 
exorta  e  requer  que  havent  sguard  a  la  sua  pupillar  edal 
e  com  es  orle  pobre  e  deseretat  per  deute  de  justicia  o 
per  altres  sguards  en  la  dita  letra  semblants  expressats  li 
deguessera  subvenir  de  advocats  procuradors  e  rahonadors 
de  la  sua  justicia  que  afferma  haver  en  la  dita  reyal  suc- 
cessio:  e  jatsia  molt  reverents  nobles  e  honorables  senyors 
la  magnitud  de  tan  gran  alt  ponderos  e  carregos  negoci 
requira  ab  subirana  vigilancia  provisio  ab  plenitut  de  equi- 
tat  e  justicia  a  cascu  del  competidors  e  vejara  atesa  la  edat 
e  cas  en  que  lo  dit  don  Frederich  es  vuy  que  si  per  nos  e 
per  aquells  qui  han  la  dita  justicia  exhaminar  e  manifestar 
no  es  provehit  ais  deffalliments  qui  occorren  en  domostrar 
lo  dret  quel  dit  don  Frederich  preten  haver  en  la  dita  suc- 
cessio  poria  esser  occultat  de  que  romandria  massa  gran 
carrech  a  tots  los  vassalls  e  sotsmeses  a  la  dita  corona  o 
almenys  aquells  qui  han  pres  carrech  de  fer  veure  la  dita 
justicia  deguessen  provehir  a  la  dita  necessitat.  Empero  nos- 
altres  sois  provehir  e  subvenir  en  aquelles  nons  par  just  ni 
degut  car  del  dit  don  Frederich  o  de  qualsevol  altre  com- 
petidor de  lur  justicia  carrech  singular  no  volriem  pendre 
ne  acceptar  per  co  que  en  favor  daquell  no  fossem  vists  ha- 
ver singular  affeccio  mas  ab  vosaltres  e  tots  los  altres  sotsme- 
sos  a  la  dita  reyal  corona  zelar  justicia  en  lo  dit  fct  et  que 
dret  de  algún  quil  puxa  haver  no  sia  ocultat  ni  en  alguna 
manera  cubert :  e  per  co  senyors  molt  reverents  nobles  e 
honorables  com  som  infformats  que  lo  dit  don  Frederich 
ha  tramesa  a  vosaltres  semblant  letra  ab  vosaltres  ensemps 
et  ab  lo  parlamcnt  de  Valencia  al  qual  per  semblant  ne 
scrivim  vos  offerim  communicar  participar  c  exequir  toles 
•oses  degudes  e  neoessaries  a  la  prpssecucio  del  dret  pretes 


IÍO  I 
per  lo  dit  don  Erederich  en  la  reyal  successio  dessus  tlila. 
pregantsvos  affectuosament  que  de  tot  ce-  quen  haurets  de- 
liberat  siam  prestament  certifficats  e  sens  dilacio  per  tal 
que  per  vosaltres  e  nosaltres  sobre  lo  dit  fet  sia  en  teraps 
covinent  provehit  axi  com  se  pertany  e  es  necessari.  E  tin- 
gaus  senyors  molt  reverents  nobles  et  honorables  Lesperit 
sant  en  sa  guardia.  Scrita  en  Tortosa  e  sagellada  ab  lo  sa- 
gell  del  reverent  bisbe  Durgell  a  XXVIII  dies  del  mes  de 
marg  del  any  MCCCCXII. — Lo  parlaraent  general  del  prin- 
•  ipat  de  Cathalunya  apparellat  a  vostra  honor. 


\  ii  m.   331. 


Tom.  20. 
fol.  1638.        Al  molt  egregí  senyor  don  Fredench  Darago  comtc  de 

Luna. — Molt  egregi  senyor:  vostra  letra  havem  reebuda 
scrita  en  Sogorb  a  XVII  dies  del  mes  de  marc  dejus  scrit 
e  enteses  les  rahons  distintament  e  specificada  en  aquella 
contengudes:  a  la  qual  vos  responem  que  nosaltres  consi- 
derante la  pupillar  edat  qualitat  e  condicio  vostres  e  do- 
lentsnos  molt  en  tota  vexacio  e  molestia  que  a  vostra  here- 
tat  e  bens  vostres  sien  per  alguns  fetes:  havem  cordial  af- 
feccio  que  lo  dret  que  pretenets  haver  en  la  successio  de 
la  reyal  corona  Darago  vos  e  cascun  altre  competidor  en 
la  dita  successio  se  demostré  clarament  tota  equitat  de 
justicia  observada.  Pero  com  no  sia  propri  a  nosaltres  sois 
la  justicia  de  la  I  deis  competidors  de  la  successio  de  la 
corana    reval   emparar   per   no  mostrarnos    affeccionats    a 


141 
uquell  que  singularment  empararem:  no  pudem  sois  u  vos- 
tra  peticio  satisfer  segons  agudament  affectam  mas  haveni 
scrit  daquest  fet  assats  larch  nostra  intencio  ais  parla- 
ments  Darago  e  de  Valencia  de  guisa  que  tots  ensemps  hi 
laeam  prestament  provisio  deguda  e  necessaria  e  tal  que  si 
plaura  a  Deu  no  sera  abcegat  algún  dret  que  vos  hi  hajats. 
E  ti nga us  etc. 


Vúin.   339. 


Tom.  20. 
Ais  molt  reverent   pare  en  Christ    mossenyor  Pere  de  foi.  1638. 

Cagarriga  senyor  archabisbe  de  Tarragona  e  honorable  rni- 
cer  Bernat  de  Gualbes  doctor  en  cascun  dret. — Molt  re- 
verent senyor  e  pare  en  Christ  e  honorable :  desigants  que 
en  lo  conclavi  benaventuradament  teñidor  en  aquex  castell 
de  Casp  sobre  la  exhaminacio  noscio  e  publicacio  daquell 
qui  migencant  justicia  es  nostre  ver  rey  princep  e  senyor 
per  teñir  e  guardar  aquell  haja  persones  notables  no  sus- 
pitoses  abtes  e  expertes  en  tais:  pregamvos  eus  encarregam 
axi  affectuosament  com  sabem  e  podem  que  en  tant  com 
a  vosaltres  se  pertanyera  per  aquest  principat  vullats  aver- 
tir  tota  affeccio  a  part  posada  que  en  la  custodia  del  dit 
conclavi  sia  elegida  e  posada  tal  persona  segons  dit  es  axi 
ydonea  c  experta  en  tais  fets  que  rahonablament  no  puxa 
esser  per  alguns  viciada  o  improvada  guardant  singularmcnt 
la  honor  de  aquest  principat  segons  de  vostres  molt  gran 
reverencia  e  honorable  saviesa  coníiam.  Mes  avant  vos  pre- 


(  ■'« ) 

gam  lieus  encarregam  que  l'acats  ab  los  altres  deis  nou 
eompanyons  vostres  que  en  tot  cas  en  los  affers  que  ha- 
vets  a  fer  aqui  de  la  examinado  noscio  e  declaracio  de 
aquell  qui  es  nostre  vertader  rey  e  senyor  entrevenguan 
per  aquest  principat  III  notaris  car  tal  es  lo  acte  que  com 
per  mes  sera  certifficat  e  auctorizat  de  major  auctoritat 
se  mostrara:  e  aquesta  es  la  intencio  decisoria  del  parlament. 
E  dacous  pregam  hajam  prestament  vostra  resposta.  E  tin- 
gaus  molt  reverent  senyor  et  honorable  Lesperit  sant  en  sa 
guarda.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  secret  del  reverent 
bisbe  Durgell  de  ordinacio  del  dit  parlament  a  XXVIII 
dies  de  marc  del  any  MGCGCXII. — Lo  parlament  general 
del  principat  de  Cathalunya  apparellat  a  vostra  honor, 


SESIÓN     DEL    IHA    29. 


Después  de  haberse  leído  una  carta  con  la  que  los  diputados 
de  Cataluña  enviaban  al  parlamento  copia  auténtica  de  varios 
testamentos  y  otros  papeles  conducentes  para  ilustrar  el  negocio 
<le  la  sucesión,  levóse  la  nne  siffue: 


de  la  sucesión,  leyóse  la  que  sigue: 


\iiim.  333. 


Tom.  20.  , 

rol.  1643.       Ais  molt  reverends  senyors  et  pare  en  Cnrist  mossenyer 

Pere  archabisbe  de  Terragona  et  honorable  micer  Bernat 


(  143  ] 
de  Gualbes  en  cascun  dret  doctor. — Molt  reverends  senyors 
et  pare  en  Christ  et  honorable:  per  seria  del  translat  du- 
na letra  que  havem  rehebuda  deis  dipputats  del  general  de 
Cathalunya  et  sis  persones  a  ells  adjunctes  lo  qual  vos  tra- 
metem  dins  la  present  interclus  poran  veure  vostres  reve- 
rencia et  honorable  saviesa  los  translats  autentichs  canoni- 
ques  et  altres  scriptures  que  han  haudes  del  archiu  reyal: 
les  quals  scriptures  per  lo  portador  matex  qui  a  vosaltres 
les  ha  aci  portades  les  vos  trametem :  e  si  per  ventura  vos 
occorreran  altres  cartes  o  scriptures  que  hajats  necessaries 
per  lo  dit  portador  nos  en  scrivits  et  donarhi  hem  la  pus 
presta  expedicio  en  tremetrelesvos  quens  sera  possible.  Mes 
avant  vos  pregara  nos  vullats  certificar  quals  son  aqui  deis 
nou  companyons  vostres  et  de  totes  altres  coses  engru- 
nadament  queus  occoreran  toquants  aquests  affers  sovine- 
jantnos  de  vostres  letres.  E  tingaus  molt  reverend  senyor 
et  honorable  Lesperit  sant  en  sa  guarda.  Dada  en  Torto- 
sa  sots  lo  sagell  secret  del  reverend  bisbe  Durgell  a  XXIX 
dies  de  marc  del  any  MCCCCXH. — Lo  parlament  general 
del  principat  de  Cathalunva  apparellat  a  vostra  honor. 


Por  último,  se  trató  también  en  este  (lia  de  la  pacificación  del 
reino  de  Cerdeña;  pero  nada  quedó  resuelto. 


i  4  i 


SESIÓN    DEL    DÍA    30. 


A utorizóse  á  una  comisión ,  que  ya  había  sido  elegida  con  este 
objeto,  para  que  resolviese  por  si  todo  lo  concerniente  á  la  pa 
cificacion  de  Cerdeña. 


SESIÓN    DEL    DÍA    31  . 


Se  dio  cuenta  de  una  carta  dirigida  al  parlamento  por  el  ar- 
zobispo de  Tarragona  y  Bernardo  de  Gualbes,  en  la  que  daban 
noticia  de  su  llegada  á  Caspe. 


SESIÓN    DEL    DÍA     6    DE    ABRIL. 


Fueron  leidas  en  esta  sesión, entre  otras,  las  siguientes  cartas: 


\um  334. 


foMésSl'  ^'s  mo^  reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors 
lo  parlament  general  de  Cathalunya. — Molt  reverends  egre- 
gis nobles  et  honorables  senvors:   lo  dia  pus  prop  passat 


(  145  ) 
havem  rehebudes  quatre  letres  de  Sicilia  et  de  Sardenya 
quis  dressen  a  vosaltres  senyors  les  quals  vos  trametem  in- 
cluses  dins  la  present.  Aximatex  ne  havem  rehebudes  nosal- 
tres  deis  vostres  missatgers  trameses  en  Sicilia  quins  scri- 
uen  de  diverses  noves  et  de  la  mort  del  abbat  de  Sanctes 
Creus  a  qui  Deus  perdo  de  qui  es  stada  tala:  crehem  quels 
dits  missatgers  scriuen  de  tot  a  vosaltres  senyors  e  per 
aquesta  raho  no  curam  de  scriureushen  :  mas  tremetem- 
vos  una  letra  que  en  Guillem  Oliver  ha  rehebuda  que  par 
sia  scrita  darrerament  et  qui  fa  mencio  de  algunes  noves 
qui  son  de  Caller  a  aquest  regne  et  principat  segons  en 
aquella  porets  veure.  E  sia  molt  reverents  egregis  nobles 
et  honorables  senyors  la  sancta  Divinitat  en  vostra  guarda. 
Scrita  en  Barchinona  a  XXX  de  marc  del  any  MCCCCXU. 
— Los  dipputats  del  general  de  Cathalunya  et  les  VI  per- 
sones a  ells  adjunctes  a  vostro  servey  et  honor  apparellats. 


Muni.  335. 


Tom.  20. 
Ais  molt  reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors  rol.  1B55 

los  del  parlament  general  deis  regnes  de  Cathalunya. — 
Molt  reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors :  sapia 
la  vostra  molt  nobla  et  gran  saviesa  que  a  VIH  dies  del 
present  mes  de  febrer  nos  havem  rehebuda  letra  del  no- 
ble mossenyer  Leonardo  Cupello  marques  Doristany  e  dal- 
tre  part  ne  havem  ardit  cert  com  lo  vezcomte  de  Narbona 
ab  conssell  deis  rebelles  de  Sacer  es  vengut  ab  gran  eslon 
tomo  III  10 


(  146  ) 
a  la  vila  de  Macomer  per  enfortir  aquella  et  per  teñir  aquí 
frontera  axi  contra  Horistany  com  contra  nos  ab  tot  son 
poder  de  Sacer  et  de  tot  lo  cap  del  Lugudor  et  per  usur- 
par a  si  et  a  llur  part  de  totes  les  viles  et  lochs  de  part 
Valenca  de  part  de  Montos  et  de  Marmilla  et  es  la  dita 
vila  de  Macomer  a  XX  nuiles  de  Oristany  et  a  XXX  nu- 
iles de  Santlluri  hon  se  ten  per  nos.   E  les  gents  darmes 
del  senyor  rey  frontera  ja  que  siam  huy  de  poch  sforc  com 
entre  totes  les  gents  darmes  no  sian  en  quantitat  pus  dé 
C  rocins  ne  podem  accorrer  ab  tot  nostre  poder  a  resis- 
tir a  la  potencia  del  dit  vezcomte  et  rebelles  com  sien  en 
gran  quantitat  molt  pus  poderosos  que  nos  et  son  bastant* 
los  dits  rebelles  si  Deus  et  lo  vostre  soccors  nons  atccbíré 
a  conquerir  et  strenyernos  fins  a  les  portes  de  Caller.  Per- 
queus  placia  per  naturalesa  de  la  corona  reyal  en   virtud 
de  la  qual  vos  requerim  que  prest  et  ivargos  succors  ha- 
jam  vostre  de   gents   et  de  monedes  per  sosteniment   de 
aquelles  et  deis  castells   et  fortaleses  ab  les  quals  tenim 
frontera  et  forcam  les  terres  ja  conquestes  en  tal  manera 
que  a  nos  sia  salvacio  et  alegria  et  ais  enamichs  et  rebelles 
sia  terror  et  perdiments.   Certifficants  a  vosaltres  senvors 
que  si  ivargos  soccors  et  ajuda  presta  no  havera  vostra  nos 
et  tot  aquest  regoe  som  en  punt  de  dampnatge  irreparable 
et  de  greu  extrem  et  final   perdicio.  Accorrega  donchs  a 
nos  lo  vostre  subsidi  et  presta  ajuda  en  altre  manera  per- 
duts  som.  Scripta  en  Caller  a  IX    dies  de  febrer  lanv  M 
quatrecents  XII. — Lo  comte  de  Quirra  rector  capita  et  def- 
fensor  etc.  et  consellers  et  prohomens  de  Caller  apparellats 
a  vostre  servey  et  honor. 


(   447 


\iim.  X'.Ui 


Xom.  Ai 
Al   molt    reverends   nobles    et  honorables  senyors  del  fol.  165? 

consell  residint  en  Tortosa. — Molt  reverends  nobles  et  ho- 
norables senyors:  certiffícam  vostra  saviesa  com  ara  nove- 
llament  ses  seguit  quel  vizcomte  de  Narbona  no  curant 
de  la  treua  que  ha  fermada  et  jurada  ha  fet  correr  en 
una  vila  reyal  et  ha  fet  rescatar  certa  quantitat  de  mo- 
neda que  ultra  axo  li  han  fet  prou  dampnatge  et  fan  con- 
tinuament  tant  com  poden  donant  entendre  a  la  gent  que 
vosaltres  sots  aqui  en  gran  tribulacio  et  affany  et  que  no\ 
podrets  enviar  soccors  per  la  qual  raho  la  nascio  sardescha 
píen  gran  audacia  et  es  gran  dubte  que  no  assagen  qual- 
que  novitat  et  fer  rebellar  quant  hi  yo  comte  y  capita  da- 
vall  scrit  haguera  ja  cavalcat  en  aquella  encontrada  mas 
es  fort  luny  et  apres  de  les  encontrades  quis  teñen  per  lo 
dit  vezcomte  et  la  gent  darmes  qui  es  aci  no  son  ne  bas- 
ten a  CL  de  cavall  et  noy  poria  cavalcar  sens  gran  perill: 
mas  tinch  raon  aleujament  a  Sentlluri  per  deífendre  et  guar- 
dar les  viles  et  encontrades  qui  son  prop  les  quals  ab  pocha 
descusa  sino  per  dubte  que  han  de  vosaltres  pendre  la  volta 
contraria.  Lo  dit  vezcomte  es  guast  en  la  persona  et  acó 
per  una  cayguda  que  feu  dun  cavall.  Perqué  molt  reve- 
rends nobles  et  honorables  senyors  vos  placia  enviar  hinc 
gent  de  cavall  et  ballesters  et  caxes  de  viratons  car  no 
ninen  ha  et  son  hinc  fort  necessaries  et  lo  fet  daquesta  illa 


(  148  ) 
qui  sta  en  fort  poch  vindra  prestament  a  la  conclusio  que;» 
pertany:  et  nou  vullats  metre  si  a  vosaltres  senyors  plaura 
en  dilacio  ne  en  tarda  car  la  gent  darmes  qui  es  aci  de 
fet  han  delliberat  partir  sinch  et  no  hinc  volen  pus  aturar: 
et  en  veritat  han  hinc  servit  fort  altament  et  sonne  fort 
mal  remuneráis  et  no  sinch  trobara  manera  de  esser  soc- 
correguts  ne  de  haver  algún  sosteniment:  et  si  la  dita  gent 
darmes  sinch  parteix  en  aquella  hora  totes  les  terres  re- 
yals  serán  rebelles.  Scripta  en  castell  de  Caller  a  III  dies 
de  marc  del  any  MCCGCXII. — Lo  comte  de  Quirra  rector 
et  capita  et  consellers  de  castell  de  Caller  apparellats  a  vo>- 
tra  honor. 


\um.   339. 


Tom.  20. 

foi.1648.  t\|g  molt  egregis  reverends  nobles  et  honorables  senyors 
lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  ajústate 
en  la  ciutat  de  Tortosa. — Molt  egregis  reverends  nobles  et 
honorables  senyors :  ja  ab  altres  vos  havem  scrit  com  di- 
marts  a  XII  del  mes  de  janer  prop  passat  arribam  et  ab 
bon  salvament  prenguem  térra  en  la  vila  de  Trapena.  En 
apres  senyors  devets  saver  que  per  falta  de  cavalcadures 
no  poguem  fer  nostre  cami  vers  la  ciutat  de  Palerm  fíns 
dimecres  que  comptavem  XX  del  present  mes  lo  qual  día 
partim  de  la  dita  vila  et  anam  dormir  a  Alcamo  et  alli  ha- 
guem  nova  certa  que  lo  egregi  baro  mossenyer  Bernat  de 
Cabrera  ab  certa  gent  darmes  de  nit  per  via  descalament 


(¡  1 411  ) 
«■t  en  altra  manera  era  entrat  dins  la  eiutat  de  Palerm  e 
que  la  senyora  reyna  sera  recollida  en  una  galera  de  mos- 
senyer  Ramón  Torrelles  que  era  en  lo  port  de  la  dita 
eiutat.  En  laltre  jorn  que  fonch  dijous  continuam  nostre 
cami  et  anam  dormir  al  monestir  de  Sant  Marti  prop  la 
dita  eiutat :  e  lo  divendres  seguent  per  lo  mati  abans  que 
partissem  del  dit  monestir  haguem  nova  certa  que  la  dita 
senyora  sabent  que  nosaltres  erem  arribats  en  lo  mones- 
tir nos  sperava  ab  la  dita  gualea  prop  la  dita  eiutat  co  es 
en  la  mar  davant  Sent  Jordi:  perqué  decontinent  cavalcam 
et  entram  en  la  eiutat  et  anam  descavalcar  al  monestir  de 
l'rares  menors  et  haud  cert  parlament  et  consell  entre  nos- 
altres tornam  cavalcar  et  anam  al  loch  hon  era  la  dita  ga- 
lera davant  Sant  Jordi  et  entram  en  aquella  et  fem  reve- 
rencia a  la  dita  senyora  conplanyentnos  molt  del  cas  in- 
oppinat  et  esser  en  que  era:  e  com  la  dita  senyora  stant  allí 
indegudament  et  a  sa  gran  minua  sen  volgues  anar  nosal- 
tres soplicam  et  requerim  la  sua  senyoria  axi  de  paraula 
rom  en  sents  que  nos  volgues  lunyar  daquelles  partides 
et  que  li  plagues  declinar  et  devallar  a  qualque  vila  o  cas- 
tell  maritim  prop  la  dita  eiutat  per  dar  manera  que  po- 
guessem  parlar  et  tractar  ab  la  sua  senyoria  de  una  part 
et  ab  lo  dit  mossenyer  Bernat  de  la  altre  los  negocis  et 
fets  per  que  erem  tremesos  :  la  qual  cosa  la  dita  senyo- 
ra nos  atorga  graciosament  et  de  fet.  A  tráete  de  nosaltres 
es  exida  et  entrada  dins  lo  castell  de  Solento  lo  qual  lo 
castella  del  dit  castell  ab  certes  seguretats  que  nosaltres  li 
liavem  fetes  ha  mes  en  poder  nostre  et  tenim  aquell  be 
guardat  per  tuicio  de  la  persona  et  servidors  de  la  dita  se- 
nyora. E  noresmenys   per  major  guarda  salvetat  e   tuicio 

TOMO    III.  1  1 


;  i5u ) 

de  la  dita  senvora  havem  t'et  que  lo  djt  mossenyer  Ramón 
Torrelles  ab  la  dita  sua  galera  stara  davant  lo  dit  castell 
per  cert  temps  durant  los  tractes  damunt  dits  et  ab  nos— 
filtres  ensemps  ha  pres  carrech  de  la  custodia  del  dit  cas- 
lell  a  fi  que  si  alguna  novitat  se  assajava  fer  per  térra  con- 
tra la  dita  senyora  que  ella  sen  puga  anar  lia  hon  li  placia 
ab  la  dita  gualea.  E  essent  la  dita  senyora  dins  lo  dit  cas- 
tell  dissapte  a  XXX  del  dit  mes  premeses  condignes  re- 
comendación foren  donades  les  letres  de  crehenca  per 
vosaltres  senyora  et  per  la  ciutat  de  Barchinona  a  la  sua 
senyoria  trameses  les  quals  vistes  et  legides  per  la  dita 
senyora  fonch  respost  queus  regraciava  molt  lo  sentiment 
que  haviets  deis  divis  et  debats  que  eren  entre  ella  et  lo 
dit  mossenyer  Bernat  e  la  tramesa  de  la  vostra  missatgeria. 
E  mes  avant  lo  dia  fonch  feta  una  proposicio  et  collacio  en 
comuna  audiencia  davant  la  dita  senyora  et  tots  quants  es- 
ser  volgueren  presents  en  aquella  :  e  feta  la  collacio  da- 
munt dita  per  spatxament  splicada  et  alli  matex  presents 
alguns  de  son  conssell  la  dita  crehenca  fonch  a  la  sua  se- 
nyoria largament  explicada:  et  feta  fi  a  aquella  recitats  a 
nosaltres  alguns  greuges  que  segons  dix  per  lo  dit  mosse- 
nver  Bernat  li  eren  stats  fets  fonchnos  respost  que  ella 
dita  senyora  era  apparellada  de  metre  en  poder  nostre  tots 
los  fets  et  debats  que  havia  ab  mossenver  Bernat  et  fer  tot 
(;o  que  nosaltres  coneguessem  esser  just  et  rahonable  et 
acó  per  honor  de  la  corona  Darago  et  principat  de  Cata- 
lunya et  per  lo  beneffici  et  conservacio  daquest  regne  de 
que  nosaltres  senyors  li  haguem  moltes  gracies.  Esse  se- 
guit  que  apres  havem  treballat  et  treballam  continuament 
en  pacifficar  et  concordar  la  dita  senyora  ab  lo  dit  mosse- 


(  '151  ) 
nver   liernat  ab  aquella  major  diligencia  que  liavein  pogul 
ni  podem:  encara  senyors  no  som  en  alguns  tennens  certs 
de  concordia  de  que  bonament   vos  pugam  scriure  empero 
tenimnos  per  dit  que  si  plaura  a  nostreSenyor  los  fets  vin- 
dran  a  bona  conclusio  cor  los  barons  qui  mantenen  la  part 
de  la  dita  senyora  et  guarrejan  ab  lo  dit  mossenyer  Ber- 
nat  c°  es  '°  comte   Anthoni   de  Munchada  lo   comte  Ri- 
goroso lo  comte  Matheu  de  Munchada  lo   comte  Matheu 
de   Vintimillia  mossenyer  Sanxo  Roic  de  Lihori    almirall 
mossenyer    Galccran    de   Santa-Pau    mossenver    Johan  de 
Munchada   mossenyer   Johan   Voloto  de   la  Valba  mosse- 
nyer Pedro    de    Munchada    et    molts    al  tres   cavallers  et 
gentils  homens    en   nombre  de  DCC  rocins    dissabte  prop 
passat  foren   davant  aquest  catell    de  Solento   et  los  dits 
comtes  Anthoni    et   mossenyer  Galceran  aturaren  dins  lo 
castell    dessus    dit   et    parlaren  ab  la   dita   senyora  et  ab 
nosaltres  et  axi  ells  cana  alguns  altres  deis  dits  barons  han- 
nos  offert  que  deis  debats  que  han  ab  lo   dit  mossenyer 
Bernat  faran  tot  qo  que  a  nosaltres  sera  vist  esser  just  et 
rahonable  et  sen  arreglaran  a  consell  nostre  et  faran  tant 
copa  en  ells  sia  ques  faca  la  concordia  entre  la  dita  senvora 
et  lo  dit  mossenyer   Bernat.  Mes  avant  senyors  havem  no- 
ves que  en  la  ciutat  de  Mecina  es  arribat  un  bisbe  legat 
quis  diu  del   papa  Johan   darrerament  elegit  e  crehat  ab 
tres  galeas  et  que   la  dita  ciutat  lo  ha  be  acollit:    lo  qual 
davant  tot  lo  poblé  ha  proposat   et   feta  gran   arenga  et 
sermo  demanant  la  possessio  daquest  regne  en  nom  del  dit 
papa  Johan  et  sgleya  de  Roma  dihent  que  per  co  com  los 
reys  passats  daquest  regne  qui  teñen  aquell  a  cert  temps 
en  feu  de  la  dita  sgleva  no  han  pagat   lo  dit  cens  lo  regne 


(  1*8  ) 
es  caygut  en  comis  de  la  ditaesgleya:  perqué  la  dita  ciu- 
tat et  tot  lestreticat  daquelia  lo  obeix  exceptat  lo  castell 
de  la  ciutat  et  hanlo  mes  en  possessio  de  Milloso  quis  te- 
nia per  la  dita  ciutat.  Mes  avant  se  diu  que  lo  dit  legat  ha 
portada  gran  quantitat  de  moneda  et  acorda  et  dona  sou  a 
molta  gent  et  la  dita  ciutat  fa  grans  empraments  per  ca- 
valcar  la  illa  et  havem  gran  dubte  que  no  sia  contra  la 
nostra  nació  :  e  per  aqüestes  coses  la  dita  senyora  et  lo  dit 
mossenver  Bernat  et  los  dits  barons  crehem  se  acordaran 
abans  que  no  farien  car  posat  cas  sien  una  cosa  et  una  de- 
íensio  hauran  prou  fer  sinch  puixen  sostenir  et  conservar 
simateixs  et  lo  dit  regne.  Deus  per  sa  merce  hi  prove- 
hescha  per  forma  que  sia  be  de  nostra  nació  et  beneffiei 
et  conservacio  del  dit  regne  a  la  casa  Darago.  Darrerament 
senyors  ab  gran  desplaer  vos  certifficam  quel  dia  prop  pas- 
sat  a  V  hores  de  la  nit  lo  reverend  abbat  de  Sanctes  Creus 
passa  daquesta  vida  et  rete  la  anima  a  Deu  per  accident  de 
malaltia  de  febre  continua  que  li  ha  durat  XI  jorns  de 
quens  dolem  molt  et  no  sens  raho.  Part  ago  senyors  lo  dia 
present  mossenyer  Archimbau  de  Foix  et  lo  comte  Artal  de 
Luna  ab  la  galea  del  dit  mossenver  Ramón  Torrelles  son 
vinguts  aci  per  parlar  et  tractar  ab  la  dita  senvora  reyna 
quels  divis  et  debats  que  son  entre  ella  et  lo  dit  mossenyer 
Bernat  se  leven  de  carrera.  Ais  a  present  senyors  nous 
scrivim :  mas  per  avant  Deus  volent  scriuremvos  de  tot  co 
quis  seguirá  deis  fets  de  nostra  ambaxada.  E  tingaus  molt 
egregis  reverents  nobles  et  honorables  senyors  la  gracia  del 
Sperit  sant  en  sa  guarda.  Scrita  en  lo  castell  de  Solento  a 
XV  dies  de  febrer  del  any  MGCCCXII. — Los  missatgers 
del  principat  de  Cathalunya  a  vostre  servev  et  plaer  ap- 
parellats. 


[Íi5  ) 


Nú ni.  :«:s*. 


lo  m.  20. 
Ais  moit  reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors  fol<  um- 

lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  ajustal 
en  la  ciutat  de  Tortosa. — Molt  reverends  egregis  nobles 
et  honorables  senyors  :  apres  qneus  haguem  scrit  ses  se- 
guit  quel  dia  passat  que  comptavem  XVIIII  del  present 
mes  hora  de  tercia  tornaren  aci  davant  aquest  castell  tots 
los  comtes  barons  nobles  cavallers  et  gentils  homens  qui 
son  en  aquest  regne  parcials  et  de  obediencia  de  la  senyora 
reyna  ab  aquella  gent  darmes  en  nombre  de  que  en  nos- 
tres  letres  vos  havem  feta  mencio  et  mossenyer  Sanxo  Roic 
de  Lihori  almirall  lo  comte  Anthoni  de  Munchada  lo  com- 
te  Rigoroso  mossenyer  Johan  de  Munchada  mossenyer  Gal- 
ceran  de  Santa  Pau  et  alguns  altres  homens  de  cap  ven- 
gueren  al  peu  de  la  torre  staut  la  senyora  reyna  a  una  ti- 
nestra  ferenli  reverencia  et  diguerenli  algunes  paraules 
publicament  davant  tot  hom  que  no  eren  de  gran  effecte 
perqué  no  les  curam  recitar:  e  a  instancia  et  prechs  de 
nosaltres  anarensen  decontinent  et  (eren  la  via  de...  E  apres 
que  foren  partits  no  triga  una  hora  que  lo  noble  baro  mos- 
senyer Bernat  de  Cabrera  sabent  quels  dits  barons  hiuc 
eren  venguts  fonch  aci  ab  lo  comte  Artal  de  Luna  mos- 
senyer Archiambau  de  Foix  et  altres  nobles  barons  cava- 
llers et  gentils  homens  de  sa  partida  en  nombre  de  DCC 
a  caval  batalla  arrenglada  ab  intencio  de   combalres  ab  ells 


(  **"**  . 

e  posas  davant  lu  dit  castell  et  nu  presumía  hom  que  ios- 
sen  XXX  de  una  part  o  altre  mes  o  menys.  E  aximatex 
lo  dit  mossenyer  Bernat  lo  comte  Artal  mossenyer  Archiam- 
bau  et  alguns  altres  pochs  en  nombre  vingueren  al  peu  de 
la  dita  torre  et  feta  reverencia  a  la  dita  senyora  qui  stave 
a  la  dita  finestra  tornarensen  a  Palerm:  et  Deus  per  sa 
inerce  ha  volgut  que  nos  son  encontráis  ne  vists  car  si 
vists  se  tossen  james  no  hac  tan  mala  jornada  en  aquest 
regne.  E  per  lunyarlos  de  occasio  et  que  scandol  et  dan  no 
sen  seguissen  entre  ells  vehents  que  aci  nos  pot  finar  axi 
prest  com  volriem  los  actes  de  la  concordia  que  menejam: 
havem  consellat  a  la  dita  senyora  ques  partescha  del  dit 
castell  ab  la  gualea  de  mossenyer  Ramón  Torrelles  sen  vaja 
al  castell  de  Cathania  com  siam  certs  que  los  dits  barons 
taran  aquella  via  matexa:  e  tenimnos  per  dit  que  partida 
de  nosaltres  la  acompanyarem  per  be  avenir  deis  negocis 
que  tractam  los  quals  son  en  bon  apuntament  et  confiam 
que  finaran  en  breu.  Dema  que  sera  diumenge  la  dita  se- 
nyora de  tot  cert  partirá  daci:  si  temps  hi  ha  si  plaura  a 
noslre  Senyor  los  fets  vindran  a  bona  conclusio  segons  co- 
bejam  et  scriuremvosco  quensera  peravant.  E  tingaus  molt 
reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors  en  sa  guar- 
da la  Divinitat  sancta.  Scrita  en  lo  castell  de  Solento  a  XX 
dies  de  lebrer  del  any  MCCCCXII. — Los  missagers  del 
principat  de  Cathalunya  a  vostre  servey  et  plaer  apparellats. 


ir»; 


\iirm.   3S9. 


Tom.  20, 
A  losmuvt  reverencies  egregios  nobles  el  honorables  se-  rol.  1664. 

nyores  el  parlament  general  del  principado  de  Cathalunya. 

— Muyt  reverendes  egregios  nobles  et  honorables  senyores: 

Como  por  razón  de  la  utilidad  publica  de  aquesti  regno  el 

parlament  presente  hayamos  prorogado  a  la  ciudat  de  Ca- 

ragoga :  por  aquesto  a  las  vuestras  reverencias  noblezas  et 

honorables  saviesas  las  cosas  anteditas  notificamos:  las  qua- 

les  nostreSenyor  quera  de  bien  en  millor  prosperar.  Scripta 

en  Alcanyig  a  XXVI  dias  de  margo, del  anyo  mil  quatre- 

cientos  dotze. — El  parlament  general  del  regno  de  Aragón 

apparallado  a  vuestra  honor. 


\iiiii.   940. 


A  los  reverendes  padres  en  Christo  et  a  las  otras  nobles  rol.  1664. 
et  honorables  personas  del  parlamento  del  principado  de 
Cathalunya. — Reverendes  padres  en  Christo  :  Yo  el  infan- 
te don  Ferrando  nieto  del  muy  noble  rey  don  Pedro  Da- 
ragon  que  Dios  perdone  vos  envió  mucho  saludar  p  asomes 
mo  a  las  otras  nobles  et  honorables  personas  del  parla- 
mento del  principado  de  Cathalunya  ayuntadas  en  el  par- 


(  15Ü  ) 
¡amento  de  Tortosa  comu  aquellos  que  mucho  amo  et  me- 
ció   pora   quien    querría  que  Dios  desse  mucha   honra  el 
buena  ventura.  Bien  creo  que  sabedes  como  fasta  aquin  la 
cibdad  de  Valencia  ha  stado  contraria  de  la  oppinion  de 
la  justicia  por  causa  den  Bellera  guovernador   de  la   dita 
ciudat  que    agora    morio   et  de  otros  sus  adherentes  que 
eren    parciales    del   comde   de    Urgell  et  contrarios  de  la 
justicia  et  enbargadores  et  perturbadores  de  la  termina- 
ción déla  teniendo  enduzidos  los  pobles  con  falsas  maneras 
et  informaciones  en  danyo  de  la  república  de  la  qual  han 
seguido  muertes  de  muchos  que  eran  innocientes:  et  pues 
a  nuestro  Senyor  ha  plazido  que  los  tales  de  mala  inten- 
ción non  hoviessen  lugar  de  enbargar  mas  la  justicia  et  com 
su  ajuda  la  dita  cibdat  es  resudita  a  la  oppinion  de  la  jus- 
ticia e  porque  sus  regnos  por  la  tardanza  de  la  declaración 
han  padescut  et  padescen  de   cada  dia  muchos  damos  et 
males  que  les  se    de  grand   clamor  por  los   pueblos  :  por 
ende  vos  ruego  que  acatando  los    danyos  et  males  que  se 
han  seguido  e  speran  seguirse  por  la  tardanca  de  la  de- 
claración por    los  tales  de   mala  intención  que  han  teni- 
do   et    tienen    enduzidos    et  enganyados   los    pueblos  por 
enbargar  que  pacifticamiente  non  se  pueda  fazer  la  dita  de- 
claración :  vos  plega  por  ben  publico  dessos  regnos  de  tra- 
ballar  con  grande  diligencia  por  tal  manera  que  la  decla- 
ración  se  faga  lo  mas  en  breve  que  seyer   pueda    dando 
grande  acyezina  en  ellos  porque  non  se  tarde  mas  en  lo  quel 
serviredes  a  Dios  et  faredes  lo  que  deviedes  e  yo  grade- 
cervoshe  mucho.  E  si  algunas  cosas  de  aci  vos  plazieren 
que  yo  buenamente  pueda  fazer  por  orna  de  vosotros scri- 
vitmelas  et    yo  fazerlas  he  de  grado.  Scripta  en  la  cibdál 


157 
de  Cuenca  a  XIU1  dies  de  marco. — Yo   el  in liante. — Yo 
Diego  Ferrandez  de  Vadillo  escribano  de  mi  senyor  el  in- 
fante la  ííz  scrivir  por  su  mandado. 


Wiau.    341. 


Ais  molt  reverends  nobles  et  honorables  senyors  lo  par- 
lament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rends nobles  et  honorables  senyors  :  nosaltres  tremetem 
una  letra  patent  al  honorable  micer  Guillem  de  Vallsecca 
ab  la  qual  lo  pregam  et  requerim  que  dins  VIII  jorns 
apres  que  li  sera  presentada  sia  aci  en  la  vila  de  Casp  hon 
nosaltres  som  segons  en  la  dita  letra  es  contengud.  Pregam- 
vos  axi  affectuosament  com  podem  que  sobre  la  partida 
del  dit  micer  Guillem  vos  placía  fer  gran  et  sobirana  ins- 
tancia de  guisa  que  dins  lo  dit  temps  et  encara  pus  prest  si 
fer  se  pora  ell  sia  aci  car  de  la  triga  se  porien  seguir  tur- 
bacions  et  dans  qui  deuen  esser  ab  tota  diligencia  squivats: 
et  en  aquesta  forma  scrivim  ais  altres  absents  deis  nou.  E 
sia  molt  reverends  nobles  et  honorables  senyors  lo  sant  Spe- 
rit  vostra  guarda.  Dada  en  lo  castell  de  Casp  et  sagellada 
de  ordinacio  deis  dejus  scrits  ab  lo  sagell  del  reverend  bisbe 
Doscha  a  XXVIIII  dies  de  marc  del  any  MCCCCXII.— Pere 
archabisbe  de  Tarragona  Domingo  bisbe  Doscha  Francesch 
Daranda  Berenguer  de  Bardaxi  et  Bernat  de  Gualbes  deis 
nou  deputats  a  investigar  c  publicar  nostre  rev  et  senvoi 
per  justicia  apparellats  a  vostra  honor. 


iom.  20. 
fol.  1666. 


1 58 


\iím.    349. 


I  oin.  20. 

fui.  t6«6.  Ais  raolt  reverends  egregia  nobles  et  honorables  senyor> 
lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  resident 
en  la  ciutat  de  Tortosa. — Molt  reverends  egregis  nobles 
et  honorables  senyors  :  De  vostres  reverencies  raagnituds 
et  honorables  savieses  havem  resehebuda  una  letra  portan  a 
nosaltres  sobirana  consolacio  alegre  dolcor  et  bon  repos  den- 
teniment  com  per  aquella  som  stats  certifficats  de  la  eleccio 
l'eta  ab  bona  concordia  de  tots  los  parlaments  de  tais  et  tan 
virtuoses  persones  per  conexer  et  raaniffestar  qui  per  mera 
et  pura  justicia  deu  esser  nostre  vertader  rey  et  senyor:  la 
qual  cosa  crehem  fermament  esser  procehida  de  sola  ins- 
piracio  del  sant  Sperit  :  de  que  molt  reverends  egregis  no- 
bles et  honorables  senyors  seguints  vostre  loable  consell  lo 
dia  de  la  sancta  Anunciacio  de  la  gloriosa  Verge  Maria 
havem  aci  feta  solempna  et  devota  processio  general  per  la 
vila  ab  solempna  missa  et  sermo  retents  gracias  et  lahors 
a  nostre  Senyor  Deu  de  la  dita  benaventurada  eleccio  et 
orant  a  ell  et  pregant  que  per  sa  infinida  clemencia  li 
placia  los  coratges  de  les  dites  nou  persones  en  lo  dit  acte 
illuminar:  les  quals  oracions  et  pregaries  entenem  ab  lo  ad- 
jutori  divinal  continuament  frequentar  no  oblidant  star  re- 
celosos et  ben  avisats  en  la  custodia  guarda  et  bon  stament 
daquesta  vila  juxta  vostre  notable  et  bon  consell.  Eab  tant 
molt  reverends  egregis   nobles  et  honorables  senyors  sia  la 


(  i  oí) 
omnipotencia  divinal  endrey  et  proteccio  vostra.  Scripta  en 
Perpenya  a  XXVllll  de  marc  del  any  MCCCCXII  —  A  tota 
vostra  honor  et  servir  prests  los  eonsols  de  la  vila  de  Per- 
penya. 


\iiiii.    343. 


Tom.  20. 

Ais  molt  reverends  nobles  et  honorables  senyors  lo  par- 
lament  general  del  principat  de  Cahtalunya. — Molt  reve- 
rends nobles  et  honorables  senyors  :  Vostra  letra  havem 
rehebuda  ab  les  croniques  et  trellats  de  testaments  que 
per  los  deputats  et  sis  persones  vos  son  stats  tremesos:  de 
que  havem  haut  plaher.  A  present  nos  occorre  que  havem 
mester  lo  testament  del  senyor  rey  en  Johan  lo  qual  po- 
rets  haver  de  la  senyora  reyna  dona  Yolant  o  den  Pere  de 
Henviure  o  trellat  autentich  de  aquell.  ítem  lo  testament 
del  senyor  rey  en  Marti  lo  qual  rehebe  en  Ramón  Cesco- 
mes  et  la  carta  que  fonch  feta  de  la  disposicio  de  la  suc- 
cessio  remesa  a  justicia  rehebuda  per  lo  dit  en  Comes  de 
la  qual  devets  haver  aqui  trellat  autentich.  Ítem  mes  los 
origináis  de  les  allegacions  de  Butrigal  de  Rayner  et  de 
Paulo  de  Leatzeris  les  quals  deu  haver  micer  Johan  Dez- 
pla.  ítem  les  allegacions  den  Cahera  sobre  la  dita  succes- 
sio  les  quals  ha  micer  Francesch  Cásala.  Pregamvos  molt 
•iflectuosament  que  donets  orde  et  manera  que  al  pus  prest 
que  ler  se  puscha  nosallres  hajain  acj  les  ditos  coses:  si  nitro 
i  bsw  nos occorrarafl  que  bajam  mester  decontineoi  vosscriu- 


160  ) 
rem.  Nosaltres  molt  reverends  nobles  et  honorables  senyoi* 
tantost  que  fom  aci  vos  scrivim  com  erem  arribáis  et  de  les 
persones  que  trobades  hinc  haviem:  et  a  XXIX  del  presenl 
mes  se  presenta  a  aquells  que  hinc  erem  un  procurador  del 
duch  de  Guandia  et  dona  una  cédula  quis  mencionava  com 
lo  dit  duch  tremet  certa  ambaxada  sobre  la  prossequcio  de 
son  pretes  dret.  Aquell  jorn  matex  fonch  desliberat  scriu- 
re  a  vostres  reverencies  nobleses  et  honorables  savieses  et 
a  micer  Guillen»  de  Vallsecca  et  ais  altres  absents  deis  nou 
en  la  manera  que  en  les  letres  a  vosaltres  et  al  dit  micer 
Guillem  drecades  porets  haver  vist.  Fraderich  nos  ha  pre- 
sentada una  letra  la  qual  o  effecte  de  aquella  crehem  ja 
esser  presentat  a  vosaltres.  Altres  coses  nos  sinch  son  se- 
guides  mas  axi  com  succehiran  los  affers  scriurem  de  aquells 
a  vostres  reverencies  nobleses  et  honorables  savieses  les 
quals  nostre  Senyor  Deus  conserve  et  endrec  en  llurs  affers. 
Scrita  en  lo  castell  de  Casp  a  XXXI  de  marc,  del  any  mil 
CCCCXII. — Larchabisbe  de  Terragona  et  Bernat  de  Gual- 
bes  apparellats  a  vostra  honor. 


\Yini.  344. 


foi0nÍ673°'  ^'S  mo'ts  reverends  nobles  et  honorables  senyors  lo  par- 
lament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rends nobles  et  honorables  senyors :  vostra  letra  havem 
hauda  ab  la  qual  nos  pregats  que  sobre  la  custodia  et  re- 
giiiient  daquest  castell  metam  persona  bona  et  notable   el 


(  m  ) 

tal  que  sia  experta  en  semblants  all'ers  guardant  la  honor 
daqueix  principat:  a  la  qual  vos  responem  que  tots  los  qui 
som  aci  presents  nos  som  maravellats  perqué  no  havets  scrit 
a  tots  axi  com  a  nosaltres  car  tots  hinc  som  per  tots  comu- 
nament:  perqué  daci  avant  nos  sembla  puscats  drecar  a  tots 
les  letres  queus  plaura  tremetrens  sobre  affers  deis  quals 
sia  comu  lo  carrech.  Al  fet  de  la  dita  persona  considerat 
que  es  acte  ques  deu  fer  ab  beneplacit  de  tots  los  nou  deis 
quals  bine  fallen  alguns  qui  speram  dins  breus  dies  deuen 
csser  aci  Deus  volent  crehem  que  com  tots  serem  justats 
hi  sera  provehit  en  tal  manera  que  si  plaura  a  Deu  sera 
ben  satisfet  al  acte  et  al  be  avenir  daquell.  E  semblant- 
ment  vos  placia  creure  que  sera  disposat  deis  notaris  com 
siam  justats  en  aquella  manera  queus  semblara  esser  pus 
expedient  et  pus  útil  ais  affers.  E  sia  molt  reverends  no- 
bles et  honorables  senyors  lo  sant  Sperit  vostra  guarda. 
Scripta  en  lo  castell  de  Casp  lo  primer  dia  dabril  del  any 
mil  quatrecents  dotze. — Larchabisbe  de  Tarragona  et  Ber- 
nat  de  Gualbes  apparellats  a  vostra  honor. 


\iÍhi.    3415. 


Tom.  20. 
Ais  molts  reverends  nobles  et  molt  honorables  senyors  íoh  167*- 

les  XXIIII  persones  del   parlarnent  general  de  Cathalunya 

resident  en  Tortosa. — Molt  reverends  nobles  et  honorables 

senyors :  en  una   letra  queus  havia  feta  sobre  lo   fet  deis 

ballesters  co   es  que    nols   podia   haver   si    donchs    no  era 


(  162  ) 
matzem  mas  domens  avantátjosos  yo  nols  he  pogut  t robar 
sens  X  florins  lo  mes  et  ab  port  del  arnés  a  Casp:  e  rio 
eontrastant  que  no  haja  haguda  resposta  los  ne  tramet  huy 
que  comptam  a  XXVIII  del  mes  de  marc  car  no  pens  vu- 
llats  que  yo  ho  pach  de  la  mia  bossa  car  homens  son  que 
en  tot  loch  los  porets  presentar  per  bons  ballesters.  En  lo 
f'et  mos  senyors  deis  L  bacinets  ma  dat  gran  destrich  et 
dona  que  hajen  a  dur  los  bacinets  en  corn  de  sarria  per- 
qué yo  noy  puch  haver  aquella  gent  que  volguera:  mas  fag 
mon  poder  almenys  quels  hi  men  cominals  e  per  co  ab  con- 
sell  deis  dipputats  et  sis  persones  qui  axi  ho  han  consellat 
yo  he  a  sobreseure  per  alguns  petits  dies  per  co  que  men 
gent  suflicient  si  avantatjosa  no  la  puix  trobar.  Alguns  da- 
quells  que  havia  perpreses  volien  menar  macips  qui  no  e- 
ren  de  nascio  cathalana  et  per  co  mapar  quen  romanguen 
alguns  car  yo  nols  daria  loch  que  menassen  algu  qui  no 
fos  cathala:  perqueus  suplich  majats  per  scusat.  Si  a  Deu 
plaura  yo  haure  recapte  bo  et  prest  et  men  en  la  vila  de 
Casp:  mas  per  les  rahons  dessus  dites  ha  convengut  a  mi 
laguiar.  E  si  nengunes  coses  plahen  a  vostres  reverencies 
nobleses  et  savieses  manaume  co  que  plasent  vos  sera.  E 
sia  lo  sant  Sperit  en  vostra  custodia.  Scripta  en  Barchi- 
nona  a  XXVIII  de  marg. — A  vostre  servey  et  manament 
apparellat  Esbert  Catrilla. 


16! 


\iim.   346. 


lom.  20. 

Ais  molt  reverenda  nobles  et  honorables  senyors  del  par-  (,/* ' 
lament  general  de  Cathalunya  ajustat  a  Tortosa. — Molt  re- 
verends  et  honorables  senyors  :  uy  qui  es  diluns  a  XXI  del 
present  mes  de  marc  de  la  vostra  molt  gran  providencia 
he  resebuda  una  letra  la  qual  del  tot  legida  et  acabada 
per  sobiran  goig  et  consolacio  iníílamat  envides  he  poscut 
parlar  mas  ab  gran  devocio  lo  meu  coratge  a  nostre  Se- 
nyor  Deu  endrecat  en  la  pensa  ha  cridat  gloria  in  excelsis 
Deo  et  in  térra  pax  hominibus  bone  voluntatis  retentli  gra- 
cias lahors  et  benediccions  com  per  la  sua  sobirana  et  in- 
finida bonesa  et  misericordia  li  ha  plagut  ¡Iluminar  ins- 
truhir  et  endregar  vostres  coratges  a  tanta  concordia  et 
benavenir  no  solament  daquest  principat  regnes  et  terres 
a  la  corona  reyal  sotsmeses  mas  encara  de  tot  lo  mon  uni- 
versal per  lo  qual  aquest  fet  molt  loable  et  digne  de  gran 
memoria  no  sens  raho  resplandira  et  ¡Iluminara.  Don  sup- 
plich  vostres  grans  reverencies  noblesas  et  honorables  sa- 
viesas  vullats  envers  la  conclusio  ton  fructuosa  daquest  acte 
axi  altament  et  ab  tan  gran  providencia  constancia  since- 
ritat  et  prohesa  per  vosaltres  comensat  et  continuat  fins  al 
dia  de  vuy  esser  animoses  sollicits  diligents  et  curoses  en 
donar  bon  acabament  :  aquella  obra  mereix  esser  dita  per- 
lecta  quant  es  ledeymament  acabada.  Rescrivint  a  la  vostra 
molt  gran  providencia  innumerables  gracias  el  m erees  rom 


(  Irt-*  ) 

vos  ha  plagut  tan  altament  et  graciosa  donar  a  mi  per 
vostres  letres  consolacio  de  la  gran  angoxa  tristicia  et  do- 
lor les  quals  mon  coratge  continuament  sofferia  imaginant 
los  grans  mals  perills  scandols  rubines  et  aturbaments  en 
que  aquest  regne  stava  apparellat  si  per  gracia  de  Deu  mi- 
gancant  vostres  gracies  et  singulars  affanys  e  treballs  ñor» 
fossem  stats  preservats:  offerintme  apparellat  fer  prestament 
donar  orde  aytant  com  en  mi  sera  que  sien  fetes  solemp- 
nes  proffesons  misses  et  sermons  et  altres  obres  piadoses  a 
honor  labor  et  gloria  de  nostre  Senyor  Deu  et  de  la  glo- 
riosa madona  santa  Maria  et  de  tota  la  cort  celestial  se- 
gons  prechs  et  exortacio  de  les  dites  vostres  letres  et  to- 
tes altres  coses  fer  et  complir  qui  a  vosaltres  sien  plasents 
et  agradables.  Scripta  en  Paralada  lo  dia  damunt  dit. — A 
vostre  servey  honor  et  manament  prest  vezcomte  de  Ro- 
chaberti. 


\ijiim.    349. 


Tom.20. 
rol.  1676.        Ais  moít  reverends  honorables  senyors  los  del  parlament 

general  del  principat  de  Cathalunya  en  Tortosa. — Molt  re- 
verends nobles  et  honorables  senyors  :  yo  son  stat  per  ma- 
nament et  ordinacio  vostra  ab  lo  senyor  don  Jayme  Da- 
rago  per  lo  fet  de  mossenyer  Francesch  de  Vilamari:  et  feta 
proposicio  sobre  lo  dit  fet  segons  Deus  ma  administrat  et 
retenguda  per  lo  dit  senyor  delliberacio  fins  al  present  dia: 
esse  seguit  quel  ha  soltat  de  la  preso  del  castell  de  Ager 


( m ) 

hon  lo  tenia  pres  en  una  cambra  et  ara  va  per  tota  la  vila  et 
confiu  que  dins  fort  breus  dies  se  millorara  lo  l'et  en  tal 
forma  que  les  reverencies  nobleses  et  savieses  de  vosaltres 
honorablament  sen  poran  contentar  o  no  romanra  per  res 
que  yo  fer  hi  puga:  pero  be  confiu  que  ira  be  Deus  volent 
<ar  sobre  deliurarlo  soltament  se  ha  tenguda  lo  dit  senvor 
don  Jayme  desliberacio  et  íiu  que  sera  bona.  E  per  tant  com 
vehia  que  a  present  no  podia  mes  obrar  et  sobres  de  cuy- 
tar  del  moure  a  vegades  he  per  desliberat  que  ates  que 
lia  grans  dies  que  no  fuy  a  ma  muller  et  per  tants  dies  que 
basten  a  VIII  mesos  o  pus  de  allongarme  tins  a  Gualada 
hon  es  no  pas  a  vostres  despeses  sino  a  les  mies  axi  com  es 
raho:  pero  al  pus  prest  que  pore  qui  sera  fort  prest  donant- 
me  a  conguoxa  et  ansia  de  recabar  qo  perqué  so  tremes 
per  les  reverencies  nobleses  et  savieses  de  vosaltres  yo  se- 
ré a  Balaguer  et  fare  strem  de  poder  en  los  affers  en  tal 
forma  que  conexeran  les  dites  reverencies  nobleses  et  sa- 
vieses de  vosaltres  que  guany  de  salari  nom  tirara  com  sia 
ma  intencio  de  haverne  sino  co  que  vosaltres  volrets  ni 
manarets:  car  si  per  mos  afters  prench  alguna  tarda  no  es  ma 
intencio  ques  pach  de  vosaltres  et  Deus  volent  no  sera  tal 
que  los  fets  ne  valguen  res  menys.  E  man  la  vostra  reve- 
rencia noblesa  et  saviesa  de  vosaltres  co  quels  sia  plasent. 
Scrita  lo  dissabte  de  Pascha  en  Balaguer  a  II  de  abril.  No 
he  trobat  correu  que  hi  sia  volgut  anar  fins  lo  dilluns  de 
Pascha. — Lo  quis  recomana  a  les  reverencies  nobleses  et 
savieses  de  vosaltres  Damnau  Cacirera  missatger  vostre. 


TOMO    III.  12 


til, 


\  la  ni.   348. 


Tom.  20. 
rol.  16í7.        Ais  molt  reverends  et  honorables   senyors   los  dipputals 

del  general  de  Cathalunya  et  sis  persones  adjunctes. — Molt 
reverends  nobles  et  honorables  senyors  :  vostra  letra  ha- 
vem  rehebuda  per  en  Johan  Prats  ensemps  ab  les  croni- 
ques  et  translats  de  testaments  quens  havets  tremesos  les 
quals  decontinent  desliberam  sens  descloure  et  sagellar 
aquells  per  lo  dit  Johan  Prats  trametre  al  senyor  archa- 
bisbe  de  Tarragona  et  a  raicer  Bernat  de  Gualbes  qui  aque- 
lles  segons  per  lur  letra  som  stats  certifficats  han  rehe- 
budes  e  aquelles  regonegudes.  Dihcn  quels  oecorra  a  pre- 
sent  que  haurien  mester  lo  testament  del  senyor  rey  en  Johan 
lo  qual  porets  haver  de  la  senyora  regina  Yolant  o  den  Pe- 
re  de  Beviure  translat  autentich  de  aquell  e  lo  testament 
del  senyor  rey  en  Marti  lo  qual  rebebe  en  Ramón  Cesco- 
mes.  Mes  avant  les  allegacions  den  Cahera  sobre  la  dita  sue- 
cessio  les  quals  ha  micer  Francesch  Cásala.  Pregamvos  molt 
affectuosament  que  donets  orde  et  manera  al  pus  prest  que 
íer  se  puixa  nosaltres  havem  aci  les  dites  coses.  E  tingaus 
senyors  en  sa  proteccio  la  Deitat  sancta  Dada  en  Tortosa 
sots  lo  sagell  del  reverend  bisbe  deUrgell  a  VI  dies  de  abril 
del  any  mil  quatrecents  et  dotze. — Lo  parlament  del  prin- 
cipat  de  Cathalunva  apparellat  a  vostra  honor. 


(    167 


SESIÓN    DEL    DÍA     / 


Dióse  principio  con  la  lectura  de  la  carta  que  sigue 


lYuni.    349. 


Tom.  20. 

Molt  reverends  nobles  et  honorables  senyors  :  ara  poehs  lfi8°" 
(lies  ha  los  qui  aci  som  deis  nou  rehebem  una  letra  del 
molt  egregi  senyor  don  Fraderich  Darago  comte  de  Luna 
al  qual  decontinent  fonch  feta  per  tots  resposta  de  la  qual 
vos  havem  tramesa  copia  remetent  a  vosaltres  la  provisio 
sobre  les  coses  en  la  dita  letra  centengudes  fahedora.  Apres 
havem  hauda  vostra  letra  ab  trellat  de  una  letra  a  vosal- 
tres tremesa  per  lo  dit  don  Fraderich  la  qual  conté  affec- 
tualment  co  que  contenia  aquella  que  a  nosaltres  es  stada 
tramesa  :  e  parnos  que  lo  parlament  Darago  haja  hauda 
semblant  letra  del  dit  don  Fraderich  car  ells  han  scrit  a 
aquests  senyors  Darago  companyons  nostros  qui  son  aci  com 
han  haguda  letra  sua  et  hanlos  demanat  de  consell  que 
faran  :  e  per  aquests  senyors  los  es  stat  consellat  et  respost 
que  per  molts  de  sguards  ells  deuen  provenir  sobréis  l'ets 
del  dit  don  Fraderich  en  aquesta  manera  que  lexen  un 
hom  Alcanyic  ab  diners  et  manamcnt  de  despendre  per 
prossequcio  deis  fets  del  dit   don   Fraderich   tant  com  to- 


(  l*1H  ) 

quen  la  >uccessio  :  e  que  si  per  vosaltres  senyors    ne    sera 
tdegit  altra  ab  semblant  manament  e  que  en  aquell  cas  ell 
despenga  et  bestraga  en  la  manera  que  abduys  se  concor- 
daran co  es  cascu  prorata.   E  raes  encara  los   han  consellat 
que  responguen  al  dit  don  Fadrich  que  si  ell  ha  advocats 
en  Arago  o  hi  ha  persones  les  quals  ell  vulla  per  advocáis 
quen  rescriva  decontinent   car  ells   servaran   maneres  que 
per  lo  guovernador  et  altres  officials  a  quis  pertanyera  se- 
rán forcats  de  advocar  procurar  e  prosseguirli  sos  fets  et  ells 
quils  pagaran  volenterosament  prorata  en  la  manera  dessus 
dita  aniraant  et  excitantlos  a  obrar  en   aquest  fet  ab  gran 
Überalitat  et  sens  res  planyer  car  en  altra  manera  no   ve- 
nen que   a  llur  descarrech  fos  ben  satisfet.   Perqué  molt 
reverends  nobles  et  honorables  senyors  notifficantvos  aqües- 
tes coses  som  de  oppinio  et  consell  que  semblantment  deja 
esser  scrit  et  respost  per  vosaltres  al   dit  don  Fraderich 
que  si  advocats  o  procuradors  ha  o  vol  en  Cathalunva  so- 
bre lo  fet  de  la  successio  queus  scriva  qui  son   ni  quals  e 
que  aquells  sien  compellits  advocar  aquell  et  sos  fets:  e  que 
sobre  les  despeses  deu  esser  clegit  un  altre   per  vosaltres 
ab  diners  e  manament   de  despendre  en    la   manera  ques 
concordara  ab  aquell  Darago.  E  encara  som  de  oppinio  de- 
jats  fer  altres  majors  et  millors  provisions  sius  occorreran 
et  que  sien  prestes  et  sens  dilacio  de   guisa  que  tant  com 
en  lo   mon  fer  se   puscha  sia  satisfet  a  vostre  descarrech 
sens  planta  de  treballs  ni  de  despeses:  car  si  alcu  deis  al- 
tres competitors  era  posat  en  semblant  cas  et  necessitat  que 
lo  dit  don  Fraderich  es  som  de  oppinio  que   aximatex  li 
deuriem  donar  advocats  et  procuradors  e  sopplir  a  despe- 
ses de  guisa  que  culpa  o  carrech   alcu  james  no  puscha  es- 


(  1<>9  ) 
ser  impinga  a  nosaltres.  Crehem  be  que  lo  pailameut  ba- 
rago vos  scriura  de  sa  intencio  si  ja  nou  ha  e  que  per  vos- 
tres  reverencies  nobleses  et  honorables  savieses  hi  sera  ben 
provehit  e  satisfet  a  lur  honor  et  descarrech:  e  placiausac- 
celerar  la  venguda  de  micer  Guillem  de  Vallsecca  la  ab- 
sencia  del  cual  es  carregosa  a  aqueix  parlament  et  damp- 
uosa  ais  affers.  Mes  avant  molt  reverends  nobles  et  ho- 
norables senyors  vos  certifficam  que  per  los  guovernador  e 
justicia  Darago  son  stats  descorreguts  tots  los  lochs  Darago 
et  han  posat  cascun  loch  en  orde  et  taxa  de  haver  en  cas 
que  fos  mester  de  cascun  loch  certa  gent  per  socorrer  aci 
o  en  altre  loch  Darago  hon  los  necessari:  et  han  trobat  que 
poden  haver  XII  o  XV  millia  horaens  entre  ballesters  et 
scudats  et  altre  gent  de  peu.  ítem  mes  han  ordonat  CCCC 
rocins  que  stan  en  Alcanyic.  :  et  acó  ses  fet  principalment 
per  tal  que  si  en  res  vos  es  vijares  dejats  provenir  sapiats 
de  ga  que  sinch  es  fet.  En  apres  senyors  nosaltres  pensam 
continuament  en  les  coses  que  havem  mester  et  havem  ja 
scrit  com  havem  haudes  les  croniques  et  los  testaments  e 
com  havem  mester  los  testaments  deis  senyors  reys  en  Johan 
et  del  senyor  rey  en  Marti  et  algunes  allegacions.  Apres 
nos  es  occorregut  que  havem  mester  la  diffinicio  que  la 
mare  del  infant  de  Castella  feu  en  lacte  de  son  matrimoni 
la  qual  deu  esser  en  larchiu  e  la  diffinicio  que  feu  la  se- 
nyora  reyna  de  Napols  en  lacte  del  seu  de  la  qual  deu  do- 
nar ensenya  en  Bernat  Caplana  notari  e  lo  contráete  que 
vivent  lo  senyor  rey  en  Pere  fonch  entre  lo  senyor  rey  en 
Johan  et  lo  senyor  rey  en  Marti  lo  qual  deu  esser  trobat 
per  aquells  qui  huy  han  carrech  del  regiment  del  archiit 
o  per  aquells  qui  teñen  scriptures  del  senvor  rey  en  Mar- 


(  ™  ) 
ti.  Pregamvos  molt  affectuosament  que  de  aqüestes  coses 
vos  placía  scriure  ais  dipputats  et  darlos  carreen  de  haver- 
ho  et  quens  ho  trameten  axi  prest  com  fer  se  puscha.  Le- 
tra hinc  ha  certa  que  mestre  Vicent  Ferrer  fonch  lo  dijous 
sant  a  Terol  a  que  sespera  esser  aci  de  dia  en  dia,  Altres  co- 
ses senyors  molt  reverends  nobles  et  honorables  nous  scri- 
vim  ab  la  present  mas  que  sia  lo  sant  Sperit  vostra  guar- 
da. Scripta  en  lo  castell  de  Casp  a  V  dabril  del  any  MCCCC 
dotze. — Larchabisbe  de  Tarragona  et  Bernat  de  Gualbes 
apparellats  a  vostra  honor. 


\um.  3áO. 


Tom.  20. 

1 1 1.  1685.        \|s  mo¡L  reverends  nobles  et  honorables  senyors  lo  par- 

lament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rends et  honorables  senyors :  a  XXXI  del  mes  de  maro 
prop  passat  nos  es  stada  presentada  una  letra  del  molt  egre- 
gi  senyor  don  Fraderich  comte  de  Luna  feta  en  Sogorb  a 
XVII  del  dit  mes  la  qual  conté  effectualment  com  ell  es 
perseguit  en  bens  et  en  persona  et  destituhit  de  tota  ajuda 
et  favor  exceptada  divinal  com  es  pobre  et  freturos  et  que 
li  sien  donats  advocats  et  procuradors  e  que  hajam  per  re- 
comanats  la  sua  justicia.  Per  nosaltres  senyors  molt  reve- 
rends nobles  et  honorables  es  stat  al  dit  don  Fraderich  ab 
letra  riostra  patent  rescrit  et  respost  en  la  manera  que  con- 
té la  cédula  dins  la  present  inclusa:  perqué  molt  reverends 
nobles  et  honorables  senvors  nosaltres  per  vostra  avisacio 


(  l7*  ) 

vos  ftcrivim  de  les  tutes  coses  eus  notiffícam  aquelles  per 
tal  que  per  vosaltres  puscha  esser  provehit  en  aquelles  en 
aquella  manera  queus  plaura  desliberar  et  acordar  eus  sera 
ben  vist  esser  fahedor  a  descarrech  et  honor  vostres:  car 
nosaltres  totalment  remetem  la  provisio  et  satisfácelo  de  les 
dites  coses  a  vosaltres  et  ais  altres  parlaments  ais  quals  scri- 
vim  de  aquelles  en  semblant  forma.  E  sia  lo  sant  Sperit 
vostra  guarda.  Dada  en  lo  castell  de  Casp  et  sagellada  de 
ordinacio  deis  dejus  scrits  ab  lo  sagell  del  molt  reverend 
archabisbe  de  Terragona  lo  primer  dia  dabril  del  any  mil 
quatrecents  dotze. — Pere  archabisbe  de  Tarragona  Domin- 
go bisbe  Doscha  Francesch  Daranda  Berenguer  de  Bardaxi 
et  Bernat  de  Gualbes  deis  nou  deputats  a  investigar  et  pu- 
blicar nostre  rey  et  senvor  per  justicia  apparellats  a  vostra 
honor. 


Vúin.   351. 


Tom.  20. 
Egregio  domino  Frederico  comiti  de  Luna  necnon  tu-  fol.  1686. 

toribus  et  curatoribus  advocatisque  et  procuratoribus  suis 
ceterisque  universis  et  singulis  persone  et  bonorum  ipsius 
domini  régimen  custodiam  et  curam  habentibus:  Petrus  mi- 
seratione  divina  archiepiscopus  Terracone  Dominicus  ea- 
dem  gratia  et  miseratione  episcopus  oscensis  Franciscus  Da- 
randa  donatus  Portaceli  ordinis  cartusiensis  Berengarius  de 
Bardaxino  et  Bernardus  de  Gualbis  utriusque  juris  doctor 
ex    noven   personis  deputatis  ad   investigandum  et  publi- 


(472) 
candum  in  regnis  et  terns  regie  corone  Aragonum  subjec- 
tisregem  etdominum  per  justitiam  honorem  debitum.  Lit- 
teras  vestras  egregie  domine  et  papireas  clausas  scripturas 
Sugurbi  XVIIa  mensis  septembris  hodie  date  presentís  re- 
cepimus  persone  et  bonorum  vestrorum  prossequtionern 
paupertatis  et  inopie  ostensionem  juris  et  justitie  preten- 
sorum  per  vos  in  successione  dicte  corone  recomendatio- 
nem  inter  cetera  affectualiter  continentes:  quibus  egregie  do- 
mine respondemus  quod  de  prossequtione  et  paupertate 
pretensis  et  alus  adversitatibus  vestris  compasciscentes  vobis 
plurimum  condolemus  :  de  quibus  necnon  de  procuratorum 
et  advocatorum  postulatione  scribimus  generalibus  parla- 
mentis.  Scimus  attamen  ipsa  parlamenta  de  dictis  advocatis 
et  procuratoribus  plures  sunt  dies  elapsi  reverendo  patri 
domino  episcopo  sogobricensi  qui  vestre  persone  gerit  cus- 
todiam  scripsisse  et  ipsum  vobis  et  eisdem  credimus  debite 
providisse:quem  et  alios  precontentos  quibus  presentes  littere 
diriguntur  necnon  subditos  et  vassallos  vestros  quoscumque 
hortamur  et  deprecamur  atente  quatenus  vos  procurent  el 
advocent  seu  vobis  de  procuratoribus  et  advocatis  provi- 
deant  vobisque  non  defficiant  in  hoc  casu:  requirentes  tenore 
presentis  et  hortantes  ad  uberiorem  cautelam  gubernatores 
et  officiales  quoscumque  ad  quos  pertineat  quatenus  cum 
vequisiti  fuerint  advocatos  et  procuratores  predictos  ad  pres- 
tandum  patrocinium  et  jura  vestra  pretensa  prossequendum 
remediis  debitis  í'orcient  et  compellant  nam  super  securi- 
tate  et  tuitione  quorumcumque  qui  sunt  in  hac  villa  vel 
erunt  datus  est  ordo  securus  et  certus.  Ad  recomendatio- 
nem  autem  juris  el  justitie  pretensorum  per  vos  in  suc- 
cessione predicta  respondemus  quod  firmiter  el  simpliciter 


(  175  ) 
vos  et  competitores  ceteri  debetis  perducí  et  potestisquod 
circa  investigationem  informationem  instructionem  noscio- 
nem  et  publicationem  justitie  dicte  successionis  juxta  po- 
testatem  nobis  traditam  secundum  Deum  et  justitiam  et 
bonam  conscientiam  procedemus  prout  vobis  dicto  egregio 
domino  ex  parte  parlamentorum  XXVo  die  febroarii  pro- 
xime  lapsi  extitit  intimatum :  de  presentatione  vero  presen- 
tium  stabimus  relatioin"  portitoris  earum  qui  juravit  in  posse 
nostro  relationem  veridicam  lacere  de  eadem.  Data  in  Cas- 
tro de  Casp  sub  sigillo  dicti  reverendi  in  Christo  patris  do- 
mini  episcopi  oscensis  de  ordinatione  omnium  predictorum 
XXXIa  die  marcii  anno  a  nativitate  Domini  millesimo  qua- 


dringentesimo  duodécimo. 


Compareció  después  Pedro  Pomayrols  ,  embajador  del  vizcon- 
de de  Narbona ,  y  á  nombre  de  su  principal  presentó  un  escri- 
to ,  en  el  que ,  manifestándose  dispuesto  á  transigir  sobre  sus 
pretensiones ,  protestaba  de  todas  las  medidas  hostiles  que  con- 
tra él  querían  adoptarse. 


SESIÓN    DEL    DÍA    8. 


Leyéronse  varías  cartas  en  que  se  trataba  de  los  abogado»  .» 
procuradores  que  debían  facilitarse  al  pretendiente  don  Fadri- 
que  ,  y  una  del  parlamento  á  los  compromisarios  de  Caspe,  dan 
doles  aviso  de  que  iba  á  reunirseles  luego  Guillermo  de  Val  Ucea- 


(   171 


SESIÓN    DEL    ÜIA    9. 


Después  de  publicada  la  contestación  que  daba  el  parlamento 
á  la  protesta  presentada  el  dia  i  por  el  procurador  del  vizconde 
de  Narbona,  se  trató  de  las  demandas  que  hacia  don  Fadrique. 


SESIÓN    DEL    DÍA     1 1  . 


Se  recibió  en  el  parlamento  la  siguiente  carta  del  castellano  de 
A  ni  posta. 


\um.   359. 


Tom.  20. 

fol.  1708.  Al  muyt  reverend  noble  et  honorable  parlament  del 
principat  de  Cathalunya:  el  parlament  general  Daragon  de 
present  ajustado  en  la  vila  de  Mequinenga  salut  con  acres- 
centamiento  de  honor.  Notificamosvos  por  las  presentes 
que  nos  assi  como  a  parlament  Daragon  por  dar  breu  ex- 
pedición de  haver  clara  conexenca  de  nuestro  verdadero 
rey  et  senyor  el  qual  con  sobirana  affeccion  deseamos  e  por 
tal  que  mas  breu  sia  obviado  a  los  scandalos  e  danyos  irre- 
parables que  se  siguen  et  creixen  de  cadaldia  en  los  reg- 
nos  e  tierras  de  la  corona   reyal  Daragon  en  común  e  en 


(  '175  ) 
singular  liavemos  acordado  ordenado  e  deliberado  que  por 
dar  breu  et  priesta  conclusión  al  negocio  de  la  dita  suc- 
cession  esliamos  ciertas  personas  comunes  de  grant  cons- 
ciencia  savieza  et  buena  fama  e  sines  de  sospeyta  alguna 
por  encercar  veyer  et  reconoscer  qui  hi  es  nuestro  verda- 
dero rey  e  senyor  por  verdadera  dreyta  et  pura  justicia  e 
fazer  ad  aquell  la  obediencia  ques  pertanye  fazer  assi  co- 
mo a  leales  e  naturales  vassallos.  Por  aquesto  intimando- 
vos  nuestra  intención  e  desliberacion  vos  pregamos  exor- 
tamos  e  requerimos  que  querades  esleyr  vuestros  missat- 
geros  e  enviarnos  aquellos  con  poder  bastant  en  la  vila  de 
Miquinenga  scituada  dentro  en  Aragón  e  ribera  Debro  da- 
qui  a  XX  dies  del  mes  dabril  primero  venient  per  concor- 
darse con  nosotros  de  la  elección  de  las  ditas  personas  et 
de  luguar  en  do  se  (ara  la  dita  examinacion  de  la  justicia 
de  la  dita  succession  e  de  todos  otros  preparatorios  sobrel 
dito  acto  necessariament  e  razonable  fazederos  por  expe- 
dición del  dito  acto:  notificandovos  que  si  dentro  spacio  de 
los  ditos  XX  dies  las  ditas  cosas  no  compliredes  lo  que  no 
creemos  que  nos  dalli  avant  por  nuestro  scargo  en  fadiga 
vuestra  procehiremos  a  la  nominación  de  las  ditas  perso- 
nas e  del  lugar  e  otros  preparatorios  desuso  ditos  c  en  fa- 
zer todas  otras  cosas  com  todos  aquellos  qui  a  nosotros 
querrán  adherir  daqui  a  publicación  e  nominación  de  nues- 
tro verdadero  rey  e  senyor  inclusivament  no  conscncientes 
nos  parlamcnt  Daragon  dessus  dito  en  algunas  nominacio- 
nes de  personas  ni  de  lugar  ni  otros  preparatorios  ni  ac- 
tos en  otra  manera  feytos  e  fazederos  per  vosotros  muyl 
revcrend  noble  c  honorable  parlament  de  Cathalunya  des- 
sus dito  ni  con  adherencia  do  qualesquiera   otras  personas 


( 17(; ) 

como  sien  iioloriamenl  parciales  el  no  hayan  algún  poder 
antes  protestamos  de  la  nullidad  de  aquellos  et  de  todo 
nuestro  dreyto.  Dada  en  Mequinenea  dius  el  siello  del  re- 
verent  mossenver  el  castellao  Damposta  a  XXVI  de  marco 
n      del  anyo  de  la  natividat  mil  CCCC  e  dotze. 


SESIÓN    DEL    DÍA     12. 


Ocupóse  toda  en  leer  algunas  cartas  ,  relativas  á  las  suplicas, 
que  dirigía  don  Fadrique  á  todos  los  parlamentos  y  concejos 
para  que  le  suministrasen  abogados  que  defendiesen  su  derecho 
ante  los  compromisarios  de  Caspe. 


SESIÓN    DEL    DÍA     13. 


Fué  leido  eu  primer  lugar  el  escrito  que  sigue 


Vujm.   353. 


Tom.'iO. 

rol.  1712.  \  la  ietra  de  la  molt  reverent  noble  e  honorable  congre- 
gado resident  et  ajustada  en  la  vila  de  Miquinenca  quis  af- 
ferme  parlament  general  del  regnc  de  Arago  ajustal  en  la 


í   177) 
dita  vila   presentalla  al  parlament  general  del  principal  de 
Catalunya  a  present  residenl  en  la  ciutat  de  Tortosa  per  lo 
honrat  en  Johan  Dorta  savi  en  dret  aífermantse  procura- 
lor  del  dit  assert  parlament  de  Arago  e  a  les  coses  en  la 

ita  letra  contengudes  respon  lo  dit  general  parlament  del 
lit  principat:  que  ell  tots  temps  continuament  per  certes 

eres  et  justes  rahons  ha  reputat  e  tengut  reputa  e  te  enca- 
re de  present  per  ver  legittim  e  indubitat  parlament  del  dit 
regne  Darago  lo  quis  aplegua  primerament  en  la  ciutat  de 
Calatayu  en  lo  qual  foren  presents  la  major  part  de  aquells 
qui  ares  dien  parlament  de  Mequinenga  e  aquell  aprova- 
ren  et  en  la  prorogacio  del  dit  parlament  feta  en  la  vila 
de  AlcaniQ  consentiren  et  apres  se  muda  e  proroga  e  ses 
tengut  e  celebrat  a  e  en  la  vila  de  Alcanig  e  ara  nove- 
llament  se  diu  esser  mudat  e  prorogat  a  la  ciutat  de  Ce- 
ragoca:  e  es  cert  e  ver  e  indubitat  que  en  lo  dit  regne  no 
pot  ni  deu  ni  acustuma  haver  sino  un  parlament  general  e 
ab  lo  dit  general  parlament  de  Arago  qui  ses  tengut  e  ce- 
lebrat derrerament  en  la  dita  vila  de  Alcanig  lo  dit  parla- 
ment general  de  Cathalunya  ha  continuament  tractat  con- 
vengut  conclos  et  finat  prosperament  rahonable  necessaria 
e  expedient  de  e  sobre  tots  los  preparatoris  et  antecedents 
neccssaris  covenients  decents  et  expedients  a  pervenir  a  e 
en  la  discussio  examinado  conexenga  noscio  e  manifesta- 
do de  la  vera  pura  incorrupta  et  intemerada  justicia  de 
aquell  qualques  sic  qui  per  e  segons  aquella  dita  justicia 
deje  esser  nostre  ver  e  indubitat  rev  princep  e  senyor  e 
a  quis  dejen  pertanyer  lo  ceptre  corona  e  senyoria  reyals 
o  a  la  dita  reyal  corona  pertanyents  per  legittima  vera  e 
natural   successio:  los  quals  tractats  covinences  conclusión* 


;  i7«  ;■ 

v  tinament  rites  rectes  valits  justs  e  solemnes  e  segur»  de 
tota  justa  impugnacio  son  venguts  la  gracia  divinal  mijan- 
V,ant  a  tant  e   a  tais  termens  e  stat   segons  no  ignoren  o 
ignorar  no  deuen   los  molt  reverends  nobles  e  honorables 
senyors  principáis  del  dit  assert  procurador  que  propiciant 
la  divinal  gracia  sperar  se  deu  e  confiar  que  en  breu  tots 
los  regnes  principat  e  terres  subjectes  a  la  dita  corona  re- 
yal  conexeran  et  sabrán  lur  ver  legitttim  just  natural  et 
indubitat  rey  princep  e  senyor.  No  ha  donchs  de  necessi- 
tat  de  raho  e  justicia  lo  dit  general  parlament  de  Catha- 
lunya  ni  li  es  expedient  ni  convenient  trametie  sos  missat- 
gers  en  lo  loch  ne  per  les  rahons  e  actes  en  la  dita  letra 
contenguts  e  specificats  ni  de  regonexer  teñir  ni  reputar 
altre  per  parlament  general  del  dit  regne  Darago  sino  lo 
dessus  dit  parlament  Dalcanic,  tansolament:  e  pergo  sta  et 
persevera  fermament  en   tot  qo  e    quant  ha  tractat  con- 
clos  et  finat  en  los  dits  affers  ab  lo  prop  dit  general  par- 
lament   Darago  :  confiant    noresmenys   per   qo  lo   dit   ge- 
neral parlament  de  Catalunya  de  la  reverencia  noblea  cir- 
cunspeccio  prudencia  e  gran  saviesa  deis  principáis  del  dit 
assert  procurador  que  considerades  et  atteses  per  ells  les 
coses  attenedores  e  consideradores  ells  acordaran  faran  et 
seguirán  co  ques  pertanya  e  sera  ben  condecent  a   la   lur 
íealtat  e  naturalesa  innade  e  a  lurs  grans  reverencias  noble- 
ses  maturitat  c  honorables  savieses.  E  no  consentint  ans  ex- 
pressament  dissentint  lo  dit  general  parlament  de  Catalu- 
nya en  lo  no  consentiment  o  dissentiment  tacit  o  exprés  as- 
sercio  et  protestado  contenguts  en  la  dita  letra  si  en  quant 
sien  vistes  o  poguessen  en  alguna  manera  perjudicar  o  de- 
rogar ais  actes  fets  e   fahedors  per  lo  dit  general  parla- 


(  179) 
ment  de  Catalunya  ab  lo  tlit  general  parlament  de  Arago 
celebrat  en  Alcanic.  et  ab  los  altres  regnes  e  terres  de  lu 
dita  corona  qui  a  ells  han  adherit  et  consentit  et  adherir 
et  consentir  volran  daci  avant.  Dissent  encare  lo  dit  par- 
lament  general  de  Catalunya  a  totes  altres  coses  en  la  dita 
letra  per  lo  dit  assert  procurador  presentada  contengudes 
en  quant  sien  contraries  o  puixen  en  alguna  manera  perju- 
dicar ais  actes  concordats  per  lo  dit  general  parlament  de 
Catalunya  ab  lo  dit  general  parlament  Darago  ajustat  a 
Alcani<*:  e  singularment  dissent  e  contradiu  a  tota  nomina - 
ció  e  eleccio  de  persones  que  la  dita  congregacio  faga  o 
entena  a  fer  per  examinar  veure  e  declarar  qui  es  nostre 
rey  e  senyor  com  ago  ja  concordablement  sie  comenat  a 
certes  nobles  savies  e  virtuoses  persones  per  lo  dit  gene- 
ral parlament  del  principat  de  Catalunya  e  per  los  dits 
parlaments  generáis  Darago  e  de  regne  de  Valencia  e  en- 
care per  tots  los  altres  regnes  e  terres  subjectes  a  la  coro- 
na reyal  Darago  qui  adherir  volen  a  les  coses  dessus  dites: 
les  quals  persones  son  de  tan  gran  sciencia  consciencia  e 
lama  que  rahonablement  los  principáis  del  dit  assert  pro- 
curador hi  deuen  reposar  luis  coratges  e  voluntats  que  de- 
clararan la  justicia  de  la  dita  successio  vertaderament  e  in- 
corruptament  e  per  qo  no  han  raho  de  nomenar  ni  elegir- 
ne  altres:  requirent  la  present  resposla  esser  continuada  en 
lo  instrument  per  lo  dit  assert  procurador  request  etc. 


(  18() ) 

Tratóse  después  del  pago  de  algunas  cantidades  que  se  esta 
han  debiendo  ,  y  por  último  fué  leída  una  carta  que  dice  asi : 


XÚin.  334. 


tom.  20. 

rol.  1714.  ^jg  moj(;  reverends  e  honorables  senyors  les  nou  perso- 
nes ajustades  en  lo  castell  de  Casp  per  fer  la  examinado 
noscio  e  publicado  de  aquell  qui  es  nostre  vertader  rey 
princep  e  senyor. — Molt  reverends  e  honorables  senyors: 
Nosaltres  ab  gran  vigilancia  pensants  en  aquest  temps  tri- 
bulat  on  tants  grans  e  poderosos  homens  pretenen  haver 
dret  en  la  successio  de  la  reyal  corona  Darago  la  qual  per 
cascuns  ab  gran  calor  e  sforg  es  demanada  pretenent  cas- 
cun  deis  dits  competitors  haver  per  ciar  que  la  successio 
de  la  dita  corona  reyal  se  pertany  a  ell  e  sie  impossible  que 
quescun  dells  la  dita  successio  puxe  obtenir  ans  convendrá 
que  obtiuent  la  I  aquell  si  plaura  a  Deu  a  qui  per  justicia 
sera  deguda  que  tots  los  altres  romanguen  frustats  de  lur 
proposit  e  sie  versemblant  segons  los  preparatoris  que  hom 
veu  qo  es  que  cascuns  o  almenys  la  major  partida  facen 
grans  menajes  e  aplechs  de  moltes  gents  darmes  de  que  pot 
hom  ben  duptar  que  si  la  misericordia  de  Deu  noy  occorre 
e  los  regnes  e  terres  sotsmeses  a  la  dita  corona  no  si  pre- 
paran ab  diligencia  e  esforc  fahents  aquelles  provisions  que 
loablement  fer  si  puixen  los  dits  regnes  e  terres  sotsmeses 
a  la  dita  corona  reyal  porien  pervenir  a  greu  extermini: 
considerants  encara  com  per  nostres  peccats  Deus   nos  ha 


{  '181  ) 
priváis  de  suecessio  reyal  dreta  devallant  de  pare  a  íill  a 
de  germa  a  germa  axi  com  en  los  temps  passats  per  la 
bonesa  de  Den  ne  som  stats  privilegiáis:  daques  seguia  que 
los  succehidors  prenent  spil  de  lurs  predecessors  en  quina 
forma  paternal  et  benigna  regien  los  pobles  a  ells  sots- 
raeses  tro  al  dia  de  la  mort  del  senyor  rey  en  Marti  dalta 
recordado  som  stats  tractats  regits  e  governats  benigna- 
ment  caritativa  et  molt  amigable:  e  per  la  novella  manera 
de  suecessio  que  per  nostres  peccats  speram  se  puixe  cau- 
sar dubte  si  aquell  qui  per  justicia  sera  declarat  nostre  rev 
princep  e  senyor  sera  a  tal  manera  de  regiment  inclinat: 
cogitants  com  en  les  dites  coses  se  porie  e  deuria  bona- 
ment  provehir  primerament  sentint  e  ajustant  vostre  acord 
e  deliberacio  si  sera  en  aquesta  oppinio  matexa  nos  es  sem- 
blant  que  fos  necessari  que  certes  persones  notables  de  cas- 
cuns  deis  parlaments  se  ajustassen  prestament  en  aqueix 
loch  de  Casp  e  que  tractassen  ab  los  procuradors  deis  com- 
petitors  e  encare  si  necessari  ere  ab  lurs  principáis  talls  e 
maneres  aquelles  que  pus  possibles  e  pus  facils  poguessen 
trobar  ab  les  quals  fos  hom  en  segur  que  declarat  a  quis 
pertanga  la  dita  suecessio  aquell  romanent  rey  pacificament 
los  altres  cascuns  romanguessen  en  tal  manera  contents  que 
los  regnes  e  tenes  demont  dites  visquessen  en  tranquilli- 
tat  e  repos.  E  par  a  nosaltres  senyors  que  acos  degues  fort 
cuytar  a  fi  que  ans  que  vosaltres  fossets  a  punt  de  mani- 
festar aquell  qui  es  nostre  ver  rey  e  senyor  lo  dit  acte  e 
les  coses  e  seguretats  pertanyents  a  aquell  fossen  perven- 
gudes  a  deguda  conclusio:  et  axi  mateix  porien  les  dites 
persones  haver  carrech  de  tractar  ab  los  dits  compelilors 
que  qual  que  fos  dells  per  qui  la  justicia  fahes  se  tengues 

TOMO    III.  13 


(  182  ) 
per  dit  regirnos  ab  aquelies  f  ranqueses  priviiegis*  e  libertatí» 
e  ab  aquell  dolc  regimenl  que  los  altres  reys  passats  nos 
han  acostumat  de  regir  e  que  en  ago  et  en  altres  coses 
utils  e  necessaries  al  ben  publich  deis  dits  regnes  e  terres 
e  de  cascuns  dells  los  strenguessen  ab  les  pus  sabies  e  for- 
tes maneras  que  poguessen.  On  senyors  molt  reverends  e 
molt  honorables  nosaltres  cobejants  haver  vostra  intencio 
e  consell  sobre  acó  vos  pregam  affectuosament  que  per 
vostres  letres  breument  nos  en  vullats  certificar  :  e  si  a 
vostres  grans  paternitats  et  saviesas  parra  acó  esser  útil  e 
necessari  par  a  nosaltres  fort  covinent  que  los  parlaments 
deis  regnes  Darago  e  de  Valencia  deguessets  ab  vostres  le- 
tres consellar  e  induhir  a  elegir  les  dites  persones  promp- 
tament  e  aquelies  fer  venir  aqui  e  nosaltres  per  semblant 
elegiremne  de  aquest  parlament  les  quals  decontinent  hi 
trametriem:  e  som  de  intencio  si  a  vosaltres  aquests  actes 
paren  bons  et  expedients  scnure  o  trametre  a  cascu  deis 
dits  parlaments  per  ferlos  semblants  induccions.  E  sia  molt 
reverends  e  honorables  senyors  en  vostra  proteccio  la  Dei- 
tat  sancta.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  del  reverent 
bisbe  Durgell  a  XIII  dies  de  abril  del  any  MCGCCXIL— 
Lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunva  appare- 
llat  a  vostra  honor. 


SESIÓN     DEL    1)1  A     14. 


Propúsose  nombrar  una  comisión  especial  que  cuidase  :  pri- 
meramente ,  de  poner  en  paz  á  todos  los  pretendientes,  de  rao- 


(  -183  ) 
do  que,  veriücada  ia  elección  ,  quedasen  en  buena  amistad  en- 
tre sí  y  tranquilo  el  reino;  y  luego,  de  asegurarse  de  que  aquel 
de  los  pretendientes  que  fuese  elegido  juraría  cumplir  y  guardar 
los  privilegios  ,  constituciones  ,  usos  y  costumbres  del  pais ,  y 
seguiría  en  su  gobierno  y  en  el  arreglo  de  su  casa  las  huellas 
de  sus  antecesores. 


SESIÓN    DEI.    DÍA     15. 


Se  dio  audiencia  á  un  embajador  del  conde  de  Prades ,  y  se 
trató  del  pago  de  cierta  cantidad  que  reclamaba  Francisco  de 
Erill. 


SESIÓN     DEF.    1)1  A     16. 


Después  de  haberse  tratado  de  la  reparación  del  castillo  de 
Forgarial ,  en  el  Rosellon  ,  fueron  leidas  dos  cartas  que  versa- 
ban nuevamente  sobre  las  demandas  de  don  Fadrique. 


SESIÓN     DEL    DÍA     IX 


Fué  leida  en  esta  sesión  la  siguiente  carta 


;  i84 ) 


\«mi.    355. 


Tom.  20.         .  .  -iii  ii 

M.  1723.       Ais   molt  reverents  egregis  nobles  e  honorables  senyors 

lo  parlament  general  de    Cathalunya  justat  en  Tortosa. — 

Molt  reverends   egregis  nobles  e   honorables   senyors :   ab 

aquella  major  diligencia  e  instancia  que  podem  trebayllam 

entenem  e  havem  entes  en  trametre  les  scriptures  que  der- 

rerament  nos  havets  demanades  e  de  fet  havem  ja  trans- 

lat   autentich  del  original  que  te  la  reyna  Yolant  del  tes- 

tament  del  senyor  rey  en  Johan.  Lo  testament  del  senyor 

rey  en  Marti  es  en  poder  den  Ramón  Cescomes  pero  din 

que  james  non  es  stat  satisffet:  forenlin  tatxats  per  los  mar- 

messors  X  millia  solidos:  ab  linventari  apparria  que  ais  mar- 

messors  se  pertangue   fer  la  dita  satisfaccio  o  paga  e  axi 

placieus  hi   provenir  ho  scriurens  de   vostra  intencio.   Tant 

com  toqua  les  renunciacions  e   deffinicions   havem  cerquat 

ab  aquelles  persones  quens  havets  nomenades  e  ab  altres 

e  finalment  havem  trobat  en  poder  den  Anthoni  Oliver  tots 

los  contractes  caries  e  capitols  quis  í'eren  en  lo  matrimoni 

de  la  infanta  dona  Elionor  ab  linfant  de  Castella  les  quals 

cartes  contractes  e  capitols  son   fundats  e  formats   princi- 

palment  sobre  concordia  e  pau  observadora  entre  la   casa 

Darago  e  de  Castella:  nov  havem  trobat  res  que  fassa  ne  toch 

renunciado  o  diíhnicio  alguna:  ans   diu    expressament   en 

Bernat  de  Montpalau  qui  ana  en  Castella  ab  mossenyer  en 

Ramón  Alamany  sobre  lo  dit  matrimoni  que  de  la  dita  re- 


(  ,85 ) 

nuDciacio  e  tliflinicio  si  bague  mondo  mas  que  nos  leu  nis 
poch  obtenir. — La  renunciado  e  diffinicio  feta  per  la  rey- 
na   de  Napols  muller  del  rey  Lovs    havem  trobada   assats 
plena  e  encara  ratifficacio  e  laudacio  fetes  per  lo  dit  rev 
Loys  marit  seu.  En  totes  aqüestes  coses  se  trebaylla  sens 
perdonar  a  trebaylls:  al  pus  prest  que  porem  les  haurets. 
De  les  allegacions  den  Saera  que   demanats  havem  trobat 
que  com  inventariaren  scriptures  de  un  coffre  del  rey  hi  Co- 
ren trobats  alguns  cartells  auctentichs  deis  quals  ordona  lo 
parlament  que  fossen  mesos   en  poder    deis    consellers  de 
Barchinona:  en  los  quals  cartells  son  les  dites  allegacions  e 
segons  som  stats  informáis  los  dits  cartells  e  allegacions  son 
en  poder  de  micer  Johan  Dezpla  e  ell  ho  te  aqui   hon  es. 
Micer  Francesch  Cásala  es  absent  e  no  les  havem   pogudes 
haver  de  ell  segons   nos  havets  scrit  nin  havem  hagut  cura 
pus  ja  les  havets  aqui.   Les  covinences  fetes  entre  los  se- 
nvors  rey  en  Johan   e  lo  rey  Marti  vivent  lo  rey   en  Pere 
ja  son  insertes  en  lo  libre  queus  tremettem  e  maravellam- 
nos  que  no  les  hagen  vistes  aquells  senyors  qui  son  a  Casp. 
— Mossenyer  Berenguer   Dolms  nos  havia  scrit   de   certes 
coses  que  vosaltres  senyors  haviets  mester  sobrel  fet  de  la 
justicia  e  nosaltres  havemlesli   trameses  segons  creem   que 
ell  vos  ha  ja  informáis.   Part  ago  senyors  per  rao  de  al- 
gunes  coses  que  oim  e  sentim  del   loch   de   Martorell  som 
de  intencio  que  per  entrament  de  gent  o  encara  per  trac- 
te  lo  dit  loch  poria  passar  gran  perill  specialment  car  es 
tot  divisit  en  dues  parts  e  semblants  coses  porian  axi  ve- 
nir de  cuyta  que  no  bastaría  temps  de  consultar:  don  veents 
quena  seria   carreen   callarvos  tais   affers  havem    deliberat 
queus  en  scrivam   demanants    que    si  alguna  cosa  cuytada 


(  Ü86  ) 
si  sdevenia  que  si  deura  fer  per  nosaltres.  Mes  avant  sa- 
bets  senyors  que  de  vostra  ordinacio  havem  teta  tallar  fusta 
ja  a  comphment  de  III  galees  e  queus  havem  rescrit  di- 
verses vegades  de  quin  galip  voliets  faessenn  fer  les  dites 
galees  e  no  veem  curets  de  respondren.  Placieus  senyors 
nos  en  responats  car  sens  vostra  resposta  nosaltres  noy  guo- 
sam  toquar  e  la  fusta  sta  per  los  camps  a  pudrir  e  guas- 
tar  faent  nosa  ais  conreadors  e  ultra  aro  que  los  senyors  deis 
dits  camps  demanen  esmena  per  la  occupacio  e  destrich 
quen  han  en  llur  conrear.  Placieus  encara  nos  trametats 
la  executoria  deis  emoluments  deis  officials  la  qual  segons 
nos  ha  dit  en  Johan  Pujol  era  ja  en  forma  e  presta  per  ha- 
verla.  E  sia  molt  reverents  egregis  nobles  e  honorables 
senyors  Lespirit  sant  en  vostra  guarda.  Scrita  en  Barchi- 
uona  a  XIIII  dies  de  abril  lany  de  nostre  senyor  MCCCC 
dotze. — Los  deputals  del  general  de  Cathalunya  e  les  VI 
persones  a  ells  adjunctes  a  vostre  servev  e  honor  appa- 
rellats. 


SESIÓN    DEL    ÜIA     19. 


Leyéronse  los  siguientes  documentos: 


18"! 


tía  tai.    {£&«*. 


íom.  20 

Molt  reverents  nobles  é(  honorables  genyors  :    sobre  les fo'-  ,72v 

coses  quens  havets  scrit  del  loch  de  Martorell  e  de  la  fusta 
que  per  ordinacio  nostra  havets  feta  tallar  a  compliment  de 
tres  galeres  loants  vostra  providencia  vos  responem:  que  en 
lo  fet  de  Martorell  nosaltres  fera  scriure  amossenyerlo  go- 
vernador  de  Cathalunya  an  P.  de  Sentmenat  procurador 
de  la  baronía  de  Martorell  que  ab  gran  solicitud  vigilan- 
cia e  cura  entena  en  la  custodia  del  dit  loch  e  si  per  lo 
gran  divis  ques  diu  esser  en  aquell  se  dubta  de  alguns  qui 
sien  dins  que  aquells  prenga  e  meta  en  loch  segur  de  gui- 
sa que  tota  opportunitat  los  sia  tolta  de  fer  ni  tractar  dan 
ni  malesa  en  lo  dit  loch  e  daltre  part  nosaltres  ne  scrivim 
per  semblant  al  dit  procurador.  Crcem  que  ell  es  tal  quey 
guardara  la  honor  e  proíit  del  senyor  rey  e  del  dit  loch  e 
la  sua  propria.  Tant  corn  toque  lo  fet  de  la  fusta  que  ha- 
vets feta  tallar  per  les  dites  tres  galeres  per  co  que  nos  po- 
drescha  nis  guast  o  faca  nosa  ais  conreadors  deis  camps  on 
sta  volem  eus  pregam  que  al  pus  prest  que  porets  facats 
tirar  la  dita  fusta  aqui  e  feria  metra  a  sepluig  en  loch  se- 
gur e  decontinent  fer  posar  les  estepes  de  les  dites  galeres 
de  galip  que  sien  trocelleres  de  trenta  banchs  :  e  puys  sien 
posades  les  dites  estepes  no  facats  procehir  en  fer  aquclles 
tro  sus  per  nostres  letres  vos  ne  iiajam  scrit  pus  estesamcnt 
nostra  intencio  e  valer.  Onda  en  Tortosa  sots  lo  geeell  del 


(  1HH  ) 
reverent  bisbe  Durgell  a  XX  dies  tle  abril  del  an>  ¡VI  qua- 
trecents    dotze. — Lo  parlament   general  del   principat  de 
Cathalunva. 


\iím.    359. 


rol.  ñu.  Honorable  :  per  co  com  per  la  gracia  divinal  lo  t'et  de 
la  justicia  de  aquell  qui  es  nostre  ver  rey  princep  e  se- 
nyor  esta  en  bons  termens  e  speram  que  dins  breu  nos 
sera  publicat  es  molt  necessari  occorrer  a  tots  perills  e  in- 
convenients  ques  puxen  seguir  en  la  térra  e  hajam  alguns 
sentiments  que  la  vila  de  Martorell  a  vos  comanada  per 
entrament  de  gent  o  encara  per  tráete  la  dita  vila  en- 
correria  perill  specialment  car  se  diu  que  es  tot  divis  en 
dues  parts:  pregamvos  eus  encarregam  que  ab  sobirana  vi- 
gilancia e  cura  avertiscats  en  metre  en  bon  orde  la  segu- 
retat  e  guarda  del  dit  loch.  Per  co  entenem  eus  aconse- 
llam  que  si  por  lo  dit  divis  bi  trobarets  algunes  persones 
esser  sospitoses  en  aquest  temps  de  ques  pogues  seguir  pe- 
rill a  la  dita  vila  que  aquelles  prengats  et  metats  en  tal 
loch  que  de  l'er  ni  procurar  inconvenients  ni  perills  los  sia 
opportunitat  tolta.  Daco  matex  vos  scriu  mossenver  lo  go- 
vernador  de  Cathalunva.  Confiam  que  vos  sots  tal  e  volrets 
axi  ressemblar  ais  vostres  passats  que  de  la  dita  vila  e  de 
vostra  procurado  retrets  aquell  degut  e  loable  compte 
ques  pertany  a  aquell  qui  es  nostre  rey  e  senvor  mijancant 
justicia  declarador.   E  tingueus  Lesperit  sant  »mi  sa  guar- 


(  189  ) 
da.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  del  reverent  bisbe  l)ur- 
gell  a XX  dies  de  abril  del  any  MCCCCXII. — Loparlament 
general  del  principat  de  Cathalunya. 


\íksi*.   35*. 


tii  -ii  11  Tona.  20. 

Ais   molt   reverents  egregis    nobles   et   honorables   se-  foi.  1725. 

nyors  lo  parlament  general  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rents egregis  nobles  e  honorables  senyors :  los  honora- 
bles consellers  de  la  ciutat  et  consols  de  la  mar  de 
Barchinona  e  en  Johan  Tallant  mercader  trames  agi  per 
la  vila  de  Perpenya  sobre  los  affers  dejus  scrits  son  stats 
ab  nosaltres  e  hannos  narrat  que  ells  saben  que  en  Jenova 
se  armen  VIII  naus  e  dues  galees  per  invasir  les  nostres 
naus  qui  passaren  los  vostres  missatgers  en  Sicilia  les  quals 
VIH  naus  e  dues  galees  devien  partir  fort  prestament  et 
que  lo  sóida  de  Babilonia  ha  preses  los  consol  et  mercaders 
de  nostra  nació  qui  eren  en  Suria  e  totes  lurs  mercaderies 
et  aquells  te  et  agreuge  de  aspres  e  dures  presons  et  que 
les  dites  nostres  naus  per  paor  daquesta  nova  han  haudes 
a  posar  en  Rodes  totes  les  mercaderies  et  robes  que  apor- 
taven  :  per  les  quals  raons  et  per  que  es  vist  que  si  no  si 
provehia  prestament  lo  principat  de  Cathalunya  poria  pen- 
dre gran  dan  axi  per  la  invasio  que  les  nostres  naus  et  al- 
tres  navilis  de  esta  nació  qui  faents  llurs  viatges  son  en 
aquelles  mars  ne  porien  sostenir  com  perqué  los  dits  con- 
sol  mercaders  e  mercaderies  qui  son  en  poder  del  dit  sol- 


100 

da  ¡>e  ponen  lotaiment  perdí e  ó  almenys  pendre  tan  gran 
dan  que  seria  irreparable  com  encara  perqué  si  aquesta 
provisio  nos  fa  tota  mercaderia  es  perduda  car  no  caira  dir 
que  mercaders  cathalans  ne  línrs  navilis  hagen  gosar  de  na 
vegar  :  los  dits  honorables  consellers  et  consols  et  la  dita 
vila  de  Perpenya  concordantment  han  ordonat  que  per  ells 
prestament  et  a  gran  cuyta  sien  armades  lili  galees  en  les 
quals  pujara  una  notabla  persona  per  missatger  et  que  sera 
dat  carrech  al  capita  daquelles  et  al  dit  missatger  es  a 
saber  al  dit  capita  de  subvenir  et  ajudar  ab  les  dites  IIII 
galees  a  les  dites  nostres  naus  et  a  tots  navilis  de  nostra  na- 
ció et  al  dit  missatger  de  pujar  al  dit  sóida  et  de  demanarli 
que  restituescha  los  dits  consols  mercaders  et  mercaderies: 
affermantse  los  dits  honorables  consellers  et  consols  que 
armades  les  dites  IIII  galees  et  trames  lo  dit  missatger  los 
dits  consol  e  mercaders  ab  luis  mercaderies  serán  delliu- 
res  del  dit  sóida  et  de  les  aspres  et  greus  presons  que 
huy  sostenen  et  les  dites  nostres  naus  et  altres  navilis  se- 
rán preserváis  de  tota  hostil  invasio:  e  que  comía  dita  ciu- 
tat  no  haja  sino  una  galea  qui  sia  bona  pera  fer  semblant 
viatge  car  de  dues  quen  ha  noves  la  una  hi  es  molt  sotil: 
que  ells  pregaven  a  nosaltres  quels  deguessem  prestar  III 
corsos  de  galees  de  les  del  general  adobados  apparellades 
e  exerciades  complidament  et  meses  en  mar  ab  totes  co- 
ses a  aquelles  necessaries  les  quals  ells  puxen  ensemps  ab 
la  dita  una  galea  llur  armar  segons  que  damunt:  subjun- 
gents  los  dits  honorables  consellers  et  consols  et  lo  dit  en 
Johan  Tallant  que  acó  deviem  nosaltres  fer  ab  gran  promp- 
íitud  car  ultra  tots  los  bens  damunt  dits  es  vist  clarament 
qucn  seguirá  gran   profit   a   la  mercaderia  et  subsegucnt- 


ment  a  les  generalitats  siugularment    en   lo  temps    presen* 
que  devem  vendré  aquelles  qui  serati  mes  preades  et  qui 
trobaran  mes  compradors  molt  raonablament  per  aquesta 
provisio  et  encara  que  les  mars  ne  serán  mes  segures:  hoc 
et  que  no   prestants  nosaltres  les  dites  III   galees  la    dita 
armada  hauria  a  cessar.  E  jassia  nosaltres  hajam  oida  llur 
bona  et  raonabla  proposicio  et  induccions  damunt  dites  et 
hajam  vist  que  per  aquest  armament  son   prestes  de  sub- 
seguir grans  utilitats  al  dit  general  car  no  es  dubte  que  les 
mars  ne  serán  pus  segures  et  que  les  mercaderies  se  íaran 
pus  abundantment  e  poderosa  et  que  los   compradors  de 
les  dites  generalitats  serán  pus  affectats  en   darhi   majors 
preus   et  encara  que  si    les   dites  mercaderies  qui  ara  son 
en  poder  del   dit  sóida  en  punt  de  perdre  tornen  en  estes 
parts  pagaran  los  drets  de  les  generalitats  acustumats  les 
quals  coses  totes  redunden  en  profit  et  utilitat  del  dit  ge- 
neral :  empero   nosaltres  los  havem  respost  que  no  podem 
satisfer  a  llur  peticio  sens  vostra  ordinacio  et  voler  prece- 
dents.  Perqué  senyors  nosaltres  vos  volem  scriure  et  certi- 
ficar daquests  affers  et  placiéus  nos  rescrivats  que   volrets 
e  ordonarets  ne  dejam  fer  car  nosaltres  ho  complirem  de- 
continent  molt  liberalment  et  volenterosa.  E  sia   molt  re- 
verents  egregis  nobles  et   honorables  senyors  Lesperit  sant 
en  vostra  guarda.  Scrita  en  Barchinona  a  XVII  dies  dabril 
del  any  MCCCCXII. — Los  deputats  del  general  de  Catha- 
lunva  c  les  VI  persones  o  ells  adjunctes  ¡\  vostro  servey  e  ho- 
nor npparellats. 


C  192  ) 


\ uní.    359. 


Tom.  20. 

foi.  1726.        Molt  reverents  nobles  e   honorables  senyors.    Informáis 
de  les  urgents  necessitats  en  que  per  sustentar  sa  vida   la 
molt  alta  senyora  dona  Elienor  regina  de  Xipre  es  mise- 
rablament  constituida  et  dolentsnos  de  sos  affanys  com  pen- 
sam  la  magnifica  casa  Darago  don   proceheix  sa  notabla  e 
virtuosa  vida  que  entre  nosaltres  longament  ha  feta  e  la  sua 
reverencial  antiga  edat  e  altres  deguts  sguards:  a  gran  ins- 
tancia e  pregaries  per  part  de   la  dita  senyora  regina  sobre 
ago  a  nos  fetes  havem  deliberat  e  ordonat  atteses  les  ra- 
hons  dessus  toquades  e  altres  que  en  ago   nos  han  moguts 
en  special  com  en  lo  temps  present  no  pot  recorrer  a  sos 
parents  e  amichs  segons  deuria  que  deis  diners  del  general 
de  Cathalunyasien  per  vosaltres  prestats  reyalment  a  la  dita 
senyora  mil  tlorins  dor  Darago  de  just  pes  los  quals  la  dita 
senyora  abans  de  deliurar  aquells  haja  obligar  e  fer  carta 
bastant  de  cessio  de  semblant  quantitat  primerament  al  dit 
general  pagadora  o  a  vosaltres  en  nom  de  aquell   de  en  e 
sobre  les  rendes  o  assignacions  a  la  dita  senyora  degudes 
e  devedores  de  tot  qo  que  reeb  o  ha  acustumat  e  deu  ree- 
bre  sobre  les  decimes  e  encara  sobre  les  rendes  drets  e  emo- 
luments  de  la  ciutat  de  Xativa  e  metre  aquelles  rendes  de- 
gudament  en  poder   de  vosaltres  per  la  quantitat  deis  dits 
mil  florins:  e  aximatex  sia  tenguda  la  dita  senyora  fer  pro- 
curador aquell  que  vosaltres  volrets  per  intimar  a  ses  pro- 


(  195  ) 
pries  despeses  al  batlle  e  aaltres  a  quis  pertanga  de  la  ciu- 
tat  de  Nativa  les  obligado  e  cesssio  dessus  dites.  Perqueus 
pregara  c  manam  que  feta  segons  dit  es  la  dita  obligacio  e 
cessio  per  la  dita  senyora  regina  los  dits  mil  llorins  deis 
diners  del  dit  general  liurets  e  paguets  a  la  dita  senyora 
revalment  e  de  fet.  E  sia  de  vosaltres  molt  reverents  no- 
bles et  honorables  senyors  vostra  continua  proteccio  la  Dei- 
tat  sancta.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  del  reverent  bis— 
be  Durgell  a  XX  dies  de  abril  del  any  MCCCCX1I.— Lo 
parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  apparellat  a 
vostre  honor. 


Terminada  la  lectura  de  todas  las  cartas  que  anteceden  ,  fué 
publicado  el  acuerdo  que  sigue  : 


Niím.  3ftO. 


1       1     1  •         •  1        r*  i  •  T°m-   20- 

Lo  parlament  general  del  principal  de  Catalunya  ajustatjol.  1726. 
en  la  ciutat  de  Tortosa  per  los  negocis  tocants  la  successio 
deis  regnes  e  terres  de  la  corona  reyal  Darago  fahent  da- 
to acte  solempne  de  parlament  en  plena  concordia  nomine 
discrepante  elegeix  e  nomena  ais  actes  e  negoc¡9  dcjus  scrits 
dotze  persones  en  nombre  (;o  es  los  reverends  nobles  e  ho- 
norables en  Galceran  Durgell — Francesch  de  Barchinona — 
llamón  de  Gerona — bisbes. — Aréis  Struc  ardiacha  de  Terra- 


(  104  )• 
gona — Johan  comte  de  Cardona — Guillem  Ramón  de  Mon- 
ehada — Ramón  de  Bages — Berenguer  Dolms — cavallers. — 
Micer  Johan  Decpla  doctor  en  leys  e  ciuteda  de  Barchino- 
na — Pere  Grimau  de  la  vila  de  Perpinya — Francesch  Sent- 
Seloni  ciuteda  de  Gerona — micer  Gonsalvo  Garidell  doctor 
en  leys  e  ciuteda  de  Tortosa.  De  les  quals  dotze  perso- 
nes lo  dit  parlament  elegeix  e  nomena  les  sis  go  es  en  Gal- 
ceran  bisbe  Durgell  Francesch  bisbe  de  Barchinona  Johan 
comte  de  Cardona  Ramón  de  Bages  micer  Johan  Dezpla 
e  Pere  Grimau  a  hoyr  en  nom  del  dit  parlament  e  prin- 
cipat  de  Catalunya  la  publicacio  fahedora  de  nostre  ver- 
tader  rey  princep  e  senyor  per  les  nou  persones  deputades 
e  eletes  en  fer  aquella  les  quals  sis  persones  hi  vajen  tota 
hora  que  per  les  dites  nou  persones  serán  requestes  en  e 
segons  la  forma  del  capitol  sobre  acó  fet  concordat  íinat 
e  fermat  per  lo  parlament  general  del  regne  de  Arago 
e  los  ambaxadors  del  dit  parlament  del  principat  de  Ca- 
talunya.— Les  altres  sis  persones  restants  de  les  dites  dot- 
ze co  es  en  Ramón  bisbe  de  Gerona  Arcis  Struc  ardia- 
cha  de  Terragona  Guillem  Ramón  de  Monchada  Berenguer 
Dolms  Francesch  Sent-Seloni  e  micer  Gosalvo  Guaridell 
elegeix  e  nomena  lo  dit  parlament  co  es  que  hajen  carrech 
et  poder  de  tractar  apuntar  c  concordar  la  manera  com 
se  faran  bons  pactes  e  avinences  entre  los  competitors 
de  la  dita  corona  reyal  Darago  ab  ells  o  lurs  missatgers 
durant  la  conexenca  de  la  reyal  successio  e  que  no  puixe 
esser  procehit  contra  algu  qui  haje  monstrada  affeccio  a 
alguns  deis  competitors  crehent  que  bagues  bona  justicia. 
— ítem,  a  tractar  e  concordar  la  forma  de  la  universal  jus- 
ticia  e  les   coses   pertanvents  o   dependents  de  aquella. — 


105  ) 
ítem  a  tractar  e  concordar  per  aquest  principat  e  ab  lo» 
regncs  Darago  e  de  Valencia  e  terres  a  la  dita  corona  re- 
val  subjectes  ab  quals  e  quines  seguretats  sera  provehit  quel 
rey  sdevenidor  baje  a  teñir  e  observar  les  libertáis  e  pri- 
vilegis  de  tot  lo  principat  e  condicions  e  singulars  de  aquell 
e  axi  mateix  del  arreglament  de  la  sua  casa  e  de  la  for- 
ma de  la  provisio  de  tots  e  qualsevol  officials  axi  de  juris— 
diccio  com  daltres  que  sien  comenats  ais  subdits  e  origi- 
náis de  la  dita  corona  Darago:  e  apuntats  e  concordáis  per 
les  predites  sis  persones  los  dits  actes  o  part  de  aquells 
quels  comuniquen  a  les  dites  sis  persones  demont  eletes 
per  hoyr  la  publicado  de  nostre  vertader  rey  e  senyor  es- 
devenidor  e  ab  altres  del  parlament  del  demont  dit  prin- 
cipat segons  los  semblara  fahedor  e  apres  que  ho  refieren 
en  lo  dit  parlament  en  lo  qual  los  dits  actes  prenguen 
conclusio  segons  que  en  aquell  dit  parlament  sera  concor- 
dad 


SESIÓN    DEL    DÍA    20. 


Procedióse  al  nombramiento  de  Pedro  de  Galliners  y  Pedro 
Prats  para  promovedores  de  negocios ,  en  reemplazo  de  otros 
dos  que  habían  tenido  que  ausentarse;  y  se  acordóde  nuevo  con- 
ceder en  préstamo  la  cantidad  de  mil  florines  á  la  reina  de  Chi- 
pre, que  habia  pedido  se  le  sumininistrase  algún  socorro.  Por 
ultimo  se  trató  también  del  pago  de  algunas  cantidades  que  di- 
versas personas  reclamaban  del  parlamento 


(  196 


SESIÓN    DEL    DÍA    21 


Al  principiarse  esta  sesión  fué  leida  la  carta  que  sigue: 


Ntuii.    3C1. 


fol.  1735.'  Ais  molt  reverends  nobles  et  honorables  senyors  lo  par- 
lamenta general  del  principatde  Catalunya. — Molt  reverends 
nobles  e  honorables:  vostra  letra  feta  en  Tortosa  a  XIII 
del  present  mes  havem  hauda  a  la  qual  vosresponem:  que 
sobre  lo  puntqui  toca  conservacio  de  libertáis  e  privilegis  es 
donat  carrech  expressament  a  les  nou  persones  segons  te- 
nor de  un  deis  capitols  en  Alcanic,  concordats  lo  qual  es 
aytal: — Ilem  quod  prefate  persone  cum  consilio  illorum 
de  quibus  eis  videbitur  vel  sine  provideant  debito  modo 
et  tempore  cum  competitoribus  vel  corum  procuratoribus 
potestatem  habentibus  circa  securitatem  el  conservationem 
libertatum  et  privilegiorum  ac  jurium  regnorum  et  prin- 
cipatus  et  conservationem  patrimonii  regii  et  bonum  reipu- 
blice  quanto  securius  et  honestius  fieri  poterit. — Perqué 
molt  reverends  nobles  e  honorables  senyors  les  nou  perso- 
nes en  son  cars  e  loch  hi  provehiran  en  la  millor  mane- 
ra que  sabrán  et  poran  Deus  mijangant.  Al  let  de  la  con- 
cordia tractadora  entre  los  competitors  o  lurs  procurador* 


197  ) 
si  scriurets  ais  altres  parlamenta  que  trametan  per  la  dita 
raho  certes  persones  be  crehem  que  les  coses  comunes  nos 
poden  deliberar  sens  voler  e  concordia  de  tots  los  parla- 
ments  o  daquells  qui  daquells  haguessen  poder  pero  si  es 
útil  e  necessari  al  present  lescriure  crehem  que  vostres  molt 
reverends  parternitats  nobleses  e  honorables  saviesas  ne  de- 
liberaran totes  coses  considerades  qo  qui  sera  lo  millor.  E 
sie  lo  sant  Sperit  vostra  guarda.  Scrita  en  lo  castell  de 
Casp  e  sagellada  ab  lo  sagell  del  molt  reverend  senyor  ar- 
chabisbe  de  Terragona  de  ordinacio  deis  dejus  scrits  a 
XVIII  dies  dabril  del  any  MCCCGX1I.— Les  persones  de- 
putades  a  investigar  e  publicar  nostre  rey  e  senyor  per  jus- 
ticia apparellades  a  vostra  honor. 


\úm.   »«??, 


Ais  molt  reverends  nobles  e  honorables  XXIIII  persones  foi.  1736. 
a  certs  actes  per  lo  parlament  del  principal  de  Cathalunya 
eletcs. — Molt  reverends  nobles  c  honorables  senyors:  Com 
per  nosaltres  ab  consentiment  de  micer  Guillem  de  Valí— 
secca  per  sa  letra  estesament  aci  intimat  sien  stats  elegits 
per  castellans  daquest  castell  de  Casp  e  guarda  de  aquell 
los  honorables  en  llamón  Fivaller  e  micer  Domingo  de  la 
Naja  ciuteda  de  Ceragoca  e  I  altre  que  crehem  hic  sera 
trames  de  Valencia  e  lo  dit  Domingo  de  la  Naja  sia  ja  aci 
present :  per  qous  pregam  axi  affectuosament  com  podem 
que  decontinent  vullats  lo  dit  en  Ramón  Fivaller  aci  tra- 
tomo  III.  li 


(  198  ) 
metre  e  proveliir  en  les  coses  que  mester  haura  per  son 
deserapatxament.  E  placieus  ferio  cuytar  de  guisa  que  axi 
prest  com  fer  se  puscha  ell  sia  aci.  E  sie  molt  reverends 
nobles  e  honorables  senyors  lo  sant  Sperit  vostra  guarda. 
Scrita  en  lo  castell  de  Casp  e  segellada  ab  lo  segell  del 
molt  reverend  senyor  archabisbe  de  Terragona  de  ordina- 
rio deis  dejus  scrits  a  XVIII  dabril  del  any  MCCCCXII. 


Le)  Ose  además  otra  carta  con  que  los  compromisarios  de 
Caspe  llamaban  á  Bonauato  Pere ,  á  quien  necesitaban  para  el 
despacho  de  alguuos  asuntos  ;  y  se  trató  finalmente  de  trasladar 
á  Montblanc  la  residencia  del  parlamento. 


SESIÓN    DEL    DÍA    22. 


Quedó  reducida  á  la  lectura  de  una  insignificante  protesta  pre- 
sentada por  los  síndicos  de  Gerona  ,  y  relativa  á  la  elección  de 
los  compromisarios. 


SESIÓN    DEL    DÍA    26. 


Se  dio  lectura  de  la  siguiente  carta  : 


199  ) 


\u ni.    :s«»:í. 


Tom.  20. 

Ais  molt  reverends  nobles  e  honorables  senyors  lo  par-  ,o1-  174°- 
lamcnt  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rends nobles  e  honorables  senyors  :  si  nous  havem  respost 
pus  prest  al  fet  que  per  vostres  letres  nos  havets  scrit  so- 
bre la  admissio  deis  scrivans  que  volets  entrevinguen  aci 
placieus  no  haverho  a  maravella  car  Deus  sap  que  no  es  ro- 
mas per  no  fer  instancia  que  no  fos  complagut  a  vostre  vo- 
ler.  E  per  tal  que  sapiats  la  intencio  e  oppinio  que  de  dret 
comu  e  encara  per  tenor  deis  capitols  en  Alcanic,  concor- 
dáis aquest  fet  deis  scrivans  es  comes  e  remes  de  tot  en 
tot  a  les  non  persones  e  elles  han  sobre  ago  e  altres  coses 
píen  poder  en  tal  guisa  que  a  vosaltres  senyors  molt  reve- 
rents  nobles  et  honorables  segons  tenor  deis  capitols  dret 
e  raho  nous  ne  calrie  a  nostre  semblant  entrametre  car 
com  altra  raho  noy  bastas  la  on  vos  ha  plagut  confiar  del 
fet  principal  poriets  sius  plahia  confiar  del  fet  deis  scrivans 
del  qual  algu  deis  altres  parlaments  no  ses  curat  ne  entre- 
mes  axi  com  aquells  que  vehen  e  conexen  ques  pertany  a 
les  nou  persones.  Encare  mes  som  de  oppinio  c  intencio 
que  en  cars  que  aquesta  admissio  de  scrivans  axi  com  per 
vosaltres  es  demanada  se  deje  fer  ques  ha  a  fer  ab  consul- 
tado e  voluntat  deis  altres  parlaments  ais  quals  ells  ne  vo- 
tan scriurc  e  en  aquest  cars  haurem  aci  deu  scrivans  a  nou 
peñones  la  qual  cosa  es  per  tots  reputada  desonesta  e  ab- 


(  200  ; 

surda.  E  sobre  cascuna  daq  uestes  coses  nosaltres  som  de 
semblant  oppinio  mateixa  ab  ells  axi  com  aquells  que  ve- 
hem  que  go  que  dien  ha  gran  egualtat  e  raho.  Mas  no 
contrastants  les  dites  coses  nosaltres  havem  molt  instat  que 
per  complaure  a  vosaltres  fos  donat  loch  a  les  coses  per 
vosaltres  sobre  lo  fet  deis  dits  scrivans  scrites  e  hauts  so- 
bre acó  diverses  rahonaments  e  colloquis  havem  appuntat 
lo  fet  en  aquesta  manera:  go  es  que  ultra  aquells  tres  scri- 
vans que  ja  hic  son  sien  hauts  e  admesos  altres  tres  scri- 
vans los  quals  tots  los  nou  eiegirem  un  Darago  altre  de 
Cathalunya  e  altre  de  Valencia  e  serán  ladonchs  sis:  e  al- 
tre partit  sobre  ago  no  havem  pogut  ni  poriem  obtenir  per 
res  el  mon.  Perqué  molt  reverends  nobles  e  honorables  se- 
nyors  certificantsvos  de  aqüestes  coses  vos  pregam  queus 
vullats  concordar  de  un  bon  scriva  qui  ab  aquests  tres  qui 
hic  son  e  dos  altres  que  ells  ne  elegirán  sien  e  entervin- 
guen  per  part  e  en  nom  de  tots  en  aquests  affers  e  pus 
concordes  ne  siats  scriviunosne  aci  qui  sera  car  per  com- 
plaure e  satisfer  a  vosaltres  non  havem  volgut  elegir  algu 
ans  servarem  manera  ab  aquests  altres  senvors  que  sera 
elegit  acceptat  et  admes  aquell  daquens  scriurets.  Quant 
es  a  nosaltres  molt  nos  es  greu  com  nous  podem  complau- 
re segons  vostre  voler  mas  noy  podem  altre  fer  :  e  axi  pía— 
cieus  haver  paciencia  en  aquest  cars.  E  sie  molí  reverends 
nobles  e  honorables  senyors  lo  sant  Sperit  vostra  guarda. 
Scrita  en  lo  castell  de  Casp  a  XX1I1I  dabril  del  any  mil 
CCCCXII. — Larquebisbe  de  Terragona  Guillem  de  Vall- 
secca  e  Bernat  de  Gualbes  apparellats  a  vostre  honor. 


(  201 


SESIÓN     DEL    DÍA    27 


Fueron   leídos  en  esta  sesión  los  documentos  que  siguen 


\«ieís.   364. 


Tom.  20. 

Ais  molt  reverends  egregis  nobles  honorables  e  cars  foi.  1742. 
amichs  lo  parlament  general  del  principat  de  Catalunya. 
— Molt  reverends  pares  egregis  nobles  honorables  e  cars 
amichs :  sabut  he  que  vosaltres  havents  sguard  a  Deu  e  a 
la  justicia  per  deute  de  aquella  havets  ordenat  en  concor- 
dia deis  altres  parlaments  deis  regnes  et  erres  a  la  reyal  co- 
rona Darago  subjectes  que  a  mi  qui  non  he  nin  pusch  ha- 
ver  sien  ministra ts  rahonadors  advocats  e  procuradors  qui 
rahonen  diguen  alleguen  e  demostren  mos  bons  drets  los 
quals  yo  he  em  pertanyen  en  la  successio  de  la  reyal  coro- 
na Darago  e  dich  e  crech  fermament  la  justicia  de  aquella 
en  propria  regalia  esser  mia :  e  com  per  justicia  en  les  di- 
tes  coses  per  vosaltres  degudament  hi  sie  feta  provisio  yo 
fas  e  fare  lahors  e  gracies  a  nostrc  senyor  Deu  del  qual  tots 
bens  proceheixen  e  a  vosaltres  totes  aquelles  gracies  e  mer- 
ces  que  puch  ne  se.  Donchs  placieus  metre  en  exequcio 
de  fer  vostra  provisio  justa  e  haje  yo  mos  rahonadors  ad- 
vocats e  procuradors  prestament  car  los  fets  axiu  requeren: 
vajen   sens  trigua  a  la  vila  de  Casp  on  segons  me   es  stot 


(  202  ) 
dit  son  ja  les  nou  persones  ordenades  per  hoyr  los  drets  deis 
competitors  sino  los  meus  per  go  com  encare  non  he  degu: 
mas  confuí  e  crech  que  raetents  en  obra  vostra  provisio 
sobredita  triareis  e  designareis  los  rahonadors  advocáis  e 
procuradors  quils  dits  mos  drets  rahonen  alleguen  demos- 
tren  e  aquells  vullats  eus  placie  prestament  spatxar  car  tota 
cuyta  si  mostra  laguiosa.  En  cars  que  a  vostres  reverencies 
nobleses  et  honorables  savieses  a  la  ordinacio  de  les  quals 
ho  remet  fos  vist  que  per  part  mia  sien  o  degen  esser  no- 
menats  a  vosaltres  you  fas  de  bon  grat  e  voler.  Es  cert  e 
notori  e  a  vosaltres  manifest  que  per  cascun  deis  altres 
competitors  se  rahonen  lurs  drets  per  grans  prelats  comtes 
barons  cavallers  e  doctors  en  multitut  copiosa:  cove  donchs 
que  en  la  demostracio  de  mos  drets  hic  haja  per  ma  part 
e  si  en  tot  no  ni  ha  en  tan  gran  nombre  sino  almenys  en 
qualque  part  de  la  condicio  de  les  dites  persones  e  per  go 
vos  deman  prech  e  requer  que  per  part  mia  e  per  rahonar 
mos  drets  hic  fagats  daqueix  principat  anar  entrevenir  e 
esser  lo  noble  mossenyer  Pere  de  Cervello  e  los  honora- 
bles micer  Bonanat  Pere  micer  Pere  Basset  e  micer  Fran- 
cesco Camenla  e  per  procurador  et  instigador  meu  ab 
aquells  en  Romeu  Palau.  E  axi  placieus  molt  reverends 
pares  egregis  nobles  honorables  e  cars  amichs  que  aquells 
per  remey  de  justicia  fagats  prestament  venir  a  la  dita  vila 
de  Casp  car  axiu  requer  la  qualitat  del  negoci.  E  sie  tots 
temps  vostre  director  lo  Sperit  sant.  Scrita  en  lo  castell  de 
Segorb  a  XXIIII  del  mes  de  abril  del  any  MCCCCX11  — 
Frederich  Daraso  a  vostre  honor. 


I  203 ) 


\  ii  iu.  :{<».» 


Tom.  20. 

Ais  molt  reverends  nobles  e  honorables  senyors  los  de-  toi.  1743. 
putats  del  general  de  Cathalunya  e  sis  persones  a  ells  ad- 
junctes. — Molt  reverends  nobles  e  honorables  :  be  creem 
siats  informats  com  lo  egregi  senyor  don  Frederich  Dara- 
go  comte  de  Luna  ha  per  ses  letres  scrit  e  notificat  ais 
parlaments  deis  regnes  Darago  e  de  Valencia  e  de  aquest 
principat  que  com  ell  pretena  haver  dret  en  la  successio 
de  la  real  corona  Darago  e  sie  constituit  en  pupillar  edat 
pobre  destituit  de  mantenidors  et  rahonadors  de  son  dret 
per  co  que  la  sua  justicia  sie  vista  li  degues  esser  occor- 
regut  e  sovengut  de  advocats  procuradors  e  rahonadors  los 
quals  devant  les  nou  persones  ajustades  en  lo  castell  de  la 
vila  de  Casp  per  examinar  conexer  e  publicar  per  justicia 
aquell  qui  es  nostre  ver  rey  princep  e  senyor  puixen  advo- 
car procurar  e  rahonar  lo  dret  pretes  per  lo  dit  don  Fre- 
derich :  sobre  les  quals  letres  los  dits  parlaments  concor- 
dablement  han  deliberat  que  atteses  les  rahons  per  lo  dit 
don  Frederich  allegades  e  per  tal  que  la  justicia  de  la  dita 
reyal  successio  sie  solemnament  e  deguda  vista  que  no  so- 
lament  al  dit  don  Frederich  mas  encara  a  tot  altre  com- 
petitor  qui  en  semblant  edat  qualitat  e  disposicio  fos  posat 
sien  donats  e  administráis  advocats  e  procuradors  neccssa- 
ris  per  advocar  e  rahonar  son  dret  davant  les  ditcs  nou  per- 
dones a  comunes  despeses  deis  dits  regnes  c  principat  cas- 


(  áOi  ) 
cun  tant  com  tocara  a  sa  part:  e  de  aquesta  deliberado  han 
scrit  al  dit  don  Frederich  oferintli  los  dits  parlaments  Da- 
rago  e  Valencia  que  si  en  los  dits  regnes  havie  algún  o  al- 
guns  advocats  et  procuradors  que  nomenas  e  volgues  per 
advocar  e  rahonar  son  dret  e  per  semblant  lo  present  par- 
lament  dins  lo  principat  que  los  dits  parlaments  aquells  ne- 
cessaris  li  donariem  e  pagariern  e  fariem  instancia  deguda 
e  esforcada  ais  officials  ais  quals  pertanyeria  la  on  fos  ne- 
cessari  de  forcar  e  constrenyer  cascun  deis  parlaments  en 
sa  provincia  los  dits  advocats  e  procuradors  de  pendre  car- 
reen de  advocar  rahonar  et  procurar  lo  dret  e  justicia  que 
preten  haver  lo  dit  don  Frederich  en  la  dita  successio  de 
la  corona  reyal  Darago.  E  com  de  part  del  dit  don  Frede- 
rich nos  sie  stada  vuy  data  de  la  present  presentada  una 
letra  scrita  en  lo  castell  de  Segorb  a  XXIIII  deis  mes  e 
any  dejus  scrits  ab  la  qual  regraciantsnos  la  dita  proferta 
nos  pregue  encarrega  e  requer  que  h  dejam  trametre  al 
dit  castell  de  Casp  los  honorables  micer  Bonanat  Pere  en 
decrets  micer  Pere  Basset  e  micer  Francesch  Ámenla  en 
leys  licenciats  ciutedans  daqueixa  ciutat :  volents  les  coses 
que  per  nosaltres  son  stades  deliberades  e  promeses  com- 
plir:  som  de  acord  e  voler  quels  dits  micer  Pere  Basset  e 
micer  Francesch  Ámenla  demanats  segons  dit  es  sien  do- 
náis per  advocats  al  dit  don  Frederich  deis  quals  tant  com 
toque  aquest  principat  ell  deu  esser  content  majorment  cal- 
lo dit  micer  Bonanat  Pere  es  stat  prevengut  et  appellat 
per  les  nou  persones  per  aconsellar  aquelles.  Perqueus  pre- 
gam  affectuosament  e  encarregam  que  ab  aquelles  pus  sa- 
vies  maneres  que  sabrets  e  porets  donets  orde  e  manera  que 
juestament  los  «lits  micer  Pero   Ba«sel   e   micer  Franresrh 


205  ) 
Ámenla  partesquen  daqueixa  ciutat  e    vajen  al  dit   castcll 
de  Casp  per  advocar  e  rahonar  lo  pretes  dret  del  dit  don 
Frederich  e  sobre  lur  accorriraent  e  salari  vos  avingats  ab 
ells  lo  millor  que  fer  porets  e  a  menys  carrech  e  messions 
del  general  segons  de  vostras  reverencias  nobleses  e  hono- 
rables savieses  indubitadament  confiam  e   de  present  com 
hajam  vostra  resposta  haurets  cautela  de  qo  quels  sera  peí 
vosaltres  accorregut:  e  si  per  ventura  qo  que  no  crehem  los 
dits  micer  Pere  e  micer  Francesch  o  la  I  dells  cessant  jusl 
e  ben  justificat  impediment  per  qualsevol  raho  se   volien 
os  volie  scusar  e  recusar  de  pendre  carrech  de  la  dita  ad- 
vocado: pregamvos  eus  encarregam  que  axi  ab  lo  veguer  e 
consellers  de  Barchinona  com  en  altra  manera  los  faQats 
constrenyer  e  forgar  de  pendre  lo  dit  carrech  e  venir  pres- 
tament  al  dit  castell   de  Casp  com  tota  triga  hi  sie  im- 
pertinent  e  carregosa  attes  que  deis  altres  competitors  hi 
son  ja  los  advocats  e  per  les  dites  nou  persones  son  ja  co- 
mensats  de  hoyr  sobre  aqüestes  coses.  Nosaltres  scrivim  ais 
dits  micer  Pere  Basset  e  micer  Francesch  Ámenla  sengles 
letres  de  créenla  explicadora  per  vosaltres   les  quals  vos 
tramatem  ensemps  ab   la  present :   creem  fermament  que 
vostres  reverencies  e  savieses  si  hauran  en  tal  manera  que 
de  a^o  aquest  principat  non  reportara  nota  ni   carrech.   E 
sie  Lesperit  sant  vostra  guarda.  Dada   en  Tortosa  sots  lo 
segell  del  reverend  biibe  Durgell  a  XXVII  dies  dabril  del 
any  MCCCCXII. — Lo  parlament  general  del   principat   de 
Cathaíunya  apparellat  a  vostre  honor. 


(   ¡2(Mi  ) 


«uní.  »66. 


Tom.  20. 

fol.  1745.       Al  molt  egregi  senyor  don  Frederich  Darago  comte  de 

Luna.  — Molt  egregi  senyor  :  vostra  letra  havem  reebuda 
scrita  en  lo  castell  de  Segorb  a  XXI1II  del  mes  e  any  dejus 
scrits  recitativa  de  la  offerta  per  nosaltres  a  vos  feta  deis 
advocats  e  procuradors  necessaris  per  rahonar  advocar  e 
procurar  la  justicia  que  pretenets  haver  en  la  successio  de 
la  reyal  corona  Darago:  e  ab  aquella  nos  demanavets  per 
advocats  micer  Bonanat  Pere  micer  Pere  Basset  e  micer 
Francesch  Ámenla  ciutedans  de  Barchinona  e  per  raho- 
nador  lo  molt  noble  mossenyer  Pere  de  Cervello  e  per  pro- 
curador en  Romeu  Palau  segons  aqüestes  coses  son  este- 
sament  en  la  dita  vostra  letra  expressades.  A  la  qual  se- 
nyor vos  responem  que  nosaltres  havents  singular  affeccio 
e  voler  que  la  justicia  que  pretenets  haver  en  la  dita  reyal 
successio  e  de  qualsevol  altre  competitor  sie  vista  clarament 
e  ben  regoneguda  segons  creem  fermament  que  sera  per 
les  nou  persones  ajustades  en  lo  castell  de  Casp  per  exa- 
minar e  regonexer  aquella  e  publicar  aquell  qui  es  nostre 
ver  rey  princep  e  senyor :  decontinent  havem  provehit 
tant  com  es  possible  que  deis  dits  tres  advocats  que  dema- 
nats  dotats  de  gran  probitat  e  profunditat  de  sciencia  vos 
sien  donats  e  hajats  micer  Pere  Basset  e  micer  Francesch 
Ámenla:  com  lo  dit  micer  Bonanat  Pere  sie  stat  prevengut 
e  demanat  per  les  (lites  nou   persones  a  prestar  consell   a 


(  207 ) 

aquelles  nous  podem  atorgar:  e  appar  a  nos  que  vos  havenl 
sis  solempnes  doctors  a  rahonar  vostre  dret  co  es  aquests 
dos  de  Cathalunya  altres  dos  per  lo  regne  Darago  e  altres 
dos  per  lo  regne  de  Valencia  siats  be  provehit  de  advocats. 
Tant  com  toca  la  demanda  de  mossenyer  Pere  de  Cerve- 
11o  jatsie  ell  sie  notable  cavaller  e  de  gran  seny  dotat  em- 
pero com  la  dita  justicia  de  la  reyal  successio  se  haje  a 
examinar  e  difinir  per  justicia  e  devets  confiar  que  les  di- 
tes  nou  persones  son  de  tanta  auctoritat  prohomenia  e 
sciencia  que  sens  nobles  e  cavallers  regonexeran  et  publi- 
caran la  dita  justicia  per  aquell  qui  es  nostre  ver  rey  prin- 
cep  et  senyor  vos  responem  que  nons  par  sia  necessari.  ítem 
sobre  lo  procurador  demanat  es  nostra  intencio  e  acord 
complaureusen.  E  aqo  havem  deliberat  molt  egregi  senyor 
sobre  les  coses  contengudes  en  la  dita  vostra  letra.  E  tin— 
gueus  en  sa  continua  proteccio  la  Deitat  sancta.  Scrita  en 
Tortosa  e  segellada  ab  lo  segell  del  reverend  bisbe  Dur- 
gell  a  XXVII  dies  dabril  del  any  MCCCCXII.— Lo  parla- 
ment  general  del  principat  de  Cathalunya  apparellat  a 
vostre  honor. 


SESIÓN    DEL    1)1  A    28. 


Se  adoptaron  varios  acuerdos  ,  relativos  casi  lodos  a  pago  iU 
sueldos  c  indemnizaciones  y  otros  asuntos  de  poco  interés, 


208 


SESIÓN     DEL    DÍA    29. 


Reunióse  el  parlamento  ;  pero  no  hubo  discusión  ,  ni  se  resol 
vio  ningún  asunto. 


SESIÓN    DEL    DÍA    30, 


Fué  leidá  en  ella  la  siguiente  carta : 


Wuiii.  3CS9. 


rol.  1750.  Ais  molt  reverends  e  honorables  senyors  les  nou  perso- 
nes ajustades  en  lo  castell  de  Casp  per  fer  la  examinado 
noscio  e  publicacio  de  aquell  qui  es  nostre  vertader  rey 
pnncep  e  senyor. — Molt  reverends  pares  en  Christ  e  ho- 
norables senyors :  per  ordinacio  e  voler  de  vostres  molt 
grans  reverencies  e  honorables  savieses  vos  trametem  los 
honorables  en  Ramón  Fivaller  per  esser  aqui  un  deis  cas- 
tellans  o  guardes  del  conclavi  o  castell  de  Casp  e  micer 
Bonanat  Pere  que  haviets  demanats  per  vostres  letres  ins- 
tantment:  los  quals  sobre  la  eleccio  que  havem  feta  de  les 
sis  persones  qui  deuen  aqui  anar  quant  per  vosaltres  serán 


(  209  ) 

demanades  per  hoyr  la  publicado  fahedora  de  aquell  qui 
es  nostre  rey  princep  e  senyor  justicia  mijancant  co  es  ques 
informen  ab  vosaltres  de  la  forma  e  manera  com  hi  deuen 
anar  les  dites  sis  persones  et  de  lur  seguretat  et  altres  co- 
ses en  acó  pertinents  considerant  per  qui  son  trameses  e 
lurs  grans  dignitats  e  auctoritats  havem  de  nostra  intencio 
plenament  informats.  Perqueus  pregam  affectuosament 
que  donants  fe  e  creenca  a  les  coses  queus  en  dirán  de 
part  nostra  daco  quen  haurets  deliberat  al  pus  prest  que 
porets  segons  la  qualitat  deis  afíers  requer  nos  vullats  per 
vostres  letres  clarament  imformar.  E  tingueus  senyorsmolt 
reverents  e  honorables  Lesperit  sant  en  sa  guarda.  Dada 
en  Tortosa  sots  lo  segell  del  reverent  bisbe  Durgell  a 
XXX  dies  de  abril  del  any  mil  CCGCXII. — Lo  parlament 
general  del  pnncipat  de  Cathalunya  apparellat  a  vostre 
honor. 


SESIÓN    DEL    DÍA     2    DE    MAYO. 


Dióse  principio  con  la  lectura  de  los  dos  escritos  que  siguen 


\iiiii.  3tt*. 


Tom.20. 
Ais  molt  reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors  to\.nü2. 

del    parlament  general    de   Cathalunya. — Molt   reverenda 


(  210) 
egregis  nobles  e  honorables  senyors  :  decontinent  que  ha— 
guem  rebuda  vostra  letra  contenent  lo  pagament  de  les 
gents  darmes  de  cavall  et  de  peu  qui  deuen  passar  en  lo 
regne  de  Cerdenya  entenguem  ab  tota  diligencia  en  ex- 
pedicio  de  aquests  affers  arreglantsnos  ab  la  dita  vostra  le- 
tra ab  los  capitols  quens  ha  mostrats  en  Johan  Puyol  vos- 
tre  scriva  trames  aci  per  aquesta  raho:  et  per  cessar  sala- 
ris  et  messions  hi  ordenat  de  nosaltres  matexs  en  Guillem 
Oliver  per  scriva  de  racio  et  en  Ramón  Dezpla  per  distri- 
buydor  los  quals  ne  han  volgut  pendre  carrech  sens  ha- 
verne  del  general  alguna  satisfaccio  et  salari.  E  conté  se- 
nyors la  dita  vostra  letra  que  si  los  procuradors  o  missat- 
gers  de  micer  Nicholoso  Doria  nons  complien  totslosXXX 
milia  forins  que  fos  abatut  prorata  del  nombre  deis  CCCC 
homens  a  cavall  et  GCC  ballesters  et  de  cascuns  segons  nos 
semblaría  milloret  pusexpedient:  e  sapiats  senyors  que  deis 
dits  XXX  milia  ílorins  nosaltres  ne  havem  rebuts  ni  los 
dits  missatgers  nons  han  donats  sino  XXVI  milia  CLXXXX 
florins  Darago  X  solidos  barchinonenses  en  moneda  de  fio- 
rins  de  Florenga  ducats  et  jenovins  et  altres  monedes  los 
quals  ab  los  XIIII  milia  florins  que  manats  esser  prestats 
per  raho  daquests  affers  ais  marmessors  del  senyor  rey 
munten  XXXX  milia  CXC  florins  Darago  X  solidos  bar- 
chinonenses e  havem  comptat  que  munta  lo  sou  de  CCCC 
rocins  et  CCC  ballesters  pagats  a  lili  meses  XXXIII  milia 
ÜCCCXVIII  florins  Darago  II  solidos  barchinonenses  axi 
que  restaven  pera  les  messions  VI  milia  CCCLXXII  flo- 
rins VIII  solidos  et  aquesta  quantitat  es  tan  pocha  que  no 
ve  a  res  a  les  messions  que  si  han  ha  fer  per  aquests  affers: 
e  per  aquesta  raho  et  per  ordinacio  de  la  vostra  letra  se- 


(  m  y 

gons  que  damunt  havem  deñalcat  del  nombre  de  la  dita 
gent  a  caval  et  de  peu  ca  non  havem  dal  sou  o  acorriment 
sino  a  cent  homens  darmes  et  a  docents  L  homens  a  ca- 
vall  lanca  en  puny  et  a  C  ballesters:  et  posat  aquest  nom- 
bre sia  stat  tan  diminuit  empero  encara  nos  fallen  ab  les 
messions  que  sen  han  a  fer  MD  florins  Darago  segons  tot 
acó  porets  veure  stesament  et  destinta  en  un  llevament 
quin  es  stat  fet  queus  trametem  inclus  dins  la  present :  et 
sta  en  veritat  que  per  tant  com  nos  fallen  los  dits  MD 
llorins  nos  havem  retengut  que  no  havem  volgut  dar  lo  sou 
o  acorriment  de  XIIII  homens  darmes  qui  son  compre- 
ses en  los  dits  cent  tro  hajam  de  vosaltres  senyors  resposta  a 
la  present  nostra  consultacio.  Perqué  placieus  senyors  nos 
rescrivats  com  volrets  nos  hajam  en  aquests  affers  es  a  sa- 
ber si  defalcarem  ultra  acó  que  defalcat  havem  de  la  dita 
gent  tant  com  munten  los  dits  MD  llorins  et  de  qual  gent 
ho  volrets  ne  facam:  car  axi  com  vosaltres  senyors  ordona- 
rets  sera  complit  per  nosaltres  prestament :  no  volem  em- 
pero ometre  que  les  monedes  del  dit  general  sestrenyen 
molt  et  son  minuades  de  grans  quantitats.  E  daco  senyors 
nos  rescriurets  com  pus  prest  porets  car  ja  veets  que  aquests 
affers  son  de  tal  qualer  que  no  soferrien  dilacio.  E  sia  molt 
reverents  egregis  nobles  et  honorables  senyors  la  sancta 
Divinitat  en  vostra  guarda.  Scrita  en  Barchinona  a  XXVIII 
dabrill  del  any  MGCGCXII. — Los  deputats  del  general  de 
Galhalunya  e  les  sis  persones  a  ells  adjunctes  a  vostra  ho- 
nor apparellats. 


i?  12 


'W«iai.  &G9. 


Tom.  20.  ,       , 

fol.  1753.        Ais  molt  reverends  egregis  nobles  e  honorables  senyors 

lo  parlament  general  de  Catalunya. — Molt  reverends  egre- 
gis  nobles  et  honorables  senyors  :  lo  die  pus  prop  passat 
havem  reebuda  una  letra  deis  consols  de  Perpenya  la  qual 
menciona  diverses  novitats  quis  son  seguides  en  aquelles 
partides  e  qui  son  de  assats  gran  caler.  Perqué  com  sie 
necessari  que  de  tais  novitats  vosaltres  senyors  siats  certi- 
ficáis :  tramatemvos  translat  de  la  dita  letra  inclus  en  la 
present  a  fi  que  certificáis  puixats  si  necessari  sera  sobre 
les  dites  novitats  esser  avisats.  E  sia  molt  reverends  egre- 
gis  nobles  e  honorables  senyors  la  sancta  Divinitat  en  vos- 
tra  guarda.  Scrita  en  Barchinona  a  XXVII  dies  de  abril 
del  any  MCCCC  dotze. — Los  deputats  del  general  de  Ca- 
thalunya  e  les  VI  persones  a  ells  adjunctes  a  vostra  honor 
apparellats. 


La  caria  de  que  se  hace  mérito  en  la  anterior  contenia  en  subs- 
tancia ,  según  el  acta : 


(á15  ) 


mam.   390. 


Quod  in  maribus  de  Leucata  pervenerat  quedam  navis  f0i.  172Á. 
de  viscahins  onerata  per  homines  de  Narbona  de  quatuor 
mille  cesteriis  frumenti  et  octo  botes  vini  et  ultra  hoc  erant 
in  ea  sexaginta  tres  ballistarii  et  hoc  totum  portat  Sardinie 
ad  vicecomitem  Narbone.  ítem  quod  in  quadam  galiota 
et  uno  tampino  que  tendit  ad  regnum  Sardinie  in  conser- 
va cum  dicta  nave  ascenderunt  circa  octuaginta  ballistarii. 
ítem  quod  quidam  Bucicaut  nomine  acceperat  Avinione 
solidum  pro  DCGC  hominibus  armorum  de  peccuniis  illus- 
trissimi  regis  Ludovici  Neapolis. 


Por  último  fueron  leídas  en  esta  sesión  varias  otras  cartas  , 
cuyo  contenido  no  esplica  el  acta. 


SESIÓN    DEL    DÍA    3. 


Invirtióse  en  la  lectura  de  una  carta  del  parlamento  aragonés 
que  dice  así : 


TOMO    III.  15 


ai  4  ) 


Vúni.  391. 


Tom.  20. 

foi.  i~o'».  \  los  muvt  reverendos  egregios  nobles  et  honorables  se- 
nyors  el  parlament  general  del  principado  de  Cathalunya. 
— Muyt  reverendos  egregios  nobles  e  honorables  senyors  : 
bien  creyemos  sie  cierto  a  vuestras  reverencias  noblesas  e 
honorables  saviezas  como  por  no  haber  conoscido  rey  e  se- 
nyor  en  los  regnos  e  tierras  a  la  corona  reyal  sotsmesos 
son  seydos  suscitados  diversos  escándalos  perpetrados  ho- 
micidios e  otros  enormes  delictos  e  robados  ganados  e 
diverses  otros  bienes  en  diversas  partidas  a  los  quales 
suscitar  perpetrar  e  fazer  se  son  acertados  con  gentes  assi 
de  aqueste  regno  de  Aragón  como  de  Gascunva  algunos 
del  principado  de  Cathalunya  los  quales  sabemos  los  ga- 
nados et  otros  bienes  robados  en  gran  partida  han  le- 
vado a  lugares  e  castiellos  del  dito  principado  e  dentro 
aquell  se  han  recullido  et  receptado.  E  ya  sia  nos  paresca 
seyer  necessario  provenir  a  la  sedación  e  squivamiento  de 
los  ditos  scandalos  e  inconvenientes  e  entre  otros  remedios 
pudiesse  e  deviesse  de  justicia  seyer  feyta  reintegración  a 
los  dampnificados  de  los  bienes  de  algunos  del  principa- 
do qui  en  aqueste  regno  trobados  son  :  empero  nos  aquesta 
via  de  remedio  ommetemos  per  conservar  buena  fraterni- 
dat  e  amigan ca  entre  los  de  aqueste  regno  e  del  dito  prin- 
cipado e  provenimos  por  otras  vias  quanto  possible  nos  es 
a  la  indemnidat  et  seguranca  de  la  tierra.  Mas  esnos  cier- 


(  ®*s ) 

to  que  todos  remedios  a  present  son  insuficientes  sino  bren 
Imver  rey  e  senyor  qui  cerqua  aquesto  provida  mediant  la 
gracia  de  Dios  segunt  necessario  sera:  e  por  aquesto  con- 
tinuadament  instamos  los  muyt  reverendes  e  honorables 
senyores  qui  en  Casp  son  deputados  a  la  investigación  de 
la  justicia  de  la  succession  reyal  et  publicación  et  nomi- 
nación de  la  persona  que  por  rey  e  senyor  haver  devamos 
que  cerque  aquello  diligentment  entienda  e  breu  quanto 
la  qualidat  e  grandesa  del  negocio  lo  consiente  den  a  aque- 
llo devida  conclusión  a  la  qual  fazer  havemos  por  firme  las 
instancias  de  vuestras  reverencias  noblezas  et  honorables 
saviesas  muyto  los  moverán.  Porque  vos  rogamos  que  en 
todas  aquellas  maneras  que  vistas  vos  serán  los  querades 
sollicitar  exortar  e  rogar  a  dar  breu  e  buena  conclu- 
sión al  negocio  de  que  la  cargua  et  sollicitut  les  es  aco- 
mendada de  guisa  que  por  conoscimento  de  rey  et  senyor 
qui  a  la  evitación  e  sedamiento  de  los  ditos  inconvenientes 
et  scandalos  pueda  provenir  devidamente  la  cosa  publica 
de  los  regnos  e  tierres  a  la  reyal  corona  sostmesossie  pues- 
ta en  estamento  de  paz  et  tranquilidad  E  sie  mu\t  reve- 
rendes egregios  nobles  et  honorables  senyores  la  sancta 
Trinidat  en  vuestra  guarda  et  protección.  Scripta  en  Ce- 
rago^a  e  sellada  con  el  siello  del  comendador  mayor  de  Al- 
canic  a  XXVI  dias  de  abril  del  anyo  de  MCCCCXII.— El 
parlament  general  del  regno  de  Aragón  perellado  a  vues- 
tra honor. 


(  246  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    4. 


Se  abrió  con  la  lectura  de  la  carta  que  sigue 


Yisin.    399. 


/í0?-»^0.       Ais  molt  reverends  nobles  e  honorables  senyors  lo  par- 
fol.  1757.  J  r 

lament  general  del  regne  Darago. — Molt  reverends  nobles 
e  honorables  senyors  :  vostra  letra  havem  reebuda  scrita  en 
Ceragoga  a  XXVI  del  mes  dabril  prop  passat  recitativa  deis 
scandols  homeys  diverses  e  enormes   crims  perpetrats  ro- 
baments  de  bestiars  e  altres  bens  fets  en  les  partides  da- 
queix  regne  axi  per  gent  strangera  de  Gascunya  e  encara 
del  regne  Darago  e  alguns  de  aquest  principat:  perqué  l'a- 
hiets  continua   instancia   ais  molt  reverends  e   honorables 
senyors  ajustats  en  lo  castell  de  Gasp  e  deputats  a  fer  la  exa- 
minado noscio  et  publicacio  de  aquell  qui  es  nostre  ver  rey 
e  senyor  que  donen  breu  e  bona  conclusio  a  la  justicia  mi- 
jangant   la    qual  «la    perpetracio   de  tants  scandols  e   mals 
cessarien:  pregants  a  nosaltres  que  semblant  instancia  hi  de- 
jam  sollicitar  e  fer  segons  aqüestes  coses  en  la  dita  vostra 
letra  son  stesament  expressades.    A  la  qual  senyors  molt 
reverends  nobles  et  honorables  vos  responem  quens  dolem 
molt  deis  dits  scandols  homeys  delictes  e  robaments  seguits 


(217) 
en  aqueix  regne  e  iraternalment  e  cordial  participam  en 
totes  vostres  tribulacions  et  affanys  prenents  a  importable 
anuig  que  de  aquest  principat  alguns  sien  cómplices  et  se- 
quaces  de  malefactors  et  perpetradors  de  crims  tant  detes- 
tables la  correccio  punible  deis  quals  en  son  loch  e  cars 
nons  oblidara:  e  som  molt  aconsolats  de  la  dita  continua 
instancia  que  havets  feta  e  fets  a  la  examinacio  de  la  jus- 
ticia de  aquell  qui  es  nostre  rey  e  senyor  car  proceheix 
de  intencio  virtuosa  :  certificants  vostras  reverencias  noble- 
sas  e  honorables  saviesas  que  nosaltres  hi  havem  feta  e  fa- 
rem  deguda  e  nrgent  instancia  vehents  per  clara  expe- 
riencia quants  sinistres  et  perills  importa  la  dilacio  et  que 
la  salut  et  repos  de  la  cosa  publica  e  deis  subjectes  a  la 
corona  reyal  Darago  es  que  prestament  sia  publicat  qui  es 
nostre  rey  e  senyor  per  justicia  la  qual  confiam  ques  fara 
per  aquells  a  qui  es  comesa  :  pero  es  molt  necessari  ques 
maneig  ab  tal  orde  forma  e  manera  que  impertinencia  non 
puixe  sortir  ni  justa  materia  de  querela  a  alguns  deis  dits 
competitors  segons  la  arduitat  e  ponderositat  de  tan  alt 
misteri  requeren.  E  creem  senyors  molt  reverents  nobles 
e  honorables  que  vosaltres  et  nosaltres  som  de  una  mateixa 
intencio  en  desijar  e  saber  prestament  qui  es  nostre  ver  rey 
e  senyor  per  justicia  la  qual  placía  a  la  clemencia  divinal 
nos  vulla  fer  publicar  saludablement  ab  tranquillitat  tota 
equitat  observada.  E  tingueus  senyors  molt  reverends  no- 
bles e  honorables  Lesperit  sant  en  sa  guarda.  Scrita  en 
Tortosa  sots  lo  segell  del  reverend  bisbe  Durgell  a  qua- 
tre  dies  de  maig  del  any  mil  CCCCXII. — Lo  parlament  ge- 
neral del  principat  de  Catalunya  apparellat  a  vostra  honor. 


(  S18  ) 

Acordóse  ,  además  ,  entre  oirás  cosas,  que  para  mayor  defensa 
del  Principado  se  armasen  y  botasen  al  agua  desde  luego  Ires 
galeras  ,  que  el  General  habia  concedido  prestadas  a  la  ciudad 
de  Barcelona. 


SESIÓN    DEL    DIA    5. 


Dióse  cuenta  en  primer  lugar  de  una  carta  de  los  de  Caspe 
en  que  se  trataba  del  nombramiento  de  escribanos  para  dichos 
compromisarios;  y  luego  se  trató  de  los  bandos  que  habia  en 
Ampurdan. 


SESIÓN    DEL    DIA     6\ 


Se  acordó  el  escribir  diferentes  cartas ,  encaminadas  todas  á 
apaciguar  las  disensiones  que  existían  entre  varios  magnates  de 
Cataluña. 


SESIÓN    DEL    DIA    9. 


Fueron  leidos  en  esta  sesión  los  documentos  que  siguen: 


C  2i*> 


\miii.    393. 


Ton).  20. 

Ais  molt  reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors  &>•■  ,"('1*- 
lo  parlament  general  de  Catalunya. — Molt  reverends  egre- 
gis nobles  et  honorables  senyors  :  be  creem  havets  a  me- 
moria ab  quanta  instancia  et  assiduitat  et  com  sovin  vos 
havem  scrit  queus  plagues  deliberar  et  a  nosaltres  rescriu- 
re  en  lo  fet  de  les  vendes  de  les  generalitats  es  a  saber 
si  les  vendriem  o  si  les  fariem  cullir  e  si  les  veniem  a  quant 
temps  e  si  serien  aquells  drets  mateixs  o  si  los  crexeriem 
segons  certs  capitols  quen  haviem  formats  los  quals  vos  ha- 
vem tramesos:  e  no  par  senyors  que  encara  hajats  deliberat 
en  aquests  affers  o  nons  en  havets  rescrit:  e  segons  podéis 
veure  aro  no  soffer  pus  dilacio  car  en  lo  present  mes  de 
maig  fenexen  tots  los  arrendaments  et  tantost  lo  primer 
die  de  juny  subseguent  es  necessari  et  be  necessari  que  les 
dites  generalitats  se  cullen  o  per  arrendadors  o  per  culli- 
dors  sens  altre  intermedi  de  temps:  et  avisamvos  senyors  per 
nostre  descarrech  que  si  vosaltres  ordonats  que  aqüestes 
generalitats  se  cullen  per  cullidors  que  nosaltres  hi  posem 
que  haurem  parer  sera  dampnos  al  general  car  jan  es  sta- 
da  experiencia  en  temps  passat  en  altres  cullidors  que  de- 
putats  hi  posaven  deis  quals  se  diu  que  furtaven  la  mey- 
tat  daco  que  cullien  e  que  per  co  serie  millor  que  les 
dites  generalitats  fossen  venudes  c  que  per  la  breutat  del 
temps  e  per  lo  temps  que  vuy  nos  occorre  fossen  venudes 


(  220  ) 
solament  a  I  any  car  no  si  pura  tnnt  perdre  com  si  les 
venien  a  III  anys:  e  no  sperets  quels  compradors  del  pre- 
sent  trienni  nos  donassen  prorata  del  temps  que  les  culli- 
rien  responentsnosen  segons  quels  han  costat  car  tots  se 
clamen  dients  que  perden  grossament  hoc  e  creem  que 
dins  I  any  Deus  volent  haurem  rey  cert  e  determenat  e  lo 
temps  sera  millorat  e  los  volents  comprar  posats  en  millor 
disposicio  e  lo  creximent  deis  drets  de  les  dites  generali- 
tats  se  poran  fer  ab  deliberado  pus  spaciosa:  perqué  pía— 
cieus  senyors  nos  rescrivats  e  prest  com  volrets  nos  hajam 
en  aquests  affers  et  no  soffirats  que  per  vosaltres  sia  mes 
pus  temps  en  deliberar  car  ja  veets  quel  general  ne  poria 
sostenir  dampnatge.  Part  ago  senyors  nos  havets  derrera- 
ment  scrit  que  fahessem  tirar  aci  la  fusta  de  III  galees  que 
havem  feta  boscar  e  que  tirada  posem  stepes  pera  III  ga- 
lees trocelleres  de  XXX  banchs:  e  segons  vosaltres  senyors 
sabets  primerament  nos  haviets  scrit  que  faheessem  bos- 
char  fusta  pera  VI  galees  et  axi  ho  haviem  fet  e  aquella 
fem  continuar  de  boschar  e  tirar  et  metre  en  cubert  que 
no  sen  perda  una  stella:  es  ver  que  pus  axi  nosen  havets 
scrit  derrerament  no  posarem  stepes  sino  pera  III  galeas 
e  aquellas  entenem  a  posar  en  la  manera  que  per  vosal- 
tres senyors  es  stat  ordenat.  E  sie  molt  reverends  egregis 
nobles  e  honorables  senyors  la  sancta  Divinitat  en  vostra 
guarda.  Scrita  en  Barchinona  a  cinch  dies  de  maig  del  any 
mil  CCCC  dotze. — Los  deputats  del  general  de  Cathalu- 
nya  et  les  sis  persones  a  ells  adjunctes  a  vostre  servev  e 
honor  apparellats. 


(  m 


\iuii.  374. 


Tom.  20. 
Ais  molt  reverends  egregis  nobles  e   honorables  senyors  fo1-  t765- 

lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt 
reverends  egregis  nobles  e  honorables  senyors  :  axi  com 
per  vosaltres  es  stat  ordonat  ens  havets  scrit  nosaltres  ha- 
vem  aemprat  micer  Francesch  Amella  et  micer  Pere  Bas- 
set  que  advocassen  lo  egregi  don  Frederich  Darago  en  lo 
fet  de  la  real  successio  pregantslos  ab  gran  instancia  que 
decontinent  deguessen  partir  per  anar  a  Casp  car  nosaltres 
los  offerim  que  tantost  los  spatxarem  en  llur  salari:  e  jatsia 
hajam  trobat  en  ells  gran  voler  et  affeccio  de  servir  a  vo- 
saltres senyors  en  la  cosa  publicha  pero  lo  dit  micer  Fran- 
cesch nos  ha  dit  que  james  en  aquesta  manera  ell  no  ha 
entes  ni  studiat  no  pensant  que  hi  bagues  entrevenir  et  que 
atesa  la  brevitat  del  temps  que  dubtava  que  en  acó  ell  po- 
gues  fer  sa  honor  et  co  quis  pertany  a  la  ponderositat  deis 
afers:  es  ver  que  apres  moltes  paraules  ell  se  offeri  de  ser- 
virne  per  sa  possibilitat  a  vosaltres  senyors  et  de  fet  fa  son 
pertrct  es  te  per  dit  de  veure  et  strenyerse  ab  lestudi  ab 
confianea  que  li  sera  dat  temps  que  ell  haura  pogut  veure 
en  los  dits  affers  car  en  altra  manera  no  pendria  lo  dit 
carreen.  E  lo  dit  micer  Pere  dix  volentnos  parlar  ciar  que 
dubtava  que  ell  posques  entrevenir  en  aquests  affers  señs 
carreen  de  sa  fama  per  tant  com  a  requesta  de  algunes 
persones  ell  havia  fetes  allegacions  sobre  alguns  punís  to- 


(  Ú) 
cants  la  dita  successio  en  les  quals  per  aventura  havia  po- 
sat  axi  per  lo  dit  egregi  don  Frederich  com  contra  ell:  et 
daco  lo  dit  micer  Pere  scriu  a  vosaltres  senyors  seriosa- 
ment  ab  sa  letra.  Perqué  placieus  senyors  nos  rescrivats 
com  volrets  sia  provehit  en  aquests  affers  car  sens  falla  los 
dits  micer  Francesch  et  micer  Pere  ne  compliran  vostra 
ordinacio  et  voler.  Part  acó  sabets  senyors  quens  havets 
dat  carrcch  de  cercar  totes  cartes  et  scriptures  qui  facen 
per  la  dita  reyal  successio  et  per  aquesta  raho  alguns  de 
nosaltres  a  qui  singularment  ho  havem  comanat  han  treballat 
et  treballen  continuament  et  ab  tota  diligencia  en  cercar 
de  les  dites  scriptures  de  les  quals  han  trobades  algunes 
qui  a  parer  nostre  fan  per  lo  dit  fet:  et  per  qo  que  millor 
puxats  veure  quines  et  quals  son  les  dites  scriptures  et  hon 
son  stades  trobades  havemho  posat  en  un  full  de  paper 
queus  trametem  inclus  dins  la  present.  E  mes  avant  ha- 
vem sabut  ab  micer  Francesch  Cásala  que  micer  Bernat 
Dezpont  te  les  allegacions  den  Caerá  et  de  fet  ne  som  stats 
ab  lo  dit  micer  Bernat  de  Gualbes  :  perqué  vejáis  senyors 
si  volrets  transllats  de  algunes  daquestes  scriptures  et  de 
quals  et  rescrivitsnosen  car  axi  com  vosaltres  ho  ordona- 
rets  sera  per  nosaltres  prestament  complit.  Mes  encara  sa- 
piats  senyors  que  tot  jorn  hic  continúan  exir  gran  colp  de 
gent  qui  van  en  Franca  et  en  Sicilia  et  a  parer  nostre 
haut  sguart  al  temps  present  deuriasi  provehir  et  de  fet 
nosaltres  havem  ja  scrit  al  governador  de  Rossello  quens 
sembla  ell  no  hic  dege  lexar  exir  arneses  ni  besties  cava- 
llines.  Be  creem  que  vosaltres  senyors  hi  provehirets  pus 
ne  sots  avisats.  E  sia  molt  reverente  egregis  nobles  et  ho- 
norables senyors  en  vostra  guarda  la  sancta  Trinitat.  Scrita 


(  223  ) 
en  liarchinona  a  V  dies  de   maig    del  any  MCÜCCXll. — 
Los  deputats  del  general   de   Catlialunya  e  les  sis  persones 
a  ells  adjunctes  a  vostre  servey  et  honor  apparellats. 


\ ii ni.  395. 


Tora.  20. 
Ais  molt  honorables  et  savis  senyors   los   consellers  de  fo1- 1767, 

la  ciulat  de  Barchinona. — Molt  honorables  et  savis  senyors: 
certificamvos  que  la  senyora  reyna  de  Napols  induhida  se- 
gons  crehem  per  alguns  filis  de  iniquitat  e  enemichs  de 
veritat  ha  tramesa  novellament  ais  honorables  procuradors 
de  aquesta  ciutat  de  Tortosa  una  sua  letra  assats  verinosa 
punyent  et  enginyosament  procurada  tocant  grantment  la 
inmaculada  fama  directament  e  indirecta  de  aquest  princi- 
pat  ab  excogitades  et  fabuloses  persuasions  inductives  a 
sembrar  divis  entre  les  ciutats  e  viles  del  dit  principat  lo 
qual  per  gracia  divinal  singularment  en  aquest  temps  res- 
plandeix  de  virtuosa  unitat  per  la  qual  es  stat  preservat 
de  tribulacions  e  inconvenients  en  altres  parts  per  divisions 
seguides:  la  qual  letra  en  electe  conté :  que  es  ciar  e  ma- 
nifest  e  a  tot  lo  mon  notori  que  la  justicia  de  la  successio 
de  la  corona  reyal  Darago  se  pertany  a  la  dita  regina  o  a 
son  primogenit  e  que  maxinosament  e  fraudulosa  nou  per- 
sones son  stades  eletes  et  donat  poder  a  les  sis  de  aque- 
llas que  facen  la  declaracio  et  publicado  qual  es  lo  verta- 
der  rey:  de  les  quals  nou  ja  de  certa  sciencia  e  per  l'rau  lii 
son  stades  meses  et  posades  V  persones  a  la  part  de  la  di- 


(  ±21  ) 
ta  senyora  notoriament  et  publica  sospitoses.  Perqué  los 
ambaxadors  del  rey  de  Franca  et  los  de  la  dita  senyora 
vehents  clarament  e  uberta  la  íiccio  et  engan  que  en  la  di- 
ta eleccio  de  persones  et  altres  intermedis  ses  observat  axi 
fraudulosa  e  descuberta  desesperáis  de  tota  speranca  de 
justicia  e  veritat  se  son  partits  de  juhi  recusantlo  per  frau- 
dulos  e  pie  de  tiranía  e  manifest  engan  la  qual  cosa  segons 
scriu  la  dita  senyora  e  sos  parents  no  poden  passar  sens 
condigne  reparado:  perqué  requer  los  dits  honorables  pro- 
curadors  desta  ciutat  que  tanta  offen^a  no  vullen  sostenir 
per  restaurado  de  molts  et  infinits  mals  los  quals  per  acó 
stan  apparellats.  E  tot  acó  es  narrat  en  la  sobredita  letra: 
on  molt  honorables  et  savis  senyors  com  segons  dit  es  la 
dita  letra  e  les  paraules  de  aquella  per  art  diabolical  con- 
tra tota  veritat  fabricades  sien  molt  desonestes  sembradoras 
de  zitzania  e  divisio  en  aquest  principat  de  Catalunya  et 
molt  carregoses  a  ell  en  persones  de  nosaltres  qui  aquell 
representam  e  denigrants  la  fama  que  tro  ara  havem  hauda 
en  procehir  virtuosament  e  sens  declinar  de  la  semita  de  jus- 
ticia en  la  dita  successio  e  perqué  crehem  que  la  dita  regi- 
na haura  trames  semhlants  letres  a  vosaltres  e  a  les  altres 
ciutats  e  viles  reyals  de  aquest  principat  per  metre  divis  en 
aquell  com  dit  es  e  entenem  que  la  resposta  de  vosaltres  de- 
ja esser  concordable  e  uniforme  ab  totes  les  altres  ciutats  e 
viles  reyals  sobredites  a  les  quals  sobre  acó  scrivim  mons- 
trants  lo  sentiment  ques  pertany  en  aquest  negoci:  deliberam 
per  co  de  avisarvosne  pregantsvos  tant  affectuosament  com 
podem  e  sabem  quens  vullats  certificar  si  tal  letra  havets 
de  la  dita  regina  hauda  e  en  quina  deliberacio  sots  de  la 
resposta  que  deu  haver  la  qual  nos  par  que  dejats  deferir 


(22o) 
tro  queus  ne  hajam  scnt  altra  vegada  a  li  que  la  vostra 
resposta  sie  concordable  et  uniforme  a  les  respostes  que 
sobre  acos  faran.  E  placieus  de  acó  per  lo  present  correu 
respondrensen  plenament  e  tingueus  en  sa  comanda  la  Tri- 
nitat  sánela.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  del  reverend 
bisbe  Durgell  de  ordinacio  del  parlament  a  nou  dies  de 
maig  del  any  MCCCC  dotze. — Lo  parlament  general  del 
principat  de  Catalunya  apparellat  a  vostra  honor. 


En  los  mismos  términos  fué  escrito  también  á  otras  varias 
ciudades. 


SESIÓN    DEL    DÍA     1  1 


Entre  varias  otras  cartas  de  ningún  interés,  fueron  leídas  en 
este  dia  las  que  siguen : 


\iiiii.  3*6. 


Tom.  20. 
Ais  molt  reverends  egregis  nobles    honorables  et  cars  fol.1769. 

amichs  lo  parlament  del  principat  de  Cathalunya. — Molt 

reverends  egregis  nobles  honorables  e  cars  amichs:  La  mia 

anima  de  tantes  tribulacions  congoxada  havie  presa  algu- 


(  220  ) 
ná  consolacio  pensant  quels  meus  iníortunis  haurien  tro- 
bat  aleujament  e  les  durs  adversitats  qui  han  tant  multi- 
plicadament  combatut  lo  meu  cors  haurien  hagut  terme  o 
almenys  feyt  algún  entervall:  som  trobat  de  ma  speranca 
Irustrat  e  veig  quem  revenen  les  persequcions  em  son  huy 
pus  aspres  e  mes  les  sent.  Havia  yo  molt  reverends  egregis 
nobles  honorables  e  cars  amichs  sentit  que  vos  e  los  altres 
parlaments  deis  regnes  e  terres  a  la  reyal  corona  Darago 
subjectes  cascan  per  si  e  apres  tots  ensemps  haviets  acor- 
dada per  justicia  a  mi  qui  non  he  nen  pusch  haver  sub- 
vencio  de  rahonadors  advocáis  e  procuradors  qui  devant  les 
nou  persones  per  los  dits  parlaments  a  investigar  decisir 
determenar  e  publicar  lo  dret  de  la  successio  de  la  dita 
reyal  corona  Darago  elegides  rahonassen  allegassen  e  mons- 
trassen  los  drets  e  la  justicia  que  a  mi  pertanyen  en  la 
dita  successio  et  haviets  offert  que  fariets  instancies  a  com- 
pellir  los  que  yo  nomenaria  a  pendre  lo  carreen  de  les 
dites  cosos:  et  quant  es  vengut  al  strenyer  en  lo  parlament 
de  aquest  regne  nom  son  atorgats  ab  effecte  los  que  yo 
los  he  nomenats  e  designats  ans  micer  Johan  Mercader  ad- 
vocat  ordinari  meu  e  de  la  mia  casa  gran  temps  ha  e  qui 
en  mos  fejts  sab  e  ha  vist  mils  que  algún  altre  mes  tolt 
e  ab  exquisides  maneras  torbat  e  empatxat  perqué  no  ba- 
je facultat  de  rahonar  allegar  e  monstrar  mos  drets  et  ma 
justicia  devant  los  dits  elets:  ni  mi  valen  demonstrado  de 
les  letres  vostres  ni  del  parlament  Darago  ni  deis  dits  elets 
sobre  acó  a  ells  trameses  per  les  quals  es  stat  exortat  et 
request  ne  la  offerta  per  vosaltres  e  ell  feta  ni  mi  han 
valgut  ni  valen  prechs  requestes  exortacions  et  protestación* 
tantes  que  es  anuig  per  part  mia  fetes  al  dit  parlament:  et 


(  227  ) 
per  be  que  molts  e  los  (Jemes  del  dit  parlament  hi  hajen 
liaguda  et  de  present  hi  hajen  intencio  sana  justa  e  dre- 
ta  per  co  noy  han  falgut  niy  fallen  qui   la  exequcio  de  les 
(lites  coses  ja   per  ells  atorgades  et  promeses  hajen  dificul- 
tada entrigada  et  tornada  del  tot  a  no   res  ni  han  volgut 
forcar  los  altres   per  mi  nomenats   qui  son  micer   Arnau 
Conques  e  micer  Guillem  Strader   ab  aquell  effecte  ques 
pertany  jatsie    he  hagut  sentiment  que    es  exida  secreta- 
ment  et  per  manera  insólita  una  letra  del  regent  loffici  de 
la  governacio  daquest  regne  ais  dits  nou  elets  endrecada  per 
la  qual  los  certifica  que  ell  ha  compellits  e  forcats  los  ra- 
honadors  advocats   et  procuradors   que  yo   he  designats  a 
pendre  lo  carrech  e  anar  per  rahonar  mos  drets  et  ma  jus- 
ticia. Perqué  molt  reverends  pares  egregis  nobles  honora- 
bles e  cars  amichs  com  co  que  yo  dich  sta  veritat  eus  ho 
mostrare  ab  actes  autentichs  e  ab  caites  publiques  actitats 
et  fetes  en  lo  parlament  daquest  regne  los  quals  axi  pres- 
tament  no  he  poguts  haver  mas  nos    laguiara  molt  quels 
veurets  si  plau  a  Deu  ni  veig  que  pusque  mes  fer:  vos  prech 
alfectuosament  com  pusch  ne  se  e  en  deute  de  justicia  rc- 
quir  que  per  vosaltres  me  sia  provehit  degudament  e  sien 
compellits  ab  total  effecte  aquells  que  devant  vosaltres  ab 
mes  letres  son  stats  nomenats  per  rahonadors  et  advocats 
en  tal  manera  que  dins  lo  temps   assignat  pusquen   mos- 
trar rahonar  et  allegar  los  dits  meus  drets  devant  los  dits 
elets  segons  se  pertany  :  en  altra  forma  yo  sens  alguna  cul- 
pa mia  romandre  no  hoit  ni  defes  et  la  proferta  a  mi  fe- 
ta  sera  del  tot  infructuosa.  E  sie  lo  sant  Sperit  molt  reve- 
rends pares  egregis  nobles   honorables   e   cars    amichs  en 
vostra  guarda.  Scrita  en  lo  castell   de  Segorb  a   VIII  (lies 


(    22«   ) 

de  maig  del  any  MCGCCXII. — Fredérich   Darago  a  vostra 
honor. 


\úm.    399. 


foVi773°'      ^'S  mo't  h°n°rab'es  e  sayis  senyors  los  consols  de  la  vila 
de  Perpenya. — Molt  honorables  e  savis  senyors:   demos- 
trants  vostra  diligencia  virtuosa  que  havets  en  conservado 
et  tuicio  daquexa  térra  et  del  principat  de  Cathalunya  ha- 
vem  reebudes  vostres  continuades  letres  sobre   alguns  ar- 
dits  toquants  lo  fet  de  Cerdenya  e  altres  avisaments  que 
havets  de  gran  nombre  de  gent  darmes  ajustades  en  la  ciu- 
tat   de  Tolosa  e  del  gatge  o  sou  que  ha  pres  Bociquaut 
del  rey  Luys  per  DCCC  bacinets:  e  ara  derrerament  ha- 
vem  reebuda  vostra  letra  serita  en  Perpenya  a  IIÍI  del  pre- 
sent  mes  ab  les  copies  de  les  letres  e  scriptures  que  de 
la  regina  de   Napols  e  deis  ambaxadors  del  rey  et  altres 
senyors  de   Franga  residents  en  Barchinona  novament  ha- 
vets reebudes  per  les  quals  letres  los  dits  ardits  de  la  dita 
gent  darmes  pus  stretament  e  scalfada  se  continúen.  A  la 
qual  vostra  letra  responem  que  per  co  com  a  nosaltres  era 
stada  aci  comunicada  una  letra  tramesa  per  la  dita  regina 
de  Napols  ais    procuradors  de  aquesta  ciutat  dun  mateix 
effecte  et   tenor  que  es  la   a  vosaltres  tramesa :  nosaltres 
dubtantsnos  que  tais  letres  a  vosaltres  et  a  les  altres  ciu- 
tats  e  viles  reyals  fossen  stades  trameses  haviem  deliberat 
de  scriureus  segons  scrivem  a  les  altres  ciutats  et  viles  del 


O0Q 

—  ¿   J 

principat  que  a  tais  letres  verinoses  iniques  e  fabulosos  per 
inlroduhir  et  persuasir  divisions  ct  mals  et  subvertir  lo  sant 
et  just  proceliiment  ques  fa  a  examinar  la  justicia  de  aquell 
qui  es  nostre  rey  princep  e  senyor  justicia  migancant  vos- 
altres  no  fessets  resposta  sens  nostra  consultado  a  fi  que 
totes  les  respostes  de  les  ciutats  et  viles  hon  han  scrit  sien 
uniformes:  e  segons  havem  vist  vostres  grans  saviesas  eren 
ja  de  aquest  acord.  Perqué  senyors  vos  pregam  que  axi 
com  saviament  et  be  havets  acordat  vullats  sobreseure  en 
fer  la  dita  resposta  car  Deus  volent  per  tots  sera  tal  or- 
donada  e  feta  segons  la  qualitat  del  negoci  requer.  E  se- 
nyors molt  honorables  considerants  com  per  machinosa  art 
contraria  de  veritat  los  inventors  de  tais  letres  en  tan  sanc- 
ta  eleccio  de  persones  et  en  llur  just  vertader  et  marave- 
llos  procehiment  que  fan  en  examinar  qui  es  nostron  ver 
rey  et  senyor  gosen  posar  carrechs  dapnats  et  a  Deu  et 
al  mon  abhominables:  certament  per  vostra  consolacio  et  re- 
pos  vos  certificam  que  ab  la  direccio  divinal  dins  breu  nos 
sera  publicat  segons  Deu  et  pura  justicia  nostre  ver  rey  et 
senyor  ab  qui  haurem  pau  equitat  et  justicia.  Sobre  la  def- 
fcnsio  senyors  que  instats  et  socors  en  aquexa  térra  pel- 
los dits  ardits  es  veritat  que  continuament  praticam  e  trac- 
tam  de  aquella  e  fort  prest  sen  seguirá  obra  executiva: 
perqucus  placía  entretant  star  ben  avisats  et  apercebuts 
M'gons  la  disposicio  de  tal  temps  requer  et  merex  e  de 
vostres  grans  savieses  nosaltres  indubitadament  coníiam  no 
innovant  algunes  coses  en  lo  general  ans  cancellets  de  fet 
la  empara  que  havets  feta  en  aquell  com  sia  cosa  de  mal 
exempli  et  perdido  total  del  dit  principat  per  moltcs  ra- 
lions   e  special   que  cascu  prenent  exempli  de  vosallres  los 

JOMO    III.  10 


(  230  ) 
\ulru  squinear  et  pendre  sa  part  segons  vosaltres  comencats 
et  no  hauria  durada  ans  volent  cascu  ajudar  a  si  mateix 
confondria  tot  lo  prineipat  et  seria  empatxament  de  la 
dita  defensio  general.  E  tingaus  Lesperit  sant  en  sa  guar- 
da. Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  del  reverent  bisbe  Dur- 
gell  a  XI  dies  de  maig  del  any  mil  CCGCXII. — Lo  par- 
lament  general  del  prineipat  de  Cathalunya  apparallat  a 
vostra  honor. 


SESTON    DEL    1>I  A     13. 


Empezóse  por  la  lectura  de  las  cartas  que  siguen 


lám.  39$. 


Tora.  20. 
fol.  1776.        Ais  molt  reverends  nobles  e  honorables  senyors  lo  par- 

lament  general  del  prineipat  de  Catalunya. — Molt  reverends 
nobles  e  honorables  senyors:  vostra  letra  havem  hauda  ab 
una  altra  que  los  deputats  vos  han  tramesa  e  per  lo  por- 
tador de  aquella  havem  haut  un  quern  en  que  ha  trans- 
lat  autentich  del  testament  del  senyor  rey  en  Johan  e  de 
la  renunciacio  absolucio  e  difinicio  que  la  senyora  reina 
de  Napols  feu  en  temps  de  son  matrimoni  ab  la  confir- 
macio  del  rey  son  marit.  Encara  mes  havem  haudes  les 


(  231  ) 
allegacions  de  Butngal  de  Paulo  de  Leazaris  et  de  Rayón 
et  den  Caerá  quens  ha  portades  lo  dit  portador:  mas  fall- 
nos  la  renunciacio  de  la  reyna  de  Castella  e  lo  translat 
de  la  ordinacio  que  lo  senyor  rey  en  Marti  feu  que  suc- 
cehis  a  qui  per  justicia  se  pertanyerie.  Pregamvos  quens 
ho  vullats  fer  trametre  lo  testament  del  senyor  rey  en 
Marti  e  co  que  te  en  Bernat  Caplana  pus  nos  pot  haver 
sens  gran  cost  e  dificultat  ílixarnosnem:  si  gran  mester  ho 
haviem  scriuremvosne.  Mes  avant  senyors  molt  reverends 
nobles  et  honorables  vos  pregam  quens  fagats  trametre  les 
coses  seguents  go  es  sis  ballestas  de  torn  et  dos  torns 
per  parar  aquelles.  ítem  dues  caixes  de  passadors  de  le- 
va, ítem  sis  caixes  de  passadors  punta  fort.  ítem  tres  cai- 
xes de  passadors  de  matzem.  ítem  XII  pavesos  de  posta. 
ítem  L  pavesos  de  brac  :  e  que  acó  sie  trames  deconti- 
nent  ab  bisties  car  en  Verdaguer  ho  pendra  aci  ab  inventa- 
ri  eus  ne  donara  raho.  E  sie  molt  reverends  nobles  et  ho- 
norables senyors  lo  sant  Sperit  vostra  guarda.  Scrita  en  lo 
castell  de  Casp  a  VIIII  dies  de  maig  del  any  MCCCCXII. 
— Larchabisbe  de  Terragona  G.  de  Vallsecca  et  Bernat  de 
Gualbes  apparellats  a  vostre  honor. 


Vúm.    »?». 


Tom.20. 
Ais  molt  reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors  f«>- 1776. 

lo  parlament  general  de  Cathalunya. — Molt  reverends  egre-  ^ 

gis  nobles  e  honorables   senvors:    Los  honorables  consola 


C  252  ) 
de  Perpenya  nos  han  scrit  ara  derrerament  ab  lur  letra 
mencionant  diverses  rahons  per  les  quals  stan  en  recel 
que  gent  darmes  stranyes  no  entren  en  aquelles  parts  e 
que  per  aqüestes  rahons  e  perqué  dubten  que  la  subven- 
cio  a  ells  fahedora  no  tardas  massa  han  request  lo  gover- 
nador  deis  comdats  de  Rossello  e  de  Cerdanya  que  faga 
reteñir  les  monedes  de  les  generalitats  quis  cullen  en  lo 
bisbat  de  Elna  perqué  puixen  daquelles  subvenir  a  gent 
darmes  en  la  deffensio  daquella  térra  com  vehessen  fos 
necessari.  E  ab  veritat  senyors  com  nosaltres  hovm  quels 
dits  consols  havien  feta  aquesta  requesta  fom  moguts  a  tan 
gran  admirado  e  a  tan  gran  greuge  que  nous  ho  poriem 
explicar  vehents  que  es  stada  cosa  tan  aspre  que  despuys 
que  som  en  esta  deputacio  no  la  hovm  semblant  ni  axi 
sonant  la  destruccio  del  be  publich.  E  de  fet  ne  havem  res- 
crit  et  respost  de  nostra  intencio  ais  dits  governador  et 
consols  ab  altres  nostres  letres:  e  per  <;o  que  vosaltres  se- 
nyors vejats  pus  seriosament  e  mes  stesa  en  qual  manera 
los  dits  consols  nos  han  scrit  et  nosaltres  a  ells  respost  et 
scrit  al  dit  governador  trametemvos  translat  de  les  dite* 
III  letres.  Perqué  placieus  senyors  que  de  les  coses  con- 
tengudes  en  les  dites  letres  vos  vullats  sentir  axi  com  de- 
vets  et  sobre  aquelles  per  obviar  a  tants  inconvenients 
provenir  degudament  et  presta.  Haviem  pensat  senyors  saul 
vostre  notable  consell  ja  si  ultra  altres  provisions  scriu- 
riets  (lago  a  mossenyer  de  Terragona  instantlo  que  ell  de- 
gues  scriure  a  son  frare  governador  demunt  dit  que  ell  se 
haje  en  aquests  aífers  axi  com  deu  e  es  stret  a  conservacio 
de  la  cosa  publica  del  general.  Part  acó  vos  a\isam  senyors 
(piel  general  es  tan!  empobrehit  <ir  monedes  que  nous  ln> 


í  ¿35  ) 
pensaneu  c  si  haguessem  hauda  la  provisto  deis  emolu- 
ments  deis  officials  et  fossen  stades  adjudjades  les  penyores 
que  tenim  foremnos  de  molt  ajudats  quel  dit  general  no  fo- 
ra  vengut  a  tan  gran  pobresa:  perqueus  plaeia  senyors  que 
sobre  acó  et  sobre  totes  les  altres  coses  de  queus  havem 
scrit  toquants  quel  dit  general  sie  guardat  que  no  stigua 
axi  flach  de  monedes  vullats  prestament  provehir  car  be  ve- 
hets  que  molt  es  necessari.  E  sie  molt  reverends  egregis  no- 
bles et  honorables  senyors  Lesperit  sant  en  vostra  guarda. 
Scrita  en  Barchinona  a  nou  dies  de  maig  del  any  MCCCC 
dotze. — Los  deputats  del  general  de  Cathalunya  e  les  sis 
persones  a  ells  adjunctes  a  vostro  servev  et  honor  appa- 
rellats. 


VÚm.  3SO. 


Al*  molt  reverends  pares  egregis  nobles  honorables  e  fol.  1778, 
cars  amichs  lo  parlament  general  del  principat  de  Cata- 
lunya.—  Molt  reverends  pares  egregis  nobles  honorables 
e  cars  amichs:  Huy  dada  de  la  present  he  rebuda  vos- 
tra letra  scrita  en  Tortosa  a  XXVII  dies  dabril  prop  pas- 
sat  continent  en  sustancia  que  vosaltres  havents  singular 
affcccio  que  la  justicia  que  pretench  haver  en  la  succes- 
sio  de  la  reyal  corona  Darago  et  deis  altres  competitors 
sia  ben  reconeguda  et  clarament  vista  havets  provehit 
que  deis  tres  advocats  queus  havia  demanat  ne  bagues 
los  dos  rom  laltre  <:<»  es  naicer  Bouaoat  Pere  fos  stat  pre- 


(  234  ) 
vengut  et  demanat  per  les  nou  persones  eletes  a  pres- 
tar consell  a  aquelles  e  queus  paria  que  havent  sis  advo- 
cats  dos  Darago  dos  de  Catalunya  et  dos  de  regne  de  Va- 
lencia quen  seria  ben  provehit  segons  les  dites  coses  et  al- 
tres  son  en  la  dita  vostra  letra  largament  expressades.  A 
la  qual  molt  reverents  pares  egregis  nobles  et  honorables 
et  cars  amichs  vos  responch  regraciantvos  la  bona  sana  et 
justa  intencio  que  havets  a  la  justicia  et  volets  que  aque- 
lla sia  per  ma  part  ben  vista  et  examinada  :  mas  com  se 
mostrara  clarament  per  part  mia  que  no  hage  sino  aquexos 
dos  advocats  car  daquest  regne  non  puisch  aver  nengu  nil 
parlament  los  vol  constrenyer  a  anarhi  segons  ja  per  altra 
letra  vos  he  scrit  e  Darago  jatsia  ni  haja  nomenats  nom  se 
encara  que  ni  haja  algu:  donch  plascia  a  vosaltres  zelados 
de  la  bona  et  vera  justicia  que  de  Barchinona  men  sien 
almenys  altres  dos  ministrats  com  a  vosaltres  sia  cert  que 
per  cascun  deis  altres  competitors  ni  ha  no  solament  sis 
mas  X  o  XV  de  gran  temps  a  enea  prevists  en  les  allega- 
cions  et  drets  que  cascun  preten  haver  e  los  meus  per  molts 
que  fossen  venen  tots  novellament  en  la  causa  et  attesa  la 
brevitat  del  temps  no  poden  axi  veure  e  encercar  llarga- 
ment  mos  drets  et  ma  justicia  com  haurien  fet  si  de  tant  de 
temps  enga  com  los  altres  hi  haguessen  treballat.  Perqueus 
prech  axi  affectuosament  com  puch  ni  se  que  en  defalli- 
ment  deis  altres  com  segons  dit  he  atteses  les  maneres  no 
crech  quen  haja  algu  daquest  regne  ni  del  de  Arago  me 
vullats  ministrar  e  donar  ensemps  ab  micer  Pere  Basset  et 
micer  Francesch  Ametla  micer  Bernat  Miquel  et  micer  Jac- 
me  Cáliz  a  fi  que  almenys  sien  quatre  si  deis  dits  regnes 
Darago  et  de  Valencia  non   hi  ha :  e  acó  sera  cosa  queus 


(233) 
haure  a  singular  gracia.  Deis  altres  rahonadors  axi  com  son 
nobles  et  cavallers  pus  a  vosaltres  es  vist  fahedor  que  no 
ni  haja  quen  sia  complit  vostre  parer  et  voler.  E  sia  en 
vostra  guarda  la  sancta  Trinitat.  Scrita  en  lo  castell  de  So- 
gorb  a  VIIII  dies  de  maig  del  any  MCCCCXIL— Frede- 
rich  Darago  a  vostre  honor. 


Leídas  las  antecedentes  cartas,  se  separó  luego  el  parlamento 
para  volver  á  reunirse  por  la  tarde;  pero  en  su  segunda  junta 
no  se  trató  mas  que  de  algunas  providencias  que  debían  adop- 
tarse sobre  la  administración  del  Principado. 


SESIÓN    DEL    DÍA     14. 


Se  acordó  escribir  varias  cartas,  relativas  todas  á  la  buena 
custodia  del  castillo  de  Caspe. 


SESIÓN    DEL    DÍA    16. 


Tratóse  de  las  cantidades  que  debían  enviarse  á  Caspe  para 
pagar  á  los  ballesteros  y  demás  gente  de  guerra  que  tenia  allí 
el  Principado. 


236 


SESIÓN    DEL    DÍA     17. 


Versó  la  discusión  sobre  los  mismos  asuntos  que  la  anterior 
y  sobre  los  abogados  y  procuradores  que  reclamaba  don  Fadri 
que. 


SESIÓN    DEL    DÍA     18. 


Fué  invertida  toda  en  la  lectura  de  una  larga  carta  del  parla- 
mento de  Valencia,  en  la  que  manifestaba  el  estado  do  aquel  rei- 
no, y  sus  esperanzas  de  conseguir  luego  la  deseada  concordia. 


SESIÓN    DEL    DÍA     19. 


Se  acordaron  varias  medidas  conducentes  á  la  concordia  y  pa- 
cificación del  reino. 


SESIÓN    DEL    DÍA    20. 


Fueron  leídas  dos  cartas  con  que  los  diputados  de  Cataluña 
comunicaban  al  parlamento  algunas  noticias  que  tenían  de  Cer- 
deña. 


(  237  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    21 


El  parlamento  acordó  escribir  á  las  autoridades  de  Cerdeña, 
sobre  algunos  negocios  de  aquella  isla. 


SESIÓN    DEL    DÍA    25. 


Sobre  los  mismos  negocios  de  Cerdeña  se  acordó  también  es- 
cribir á  los  diputados  de  Cataluña  y  conselleres  de  Barcelona;  y 
luego  se  trató  nuevamente  de  la  demanda  de  abogados  que  rei- 
teraba don  Fadrique. 


SESIÓN    DEL    DÍA    26. 


Se  continuó  tratando  de  las  demandas  de  don  Fadrique ,  y  se 
procedió  en  seguida  al  nombramiento  de  varios  individuos  pa- 
ra las  vacantes  que  habían  resultado  en  algunas  comisiones. 


SESIÓN    DEL    DÍA    27. 


Se  acordó  escribir  á  los  diputados  de  Cataluña  y  á  los  abo- 
gados que  habia  escogido  don  Fadrique,  para  que  estos  apresu- 
rasen su  ida  á  Cuspe  á  desempeñar  su  comisión. 

TOMO    III.  17 


(  258  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    28. 


Fué  leida  una  carta  de  los  abogados  valencianos  que  don  Fa- 
drique  tenia  ya  en  Caspe,  en  la  que  manifestaban  estar  espe- 
rando á  los  de  Cataluña  para  principiar  la  defensa. 


SESIÓN     DEL    DÍA     30. 


Abrióse  ron  la  lectura  de  la  siguiente  carta 


\iini.    88  i. 


fol.  1868.  Ais  molt  reverends  nobles  et  honorables  senyors  lo  par— 
lament  general  del  principat  de  Cathalunya.  —  Molt  reve- 
rends nobles  et  honorables  senyors:  certificam  vostres  grans 
reverencies  noblesas  et  honorables  saviesas  que  nosaltres 
tots  en  comuna  concordia  per  algunes  justes  e  necessaries 
rahons  huy  data  de  la  present  havem  prorogat  lo  terme  de 
XXVI1II  del  present  mes  de  maig  a  nosaltres  prefigit  se- 
gons  forma  deis  capitols  en  Alcaniz  concordats  daci  a  XXIX 
del  prop  sdevenidor  mes  de  juny  inclusivament  que  sera 
la  festa  de  San  Pere:  placía  a  nostre  Senyor  Deu  quens  faca 


(  239  ) 
obrar  scgons  la  sua  voluntat:  pregantvos  que  en  lendemig 
vullats  donar  tal  orde  en  les  persones  qui  deuen  esser  aci 
trameses  per  hoyr  la  benaventurada  publicado  de  nostre 
vertader  rey  e  senyor  que  quant  per  nosaltres  vos  sera  in- 
timat  sie  ja  lo  fet  dispost  en  tal  manera  que  sens  altra  tri- 
ga pusquen  decontinent  aci  venir.  E  sie  molt  reverends 
nobles  et  honorables  senyors  lo  sant  Sperit  vostra  guarda. 
Dada  en  lo  castell  de  Casp  sots  lo  segell  del  molt  reve- 
rend  senyor  archabisbe  de  Terragona  de  ordinacio  deis 
dejus  scrits  a  XXVIII  dies  de  maig  del  any  mil  CCCCXII. 
— Les  nou  persones  deputades  a  fer  la  investigado  e  pu- 
blicado de  nostre  rey  e  senyor  per  justicia  apparellades  a 
vostre  honor. 


Se  leyeron  además  algunas  otras  cartas  sobre  asuntos  peculia- 
res de  Cataluña ;  y  últimamente ,  se  acordó  escribir  al  gober- 
nador de  Rosellon  y  á  otros  varios  sobre  la  invasión  con  que 
amenazaba  al  Principado  el  capitán  francés  Boucicaut. 


SESIÓN    DEL    DÍA    31. 


Fueron  leídas  algunas  cartas  de  poco  interés. 


(  240   i 


SESIÓN    DEL   DÍA    1  .°    DE    JUNIO. 


Quedó  acordado  escribir  varias  cartas ,  que  no  se  hallan  en  el 
acta;  y  luego  se  trató  de  los  asuntos  de  Cerdeña. 


SESIÓN    DEL    DÍA    4. 


Tratóse  de  los  asuntos  del  conde  Urgel,  con  motivo  de  ciertas 
cartas  y  embajada  que  habia  enviado  al  parlamento,  y  cuya 
substancia  no  esplica  el  acta. 


SESIÓN    DEL    DÍA    6. 


Fué  leída  en  ella  la  carta  del  tenor  siguiente 


\úm.    3*9. 


¡bl?l866.  Molt  reverends  nobles  e  honorables  senyors:  Vostia  le- 
tra havcm  hauda  sobre  la  limitacio  del  stat  deis  embaxa- 
dors  o  missatgcrs  qui   deuen  aci  venir  per  hoir  la  bena- 


Ui  ) 
venturada  publicacio  de  nostre  vertader  rey  c  senyor  :  a  la 
qual  vos  responem  que  riostra  intencio  e  deliberado  sobre 
acó  es  que  cascu  deis  ambaxadors  puscha  venir  en  aquell 
stat  que  li  plaura  a  honor  de  aquells  per  qui  hic  serán  tra- 
mesos.  Mas  com  serán  a  quatre  o  tres  legues  daquesta  vila 
lexaran  de  lurs  companyes  per  los  lochs  vehins  e  vindran 
aci  tan  solament  ab  XXXX  cavalcadures  e  cinquanta  per- 
sones per  cascuna  embaxada  compartidores  entre  ells  axi 
com  a  vosaltres  plaura  ordinar  o  los  embaxadors  se  con- 
cordaran. Perqué  senyors  molt  reverends  nobles  et  hono- 
rables placieus  fer  estar  los  que  venir  hic  deuen  appare- 
llats  de  guisa  que  a  la  primera  letra  que  sobre  lur  venguda 
vos  sera  tramesa  pusquen  decontinent  e  sens  dilacio  aci 
venir  :  e  sia  lo  sant  Sperit  vostra  guarda.  Dada  en  lo  cas- 
tell  de  Casp  sots  lo  segell  del  molt  reverend  senyor  arque- 
bisbe  deTerragona  a  dos  dies  de  juny  del  any  MCCCCXIL 
— Les  nou  persones  deputades  a  investigar  e  publicar  nos- 
tre rey  e  senyor  per  justicia  apparellades  a  vostre  honor. 


Discutiéronse  luego  otros  varios  asuntos*  pero  sobre  ninguno 
recayó  resolución  definitiva. 


SESIÓN    DEL    1HA    0. 


Luego  de  abierta,  se  dio  cuenta  de  la  carta  que  sigue 


(  242  j 


\uiu.  &H3. 


foi.  1883."  Molt  reverends  nobles  e  honorables  senyors  :  Aci  es  lo 
honorable  en  Ramón  Fivaller  castella  daquest  castell  de 
Casp  lo  qual  notablament  e  be  exerceix  e  fa  son  offici  e 
satisfa  a  la  honor  daqueix  principat  de  son  poder.  Per  raho 
del  offici  e  carrech  de  castella  a  ell  comanat  e  donat  li 
ha  convengut  fer  algunes  extraordinaries  messions  e  des- 
peses de  les  quals  informara  vostres  grans  reverencies  noble- 
ses  e  honorables  savieses  lo  honorable  micer  Johan  Dezpla: 
placieus  senyors  molt  reverends  nobles  e  honorables  que  en 
aquelles  vullats  haver  sguard  e  haver  lo  dit  en  Ramón  Fi- 
valler favorablament  per  recomanat.  E  sia  molt  reverends 
nobles  e  honorables  lo  sant  Sperit  vostra  garda.  Scrita  en 
lo  castell  de  Casp  a  X  dies  de  juny  del  any  MCCCGX11. 
— Larquebisbe  de  Terragona  Guillem  de  Vallsecca  e  Ber- 
nat  de  Gualbes  apparellats  a   vostre  honor. 


Fueron  además  leídas  en  esta  sesión  otras  varias  cartas  ,  que 
versaban  en  la  mayor  parte  sobre  negocios  pertenecientes  al  go- 
bierno particular  del  Principado. 


(m) 


SESIÓN    DEL    DÍA     12. 


Dióse  cuenta  de  algunos  documentos  que  se  hallan  apuntados 
en  el  acta  ,  pero  sin  esplicarse  su  objeto  ni  contenido. 


SESIÓN    DEL    DÍA     13. 


Se  acordó  escribir  á  los  compromisarios  de  Caspe  ,  que  el  par- 
lamento procuraría  con  toda  diligencia  que  concurriesen  allá 
luego  las  seis  personas  que  habian  sido  llamadas. 


SESIÓN    DEL    DÍA     14. 


Empezóse  por  la  lectura  do  la  carta  que  sigue 


V«ini.  :tH*. 


Ais  molt  rcverents  molt  nobles  et  molt  honorables   et  fol.  178». 
savis  senyors  del  parlament  general   del   principat  de  Ga- 


( m ) 

thaltuiya  en  Tortora. — =Molt  reverents  molt  nobles  et  molt 
honorables  senyors :  les  nou  persones  per  la  gracia  de 
nostre  Senyor  Deus  procehexen  et  van  avant  continua- 
ment  a  no  perdre  jornada  et  pens  que  lo  temps  no  pas- 
eara sens  fruyt  et  no  presumesch  que  altra  prorogacio  si 
faca  entre  ells.  Per  gracia  de  Deus  ha  bona  unitat  et 
concordia  :  ohen  tots  matins  la  missa  et  sermo  de  mes- 
tre  Vicent  et  apres  se  apleguen  demati  et  apres  diñar  per 
semblant:  ab  tot  axo  jo  no  stich  de  congoxarlos  tot  jorn  que 
spaxen  et  per  lur  humilitat  prenenho  ab  paciencia.  Mes 
avant  los  prech  que  pus  han  oits  tots  los  advocats  et  hau- 
des  allegades  que  volguessen  assignar  jornada  a  les  XVIII 
persones.  Pens  que  si  los  advocats  de  don  Frederich  per 
Valencia  et  per  aquex  principat  trametedors  eren  aci  los 
quals  sich  speren  tot  jorn  com  los  de  Arago  ja  hi  sien  que 
la  jomada  sera  assignada.  Yo  molt  reverents  molt  nobles 
et  molt  honorables  senyors  fac.  e  complesch  et  treball  en 
tot  go  qui  es  per  ells  ordenat  et  manat  sens  cangar  appa- 
rellat  tots  temps  a  servir  vostres  grans  reverencies  noble- 
sas  et  saviesas  a  les  quals  me  recoman.  Scrita  en  la  vila 
de  Casp  a  X  de  juny. — A  vostres  manament  et  ordinacio 
tot  prest  Bonanat  Pere  missatger  vostre. 


Leida  la  carta  que  precede,  fué  aprobada  la  siguiente  contes- 
tación á  un  escrito  que  habían  presentado  los  de  Cerdeña  ,  pi- 
diendo que  el  Principado  les  socorriese. 


LH.'i    ) 


lúin.  «s.v 


Tom.  20. 

Lo  parlaraent  general  del  principat  de  Cathalunya  res-  rol.  1789. 
ponent  a  la  cédula  preinserta  continent  requesta  et  pro- 
test de  part  del  molt  noble  mossenyer  Berenguer  Carroc 
compte  de  Quirra  et  deis  honorables  cavallers  scuders  gen- 
tils  homens  et  altres  de  sa  companyia  qui  son  en  lo  regne 
de  Sardenva  diu:  que  be  saben  los  dits  offerens  la  dita  ce- 
dula  et  lurs  nobles  et  honorables  principáis  quel  principat 
de  Cathalunya  no  es  tengut  ni  stret  en  manera  alguna  o 
raho  de  socorrer  al  regne  deSardenya  perqué  daco  en  que 
es  tengut  inutilment  et  impertinent  de  sola  mera  voluntat 
li  es  protestat  et  demanat  lo  dit  subsidi  axi  com  si  lo  dit 
principat  hi  fos  tengut  com  lo  senyor  rey  qui  es  rey  prin- 
cep  et  senyor  de  tots  james  en  semblant  forma  demana 
socors  per  Serdenya  al  principat  de  Cathalunya  pretenent 
quel  dit  principat  hi  fos  tengut  ans  diverses  vegades  quels 
na  pregatsque  graciosament  lin  volguessen  donar  per  la  dita 
raho  li  han  expressament  denegat  :  pero  no  contrastan! 
quel  dit  parlament  no  sia  tengut  subvenir  al  dit  noble 
compte  et  altres  honorables  cavallers  et  gentils  homens  et 
altres  qui  son  en  lo  dit  regne  de  Sardenya  attes  lo  bou 
servey  et  loables  attes  que  fets  han  en  lo  dit  regne  apres 
ia  mort  del  senyor  rey  en  Marti  de  alta  recordado  ultima- 
ment  deffunt  de  et  per  los  quals  son  dignes  de  grans  laors 
premis  et  remuneracions  envers  lo  senyor  rey  sdevemdor 
tomo  III.  IS 


(  246  ) 

hauria  de  bon  grat  voler  complaure  ais  dits  noble  comte 
et  altres  honorables  cavallers  et  gentils  homens  dessus  dits 
sens  prejudici  empero  de  ses  libertats  si  ses  facultáis  a 
present  hi  eren  bastants:  mas  los  grans  carrechs  quel  dit 
principat  ha  haguts  a  supportar  apres  la  mort  del  dit  se- 
nyor  rey  et  li  cove  et  covendra  necessariament  sostenir  tro 
que  hajam  rey  indubitat  lan  axi  apres  que  no  han  manera 
al  present  complaure  al  dit  comte  et  altres  damunt  dits. 
Esta  pero  en  veritat  que  ab  grans  treballs  et  despeses  del 
dit  principat  la  declarado  et  publicacio  daquell  qui  es  nos- 
tre  verdader  rey  et  senyor  se  l'ara  fort  prestament  la  gra- 
cia divinal  propriciant:  et  aquell  qui  sera  declarat  nostre 
verdader  rey  et  senyor  qui  aura  carrech  de  complir  les 
coses  dessus  demanades  sens  falla  hi  satisfará  liberalment 
axi  com  los  altres  reys  passats  notablament  han  fet  en  los 
temps  passats.  E  lo  present  parlament  apres  la  dita  de- 
claracio  se  te  per  dit  et  acor  de  informar  nostre  verda- 
der rey  prestament  per  justicia  declarador  deis  assenyalats 
serveys  quels  dits  noble  compte  et  altres  notables  cavallers 
et  gentils  homens  han  fets  a  la  corona  reyal  Darago  en  lo 
dit  regne  de  Cerdenya :  et  fara  lo  dit  parlament  gran  ins- 
tancia ab  lo  dit  senyor  quels  remuner  altament  los  serveys 
passats  et  provehesca  ais  sdevenidors  en  tal  manera  que 
aquell  regne  acabadament  sia  reduhit  a  obediencia  sua 
que  tots  los  poblats  en  aquell  visquen  en  pau  et  repos  per- 
petual de  que  los  principáis  deis  dits  missatgers  reportaran 
meritament  gran  renom  et  gloriosa  memoria  perpetualment: 
et  per  co  lo  dit  parlament  ha  et  haver  deu  versemblant- 
ment  plenera  confianca  de  la  noblesa  strenuitat  et  haver 
prudencia  deis  dits  principáis  que  per  tant  poch  de  temps 


C  247  ) 
«luis  lo  qual  haurem  et  hauran  rey  qui  condignament  los 
remunerara  et  amplament  premiara  no  desseriran  co  que  tant 
loablament  et  virtuosa  han  comencat  et  proseguit  ans  ho 
continuaran  et  tolleraran  animesament:  e  dissentint  raho- 
nablament  et  necessaria  lo  dit  parlament  a  la  protestacio 
feta  per  los  dits  missatgers  indegudament  volents  en  quant 
en  ells  es  imputar  injustament  et  sens  causa  al  dit  parla- 
ment et  a  quiscun  singular  de  aquell  lo  cas  sinistre  si  al- 
gu  o  perdicio  del  dit  regne  sen  seguia  etc.  com  tal  im- 
putado sia  impropria  injusta  et  indeguda  et  en  nuil  cas  ne 
en  alguna  manera  nos  puxa  ni  porie  justament  per  tai 
protesta  causa  esser  feta  ni  fer  al  dit  parlament  ni  a  algún 
>iniiular  de  aquell:  et  la  present  res  posta  requir  etc. 


SESIÓN    DEL    DÍA     14. 


Empezóse  con  la  lectura  de  la  carta  que  sigue : 


Vmii.  **«; 


Ais  molt  reverents  egregis  nobles  et  honorables  senyors:   f0í'.  17*12 
a  la  vostra  molt  gran  saviesa  notifich  com  per  lo  patro  del 
laul    armat  quels   honorables  consellers  de  Caller  hic   han 
trames  he  rebnt  un  plech  de  letres  de  vosaltres  senyor? 


(  ¿48  ) 
trameses  ensemps  ab  los  capitols  que  la  seniora  reyna  tra- 
raetia  per  mossenyer  Bertrán  de  la  Saga  lo  qual  plech  >o 
he  reebut  et  he  vista  la  sustancia  de  les  dites  letres.  E  de 
present  per  correu  ho  tramis  tot  a  mos  companyons  en 
Cathania  deis  quals  he  haguda  resposta  í'eta  a  vint  et  set  de 
abril  com  han  reebut  lo  dit  plech  et  dada  la  letra  a  la 
dita  senyora  et  ais  barons  de  son  consell  et  han  explicat 
de  paraula  et  satisfet  segons  lo  carrech  que  en  la  vostra 
letra  per  vosaltres  senyors  nos  era  donat.  De  la  resposta  de 
la  dita  senyora  et  deis  barons  de  son  consell  sereu  ple- 
nariament  informáis  per  lo  honrat  en  Montholiu  lo  qual 
dies  ha  sta  en  Mecina  sperant  les  galeas  deis  vemcian> 
ab  les  quals  vol  muntar:  et  si  a  Deus  plaura  que  passen  per 
sta  ciutat  yo  hi  muntare  et  men  iré  en  sa  companyia  per 
co  car  me  sembla  que  la  concordia  de  la  dita  senyora  et 
deis  barons  de  sa  part  no  es  en  termens  ques  faga  guar- 
dant  les  maneres  que  per  la  dita  senyora  et  per  son  con- 
sell son  tengudes  :  co  es  quels  capitols  de  la  concordia  feta 
et  tractada  per  los  navarresos  et  loats  et  fermats  per  1» 
dita  senyora  et  signats  de  la  sua  ma  et  segellats  de  son 
segell  en  neguna  manera  no  ha  volguts  aquells  teñir  ne  ser- 
var :  et  per  nos  missatgers  vostres  fon  tractat  stant  la  dita 
senyora  en  lo  castell  de  Solento  que  la  dita  senvora  passo 
ais  dits  capitols  anedinthi  algunes  altres  coses  que  dema- 
nava:  et  treballam  tant  quel  noble  baro  mossenyer  Bernat 
de  Cabrera  mestre  justicier  passa  et  loha  les  addicions  que 
la  dita  senyora  volia:  pero  ella  retengut  que  nou  juraría 
neu  loaría  tro  tant  queu  hagues  demanat  alguns  barons  en 
que  ho  havia  promes  et  jurat  que  concordia  alguna  no 
faria  ab  lo  dit  mestre  justicier  tro  los  ne  hagues  demanat 


(  349  ) 
lit  ¡ib  aquest  pacte  parti  de  Soleuto  per  anar  ai  castell  de 
Cathania  hon  devia  teñir  son  dret  cami  et  no  exir  en  ne- 
guua  ciutat  ne  vila  que  alguns  poguessen  esser  pus  pode- 
rosos que  ella  ne  al  dit  castell  de  Cathania  no  permetria 
intrar  barons  que  li  poguessen  tolre  sa  libertat:  e  sots  aquests 
pactes  mos  companyons  sen  anaren  ab  ella  tres:  en  quant 
foren  a  Cathania  la  dita  senyora  volch  exir  a  la  ciutat  et 
per  los  dits  companyons  meus  fo  requesta  que  li  plagues 
no  isques  de  la  galea  ne  prengues  térra  sino  al  castell  axi 
com  havia  prornes  :  e  nostant  per  cosa  que  ells  li  digues- 
sen  ella  isque  a  la  dita  ciutat  els  dits  companyons  meus 
romangueren  en  la  galea  que  non  volgueren  exir  tro  tant 
que  la  dita  senyora  fon  al  castell  en  poder  de  mossenyer 
Gabriel  de  Fano.  E  stant  aqui  la  dita  senyora  ha  haut  di- 
versos consells  et  acorts  ab  los  barons  et  ab  aquells  que  li 
ha  plagut  et  ha  respost  que  no  passaria  en  les  coses  con- 
cordades  a  Solento  que  convenia  que  deis  quince  milia  flo- 
rins  que  devia  reebre  ans  de  sa  añada  que  fossen  vint  mi- 
lia  florins  et  quel  mestre  justicier  perdonas  a  tots  los  fora- 
exits  de  les  terres  del  domay  en  manera  que  segurament 
poguessen  star  quiscuns  en  lurs  cases  et  que  fes  treua  ge- 
neral ab  tots  los  barons  et  altres  parcials  seus:  e  ab  aques- 
ta concordia  et  conclusio  fon  trames  aci  en  Macia  Jusl 
scriva  nostre:  e  yo  presentí  los  dits  capitols  ¡il  dit  mestre 
justicier  ab  una  letra  quels  dits  companyons  meus  li  tra- 
meteren  de  la  qual  havia  gran  malaltia  et  ab  gran  diíi- 
cultat  se  podia  hom  rasonar  ab  ell:  pero  ab  la  gracia  del 
Sperit  sant  et  ab  ajuda  del  noble  mossenyer  Archimbau 
de  Foix  treballi  tant  et  tengui  les  millos  maneres  que  a 
mi  foren  possibles.  Lo  dit  noble  baro  mossenyer  Bernat  jus- 
iümo  III.  19 


(  230  ) 
ticier  loha  et  ferma  de  fet  en  poder  de  notari  co  que  la 
dita  senyora  demanave  deis  vint  milia  ilorins  et  de  la  treua 
deis  barons  et  de  la  remissio  deis  foraexits  e  tot  ago  l»a- 
via  per  loat  et  fermat  ab  carta  publica  tota  hora  que  la 
dita  senyora  hagues  loats  et  jurats  et  fermats  los  dits  ca- 
pitols  co  es  en  sustancia  que  totes  les  terres  del  domay  et 
les  terres  et  castells  de  la  cambra  de  la  dita  senyora  Ios- 
sen  meses  en  mans  et  obediencia  del  dit  mestre  justicier 
per  part  de  aquel  qui  per  justicia  sera  elet  rey  de  Arago 
et  de  Sicilia:  la  qual  cosa  me  appar  que  la  dita  senyora  no 
hage  volgut  loar  ne  fermar  jatsia  moltes  de  vegades  ho 
haja  atorgat  et  dit  de  paraula  la  qual  cosa  apparria  ara 
nou  volgues  fer  ne  metre  en  obra  per  go  car  en  Mecia 
Just  parti  daci  a  deu  de  abril  ab  los  dits  capitols  los  quals 
havia  carrech  de  dir  a  mos  companyons  que  de  present 
com  la  dita  senyora  hagues  lohats  et  fermats  los  dits  ca- 
pitols per  correu  propri  scrivissen  notifíicantho  al  dit  mes- 
tre justicier  et  a  mi  e  tins  vuy  non  havem  haut  certiffica- 
cio.  Perquel  mestre  justicier  et  tot  hom  generalment  se 
te  per  dit  que  la  dita  senyora  no  ha  cor  ne  voluntat  de 
fer  la  dita  concordia  et  aquells  per  qui  ella  se  governa  no 
li  ho  consellen  :  e  par  be  versemblant  que  apres  que  la 
dita  senyora  es  en  Cathania  ha  fet  liurar  lo  castell  de  Sent 
Felip  a  mossenyer  Golota  de  que  la  gent  de  la  vila  se  son 
molt  sentits  et  han  haut  gran  desplaer  en  tant  ques  din 
eertament  quel  dit  mossenyer  Golota  ha  presos  et  feta  jus- 
ticia de  alguns  deis  millors  de  la  vila  per  qo  com  resistien 
a  la  sua  senyoria  :  apres  ses  seguit  quel  comte  Johan  de 
Vintimilla  sa  ocupada  la  ciutat  de  Xifalo  dihent  al  poblé  que 
per  nom  et  per  part  de  la  dita  senyora  ho  ha  fet  mostrant 


(351  ) 
letra  sua  quel   ha  fet  capita  de  guerra  :  pero  lo  castell  que 
te  Johan  Aragonés  nol  ha  volgut  obesir  ans  ha  scrit  al  dit 
mestre  justicier  requirintlo  de  socorrerli:  jatsia  tota  hora 
haja  stat  en  obediencia  de  la  dita  senyora  ara  empero  no 
ha  acceptada  la  dita  letra  la  qual  li   es  stada  presentada 
per  lo  dit  comte  Johan  o  per  son  procurador:  perqué  lo  dit 
mestre  justicier  hi  ha  trameses  duesgaliotes  per  socorrer- 
lo de  co  que  haja  necessari.  Perqué  mos  senyors  tot  hom  hie 
fa  comte  que  es  necessari  quel  mestre  justicier  sia   pode- 
ros et  favorit   en  tal   manera  que  puga  conservar  aquest 
regne  per  la  casa  de  Arago  que  sens  falla  si  ell  fos  mort 
de  aquesta  malaltia  tota  la  nació  cathalana   fore  sterpada 
de  aquest  regne  :  hoc  encara  los  barons  cathalans  qui   no 
son  de  sa  obediencia  ab  los  quals  lo  dit  mestre  justicier 
vol  fer  pau  segons  ha  dit  et  atorgat  a  nos  missatgers  tota 
hora  que  parlat  havem  ab  ell  de  aquesta  materia:  pero  ab 
los  barons  sicilians  quel   senyor  rey  que  Deus  haja  havia 
condempnats  no   ha   atorgada   pau  neguna   sino  la   treua 
dessus  expressada.  Al  present  noych  ha  altres  coses  neces- 
saries  scriure  a  la  vostra  molt  gran  saviesa  la   qual  man  a 
mi  tot  co  quem  sia  possible.  E  sia  la  Trinitat  sancta  guar- 
da de  tots.  Scrita  en  Palerm  a  cinch  del  mes  de  maig  del 
any  de  mil  et  quatrecents  et  dotze. — Apres  la  data  de  la 
present  sich  es  sabut  per  letra  qui  es  venguda   del  Mat- 
zari  que  mossenyer  Johan  de  Munchada  ses  ensenyorit  del 
castell   et  de  la  vila  de  Plosa  et  que  lo  castellan  quil  te- 
nia se  te  molt  per  enganat  de  la  manera  que  li  han  ten- 
guda  perqués  diu  que  lo  dit  mossenyer  Johan  te  vuy  la 
vila  et  lo  castell.  Closa  en  lo  dit  loch  a  sis  deis  dits  mes  et 
any. — Lo  vostre  missatger  en  lo  regne  de  Sicilia  qui  hu- 


(  252  ) 
rnilment  se  recoman!)   en  gracia    de  lols  vosaltres   senyors 
(iuillem  Gavella. 


Fueron  leidas  después  algunas  otras  cartas  en  que  se  Ira- 
taba  de  las  demandas  de  abogados  que  hacia  don  Fadriquc,  y  de 
las  comunicaciones  que  había  dirigido  á  las  universidades  doña 
Violante. 


SESIÓN    DEL    DÍA     18. 


Fué  leida  en  esta  sesión  la  siguiente  carta  de  los  valencianos, 


\iím.  389. 


foi.  1810.  Ais  raolt  reverents  egregis  nobles  et  honorables  senyors 
lo  parlament  general  del  principal  de  Cathalunya. — Molt 
reverents  egregis  nobles  et  honorables  senyors:  entesa  una 
letra  vostra  a  nosaltres  liurada  per  lo  discret  en  Pasqual 
Pellicer  notari  et  hoit  algún  rahonament  per  aquell  feyt 
en  virtut  de  la  crehenca  per  vosaltres  a  aquell  acomanada 
considerants  los  motius  tocants  en  la  dita  letra  vostra  et  so- 
bre aquells  haut  assats  rahonament  copios  havem  a  be  gran 
grat  deis  avisaments  et  motius  per  vosaltres  moguts  et  assats 


(  255  ) 
iargament  ralionats  en  la  dita  vostra  letra  com  conegam 
aquells  procehir  de  zel  verdader  desijants  lo  paciíich  repos 
de  totes  les  terres  subjectes  a  la  corona  reyal  les  quals  coses 
no  deuen  passar  ab  ulls  entelats  ans  deuen  esser  be  abraca- 
des  en  cas  locli  et  temps  congruents.  Pero  senyors  molt  re- 
\erents  egregis  nobles  et  honorables  qui  pensa  degudament 
quant  benefici  es  stat  la  concordia  de  les  nou  persones 
et  tais  eletes  per  la  investigacio  et  declaracio  de  nostre  re\ 
princep  et  senyor  per  justicia  et  la  manera  molt  sancta 
loable  et  digna  de  memoria  tenguda  et  servada  per  aquells 
tro  aci  en  los  procehiments  ja  feyts  et  com  ab  la  ajuda 
de  nostre  Senyor  Deu  speram  de  prop  la  publicacio  tan  de- 
sijada: es  be  rohonable  de  reduptar  de  fer  novitat  tal  que 
pogues  o  fos  vista  argüir  a  llarch  de  temps  algu  a  la  dita 
investigacio  e  publicacio  mas  es  nostre  parer  et  conexem 
esser  molt  necessari  sperar  ans  de  totes  coses  la  dita  de- 
claracio: cor  qui  considera  lo  temps  preíinit  a  la  dita  de- 
claracio et  lo  temps  necessari  a  fer  concordia  entre  tots  los 
competitors  et  qui  atten  a  la  distancia  deis  uns  ais  altres 
et  les  persones  et  alguns  per  causa  de  llur  edat  qui  son 
et  com  tais  causes  se  merexen  tractar  es  mes  que  impos- 
sible  dins  lo  temps  restant  a  la  dita  declaracio  poder  en- 
cloure  los  dits  affers.  No  dehim  empero  acó  per  tant  que 
en  les  coses  toquades  et  per  vosaltres  mogudes  ab  so- 
berga  vigilancia  no  si  dega  entendre.  Perqué  senyors  molt 
reverents  nobles  et  honorables  appar  a  nosaltres  et  es  nostra 
clara  intencio  que  Ceta  primerament  la  publicacio  de  nostre 
rey  princep  et  senyor  les  dites  nou  persones  qui  son  ydo- 
nees  et  molt  congrues  et  abtes  per  fer  concordia  et  pro- 
curar pau  rt  bona  amistat  entre  los  competitors  ab  lo  dit 


( 2S4 ) 

senyor  declarat  per  justicia  et  entre  si  deuen  haver  a  sin- 
gular carrech  de  entendre  ab  soberga  cura  en  la  dita  con- 
cordia et  pau  et  en  altres  beneficis  deis  regnes  et  princi- 
pat  del  dit  senyor:  et  que  de  acó  en  son  cas  et  temps  los 
deu  esser  donat  a  singular  carrech  per  los  qui  serán  per 
los  parlaments  deis  regnes  et  principat  a  la  dita  declaracio 
destináis.  Quant  es  la  concordia  en  virtut  de  la  creenca  a 
nosaltres  explicada  de  algunes  poques  persones  qui  son 
en  Algezira  ab  nostre  parlament  general  de  aquest  regne 
no  sabem  tro  agi  causa  alguna  de  debat  com  tota  hora 
que  ells  o  altres  volran  esser  o  entrevenir  en  aquest  gene- 
ral parlament  serán  abragats  et  acceptats  e  hoits  molt  li- 
beralment  et  benigna.  Et  sia  ab  vosaltres  senyors  molt 
reverents  nobles  et  honorables  la  sancta  Trinitat  Amen, 
Scrita  en  Valencia  et  sagellada  ab  lo  sagell  del  reverenl 
senyor  bisbe  de  Valencia  a  XIII  de  juny  del  any  MCCCC 
XII. — Lo  parlament  general  del  regne  de  Valencia  prest 
a  vostra  honor. 


Se  leyeron  además  algunas  otras  comunicaciones  sobre  la  dis 
cordia  que  había  entre  los  valencianos:  y  por  último  se  tra- 
tó del  pago  de  algunas  cantidades. 


SKSION    ItEI,    día    20. 


Fue  empleada  en  la  lectura  de   los  documentos  que  siguen 


(  m ) 


\um.    98*. 


Tom.  21. 
Ais  molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors  del  par-  fo!  181°- 

iament  del  principal  de  Cathalunya  ajustat  en  Tortosa. — 
Molt  reverents  molt  nobles  et  molt  honorables  et  savis  se- 
nyors :  Sobre  lo  punt  mogut  et  exquisit  per  vostres  grans 
reverents  nobleses  et  savieses  en  la  letra  per  aquelles  a  mi 
tramesa  yo  he  parlat  ab  lo  senyor  archabisbe  et  altres  axi 
deis  nou  com  altres  doctors  solemnes  ais  quals  rahonabla- 
ment  et  honesta  semblant  dupte  se  devia  comunicar  et  tots 
son  de  oppinio  et  parer  et  yo  menor  et  pus  llach  ab  ells 
que  moure  tal  dupte  par  mes  voluntan  et  curios  que  ne- 
cessari  ne  profitos  parlant  ab  les  reverencies  et  honor  ques 
pertany  com  la  sola  declaracio  de  nostre  rey  et  princep 
no  par  deje  esser  causa  sufficient  de  fer  cessar  lo  parla- 
ment  si  dones  noy  succehia  prohibicio  per  alguna  justa  ra- 
ho  o  la  congregacio  se  desajustava  per  si  com  aquests  son 
dos  casos  per  si  et  per  los  quals  se  disol  es  separa  la 
congregacio  o  parlament:  e  ajudan  a  ago  los  motius  es- 
plicats  en  la  letra  de  la  convocacio  co  es  per  les  urgents 
necessitats  de  la  térra  máxime  com  no  hajam  rey  etc. 
Aqüestes  necessitats  encara  feta  la  declaracio  o  donat  lo 
consell  sobre  lo  cas  de  la  successio  no  cessen  totes  les  ne- 
cessitats de  la  térra  ne  de  ago  es  hom  en  segur  ne  es  axi 
ciar  que  cessant  la  necessitat  qui  dona  raho  a  la  convoca- 
cio que  per  axo  cessas  lo  parlament  com  lo  dit  parlament 
crega  que  apparellat  o  convocat  per  lo  princep  ell  puxa 


(  236  ) 
tractar  de  ses  necessitats  a  son  plaer  axi  que  la  causa  priu- 
cipiant  durant  los  mitjans  ro  es  necessitats  de  la  térra  se- 
góos deguda  orde  bona  rao  et  justicia  no  ha  del  tot  li- 
bertat  de  disgregar  la  congregacio  la  qual  es  feta  en  favor 
de  aquells  qui  encara  no  han  a  totes  lurs  necessitats  pro- 
vehit.  Perqué  parria  a  aquests  senyors  ab  los  quals  yo  ne 
parlat  que  axi  los  altres  parlaments  staran  et  nos  meten  a 
romiar  ni  disputar  punts  qui  poden  íer  mes  dan  que  pro- 
íit  que  axi  dege  star  ferm  aqueix  regne  scns  moura  ne  fer 
longua  prorogacio:  com  encara  que  fos  cert  que  ipso  jure 
cessas  lo  parlament  en  lo  cas  to  que  no  es  ans  es  pus  ciar 
del  contrari  tal  punt  nos  deu  moure  ni  disputar.  E  veus 
aci  molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors  co  que  he 
pogut  sentir  sobre  lo  dit  punt  sens  allegacions  de  dret  per 
la  cuvta.  Mes  avant  molt  reverents  nobles  et  honorables  se- 
nyors parria  al  senvor  archabisbe  et  a  micer  Bernat  de 
Gualbes  com  ab  micer  Guillem  no  pogues  parlar  que  stara 
be  a  aqueix  parlament  que  les  sis  persones  hi  sien  sens 
tot  fallir  per  tota  la  setmana  qui  ve  com  almenys  lo  sent 
dema  de  sent  Johan  tot  cert  ab  la  ajuda  de  Deu  les  sis 
persones  de  Arago  hic  serán  ia  nit  de  sent  Johan.  E  te- 
nitsvos  per  dit  que  segons  yo  puix  conexer  de  fet  a  la  jor- 
nada ab  la  gracia  de  nostre  Senyor  Deus  se  publicara  la 
deliberado  del  consell  sobre  lo  cas  de  la  successio  sens 
pus  prorogar:  perqué  no  estaria  be  al  principal  que  fos  deis 
pus  derrers:  vostres  grans  reverencies  noblesas  et  saviesas 
ho  entenen  mils  que  yo  no  sabria  dir  ni  pensar.  E  manen 
a  mi  tots  lurs  plaers.  Scrita  en  Casp  a  XVIII  de  juny. — 
— Quis  recomana  en  vostres  grans  reverencies  noblesas  et 
saviesas  Bonanat  Pere  missatger  vostre. 


257  ) 


\úm.  3H9. 


Tom.  21. 

Ais  molt  reverents  egregis  nobles  honorables  et  molt  sa-  rol.  1819. 
vis  senyors  lo    parlament  general  del    principat  de  Catha- 
lunya  resident   en  la   ciutat  de  Tortosa. — Molt  reverents 
egregis  nobles  honorables  et  molt  savis  senyors:  per  diver- 
ses et  moltes  letres  havem  a  vostres  reverencies  paternitats 
nobleses  honorables  et  grans  saviesas  scrits  e  notifficats  los 
ardits  certs  que  havem  de  gents  darmes  qui  en  gran  nom- 
bre son  ajustades  en  les  partides  de  la  frontera  de  Franca 
circumvehines  an  aquesta  térra  et  assenyaladament  de  mos- 
sen  Boucichaut  qui  es  ja  dies  ha   passats  en  la  ciutat  de 
Xarbona  ab  molta  gent  darmes  ab  proposit  et  intencio  de 
intrar   an  aquesta    térra  :    supplicant    et    requirintvos    ab 
ardent  affeccio  per  restaurado  de  aquesta  térra  de  fronte- 
ra qui  es  clau  et  mur  de    tot  lo   principat  de  Cathalunya 
vos  plagues  donar  orde  et  manera  que  aci  fos  trames  al- 
gún seccors  de   gents  darmes    per    les  quals  lo  dit  mos- 
sen   Boucichaut  et  tots   altres   volents    intrarhi   duptassen 
et  majorment  ara    an   aquests  temps  que  tenim  les  meses 
entre  les  mans   les  quals  sins  eren   toltes  o  destrohides  co 
que  no  haja  Deu  ordinat  seria  no  solament  dan  an  aquesta 
térra  mas  encara  de  tot  lo  principat  hauda  consideracio  a 
les  (laques  meses  qui  sesperen  en  Arago  et  en  Urgcll  ne 
lo  ja  mes  lant  de  mal  vist  en  aquesta  térra  com  seria  aquest 
«"om  les  hajam  por  gracia  divinal  molt  bonos  et  abundases: 


(  Stt8  ) 
et  tlaltra  parí  havem  vostres  molt  reverents  paternitats  no— 
bl eses  honorables  et  grans  savieses  consultades  de  les  me-~ 
nasses  a  nosaltres  Irameses  literalment  tant  per  la  senyora 
reyna  dona  Yolant  quant  per  los  embaxadors  de  Franca 
residents  en  Barchinona  induhintsnos  rahonablament  a  mes 
duptar  la  intrada  de  la  dita  gent  darmes:  de  la  qual  con- 
sultoria  havem  cobrada  vostra  resposta  la  qual  decontinent 
havem  executada  segons  que  per  vostres  reverencies  no- 
bleses  honorables  et  grans  savieses  nos  es  stat  scrit:  et  en- 
cara vos  havem  intimad  la  cresenca  a  nosaltres  explicada 
per  mossen  Guillemes  de  Seynet  per  part  de  la  senyora 
reyna  dona  Yolant  sobre  la  intrada  del  dit  Bocichaut:  so- 
bre que  axi  mateix  havem  cobrada  vostra  resposta  conten- 
tiva en  acabament  que  nosaltres  per  res  no  donem  assenti- 
ment  ne  encara  prestem  paciencia  a  la  intrada  del  dit  Bou- 
cichaut:  la  qual  cosa  molt  reverents  egregis  nobles  et  hono- 
rables senyors  et  totes  altres  procehints  de  vostra  ordinacio 
et  bon  conseyll  entenem  servar  et  no  en  res  desviar  ne 
torsir  de  aquelles  tant  com  hi  bast  nostra  possibilitat.  E 
per  aquesta  raho  et  per  satisfer  a  vostra  dita  ordinacio  ve- 
sents  nosaltres  que  tenim  le  dit  Boucichaut  a  la  porta  et 
que  de  vosaltres  no  havem  alguna  provisio  de  deffensio  se- 
gons lo  cas  requer  jatsia  de  aquella  hajam  continuament 
clamat  tant  per  orga  de  nostres  missatgers  quant  per  di- 
verses et  multiplicades  letres  que  sobre  acó  vos  havem  tra- 
meses  no  volentsnos  axi  lexar  pendre  ne  perir  per  salvacio 
et  restaurado  de  les  dites  meses  en  que  no  va  poch  no 
solament  a  benefici  nostre  mas  encara  de  tot  lo  principat 
havem  de  fet  a  gran  instancia  et  requesta  de  mossen  lo 
governador   feta  alguna  bestreta  de  moneda  per  asoldada! 


( m ) 

et  pagar  alguna  gent  darmesque  lo  dit  mossen  lo  guover- 
nador  ab  son  conseyll  ha  ordinat  esser  feta  an  aquesta  tér- 
ra per  la  fama  de  la  qual  en  veritat  som  be  et  clarament 
informáis  que  lo  dit  mossen  Boucichaut  ha  duptat  et  dup- 
ta  encara  de  intrar.  Donchs  molt  reverents  egregis  nobles 
et  honorables  senyors  placiaus  per  deute  de  gran  justicia 
et  raho  ordinar  provenir  et  manar  que  de  continent  ha- 
jam  et  cobrem  deis  bens  deis  general  tot  co  et  quant  hau- 
rem  bestret  per  la  dita  raho  et  mes  avant  que  sia  aci  tra- 
mes tal  soccors  de  gents  darmes  que  ensemps  ab  aquelles 
qui  ja  hic  son  puxen  varonivolmenz  resistir  al  dit  Bouci- 
caut  et  a  tot  altre  qui  hostilment  hic  vullen  intrar.  Lo  dit 
Boucichaut  ara  novellament  ha  scrit  al  dit  mossen  lo  go- 
vernador  et  a  mossen  lo  vescomte  Dylla  et  a  nosaltres  ab 
sa  letra  trellat  de  la  qual  vos  trametem  per  tal  que  vostres 
reverents  paternitats  nobleses  honorables  et  grans  savieses 
vejen  per  la  tenor  de  aquella  de  sa  intencio  ey  provehes- 
quen  segons  requer  la  gran  et  tant  evident  necessitat  en 
tal  manera  que  aquest  principat  no  sia  carregat  destroyt 
ni  dampnifficat  per  gents  stranyes:  sobre  la  continencia  de 
la  qual  letra  et  en  tot  cas  entenem  a  servar  a  la  ungía  vos- 
tra  dita  ordinacio.  E  la  Divinitat  santa  molt  reverents  egre- 
gis nobles  et  honorables  senyors  sia  tots  temps  cndrec.  et 
proteccio  vostra.  Scrite  a  Perpenya  a  XV  de  juny  del  any 
¡VICGCCXII. — A  tota  vostra  honor  et  servir  prests  los  con- 
sois  de  la  vila  de  Perpenya. 


260 


\iiiií.  390. 


Tom.  21. 

A  moult  nobles  honorables  et  sages  sires  et  grans  amiz 
le  vezcomte  Dille  et  de  Canet  lo  gouverneur  de  Rossillon 
et  les  consols  de  la  vila  de  Perpinen. — Molt  nobles  hono- 
rables et  sages  sires  et  grans  amiz  :  plaise  vons  assaver  que 
comme  par  le  comandement  du  roy  mon  souverain  seig- 
neur  ja  piessa  a  moy  fait  dentrer  en  icelui  royaume  et  seig- 
neurie  Daragon  pour  garder  aidier  et  soustenir  la  puré  et 
vraye  justicie  sur  le  fait  de  la  succession  du  dit  royaume 
et  garder  que  par  forcé  irapression  ne  autre  maniere  illi- 
cite  icelle  seigneurie  ne  soit  occupee  et  soumisse  a  tirennie 
et  que  la  tres  haulte  et  tres  puissant  princesse  la  royne 
de  Jerusalem  et  de  Sicile  filie  du  feu  roy  Johan  Daragon 
de  glorieuse  memoire  ou  mosegneur  mossen  Loys  son  ay- 
me  filz  ne  soient  injurieusement  ne  par  fraude  ou  impres- 
sion  forgites  de  la  succession  de  son  dit  pere  ou  ayeul  et 
soit  ainsi  que  le  roy  mon  souveran  seigneur  lays  signiffie  a 
la  tres  haulte  et  puissant  princesse  la  royne  Yoland  Dara- 
gon sa  cousine  et  a  ses  ambaxadeurs  estants  pour  lours  a 
Barcelone  et  le  dite  dame  par  un  des  ditz  ambaxadeurs 
vous  a  fait  prier  et  requerir  que  vous  me  voulisses  recu- 
llir  et  les  gens  darmes  qui  vendroient  en  ma  compaignee 
pour  la  cause  dessus  dite  et  non  pour  porter  ne  fere  vilen- 
nie  ne  oultrage  a  nulli  qui  soit  des  dites  seigneuries  Dara- 
gon ainsi  comme  amiz  bien  vuallans  et  celux  qui   vermut 


(  201   ) 
pour  garder  mantenir  servir  et  honnourer  ses  dites  seigneu- 
ries  et  non  antutrement  offandre  et   ainsi   comme  louneur 
et  la  haultesse  et  excellence  du  seigneur  qui  menvoye   le 
requeroit  et  que   vous  qui  estes  et  avez  este  jusques  ici 
au  dit  seigneur  voisins  et  bon  amiz  monstressiez  exemple  da- 
mour  e  toute  douceur  a  toz  les  autres:  sur  la  quelle  reques- 
te  selon  que  je  suy  informe  fut  par  vous  moult  noble  go- 
verneur  respondu  avec  deliberación  de    voz  hounourables 
et  sages  consolz  et  conseillers  que  vous  en  rescripriez  au 
parlament  de  Cathaloigne  et  que  selon  que  le  dit  parle- 
ment  vous  en  respondroit  vous  en  feries  et  men  respondries: 
de  la  quelle  responce  la  dite  royne  ma  tres  redubtee  da- 
me la  quelle  vouz   a  tous  diz  amez  gardez  et  honnourez  et 
pour  houneur  delle  avez  reccuz  tant  de  bienz  et  de  hou- 
neurs  et  preñez  encorez  de  jour  enjour  a  et  doit  aver  este 
bien  petittement:  et  quant  a  moy  je  men  merveille  moult 
et  encores  plus  que  non  obstant  les  dites  gracieuses  offers 
et  parolles  et  autres  les  quelles  continuement  vous  ent  este 
dites  en  vostre  ville  vous  ne  voulez  prandre  aucune  con- 
liance  en  dit  roy  mon  souveran  seigneur  ainc  avez  fait   et 
fetes  gens  darmes  pour  moy  resister  ce  que  nous  ne  au- 
tres des  dites  seigneuries  navez  encores  entreprius  ne  es- 
saye    contre    nul   des  autres  competiteurs  ja  soit  ce  quilz 
ayent  miz  et  mctcnt  encores  gens  darmes  en  les  dites  seig- 
neuries et  y  ayent  fait  et  porte  grans  et  irreparables  dom- 
mages  et  non  obstant  que  plusere  foiz  que  vous  et  les  au- 
tres tant  aux  parlcmens  comme  per  les  notables  cites  et 
villes  ayez  este  sommes  et  rcquis  a  grant  instance  encores 
derrerement   par   le  ault    et   puissant  seigneur    monsieur 
le  comtc  de  Vendosme   de   par  le  dit   seigneur   que  vous 


( §f& ) 

voulissiez  fere  et  garcler  equalite  en  la  poursuite  de  la 
dite  justice  et  que  toutes  gens  darmes  buidassent  et  que  si 
vous  voulieu  aide  a  les  de  bouter  que  vous  lauriez  pron- 
tement  aux  despens  du  dit  seigneur  ou  au  plus  fort  que 
vous  souffrisiez  que  de  la  part  du  dit  seigneur  en  fust  mis 
pareilli  nombre  comme  les  autres  competiteurs  desquelz 
ni  a  cellui  qui  de  cler  droit  aultesse  puissance  ne  juste 
poursuite  aye  ne  doye  surmonter  le  dit  seigneur  pour  quoy 
vous  les  devez  plus  favoriser  que  le  dit  seigneur  ne  moy  et 
les  autres  qui  venons  par  son  commandement:  pour  quoy 
moult  nobles  bounourables  et  sages  sires  encores  je  vous 
signiffie  que  mon  entencion  nest  ne  na  este  ne  aussi  je  nay 
commandement  de  fere  ne  porter  dommage  a  nulli  subgite 
ne  habitant  des  dites  seigneuries  ains  vueli  et  entens  avec 
toute  ma  compaignee  passer  en  paient  mon  cscot  raison- 
nablament  a  la  fin  dessus  dite  davoir  obtenir  declaración  de 
justice  et  reparación  sur  aucune  inique  et  injuste  nomina- 
ción et  elección  daucunes  persounes  du  dit  seigneur  et  a  sa 
dicte  cousine  tres  suspectes  par  causes  justes  vrayes  not- 
tories  et  tres  rasounables.  Et  pour  tant  moult  nobles  hou- 
nourables  et  sages  sires  de  par  le  dit  seigneur  et  aussi  de 
par  les  tres  haulz  et  puissans  princes  et  dames  le  roy  et  roy- 
ne  de  Jerusalem  et  de  Sicilie  les  duc  de  Guienne  et  de 
Bourgoingne  et  autres  seigneurs  de  son  sanch  je  vous  prie 
et  requier  tant  que  je  puis  que  en  ma  dite  entree  vous 
dounez  et  fetez  douner  a  moy  et  a  ma  compaignee  viurez 
logis  et  autres  dioses  a  moy  et  a  ma  dite  compaignee  ne- 
cesseres  conduit  conseilli  conffort  et  aidi  ainsi  que  pour 
le  bien  de  la  besoigne  verrez  et  cognoisceres  estre  expe- 
dient  et  necessere  a  la  fin  et  intención  dessus  dites  et  ainsi 


^(>3  ) 
eomme  les  diz  seigneurs  et  «Jame  et  muy  jusques  a  ceste  foiz 
en  avons  eu  perfecte  confiance  et  tellement  quilz  doient 
demourer  contens  de  vous.  Et  sur  ce  moy  fere  responce 
de  vostre  bonne  et  clere  intención:  et  si  riens  voulez  que 
le  puisse  signiffies  le  moy  quar  ainsi  comme  jusques  ici 
ne  vous  aye  escondit  de  riens  que  par  nul  de  celle  ville 
maye  este  requis  je  metray  poyne  de  lacomplir.  Moult  no- 
bles hounourables  et  sages  sires  et  grans  amiz  je  pri  au 
benoist  filz  de  Dieu  que  pour  sa  sancta  grace  vous  doine 
boune  vie  et  longue.  Script  a  Nerbonne  le  Xe  jour  de 
¡uny. — Bouciquaut  mareschal  de  France. 


\uni.  3!>fl. 


Tom.  21. 

Ais  molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors  lo  par-  f«i.l826 
lament  general  de  Gathalunya  ajustat  en  Tortosa. — Molt 
reverents  nobles  et  honorables  senyors:  aquests  jorns  pas- 
sats  scrivi  a  vostres  molt  grans  reverencies  nobleses  et  ho- 
norables savieses  de  tot  co  que  havia  poscut  saber  ab  spies 
et  en  altra  manera  de  mossen  Bocicaut  et  de  ses  jens  et 
de  Inr  intrada  en  aquesta  térra.  Despuis  lo  dit  Bocicaut  se- 
góos son  certament  informat  no  es  crescut  de  alguna  gent 
qui  sien  en  nombre  de  que  cala  scriure  ni  fermencio:  be 
es  gran  fama  a  iNarbona  on  ell  es  et  ha  stat  tot  hora  despuix 
queus  scrivi  que  fort  prestament  deuen  eser  ab  ell  gran 
colp  de  gent  darmes  per  intrar  en  esta  térra  et  un  dia  de 
la  setmana  pasada  ell  si  feu  venir  los  consols  de  Narbona 


et  gran  colp  de   mercaders  et  botiguers  et  dixlos  que  ell 
sabia  certament  que  en  Cathalunya  et  specialment  a  la  vila 
de  Perpenya  sabien  de  jorn  tot  quant  ell  et  ses  gens  fa- 
hien  de  que  era  maravellat  et  convenia  que  acó  los  per  obra 
dells  en  que  fahien  co  °iue  n0   devien  perqué  los  ne  ha- 
via  volguts  avisar  per  co  que  daquiavant  ignorancia  ni  scusa 
no    poguessen  allegar  alguna:  certificantlos  que  si  daqui- 
avant ell  los  trobava  meyns  fahents  en  les  dites  coses  quen 
faria  tal  punicio  que  seria  castich  a  ells  et  a  altres  exim- 
pli.  Mes  avant  sesseguit  que  lo  dit  mossen  Bocicaut  hascrit 
al  governador  de  Rossello  et  ais  consols  de  aquesta  vila  et 
encara  a  mossen  lo  vescomte  Dilla  que  li  volguessen  donar 
et  aministrar  viures  en  son   passatge  pagant  ell  aquels  ab 
son  argent  segons  largament  porets  veure  en  lo  traslat  de 
la  dita  letra  lo  qual  los  dits  consols  vos  trameten:  en  aqües- 
tes coses  me  par  que  lo  dit  governador  et  consols  se  en- 
tenen  a  regir  et  reglar  segons  lo  consell  e  ordinacio   de 
que  pochs  dies  ha  los  havets  scrits.  Lo  vescomte  de  Cas- 
tellbo  qui  ara  es  comte  de  Foix  et  de  Bearn  es  capita  gene- 
ral de  la  gent  darmcs  tota  qui  eren  ab  lo  senyor  de  Sent 
Jordi  e  dissapte  primer  passat  ell  el  dit  senyor  de  Sent  Jordi 
partiren   de  Tolosa  per  anar  contra  lo  comte  Darmayach 
tenien  segons  relacio  de  una  spia  que  es  venguda  lo  cami 
de  Aug:   son  molta  gent  car  aquells  que  ell  a  vists  segons 
diu  eren  mes  de  M  et  CCC  bacinets  e  segons   lo  dit  hom 
conta  lo  comte  de  Foix  avia  trames  mossen  Girau  de  Ma- 
11er  al  comte  Darmanyach  per  desafiarlo  lo  qual   pres   los 
desafis  alegrament  et  en  manera  que  mostrava  quels  pre- 
sava  tots  segons  aquest  alia  oye  dir  fort  poch.  Los  senyors 
de  Franca  segons  letres  que  hic  ha  de  alsguns  mercaders 


(  265  ) 
son  en  gran  brogit  el  labuslol  et  essich  ara  novellament 
el  i t  per  alsguns  qui  tot  dret  venien  de  París  que  lo  rey  ab 
gran  colp  de  gent  darmes  es  estat  davant  Borges  en  Berri 
ot  que  lo  duch  de  Berri  li  es  exit  al  encontré  ab  les  claus  en 
la  ma  et  ses  mes  en  son  poder:  per  la  qual  rabo  se  tracta 
gran  avinenga  entre  lo  duch  de  Borgunya  et  Darlicns  et  lurs 
adherents:  si  asos  verificara  o  no  ni  si  vindra  a  conclusio  tost 
sen  hic  sabrá  la  veritat  et  de  acó  que  saber  ne  pore  vos 
scriure  Deu  mijangant:  e  per  lo  present  molt  reverents  no- 
bles et  honorables  senyors  no  scriu  altres  coses  a  vostres 
grans  reverencies  nobleses  et  honorables  savieses  sino  que 
aquellos  me  manen  tot  so  quels  sera  agradable.  Scrite  a 
Perpenya  dijous  a  XVI  de  juny. — Apparellat  a  voslre  ma- 
nament  et  servir  qui  humilment  se  comana  en  vostra  gracia. 
— Johan  de  Ribcsaltes. 


líií  m.    399. 


Ais  molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors  lo  par-  f0|  i¿28 
lament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt  reve- 
rents nobles  et  honorables  senyors:  sus  ara  en  aquesta  hora 
havem  hauda  una  letra  del  governador  et  justicia  Darago 
de  la  qual  per  tal  que  vostres  reverencies  nobleses  et  ho- 
norables savieses  sien  avisados  de  co  que  han  a  fer  vos 
iramclem  translal  dins  la  present  inclus  :  pregantsvos  que 
vullats  cir  tar  la  venguda  deis  embaxadors  de  aqueíx  piin- 

TOMO    III.  20 


(  2tí6  ) 
<  ipat  que  deuen  aci  venir  per  hoir  la  publicado  de  guisa 
que  per  tota  la  present  setmana  sien  aci  car  senliment  ha— 
vem  que  dins  lo  dit  temps  hi  serán  los  altres  qui  venir  hic 
deuen  per  la  dita  raho.  E  sia  lo  sanl  Sperit  vostra  garda. 
Dada  en  lo  castell  de  Casp  sots  lo  segcll  del  molt  reve- 
rend  senyor  arquebisbe  de  Terragona  de  ordinacio  deis 
dejus  scrits  a  XVIIII  de  juny  del  any  rail  quatrecents  et 
dotze. — Les  nou  persones  deputades  a  fer  la  investigacio 
et  publicado  de  nostre  rev  et  senyor  per  justicia  appare- 
llade»  n  vostre  honor. 


\«im.   S03. 


Toin.  21.  III  i 

toi.  1868.  A  ios  muyt  reverentes  et  muyt  honorables  senyores  las 
nueve  personas  diputadas  a  investigar  et  publicar  nuestro 
verdadero  rey  et  senyor. — Muyt  reverentes  et  muyt  hono- 
rables senyores:  A  las  vuestras  reverencias  et  muyt  hono- 
rables saviezas  notificamos  que  nos  en  concordia  havientes 
en  aquesto  poder  del  general  parlament  de  aquesti  regno 
havemos  sleido  las  sis  personas  qui  deuen  ir  ha  hoir  la 
publicación  segund  por  vuestras  letras  es  sehido  intimado 
adaquesti  parlament  :  las  quales  personas  son  don  fray 
Enyego  del  Faro  comendador  de  Riela  los  nobles  don  Pe- 
dro Durrea  don  Johan  de  Luna  et  mossen  Johan  de  Bar- 
daxi  en  Johan  Dovelfa  et  Johan  Sánchez  de  Sadornil:  la 
qual  elección  havemos  publicado  huy  dia  sabbado  en  aques- 
ti parlament.  Las  dichas  sis  personas  mediant  la  gracia  di- 


(  ¡207  ) 
vinal  serán  en  la  vila  de  Casp  prestament  et  dentro  el  tiem- 
po por  vosotros  senyores  intimado  adaqueste  parlament. 
Semblantment  senyores  muy  reverentes  et  muyt  honora- 
bles vos  significamos  que  riostra  intención  es  de  dar  po- 
der a  las  ditas  sis  personas  sleydas  a  hoyr  la  publicación 
que  ensemble  com  los  tres  aragoneses  de  vosotros  fagan 
elección  de  personas  dellos  mismos  o  de  otros  segunt  bien 
visto  les  sera  por  ir  a  fazer  la  reverencia  et  intimar  la 
publicación  o  declaración  adaquell  qui  sera  nuestro  rey 
et  senyor:  e  como  siamos  certifficados  que  de  aquesto  no 
sean  en  concordia  en  el  parlament  de  Calhalunva  de  que 
havemos  singular  desplazer  supplicamosvos  que  por  vues- 
tras letres  intimedes  al  dito  honorable  parlament  de  Ca- 
thalunya  la  elección  por  nosotros  fecha  et  el  poder  que 
entendemos  dar  a  los  sis  sleydos  com  los  tres  aragoneses 
sollicitandolos  que  por  la  breu  et  bona  conclusión  de  los 
negocios  sea  dado  semblant  poder  a  las  sis  personas  sley- 
das a  hoyr  la  publicación  por  el  parlament  de  Cathalunya 
ensemble  com  los  tres  catalanes  de  vosotros  senyores  por 
tal  que  las  ditas  sis  personas  sean  prestament  en  la  vila 
de  Casp  segunt  serán  las  VI  personas  sleydas  por  aqueste 
regno.  Muyt  reverentes  et  honorables  senyores  el  sant  Spe- 
rit  sia  vuestra  guarda.  Scrita  en  Caragoca  a  XVIII  de  junyo. 
— A  servicio  vuestro  et  honor  prestos. — El  governador  et 
el  justicia  Daragon. 


208  v 


SESIÓN    MÍL    MA    21 


Se  reunió  el  parlamento  por  mañana  y  larde  para  Iralar  del 
poder  que  debía  otorgarse  á  los  embajadores  que  pasasen  á  Cas- 
pe  para  asistir  á  la  proclamación  del  futuro  rey ,  y  a  los  encar- 
gados de  ir  á  poner  en  paz  á  los  competidores  que  quedasen  de- 
sairados; pero  nada  pudo  resolverse. 


SESIOX    DEL    DIA    22. 


lomó  desde  luego  la  palabra  el  obispo  de  Gerona  ,   y  dijo  en 
substancia  lo  que  manifiesta  el  acta  con  estas  palabras: 


Y  uní.  S»4. 


Ton».  21. 
rol.  1833.       Hujusmodi  parlamentnm  fuit   mutatum  in    hac   civitate 

Dertuse  eo  quia  parlamenta  regnorum  Aragonum  et  Valentie 
debebant  mutari  prout  mutata  fuerunt  in  coníinibus  reg- 
norum juxta  dictam  civitatem  erat  enim  necessarium  tune 
quod  dicta  parlamenta  essent  ex  quo  comode  in  uno  loco 
congregari  non  poterant  saltim  congregata  in  locis  seu 
civitatibus    convicinis  nam    tune    liabebant   concordare  de 


269  ) 
ómnibus  preparatoriis  necessariis  ad  cognitionem  declara- 
tionem  illius  qui  per  justitiam  est  noster  verus  rex  et  do- 
minus  :  et  quia  per  Dei  gratiam  omnia  predicta  fuerunt 
feliciter  concordata  et  expedita  et  negotium  dicte  succes- 
sionis  est  commissum  novem  personis  que  jam  erunt  din 
est  congrégate  in  castro  ville  de  Casp  secundum  quod  ap- 
paret  in  processu  et  per  Dei  gratiam  sunt  in  puncto  brevi- 
ter  publicandi  nostrum  verum  regem  et  principem  justitia 
mediante  et  parlamenta  predictorum  regnorum  Aragonum 
et  Valentie  supradictis  expeditis  transmutata  fuerunt  a 
dictis  locis  convicinis  dicte  civitatis  Dertuse  ad  alia  loca 
interiora  dictorum  regnorum  et  per  consequens  cessant 
cause  propter  quas  hujusmodi  parlamentum  fuit  mutatum 
ad  hanc  civitatem  Dertuse:  attendens  etiam  quod  necessa- 
rio  dictum  parlamentum  habet  providere  multis  necessita- 
tibus  imminentibus  principatui  Cathalonie  quibus  non  ita 
de  contra  provideri  potest  existendo  in  dicta  civitate  Der- 
tuse que  sita  est  in  extremis  dicti  principatus :  ideo  dic- 
tum parlamentum  per  actum  solemnem  parlamenti  proro- 
gabat  et  continuabat  idem  parlamentum  ad  diem  crastinam 
et  nunc  pro  tune  sic  continué  de  die  in  diem  usque  ad 
diem  martis  intermissive  próximo  venientis  qua  conputabitur 
quinta  mensis  julii  proxime  instantis :  et  illud  utique  par- 
lamentum a  dicta  die  martis  se  mutabat  continuabat  et  pro- 
rogabat  ad  vicessimam  diem  dicti  mensis  julii  in  villa  Mon- 
tisalbi  que  satis  est  in  medio  vel  circa  dicti  principatu* 
ronstituta. 


(  ¿7<J  ) 

Sobre  la  mencionada  prorogacion  ge  adoptó  también   por   el 
parlamento  el  siguiente  acuerdo: 


\ijiii.  395. 


Tom.  21. 
fol.  1837.        Primo  que  cascu  del  dit  parlament  ans  que  entre  en  la 

dita  vila  jur  et  l'erm  la  treua  voluntaria  o  seguritat  per  lo 
parlament  stant  en  Barchinona  ordenada  segons  forma  de 
aquella  duradora  en  tota  la  dita  vila  et  quatre  leguas  en- 
torn  de  aquella  duradora  en  tant  com  lo  dit  parlament  se 
tendrá  et  XV  dies  apres  que  sera  finat  o  mudat. — ítem 
ordona  per  cumuna  seguritat  lo  dit  parlament  que  tot  hom 
de  qualsevol  condicio  o  stament  sia  qui  volra  entrar  en  la 
dita  vila  ab  armes  offensives  en  special  lances  et  spases  que 
aquelles  hagen  a  deposar  en  poder  de  les  guardes  deis  por- 
táis :  e  apres  quant  los  portadors  de  les  dites  armes  serán 
en  las  posades  quels  sien  liurades  per  eo  que  les  tinguen 
en  lurs  posades  sens  portar  aqueües  per  la  dita  vila  sino  en 
cas  que  deguen  partir  per  anar  en  altra  part  :  empero  at- 
tenent  que  moltes  notables  persones  del  dit  parlament  son 
per  partir  de  la  present  ciutat  et  la  dita  treua  sta  en  sa 
Torga  et  valor  ordona  lo  dit  parlament  que  sien  restituides 
les  armes  qui  son  en  poder  de  les  persones  a  acó  ordona- 
dos  a  cascu  qui  recobrar  les  volra. 


(  m  ) 

l'or  último  ,  en  esta  sesión  se  leyó  lu  caria  y  fueron  adoptado» 
los  acuerdos  que  dicen  como  sigue  : 


Mam.  «««. 


Tom.  21. 

Ais  molt  reverents  pares  en  Crist  et  honorables  senyors  ,uL  1(W8. 
les  non  persones  deputades  a  fer  la  investigacio  publicado 
et  manifestacio  daquel  qui  justicia  mijangant  es  nostre  ver  rev 
princep  et  senyor  residents  en  lo  castell  de  Casp. — Molt 
reverents  pares  en  Christ  et  honorables  senyors:  nosaltres 
instats  pregats  et  requests  per  vosaltres  que  segons  forma 
deis  capitols  deis  preparatoris  de  la  justicia  de  la  succes- 
sio  de  la  corona  reyal  Darago  concordats  fermats  et  jurats 
en  la  vila  de  Alcanyic,  trametessem  tota  triga  foragitada 
les  persones  trametedores  per  aquest  parlament  en  aqueixa 
vila  de  Casp  per  hoyr  la  benaventurada  publicacio  de  nos- 
tre verdader  rey  et  senyor  per  vosaltres  justicia  mijangant 
faedora:  per  vostra  consolacio  et  plaer  vos  certifficam  que 
per  hoyr  la  dita  benaventurada  publicacio  vos  trametcm 
los  reverents  pares  en  Christ  mossen  Galceran  Durgell  et 
mossen  de  Barchinona  bisbes  lo  molt  noble  et  gran  baro 
don  Johan  comte  de  Cardona  et  los  honorables  mossen  de 
Bages  cavaller  mossen  Johan  Dezpla  doctor  en  leys  de  Bar- 
chinona  et  en  Pere  Grimau  de  la  vila  de  Perpenya  sindichs. 
Placía  a  nostre  Senyor  Deus  en  la  infinida  clemencia  del 
qual  reposen  nostrcs  penses  daqucst  tan  alt  mistcri  que axi 
com  havem  singular  confiancia  nos  sia  manifestat  publicat 


(  272  ) 
per  vosaltres  aquel  qui  es  per  justicia  nostre  verclader  rey 
princep  et  senyor  per  lo  qual  tots  los  regnes  et  terres  al 
ceptre  real  subjectes  reporten  tranquilitat  et  repos.  E  tin- 
gaus  molt  reverente  pares  en  Christ  et  honorables  senyors 
Lesperit  sant  en  sa  guarda.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  se- 
gell  del  reverent  bisbe  de  Gerona  a  vint  y  dos  de  juny  del 
any  mil  CCCC  et  dotze.— Lo  parlament  general  del  prin- 
cipal de  Cathalunya  a  vostra  honor  apparellal 


%*BM       S«K 


Tom.  21. 

rol.  1843.        Primo  que  los  reverents  pares  en  Christ  en  Galcetau  dé 

Urgell  en  Francesch  de  Bárchinona  bisbes  lo  molt  gran  bar** 
don  Julián  comte  de  Cardona  et  los  molt  honorables  mos- 
sen  Ramón  de  Bages  cavaller  mossen  Johan  üezpla  de 
Bárchinona  e  en  Perc  Grimau  de  Pcrpcnya  sindichs  elets 
en  oir  la  publicaciu  daquel  qui  es  nostre  verdader  rey  et 
^enyor  fahedora  per  justicia  en  lo  castell  o  vila  de  Casp 
per  les  reverents  et  molt  honorables  nou  persones  a  la 
dita  investigado  noscio  et  publicaciu  eletes  en  nenguna  for- 
ma prestament  deis  capitols  deis  preparatoris  lermats  et 
jurats  en  la  vila  de  Alcayg  pertesquen  per  anar  al  dit  cas- 
tell o  vila  de  Casp  per  hoir  la  dita  publicacio  si  plaura  a 
nostre  Senyor  Deus  benaventuradament  fahedora  la  tjüal 
publicacio  feta  bajen  per  letra  et  persona  certa  intimar  de 
continent  al  dit  parlament. — Ordona  encara  lo  dit  parla- 
ment falientu*'  ara  per  lavors  acto   solérrine    de    parlament 


l>73  ) 
les  dites  sis  persones  et¡  lo  reverent  pare  en  Clinsl...  Ka- 
mon  Batle  de  Gerona  mossen  Narcis  Astruc  ardiacha  major 
de  Saragoca  lo  molt  noble  mossen  Guillem  de  Moneada  et 
honorable  mossen  Berengucr  Dolms  cavallers  en  Francesch 
Sent  Celoni  de  Gerona  et  misser  Gondissalbo  Garidell  de 
Tortosa  sindichs  ensemps  ab  els  vajen  al  pus  prest  que 
poran  intimar  la  dita  publicado  et  fer  reverencia  en  nom 
del  dit  parlament  a  aquel  qui  sera  declarat  per  justicia 
esser  nostre  verdader  rey  et  senyor  recomanantli  lo  princi- 
pal et  lo  dit  parlament  et  los  singulars  de  aquell  ab  aque- 
llos pus  propries  et  pertinents  paraules  que  a  ells  sera  vist 
fahedor  no  entremetentse  de  altres  affers  si  donchs  per 
part  del  parlament  nols  ere  manat  o  donat  carrech  :  le- 
váis tots  altres  poders  donats  a  les  dues  sisenes  continua- 
des  en  lo  proces  del  parlament  en  poder  del  dit  parlament. 
— Los  quals  tots  embaxadors  solamcnt  puxen  aturar  deu 
jorns  ab  lo  dit  senyor  rey:  si  mes  lii  aturaven  que  stiguen 
a  lur  despens  fahentlos  comte  de  la  tornada  al  parlamenl 
hon  que  sebre, 


tum.   »»*. 


loin.  11 

Sobre  la  dicepcio  moguda  en  lo  parlament  sobre  lo  XIII  rol  184». 
capítol  o  tots  altres  capitols  tocants  interrogants  de  privi- 
legis  et   libertáis  si  les  nou   persones  en   virtul  de  alguns 
'  apitols  en  Alcaniz  volricn  procebir  apres  la  declarado  el 
publicacio  daquell  qui  es  nostF<    rey  el  senyoi   es  stal  con- 


(  274  ) 
cordal  per  lo  dit  parlament  que  en  cas  que  les  dites  nou 
persones  no  volguessen  cessar  de  procehir  en  los  dits  actes 
per  los  prechs  et  instancia  del  parlament  que  ara  per  la- 
vors  sia  comes  et  donat  poder  que  vistes  les  fermes  poders 
et  juraments  per  lo  dit  parlament  et  per  les  XX1I1I  per- 
sones fets  o  donats  facen  en  nom  del  dit  parlament  aque- 
lles  requestes  desentiments  et  protestacions  a  les  dites  nou 
persones  que  ells  conexeran  et  acordaran  que  mijancant 
justicia  se  dejen  fer  sens  tota  dilacio  o  excepcio :  e  aci  fer 
consellar  e  complir  encarrega  lo  dit  parlament  la  concien- 
cia deis  dits  reverents  abbats  e  dago  fa  lo  dit  parlament 
acte  solemne  de  parlament  en  plena  concordia. 


SESIÓN    DEL    DÍA    23. 


Se  abrió  con  la  lectura  de  la  carta  que  sigue: 


Viim.  399. 


»i.i854.  Ais  molt  reverents  egregis  nobles  et  honorables  senyors 
lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  justat 
en  Tortosa.— Molt  reverents  egregis  nobles  et  honorables 
senyors  lo  honorable  en  Guillem  Oliver  ciutada  de  Bar- 
chinona  un  deis  missatgers  trameses  per  nosaltres  senyors  en 


('  *7o  ; 
io  regne  de  Sicilia  et  en  Macia  Just  qui  passa  per  scriba 
ab  los  dits  missatgers  son  ara  retornáis  de  la  dita  missat- 
geria  et  ha  aportades  lo  dit  en  Guillem  Oliver  letres  quis 
drecen  a  vosaltres:  senyors  et  altres  letres  quis  drecen  a  no- 
saltres  les  quals  legides  et  hoides  havem  vist  que  en  aque- 
lles  son  contengudcs  diverses  coses  del  dit  regne  qui  son 
de  molt  gran  qualer  et  qui  toquen  molt de  la  real  co- 
rona Darago:  per  les  quals  coses  lo  dit  Guillem  ha  carreen 
de  anar  a  vosaltres  senyors  ab  lo  dit  scriva  per  explicarvos 
les  dites  coses  axi  com  nos  par  esser  be  necessari:  et  lo  dit 
en  Guillem  Oliver  resposnos  que  jatsia  lo  temps  dins  lo 
qual  se  deija  fer  la  dita  ambaxada  sia  passat  et  expirat 
empero  encara  per  la  honor  et  be  avenir  del  principat  de 
Cathalunya  ell  era  prest  de  anar  aqui  ab  lo  dit  scriva  et 
complir  co  que  ha  pres  carrech:  mas  que  era  ver  que  ara 
en  sa  tornada  ell  et  lo  dit  scriva  eren  venguts  ab  las  ga- 
leres  deis  venicians  de  la  ciutat  de  Macina  tro  en  Mallor- 
ques  et  que  li  havia  costat  de  nolit  cent  et  vint  ducats  deis 
quals  pres  cambi  pagador  per  ell  en  Barchinona:  et  mes 
avant  li  costa  lo  nolit  de  la  ñau  ab  que  es  passat  de  Ma- 
Ilorques  tro  aci  XXX  florins  Darago:  et  axi  que  nosaltres 
li  deguessem  pagar  aqüestes  quantitats  et  mes  avant  de- 
guessem  pagar  a  ell  et  al  dit  scriba  de  tot  lo  temps  que 
han  servit  tro  a  huy  ultra  los  sis  mesos  de  la  missatgeria  et 
axi  mateix  los  haguessem  acorrer  per  la  añada  que  fan  a 
vosaltres  senyors  car  no  cntenia  que  ell  ne  lo  dit  scriva 
deguessen  treballar  en  aquestos  aflers  a  lur  cost  et  messio. 
Sobre  les  quals  coses  responguem  que  nosaltres  no  haviam 
poder  de  fer  aqüestes  pagues  car  acó  era  cosa  qui  se  sguar- 
dave  I<m  a  vosaltres  senyors  et  que  per  acó  no  stigues  de. 


(  276  ) 
Qiiar  ab  lo  dit  scríba  car  sens  falla  vosaltres  lu  auriets  de- 
güt  sguart  et  que  aquesta  ne  era  riostra  intencio  com  de 
cosa  justa  et  rahonabla.  Perqué  senyors  per  tal  que  siats 
avisats  en  qual  manera  lo  dit  en  Guillen)  Oliver  va  aqui  a 
vosaltres  ab  lo  dit  scriva  et  sapiats  nostra  intencio  de  tots 
aquestos  affers  vos  havem  volgut  scriure  la  present  reme- 
tent  tots  los  dits  affers  a  relacio  del  dit  en  Guillem  Oliver, 
E  sia  molt  reverents  egregis  nobles  et  honorables  senyors 
Lesperit  sant  en  vostra  guarda.  Scrite  en  Barchinona  a  vint 
et  cinch  dies  de  juny  del  any  mil  quatrecents  et  dotze. — 
Los  deputats  del  general  de  Gathalunya  et  les  sis  persones 
a  ells  adjunctes  a  vostre  servey  et  honor  apparellats. 


Se  trató  después  de  los  honorarios  que  debían  satisfacerse  á  di- 
chos embajadores  ,  Oliver  y  Just. 


SESIÓN    DEL    DÍA    25 


Fué  leida  en  ella  la  siguiente  carta: 


\  II  m.    lOlk 


Fol.  1858.        Ais  reverents  nobles  honorables  el  molt  cars  amichs  los 
del  parlament  de  Gathalunya.— -Reverents  noble*  et   hono- 


(  á77  ) 

íables  el  molt  cars  amichs:  de  vostra  gran  saviesa  havem 
reebuda  una  letra  contenent  en  aquella  alguna  favor  de 
mossen  Francesch  de  Vílamari :  a  queus  responem  que  per 
amor  et  contemplacio  de  les  vostres  grans  savieses  nos  ha- 
vem alleujat  aquell  segons  vos  deu  haver  recitat  lonral  et 
amat  mossen  Dalmau  Cacirera  e  que  ha  aconseguit  assats 
gran  favor:  perqueus  pregam  que  deis  ais  quens  fets  a  sa- 
ber en  la  dita  vostra  letra  nos  hajats  a  present  perscusat. 
E  confiats  de  nos  perqué  nosaltres  hi  farem  mes  que  per- 
sones qui  visquen:  pregantsvos  molt  affectuosament  que  nos- 
tra  justicia  quins  es  stada  tant  retardada  miganeant  vostra 
diligencia  prestament  sia  divulgada.  Dada  en  Balaguer  sots 
nostre  segell  secret  a  vint  de  juny  del  any  mil  et  cuatre 
cents  et  dotze. — Jacme  Darago. — Jayme. 


Tratóse  además  de  algunos  bandos  de  Cataluña  ,  do  ciertas 
cantidades  que  se  reclamaban  al  parlamento,  y  de  los  negocios 
de  Sicilia. 


SESIÓN    1>EF.    DÍA    27. 


Reunióse  el  parlamento  ;  pero  el  acia  de  este  dia  eslá  muli 
Jada  en  el  proceso  ,  y  no  puede  saberse  en  qué  se  ocupó  la  se 
sion. 


(  278  ) 


SESIÓN    DEL    HI A    28. 


Después  de  haberse  dado  audiencia  á  Guillermo  Gavella,  éin- 
bajador  que  habia  llegado  de  Sicilia  ,  y  de  haberse  presentado 
el  gobernador  de  Cataluña  para  protestar  contra  la  traslación 
del  parlamento  á  la  villa  de  Montblanch  ;  se  dio  cuenta  de  la 
carta  que  sigue : 


Nú  ni.    401. 


Tom.  21. 

fol.  1896.        Ais  molt  reverends  egregis  nobles  el  honorables  senyors 

lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya. — Molt 
reverends  egregis  nobles  et  honorables  senyors:  per  vostra 
gran  alegria  et  consolacio  vos  certificam  que  huy  per  lo 
mati  en  aquesta  hora  per  gracia  de  nostre  Senyor  Deu  et 
a  lahor  sua  havem  per  justicia  publicat  et  manifestat  ab 
gran  solempnitat  lo  molt  alt  excellent  princep  et  senyor 
lo  senyor  don  Ferrando  infant  de  Castella  esser  verdader 
rey  Darago  et  a  ell  axi  com  a  verdader  rey  et  senyor 
deure  esser  fet  et  prestat  per  tots  los  sotsmesos  a  la  real 
corona  Darago  lo  deute  de  fealtat.  E  placiaus  senyors  ab 
professons  oracions  et  altres  devotes  et  piadoses  obres  re- 
tre  gracies  a  nostre  Senyor  Deu  de  la  gran  et  inextimable 
gracie  que  ha  feta  et  la  a  tots  los  regnes  et  terres  sotsme- 
sos a   la  dita  real   corona:  al  qual  placía  conservar  et  pros- 


I  á79  j 
perar  lo  dit  molt  alt  senyor  rey  benaventuradament  per 
molts  anys  a  servey  seu  et  a  profit  et  a  bon  stament  de 
la  cosa  publica  de  tots  sos  regnes  et  terres.  Scrita  en  lo 
eastell  de  Casp  sots  lo  segell  del  molt  reverent  senyor  ar- 
chabisbe  de  Terragona  hora  de  tercia  a  XXVIII  de  juny 
lany  mil  quatrecents  et  dotze. — Les  non  persones  deputa- 
des  a  investigar  et  publicar  noslre  rey  et  senyor  per  justi- 
cia apparellades  a  vostra  honor. — Per  aquesta  raho  molt 
reverents  egregis  nobles  et  honorables  senyors  enviam  a 
vosaltres  lo  honorable  mossen  Melchiorde  Gualbes  qui  acous 
dirá  pus  stes. 


Sobre  el  contenido  de  cuya  carta  se  espresa  luego  el  acta   en 
estos  términos: 


^ji asi.    ¿O?. 


Tom.  21. 
Qua  quidem   litera  lecta  et  audita  nedum  semel  immo  fo1- 1898- 

etiam  bis  fuit  vocata  magna  letitia  inter  omnes  ibidem  pre- 
sentes de  tanta  gratia  in  dicta  litera  contenta  reddentes 
unusquisque  inhibí  presens  laudes  ubérrimas  altissimo  Crea- 
tori  cui  placuit  sua  infinita  clementia  plcbem  suam  benig- 
nissime  visitare. — Et  incontinenti  reverendusepiscopus  Ge- 
runde  de  ordinatione  dicti  parlamenti  super  modo  publi- 
candi  dominum  regem  et  an  fuerit  publicatum  per  omnes 
novem  personas  in  concordia  vel  ne  verbo  interrogavit  dic- 


(  280  ) 
tum  bo-norabilem  Melclnorem  de  Gualbes; — Quiquidcm  ho- 
norabilis  Melchior  de  Gualbis  verbo  iecit  rclationem  de 
cerimoniis  factis  per  dictas  novem  personas  valde  lionorifice 
órnate  et  ordinate  in  publicatione  dicti  domini  regis  pre- 
missis  missa  sermone  et  alus  verbis  dicto  negotio  publica- 
tionis:  dccentibns  et  habilibus.  Et  quod  omnes  dicte  novem 
persone  in  magna  et  jocunda  concordia  publicarunt  primo 
ad  partem  die  sabbati  proxime  pretérita  dictum  dominum 
regem  et  de  illa  publicatione  fecerant  fieri  pubhcum  ins- 
trumentum  vocato  ipso  et  quibusdam  alus  pro  testibus:  quam 
publicationem  mandarunt  et  medio  juramento  dictos  testes 
astrinxerunt  quod  nemini  publicarent  doñee  per  ipsos  no- 
vem cerimoniose  justa  eorum  ordinationem  notifficaretur 
ómnibus  regnis  et  terris  patule  et  coram  omni  populo  prout 
l'uit  notifficatum  et  intimatum  die  presentí  cum  tanta  jo- 
cunditate  fraternitate  et  letitia  quibus  dici  posset. — Et  tune 
dictus  reverendus  dominus  episcopus  Gerundc  ordinatione 
parlamenti  illis  melioribus  verbis  quo  potuit  dixit  dicto  ho- 
norabili  Melchiori  de  Gualbis  quod  bene  venisset  cum  tan- 
ta bona  nova  sive  novella  tantc  gratie  die  presentí  divúl- 
gate. Et  quod  contemplatione  laborum  per  eum  susten- 
torum  in  portando  dictam  magne  jocunditatis  et  letitie 
novam  seu  domini  regis  publicationem  haberet  se  tahter 
versus  ipsum  quod  babebitur  respectus  debitus  pro  satis- 
faciendo suos  labores  quod  contentabitur  rationabiüter  con- 
sideraos ómnibus  supradictis. — Et  continuo  jussit  ipsam 
literam  in  processu  parlamenti  inserí  et  continúan  de  tra- 
ditione  et  presentatione  ejusdem  per  dictum  honorabilem 
Melchiorem  de  Gualbis  facta  si  opus  fuerit  et  inde  per  dic- 
tum parlamenlum  seu   quemeumque  singularem  ipsius  aut 


(  281  ) 
alium  quemlibet  fuerit  requisitum  íieri  et  tradi  unum  et 
plura  publicum  scu  publica  instrumenta. — Et  nichilominus 
dictum  parlamentum  mandavit  omnes  literas  fieri  et  expe- 
diri  intimatorias  predictorum  prelatis  capitulis  universita- 
tibus  collegiis  et  personis  infrascriptis. — Et  hiis  peractis 
recedentes  a  dicta  domo  capituli  magnam  letitiam  demos- 
trando et  reddentes  gratias  altissimo  Creatori  decantando 
Te  Deum  laudamus  quasi  omnes  de  dicto  parlamento  ac- 
cesserunt  ad  ecclesiam  et  inibi  porrexerunt  et  profunde- 
runt  plurimas  orationes  ad  dominum  nostrum  Jesum  Chris- 
tum  qui  sua  infinita  clementia  nobis  usque  nunc  acefalis 
caput  imponere  est  dignatus  quo  corpus  misticum  regno- 
rum  et  terrarum  suarum  regatur  et  gubernetur  servitio 
suo  sancto  per  témpora  longiora. 


Fué  después  leida  en  la  misma  sesión  la  otra  carta  que  sigue: 


Y» ni.  403. 


..  ,  Tom.  21. 

Al  molt  reverend  pare  en  Chnst  lo  bisbe  de  Vich. —  fol.  1901. 

Molt  reverent  pare  en  Christ:  a  Deus  tot  poderos  qui  per 
sa  infinida  clemencia  lo  temps  en  que  erem  posats  tem- 
pestuos  et  obscur  ha  reposat  et  conduit  en  claredat  mani- 
festa  donam  gracies  et  bendicions.  Ja  sabets  com  apres  la 
dolorosa  mort  del  molt  excellent  senyor  en  Marti  rey  Do- 
tomo  III.  21 


(  -289  ) 
rago  de  gloriosa  memoria  los  regnes  et  tenes  subjectes  a 
la  corona  real  Darago  destituhits  de  indubitat  rey  et  se- 
nyor ab  quantes  perplexitats  inconvenients  sinistres  et  pe- 
rills  han  treballat  en  saber  et  conexer  aquell  qui  es  jus- 
ticia mijancant  de  tots  rey  princep  et  senyor:  e  creem  rio 
ignorets  la  miraculosa  concordia  de  la  eleccio  de  les  nou 
persones  de  gran  dignitat  profunditat  de  sciencia  auctoritat 
et  devocio  singular  en  que  per  operacio  divinal  som  ven- 
guts  les  quals  per  justicia  segons  Deus  et  lurs  bones  cons- 
ciencies  coneguessen  et  publicassen  nostre  verdader  rey 
princep  et  senyor:  don  ses  seguit  que  oits  per  aquelles  a 
pie  tots  los  competidors  de  la  dita  real  corona  ab  gran 
auctoritat  justicia  et  puritat  en  tots  lurs  drets  segons  la  ar- 
duitat  de  tan  alt  misteri  requiria  per  laor  et  gloria  del  so- 
biran  Rey  deis  reys  font  de  veritat  et  justicia  les  dites  nou 
persones  vuy  set  hores  passat  mig  jorn  nos  han  intimada 
per  lur  letra  scrita  en  lo  castell  de  Casp  lo  dia  present  hora 
de  tercia  la  benaventurada  publicacio  que  han  feta  per  jus- 
ticia del  molt  excellent  princep  et  senyor  don  Ferrando  in- 
fant  de  Castella  qui  es  nostre  verdader  rey  et  senyor.  O  pu- 
blicacio de  gran  fidelitat  longament  desijada  :  o  intimacio 
de  trascendent  alegria  et  consolacio  :  o  repos  singular  de  la 
cosa  publica:  o  salut  de  fedelitat  et  naturalesa:  lengues  ni 
scriptura  no  basten  a  manifestar  tanta  gracia  reebuda:  la 
qual  molt  reverend  pare  en  Christ  axi  com  a  membre  na- 
tural de  la  dita  cosa  publica  vos  intimam  et  nottifficam 
pregantvos  cordialment  que  decontinent  com  la  present  le- 
tra de  inestimable  jocunditat  vos  sera  presentada  recorrent 
per  devotes  oracions  al  sobiran  Rey  del  cel  facats  celebrar 
per  aqueixa  ciutat  festa  per  tres  dies  continuus  ab   grans 


(  283  ) 
et  solempnes  professons  et  de  nits  grans  alimares  etc.  to- 
caments  de  senys  et  altres  coses  denotants  plenitut  de  gran 
alegría.  E  tingaus  molt  reverent  pare  en  Christ  Lesperit  sant 
en  sa  guarda.  Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  del  reverent 
bisbe  de  Gerona  a  XXVIII  dies  de  juny  del  any  mil  etqua- 
trecents  et  dotze. — Lo  parlament  general  del  principal  de 
Cathalunya  a  vostra  honor  apparellat. 


En  los  mismos  términos  se  escribió  también  á  los  demás  pre- 
lados ,  nobles  v  universidades  de  Cataluña. 


SESIÓN    DEL    DI  A    29. 


Se  recibió  y  se  dio  cuenta  de  la  siguiente  carta : 


Wibii.  404. 


Ais  molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors  los  del  rol.  1911. 
parlament  general  del  principat  de  Catalunya  ajustat  en 
Tortosa. — Molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors:  a 
vostres  paternitats  nobleses  et  honorables  saviesas  notiffi- 
cam  com  aprcs  partim  de  vosaltres  continuant  nostre  cami 
ab  petites  jornades  per  go  quel  senyor  comte  de  Cardona 
fos  attes  et  que  ab  ell  ensemps  tots  entrassem  en  aquesta 


;  2*4  ) 
>ila  de  Casp  ses  seguit  que  disabte  peí  lo  mati  prop  pas- 
sat  fom  en  la  vila  de  Maella  ab  intencio  que  aqui  speras- 
sem  lo  dit  senyor  córate  tro  fos  vengut  o  fossem  certifficats 
dell  que  no  podia  venir:  mas  informats  certament  que  la 
publicacio  de  aquell  qui  es  nostre  rey  et  senyor  se  faria  huv 
tlimarts  et  pensant  quel  temps  era  tant  curt  que  si  mes 
laguiassem  no  haguerem  temps  a  exequir  les  coses  en  les 
instruccions  et  memorials  per  vosaltres  a  nos  liurats  conten- 
gudes:  deliberam  quel  digmenge  per  lo  mati  entrassem  en 
esta  vila.  Et  apres  lo  depres  diñar  fom  ab  les  nou  per- 
sones et  presentaneos  la  letra  de  creenca  et  per  nosaltres 
premeses  degudes  salutacions  et  scusada  la  tarda  del  se- 
nyor comte  de  Cardona  los  explicam  cora  aqueix  parlament 
trametia  nosaltres  per  hoir  la  declaracio  ab  la  ajuda  de 
Deu  per  ells  per  justicia  et  concordablament  fehedora  e 
que  tal  era  vostra  speranga  attesa  lur  gran  saviesa  sciencia 
et  consciencia  et  gran  fama:  e  per  qo  com  vosaltres  voliets 
saber  si  ells  havien  haguda  alguna  impressio  ne  temor  e  si 
franchament  quiscuns  podien  dir  lur  oppinio  de  part  vos- 
tra los  pregarem  que  dac,o  nos  volguessen  certifficar  si  ells 
tots  serien  concordants  en  una  oppinio  sobre  la  dita  pu- 
blicacio. E  feta  la  dita  proposicio  et  explicacio  appartant- 
se  un  poch  nos  respongueren  que  ells  havien  gran  plaer 
de  nostra  venguda  car  ells  entenicn  a  publicar  huy  que 
es  dimars  et  axi  que  nostra  venguda  era  stada  ben  ne- 
cessaria  et  que  stava  en  veritat  que  ells  tots  temps  eren 
stats  quitis  et  sens  tota  por  de  impressio  en  lurs  franchs  et 
deliures  coratges  et  que  segons  Deu  et  justicia  ells  publi- 
carien  qui  es  verdader  rey  et  senyor  e  tots  serien  en  una 
oppinio.  Nols  era  licit  explícame  mes  tro  a  la  jornada  ques 


(  283  ) 
furia  la  dita  publicacio  et  que  lavors  lio  poriem  veure  et  sa- 
ber: et  que  speraven  eu  nostre  Senyor  que  iria  en  tal  ma- 
nera que  seria  plaent  a  Deu  et  profitosa  a  tots  los  pobles 
sotsmesos  a  la  corona  real  Darago  et  tots  ne  serien  ben 
contents.  E  apres  hauda  aquesta  resposta  appartaranos  ab 
los  tres  de  Cathalunya  et  donamlos  la  letra  de  crehenca 
que  vosaltrcs  senyors  los  trametiets:  et  expücamlos  com  en 
lo  tretze  capítol  deis  capitols  fermats  en  Alcanyic  se  conte- 
nte que  ells  haguessen  carrech  de  fer  jurar  privilegis  líber— 
tats  et  altres  coses  expedients  al  ben  de  la  cosa  publica  e 
com  aquel  acte  fos  comu  de  tota  la  condicio  militar  et 
en  les  nou  persones  noy  hagues  algún  de  lur  condicio:  per 
co  paria  a  nosaltres  fos  rahonablement  que  ells  plagues  no 
sentrametessen  daco  et  si  entremetre  sen  voüen  que  era  in- 
tencio  vostra  que  alguns  de  la  dita  condicio  militar  fossen 
elets  qui  ab  ells  ensemps  hi  entenguessen.  La  lur  resposta 
molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors  fon  que  durant 
lo  temps  de  la  conexenca  daquell  qui  es  nostre  vertader  rey 
et  senyor  ells  stats  eran  occupats  per  aquella  que  no  havien 
pogut  entendre  en  altre  et  per  conseguent  en  les  coses  con- 
tengudes  en  lo  dit  XIII  capítol  no  havien  res  procehit  ni 
entenien  daci  avant  procehir  ne  entendrer  car  feta  aquesta 
benaventurada  publicacio  tot  lur  poder  era  extinct.  Per- 
qué veents  lur  clara  intencio  et  resposta  no  curam  pre- 
sentar la  letra  qui  sobre  acó  se  drecava  a  tots  los  nou  ne 
parlar  ab  los  restants  deis  dits  nou.  Apres  senyors  nobles 
et  honorables  ses  seguit  que  huy  dada  de  la  present  bou 
mati  les  dites  nou  persones  acompanyades  de  molts  portea 
t't  molta  gent  darmcs  ab  grans  ccrimonies  et  fort  honora- 
blamenl  son  devallaren  del  castell  ct  montaren  en  un  gran 


(  286  ) 
cadal'al  quells  hagueren  paral  be  el  solempnement  empa- 
liat  et  aquí  hagueren  parat  un  solempne  altar  en  lo  qual 
lo  senyor  bisbe  Doscha  revestit  solempnament  et  pontiffical 
dix  missa  cantada  et  apres  sermona  lo  honorable  religios 
mestre  Vicent  Ferrer  et  en  lo  dit  sermo  publica  per  nostre 
verdader  rey  et  senyor  lo  molt  alt  senyor  infant  de  Caste- 
lla  e  legi  una  carta  la  qual  es  subsignada  de  la  ma  propria 
de  cascuna  de  les  dites  nou  persones  et  segellada  ab  lurs 
segells  pendents  et  subscripta  de  ma  de  VI  notaris  qui  son 
entrevenguts  en  lurs  afers  la  qual  contenia  la  dita  publi- 
cado: et  decontinent  fon  cantat  alta  veu  Te  Deum  lauda- 
mus  et  dites  moltes  et  diverses  oracions  apropriades  al  dit 
fet  tocades  campanes  sonades  trompes  et  altres  diverses  ins- 
truments  et  fon  alsada  una  gran  bandera  real  et  apres  mol- 
tes  altres  et  muntades  ab  gran  solempnitat  en  la  sumitat 
del  castell  et  sobre  la  sglesia  et  torres  del  mur  foren  des- 
parades  bombardes  et  fetes  moltes  et  diverses  altres  so- 
lempnitats:  e  durant  los  dits  actes  loscapitans  staven  en  la 
placa  ben  amarinats  ab  tota  lur  gent  e  los  muís  be  stablits. 
Ab  totes  aqüestes  solempnitats  et  moltes  altres  les  quals 
vostres  paternitats  nobles  et  honorables  savieses  sabrán  pus 
^pecificadament  per  avant  fon  publicat  quel  dit  senyor  es 
nostre  verdader  rey  et  senyor  et  que  aquell  erem  tengub 
de  nostra  feeltat  et  respondreli  de  tots  drets  et  subjeccions 
de  que  som  tenguts  a  nostre  verdader  rey  et  senyor:  placia 
a  aquell  qui  viu  et  regne  eternalment  lo  faca  regir  et  go- 
\ernarental  guisa  que  per  son  benaventurat  regiment  me- 
rescha  viure  et  regnar  longament  a  creximent  et  honor  et 
alxalcament  de  la  corona  real  Darago  et  a  profit  et  augmen- 
tado deis  pobles  que   comenats  li  son.  Et  per  tal  molt  re- 


(  28Í  ) 

\erents  nobles  el  honorables  senyors  cum  aquest  acte  es 
ronvemional  et  de  tan  gran  auctoritat  e  majorment  com  a 
\osaltres  ha  plagut  de  donar  carreen  a  nosaltres  ambaxa- 
dors  vostres  que  la  present  letra  los  sotsignada  de  nostres 
propries  mans  perqué  li  puxa  eser  dada  la  fe  deguda:  ha- 
\em  deliberat  de  no  comanar  la  present  a  correu  ans  per 
auctoritat  del  negoci  quiu  requer  havem  comanada  la  letra 
present  a  mossen  Esquerrer  per  lo  qual  vos  sera  liurada  et 
no  en  menor  espay  et  temps  que  fora  per  un  correu.  Pla- 
cía a  vostres  reverencies  nobleses  et  honorables  savieses  ct> 
que  plaent  los  sia.  Scrita  en  la  vila  de  Casp  dimarts  la 
novena  hora  a  XXVIII  de  juny  sotscrita  de  nostres  pro- 
pries mans  et  sagellada  ab  lo  segell  del  reverent  bisbe  Dur- 
gell. — Vench  lo  senyor  comte  de  Cardona  huy  hora  de  pri- 
ma ans  que  comengassen  loffici. — Ego  Galcerandus  episco- 
pus  Urgellensis. — Ego  Franciscus  episcopus  Barchinone. — 
Johan  comte  de  Cardona. — Ego  Johanes  Dezpla. — Johan 
de  Lopia  senyor  de  Bages. — Pere  Grimau. 


SESIÓN     DEL    DI  A    30. 


Se  acordó  dar  una  gratificación  de  seiscientos  florines  á  Mel- 
chor de  Gualbes,  y  otra  de  cuatrocientos  áBerenguer  Esquerrer. 
por  haber  sido  los  que  trajeron  de  Caspe  la  noticia  de  la  elec- 
ción de  don  Fernando. 


(  288 


SESIÓN    DEL    DÍA    1  ,°    DE    JULIO. 


Habiendo  comparecido  Bonanato  Pere  ,  recien  llegado  de  Cas- 
pe  ,  presentó  para  que  fuese  leida  copia  de  la  sentencia  con  que 
los  nueve  compromisarios  habían  adjudicado  la  corona  de  Ara- 
gón á  don  Fernando  de  Anlequera.  Tratóse  después  y  fué  acor- 
dado el  pago  de  algunos  sueldos  y  de  otras  cantidades  que  se 
habían  gastado  por  cuenta  del  parlamento. 


SESIÓN    DEL    DÍA    2. 


Despacháronse  primeramente  las  credenciales  para  los  emba- 
jadores que  debían  ir  á  felicitar  á  don  Fernando;  y  luego  se  dio 
cuenta  de  las  cartas  que  siguen  : 


luiit.    405. 


Tom.  21.  i        j    i 

rol.  1935.  Ais  molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors  los  del 
parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  ajustat  en 
Tortosa. — Molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors:  jaus 
havem  certifficats  de  la  gloriosa  declaracio  la  qual  diraarts 
prop  passat  fon  feta  de  nostre  verdader  rey  et  senyor  :  e 
araus  certifficam  que  ab  consell  et  deliberado  de  les  nou 


(  289  ) 
persones  et  encara  de  alguns  embaxadors  del  dit  senyor 
nos  apparellam  de  partir  daci  per  anar  a  la  ciutat  de  Ca- 
rocha la  qual  es  pus  avinent  per  sperar  nostres  compa- 
nyons  et  anar  fer  reverencia  al  dit  senyor  rey  lo  qual  se- 
gons  sentiment  que  havem  deis  seus  missatgers  qui  son  a 
Ixar  se  acosta  la  frontera  Darago  vers  aquelles  partides. 
Perqueus  placía  senyors  deliurar  et  fer  al  pus  prest  que 
puxen.  E  sia  la  sancta  Trinitat  molt  reverents  nobles  et  ho- 
norables senyors  bona  guarda  de  vosaltres.  Scrita  en  la  vila 
de  Casp  a  XXX  de  juny. — E  placieus  molt  reverents  no- 
bles et  honorables  senyors  de  fer  liurar  adaqueixs  senyors 
qui  deuen  venir  diners  per  bestraure  e  a  correus  et  altres 
coses  necessaries  et  axi  mateix  ago  quins  es  degut  de  nos- 
tre  salari  en  guisa  que  siam  agualats  ab  aqueixs  senyors 
del  temps  que  havem  stat  ans  de  lur  partida. — Los  vos- 
tres  ambaxadors  a  oir  la  publicacio  del  senyor  rey  et  fer 
reverencia  a  aquel  1  prests  a  vostra  honor. 


X'iini.    40G. 


Toril.  21 
Ais  molt  reverents  noble  et  gran  baro  et  honorables  se-  fol.  l'.)3B. 

nyors  los  embaxadors  del  principat  de  Cathalunya. — Molt 

reverents  noble  et  gran  baro  et  honorables  senyors :  vostra 

letra  havem  reebuda  scrita  en  Ca9p  a  XXX  de  juny  prop 

passat  continent  que  ab  consell  et  declaracio  de  les  uou 

persones  et  encara  de  alguns  ambaxadors  del   senyor  rc\ 

vos  apparellats  de   partir  per  anar  a  Darocha  per  go   com 


(  290  ) 

es  pus  avinenl  a  continuar  vostre  cami  al  dit  senyor  lo  qual 
segons  avets  sentiment  se  acosta  a  la  frontera  Darago:  per- 
qué deguessem  desempachar  vostres  coambaxadors:  part  acó 
queus  deguessem  trametre  diners  de  vostre  salari  segons 
lo  teraps  queus  liavem  egullats  ab  los  dits  vostres  coam- 
baxadors. A  la  qual  letra  vos  responem  que  mijancant  la 
direccio  divinal  vostres  coambaxadors  partirán  daquesta  ciu- 
tat  diluns  prop  vinent  et  faran  la  via  Dalcayig:  hauriem  per 
propri  et  aquesta  es  nostra  intencio  que  considerada  la  so- 
lemnitat  de  la  ambaxada  et  altres  deguts  sguarts  major- 
ment  que  hauriets  millor  spay  de  praticar  deis  afers  que 
en  la  dita  vila  de  Alcayc.  vos  trobassets  ensemps  et  daqui 
per  petites  jornades  compartir  vostres  aleujaments  per  ha- 
ver  millor  dreca  de  posades  de  manera  que  tots  plegats 
entrassets  et  daqui  continuassets  vostre  cami  vers  la  hon  sa- 
bréis sera  lo  dit  senyor  rey.  Tant  com  toque  lo  eguallament 
de  vostre  salari  et  els  diners  que  demanats  per  correus 
haurets  bon  recapte.  Et  tengaus  molt  reverents  nobles  et 
honorables  senyors  Lesperit  sant  en  sa  guarda.  Dada  en 
Tortosa  sots  lo  segell  del  reverent  mossenyer  labat  de  Munt- 
serrat  a  dos  dies  dejuliol  del  any  mil  quatrecents  et  dotze. 
— Lo  parlament  general  del  principat  de  Cathalunya  ap- 
parellat  a  vostra  honor. 


Por  la  tarde  del  mismo  dia  volvió  á  reunirse  el  parlamento,  y 
en  dicha  junta  se  despidieron  el  obispo  de  Gerona  y  Francisco 
de  Sanceloni ,  que  eran  otros  de  los  embajadores  destinados 
para  ir  á  felicitar  al  nuevo  rey, 


(  2ÍH  ) 


SESIO.\     DEL    DÍA    4. 


Después  de  haberse  acordado  el  pago  de  varias  cantidades,  al- 
gunas de  ellas  en  recompensa  de  los  buenos  servicios  prestados 
por  diversas  personas  durante  el  interregno,  se  dio  cuenta  de 
la  carta  que  sigue  : 


liím.  40?. 


Tom.  21. 

Ais  raolt  reverenls  nobles  e  honorables  senyors  los  di-  ,0 "  4 
putats  del  general  de  Cathalunya  et  sis  persones  a  ells  ad- 
junctes. — Molt  reverents  nobles  et  honorables  senyors :  be 
crehem  havets  a  memoria  que  entre  los  altres  motius  et 
sguarts  perqué  fon  feta  la  adju necio  de  vosaltres  sis  foren 
que  vosaltres  tots  ensemps  fahent  un  cor  et  sforc.  ab  cu- 
rosa  vigilancia  entenessets  en  haver  et  recobrar  grans  quan- 
litats  de  monedes  degudes  al  dit  general  per  raho  de  les 
compres  deis  arrendaments  de  aquell  o  per  qualsevol  al~ 
tra  raho  et  manera  et  que  ab  deguda  e  pertinent  informa- 
cio  treballassets  et  metessets  les  mans  en  moltes  inmode- 
rades  scuses  et  gracioses  et  altres  coses  tocant  interés  del 
dit  general  que  indegudament  se  eren  fetes  en  temps  passat 
segons  se  diu  per  los  deputats  et  que  per  millar  inlroduc- 
cin  et  exequrio  de  les  dites  coses  faessets  ab  gran  diligencia 


(  á92  ) 
regonexer  tots  los  temps  de  la  dita  deputacio:  e  jatsia  cre- 
íais saber  les  clites  et  altres  coses  conservades  a  utilitat 
del  dit  general  hajats  fet  vostre  dever  empero  veents  aqües- 
tes coses  axi  necessaries  et  profitoses  al  dit  general  en  les- 
patxament  de  les  quals  tota  dilacio  es  nociva  e  acó  hauraii 
molt  a  cor  per  sguart  de  les  grans  et  excessives  despeses 
que  enguany  se  son  íetes  segons  sabets  :  pregamvos  eus 
encarregam  que  ab  gran  solempnitat  continuant  vostra 
bona  diligencia  entenets  et  entendre  farets  en  recobrar  los 
dits  deutes  et  regoneiximents  de  comptes  et  informarnos 
deis  abusos  et  frivoles  gracies  axi  per  processes  et  altres 
coses  segons  dit  es  afers  com  encara  fahedors  fetes  deis 
bens  del  dit  general  ponits  et  castigats  et  punir  et  casti- 
gar fahents  tots  aquells  que  culpables  trobarets  segons  jus- 
ticia et  raho  en  tais  coses  ordonen  et  volen.  Part  acó  se- 
nyors  havem  deliberat  et  ordonat  que  per  vosaltres  en  nom 
de  aquest  parlament  de  la  benaventurada  publicacio  de 
nostre  rey  et  senyor  sien  fetes  moltes  letres  segellades  ab 
lo  segell  de  la  diputacio  quis  drecen  ais  governador  et  ju- 
rats  de  la  ciutat  de  Malorques  governador  et  jurats  de 
Menorques  governador  et  consellers  de  Eviga  fahentslos  en 
aquelles  letres  mencio  que  ells  intimen  la  dita  publicacio 
de  trancendent  jocunditat  et  repos  a  les  altres  viles  et  lochs 
de  lurs  governacio:  et  axi  mateix  ais  veguer  et  consellers 
de  castell  de  Caller  et  ais  governador  et  consellers  de  la 
vila  del  Alguer  et  daltra  part  algunes  letres  singulars  axi 
com  ais  molt  nobles  lo  comte  de  Quirra  lo  marques  Do- 
ristany  et  mossenyer  Nicholoso  Doria  et  adaltres  senyors 
memorials  queus  trametem  dins  la  present  interclusos  pa- 
raules  consolatories  et  de  gran   edificacio    de  la   sobirana 


(  293  ) 
gracia  que  nostre  Senyor  Deus  lia  per  sa  clemencia  de- 
mostrada a  tots  los  subjectes  de  la  molt  excellenl  corona 
Darago  dotada  de  tan  glorios  poderos  et  victorios  senyor 
e  semblants  letres  en  saber  ben  et  notablament  ordona- 
des  en  lati  segons  facets  se  fal  fe  a  la  senyora  reyna  et  a 
mossenyer  Bernat  de  Cabrera  prelats  barons  et  ciutats  et 
viles  reals  del  regne  de  Sicilia  les  quals  farets  drenar  ais 
embaxadors  daquest  principat  qui  son  en  lo  dit  regne  faents- 
los  saber  que  prestament  sen  tornen  car  puys  havem  rey 
et  senyor  ell  provehira  en  affers  del  dit  regne  ab  lo  ad- 
jutori  divinal  loablament  segons  se  pertany.  Per  donar 
bona  dreca  a  totes  les  letres  dessus  mencionades  havem 
ordonat  et  deliberat  que  per  vosaltres  sia  noliejat  un  bon 
laut  ben  armat  lo  patro  del  qual  haja  carrech  de  pre- 
sentar et  donar  segons  orde  li  vendrá  en  la  sa  via  les  dites 
letres  aquells  a  quis  drecen:  pregants  et  encarregants  co  es 
que  en  totes  les  coses  dessus  expressades  segons  havem  or- 
denat  et  deliberat  donets  bo  et  prest  spatxament  car  axi 
ho  requer  la  qualitat  deis  affers.  E  tingaus  molt  reverente 
nobles  et  honorables  senyors  Lesperit  sant  en  sa  guarda. 
Dada  en  Tortosa  sots  lo  segell  del  reverent  mossenyer  labat 
de  Monserrat  de  ordinacio  del  dit  parlament  a  quatredies 
de  juliol  del  any  mil  quatrecents  et  dotze. — Lo  parlament 
general  del  principat  de  Cathalunya  aparellat  a  vostra 
honor. 


(  294  ) 

Acordóse  además  comisionar  á  Galceran  de  Rosaues  para  que 
pasase  á  ver  al  conde  de  Urgel  y  procurase  consolarle  por  ha- 
ber sido  desatendidas  sus  pretensiones. 

Reunido  otra  vez  el  parlamento  por  la  tarde  de  este  mismo 
día  ,  se  acordó  el  pago  de  algunos  sueldos  y  otras  cantidades 
que  se  debían,  y  fueron,  por  último,  aprobadas  las  siguientes  : 


M'ini.    ¿O*. 


fol,  i9oo.  Instruccions  deis  ambaxadors  del  principat  de  Cathalu- 
nya  al  senyor  rey  Darago  novellament  publicat  déstinadors. 
— Primerament  los  sis  embaxadors  qui  son  en  la  ciutat  de 
Tortosa  per  los  altres  daval  scrits  elets  se  ajustaran  ab 
aquells  sis  qui  son  anats  a  Casp  en  algún  loch  cert  per  ells 
elegidor  lo  pus  breu  que  poran  et  daqui  avant  segons  la 
capacitat  deis  lochs  per  hon  han  a  passar  tots  ensemps  irán 
lo  pus  breu  que  poran  via  dreta  en  lo  loch  hon  sera  lo 
senyor  rey  :  e  si  tots  ensemps  no  poran  anar  per  la  lur 
multitut  et  incapacitat  deis  lochs  ajustarse  han  tots  en  al- 
gún loch  prop  hon  sera  lo  dit  senyor.  E  premeses  alguns 
de  lurs  familiars  per  pendre  posades  tots  ensemps  hora  de- 
cent en  lo  dit  loch  entraran  honestament  et  ordonada  se- 
gons pertany  de  tan  grans  et  tan  solempnes  ambaxadors 
et  abans  que  vagen  a  lur  posades  irán  fer  reverencia  al 
senyor  rey.  E  feta  per  tots  la  dita  reverencia  premeses  hu- 
mus recomendacions  del  principat  de  Cathalunya  lo  su- 
plicaran que  li  placia  de  assignarlos  certa  hora  per  expli- 
car lur  embaxada. — ítem  lo  dia  que  los  sera  assignat  a  pro- 


( m  ) 

posar  presentaran  la  letra  del  principal  al  dit  senyor  pre- 
mesa  per  ells  alguna  notabla  collacio  segons  semblant 
embaxada  requer  e  conclouran  en  lur  proposicio  tres  coses 
ab  les  pus  propries  et  pertinents  paraules  que  poran. — 
Primerament  com  mort  lo  molt  alt  senyor  rey  en  Marti  de 
gloriosa  memoria  los  regnes  et  terres  de  la  corona  real  Da- 
rago  romangueren  per  disposicio  divinal  sens  cert  hereter 
com  lo  dit  senyor  non  hagues  disposat  en  altra  guisa  sino 
que  dix  en  la  sua  fi  que  succehis  aquel  qui  millor  dret  hi 
hagues  attes  que  ja  en  vida  sua  sen  era  altercat  entre  di- 
versos: e  per  co  ques  pogues  investigar  et  saber  clarament 
qui  era  lo  verdader  rey  Darago  et  senyor  lur  lo  principat 
de  Cathalunya  per  sa  innada  feeltat  et  naturalesa  no  per- 
donant  a  grans  despeses  et  treballs  solicitant  tots  los  sots- 
mesos  del  sceptre  real  ab  los  altres  regnes  de  la  dita  co- 
rona apres  grans  treballs  et  despeses  innumerables  sosten- 
guts  et  fetes  per  lo  dit  principat  tostemps  per  venir  a  vera 
conexenca  de  son  ver  rey  princep  et  senyor  per  justicia  e 

retre  aquel!  deguda  subvencio  et  per  moltes del  pu- 

blich  del  dit  principat  et  encara  deis  altres  regnes  et  ter- 
res a  la  real  corona  sotsmeses  elegi  nou  persones  molt  no- 
tables et  de  gran  auctoritat  sciencia  consciencia  et  provi- 
dencia les  quals  veessen  investigasscn  et  examinassen  qui 
era  lur  rey  princep  et  senyor  verdader  per  justicia:  el  les 
dites  nou  persones  hoyts  plenariament  tots  los  competitors 
et  tot  co  et  quant  dir  proposar  et  allegar  han  volgut  axi 
de  paraula  com  en  scrits  et  collit  tot  lo  proces  amplament 
et  complida  ab  gran  solemnitat  han  concordablament  pu- 
blicat  segons  justicia  per  verdader  rey  Darago  et  senyor 
lur  lo  molt  alt  et  poderos  senyor  lo  senyor  infant  don  Fer- 


(  296« ) 
raudo  de  Castella  perqué  lo  dit  principat  de  Cathalunya 
los  ha  trameses  al  dit  seuyor  per  ferli  aquella  humil  et 
subjecta  reverencia  ques  pertany  a  la  sua  sacra  real  ma- 
jestat. — Segonament  per  offerirli  tot  lo  principat  de  Ca- 
thalunya  a  servey  et  honor  de  sa  excellent  senyoria  et  ex- 
plicarli  que  lo  dit  principat  ab  sobirana  alegría  spera  sa 
benaventurada  venguda. — Tercament  per  suplicar  al  dit  se- 
nyor  que  lo  dit  principat  etsingulars  daquell  li  placia  vulla 
haver  favorablament  per  recomanats:  et  vesitaran  lo  dit  se- 
nyor  en  los  jorns  que  staran  en  lo  loch  hon  ell  sera  aque- 
lles  hores  quels  pora  esser  fahedor. — ítem  mes  certificaran 
en  general  lo  dit  senyor  de  la  gran  et  molt  notable  ordina- 
cio  de  casa  et  regiment  de  sos  predecessors  de  loabla  memo- 
ria suplicant  aquell  de  part  del  dit  principat  que  apres 
que  sera  en  aquell  li  placia  voler  veure  aquella  et  haver 
consell  de  la  térra  ans  que  proveesqua  de  alguns  officis  dins 
sa  casa:  et  per  semblant  partida  de  aver  consell  de  la  térra 
placia  al  dit  senyor  observar  en  la  provisio  deis  officis  ju- 
risdiccionals  qualsque  sien  provehits  de  notables  officials 
et  segons  ley  de  la  térra  hon  va  gran  part  del  benavenir 
del  dit  principat. — ítem  mes  suplicaran  lo  dit  senyor  que 
com  apres  mort  del  molt  alt  senyor  lo  senyor  rey  en  Marti 
de  bona  memoria  los  competitors  en  los  regnes  et  prin- 
cipat hagen  hauts  diverses  affeccionats  et  a  ells  favorables 
com  ab  consell  de  grans  et  solempnes  doctors  cuydassen 
los  dits  competitors  haver  bona  justicia:  quen  placia  al  dit 
senyor  les  dites  affeccions  et  favors  haver  del  tot  per  obli- 
dades  et  per  occasio  de  aquelles  no  soferir  algún  enanta- 
ment  esser  fet  contra  los  dessus  dits  que  son  stats  affectats 
et  honorables  actes  que  decontinent  que  es  stada  conegu- 


(  297  ) 
da  o  publicada  la  justicia  per  lo  dit  senyor  les  dites  affec- 
eions  et  favors  per  lur  innada  fidelitat  sien  del  tot  cessa- 
des:  empero  los  dits  embaxadors  habiliten  les  dites  parau- 
les  lo  miilor  que  poran  no  mudada  sustancia. — ítem  mes 
preservades  totes  les  condicions  de  tot  prejudici  certifica- 
ran en  generallo  dit  senyor  com  en  sa  benaventurada  en- 
trada del  principat  seguint  lo  bo  et  loabla  costum  de  sos 
molt  illustres  predecessors  de  recordabla  memoria  haura  a 
jurar  servar  les  leys  generáis  del  dit  principat  privilegis  et 
libertats  de  aquell:  suplicantlo  que  en  son  cas  vulla  la  pra- 
tica  deis  dits  magnifichs  feyts  passats  observar  et  entretant 
no  fer  contra  aquelles. — ítem  apres  parlaran  ab  los  mis- 
sutgers  de  regne  de  Valencia  qui  serán  en  la  cort  del  se- 
nyor rey  del  fet  de  la  vila  de  Castello  et  procuraran  tots 
remeys  ab  ells  que  la  gent  que  es  en  la  dita  vila  deliu- 
rament  ne  puscan  exir  sens  algún  scandol  et  que  la  vila 
romanga  en  lo  bo  e  pacifich  stament  e  sens  tota  vexacio: 
que  tots  los  presones  axi  de  la  dita  vila  com  de  la  ciutat 
de  Valencia  com  de  Cathalunya  los  qualssien  en  poder  deis 
nobles  mossenyer  Bernat  Sentelles  o  de  mossenyer  Johan 
Ferrandez  o  de  algún  cavaller  o  gentillhom  del  regne  de 
Castella  o  de  qualsevol  altre  sien  deliurats  :  e  la  hon  los 
dits  missatgers  noy  volguessen  o  no  poguessen  provehir  que 
ab  bones  et  pertinents  paraules  ne  supliquen  lo  dit  senyor 
rey  axi  honestamcnt  com  podran  en  fassen  effectualment  pro- 
vehir.— ítem  mostren  al  senyor  rey  totes  les  letres  qui  son 
vengudes  de  Sicilia  per  en  Guillem  Oliver  et  per  en  Grau- 
11a  et  largamcnt  lo  informen  del  stament  de  la  illa  et  aque- 
lla de  Cerdenya  et  quel  supliquen  prestament  hi  vulla  pro- 
vehir segons  parra  esser  útil  et  expedient  a  la  sua  senyoria 
tomo  III.  22 


(  298  ) 
ab  tais  et  tan  pertinents  paraules  que  lo  dit  senyor  rey  en- 
tena clarament  axi  com  es  veritat  que  lo  principat  román 
descarregat  daqui  avant  et  román  de  carrech  del  dit  se- 
nyor:  suplicantlo  que  en  la  dita  illa  no  vulla  provehir  do 
alguns  officis  sens  consell  de  la  térra  et  que  li  placía  haver 
per  recomanats  tots  aquells  qui  en  la  conquesta  de  la  dita 
illa  han  loablament  treballat. — ítem  apres  alguns  dies  reco- 
manen  los  dits  embaxadors  al  senyor  rey  la  senyora  reyna 
dona  Margarita  que  aquella  benignament  li  placia  tractar. 
— ítem  apres  informen  lo  dit  senyor  deis  ments  et  loables 
fets  del  noble  governador  de  Cathalunya  et  com  ses  ben 
regit  en  lo  temps  que  no  havem  haut  rey  et  princep  in- 
dubitat  per  justicia  :  suplicantlo  quel  vulla  haver  per  reco- 
manat. — ítem  mes  ab  aquellos  paraules  pus  honestes  que 
poran  et  sens  denotar  alguna  particular  affeccio  tant  com 
puxen  recomanaran  lo  comte  Durgell  al  senyor  rey:  supli- 
cantlo que  attesses  les  grans  despeses  que  lo  dit  comte 
Durgell  ha  sustengudes  per  la  questio  de  la  successio  ab 
consell  de  grans  doctors  et  lo  gran  deute  de  sanch  que 
ha  etc.  ell  lo  vulla  haver  per  recomanat. — ítem  los  dits 
embaxadors  explicada  lur  embaxada  tornensen  lo  pus  prest 
que  poran  lia  hon  sera  lo  parlament:  car  intencio  es  del 
dit  parlament  que  los  dits  ambaxadors  no  aturen  ab  lo  dit 
senyor  ultra  deu  dies  ni  curen  de  neguns  altres  fets  sino 
tan  solament  de  les  coses  damunt  expressades :  e  si  mes  de 
deu  dies  hi  aturen  lo  parlament  nols  faria  negun  comte 
de  lurs  salaris  del  temps  que  ultra  los  dits  deu  dies  atu- 
raran ab  lo  senyor  rev. 


(  299  ) 


SIÍSIOIV     DEL    DÍA     o. 


Se  leyó  un  escrito  presentado  por  los  estamentos  eclesiástico 
y  real,  con  el  cual  manifestaban  desistir  de  que  se  continuase  el 
parlamento  en  Montblanch,  y  declaraban  que  este  debía  dar  por 
terminada  su  misión,  por  haber  sido  ya  elegido  el  soberano.  Fue- 
ron además  aprobadas  las  siguientes  instrucciones  para  Galce- 
rao  de  Rosanes. 


Vúiii.  409. 

Tom.  21. 
En  nom  de  nostre  Senyor  Deus  et  de  la  sua  beneyta  fo,« 197I> 

mare   la   homil   Verge  Maria.   Memorial    et  instruccio  del 

molt  honorable  mossenyer  Galceran  de    Rosanes   cavaller 

missatger  destinat  per  lo  parlament  del   principat  de  Ca- 

thalunya  al   molt  egregi  lo  senyor  don   Jacme    comte  de 

Urgell. — E  primerament  lo   dit   molt  honorable  missatger 

recitara  molt  gracioses  saluts  al  dit  senyor  de  part  del  dit 

parlament. — Segonament  empresa  hora  ab  lo  dit  don  Jayme 

li  dará   la   letra  de  crehenr-a  la   qual   lo  dit   parlament   li 

tramet. — Tcrceramcnt  legida  la  letra  en  virtut  de  la  creen- 

ca  li  dirá  de  part  del  dit  parlament  les  coses  seguents: — 

Primerament  que  pus  ais  regnes  principat  et  torres  de  la 

corona  real  en   concordia  es  stat  publicat  lur  rey  princep 

et  senyor  per  justicia  que  li  placia   porlarho   pacientment 

et  regirse  ab  gran  saviesa  segons  sos  molt  egregis  passats 


(  300  ) 
han  acostumat  et  de  la  sua  senyoria  se  pertany  et  algún  ca- 
mi  desviant  del  comu  acort  deis  dits  regnes  principat  et 
terres  no  sia  per  ell  elegit  o  per  algún  cas  acceptat  ans 
se  vulla  ab  nostre  Senyor  Dens  empero  et  ab  lo  deute  de 
justicia  consolar. — Segonament  li  dirá  com  lo  dit  principat 
per  raajor  consolacio  del  dit  senyor  comte  ha  donat  special 
carreen  ais  missatgers  los  quals  ha  tramesos  al  senyor  rey 
que  de  part  del  dit  principat  specialment  lo  recomanen 
al  dit  senyor  et  li  digua  aquelles  paraules  millors  que  pora 
per  aconsolar  aquell  et  retraulo  de  tot  regla  et  partit  sean- 
dolos  a  ell  et  a  la  térra  daropnos  sustancia  no  mudada:  cer- 
tificantlo  que  si  altre  cami  prenia  la  térra  nol  auria  axi 
per  recomanat. — ítem  li  dirá  que  li  placia  per  sguart  et 
contemplado  de  aquest  principat  relaxar  del  tot  mossenyer 
Francesch  de  Vilamari  et  sos 

En  otra  reunión  que  tuvo  el  parlamento  por  la  tarde  se  dio 
cuenta  de  otro  escrito  presentado  por  el  brazo  militar,  rebatien- 
do la  declaración  que  habían  hecho  por  la  mañana  los  estamen- 
tos eclesiástico  y  real ,  que  eran  los  que  no  querían  que  el  par- 
lamento  se  continuase  en  Montblanc  (i). 

Fin  del  parlamento  de  Cataluña. 


(t)  Aqui  terminan  en  el  proceso  las  sesiones  del  parlamento  catalán  :  y  si 
bien  se  conoce  que  falta  la  conclusión  en  el  manuscrito  que  tenemos  á  la 
vista  ,  por  haberse  quizás  estraviado  algunas  hojas  antes  de  su  encuadema- 
ción ;  no  podia  ser  su  contenido  de  grande  importancia  ,  porque  es  sabido 
que  el  parlamento  se  disolvió  á  poco  de  haber  tenido  noticia  de  la  elección 
de  don  Fernando  ,  quedando  revocado  por  el  voto  de  la  mayoría  el  anterior 
acuerdo ,  y  desestimadas  las  pretensiones  del  brazo  militar  que  se  empe- 
ñaba en  la  continuación. 


(  301   ) 


ACTAS  DEL  COMPROMISO  DE  CASPE,  EN  EL  QUE 
FUE  ELEGIDO  REY  DE  ARAGÓN  EL  INFANTE 
DE  CASTILLA  DON  FERNANDO. 


INTRODUCCIÓN.  c 


\úii».   414». 


Tom.  22. 
Jesuchristi  nomine  devote  et  humiliter  invocato  cunctis  foL  20"°' 

et  singulis  per  universos  orbis  términos  constitutis  presen- 
tibus  et  futuris  pateat  evidenter  :  Quod  dudum  in  mense 
madii  anno  a  nativitate  Domini  millessimo  quadringentes- 
simo  décimo  illustrissimo  et  excellentissimo  principe  et  do- 
mino domino  Martino  Dei  gratia  rege  Aragonum  Sicilie 
Valentie  Majoricarum  Sardinie  et  Corsice  comité  Rarchi- 
none  duce  Athenarum  et  Neopatrie  ac  etiam  comité  Ros- 
silionis  et  Centanie  sub  cujus  predecessorum  recordationis 
eximie  ac  stirpis  glorióse  sceptro   atque  dominio   virtuoso 


(1)  Damos  principio  á  esta  parte  del  proceso  con  las  mismas  palabras  con 
que  lo  comenzó  el  notario  ,  insertando  á  continuación  la  concordia  firmada 
en  Alcañiz  entre  los  comisionados  de  los  varios  parlamentos ,  y  que  fué  la 
norma  á'  que  hubieron  de  atenérselos  nueve  compromisarios  elegiiJ"^  en 
rirtudcle  ella  hasta  llegar  á  la  proclamación  del  soberano. 


(  302  ) 
amplissima  regna  et  terre  ipsa  in  pacis  quiote  et  tranquil- 
litatis  dulcetline  íuerant  íeliciter  gubernata  in  monasterio 
de  Valldonzella  juxta  civitatem  Barchinone  constructo  per- 
sonaliter  residente  prout  humanis  corporibus  solet  accidere 
idem  dominas  gravi  fuit  infirmitate  percussus  que  velut 
mortis  nuntia  sic  truculenter  deseviit  in  eum  quod  ut  ve- 
rus  tamen  et  ortodoxus  christianus  sicut  Altissimo  placuit 
die  ultima  ipsorum  mensis  et  anni  spiritum  reddidit  Crea- 
tori :  ob  cujus  obitum  ipsius  regna  principatus  et  terre 
amaritudinis  calicem  degustarunt  gravisque  doloris  in  eo- 
rum  precordiis  sensere  pressuras  cum  per  substractionem 
sue  virtuose  presentie  qua  ipsa  regna  principatus  et  térras 
fulgore  prudentie  rigore  justitie  limpiditate  temperantie 
ac  fervore  fortitudinis  et  virtutis  dono  Dei  inter  ceteros 
mundi  principes  insignitus  stupentius  illustrabat  se  cerne- 
rent  desolationis  caligine  obfuscatos.  Sed  graviori  et  ama- 
rissima  subditorum  dicti  gloriosissimi  principis  viscera  fue- 
runt  commotione  turbata  et  acriori  doloris  acerbitale  com- 
mota  quia  nullum  certum  reliquit  proh  dolor  successorem. 
Oh  delira  fortune  cecitas  inimica  nature  gratiarum  noverca: 
quid  tibi  profuit  dúo  illa  ¡Iluminaría  magna  extingere  vi- 
delicet  serenissimum  et  triumphatorem  invincibilem  domi- 
num  Martinum  regem  Trianche  in  dictis  regnis  et  terris 
ut  primogenitum  successurum  et  ejus  postea  gloriosissimum 
genitorem  nullo  sidere  ut  preferlur  relicto  et  turbionem 
densum  in  predictis  regnis  et  terris  aspergeré  ubi  lux  ex- 
altationis  et  letitie  radiabat.  Certe  nihil  :  sed  sólita  statera 
dolosa  thesauros  tuos  distribuens  gaudium  in  luctum  liram 
in  planctum  et  omnc  jocunditatis  solatium  in  desolationis 
calamitatem  et  miseriam  convertisti.  Que  cum  sic  ut  acci- 


(  305  ) 
dit  excellentissimus  dominus  rex  predictus  tamquam  prin- 
ceps sapiens  eleganti  spiritu  et  profunda  circunspectione 
munitus  jam  ante  sui  obitum  quodammodo  presagiret  que- 
ren9  suis  regnis  principatui  et  terris  pacis  commoda  et 
quietis  solatia  ejus  dimitiere  post  decessum  magna  et 
sollicita  cura  studuit  perscrutari  cui  post  decessum  ipsius 
suum  diadema  regium  spectaret  cuique  successio  regnorum 
principatus  et  terrarum  ipsius  per  justitiam  pertineret :  sed 
ingluvie  mortis  ut  prefertur  preventus  ad  perscrutationis 
hujusmodi  terminum  non  valuit  pervenire.  Cumque  dierum 
vite  sue  constitutus  in  fine  suscitatus  ad  quem  suorum  regno- 
rum et  terrarum  successio  pertinere  arcana  sue  mentís  dilu- 
cidans  sic  respondit:  quod  dicta  successio  UH  post  ipsius  obitum 
perveniret  cui  per  jnstitiam  deber  ttur .  Regna  igitur  et  princi- 
patus terre  predicta  pro  conservanda  legaiitate  et  íidelitate 
eorum  preciosissima  nullo  pretio  comparanda  que  inter  alios 
preciosos  lapides  ipsius  regie  corone  Aragonum  clarioribus 
facibus  reluceat  tam  propria  consideratione  quam  regia 
ammonitione  commota  ad  notitiam  veritatis  tanti  negotii 
pervenire  pre  ceteris  cupientes  eorum  parlamenta  genera- 
ba mora  et  quacumque  somnolenta  lenticitate  repulsis  de- 
bite congregarunt  prout  de  presenti  sunt  etiam  congré- 
gala in  quibus  prosperitatibus  et  sollicitis  studiis  exquisi- 
tum  extitit  et  tractatum  qualiter  et  quomodo  ad  veritatem 
tam  ardui  negotii  possent  celeriter  pervenire  prout  per 
processus  et  acta  cujuslibet  parlamenti  potest  difusius  in- 
tueri.  Tándem  parlamenta  predicta  pluribus  et  solemnibus 
ambaxiatis  et  tractatibus  bine  inde  secutis  ad  concordiam 
quorundam  capitulorum  inferius  insertorum  per  Spiritus 
sancti  gratiam  devenere  :  post    quorum    capitulorum   con- 


(  304  ) 
cordiam  atque  íirmam  Deus  scienliarum  dominus  volcns 
in  subditos  dicte  preeellentissime  corone  Aragonum  mi- 
ra magnalia  et  magna  mirabilia  misericorditer  opperari 
sic  dictorum  parlamentorum  velle  unanimitatis  compagine 
solidavit  in  unum  sicque  in  idem  affectum  et  efFectum 
fecit  eorum  dilabili  concurrere  voluntates  quod  de  no- 
vem  personis  que  juxta  formam  et  modum  dictorum  ca- 
pitulorum  inferius  insertorum  in  regnis  principatu  et  ter- 
ris  predictis  verum  regem  et  dominum  publicarent  sine 
discrepantia  concordarunt  easque  ad  executanda  et  per- 
fecta complenda  predicta  concorditer  nominant  et  unani- 
miter  eligent  :  prout  hec  et  plura  alia  sub  presentís  pro- 
cessus  compendio  clarissime  demostrantur.  Ne  igitur  ea 
que  de  et  super  premissis  fuerunt  executioni  deducta  obli- 
vionis  valeant  defectui  subjacere  imo  potius  eternis  tem- 
poribus  clareant  et  ut  digna  vinciti  memoria  longum  con- 
serventur  in  evum  presens  processus  extitit  compositus  et 
formatus  in  quo  primo  capitula  supradicta  a  quibus  to- 
ta fere  virtus  et  effectus  prenarrati  negotii  derivatur  et 
deinde  omnia  et  singula  que  ipsorum  vigore  el  alias  su- 
per dicto  negotio  acta  et  secuta  fuere  seriatim  et  per  or- 
dinem  subjunguntur. 


\«n»i.  41  i. 


Tom.  22.       _       _,    .     .  .    .  .  ... 

fol.  2071.       In  Clinsti    nomini  :    novennt    universi  :  quod    die   I  une 

intitúlala  quintadecima  mensis  l'rebroarii  auno  a  nativitate 


(  30o  ) 
Domini  millesimo  CCCCU  XIIo  in  presentía  mei  Raimundi 
Bajuli  notarii  ambaxiatorum    parlamenti    generalis  Catha- 
lonie  principatus   necnon  venerabilis   Bartholomei  Vicentii 
el  Pauli   Nicholai  notariorum    parlamenti  generalis  regni 
Aragonum  et  testium  subscriptorum   ad  hec  specialiter  vo- 
catorum  et  assumptorum  :  personis  et  partibus  infrascrip- 
tis  íiominibus  et  pro  parte  inferius  dessignatis  de  quorum 
potestatibus   inferius   mentio  specialis  habetur  in  ecclesia 
majori  ville  Alcanicii  intus  videlicet  capitulum  ecclesie  ip- 
sius  personaliter  congregatis  :  eedem  persone  et  partes  con- 
cordarunt  firmarunt  el  jurarunt  capitula  infrascripta  eisdem 
seu  in  eorum  presentia  de  verbo  ad   verbum  ipsorum  or- 
dinatione   perlecta    quorum    tenores   per  ordinem   subse- 
quntur. — Capitula  tractata  et  concordata  facta  et  firmata 
super  factis  vel   negotiis  tangentibus  successionem   regno- 
rum  et  terrarum  regie  corone  Aragonum  subditorum  inter 
reverendum   in  Christo  patrem  dominum  Dominicum  epis- 
copum  oscensem  ac  multum  honorabiles  circunspectos  et 
próvidos  viros  dóminos   fratrem  Guillelmum   Raimundum 
Alamanni  de  Cervilione  comendatorem  majorem   Alcanicii 
ordinis  Calatrave  Johannem  del   Archipestre   magistrum  in 
Sacra  Pagina  canonicum  et  cantorem  ecclesie  Cesaraugus- 
te  in  personam  archiepiscopi  Gesarauguste  Anthonium  de 
Castellot  procuratorem  nobilis  Petri  Eximini  de  Urrea  do- 
mini  vicecomitatus  de  Rueda  Alfonsum  de  Luna  procura- 
torem nobilium  Johannis  Ferdinandi  de  Ixar  et  Johannis  de 
Luna  Egidium  Roderici  de  Lihori  militem  Johannem  Exi- 
mini Cerdan  militem  Berengarium  de  Bardaxino  dominum 
de  Caydi  Johannem  de  Funes  legum  doctorem  Arnaldum 
de  Bardaxino  Bernardum  Durgell  scutiferos  Dominicum  de 


(  506  ) 
La  Naja  jurisperitum  civitatis  Cesarauguste  Johannem  Pri— 
meran  jurisperitum  comunitatis  aldearum  Calatajubi  et 
Jnhannem  Sancii  de  Orihuela  jurisperitum  comunitatis  al- 
dearum Albarracini  deputatos  síndicos  et  procuratores  par- 
lamenti  generalis  regni  Aragonum  in  villa  Alcanicii  con- 
gregati  nomine  et  pro  parte  ipsius  parlamenti  :  et  revercn- 
dissimum  in  Christo  patrem  dominum  Petrum  miseratione 
divina  sánete  terraconensis  ecclesie  archiepiscopum  ac  mul- 
tum  honorabiles  viros  dóminos  Filipum  de  Medalia  in  ar- 
tibus  et  in  theologia  magistrum  archidiaconum  Penitensis 
in  ecclesia  Barchinone  nobilem  Berengarium  Arnaldum  de 
Cervilione  Asbertum  Catrilla  domicellum  Johannem  de 
Plano  legum  doctorem  civitatis  Barchinone  et  Johannem 
de  Ribesaltes  ville  Perpiniani  sindicos  procuratores  et  am- 
baxiatores  parlamenti  generalis  Cathalonie  principatus  in 
civitate  Dertuse  congregati  nomine  et  pro  parte  ipsius  par- 
lamenti: de  quorum  omnium  predictorum  potestatibus  in- 
ferius  mentio  specialis  habetur  pro  se  et  ómnibus  eis  ad- 
herentibus  et  adherere  volentibus  in  futurum. — In  primis 
siquidem  dicti  deputati  sindici  et  procuratores  represen- 
tantes parlamentum  genérale  regni  Aragonum  et  ab  ipso 
parlamento  posse  habentes  et  pro  ipso  in  subscriptis  par- 
tem  facientes  et  dicti  ambaxiatores  sindici  et  procuratores 
representantes  parlamentum  genérale  Cathalonie  principa- 
tus et  ab  ipso  parlamento  posse  habentes  et  pro  ipso  in 
subscriptis  partem  facientes  ipse  ambe  partes  et  unaqueque 
earum  et  earum  quelibet  conjunctim  et  divisim  ac  simul 
et  in  solidum  protestantur  salvant  et  retinent  expresse 
etiam  consentiunt  atque  volunt  quod  per  firmam  promis- 
sionem    et  obligationem  inl'rascriptorum    capitulorum  seu 


(  307  ) 
¡ilicujus  eorum  aut  per  subscripta  vel  aliqua  ex  eis  et  per 
(juecumque  vigore  infrascriptorum  seu  alicujus  eorum  aut 
alias  per  cas  vel  alteram  procedenda  abinde  fienda  vel 
enantanda  non  intendunt  prejudicare  aut  in  aliquo  dero- 
gare quibusvis  foris  constitutionibus  usibus  consuetudinibus 
observantiis  usaticis  privilegiis  libertatibus  ac  alus  quibus- 
cumque  juribus  competentibus  aut  competeré  valentibus 
ipsi  regno  Aragonum  brachiis  statibus  sive  conditionibus 
aut  personis  eorundem  per  se  et  in  solidum  universaliter  ac 
particulariter  ac  dicto  principatui  brachiis  statibus  sive 
conditionibus  aut  personis  eorundem  per  se  et  in  solidum 
universaliter  aut  singulariter  aut  cuilibet  parlamento  dic— 
.  torum  regni  et  principatus  per  se  et  in  solidum  aut  dictis 
regno  et  principatui  sive  parlamentis  eorum  ac  ipsorum 
personis  insimul  nec  viis  quibuscumque  eisdem  et  cuique 
vel  alicui  ex  eis  simul  aut  in  solidum  conjunctim  seu  di- 
visim  qnalitercumque  pertinentibus  et  competentibus  a  qui- 
bus  discedere  non  intendunt  per  quoscumque  actus  quan- 
tumcumque  etiam  contrarios  nec  eis  nec  ipsorum  alicui  in 
aliquo  derogare.  Et  volunt  ac  consentiunt  dicte  partes  et 
earum  quelibet  quod  per  infrascripta  aut  aliqua  ex  eis  aut 
per  quecumque  que  ipsorum  vigore  nunc  vel  in  futurum 
fiunt  aut  fient  non  adquiratur  aliquid  juris  alicui  dictarum 
partium  in  prejudicium  alterius  sive  econtra  nunc  aut  in 
posterum:  sed  quod  unaqueque  dictarum  partium  et  illi 
quos  representant  remaneant  plenissimc  in  eis  foris  cons- 
titutionibus usibus  consuetudinibus  observantiis  usaticis  pri- 
vilegiis libertatibus  et  alus  juribus  quibus  erant  ante  fir- 
mam  infrascriptorum  capitulorum  :  et  sint  salve  eis  et  uni- 
cilique  ex  ois  vio  quecumque   ante   firniam    hujusmodi  <a- 


(  508  ) 
pitulorum  quomodolibet  pertinentes  :  et  voluerunt  quod  peí 
electionem  unius  vie  alteri  non  renuncient  nec  censeatur 
renunciatum  imo  ad  aliam  vel  alias  vias  libere  rediré  valeant 
quandocumque.  Volunt  tamen  nichilominus  et  expresse  eon- 
sentiunt  quod  capitula  infrascripta  et  contenta  in  eisdein 
observentur  et  executioni  mandentur  infra  et  non  ultra 
tempus  sive  témpora  in  quinto  presentium  capitulorum  con- 
tenta et  prout  in  eo  continetur. — ítem  cum  finis  seu  ter- 
minus  ad  quem  tendunt  omnes  superius  nominati  sit  habere 
citius  quo  fieri  rationabiliter  poterit  regem  et  dominum  per 
justitiam  prout  inferius  latius  declaratur  :  est  tractatum  et 
concordatum  quod  temporis  dispositione  et  negotiorum  ce- 
leritate  et  qualitate  pensatis  non  est  nunc  pro  predictis  in- 
sistendum  circa  regnorum  et  principatus  generalem  ac  co- 
munem  in  unura  locum  conventionem  :  sed  quod  ad  dila- 
tionem  tollendum  et  malis  periculis  ac  scandalis  dispositis 
obviandum  totum  negotiurn  investigationis  instructionis  in- 
formationis  noscionis  recognitionis  et  publicationis  cui  pre- 
dicta  parlamenta  et  subditi  ac  vassalli  regie  corone  Ara- 
gonum  fidelitatis  debitum  prestare  et  quem  in  eorum  ve- 
rum  regem  et  dominum  per  justitiam  secundum  Deum  et 
eorum  conscientias  habere  dabeant  et  teneantur  simplici- 
ter  et  absolute  ac  plenissime  comittatur  et  remittatur  ali- 
quibus  personis  puré  conscientie  bone  fame  et  idoneis  ad 
tantum  et  tale  negotium  peragendum  in  quas  omnis  po- 
testas  dictorum  parlamentorum  quoad  predicta  transfera- 
tur  hac  vice  cum  dependentibus  emergentibus  et  inciden- 
tibus  ex  eisdem  ac  eis  quoquomodo  connexis. — ítem  quod 
ad  evitandum  confusionem  divisionem  vitium  et  infectionem 
que  in  multitudine  reperiuntur  faciliter  et  ad  inveniendum 


(  309  ) 
facilius  sufficientiam  scientiam  concordiam  ét  virtutcm  que 
iii  paucis  inveniuntur  promptius  quam  in  multis  et  conside- 
raos pluribus  que  malitia  temporis  exhibet  dicte  persone  sint 
novem  que  in  premissis  et  infrascriptis  perviam  noscionalem 
ae  bone  conscientie  informationis  procedant:  et  quod  prefate 
persone  postquam  nomínate  fuerint  seu  electe  cujuscum- 
que  status  gradusvel  conditionis  extiterint  onus  assumere  et 
in  loco  et  termino  assignandis  interesse  personaliter  tenean- 
tur:  ctquod  nullus  ipsas  personas  fraudulenter  aat  malicióse 
retrahere  vel  impediré  audeat  a  premissis. — ítem  quod  dicte 
novem  persone  que  isto  modo  graduentur  videlicet  quod 
ponantur  tres  in  primo  gradu  et  alie  tres  in  secundo  gradu 
et  alie  tres  in  tertio  gradu  in  villam  seu  locum  inferius 
dessignatosconvenire  teneantur  et  habeant:  infra  quam  vil- 
lam non  intrent  in  statu  excedente  videlicet  tres  prime  ip- 
sarum  inter  omnes  tres  triginta  equitaturas  et  quadraginta 
personas  inter  ipsas  tres  eorum  arbitrio  dividendas  et  alie 
tres  ultra  totidem  et  restantes  tres  ultra  totidem  cum  ar- 
mis  vel  sine  prout  ipsis  videbitur. — ítem  omnes  superius 
nominati  videlicet  deputati  et  ambaxiatores  sindici  et  pro- 
curatores  parlamentorum  regni  Aragonum  et  principatus 
Cathalonie  predictorum  vigore  et  auctoritate  potestatum 
per  predicta  parlamenta  ipsis  atributarum  et  vice  et  no- 
mine dictorum  parlamentorum  et  cujuslibet  eorum  et  om- 
nium  eis  coherentium  et  adherere  volentium  in  futurum  dant 
corvferunt  tribuunt  transferunt  atque  concedunt  dictis  no- 
vem personis  de  quibus  dicta  parlamenta  concordabunt  in- 
fla viginti  (lies  a  die  firma  presentium  capitulorum  in  an- 
tea computandos  onus  et  plenariam  ac  plenissimam  et 
generalem  ac  generalissimam    auctoritatem    fácultatem   et 


(  310  ) 
potestatem  investigando  instruendi  informandi  noscendi  re- 
cognoscendi  et  publicandi  cui  predicta  parlamenta  et  subditi 
ac  vassalli  dicte  corone  Aragonum  fidelitatis  debitum  presta- 
re et  quem  in  eorum  verum  regem  et  dominum  per  justi— 
tiam  secundum  Deum  et  eorum  conscientias  habere  debeant 
et  teneantur  et  procedendi  in  ómnibus  aliissupra  et  infras- 
criptis  cum  dependentibus  emergentibus  et  incidentibus  ex 
eisdem  ac  eis  quoquomodo  connexis  :  ita  quod  illud  quod 
dicte  novem  persone  in  concordia  sive  sex  ex  ipsis  in  qui- 
bus  sex  seu  inter  quas  sint  unus  de  dictis  tribus  primis 
et  alter  de  dictis  tribus  secundis  et  alter  de  dictis  tribus 
ultimis  publicaverint  vel  alias  pro  exequtione  presentium 
capitulorum  fecerint  aut  exequtaverint  quovis  modo  ha- 
beatur  pro  facto  justo  constanti  valido  atque  firmo  :  quam 
quidem  publicationem  dicte  persone  faceré  teneantur  in- 
fra  dúos  menses  a  die  vicessima  nona  martii  proxime  futuri 
in  antea  continué  numerandos  qui  finient  et  terminabun- 
tur  vicessima  nona  die  madii  proxime  tune  sequentis  inclu- 
sive :  quem  quidem  terminum  dicte  persone  in  una  vice 
vel  pluribus  possint  et  valeant  prorogare  ita  tamen  quod 
earum  prorogatio  sive  prorogationes  inter  omnes  terminum 
duorum  mensium  a  dicta  vicessima  nona  die  madii  in  an- 
tea continué  computandorum  et  inmediate  sequentium  qui 
terminabuntur  et  finient  vicessima  nona  die  julii  proxime 
tune  sequentis  inclusive  non  excedat.  Volunt  inquam  dicte 
partes  quod  contra  predictas  novem  personas  nulla  possit 
opponi  exceptio. — ítem  quod  prefate  novem  persone  post- 
quam  confesse  fuerint  et  comunicaverint  audita  missa  et 
sermone  solemniter  et  publice  voveant  Deo  et  beate  Ma- 
rie  et  curie  celesti  et  jurent  super  ligno  crucis  Christi   et 


(  311  ) 
sancta  quatuor  Evangelia  quod  in  dicto  negotio  successio- 
nis  procedent   et  verum  regem   et  dominum    quam  citius 
rationabiliter  poterunt  secundum  Deum  et  justitiam  ct  bo- 
iiam  eorum   conscientiam  juxta  eorum  scire  et  posse  pu- 
blieabunt  ómnibus  amore  odio  favore  et  timore  prcce  pre- 
tio  dono  gratia  sen  muñere  aut  eorum  quavis  spe  et  alia 
sinistra    volúntate  quacumque  postpositis  et  rejectis.    ítem 
dicte  persone  et  alii  qui  in  dicto  negotio  intererunt  jurent 
ut  supra  quod  ante  publicationem  regis  per  predictas  per- 
sonas fiendam    nemini  voluntatem   intentionem  seu  men- 
tem  dictarum  personarum  circa  predicta  ipse  persone  nec 
alii  supradicti   suam   vel  aliarum   personarum  predictarum 
manifestabunt  publicabunt  vel  aperient  publice  vel  oculte 
directe  seu   indirecte  verbo  scriptis  aut  signis  vel  alio  quo- 
vis  ingenio  sive  modo. — ítem  quod  si  durante  tempore  in- 
formationis  seu  investigationis  per  predictas  personas  reci- 
piende  aliqui  pro  parte  competitorum  vel  alicujus  ipsorum 
voluerint  ipsas  personas  verbo  scriptis  vel  alias  de  aliquo 
informare  persone  ipse  informationes  audiant  seu  recipiant 
supradictas  :  hunc  ordinem   observando  quod  primo  infor- 
mationem  illius  audiant  sive  recipiant  qui  se  ipsis  personis 
presentaverit  primitus  paratus  dictam  informationem  dicere 
seu  offerre  et  successive  aliorum  prout  quisque  eorum  pri- 
mo venerit  modo  superius  expressato.  Et  si  omnes  velaliquos 
ipsorum  insimul  venire  contigerit  sit  in  electione  dictarum 
personarum   audiendi  seu   recipiendi  informationes  predic- 
tas illo  quo  voluerint  ordine  in  preferendo  vel    postponen- 
do  servato  :  et  quandocumque  ante  publicationem  predic- 
tam  dicte  persone  cum  aliquo  vel  aliquibus  ex  illis  qui  pro 
parte  competitorum   ipsos    informaverint    ut   preferí ur   vel 


(  512  ) 
alias  quovis  modo  se  super  aliquibus  voluerint  informare  hoc 
sit  ipsis  personis  licitum  et  permissum. — ítem  quod  si  pre- 
fate  persone  aliquem  vel  aliquos  pro  se  informando  ad  se 
accederé  requisiverint  vel  venire  quilibet  requisitus  ad  eas 
infra  terminum    dandum  et  assignandum   per  ipsas  et   in 
statu  quem  ipse  persone  duxerint  limitandum  teneatur  ve- 
nire expensis  inferius  designatis  et  ad   id  remediis  et  pe- 
nis debitis  compellantur. — ítem  quod  si  aliqua   vel   alique 
de  dictis  novem  personis  infra  terminum  ipsis  dandum  ad 
locum  villam  seu  castrum   non    venerint  infrascriptum  eo 
quia  noluerint  aut  non  potuerint  morte  vel   alias  impedite 
aut  postquam  in  eo  fuerint    aliquam  vel  aliquas  mori  vel 
tali  impedimento  detineri  contigerit  quod  secundum  judi— 
cium  aliarum  personarum  electarum  non  possent  intendere 
in  premissis :   utroque  capite  sive  casu  dicte  persone   loco 
talis  vel  talium  per  se  ipsas  aliam  vel  alias  puré  conscien- 
te bone  fame   et  idoneam   vel  idóneas  eligant  citius  quo 
poterint  que  habeant  similem  potestatem  quam   habebant 
illa  vel  ille   in   cujus  seu  quarum  loco  íuerit   vel  fuerint 
electa  seu  electe  et  teneatur  ac  teneantur  simile  juramen- 
tum  prestare  ut  alie  persone  prius  electe. — ítem  quod  cum 
dicte  novem  persone  fuerint  in  puncto  ea   que  recogno- 
verint  et  de  quibus  se  informaverint  et  deliberaverint  pu- 
blicandi  mittant  intiment  et  denunoient  parlamenlis  quod 
mittant  in   termino   prefigendo  per   ipsas  aliquas  personas 
notabiles  cujuslibet  parlamenti  que  tamen  numerum  de  sex 
pro  quolibet   parlamento  non  excedan t  mittant  etiam   pro 
personis  de  quibus  eis  videbitur  ut  veniant  ad  audiendam 
publicationem  regis  faciendam   per  eas :  et  omnes  ingre- 
diantur  locum  in  statu  per  dictas  novem  personas  limitan- 


(  313  ) 
do  :  quibus  in  dicto  termino  venientibus  vel  non  venienti- 
bus  ad  publicationem  procedant  supradictam. — ítem  quod 
de  noscione  manifestatione    et  publicatione  predictis  fiant 
per  verba  et  clausulas  congruentia   necessaria  utilia  et  op- 
portuna  aliqua  publica  instrumenta   in  forma   autentica  et 
solemni  prout  dictis  personis  videbitur  esseíiendum. — ítem 
quod  die  ad  dictam  publicationem  ut  predicitur  assignata 
dicte  novem  persone  missam  et  sermonem  solemniter  au- 
diant:  quibus  auditis  publicationem  et  manifestationem  pu- 
blice  et  solemniter  prout  eis    videbitur   veri  regis  faciant 
in  nomine  Jhesuchristi  aliqua  verba  devota  et  pertinentia 
premitendo   et   unum    ex   dictis  instrumentis  in   posterum 
per  alteram  ipsarum  legi  publice  faciendo  :  post  quam  qui- 
dem  publicationem  sic  factam  Te  Deum  laudamus  campa- 
nis  pulsantibus    solemniter   et  altitone   decantetur   devote 
insuper  orationes  dicantur  et  demum  gloria  laus  et  honor 
exhibeantur  Altissimo  Regi  regum  :  preterea  clangor  tuba- 
rum  et  aliorum  instrumentorum  ibi  resonet  et  major  quo 
fieri   poterit  letitia  ostendatur  :  de  qua  publicatione  etiam 
recipiantur  et  fiant  plura  publica  instrumenta. — ítem  quod 
prefate  persone  cum  consilio  illorum  de  quibus  eis  videbi- 
tur vel  sine  provideant  debito  modo  et  tempore  cum  com- 
petitoribus  vel  eorum  procuratoribus   potestatem   habenti- 
bus  circa  securitatem  et  conservationem  libertatum  et  pri- 
vilegiorum  ac  jurium  regnorum  et  principatus   et   conser- 
vationem   patrimonii    regii   et    bonum    reipublice    quanto 
securius  et  honestius  fieri  poterit. — ítem  quod  locus   con- 
vcntionis  et   congregationis    dictarum   novem    personarum 
sit  villa  de  Casp   in  rcgno  Aragonum   prope    (lumen    Iberi 
situata  :  quam  facía  ceterorum  comparutione  castrorum  et 
TOMO   III.  23 


(  514  ) 
locorum  et  super  eisdeni  subjiciendo  rem  oculis  informa- 
tione  diligenti  recepta  et  consideratis  ómnibus  que  in 
hujusmodi  actu  consideran  secundum  qualitatem  et  dis- 
positionem  temporis  debuerunt  omnes  deputati  ambaxia- 
tores  sindici  et  procuratores  superius  nominati  tanquam 
aptam  et  idoneam  eligunt  et  nominant  cum  presenti. — 
ítem  quod  dictus  locus  dimittatur  et  per  illum  vel  illos 
qui  super  hoc  potestatem  habebunt  simpliciter  et  abso- 
lute  ponatur  in  manibus  dictarum  personarum  dominio 
atque  posse  cum  omnimoda  jurisdictione  et  juramento  íi- 
delitatis  hominum  alias  prestan  sólito  dominis  dicti  loci 
seu  ville  dictis  personis  vel  deputando  seu  deputandis  ab 
eis  prestando  quamdiu  dicte  persone  seu  aliqua  earum 
pro  predictis  morabuntur  erunt  seu  remanebunt  in  eo  et 
per  octo  dies  ultra:  ita  quod  durante  tempore  supradicto 
prefate  persone  sint  domine  solum  et  simpliciter  castri  et 
loci  seu  ville  predictorum  et  omnium  in  eis  et  eorum  ter- 
minis  habitantium  ut  prefertur:  lapso  vero  termino  supra- 
dicto castrum  et  villa  seu  locus  predicta  in  jus  dominium  at- 
que posse  illius  seu  illorum  qui  per  prius  habebant  et  pos- 
sidebant  eadem  ipso  facto  quacumque  solemnitate  cessantc 
transferantur  et  penitus  revertantur  et  nunc  pro  tune  ha- 
beantur  totaliter  pro  translatis:  et  quia  prefatus  locus  est 
ecelesie  supplicetur  domino  nostro  pape  quod  supradicta 
concederé  et  etiam  illi  vel  illis  ex  dictis  novem  personis 
cui  vel  quibus  sanctitati  sue  placuerit  jurisdictionem  spi- 
ritualem  clericorum  et  personarum  ecclesiasticarum  in  dic- 
to loco  et  ejus  terminis  committere  de  apostólica  benig- 
nitate  dignetur. — ítem  omnes  superius  nominati  eligunt  no- 
minant  constituunt  et   de   presenti    faciunt   atque  creant 


(  315  ) 
dúos  capitancos  generales    videlicet    Petrum  Martínez  de 
Marziella  filium  Garcie  Martínez  de  Marziella  et  Azbertum 
Catrílla  filium  Azbertí  Catrilla  milites  domicellos  qui  pre- 
sint  nomine  dictarum   novem  personarum  ville  et  terminis 
ejus  et  ómnibus  habitantibus  in  eisdem  seu  ibi  forum  quo- 
modolibet  sortientibus  et  omnem  jurisdictionem  exerceant 
in   eisdem:   et  isti  tales  facient  solemne   juramentum  et 
homagium    dictis   personis   de  custodiendo  ipsas   personas 
et  eorum  familiares  ac  quoscumque  ambaxiatores  et  alios 
in  dicta   villa   admitendos   et    eorum    bona   et  locum  seu 
villam   fideliter  et  bene   juxta    eorum   scire  et   posse   et 
de  obediendo    dictis  personis  simpliciter    et  absolute:   et 
idem  juramentum  et  homagium   facient   gentes   armorum 
ballistarii  et  familiares  dictarum  personarum  principalium 
et  omnes  alii  ad  eorum  deffensionem  vel  servitium  depu- 
tati :  capitaneis  autem  predictis  onus  et  sollicitudo   ope- 
rum   excubiarum  murorum  et   custodiarum  portarum  loci 
seu  ville  predicte   et   omnium   aliorum  ad   custodiam  fa- 
cientium  seu   pertinentium   supradictam  pcrtineant  et  in- 
cumbant:  istos  attamen  et  omnes  alios  dicte   novem  per- 
sone  possint   deponere   et    amoveré    et   eosdem  vel   alios 
iterum  poneré  si  et  quando  et  totiens  quotiens  ipsis  videbi- 
tur  faciendum. — ítem  quod  uterque   dictorum  capitaneo- 
rum    liabeat  quinquaginta    nomines  armorum  caira   singu- 
lis  equis  et  quinquaginta  ballistarios   pedites  ita  quod  sint 
inter  omnes  centum  nomines  armorum  equitcs  et  centum 
ballistarii  fideles  et   bone  fame   arbitrio  eorundem   capi- 
taneorum. — Ilem  quod    castrum  et   locus  seu  villa  pre- 
dicta  muniantur  et    provideantur  debite  de  victualibus  al- 
que  armis. — Ilem  quod  in  castro  predicto  vel  domibus  ubi 


(  516  ) 
dicte  novem  persone  fuerint  vel  se  receptaverint  pro  pre- 
missis  nullus  absque  ipsarum  volúntate  licentia  et  permissu 
valeat  introire:  in  locum  autem  seu  villam  quicumque  si- 
ne  armis  et  cum  illo  numero  de  quo  dictis  capilaneis  vi- 
debitur  et  non  alias  ingrediatur:  et  super  hoc  fiant  cus- 
todie diligenter  hec  et  similia  dictorum  capitaneorum  or- 
dinationi  et  arbitrio  relinquendo. — ítem  quod  nullus  cu- 
juscumque  auctoritatis  status  gradus  preheminentie  aut 
conditionis  extiterit  qui  secum  vel  in  ejus  societate  habeat 
ultra  viginti  homines  armatos  de  quatuor  leucis  audeat  se 
appropinquare  ad  dictum  castrum  seu  villam  de  Casp  excep- 
tis  ambaxiatoribus  qui  ultra  quadraginta  equitaturas  et  quin- 
quaginta  personas  pro  qualibet  ambaxiata  et  sine  armis  in 
villa  introducere  non  possint:  et  si  plures  pro  eorum  so- 
cietate duxerint  illos  statim  ultra  dictas  quatuor  leucas  re- 
mittere  teneantur.  Et  quod  quicumque  officiales  quantum- 
cumque  magni  non  valeant  ad  villam  prefatam  de  Casp  ve- 
nire  nec  in  eadem  intrare  permittantur  nisi  de  licentia  aut 
ad  requisitionem  dictarum  novem  personarum. — ítem  quod 
pro  parte  parlamentorum  conjunctim  quorum  auctoritate 
superius  nominati  funguntur  mittatur  celeriter  et  per  per- 
sonas autenticas  presentetur  cuilibet  ex  competitoribus  li- 
tera que  contineat  in  effectu  quod  parlamenta  generaba 
regni  Aragonum  et  Cathalonie  principatus  pro  se  et  eis 
adherentibus  notifficant  intimant  seu  denunciant  eidem 
quod  certe  notabiles  persone  ab  eisdem  parlamentis  super 
bis  plenum  posse  habentes  in  villa  de  Casp  prope  flumen 
Iberi  in  Aragone  constituía  pro  investigando  instruendo  se 
et  informando  noscendo  et  publicando  cui  predicta  parla- 
menta et  subditi  ac  vassalli  dicte  corone  fidelitatis  debi- 


(  517  ) 
tum  prestare  et  quem  in  eorum  verum  regem  et  dominum 
per  justitiam  secundum  Deum  et  eorum  conscientias  ha- 
bere  debeant  et  teneantur  hinc  ad  vicessimam  nonam  diem 
martii  proxime  futuri  convenient  et  erunt  personaliter  con- 
grégate processure  abinde  ad  investigationem  instructio- 
nem  informationem  noscionem  et  publicationera  predictas. 
— ítem  quod  dicta  parlamenta  continuentur  et  durent  do- 
ñee facta  fuerit  regis  publicatio  supradicta  et  deinde  quam- 
diu  ipsis  parlamentis  fuerit  bene  visum. — ítem  omnes  dicti 
deputati  et  ambaxiatores  sindici  et  procuratores  nomini- 
bus  ante  dictis  jurant  et  se  obligant  quod  parlamenta  pre- 
dicta  aut  ipsi  potestatem  dictis  novem  personis  eligendis 
atributam  non  revocabunt  non  impedient  neo.  aliqualiter 
impugnabunt  etiam  inito  et  firmato  pacto  inter  predictos 
nominibus  quibus  supra  mediante  legitima  stipulatione  val- 
lato  nomine  et  vice  uniuscujusque  dictorum  parlamento  - 
rum  et  singularum  personarum  eorundem  ac  etiam  pro  in- 
teresse  regnorum  et  principatus  predictorum  et  reipublice 
eorundem  et  veri  regis  in  posterum  publicandi  et  quorum- 
vis  dictorum  competitorum  et  aliorum  quorumeumque  quo- 
rum intersit  aut  interesse  poterit  in  futurum:  imo  pro  toto 
eorum  posse  dabunt  consilium  auxilium  et  favorem  quod 
presentia  capitula  exequtioni  demandentur  et  quod  ordi- 
netur  latissime  cum  ómnibus  securitatibus  et  clausulis  ne- 
cessariis  et  o¡)ortnnis. — ítem  dicti  deputati  ambaxiatores 
sindici  et  procuratores  procuratorio  nomine  ac  in  animam 
suorum  principalium  promittunt  et  se  obligant  atque  jurant 
habere  et  nunc  pro  tune  et  e  converso  habent  in  verum 
regem  et  dominum  illum  qui  per  predictas  personas  in  con- 
cordia vel  modo  superius  expressato  pro  rege  fuerit  pu- 


(318) 
blicatus :  et  quod  contra  publicationem  regis  sic  factam 
per  ipsas  personas  ac  contra  ea  que  per  eas  in  et  super 
predictis  processa  et  enantata  fuerint  aut  contra  personas 
publicantium  vel  publicati  vel  contra  formam  aut  ordinem 
eorum  que  acta  et  publicata  fuerint  non  possint  verbo  scrip- 
tis  facto  aut  alias  quidquam  dicere  petere  proponere  ob- 
jicere  excipere  aut  alias  quovismodo  impugnare  seu  etiam 
allegare. — ítem  quod  litera  intimatoria  de  qua  supra  fit 
mentio  presentetur  domino  Frederico  ut  uni  de  competi- 
toribus  et  hortetur  per  parlamenta  episcopus  segorbicensis 
in  cujus  custodia  dictus  dominus  Fredericus  existit  ut  pre- 
tensum  jus  dicti  domini  Frederici  in  successione  regnorum 
et  terrarum  corone  regie  Aragonum  prossequatur  seu  pros- 
sequi  faciat  per  sufficientes  procuratores  et  advocatos. — 
ítem  cum  illi  de  regno  Valentie  fuerint  per  magna  tém- 
pora spectati  fuerintque  super  hac  materia  ut  modo  de- 
bito mitterent  requisiti  et  eis  protestatum  propter  moram 
et  materia  presens  ulterius  dilationem  non  patiatur:  est 
concordatum  quod  procedatur  in  hoc  tam  urgenti  negotio 
eorum  absentia  non  obstante.  Si  tamen  suos  ambaxiatores 
et  nuntios  in  concordia  misserint  taliter  quod  regnum  Va- 
lentie representent  admittantur  super  hiis  que  nondum 
erunt  exequtata  de  preparatoriis  in  eo  statu  in  quo  tune 
erunt  negotia  sine  discussione  vel  impugnatione  quacum- 
que  eorum  que  facta  fuerint  seu  etiam  concordata. — ítem 
quod  expense  que  pro  premissis  et  sequentibus  rient  divi- 
dantur  in  hunc  modum:  videlicet  quod  expense  que  per- 
sonis  et  ministris  aragonensibus  fient  per  aragonenses  et 
cathalanis  per  cathalanos  solvantur:  comunes  vero  prout 
est  alias  fieri  assuetum. — ítem  quod  capitula  predicta  et  in 


(  31Í)  ) 
eis  et  quolibet  eorum  contenta  solum  pro  forma  substantiali 
et  necessario  observancia  habeantur  quoad  témpora  nu- 
merum  novem  personarum  voces  publicationem  modos  subs- 
titutionis  vel  electionis  tiende  in  casibus  supra  in  nono  ca- 
pitulo expressatis  vel  altero  eorundem:  in  ceteris  vero  pos- 
sit  forma  et  ordo  in  dictis  capitulis  et  in  eorum  quolibet 
contenti  preposteran  vel  omitti. — Que  fuerunt  acta  die  lo- 
co mense  et  anno  prefixis  presentibus  testibus  ad  predicta 
multum  honorabilibus  Francisco  Daranda  donato  Porteceli 
Jaufredo  de  Ortiguis  licentiato  in  decretis  et  Dominico  Cave- 
ro  canónico  ecclesie  ville  Alcanicii.  Et  idem  testes  fuerunt 
presentes  firme  multum  honorabilis  Johannis  de  Plano 
doctoris  et  ambaxiatoris  predicti  qui  imfirmitate  podagre 
detentus  firmavit  in  domibus  Gudlermi  Claver  ubi  idem 
ambaxiator  hospitabatur  et  etiam  firme  Anthonii  de  Cas- 
tellot  jamdicti  qui  utique  detentus  simili  infirmitate  firma- 
vit in  domibus  suis. 


Se  hallan  seguidamente  copiados  en  el  proceso  los  poderes  de 
algunos  diputados,  el  acta  de  la  elección  de  los  nueve  compro- 
misarios ,  y  las  correspondientes  notificaciones  á  los  pretendien- 
tes; empezando  luego  las  actas  de  las  sesiones  que  dichos  com- 
promisarios celebraron  en  el  castillo  de  Caspe  ,  hasta  llegar 
á  la  proclamación  de  don  Fernando,  con  la 


(  320  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    29    DE    MARZO    DE    1412. 


Principia  el  acia  con  estas  palabras : 


Win».  41  £. 


Tom.  22. 
rol.  2100.         Adveniente  autem  die  vicessima  nona  mensis  martii  hora 

completorii  vel  quasi  anno  a  nativitate  Domini  millessimo 
quadringentissimo  duodécimo  de  qua  quidem  die  in  quinto 
capitulorum  insertorum  superius  mentio  specialis  habetur 
apud  villam  de  Casp  in  regno  Aragonum  constructam  in 
castro  videlicet  ipsius  ville  fuerunt  personaliter  constituti 
reverendissimi  in  Christo  patres  et  domini  Petrus  archie- 
piscopus  Terrachone  Dominicus  episcopus  oscensis  ac  mul- 
tum  honorabiles  et  religiosus  Franciscus  Daranda  donatus 
Porteceli  Berengarius  de  Bardaxino  et  Bernardus  de  Gual- 
bis  utriusque  juris  doctor  ex  novem  personis  per  parla- 
menta regni  Aragonum  et  Cathalonie  principatus  electis 
ad  investigandum  noscendum  et  publicandum  cui  subditi 
et  vassalli  dicte  corone  regie  Aragonum  fidelitatis  debitum 
prestare  et  quem  in  eorum  verum  regem  et  dominum  per 
justitiam  secundum  Deum  et  eorum  conscientias  hubere 
debeant  et  teneantur  deputatis  et  electis:  de  quarum  de- 
putatione  nominatione  et  electione  ac  potestate  constat  per 


(  3*1  ) 
acta  et  capitula  desuper  jam  inserta  :  qui  per  organum  dic- 
ti  reverendissimi  domini  archiepiscopi  Terracone  jamdicti 
dixerunt  et  se  obtulerunt  presentibus  me  Raimundo  Ba- 
juli  notario  et  Paulo  Nicholai  connotarlo  meo  ac  testibus 
infrascriptis  paratos  procederé  in  predictis  juxta  potesta- 
tem  eis  atributam  et  formam  capitolurum  superius  expres- 
sorum:  requirentes  me  et  dictum  connotarium  meum  ut  de 
predictis  conficeremus  acta  publica  ac  etiam  instrumenta. 


Constituida  ,  pues  ,  así  la  junta  de  Caspe,  compareció  en  se- 
guida Bernardo  Costeja,  procurador  de  don  Alfonso,  duque  de 
Gandía ,  y  entregó  el  siguiente  escrito : 


Xiím.    413. 


Coram  vobis  reverendo  domino  episcopo  oscensí  et  egre- 
giis  nobilibus  et  honorabilibus  dominis  parlamento  regni 
Aragonum  ac  reverendissimo  patre  et  domino  domino  ar- 
chiepiscopo  Terracone  ac  egregiis  nobilibus  et  honorabili- 
bus dominis  ambassiatoribus  parlamenti  Cathalonie  consti- 
tutus  personaliter  Bernardus  Costeya  notarius  procurator 
substitutos  ad  infrascripta  per  honorabilem  dominum  Ber- 
nardum  de  Vilalig  militem  procuratorem  incliti  domini  Al- 
fonsi  ducis  Gandie  ceterosque  ambassiatores  electos  et  de- 
putatos  ad  infrascripta  per  inclitum  dominum  antcdictum 
proponit :  quod  cum  Ínclito  domino  Alfonso  patri  dicti  in- 


Tom.  22. 
fol.  2100. 


(  332  ) 
eliti  principalis  sui  fucrit  per  vos  scriptum  intimatum  no- 
tificatum  et  denunciatum  quatenus   certas  personas  debe- 
ret  mittere  apud  locnm  de  Casp  XXIX   presentís   mensis 
martii  ad   informandum  vos  et  parlamenta  ac  supradictos 
embassiatores  de  jure    corone    regie   quod  pretendit  esse 
suum:  super  quo  habito  consilio  maturo  elegit  certos  nun- 
tios  suos  ad   informandum   regnum   et   vestras  reverentias 
de  jure  quod  ipse  reputat  se  habere  in  corona  regni  Ara- 
gonis  antcdicti  cui  dictum  jus  de  jure  debetur  :  et  dictus 
dominus  Alfonsus  filius  succcdat  juridice  in  dicto  jure  co- 
rone :  ideo  dictos  ambassiatores  elegit  ad   predicta  vestris 
reverentiis  destinandos.  Cumque  dicti  ambassiatores  essent 
deliberati  et  parati  accederé   ad  dictum  locum  de  Casp  in 
tempore  per  vestras  reverentias  assignato  contingerunt  im- 
pedimenta in  via  per  quam  opportebat  eos   necessaiio    ad 
dictum  locum  superáis  memoratum  transiré  :  que  impedi- 
menta sunt  homines  armorum  Castelle  et  Gaschonie  qui  fere 
totam  viam  occupant  per  quam  ipsi  transitum   faceré  op- 
portebat: ea  propter  mittentes  pro  salvoconductu  respon- 
sionem  adhuc    recipere    non    valuerunt.   Ideo  deliberatum 
extitit  ut  unus  de  ambassiatoribus  antedictis  precederet  ma- 
gister  in  sacra  theologia  Johannes  de  Montesono  et  dictus 
Bernardus  dicto  nomine  una  cum  eo  per  mare  usque  Der- 
tusiam  transitum  facerent  et  deinde  dictus  procurator  ac- 
cederet  ad  vestras  reverentias  per  predicta  omnia  denun- 
tiare.  Idcirco  dictus  substitutus  procurator  vestris  reveren- 
tiis denuntiat  presentiam  dicti  reverendi  magistri  Johannis 
accedentis  pro  causa  superius  memorata  et   dóminos  am- 
bassiatores   alios  scilicet  dominum  Bernardum   de    Vilalig 
militem  dominum  Franciscum   Blancb    in  legibus  licentia- 


(523) 
tum  et  dominum  Petrum  de  Falcho  in  decretis  licentiatum 
de  próximo  venturos  eo  facto  quo  salvum  conductum  ha- 
buerint  supradictum.  Et  nichilominus  predictus  magister 
Johannes  de  Moneo  et  dominicus  Johannes  Navarro  legum 
doctor  sunt  parati  accederé  ad  declarandum  et  informan- 
dum  vestras  reverentias  de  juribus  incliti  domini  ducis  an- 
tedicti.  Ideo  dictus  procurator  substitutus  vice  dicti  incliti 
domini  ducis  et  aliorum  ambassiatorum  predictorum  offert 
se  paratum  de  jure  dicti  incliti  domini  ducis  allegare:  pro- 
testando quod  interim  aliquod  prejudicium  dicto  Ínclito  do- 
mino principali  suo  non  fíat  nec  generan  possit  :  requi- 
rendo  de  predictis  sibi  fieri  publicum  instrumentum  ad  ha- 
bendum  rei  memoriam  in  eternum. 


Leyéronse  también  y  fueron  aprobadas  las  cartas  que  debían 
dirigirse  á  los  cuatro  compromisarios  que  no  se  hallaban  aun  en 
Caspe  ,  instándoles  para  que  compareciesen  luego. 


SESIÓN    DEL    DÍA    30. 


So  dio  á  Pascasio  Albort  y  á  Juan  Albiol  el  encargo  de  llevar 
<i  su  destino  las  cartas  para  los  compromisarios  ausentes,  acor- 
dadas en  la  sesión  anterior. 


(  32-1  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    31 


Fué  leida  una  carta  de  don  Fadrique  ,  en  la  que,  después  de 
algunas  lijeras  indicaciones  sobre  su  derecho  á  la  corona  ,  ma- 
nifestaba su  abandono  y  la  necesidad  que  tenia  de  que  se  le  pro- 
veyese de  abogados;  y  se  acordó  en  seguida  su  contestación. 


SESIÓN    DEL    DÍA     3     DE     ABRIL. 


Presentóse  Juan  Albiol,  y  dio  cuenta  de  haber  entregado  ya  á 
Guillermo  de  Vallseca  la  carta  que  le  habian  encargado  los  de- 
más compromisarios  que  se  hallaban  en  Caspe. 


SESIÓN    DEL    DÍA    9. 


Comparecieron  los  enviados  del  duque  de  Gandía  ,  pidiendo 
que  se  les  señalase  dia  y  hora  para  alegar  y  probar  el  derecho 
de  su  representado. 


SESIÓN    DEL    DÍA    11. 


Pascasio  Albert  hizo  relación  de  haber  entregado  á  Bonifacio 
Ferrer  y  á  Ginés  Rabasa  las  cartas  que  para  ellos  se  le  habían 
dado  en  la  sesión  del  dia  ~>o  de  mayo  anterior. 


( m ) 


SESIÓN    DEL    DÍA     12. 


Asistieron  ya  á  la  sesión  de  este  dia  Fr.  Vicente  Ferrer  y  Bo- 
nifacio Ferrer  ,  otros  de  los  compromisarios  que  hasta  entonces 
no  se  habían  aun  presentado. 


SESIÓN    DEL    DIA     14.     (1) 


Se  señaló  el  dia  18  y  demás  sucesivos  para  oirá  los  enviados 
del  duque  de  Gandía. 


SESIÓN    DEL    DIA     15. 


Despacháronse  algunas  cartas  relativas  á  las  demandas  de 
don  Fadrique. 


(1)  Los  compromisarios  se  reunieron  también  el  dia  13;  pero  omitimos 
el  estractar  todas  aquellas  sesiones  en  que  el  escribano  secretario  se  limitó 
;'i  levantar  auto  de  que  dichos  arbitros  se  habían  reunido,  dispuestos  a  oir 
en  justicia  á  cualquiera  de  los  pretendientes  ó  sus  procuradores  que  qui- 
siese demostrar  su  derecho. 


(  3áü  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA     17. 


Señalado  este  dia  para  que  los  compromisarios  presentes  pres- 
tasen el  debido  juramento ,  procedióse  á  este  acto  según  mani- 
fiesta el  secretario  en  estos  términos  : 


Num.    414. 


Tom.  22.  .  .  .  ....... 

rol.  2111.  Et  incontinenti  predicti  domini  deputati  ibidem  in  dic- 
ta ecclesia  existentes  per  organum  reverendissimi  domini 
archiepiscopi  Terracone  presentibus  honorabilibus  Narciso 
Astrucii  archidiácono  Terracone  et  Dominico  Ram  priore 
ecclesie  Alcanicii  testibus  ad  hec  vocatis  et  assumptis  di- 
xerunt  quod  cum  ipsi  descendissent  de  castro  predicto  et 
vellent  accederé  ad  fores  ipsius  ecclesie  ubi  paratum  erat 
altare  et  alia  necessaria  pro  audiendo  solemniter  missam 
ct  sermonem  comunicando  jurando  et  alia  nonnulla  acta 
peragendo  juxta  tenorem  sexti  capitulorum  superius  in- 
sertorum  :  requisiverunt  me  dictum  Raimundum  Bajuli  et 
alios  connotarios  meos  ibidem  presentes  ut  de  ómnibus  et 
singulis  aclis  que  ibi  fierent  conficerem  et  conficerentur 
acta  atque  publica  instrumenta. — Et  statim  presentibus  me 
Raimundo  Bajuli  et  dictis  Paulo  Nicholai  et  Jacobo  de 
Monteforti  connotariis  meis  et  testibus  infrascriptis  et  pre- 
sentibus multum  honorabilibus  Gondisalvo  Roderici  de 
Neyra  archidiácono  Dulmacan  et  Petro  Sancii  legum  doc- 


(  ^7  ) 
tore  ambassialoribus  asscrlis  illuslrissimi  domini  regis  Cas- 
tclle  ac  Bernardo  de  Villarig  milite  el  alus  ambassiatori- 
bus  dicti  incliti  domini  ducis  Gandie  superius  jam  contcntis 
prenarratus  reverendissimus  dominus  archiepiscopus  Ter- 
racone  ibidem  alus  suis  condcputatis  jamdictis  pcrsona- 
liter  existetitibus  et  audientibus  indutus  vestibus  pontiffi- 
calibus  ut  est  moris  ante  fores  ecclesie  predicte  ad  hec  ut 
populus  melius  et  spatiosius  staret  in  platea  celebravit  mis- 
sam  solemniter  :  et  fuit  diaconus  dictus  Narcisns  Astrucii 
archidiaconus  Terracone  et  subdiaconus  venerabilis  Ber- 
nardus  Olzina  prepositus  ilerdensis  et  minister  venerabilis 
prior  dicte  ecclesie  de  Casp.  Et  postquam  dictus  dominus 
archiepiscopus  sumpsit  corpus  Christi  reversus  ad  alios  do- 
minos  supradictos  condeputatos  suos  coram  altari  flexis  ge- 
nibus  ordinatos  et  facta  generali  conl'essione  per  ipsos  tra- 
didit  cuilibet  eorum  sacratissimum  corpus  Christi  comuni- 
candum  :  et  primo  dicto  domino  episcopo  oscensi  secundo 
priori  Cartusie  tertio  Francisco  Daranda  quarto  magistro 
Vincentio  Ferrarii  quinto  Berengario  de  Bardaxino  sexto 
Bernardo  de  Gualbis  qui  omnes  de  manibus  dicti  domini 
archiepiscopi  corpus  sanctissimi  Jesuchristi  sumpseruntetre- 
ceperunt  devote.  Et  postmodum  perfecta  et  finita  missa 
fuit  posita  coram  altari  quedam  crux  áurea  perulis  et  la- 
pidibus  preciosis  órnala  in  qua  dixerunt  iore  ex  ligno  veré 
crucis  Christi  et  quoddam  evangelisterium  subtus  illam  :  et 
incontinenti  idem  dominus  archiepiscopus  et  ex  post  ce- 
teri  predicti  deputati  singulariter  unus  post  alium  per  or- 
dinem  supradictum  flexis  genibus  jurarunt  et  voverunt  alta 
et  intclligibili  voce  coram  omni  populo  ibi  stante  super 
crucem    et  sánela  quatuor    evangelia    supradicta    manibus 


(  328  ) 
uniuscujusque  eorum  corporaliler   tacta    unusquisque  ejus 
nomen  et  cognomen  exprimendo  in  modum  sequentem  : — 
.  Yo  Pere  de  Cagarriga  arquebisbe  de  Terragona  solemne- 
ment  et  publica   fac  vot  a  Deu  et  a  la  Verge  Maria  et  a 
la  cort  celestial   et  jur  sobre  la  creu  de  Jesuchrist  et  los 
sants  evangelis  que  en  lo  negoci  de  la  successio   procebire 
e  vertader  rey  e  senyor  lo  pus  prest  que  rabonablament 
pore  segons  Deu  et  justicia  et  bona  consciencia  juxta  mon 
poder  et  saber  ensemps  ab  los  altres  segons  el  poder  a  ells 
et   a  mi  donat   publicare  tota  amor    hoy  favor  et  temor 
pregada  preu  do  gracia  o  servey  o  qualsevol  speranca   de 
aquells  et  tota  altra  sinistra  voluntat   posposats  et   remo- 
guts.  ítem  que  abans  de  la  publicacio  dessus  dita  no  ma- 
nifestare publicare  e  obrire  a  algu  qui  no  sie  deis  nou  pu- 
blicament  o  amagada   directament  o   indirecta  de  paraula 
o  per  scrits  o  ab  senyals  o  ab  altre  qualsevol  enginy  o  ma- 
nera la  voluntat  intencio  o  proposit  de  mi  o  de  qualsevol 
de  mos  companyons  en  et  deves  lo  dit  acte. — Et  hiis  per 
eos  et  quemlibet  ipsorum  dictis  crucem  et  evangelia  supra- 
dicta    devotissime    fuit    eorum  quilibet  osculatus. — Et  in 
predictis  fuit  diíTerentia   ista  dumtaxat  quod  predicti  do- 
mini  episcopus  oscensis  Franciscus  Baranda  et  Berengarius 
de  Bardaxino  votum  et  juramentum  predicta  in  aragonensi 
lingua  pronuntiarunt:  ceteri  vero  prout  superius  continetur. 
— Et  bis  ómnibus  sic  peractis  dominus  reverendus  et  reli- 
giosus  magister  Vincentius  Ferrarii    predictis  alus   conde- 
putatis  suis   necnon  populo  in  multitudine  copiosa   ibidem 
congregato  presentibus  et  audientibus  predicavit  solemniter 
ibidem  ante  fores  ccclesie  predicte  summendo  pro  thema- 
te  verba  sequentia:  Fiet  unum  ovik  et  unas  pastor  illudque 


(  329  ) 
plurimis  et  diversis  rationibus  conclusionibus  et  auctorita- 
tibus  ad  raateriam  dicte  successionis  applicando  prossequen- 
do  et  etiam  concludendo. 


SESIÓN    DEL    DÍA    18. 


Comenzaron  sus  alegaciones  los  enviados  del  duque  de  Gan- 
día (i). 


SESIÓN    DEL    DÍA     19. 


Continuaron  las  alegaciones  de  los  embajadores  del  duque  de 
GaDdía,  y  terminado  el  discurso  de  Francisco  Blanc,  á  quien  ha- 
bia  tocado  hoy  la  palabra ,  se  présenlo  Francisco  de  Perellós 
para  manifestar  á  los  compromisarios  que ,  á  pesar  de  haberse 
trasladado  á  Caspe  Ginés  Rabassa  con  el  deseo  de  cumplir  la 
misión  que  le  había  sido  confiada,  con  todo  que  se  lo  impedían 
la  enajenación  mental  y  demás  achaques  de  que  adolecía. 


SESIÓN    DEL  DÍA    20. 


Prosiguió  Francisco  Blanch  en  demostrar  el  derecho  del  duque 
de  Gandía. 


(1)  Como  el  actuario  no  insertó  en  el  acta  ni  el  estrado  de  las  arengas 
ni  la  copia  de  los  escritos  que  cada  abogado  dijo  ó  presentó  para  apoyar  el 
derecho  de  su  cliente  ;  nos  vemos  privados  también  de  continuar  aquí  nin- 
gún documento  de  esta  clase. 

TOMO    III.  24 


(  550  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    21 


Continuó  la  demostración  del  derecho  del  mencionado  duque 


SESIÓN     DEL    DÍA    22. 


Después  de  haber  prestado  juramento  Guillermo  de  Vallseca  , 
cod  protesta  de  no  comprometerse  á  dar  su  voto  dentro  deter- 
minado plazo ;  se  dio  comisión  á  los  médicos  Honorato  Bonafé, 
de  Perpiñan,  y  Gerónimo,  de  Alcañiz  ,  para  que  averiguasen  la 
certeza  de  lo  espuesto  por  Francisco  de  Perellós  acerca  de  la 
i  najenacion  mental  de  Ginés  Rabassa. 


SESIÓN    DEL    DÍA    23. 


Autorizóse  á  Narciso  Astruch,  Gaufredode  Ortigues  y  Domin- 
go Ram  ,  para  recibir  las  informaciones  que  creyesen  conve- 
nientes sobre  el  estado  de  enajenación  mental  en  que  se  decia 
hallarse  Ginés  Rabassa. 

En  este  mismo  dia  el  obispo  de  Huesca  hizo  entrega  á  los 
compromisarios  de  la  jurisdicción  y  dominio  que  le  correspon- 
dían sobre  el  castillo  y  villa  de  Caspe  ;  y  habiéndola  aquellos 
aceptado ,  traspasaron  dicha  jurisdicción  á  Asberto  Catrilla  y 
Martin  Martínez  de  Marziella ,  gobernadores  nombrados  para 
ejercerla,  los  cuales  prestaron  en  seguida  el  debido  juramento  y 
homenaje.  > 


(  331  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    24. 


Verificóse  en  este  (lia  ia  loma  de  posesión  por  los  goberna- 
dores de  Caspe,  y  se  cumplió  la  solemnidad  de  separar  y  nom- 
brar de  nuevo  á  todos  los  oficiales  y  empleados  que  ejercían  al- 
guna autoridad  en  dicha  villa.  Últimamente  se  publicó  un  edicto 
prohibiendo  bajo  pena  de  cinco  sueldos  el  jugar  á  los  dados. 


SESIÓN    DEÍ.    DÍA    25. 


Continuaron  las  solemnidades  de  toma  de  posesión  de  la  villa 
de  Caspe  por  los  gobernadores  Asberlo  Catrilla  y  Martin  Mar- 
tínez de  Marziella. 


SESIÓN    DEL    DÍA    27. 


Comparecieron  los  embajadores  del  duque  de  Gandía,  y  entre- 
garon escritas  las  alegaciones  que  en  los  días  anteriores  habían 
pronunciado  ante  los  compromisarios. 


SESIÓN    DEL    DÍA    28. 


Leyóse  una  carta  con  que  don  Fadrique  reiteraba  su  deman- 
da de  abogados  y  procuradores. 


(  532  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    30. 


Se  dio  cuenta  de  una  carta  con  que  el  parlamento  aragonés 
instaba  á  los  compromisarios  para  que  decidiesen  luego  el  ne- 
gocio de  la  sucesión. 


SESIÓN    DEL    DÍA    4     DE     MAYO. 


Fueron  leídas  á  los  compromisarios  dos  cartas  de  los  valen- 
cianos, en  las  que  se  trataba  de  las  pretensiones  de  don  Fadri- 
que;  y  otra  de  losconselleres  de  Barcelona,  exhortándoles  á  dar 
su  fallo  lo  mas  pronto  que  les  fuese  posible. 


SESIÓN    DEL    DÍA    5. 


Primeramente  se  dio  audiencia  á  Fernando  de  Vega  ,  Juan 
González  de  Acevedo,  Miguel  de  Naves,  Juan  Saraüana,  Martin 
Sánchez  de  Sevilla  ,  fray  Juan  de  Villahan  ,  Pedro  Sánchez  de 
Castiello  y  Gonzalo  Rodríguez  de  Neyra ,  embajadores  del  in- 
fante don  Fernando,  los  cuales  pronunciaron  algunos  discursos 
para  demostrar  el  derecho  de  dicho  pretendiente.  Presentóse 
después  Francisco  de  Perellós,y  pidió  nuevamente  que  fuese  de- 
clarado inhábil  para  ejercer  el  cargo  de  arbitro  su  suegro  Ginés 
Kabassa.  Por  último ,  se  dio  cuenta  de  la  información  recibida 
para  averiguar  el  estado  de  enajenación  mental  de  dicho  Rabassa, 
y  sobre  ella  dieron  los  ocho  compromisarios  el  siguiente  fallo: 


(  355  ) 


timi.    415. 


Tom.  22. 

Virginis  filio  invocato  :  nos  deputati  predicti  visis  gemi-  toL  214*- 
natis  suplicationibus  ac  requisitionibus  nobis  factis  per  no- 
bilem  Franciscum  de  Perellós  militem  et  generum  hono- 
rabilis  Januarii  Rabada  militis  legum  doctoris  et  una  no- 
biscum  deputati  :  visa  etiam  informatione  per  honorabiles 
Narcissum  Astrucii  archidiaconum  Terracbone  Jauíridum 
de  Ortigiis  et  Dommicum  Ram  priorem  ecclesie  Alcanicii 
iu  legibus  licenciatos  ex  comissione  per  nos  eisdem  facta 
habita  et  recepta  supcr  requisitis  et  supplicatis  per  dic- 
tum  nobilem  Franciscum  :  visis  etiam  depositionibus  tes- 
tiurn  receptorum  virtute  comissionis  predicle  et  alias  au- 
dita  nichilominus  relatione  dictorum  comissariorum  et  cum 
dicto  honorabili  Januario  Rabada  non  solum  semel  immo 
pluries  presentialiter  comunicato  colloquio  et  potestate 
nobis  in  cupitulis  supra  insertis  atributa  :  judicamus  dici- 
mus  et  declaramus  dictum  honorabilem  Januarium  Rabaga 
nobiscum  electum  et  deputatum  ad  investigationem  et  pu- 
blicationem  nostri  veri  regis  et  domini  non  esse  idoneum 
seu  suficientcm  immo  penitus  impeditum  et  inhabilem  ad 
faciendum  et  excquendum  ea  que  nobis  comissa  existunt 
et  ipsum  non  possc  intendere  in  premissis  et  propterea 
alium  loco  ipsius  l'ore  per  nos  juxta  dictorum  capitulorum 
seriem  eligendum  et  deputandum. 


(  554  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    6. 


Después  de  haber  dado  segunda  audiencia  á  los  embajadores 
del  infante  don  Fernando  ,  que  continuaron  sus  alegaciones ;  se 
dio  cuenta  de  un  escrito  presentado  por  Gerardo  Zelonis  de  Lú- 
ea y  Bernardo  de  Gallach ,  á  nombre  de  doña  Violante  y  de  su 
hijo  el  príncipe  Luis,  en  el  cual  eran  recusados  algunos  délos 
compromisarios  por  enemigos  personales  de  dichos  pretendien- 
tes. 


SESIÓN   DEL   DÍA    7 '. 


Fueron  oidos  otra  vez  los  embajadores  del  infante  de  Castilla. 

Por  la  tarde  volvieron  á  reunirse  los  compromisarios  ;  y  des- 
pués de  haber  tomado  eljuramentoá  Domingo  de  La  Naya  y 
ttamon  Fivaller  ,  guardianes  o  alcaides  del  castillo  de  Caspe,  y 
al  notario  Ramón  Batlle  ;  dieron  audiencia  á  los  embajadores 
del  duque  de  Gandía,  los  cuales  presentaron  por  escrito  las  ra- 
zones que  favorecían  su  derecho.  Últimamente  Bonanato  Pere 
presentó  a  los  compromisarios  varios  documentos  relativos  al 
derecho  de  sucesión  que  habían  sido  enviados  por  los  diputados 
de  Cataluña  (1). 


(1)  Entre  otros  documentos ,  buscaron  los  diputados  y  remitieron  por  úl- 
timo á  los  compromisarios  el  que  menciona  la  siguiente  carta  : — Al  molt 
honrat  senyor  en  Francesch  Despuig  deputat  local  de  Tortosa. — Senyor:  una 
vostra  letra  havem  reebuda  responsiva  a  una  letra  nostra  queus  baviemtra- 
mesa  ensemps  ab  altres  dues  letres  nostres  quis  dressaven  la  una  al  batle 
general  de  Catalunya  e  laltra  ais  consols  de  Perpenya  sobre  un  transía t  que 


I  W5:) 


SESIÓN  DEL   DÍA    9. 


Comparecieron  Juan   Ieart,   reclamando  la   sucesión  para  el 
ccnde  de  las  montañas  de  Prades  ;  y  Gerardo  Zelonis  de  Luca  , 
pidiendo  contestación  al  escrito  que  habia  presentado  el  dia  u 
Diéronsela  los  compromisarios  ,  desestimando  sus  recusaciones. 


demanam  de  una  pracmatica  l'aent  per  la  real  successio  :  de  la  qual  segom» 
som  informáis  es  stat  trames  translatno  ha  molts  dies  a  certa  persona  desta 
ciutat  tret  daqueixa  vila  de  Perpenya  qui  apres  fo  liurat  al  governador  de 
Cathalunya.  E  responemvos  quens  meravellam  molt  com  diets  quel  dit 
batle  es  a  Cochliure  e  que  con  sia  aqui  que  vos  li  darcts  la  dita  sua  letra: 
iar  bens  semblaba  pus  propri  que  tos  haguessets  tantost  cavalcat  e  fossets 
ab  lo  dit  batle  e  praticat  ab  ell  de  c,o  que  demanam  o  alraenys  li  hagues- 
sets tramesa  la  dita  letra  per  certa  persona  attesa  la  qualitat  deis  affers  e 
la  gran  cuyta  a  quels  demanam.  Perqueus  pregam  senyor  que  si  lo  dit  batle 
no  es  aqui  cavelquets  e  siats  decontinent  e  con  pus  prest  porets  ab  ell  e  co- 
muniquéis ab  ell  de  to  de  que  scrivem  o  li  trametats  la  dita  letra  per  per- 
sona certa.  E  per  tant  que  hajats  pus  clara  certitud  qual  es  la  pracmatica 
que  demanam  vos  diem  que  aquesta  pracmatica  fo  feta  ab  conscntimcnt  de 
la  térra  en  lo  temps  de  la  unió  co  es  con  se  tractave  que  la  Olla  del  rey 
en  Pere  fos  jurada  primogénita  e  que  fos  muller  del  marques  qui  apres  fo 
duch  de  Gandía  :  ¡a  qual  pracmatica  conté  que  filia  de  rey  no  puxa  succchii 
en  aquest  rcgne.  Direts  ago  ais  dits  consols  e  batle  e  serals  remoguda  la  in- 
certitud de  les  paraules  que  diets  son  contengudes  en  la  dita  nostra  letra: 
e  treballets  ab  tota  cuyta  e  fets  que  los  dits  consols  e  batle  treballen  e  en- 
tenen  en  acó  segons  contcnen  los  letres  queja  havem  trameses.  Scrita  en 
Uarchinona  a  XI  dies  de  abril  del  any  MCCCCXIL-  -Los  deputats  del  gene- 
ral de  Cathalunya  e  les  VI  persones  a  ells  adjunctes.  (Hcg.  de  la  dip.  de  1411. 
fól.  12'»). — Sobre  el  contenido  de  la  antecedente  carta  y  la  disposición  de  la 
pragmática  de  que  en  ella  se  trata,  es  necesario  advertir,  que  la  corona  de 
Aragón  no  constituyó  nunca  un  verdadero  mayorazgo,  que  tuviese  señalado 
de  una  manera  fija  é  invariable  el  orden  de  su  transmisión;  pues  recormn- 


(  550  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    10. 


Dióse  audiencia  á  Juan  do  Alzamora  ,  Bernardo  del  Bosch  y 
Bernardo  de  Gallach,  enviados  por  doña  Violante,  viuda  del  rey 
don  Juan  primero  de  Aragón  ,  para  apoyar  el  derecho  de  doña 
Violante  y  don  Luis  de  Ñapóles.  Leyéronse  ,  pues,  algunas  car- 
tas de  eslos  personajes  ,  que  fueron  presentadas  por  dichos  men- 
sajeros, y  cuyo  contenido  se  reducía  á  pedir  que  fuese  declarado 
el  derecho  de  sucesión  á  favor  del  mencionado  príncipe  Luis. 


do  la  serie  de  sus  soberanos,  se  ve  que  sucedieron  todos  por  llamamiento 
de  su  antecesor  ó  por  aclamación  de  sus  subditos,  y  nó  en  fuerza  de  ningu- 
na ley  constitutiva  que  estuviese  establecida  de  antemano.  Las  sustitucio- 
nes y  gravámenes  que  algunos  condes-reyes  impusieron  á  sus  herederos,  se- 
gún se  vé  en  los  testamentos  que  conserva  este  archivo,  casi  nunca  se  es- 
tendieron mas  allá  del  primero  ó  segundo  grado;  y  por  lo  mismo  todos 
dispusieron  del  reino  y  condado  como  de  libre  y  propio  patrimonio,  des- 
membrándolo aveces;  repartiendo  entre  sus  diferentes  hijos,  como  mejor 
les  plugo,  considerable  porción  de  sus  estados;  y  aun  cediéndolo  á  perso- 
nas enteramente  estrañas,  como  lo  hizo  don  Alfonso  el  Batallador,  que 
instituyó  herederos  á  los  templarios,  á  los  hospitalarios  y  al  Santo  Sepulcro 
de  Jerusalen.  Asi  pues,  la  pragmática  que  aqui  se  cita  hubo  de  ser  por  lo 
mas  una  disposición  especial  y  aislada,  que  don  Pedro  el  Ceremonioso  creyó 
prudente  dar,  porque  juzgó  que  contribuiría  á  sosegar  los  disturbios  que 
á  los  pocos  años  de  haber  él  ascendido  al  trono  se  habian  suscitado  en  Ara- 
gón y  Valencia.  En  prueba  de  que  no  estaba  reconocida  en  las  hembras  se- 
mejante incapacidad  para  suceder,  baste  considerar:  que  en  los  dos  testa- 
mentos que  dejó  otorgados  el  conde  don  Ramón  Berenguer  el  Grande,  las 
llamó  espresamente  á  la  sucesión  del  condado,  en  falta  de  los  hijos  varo- 
nes :  que  si  bien  don  Ramón  Berenguer  4.°  parece  que  pretendió  siempre 
derivar  su  derecho  al  reino  de  Aragón,  nó  del  que  le  transmitiera  su  es- 
posa, sino  de  la  cesión  que  le  hizieron  los  templarios  y  demás  á  quienes 


(  537  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA     11 


Después  de  haber  oido  nuevamente  á  Juan  de  Alzamora,  Ber- 
nardo del  Bosch  y  Bernardo  de  Gallach  ,  se  leyó  una  caria  de 
los  jurados  de  Zaragoza,  en  la  que  pedían  que  se  decidiese  pron- 
tamente el  negocio  de  la  sucesión. 


SESIÓN    DEE    DÍA     13. 


Leyóse  uua  carta  de  don  Fadrique  ,  en  la  que  repetía  sus  de- 
mandas de  abogados  y  procuradores.  Conlestósele  que  ya  se  ha- 
bía proveído  lo  necesario  para  que  los  tuviese. 


lo  había  legado  el  Batallador;  doña  Petronila  no  dejó  de  considerarse  tam- 
bién por  su  paite  verdadera  reina  por  derecho  propio,  y  como  tal,  muerto 
ya  su  marido,  abdicó  el  reino  á  favor  del  hijo  común  instituido  ya  por  el 
padre ,  y  le  nombró  además  heredero  en  su  postrer  testamento  :  que  en  la 
última  voluntad  de  don  Ramón  ó  Alfonso  el  Casto  se  hallan  también  es- 
plícitamente  llamadas  las  hijas  para  el  caso  de  no  existir  ningún  hijo*;  y 
finalmente  ,  que  entre  los  muchos  consejeros  y  letrados  á  quienes  consultó 
don  Pedro  antes  de  declarar  sncesora  á  su  hija  doña  Constanza ,  declara- 
ción que  revocó  después  con  la  pragmática  de  que  aquí  se  trata,  solo  dos  ó 
tres  opinaron  por  la  incapacidad  de  dicha  hija  para  suceder  en  el  reino.  Se 
vé,  pues,  que  el  orden  de  suceder  en  los  estados  de  Cataluña  y  Aragón  no 
tuvo  casi  nunca  otra  norma  que  la  última  voluntad  del  antecesor,  y  que  si 
bien  fueron  siempre  preferidos  los  hijos  á  las  hijas,  también  estas  esclu- 
yeron  á  los  varones  de  otro  grado  mas  remoto.  A  no  haber  sido  estas  la 
ley  ó  costumbre  y  la  opinión  del  pais,  no  hubieran  por  este  tiempo  mostra- 
do las  cortes  tanto  empeño  en  (pie  don  Martin  declarase  quién  quería  que 
le  sucediese  ,  ni  se  hubiera  siquiera  puesto  en  tela  de  juicio  el  derecho  del 
infante  don  Fernando,  ya  que  no  podia  derivarlo  sino  de  doña  Leonor  ,  hija 
del  señor  don  Pedro  í.°  de  Aragón. 


(  338) 


SESIÓN     DEL    DÍA     14. 


Fué  admitido  por  notario  Juan  Dezplá  ,  enviado  por  los  valen- 
cianos ,  y  prestó  el  debido  juramento. 


SESIÓN    DE!.    I>IA     1(>. 


Presentáronse  y  fueron  oidos  los  enviados  del  conde  de  Urgel. 

Reunidos  nuevamente  los  compromisarios  por  la  tarde  del 
mismo  dia  ,  procedieron  á  la  elección  de  Pedro  Bertrán  para  que 
sustituyese  á  Ginés  Rabassa  en  el  cargo  de  compromisario  por 
Valencia.  Fueron  por  úllimo  leídas  dos  carias  ,  una  con  que  el 
parlamento  de  Aragón  instaba  la  pronta  resolución  de  los  com- 
promisarios ,  y  otra  con  que  don  Fadrique  reiteraba  sus  deman- 
das. 


SESIÓN    DEL    DÍA     17. 


Continuaron  sus  alegaciones  los  embajadores  del  conde  de  Ur- 
gel. 


SESIÓN    DEL    DÍA     18. 


Compareció  y  prestó  el  debido  juramento  Pedro  Bertrán,  com- 
promisario nuevamente  elegido;  y  luego  se  dio  otra  vez  uuükn- 


(  339  ) 
ría  á  los  embajadores  del  cende  de  Urgel,  para  que  continua- 
sen demostrando  el  derecho  de  su  principal. 


SESIÓN    DEL    DÍA    19. 


Continuaron  las  alegaciones  de  los  embajadores  del  conde  de 
Urgel. 

Por  la  tarde  se  procedió  á  nombrar  por  otro  de  los  castella- 
nos de  Caspe  á  Guillermo  Caerá ,  tomándosele  en  seguida  el  de- 
bido juramento. 


SESIÓN    DEL   DÍA    20. 


Se  presentaron  nuevamente  los  enviados  de  don  Jaime  de  Ur- 
gel ,  y  continuaron  sus  alegatos. 


SESIÓN    DEL    DÍA    21. 


Se  dio  audiencia  á  Geraldo  de  Ardevol  y  Pedro  Ferrer,  en- 
viados por  la  condesa  de  Urgel  para  demostrar  el  derecho  de 
don  Jaime.  Presentóse  después  Bernardo  Zaidia,  enviado  por  la 
ciudad  de  Murviedro  para  asistir  á  la  futura  proclamación ;  y 
últimamente  se  leyó  una  carta  con  que  el  parlamento  de  Valen- 
cia instaba  á  los  compromisarios  para  que  verificasen  luego  la 
elección. 


( «v.0  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA   22. 


Los  compromisarios  nombraron  stcretarios  suyos  á  los  escri- 
banos Bartolomé  Vicens  y  Francisco  Fouolleda,  lomándoles  en 
seguida  el  correspondiente  juramento. 


SESIÓN   DEL    DÍA    25. 


Fueron  oidos  nuevamente  los  embajadores  enviados  por  el 
conde  y  la  condesa  de  Urgel  para  demostrar  el  derecbo  de  aquel 
magnate. 


SESIÓN  DEL    DÍA    24. 


Continuáronse  las  alegaciones  de  los  enviados  del  conde  de 
Urgel. 


SESIÓN   DEL  DÍA  26. 


Por  la  mañana  se  dio  otra  vez  audiencia  á  los  embajadores  de 
don  Fernando ;  y  por  la  tarde  á  los  que  babia  enviado  la  con-^ 
desa  de  Urgel. 


(  341  ) 


SESIÓN    DEI.    DÍA    28. 


Acordaron  los  compromisarios  prorogar  hasla  el  dia  29  del 
venidero  junio  el  plazo  que  se  les  habia  señalado  en  la  concor- 
dia de  Alcañiz;  noliflcando  desde  luego  dicha  prorogacion  á 
los  parlamentos  de  los  tres  reinos.  Pasóse  después  á  la  lectura 
de  dos  cartas,  á  saber,  de  una  con  que  los  aragoneses  instaban 
la  pronta  elección ;  y  de  otra  dirgiida  á  Bonifacio  Ferrer  por  el 
obispo  deSegorbe,  recomendándole  las  demandas  de  don  Fa- 
drique.  Los  embajadores  de  Castilla  y  los  del  duque  de  Gan- 
día presentaron  también  por  escrito  varios  alegatos  á  favor  de 
sus  respectivos  principales.  Por  último  ,  en  este  dia  los  com- 
promisarios nombraron  á  Pedro  Sabata  gobernador  de  Caspe  en 
representación  de  Valencia ,  para  que  ejerciese  su  empleo  junto 
con  Martin  Martínez  de  Marrillo  y  Alberto  Calcilla,  que  lo  eran 
respectivamente  por  Aragón  y  Cataluña. 


SESIÓN    DEL    DIA    29. 


Notificóse  á  Pedro  Sabata  su  nombramiento ,  y  se  le  tomó  el 
correspondiente  juramento. 


SESIÓN    DEI.    DÍA    30. 


Se  presentó  Jaime  Juglar,  enviado  por  el  curador  de  don  Fa- 
drique  para  pedir  que  se  difiriese  el  fallo  del  negocio  de  la  su- 
cesión hasta  tanto  que  este  hubiese  podido  alegar  su  derecho. 


C3tt) 


SESIÓN  DEL  DÍA  1  .°  DE  JUNIO. 


Fueron  leídas  dos  cartas  del  parlamento  de  Cataluña  ,  relativa 
la  una  al  nombramiento  de  abogados  para  don  Fadrique  ,  y  pi- 
diendo en  la  otra  instrucciones  sobre  el  modo  de  enviar  las  seis 
personas  que  debían  asistir  á  la  proclamación. 


SESIÓN   DEL  DÍA   2. 


Acordóse  escribir  al  parlamento  de  Cataluña ,  prescribiéndole 
que  los  seis  diputados  que  enviase  para  oir  la  proclamación  pu- 
diesen ir  con  aquel  acompañamiento  que  conviniese  á  su  estado 
y  categoría ;  pero  que  tres  ó  cuatro  leguas  antes  de  llegar  á  Cas- 
pe  debiesen  dejar  su  comitiva,  y  entrar  en  la  villa  con  solas  cua- 
renta cabalgaduras  y  cincuenta  personas  por  cada  embajada. 


SESIÓN    DEL    DÍA  3. 


Después  de  haber  sido  oido  Matías  Vidal,  otro  de  los  embaja- 
dores del  conde  de  Urgel  que  peroró  á  favor  de  dicho  conde ; 
fueron  leídas  varias  cartas  ,  á  saber  :  dos  del  parlamento  arago- 
nés y  otra  de  los  jurados  de  Zaragoza,  instando  ambos  para  que 
se  procediese  con  brevedad  á  la  elección  ;  y  otra  finalmente  de 
los  compromisarios  á  los  jurados  de  Mallorca  ,  pidiéndoles  que 
enviasen  procuradores  para  oir  la  proclamación. 


(  34' 


SESIÓN    DEI.    DÍA    6 


Espidiéronse  instrucciones  á  los  aragoneses  y  valencianos  so- 
bre el  modo  de  enviar  sus  diputados  para  asistir  á  la  proclama- 
ción. 


SESIÓN   DEL    DÍA    8. 


Los  embajadores  del  conde  de  Urgel  y  los  de  doña  Violante  f 
viuda  de  don  Juan  primero  ,  presentaron  por  escrito  las  razones 
que  antes  habían  alegado  de  viva  voz  á  favor  de  sus  respectivos 
representados. 


SESIÓN  DEL    DÍA    9. 


Se  espidió  la  orden  á  los  parlamentos  de  los  tres  reinos  para 
que  enviasen  á  Caspe  los  diputados  que  debiesen  asistir  á  la  pro- 
clamación ;  y  luego  se  dio  audiencia  á  los  abogados  de  don  Fa- 
drique,  los  cuales  espusieron  de  palabra  las  razones  que  favore- 
cían el  derecho  de  su  defendido. 


SESIÓN    DEL   DÍA    10. 


Los  abogados  de  don  Fadrique  presentaron  por  escrito  las  ra- 
zones que  en  el  día  anterior  habían  alegado  de  viva  voz. 


(  344  ) 


SESIÓN    DEL   DÍA    41 


Presentaron  también  sus  alegatos  por  escrito  los  enviados  de 
la  condesa  de  Urgel. 


SESIÓN    DEL    DÍA   14. 


Fueron  oidos  en  este  dia  otros  de  los  abogados  de  don  Fa- 
drique. 


SESIÓN   DEL    DIA    4  O. 


Continuaron  nuevamente  sus  alegaciones  los  embajadores  del 
infante  don  Fernando. 


SESIÓN   DEL  DIA    24. 


Se  recibieron  los  alegatos  por    escrito  que  presentaron  los 
embajadores  de  Violante  de  Aragón  y  del  duque  de  Gandía. 


C  3*5  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    22. 


Los  enviados  de  don  Fadrique  y  los  del  conde   de  Urgel  pre- 
sentaron nuevos  alegatos. 


SESIÓN    DEL    DÍA    23. 


Peroraron  nuevamente  á  favor  de  su  defendido  los  abogados 
de  don  Fadrique. 


SESIÓN    DEL    DÍA    24. 


Después  de  haber  entregado  sus  últimos  alegatos  los  defen- 
sores de  don  Fadrique ,  procedieron  los  compromisarios  á  dar  su 
fallo  en  el  negocio  de  la  sucesión,  y  lo  hicieron  en  estos  términos: 


\úm.    416  (1). 


....  ...  „.    .     .  .         .        Tom.  21. 

ln  nomine   Domini  nostri  Jhesu-Lhnsti  pateat  universis:  fot.  1920. 

quod  (lie   sabbati    intitúlala    vicésima  quinta    mensis  junii 


(1)  No  se  estrene  el  hallar  en  esta  colección  algún  documento  que  haya 
visto  ya  la  luz  pública  en  otras  obras;  pues  lo  continuamos  aquí  solamen- 
te por  do  interrumpir  el  enlace  que  puede  tener  con  los  demás  inéditos 
que  publicamos. 

TOMO    III.  25 


(  346  ) 
anno  a  nativitate  Domini  millessimo  quadringentessimo  duo- 
décimo hora  tertiarum  vel  quasi  existentibus  reverendissi- 
mis  et  honorabilibus  dominis  novem  personis  infrascriptis 
ad  investigandum  instruendum  informandum  noscendum  re- 
cognoscendum  et  publicandum  subscripta  deputatis  et  elec- 
tis  in  quadam  aula  castri  ville  de  Casp  prope  flumen  Iberi 
in  Aragonia  constitute  personaliter  congregatis  in  presen- 
tia  nostrum  notariorum  subscriptorum  qui  de  auctoritate 
facúltate  et  potestate  dictorum  dominorum  deputatorum  et 
alus  per  kalendaria  tactis  et  expressatis  prout  nominati 
sumus  inferius  faciemus  autenticam  et  veridicam  fidem  et 
in  presentía  etiam  honorabilium  dominorum  testium  in- 
frascriptorum:  prefati  domini  mandarunt  reverendo  magis- 
tro  Vincentio  Ferrarii  subscripto  quod  ipsorum  nomine  le- 
geret  et  publicaret  quamdam  scripturam  quam  illico  dic- 
torum dominorum  ex  parte  reverendus  in  Christo  pater 
et  dominus  Dominicus  Ram  episcopus  oscensis  inírascriptus 
dedit  et  tradidit  eidem  magistro  Vincentio  Ferrarii:  et  re- 
quisiverunt  nos  infrascriptos  notarios  quod  de  predictis  óm- 
nibus et  singulis  iaceremus  unum  et  plura  publicum  et 
publica  instrumenta.  Qui  quidem  reverendus  dominus  ma- 
gister  Vincentius  Ferrarii  accepit  dictam  scripturam  et 
eam  coram  ómnibus  legit  et  publicavit  cujus  tenor  se- 
quitur  in  hunc  modum  :  Nos  Petrus  de  Cagarriga  archie- 
piscopus  Terrachone  Dominicus  Ram  episcopus  oscensis  Ro- 
nifacius  Ferrarii  dompnus  Cartusie  Guillermus  de  Valle- 
sicca  legum  doctor  frater  Vincentius  Ferrarii  de  ordine 
predicatorum  magister  in  sancta  teología  Rerengarius  de 
Rardaxino  dominus  loci  de  Caydi  Francischus  Daranda  do- 
natus  monasterii  Portaceli  ordinis    Cartusie  oriundus  civi- 


(  547  ) 
tatis  Turolii  Bernardus  de  Gualbis  utriusque  juris  et  Pe- 
trus  Bertrandi   decretorum  doctores  novem   videlicet  de- 
putati  vel  elécti  per  generalia  parlamenta  prout  de  nostra 
electione  et  subrogatione  mei  Petri  Bertrandi  constat   per 
publica  instrumenta  facta  in  Alcanicio  die  quarta  decima 
martii  anno  a  nativitate  Domini    millessimo   quadringen- 
tessimo   duodécimo    et   Dertuse    tertia    decima    dictorum 
mensis  et  in  castro  de  Casp  sexta  decima  die  madii  ejus- 
dem  anni  cum  plena  ac  plenissima  generali  ac  generalis- 
sima  auctoritate   facúltate   et    potestate  investigandi    ins- 
truendi  informandi  noscendi    recognoscendi  et  publicandi 
cui  predicta  parlamenta  et  subditi  ac  vassalli  corone  Ara- 
gonum  fidelitatis  debitum  prestare  et  quem  in  eorum  verum 
regem  et  dominum  per  justitiam  secundum  Deum  et  nostras 
conscientias  habere  debeant  et  teneantur  ita  quod  illud  quod 
nos  novem  in  concordia  vel  sex  ex  nobis  in  quibus  sex  seu 
inter  quos  fuerit  unus  de  qualibet  terna  publicaremus  vel 
alias  pro    executione  capitulorum   inter  dicta   parlamenta 
concordatorum    faceremus   aut    executaremus  quovismodo 
haberetur  pro  facto  justo  constanti  valido  atque  firmo:  prout 
de  predictis  potestate  et  capitulis  constat  per  publica  ins- 
trumenta recepta  in  Alcanicio  per  Barttholomeum  Vincen- 
tii  Paulum   Nicholay    et  Raymundum  Bajuli    notarios  die 
quinta  decima  februarii  anno  predicto:  considerantes  quod 
inter  cetera  solemnitcr   et  publice  quilibet  nostrum  vovit 
et  juravit  quod  simul  cum  alus  secundum  potestatem  con- 
cessam  citius  quo  rationabiliter  fieri  posset  in  ncgotio  pro- 
cederet  et  verum  regem  et  dominum  publicaret  prout  in 
dictis  voto  et   juramento  de  quibus  constat    per   publica 
instrumenta  recepta  in  villa  de  Casp  por  dictos  Paulum  Ni- 


(  348  ) 
cholay  Raymundum  Bajuli  et  Jacobum  de  Monteforti  no- 
tarios diebus  decima  séptima  et  vicésima  secunda  aprilis 
et  decima  octava  madii  anno  predicti  latius  continetur:  vi- 
sis  tenore  et  forma  dictarum  electionis  de  nobis  facte  et 
potestatis  nobis  tradite  et  juramenti  et  voti  premissorum 
et  prehabitis  investigatione  instructione  informatione  nos- 
cione  et  recognitione  que  per  nos  tienda  erant  et  diclis 
ac  datis  et  nominatis  per  justitiam  secundum  Deum  et 
nostras  conscientias  necessariis  oppinionibus  dirtis  utque 
votis  et  illis  ac  alus  premissis  recognitis  et  consideratis 
solum  Deum  habentes  pre  oculis  secundum  tenorem  po- 
testatis et  juramenti  ac  voti  predictorum  dicimus  et  publi- 
camus  quod  parlamenta  predicta  et  subditi  ac  vassalli  co- 
rone Aragonum  fidelitatis  debitum  prestare  debent  et  te- 
nentur  illustrissimo  ac  excellentissimo  et  potentissimo  prin- 
cipi  et  domino  domino  Ferdinando  infanti  Castelle  et 
ipsum  dominum  Ferdinandum  in  eorum  regem  et  domi- 
num  babere  tenentur  et  debent.  De  quibus  ómnibus  ad  per- 
petúan! rei  memoriam  petimus  et  requirimus  fieri  unum 
et  plura  publicum  seu  publica  instrumenta  per  vos  nota- 
rios infrascriptos:  de  quibus  ómnibus  et  singulis  supradictis 
dicti  reverendissimi  et  honorabiles  domini  novem  deputati 
verbo  ctiam  rcquisiverunt  per  nos  notarios  suprascriptos 
fieri  unum  et  plura  publicum  seu  publica  instrumenta.  Que 
fucrunt  acta  die  anno  et  loco  predictis  presentibus  hono- 
rabiíibus  viris  dominis  Francisco  de  Pau  milite  Dominico 
Ram  licenciato  in  legibus  milite  Dominico  de  la  Naja  Gui- 
llermo Caerá  et  Raimundo  Fivallcrii  castellanis  et  custo- 
dibus  dicti  castri  de  Casp  ad  hec  pro  testibus  vocatis  spe- 
cialiter  et  assumptis. — Sig)$(num  mei  Bartbolomei  Vincen- 


(  3-19  ) 
cii  notarii  publici  civitatis  Cesarauguste  et  auctoritate  do- 
mini  regís  Aragonum  per  totam  terram  et  dominationem 
suam  qui  predictis  una  cum  connotariis  infrascriptis  inter- 
fu¡  et  clausi  etc. — Sig^num  Jacobi  de  Plano  auctoritate 
regia  notarii  publici  serenissimi  domini  regis  Aragonum 
qui  premissis  ómnibus  et  singulis  una  cum  alus  connotariis 
suis  hic  contentis  interfuit. — Sigj^num  mei  Raymundi 
Bajuli  auctoritate  illustrissimi  domini  regis  Aragonum  no- 
tarii publici  per  totam  terram  et  dominationem  suam  qui 
premissis  una  cum  connotariis  meis  hic  contentis  presens  fui 
eaque  scribi  feci  et  clausi. — Sig^num  mei  Jacobi  de  Mon- 
teforti  auctoritate  regia  notarii  publici  per  totam  terram 
et  dominationem  illustrissimi  domini  regis  Aragonum  qui 
ómnibus  et  singulis  supradictis  una  cum  alus  meis  conno- 
tariis hic  contentis  interíui  eaque  clausi. — Sig^num  mei 
Pauli  Nicholay  illustrissimi  domini  regis  Aragonum  olim 
scriptoris  auctoritateque  ejusdem  notarii  publici  qui  pre- 
dictis ómnibus  et  singulis  interíui  eaque  clausi. — Sig^num 
mei  Francisci  Fonolleda  illustrissimi  domini  regis  Arago- 
num olim  scriptoris  regiaque  auctoritate  notarii  publici 
per  totam  terram  et  dominationem  suam  qui  publicationi 
predicte  requisitus  una  cum  prenominatis  connotariis  meis 
interfui  eaque  recepta  per  olim  scriptum  clausi. 

SESIÓN   DEL   DÍA    26. 


Comparecieron  los  obispos  de  Vich  y  de  Barcelona ,  el  conde 
de  Cardona  ,  Raimundo  de  Bages  ,  Juan  Dezplá  y  Pedro  Gri- 
mau,  enviados  por  el  parlamento  de  Cataluña  para  asistir  á  la 
proclamación. 

TOMO   III.  26 


(  550  ) 


SESIÓN    DEL    DÍA    27. 


Se  presentaron  fray  Romeo  de  Corbera,  fray  Pedro  Pujol,  Ma- 
nuel Diez  , Pedro  Sisear,  Juan  Suau  y  Pedro  Gil,  enviados  tam- 
bién por  el  parlamento  valenciano  para  oir  la  proclamación  ;  y 
con  el  mismo  objeto  se  presentaron  de  parle  de  los  aragoneses 
fray  Iñigo  de  Alfaro,  don  Pedro  Jiménez  de  Urrea,  don  Juan 
de  Luna ,  Juan  de  Bardaxí  ,  Juan  de  Ovelfa  y  Juan  Sánchez  Sa- 
dornil.  Se  acordó  después  que  el  dia  siguiente  se  verificase  la 
proclamación  ,  y  con  este  objeto  se  dio  al  maestro  fray  Vicente 
Ferrer  el  encargo  de  pronunciar  el  sermón  y  de  leer  publica- 
mente la  sentencia. 


SESIÓN    DEL    DIA  28. 


Procedióse  en  este  dia  á  la  publicación  de  la  sentencia  y  so- 
lemne proclamación  de  don  Fernando ,  del  modo  que  esplica  el 
acta  con  las  siguientes  palabras  : 


Slum.  419. 


Toin.  22. 

fol.  2186.  Novissime  autem  die  martis  hora  tertiarum  vel  quasi  in- 
titulata  XXVIIIa  dicti  mensis  junii  anno  predicto  a  nati- 
vitate  Domini  MCCGCXII  dicti  domini  deputati  in  aula 
predicti  castri   de  Casp  personaliter  constituti    convocatis 


(  551  ) 
nohis  dictis  eorum  notariis  et  secretariis  per  vocem  dicli 
domini  terrachonensis  arehiepiscopi  dixerunt  se  vello  ea- 
dem  hora  accederé  ad  publicandam  publice  et  solemniter 
publicationem  per  eos  factam  cum  instrumentis  publicis 
in  posse  nostri  dictorum  notariorum  conl'ectis  die  sabbati 
proxime  lapso  de  nostro  vero  rege  et  domino  ad  ecclesiam 
dicte  ville  et  in  ea  missam  et  sermonem  solemnes  audire 
et  post  eorum  consumationem  publicationem  lacere  supra- 
dictam  :  requirentes  nos  dictos  notarios  et  secretarios  qua- 
lenus  celebrationem  dictorum  misse  et  sermonis  et  publi- 
cationem predictam  et  alia  que  in  ipsis  et  circa  ea  fierent 
et  exequerentur  continuaremus  in  presentí  processu  et  de 
eis  conficeremus  unum  et  plura  publicum  seu  publica 
instrumenta. — Et  quasi  incontinenti  dicti  domini  deputati 
accesserunt  simul  ad  ecclesiam  supradictam  ad  cujus  fores 
in  illis  videlicet  que  respiciunt  versus  plateam  fuit  quod- 
dam  altare  mirabiliter  apparatum  et  a  dextris  et  suiistris 
ipsius  erant  scanna  seu  cadafalia  pro  sessionibus  domino- 
rum  ambaxiatorum  designatorum  inferius  fabricata  :  et 
dicti  domini  deputati  excepto  dicto  domino  oscensi  epis— 
copo  circa  infrascripta  occupato  sederunt  supra  quoddam 
scannum  appositum  quasi  inmediate  coram  dicto  altari  in- 
tus  cancellum  ibi  factum  sub  forma  et  ordine  qui  sequn- 
tur.  Dictus  enim  reverendus  dominus  archiepiscopus  sedit 
in  medio  dicti  scanni  et  ad  partem  dexteram  post  eum 
sederunt  primo  dominus  Bonilacius  Ferrarii  secundo  Gui- 
llelmus  de  Vallesica  tertio  Franciscus  Daranda:  ad  partem 
vero  sinistram  primo  Berengarius  de  Bardaxino  secundo 
magister  Vincentius  Ferrarii  tertio  Bernardus  de  Gualbis 
et  quarto  Petrus  Bertrandi   préfficti.    Ad   partem  ver»»  dc\- 


(  352  ) 
teram  dicti  altaris  in  scanno  seu  cadalallo  ibi  ut  prefer- 
tur  facto  sederunt  religiosi  reverendus  nobiles  et  honora- 
biles  deputati  regnorum  Aragonum  et  Valentie  subscripto 
ordine  collocati.  Primo  enim  religiosus  frater  Ennecus  Dal- 
faro  comendator  de  Riela  ordinis  sancti  Johannis  hospita- 
lis  Jherosolimitani  pro  dicto  regno  Aragonum  et  post  eum 
reverendus  frater  Romeus  de  Corbaria  magister  militie 
beate  Marie  de  Muntesia  et  sancti  Georgii  pro  dicto  regno 
Valentie  deinde  nobilis  dominus  Petrus  Ximenez  üurrea 
pro  eodem  regno  Aragonum  et  post  eum  religiosus  Petrus 
Pujol  prior  Vallis  Jesuchristi  pro  dicto  regno  Valentie  suc- 
cessive  autem  nobilis  dominus  Johannes  de  Luna  miles  pro 
dicto  regno  Aragonum  et  inmediate  post  eum  nobilis  Ma- 
nuel Diez  pro  eodem  regno  Valentie  deinde  autem  hono- 
rabilis  Johannes  de  Bardaxino  miles  pro  prefato  Aragonum 
regno  et  post  eum  honorabilis  Petrus  de  Sisear  miles  pro 
dicto  regno  Valentie  et  statim  post  eum  honorabilis  Johan- 
nes Dovelfa  pro  eodem  regno  Aragonum  et  post  eum  ho- 
norabilis Johannes  Suau  pro  dicto  regno  Valentie  et  in- 
mediate honorabilis  Johannes  Sánchez  de  Sadornil  pro  dicto 
regno  Aragonum  et  post  eum  honorabilis  Petrus  Gil  juris- 
peritus  pro  eodem  regno  Valentie  ambaxiatores  seu  nuntii. 
Ad  partem  vero  sinistram  dicti  altaris  in  alio  scanno  seu 
cadafallo  sederunt  sub  ordine  infrascripto  reverendi  in 
Christo  patres  multum  nobiles  et  potentes  viri  et  honora- 
biles  domini  ambaxiatores  seu  nuntii  Cathalonie  principa- 
tus:  primo  enim  Galcerandus  urgellensis  secundo  Francis- 
cus  barchinonensis  episcopi  tertio  dominus  Johannes  co- 
mes Cardone  quarto  Raimundus  de  Lupiano  alias  de  Bages 
miles  quinto  Johannes  de  Plano  legum  doctor  sexto  Petrus 


(  553  ) 
Grimau  ville  Perpiniani:  intus  vero  cancellum  predictum 
erant  videlicet  in  dextera  parte  ipsius  honorabilis  Domini- 
cus  de  la  Naya  Cesarauguste  et  Guillelmus  Caerá  in  legibus 
ücenciatus  Valentie  et  in  parte  sinistra  Raymundus  Fiva- 
llerii  Barchinone  cives  castellani  et  custodes  dicti  castri 
de  Casp:  extra  dictum  vero  cancellum  ad  partem  dex- 
teram  dicti  altaris  quasi  ad  pedes  dictorum  dominorum 
ambaxiatorum  dictorum  regnorum  Aragonum  et  Valentie 
sederunt  honorabiles  Martinus  Martínez  de  Marzíella  pro 
dicto  regno  Aragonum  et  Petrus  Cabata  pro  dicto  regno 
Valentie  et  ad  partem  sinistram  juxta  pedes  dictorum  do- 
minorum ambaxiatorum  principatus  predicti  Asberlus  Ca- 
tria  capitanei  pro  dictis  dominis  dcputatis  dicte  ville  de 
Casp.  Dictus  vero  reverendus  dominus  oscensis  episcopus 
indutus  vestimentis  sacerdotalibus  in  aparatu  pontifficali 
cui  honorabilis  Narcisus  Astruci  archidiaconus  Terracone 
et  Cipressus  Balaguerii  ejus  secretarius  pro  subdiacono  mi- 
nistrarunt  missam  sancti  Spiritus  solempniter  celebravit. 
Finita  autem  dicta  missa  dictus  reverendus  magister  Vin- 
centius  Ferrarii  suum  incohavit  sermonem  in  quo  pro  the- 
mate  sumpsit:  Gaudeamus  et  exultemus  et  demus  gloriam 
Deo  quia  vencrunt  nuptie  Agni :  Apochalipsis  XVIIIF  capi- 
tulo: quod  trinas  dividens  in  partes  juxta  solempnitatis 
materiam  fuit  notabiliter  prosequtus.  Quo  finito  sermone 
dictus  reverendus  magister  Vincentius  ad  mandatum  per 
dictes  dóminos  deputatos  sibi  ut  premittitur  factum  publi- 
cationem  de  dicto  nostro  vero  rege  et  domino  dicta  die 
sabati  próximo  lapsa  factam  ibi  publico  alta  et  intelligibili 
voce  coram  dictis  dominis  ambaxiatoribus  et  populo  ibidem 
congregato  legendo  de  verbo  ad  verbum  iiiium  e\  inslru- 


(  354  ) 
mentís  super  dicta  publicatione  dicta  die  sabbati  proxime 
lapsa  confectis  solemniter  publicavit.  Et  cum  in  publicatio- 
ne predicta  fuit  in  passu  illo  seu  puncto  in  quo  nomen  ex- 
cellentissimi  ac  magnilfici  principis  et  domini  domini  Fer- 
dinandi  nostri  veri  regis  et  domini  exprimitur  seu  conti- 
netur  idem  magister 'Vincentius  et  omnes  desuper  nominati 
et  alii  etiam  ibidem  presentes  magnis  et  altis  vocibus  jo- 
cunditatem  et  gaudium  denotantes  exclamarunt  dicentes 
repetitis  vicibus  per  magnam  pausam  durantibus:  Viva 
vwa  nostre  rey  et  senyor  don  Ferrando.  Et  post  longam  re- 
petitionem  dictorum  verborum  et  similium  in  effectu  dic- 
tus  reverendus  magister  Vincentius  publicationem  predic- 
tam  perfecit.  Qua  quidem  publicatione  sic  ut  prefertur  com- 
pleta et  facta  statim  dictus  reverendus  magister  Vincentius 
et  universi  alii  de  publicatione  dicti  nostri  veri  regis  et  do- 
mini Altissimo  regum  Regi  laudes  debitas  persolventes  Te 
Deum  laudamus  et  alia  cántica  et  orationes  llexis  genibus 
decantarunt.  Et  dicti  honorabiles  Dominicus  de  la  Naya 
Guillermus  Cahera  et  Raymundus  Fivallerii  castellani  et 
custodes  dicti  castri  quoddam  magnum  vexillum  sive  ban- 
dera armorum  regis  Aragonum  in  quadam  magna  asta  seu 
lancea  coram  dicto  altan  protinus  erexerunt:  et  nichilo- 
minus  pulsatio  campanarum  clangor  tubarum  et  sonitus 
diversorum  instrumentorum  musicorum  ibidem  extitit  in- 
cohatus  ad  quorum  sonitum  dicti  capitanei  una  cum  pluri- 
bus  alus  gentibus  ibidem  existentibus  eortrm  gaudium  et 
letitiam  aprobantes  ac  dicta  verba  viva  viva  nostro  rey  et 
senyor  don  Ferrando  continué  geminantes  inceperunt  ibi- 
dem coram  dicta  ecclesia  in  platea  et  postea  per  dictam 
villam  tripudiare  :  quod  quidem  tripudium  per  totam  illam 


(  355  ) 
diem  quasi  continué  perduravit.  De  quibus  ómnibus  et  sin- 
gulis  supradictis  tam  predicti  deputati  quam  ambaxiato- 
res  seu  nuntii  supradicti  petierunt  et  requisiverunt  eis 
fieri  atque  tradi  per  nos  notarios  et  secretarios  supradic- 
tos  conjunctim  et  vel  divisim  unum  et  plura  publicum 
et  publica  instrumenta  ad  habendum  de  eis  memoriam 
in  futurum.  Que  fuerunt  acta  loco  die  et  armo  predic- 
tis  presentibus  honorabilibus  religiosis  et  providis  viris  do- 
minis  Dominico  de  la  Naya  Guillelmo  Caerá  et  Raymun- 
do  Fivellerii  castellanis  et  custodibus  castri  Martino  Mar- 
tínez de  Marziella  Petro  Cabata  Azberto  Gatria  capitaneis 
dicte  ville  de  Casp  Anthonio  de  Bardaxino  domicello  Ara- 
gonum fratre  Anthonio  Tolosano  clavario  ordinis  mi- 
litie  beate  Marie  de  Muntesia  et  sancti  Georgii  valenti- 
ne  diócesis  Jacobo  de  Orries  domicello  Aragonum  fratre 
Emanuele  de  Vilarasa  dicti  ordinis  beate  Marie  de  Mun- 
tesia Garsia  Munionis  de  Pamplona  domicello  Aragonum 
Petro  Desplugues  milite  Valentie  Eximino  de  Sayos  do- 
micello civitatis  Calathejubii  Petro  Sagarra  ville  Morelle 
Beltrando  Coscón  domicello  Cesarauguste  Francisco  Des- 
plugues  domicello  Valentie  fratre  Roderico  de  Bardaxino 
comendatore  Osee  ordinis  sancti  Johannis  Hospitalis  Ihe- 
rosolimitani  Giraldo  de  Gualba  milite  Valentino  fratre  For- 
tunyo  de  Heredia  comendatore  domus  antique  oscensis  dic- 
ti ordinis  sancti  Johannis  Andrea  Castella  domicello  Va- 
lentie Eneco  Desparca  domicello  ville  Muriveteris  Manuele 
Suau  cive  Valentie  Ludovico  Coscón  domicello  Cesaraugus- 
te  Raymundo  Constantini  milite  Valentie  uobili  Raymundo 
Dorcau  Francisco  de  Pau  Raymundo  de  Calderiis  Guillelmo 
de  Blaniis  Guillelmo  Raymundi  de  Muntagut  Lucha  Da\in\<> 


(  356  ) 
Johanne  Petri  Fahena  Petro  Arnaldi  de  Salli  domicellis  Jo- 
hanne  de  Vallo  Jacobo  Columbi  Hugueto  Fiveller  Leonar- 
do de  Vallesicha  Francisco  de  Gualbis  Poncio  de  Busquets 
Francisco  Caplana  Bonanato  Petro  et  Gaufrido  de  Ortiguis 
in  decretis  licenciato  civibus  Barchinone  testibus  ad  pre- 
missa  vocatis  specialiter  et  rogatis  et  pluribus  etiam  alus 
in  multitudine  copiosa. 


Volvieron  después  á  reunirse  por  última  vez  los  compromi- 
sarios en  la  tarde  del  mismo  dia  ,  y  en  aquella  sesión  renuncia- 
ron la  jurisdicción  que  durante  el  compromiso  habían  ejercido 
sobre  el  castillo  y  villa  de  Caspe  ;  recibieron  á  los  enviados  de 
Aragón,  Cataluña  y  Valencia,  que  fueron  á  darles  las  gracias  por 
haber  terminado  tan  felizmente  su  encargo  ;  y  acordaron  final- 
mente notificar  la  elección  á  los  parlamentos  ,  universidades  y 
otros  interesados  ,  espidiendo  entre  otras  las  cartas  que  siguen  : 


\miii.    41 «. 


Tom.  22. 
fol.  2188. 


Sanctissime  ac  beatissime  pater  :  premisso  seraper  ves- 
trorum  pedum  ósculo  beatoruni.  Celestis  altitudo  potentie 
in  excelsis  habens  imperium  super  cuneta  sic  distribuit 
ineffabili  providentia  muñera  gratiarum  sicque  res  universas 
disponit  quod  in  horum  consideratione  sensus  hominis  he- 
betatur  cum  sint  ininvestigabiles  vie  Domini  et  sapientie 
sue  magnitudinem  humani  non  capiant  intellectus.  Ecce 
itaque  beatissime  pater  quod  Deus  judex  justus  nostros  ge- 
mitus  et  dolores  vestre  beatitud inis  intercessionibus  ut  pie 


(  34»  ) 
credimus  respiciens  occulo  pietatis  :  volens  nobis  de  dicta— 
rura  gratiarum  muneribus  impertiri  non  modicam  portio- 
nem  :  nos  taliter  fecit  esse  dispositos  et  paratos  qnod  die 
presenti  juxta  íacultatem  auctoritatem  et  potestatem  nobis 
plenarie  atributas  per  justitiam  duximus  publicandum  quod 
parlamenta  et  subditi  ac  vassalli  regie  corone  Aragonum 
debitum  fidelitatis  eorum  prestare  tenentur  et  debent  illus- 
trissimo  ac  excellentissimo  et  potentissimo  principi  et  do- 
mino domino  Ferdinando  ínl'anti  Gastelle  illumque  pro  eo- 
rum rege  et  domino  debent  et  tenentur  habere:  superqui- 
bus  in  exultationibus  et  letitie  jubilo  consurgentes  tanto 
plenius  agimus  Deo  laudes  quanto  specialius  ab  ipso  do- 
num  hujusmodi  veritatis  et  justitie  cognoscimus  processisse. 
Verum  ut  sanctitas  vestre  patemitatis  inmensa  de  cogni- 
tione  tanti  filii  valeat  in  domino  exultan  premissa  per  ve- 
nerabilem  Dominicum  Ram  licenciatura  in  legibus  priorcm 
ecclesie  Alcanicii  quem  ad  sanctitatitem  vestram  Itac  de 
causa  tantummodu  destinamusquiquesanctitati  eidem  unum 
ex  instrumentis  de  dicta  publicatione  confectis  est  in  for- 
ma propria  traditurus  vestre  beatitudini  cum  omni  humi- 
litate  decrevimus  intimare  :  quam  conservare  et  prosperare 
dignetur  Altissimus  ad  régimen  universalis  ecclesie  sánete 
feliciter  in  longevum.  Scripta  in  castro  de  Casp  sub  sigillo 
reverendissimi  domini  archiepiscopi  Terracone  de  ordina- 
tione  omnium  subsriptorum  vigessima  octava  die  junii  armo 
millessimo  quadringentessimo  duodécimo. — Vestre  sanc- 
titatis  humiles  servitores  et  oratores  devoti  novem  deputati 
ad  investigandum  et  publicandum  regem  et  dominum  per 
justitiam  in  regnis  et  tenis  regie  corone  Aragonum  sub- 
jectis. 


(  358  ) 


.\úm.  419. 


Tom.  21.        _        ,.        .     .  .    .  ...  , 

foi.2189.  lixcellentissimo  et  serenissimo  pnncipi  et  domino  do- 
mino Ferdinando  Dei  gratia  regi  Aragonum  Valentie 
Majoricarum  Sardinie  et  Corsice  comiti  Barchinone  Ros- 
silionis  et  Ceritanie.  —  Excellentissime  et  serenissime  rex 
princeps  et  domine.  Magna  et  inextimabili  letitia  et  exul- 
tatione  repleti  vestre  celsitudini  regie  cum  omnímoda  re- 
verentia  intimamus  quod  nos  die  presentí  Spiritus  sancti 
gratia  illustrante  juxta  facultatem  auctoritatem  et  potes- 
tatem  nobis  plenarie  atributas  per  justitiam  publicavimus 
quod  parlamenta  et  subditi  ac  vassalli  regie  corone  Ara- 
gonum celsitudini  vestre  debitum  fidelitatis  ipsorum  pres- 
tare serenitatemque  vestram  pro  eorum  vero  rege  et  do- 
mino debent  ac  tenentur  habere.  Quocirca  nos  qui  exal- 
tationem  excellentie  vestre  ornatibus  virtutum  regalium 
insignite  tota  mente  diligimus  de  publicatione  jamdicta  jo- 
cunditatis  plenitudinem  assumentes  tanquam  de  illo  quem 
sui  nominis  fama  precelsa  strenuissimum  diffundit  per  or- 
bem  et  predicat  gestis  laudabilibus  gloriosum  premissa 
per  venerabilem  Petrum  Blan  domicellum  nepotem  ar- 
chiepiscopi  Terracone  hujusmodi  littere  portitorem  quem 
ad  excellentiam  vestre  regie  majestatis  hac  de  causa  tan- 
tummodo  destinamus  eidem  regie  majestati  inmediate  de- 
crevimus  intimare  :  quam  Pater  altissimus  donorum  gratie 
celestis  adimpleat  suique   amoris  ubertate   fecundet   feliei — 


(  359  ) 
ler  et  longeve.  Scripta  in  castro  de  Casp  sub  sigillo  reven 
rendissimi  domini  archiepiscopi  Terracone  de  ordinatione 
omnium  subscriptorum  XXVIII  diejunnii  anno  MCCCCXU. 
— Serenissime  rex  princeps  et  domine  vestre  celsiludinis 
servitores  perhumiles  et  vassalli  qui  ejus  gratie  et  mercedi 
nos  humiliter  comendamus  novem  deputati  ad  investigan- 
dum  et  publicandum  regem  et  dominum  per  justitiam  in 
regnis  et  terris  regie  corone  Aragonum  subjectis. — Similis 
domine  regine  mutatis  rautandis. — Similis  Ínclito  et  mag- 
nifico domino  infanti  Alfonso  primogénito  Aragonum. — 
Similis  ínclito  domino  infanti  Johanni  illustrissimi  domini 
Ferdinandi  regis  Aragonum  filio. — Similis  Ínclito  domino 
infanti  et  magistro  sancti  Jacobi  serenissimi  domini  Fer- 
dinandi regis  Aragonum  filio. — Similis  Ínclito  domino  in- 
fanti et  magistro  Alcantere  ordinis  Calatrave  serenissimi 
domini  Ferdinandi  regis  Aragonum  filio. — Similis  Ínclito 
domino  infanti  Petro  illustrissimi  domini  Ferdinandi  regis 
Aragonum  filio. — ítem  archiepiscopo  Toletano  mutatis  mu- 
tandis. 


Viím.    «'¿O. 


.,,...,  ,  Tom.22. 

r.xcellentissime  et  serenissime  rex  princeps  et  domine:  rol.  2190. 

gaudemus  et  exultamus  in  Domino  sibique  actiones  exsol- 
vimus  gratiarum  qui  spiritum  innovans  in  nostris  visceribus 
veritatis  dedit  nobis  recta  et  justa  sapere  et  talia  per  jus- 
titiam insuper  operari    per  que  regnis  et  terris   regie   co- 


(  m  ) 

rone  Aragonum  subjectis  firmiter  et  juste  pacis  et  felici- 
taos augmenta  provenire  credimus  ut  optamus.  Hinc  est 
excellentissime  rex  et  domine  quod  cum  ad  investigan- 
dum  et  publicandum  cui  regnorum  et  terrarum  regie  co- 
rone Aragonum  successio  per  justitiam  pertineret  in  qua 
jus  habere  competitores  plurimi  asserebant  nos  per  parla- 
menta fuerimus  deputati  in  qua  investigatione  ex  debito 
fidelitatis  nostre  et  alias  hactenus  insudavimus  toto  posse 
hodie  data  presentis  Spiritus  sancti  gratia  illustrante  juxta 
facultatem  auctoritatem  et  potestatem  nobis  plenarie  attri- 
butas  per  justitiam  duximus  publicandum  quod  parlamen- 
ta et  subditi  ac  vassalli  dicte  regie  corone  Aragonum  de- 
bitum  fidelitatis  ipsorum  illustrissimimo  ac  excellentissimo 
et  potentissimo  principi  et  domino  domino  Ferdinando  pa- 
truo  vestre  serenitatis  prestare  illumque  pro  eorum  vero 
rege  et  domino  debent  et  tenentur  habere:  super  quibus 
in  exultationis  et  letitie  jubilo  consurgentes  tanto  plenius 
agimus  Deo  laudes  quanto  specialius  ab  ipso  donum  hujus- 
modi  veritatis  et  justitie  cognoscimus  processisse.  Verum 
ut  serenitas  vestre  regie  majestatis  quem  de  recomenda- 
tione  dicte  justitie  parlamenta  et  nos  per  suos  ambaxiato- 
res  et  literas  hactenus  oneravit  de  premissis  certa  valeat 
consolari  eadem  per  Arnaldum  de  Bardaxino  domicellum 
hujusmodi  littere  portitorem  cum  omni  letitia  et  exulta- 
tione  statim  vestre  celsitudine  decrevimus  intimare:  quam 
feliciter  Altissimus  conservet  et  prosperet  pleris  annis. 
Scripta  in  castro  de  Casp  sub  sigillo  reverendissimi  domi- 
ni  archiepiscopi  Terracone  de  ordinatione  omnium  subs- 
criptorum  XXVIII  die  junii  anno  MCCCGXII. — Similis  se- 
renissime  et  illustrissime  principisse  et  domine  domine  Ca- 


(  501  ) 
terine  regine  Castelle  et  Legionis  mutatis  mutandis.  —  Ad 
omne  servicium  et  mandatum  excellentie  vestre  prompti 
novem  deputati  ad  investigandum  et  publicandum  regem 
et  dominum  per  justitiam  in  regnis  et  terris  regie  corone 
Aragonum  subjectis. 


Fin  del  tomo  tercero  y  dei.  Compromiso  de  Caspe. 


ÍNDICE 

d*>  los  documentos  y  demás  materias  que  comprende  este  tomo. 


PARLAMENTO  EN  TORIOS A 


I>a<;. 


Sesión  del  día  23.  de  diciembre  de  1412 g 

Núm.  281.— Carta  que  los  diputados  de  Cataluña  es- 
criben al  parlamento,  para  darle  noticia  de  la  to- 
ma de  Castellví  de  Rosanes,  y  de  las  providencias 

que  habían  adoptado  para  recobrarlo ¡<I. 

Sesión  del  dia  26 7. 

Núm.  282.— Otra  carta  con  que  los  valencianos  reu- 
nidos en  Traiguera  acusan  al  gobernador  Arnaldo 
Guillermo  de  Bellera,  de  que  por  su  culpa  no  se 
habia  aun  celebrado  la  concordia  en  aquel  reino.    .  id. 

Núm.  283. — Otra  con  que  el  parlamento  de  Valencia 
dá  cuenta  del  estado  de  las  disensiones  que  reina- 
ban en  el  dicho  pais 9, 

Núm.  284. — Los  diputados  de  Cataluña  consultan  al 
parlamento  si  accederán  á  la  pelicion  que  les  han 
hecho  algunos  mercaderes,  los  conselleres  y  los  cón- 
sules del  mar  de  Barcelona,  para  que  por  el  Gene- 
ral se  les  faciliten  cuatro  cascos  de  galera  que  ellos 
debían  armar  á  sus  expensas,  con  la  mira  de  pro- 
teger a  la  marina  mercante  de  los  ataques  de  los  ge- 

noveses 11. 

Sesión  del  dia  27 13. 

Núm.  28.1.— Carta  del  parlamento  á  la  diputación  de 


(  364  ) 


l'A(i. 


Cataluña,  dándolo  orden  de  alistar  tropas  para  la 

defensa  del  pais 14. 

Sesión  del  dia  29 15. 

Núra.  286.— Carta  del  rey  Carlos  de  Francia  recomen- 
dando al  parlamento  el  derecho  de  doña  Violante  y 

de  su  hijo  Luis id. 

Núm.  287. — Otra  carta  del  príncipe  Luis  en  abono  de 

su  derecho 18. 

Núm.  288.— Otra  de  doña  Violante  sobre  lo  mismo.    .  19. 

Sesión  del  dia  30 21. 

Sesión  del  dia  31 id. 

Sesión  del  dia  2  de  enero id. 

Núm.  289. — Demandas  que  presentaron  los  embajado- 
res de  Francia , 22. 

Núm.  290. — Carta  del  conde  de  Urgel  anunciando  al 
parlamento  la  toma  de  Castellví  de  Rosanes  por 

Arnaldo  de  Santa  Coloma 26. 

Sesión  del  dia  4 27. 

Sesión  del  dia  7 id. 

Núm.  291. — Carta  del  parlamento  de  Aragón   al  de 
Cataluña  sobre  la  misma  toma  de  Castellví.   ...  28. 

Sesión  del  dia  8 29. 

Núm.  292. — Poder  dado  á  los  embajadores  que  el  prin- 
cipado envió  á  Aragón  para  acordar  los  prepara  li- 

tivos  de  la  elección  hacedera 30. 

Sesión  del  dia  9 32. 

Sesión  del  dia  n id. 

Núm.  293. — Juramento  que  prestaron  dichos  embaja- 
dores   33. 

Sesión  del  dia  12 34. 

Sesión  del  día  15 id. 

Sesión  del  dia  14 id. 

Sesión  del  dia  15 33- 

Sesión  del  dia  16 ,    .  id. 

Sesión  del  dia  18 id. 

Núm.  294.— Carta  del  conde  de  Urgel  quejándose  de 
que  hubiesen  sido  invadidos  por  tropas  extranjeras 


(  505  ) 


Pac 


algunos  lugares  de  Aragón  y  Valencia 35. 

Sesión  del  dia  19 57. 

Sesión  del  dia  21 id. 

Núm.  295.— Carta  con  que  los  enviados  á  Aragón  dan 

noticia  de  su  llegada  á  Alcañiz id* 

Sesión  del  dia  23 42. 

Sesión  del  dia  25 id. 

Sesión  del  dia  26 id. 

Sesión  del  dia  28 45. 

Sesión  del  dia  50 id . 

Sesión  del  dia  i.«  de  febrero id. 

Sesión  del  dia  2 44. 

Núm.  296. — Los  embajadores  en  Aragón  dan  cuenta 
al  parlamento  del  estado  en  que  se  hallaban  los 

asuntos  de  su  embajada id. 

Sesión  del  dia  5 46. 

Núm.  297.— Contestación  del  parlamento  á  las  deman- 
das presentadas  por  los  embajadores  de  Francia.    .  47. 
Núm.  298. — Respuesta  del  parlamento  á  algunos  no- 
bles aragoneses  que  se  habian  juntado  en  Mequinen- 
za,  no  reconociéndoles  por  parlamento  de  Aragón.   .  50. 
Núm.  299. — Responde  el  parlamento  á  algunos  cargos 

que  le  hacia  don  Jaime  de  Urgel Si. 

Sesión  del  dia  5 54. 

Núm.  500.— Carta  de   los  enviados    á  Aragón  sobre 

asuntos  de  su  embajada id. 

Sesión  del  dia  8 55. 

Núm.  501. — Protesta  del  parlamento  contra  la  ocupa- 
ción de  algunos  pueblos  fronterizos  hecha  por  tro- 
pas del  infante  de  Castilla 56. 

Núm.  502.— Carta  del  antipapa  Renedicto  exhortan- 
do al  parlamento  á  que  despachase  luego  el  nego- 
cio de  la  elección - 58. 

Sesión  del  dia  o Bl. 

Núm.  503.— Los  enviados  á  Aragón  escriben  al  parla- 
mento quejándose  de  que  no  estuviese  aun  con  ellos 
su  compañero  de  embajada  Berenguer  A  maído  de 
TOMO   III.  27 


(  506  ) 


1>A0. 


Cervellon 6<a. 

Sesión  del  día  m 65. 

Sesión  del  dia  13 id. 

Núm.  504.— Los  mensajeros  enviados  por  el  parla- 
mento á  Sicilia  escriben  dando  minuciosa  cuenta 
de  su  viaje  y  llegada  á  la  isla id. 

Sesión  del  dia  15 68. 

Sesión  del  dia  18 id. 

Sesión  del  dia  2o id. 

Sesión  del  dia  22 id. 

Núm.  505. — Escrito  presentado  por  los  síndicos  de  Ma- 
llorca, quejándose  de  la  poca  intervención  que  se 
les  concedía  en  todos  los  asuntos    relativos  á  la 

elección  de  rey 69. 

Núm.  506. — Medios  que  propusieron  los  mismos  sín- 
dicos para  proceder  á  la  elección 74. 

Sesión  del  dia  25 77. 

Sesión  del  dia  24 ¡d. 

Núm.  307.— Carta  del  parlamento  al  obispo  de  Segor- 
be,  encomendándole  que  procure  que  sea  defendi- 
do ante  los  compromisarios  de  Caspe  el  derechoque 

pueda  tener  don  Fadrique 78. 

Núm.  508. — Otra  á  los  diputados  de  Cataluña,  pidién- 
doles copia  auténtica  de  los  testamentos  reales  y  de 
algunas  otras  escrituras  ,  para  ilustrar  á  los  com- 
promisarios   id. 

Sesión  del  dia  29 79. 

Sesión  del  dia  i°  de  marzo 80. 

Sesión  del  dia  2 id. 

Sesión  del  dia  5 id. 

Sesión  del  dia  4 id. 

Sesión  del  dia  5 81. 

Sesión  del  dia  7 ¡d. 

Núm.  309. — Escrito  presentado  por  los  mensajeros  de 
Mallorca  en  abono  de  su  derecho  á  tener  igual  re- 
presentación que  los  demás  reinos id. 

Sesión  del  dia  8 87. 


(  m  ) 

l>A(,. 

Núm.  310.— El  parlamento  aragonés  escribe  al  de 
Cataluña  ,  notificándole  cierta  prorogacion  que  ha- 
bía acordado 8". 

Núm.  311. — Francisco  de  Erill  escribe  desde  Valen- 
cia, consultando  sobre  algunos  negocios  de  su  em- 
bajada   88. 

Núm.  312.— Carta  del  infante  don  Fenando,  en  que 
declara  que  sus  embajadores  darían  ya  cuenta  al 
parlamento  de  lo  que  pensaba  hacer  sobre  lo  que 
se  le  habia  pedido,  que  retirase  de  Aragón  las  tro- 
pas castellanas  que  en  él  habían  entrado 89. 

Sesión  del  dia  9 90. 

Sesión  del  dia  lo id- 

Núm.  313. — Carta  de  Nicoloso  Doria  al  parlamento, 
manifestando  que  enviaría  los  treinta  mil  florines 
que  se  le  pedían  para  que  se  le  proporcionase  un 
socorro  de  trescientos  hombres  de  á  caballo  y  tres- 
cientos ballesteros 9  1. 

Núm.  314.— El  gobernador  y  prohombres  de  Alguer 
escriben  que  habían  recibido  de  Nicoloso  y  remi- 
tían al  parlamento  los  treinta  mil  florines  de  que  se 

trata  en  la  carta  anterior. 92. 

Sesión  del  dia  1 1 ,     .  95. 

Sesión  del  dia  12 id. 

Núm.  515. — Acta  de  la  elección  de  las  personas  que 
debían  fallar  el  negocio  de  la  sucesión  ,  verificada 

por  la  comisión  de  los  veinte  y  cuatro id. 

Sesión  del  dia  13 97. 

Núm.  316. — Votación  para  elegir  compromisarios.      .         98. 

Sesión  del  dia  14 104. 

Núm.  31". — Acta  de  haberse  publicado  el  resultado  de 

la  votación 105. 

Núm.  318. — Escribe  el  parlamento  á  los  conselleres 
de  Barcelona  ,  notificándoles  la  elección  de  compro- 
misarios   107. 

Sesión  del  dia  15 U2. 

Núm.  319.— Carta  de  Francisco  de  Erill,  dando  cuen- 


(  508  ) 

Pag. 

ta  de  los  negocios  de  su  embajada 112. 

Sesión  de  dia  1 6 lio. 

Núm.  320. — Contestación  del  parlamento  á  algunos  re- 
quirimientos  presentados  por  los   embajadores  de 

Francia id. 

Sesión  del  dia  18 115. 

Núm.  321. — Los  conselleres  de  Barcelona  escriben  al 
parlamento  sobre  algunas  medidas  fiscales  tocantes 

á  la  ciudad id. 

Núm.  322. — Carta  escrita  desde  Barcelona  por  los  em- 
bajadores del  juez  de  Arbórea  ,  vizconde  de  Nar- 
bona  ,  en  ta  que  dan  noticia  al  parlamento  del  ob- 
jeto de  su  embajada 117. 

Núm.  323.— Los  estamentos  eclesiástico  y  militar  y  los 
jurados  de  Valencia  avisan  al  parlamento  haber 
convenido  todos  en  enviar  embajada  para  tratar  de 

los  negocios  de  la  sucesión na. 

Sesión  del  dia  id 120. 

Sesión  del  dia  20 id 

Sesión  del  dia  22 id. 

Núm.  524. — Carta  del  parlamento  de  Valencia  noti- 
ciando que  para  el  mejor  despacho  de  los  negocios 
habia  resuelto  trasladarse  cerca  de  aquella  ciudad..         121. 

Sesión  del  dia  25.  .    ! 122. 

Núm.  525. — Carta  con  que  los  diputados  de  Cataluña 
manifiestan  al  parlamento  que  le  enviarán  luego  los 
documentos  que  se  les  habian  encargado,  y  consul- 
tan sobre  el  sueldo  que  se  habia  señalado  á  los 
cincuenta  ballesteros  que  debían  ir  de  guarnición  á 

Caspe id. 

Núm.  526.— Carta  de  Alberto  Catrilia  sobre  el  alista- 
miento de  dichos  cincuenta  ballesteros 124. 

Sesión  del  dia  24 126. 

Sesión  del  dia  26 id. 

Núm.  527.— Escribe  don  Fadrique  al  parlamento,  la- 
mentándose de  que  se  vea  tan  desamparado.       .    .  id. 
Núm.  528. — Carta  del  rey  de  Navarra ,  contestando  á 


C  3í>9  ) 

Pag. 

algunas  quejas  que  le  había  dirigido  el  parlamento.        155. 

Núm.  329. — Otra  del  antipapa  Benedicto  XIII  en  re- 
comendación de  doña  Juana  de  Prades 137. 

Sesión  del  dia  28 138. 

Núm.  33o. — Contesta  el  parlamento  á  las  quejas  de 
don  Fadrique id. 

Núm.  331. — Otra  carta  sobre  lo  mismo 140. 

Núm.  332.— Carta  del  parlamento  á  ks  compromisa- 
rios catalanes  ,  encargándoles  que  por  su  parte  pro- 
curasen que  se  confiase  á  persona  hábil  la  custodia 
del  castillo  de  Caspe,  y  que  en  los  negocios  que  te- 
nían  confiados   interviniesen    tres  escribanos   por 

parte  del  Principado 141. 

Sesión   leí  dia  29 142. 

Núm.  333.— Otra  á  los  mismos  enviándoles  las  escri- 
turas que  habían  pedido id. 

Sesión  del  dia  30 144. 

Sesión  del  dia  31 id- 

Sesión  del  dia  6  de  abril id. 

Núm.  334. — Carta  de  los  diputados  de  Cataluña,  remi- 
tiendo al  parlamento  las  que  habían  recibido  de  Si- 
cilia y  Cerdeña id. 

Núm.  335.— Escribe  el  conde  de  Quirra  sobre  las  co- 
sas de  Cerdeña 145. 

Núm.  536. — Otra  carta  del  mismo,  también  sobre  los 
sucesos  de  Cerdeña 147. 

Núm.  537. — Otra  de  los  embajadores  enviados  á  Sici- 
lia ,  en  la  que  esplican  el  estado  de  los  negocios  de 
aquel  reino 148- 

Núm.  558. — Otra  de  dichos  enviados  sobre  lo  mismo..         155. 

Núm.  559. — El  parlamento  aragonés  da  noticia  al  de 
Cataluña  de  su  prorogacion  para  Zaragoza.  ...         155. 

Núm.  540. — El  infante  don  Fernando  escribe  al  par- 
lamento catalán  encargándole  que  procure  se  deci- 
da luego  el  negocio  de  la  sucesión id. 

Núm.  541. — Los  compromisarios  de  Caspe  instan  para 
que  vaya  á  reunírseles  luego  Guillermo  de  Vallseca.         Í57. 


(370) 

l'AG. 

Núm.  342. — Carta  con  que  los  cónsules  de  Perpiñan 
dan  noticia  de  las  fiestas  que  habían  celebrado  por 
haber  sido  ya  elegidos  los  compromisarios.  .  .  .  158. 
Núm.  345.— El  arzobispo  de  Tarragona  y  Bernardo  de 
Gualbes  acusan  el  recibo  de  los  documentos  que  se 
les  habían  enviado  y  piden  algunos  que  les  faltaban.  159. 
Núm.  344. — El  mismo  arzobispo  y  Bernardo  de  Gual- 
bes contestan  á  la  carta  de  número  352 iüo. 

Núm.  545.— Alberto  Caü-illa  avisa  al  parlamento  que 
ha  contratado  ya  á  los  cincuenta  ballesteros  para 

enviarlos  á  Caspe Jtn. 

Núm.  346. — Carta  del  vizconde  de  Rocabertí ,  felici- 
tando al   parlamento  por  haber  ya    verificado  la 

elección   de  compromisarios 165. 

Núm.  547. — Carta  en  que  Dalmacio  Cacirera,  enviado 
al  conde  de  Urgel  para  tratar  de  algunos  negocios, 

dá  cuenta  de  su  misión 164. 

Núm.  548. — E|  parlamento  escribe  á  los  diputados,  pi- 
diéndoles algunos  documentos  relativos  al  derecho 

de  sucesión 166. 

Sesión  del  dia  7 167. 

Núm.  549. — Carta  de  los  compromisarios  al  parlamen- 
to sobre  los  abogados  que  debían  darse  á  don  Fa- 
drique,  y  pidiendo  copias  de  algunos  documentos.  id. 
Núm.  550.— Otra  de  los  mismos  en  que  se  trata  tam- 
bién de  los  asuntos  de  don  Fadrique 170. 

Núm.  551.— Otra  de  los  mismos  sobre  el  propio  asunto.         171. 

Sesión  del  dia  8 173. 

Sesión  del  dia  9 174. 

Sesión  del  dia  n id. 

Núm.  552.— Los  aragoneses  reunidos  en  Mequinenza, 
y  que  se  titulaban  también  parlamento ,  escriben  al 
de  Cataluña  que  elegirán  cierto  número  de  compro- 
misarios para  que  decidan  el  negocio  de  la  suce- 
sión   id. 

Sesión  del  dia  12 176. 

Sesión  del  dia  15 id. 


(571   ) 

l'AG. 

Núra.  553. — Acuerdo  del  parlamento  no  reconociendo 

por  tal  á  los  aragoneses  reunidos  en  Mequinenza.  .         176. 
Núm.  354. — Carta  del  parlamento  encomendando  á  los 
compromisarios,  que  antes  de  proceder  á  la  elec- 
ción exigiesen  de  cada  uno  de  los  competidores  al- 
gunas seguridades  para  el  buen  gobierno  del  pais, 

en  caso  de  ser  elegidos 18o. 

Sesión  del  dia  14 182. 

Sesión  del  dia  15 185. 

Sesión  del  dia  16 id. 

Sesión  del  dia  18 id. 

Núm.  555.— Carta  de  Jos  diputados  de  Cataluña  sobre 
las  escrituras  que  necesitaban  los  compromisarios.  .         184. 

Sesión  del  dia  19 186. 

Núm.  556.— Escribe  el  parlamento  á  los  diputados  or- 
denándoles la  construcción  de  algunas  galeras.    .    .         187. 
Núm.  55".— Carta  al  gobernador  de  Martorell  encar- 
gándole que  vele  por  la  seguridad  de  aquella  villa, 
que,  según  uoticias  que  tiene  el  parlamento,  se  ve 

amenazada 188. 

Núm.  558.— Otra  de  los  diputados  recomendando  que 
se  otorgasen  á  los  de  Perpiñan  las  condiciones  bajo 
las  cuales  ofrecían  armar  algunas  galeras.    .    .     .         189. 
Núm.  559. — Orden  del  parlamento  á  los  diputados  pa- 
ra que  presten  mil  florines  á  doña  Leonor  reina  de 

Chipre 192. 

Núm.  560. — Nombramiento  de  comisionados  para  ir 
en  representación  de  Cataluña  á  oír  la  proclamación 
del  futuro  rey,  y  de  otros  para  tratar  con  el  elegido 

de  los  negocios  del  Principado 195. 

Sesión  del  dia  20 195. 

Sesión  del  dia  SI 196. 

Núm.  561.— Carla  de  los  compromisarios  de  Caspe  al 
parlamento  de  Cataluña  sobre  el  modo  de  asegurar 
para  después  de  la  elección  de  rey   las  libertades 

y  privilegios  del  Principado id. 

Núm.  562.— Olía  de  los   mismos  pidiendo  al  parla- 


(  372  ) 

l'AG. 

mentó  que  procurase  enviar  luego  á  (.aspe  á  Rai- 
mundo Fivaller  ,  nombrado  castellano  de  aquel  cas- 
tillo   1!)". 

Sesión  del  dia  22 .         198. 

Sesión  del  dia  26 id. 

Núm.  563. — Los  compromisarios  catalanes  escriben  al 
parlamento  sobre  la  admisión  de  escribanos  que  au- 
torizasen los  actos  de  la  junta  de  Caspe 199. 

Sesión  del  dia  27 201. 

Núm.  564.— Escribe  don  Fadrique  repitiendo  sus  ins- 
tancias para  que  se  le  diesen  abogados id. 

Núm.  565.—  El  parlamento  escribe  á  los  diputados  de 
Cataluña  transmitiéndoles  las  instancias  de  don  Fa- 
drique   203. 

Núm.  566. — Contestación  del  parlamento  á  la  carta 

de  don  Fadrique 206. 

Sesión  del  dia   28 207. 

Sesión  del  dia  29 208. 

Sesión  del  dia  30.   .    .    , id. 

Núm.  567. — Escribe  el  parlamento  á  los  compromisa- 
rios noticiándoles  el  viaje  de  Raimundo  Fivaller  y 

Ronanato  Pere id. 

Sesión  del  dia  2  de  mayo. 209. 

Núm.  568. — Carla  de  los  diputados  de  Cataluña  sobre 

los  asuntos  de  Nicoloso  Doria id. 

Núm.  369. — Carta  de  los  diputados  remitiendo  al  par- 
lamento otra  de  los  cónsules  de  Perpiñan,  en  la  que 

se  contenían  algunas  noticias  importantes 212. 

Núm.  570. — Noticias  comunicadas  por  los  cónsules  de 

Perpiñan 213. 

Sesión  del  dia  5 id. 

Núm.  57  1. — El  parlamento  aragonés  escribe  al  de  Ca- 
taluña quejándose  de  que  se  recogiesen  en  el  Prin- 
cipado algunos  que  cometían   varios  robos  y  otros 

excesos  en  Aragón 214. 

Sesión  del  dia  4 216. 

Núm.  572. — Contestación  del  parlamento  catalán  a  la 


(  373  ) 

carta  que  antecede 216. 

Sesión  del  dia  5 218. 

Sesión  del  dia  6 id. 

Sesión  del  dia  9 id. 

Núm.  573. — Carta  de  los  diputados  de  Cataluña,  con- 
sultando sobre  varios  negocios  de  su  administra- 
ción.   219. 

Núm.  574.— Otra  de  los  mismos  sobre  los  abogados  y 

procuradores  que  pedia  don  Fadrique 22 i. 

Núm.  575. — Escribe  el  parlamento  á  las  universida- 
des de  Cataluña,  preguntándoles  si  han  recibido 
cierta  carta  de  la  reina  de  Ñapóles,  y  previniéndo- 
les que  no  la  contesten  hasta  haber  recibido  ins- 
trucciones del  parlamento •    .    .     .        223. 

Sesión  del  dia  11 225. 

Núm.  576. — Carta  de  don  Fadrique,  quejándose  nue- 
vamente de  su  abandono id. 

Núm.  377.— Contesta  el  parlamento  á  los  cónsules  de 
Perpiñan,  que  le  habían  enviado  la  carta  de  la  rei- 
na de  Ñapóles  y  dado  noticia  de  los  armamentos 

que  se  hacían  en  Francia 228. 

Sesión  del  dia  15 250. 

Núm.  578. — Los  compromisarios  catalanes  acusan  al 
parlamento  el  recibo  de  algunas  escrituras,  piden 
el  envío  de  otras  y  de  una  porción  de  armamento.  id. 

Núm.  579. — Carta  de  los  diputados  de  Cataluña  al  par- 
lamento, quejándose  de  que  los  cónsules  de  Perpi- 
ñan querían  retenerse  las  rentas  del  general,  para 
atender  con  su  producto  á  los  gastos  de  defensa  de 

la  frontera 25 1. 

Núm.  380.— Reitera  don  Fadrique  sus  instancias  para 

que  se  le  den  abogados 253. 

Sesión  del  dia  ü 235. 

Sesión  del  dia   16 id. 

Sesión  del  dia  17 S36. 

Sesión  del  dia  18 id. 

Sesión  del  dia  19 id. 

TOMO    III.  28 


(  374  ) 

I'AG. 

Sesión  del  dia  20 256. 

Sesión  del  dia  21 257. 

Sesión  del  dia  25 id. 

Sesión  del  dia  26 id. 

Sesión  del  dia  2" id. 

Sesión  del  dia  28 258. 

Sesión  del  dia  50 id. 

Núm.  581.— Carta  de  los  compromisarios  al  parla- 
mento, noticiándole  que  habian  prorogado  el  plazo 
dentro  el  cual  debían  veriflcar  la  elección  de  rey.  id. 

Sesión  del  dia  51 259. 

Sesión  del  dia  í.o  de  junio 240. 

Sesión  del  dia  4 id. 

Sesión  del  dia  6. id. 

Núm.  582. — Escriben  los  compromisarios  al  parla- 
mento, prescribiéndole  el  acompañamiento  que  de- 
bían llevar  los  comisionados  que  fuesen  á  oir  la 
proclamación id. 

Sesión  del  dia  9 241. 

Núm.  585.— Carta  de  los  compromisarios  catalanes  en 
recomendación  de  Raimundo  Fivaller ,  para  que  le 
sean  abonados  por  la  diputación  todos  los  gastos 
que  haya  hecho  en  Caspe 242. 

Sesión  del  dia  12 245. 

Sesión  del  dia  15 id. 

Sesión  del  dia  14 id. 

Núm.  584. — Bonanato  Pere,  enviado  á  Caspe,  dá  cuen- 
ta al  parlamento  del  estado  en  que  se  bailaba  el 

negocio  de  la  elección id. 

Núm.  585. — Contestación  del  parlamento  á  un  escrito 
que  habian  presentado  los  de  Cerdeña  pidiendo  que 
el  Principado  les  socorriese 245. 

Sesión  del  dia  16 247. 

Núm.  586.— El  mensajero  Guillermo  Gavella  escribe 
dando  cuenta  del  estado  de  las  cosas  de  Sicilia.  .    .  id. 

Sesión  del  dia  18 252. 

Núm.  587.— Carta  del  parlamento  de  Valencia  contes- 


(575  ) 

Pac. 

tando  á  otra  que  le  había  escrito  el  de  Cataluña  so- 
bre el  modo  de  asegurar  la  paz  del  reino  para  des- 
pués de  hecha  la  elección  del  rey 252. 

Sesión  del  dia  20 254. 

Núm.  388. — Carta  de  Bonanato  Pere  sobre  algunos 
puntos   relativos   á  la  elección 255. 

Núm.  589. — Escriben  al  parlamento  los  cónsules  de 
Perpiñan,  anunciando  la  próxima  entrada  de  los 
franceses  mandados  por  Boucicaut 257- 

Núm.  390. — Carta  de  Boucicaut  á  los  de  Perpiñan  en- 
cargándoles que  le  preparasen  víveres ,  alojamien- 
tos y  demás  necesario  para  él  y  sus  tropas.  .    .    .        2t¡o. 

Núm.  39 1.— Juan  de  Bibesaltes  escribe  también  al  par- 
lamento sobre  la  misma  entrada  de  Boucicaut.    .    .         263. 

Núm.  392. — Los  compromisarios  escriben  al  parlamen- 
to que  envíe  luego  los  comisionados  que  hayan  de 
asistir  á  la  proclamación 265. 

Núm.  593.— Carta  del  gobernador  y  justicia  de  Ara- 
gón, noticiando  á  los  compromisarios  el  nombra- 
miento de  comisionados  para  oir  la  proclamación.   .        268. 

Sesión  del  dia  21 268. 

Sesión  del  dia  22 id. 

Núm.  594. — Acuerdo;  del  parlamento  de  Cataluña  pa- 
ra trasladarse  á  Monblanc id. 

Núm.  595.— Reglas  que  debían  seguirse  en  dicha  tras- 
lación          270. 

Núm.  596.— El  parlamento  intima  á  los  compromisa- 
rios de  Caspe  que  ha  despachado  ya  los  comisiona- 
dos para  oir  la  proclamación 27 1. 

Núm.  597. — Nombramiento  de  diputados  para  asistir 
á  la  proclamación ,  y  de  embajadores  para  ir  á  Ce- 
licitar  al  nuevo  rey 272. 

Núm.  598.— Acuerdo  del  parlamento  contra  toda  auto- 
ridad de  los  nueve  compromisarios  después  de  he- 
cha la  elección 275. 

Sesión  del  dia  25 • 274. 

Núm.  599.— Carta  escrita  al  parlamento  por  los  dipu- 


(  37G  ) 


Pac. 


lados  de  Cataluña,  recomendándoles  á  Guillermo  Oli- 
ver  para  que  le  fuesen  abonados  los  gastos  que  ha- 

bia  hecho  en  su  embajada  á  Sicilia 274. 

Sesión  del  dia  25 276. 

Núm.1  400. — El  conde  de  Urgel  escribe  que  ha  puesto 

en  libertad  á  Juan  de  Vilamarí id. 

Sesión  del  dia  27 277. 

Sesión  del  dia  28 278. 

Núm.  401. — Carta  de  los  compromisarios  anunciando 

la  elección  de  don  Fernando  de  Anlequera.  ...  id- 

Núm.  402. — Acta  de  lo  que  pasó  en  el  parlamento  al 

recibirse  la  noticia  de  la  elección 279. 

Núm.  403. —Circular  del  parlamento  á  los  prelados  de 
Cataluña  notificándoles  la  elección  de  don  Fernando.        280. 

Sesión  del  dia  29 283. 

Núm.  404. — Carta  de  los  comisionados  que  fueron  á 

Caspe  ,  dando  cuenta  de  la  proclamación id. 

Sesión  del  dia  30 287. 

Sesión  del  dia  í.o  de  julio 288. 

Sesión  del  dia  2 id. 

Núm.  403. — Avisan  los  comisionados,  que  se  ponían 

en  camino  para  ir  á  felicitar  al  nuevo  rey.    ...  id. 

Núm.  40(>. — Contestación  del  parlamento  á  la  carta 

que  antecede - 289. 

Sesión  del  dia  4 291. 

Núm.  407. — Encarga  el  parlamento  á  la  diputación 
de  Cataluña  que  haga  saber  la  elección  á  los  sici- 
lianos ,  sardos  y  mallorquines id. 

Núm.  408.— Instrucciones  á  los  embajadores  que  iban 

á  felicitar  al  rey 294. 

Sesión  del  dia  6 299. 

Núm.  409. — Instrucciones  dadas  á  los  enviados  al  con- 
de de  Urgel id. 

COMPROMISO  DE  CASPE. 

Núm.  410.— Introducción  al  compromiso  de  Caspe.     .        301. 


(377) 

Pac. 

Núra.  4ii.— Concordia  de  Alcañiz  para  proceder  á  la 

elección 304. 

Sesión  del  dia  29  de  marzo 320- 

Núm.  412. — Acta  de  la  primera  sesión  en  Caspe.     .    .  id. 

Núm.  413.— Demanda  del  duque  de  Gandía 321. 

Sesión  del  dia  30 323. 

Sesión  del  dia  31 324. 

Sesión  del  dia  3  de  abril id. 

Sesión  del  dia  9 id. 

Sesión  del  dia  ii id. 

Sesión  del  dia  12 325. 

Sesión  del  dia  14 id. 

Sesión  del  dia  15 id. 

Sesión  del  dia  i" 326. 

Núm.  414. — Prestación  del  juramento  por  los  coro- 
promisarios id. 

Sesión  del  dia   18 329. 

Sesión  del  dia  19 id. 

Sesión  del  dia  20.    .    .    , id. 

Sesión  del  dia  21 530. 

Sesión  del  dia  22 id. 

Sesión  del  dia  23 id. 

Sesión  del  dia  24 531. 

Sesión  del  día  25 id. 

Sesión  del  dia  27 id. 

Sesión  del  dia  28 id. 

Sesión  del  dia  30 332. 

Sesión  del  dia  í  de  mayo id. 

Sesión  del  dia  r; id. 

Núm.  4io. — Ginés  Rabasa  es   declarado  inhábil  para 

ejercer  el  cargo  de  compromisario 335. 

Sesión  del  dia  G 554. 

Sesión  del  dia  7 id. 

Sesión  del  dia  9 335. 

Sesión  del  dia  ío 356. 

Sesión  del  dia  11 557. 

Sesión  del  dia  ir» id. 


(578) 


Pac. 


Sesión  del  dia  14 338. 

Sesión  del  dia  16 id. 

Sesión  del  dia  17 id. 

Sesión  del  dia  18 id. 

Sesión  del  dia  19 339. 

Sesión  del  dia  20 id. 

Sesión  del  dia  21 id. 

Sesión  del  dia  22 340. 

Sesión  del  dia  23 id. 

Sesión  del  dia  24 id. 

Sesión  del  dia  26 id. 

Sesión  del  dia  28 341. 

Sesión  del  dia  29 id. 

Sesión  del  dia  30 id. 

Sesión  del  dia  i<>  de  junio 342. 

Sesión  del  dia  2 id. 

Sesión  del  dia  3 id. 

Sesión  del  dia  6 343. 

Sesión  del  dia  8 id. 

Sesión  del  dia  9 id. 

Sesión  del  dia  10 id. 

Sesión  del  dia  1 1 344. 

Sesión  del  dia  14 id. 

Sesión  del  dia  15 id. 

Sesión  del  dia  21 id. 

Sesión  del  dia  22 , 543. 

Sesión  del  dia  23 , id. 

Sesión  del  dia  24 id. 

Núm.  416.— Sentencia  á  favor  del   infante  don  Fer- 
nando de  Antequera id. 

Sesión  del  dia  26 349. 

Sesión  del  dia  27 330. 

Sesión  del  dia  28 id. 

Núm.  417.— Acta  de  la  proclamación  de  don  Fernando.  id. 

Núm.  418.— Notifícase  al  papa  la  elección  del  infante 

de  Castiila 356. 

Núm.  4 19. —Los   compromisarios  hacen  saber  el  nom- 


(  379  ) 

Cao. 

bramiento  al  rey  y  á  toda   su  real  familia.     .     .     .        358. 
Núm.  420.— Se  notifica  el  mismo  nombramiento  al  rey 
de  Castilla 359. 


Fin  del  Índice. 


ERRATA 


En   la  página  247,   donde   dice:    sesión  del  día   14, 
debe  leerse  :   sesión  del  día   16. 


APÉNDICE 


Al. 


PARLAMENTO  I  CATALIlA 


COMPROMISO  DE  CASPE. 


3&&@3[L©£íáls 


En  «i  OMtableciiniento  lilogrúfico  y  tipográfico  de 

D.    JOSÉ    EUSr.BIO     MONTORT. 


1848. 


APÉNDICE 


%  OH  III .     I  . 


Arch.  de  la 

Dimars  á  28  de  inny  de   1412  en  Uarchinona. — Aquest  Dip.,  Diet. 
.       .  de  1411, 

joni  se  leu  la  publicado  per  les  nou   persones  del  inl'ant  f°l-  25. 

de  Castella  don  Ferrando  rey  Darago  en  la  vila  de  Casp. 
—  Dimecres  á  29  de  juny.  —  Aquest  dia  vench  la  nova 
vers  hora  de  completes  en  Uarchinona  com  les  nou  perso- 
nes havien  Ceta  la  publicado  en  la  vila  de  Casp  quel  infant 
don  Ferrando  de  Castella  fos  rey  Darago. — Aquest  dia  par- 
tí de  Casp  lo  bisbe  Doscha  mossenyer  Francesch  Baran- 
da lo  don  de  Car  lux  a  e  micer  Pere  Bertrán. — Déjous  ó 
30  de  juny  en  Bavehinona. — Aquest  dia  partiren  de  Casp 
lo  senvor  archabisbe  de  Terragona  maestre  Vicens  Fcr- 
rer  micer  Bcrnat  de  Gualbes  e  micer  Guillem  de  Vallsc- 
cha. — Digmenge  á  3  de  jultol  en  Uarchinona. — Aquest  dia 
partiren  de  Tortosa  segons  relacio  den  Francesch  Mame- 
sa  deputat  locha)  de  Tdrtosa  los  sis  missatgers  qui  foren 
anedits  ais  nitros  sis  qui  anarcn  per  part   del  principal  de 


(4) 
Cathalunya  per  fer  reverencia  al  senyor  rey  :  e  lo  dit  dia 
fo  comengat  a  fer  compta  a  tots  los  dotze  missatgers  cor 
del  temps  passat  que  los  sis  stigueren  a  Casp  per  o\r  la 
publicado  los  fo  fet  compte  tro  per  tot  lo  segon  dia  del 
dit  mes. — Dissapte  á  9  de  juliol  en  Barchimma. — Aquest 
jorn  veneh  micer  Bernat  de  Gualbes:  lo  dit  dia  feren  gran 
festa  per  lo  senyor  rev  e  lo  dia  seguent. 


Yúm.    £. 


Reg.  2401. 

fol.  i.  Rey  muyt  caro  e  muy  amado   tio.  Nos  el   rey   Daragon 

vos  enviamos  muyto  a  saludar  como  aquel  para  quien  quer- 
riemos  que  Dios  diesse  tanta  de  vida  e  salut  quanto  vos 
mesmo  deseades  e  nos  pera  nos  mismo  querriemos.  E  por- 
que en  muy  de  buena  voluntad  fariemos  todas  las  cosas 
que  vos  fuessen  en  plazer  rey  muyt  caro  e  muy  amado 
tio  fazemosvos  saber  que  havemos  recebido  la  carta  que 
nos  enviastes  con  la  qual  sabe  Dios  que  havemos  havido 
singular  plazer  por  saber  de  vuestra  salut  e  buen  stamien- 
to  e  de  la  reyna  nuestra  muy  cara  e  muy  amada  tia  e  se- 
nyora  e  de  la  infanta  duenya  Isabel  nuestra  muy  cara  et 
muy  amada  filia.  E  porque  somos  cierto  rey  muy  caro  e 
muy  amado  tio  que  por  semblant  vos  plazera  saber  de  nos: 
vos  certificamos  que  al  tiempo  de  la  presente  nos  e  la 
reyna  nuestra  muy  cara  companyera  e  los  infantes  nues- 
tros fillos  eramos  en  buena  sanidat  e  disposición  de  nues- 
tras personas.   E  otrosí  rey  muy  caro  e  muy  amado   tio  a 


C  »  ) 

lo  que  nos  enviastes  dezir  que  nos  rogavades  que  en  los 
negocios  tocantes  a  don  Antón  de  Luna  nos  plaziesse  de 
no  procehir  a  otra  rigor  daqui  a  tanto  que  vos  nos  scriviese- 
des  mas  largament  sobre  esto  rey  muy  caro  e  muy  ama- 
do tio  vos  respondemos  que  sabe  Dios  que  en  todas  las 
cosas  que  nos  podiesemos  buenament  fazer  vos  complaze- 
riemos  de  grant  corazón:  empero  rey  muy  caro  e  muy  amado 
tio  a  nos  conviene  e  es  (oreado  por  la  dignidat  real  de 
havernos  en  los  ditos  feytos  en  tal  manera  que  justicia 
dreyto  e  egualdat  sian  servados  car  en  otra  manera  a  nos 
seria  grant  carrego  de  consciencia.  Porque  vos  rogamos  rev 
muy  caro  e  muy  amado  tio  que  sobre  esto  nos  querades 
haver  por  scusado  como  noy  podamos  otra  cosa  fazer  salvo 
aquello  que  sera  de  dreyto  justicia  e  razón.  E  si  otras  co- 
sas algunas  rey  muy  caro  e  muy  amado  tio  de  part  daqua 
vos  plazen  que  nos  fazer  podamos  por  honra  vuestra  en- 
viádnoslo a  dezir  car  nos  las  faremos  de  muy  buen  grado. 
K  tiengavos  rey  muy  caro  e  mu\  amado  tio  la  santa  Tri- 
uidat  en  su  guarda.  Scrita  en  Caragoca  dius'de  nostro  sie— 
lio  secreto  a  XII  dias  dagosto  en  lanvo  MCCCCXII. — Rex 
Ferdinandus.  —  A  nuestro  muv  caro  e  muv  amado  tio  el 
rey  de  Navarra.  —  !)ominus  rev  mandavit  michi  Didacio 
Ferdinandi  de  Vadillo. 


Vum.  S. 


Reg.  2401, 

Memorialc  corum  que  ambassiatores  domini   nosln    re-  fol.2. 

gis  Aragonum  missi  in  Franciam  ex  parle  dicti  domini  fegifi 


(6) 
debenl  lacere  et  diccre. — Primo  cum  ¡nesenli  memonali 
portabunt  secum  literam  salviconductus  domini  nostri  re- 
gis  patentem  directam  illis  partibus  per  quas  debent  tran- 
siré el  incolis  earundem.  Ítem  portabunt  literas  de  cre- 
dentia  ex  parte  domini  regis  pro  domino  rege  Francie  et 
pro  domina  regina  uxore  sua.  ítem  pro  domino  delfino 
duee  Aquitanie  eorum  filio.  ítem  pro  dominis  duce  Bi- 
turre  dnee  Burgundie  duce  Aurelianensi  duce  Borboni  duce 
Britanie  duce  Barensi  comité  Armaniaci  comité  de  Lauco- 
nio  domino  de  Lebreto  domino  Petro  de  Navarra  duce  de 
Brabant  comité  Sancti  Pauli  duce  de  Baviera  comité  de 
Peyntebre  comité  de  Henaut  comité  de  Don  Marti  comité 
de  Carovila  pro  comité  Fuxi.  ítem  ibunt  recta  via  Parisius 
vel  ubi  scient  personam  domini  regis  Francie  esse  et  in 
intinere  inlormabunt  se  de  statu  patrie  continué  et  ubi 
sciverint  aliquod  periculum  iminere  requirent  ofíiciales  et 
gentes  patrie  quod  dent  eis  societatem  et  securitatem  su- 
licientem.  ítem  quando  aplicabunt  ad  regem  Francie  fá- 
cient  sibi  reverentiam  debitam  et  dicent  ei  quod  dominus 
rex  Aragonum  frater  ejus  eum  salutat  cordialiter  et  desi- 
derat  scire  salutem  et  bonum  statum  ejus  ac  domine  re- 
gine  uxoris  sue  et  filiorum  suorum  ideoque  precatur  eun- 
dem  quatenus  de  his  velit  cerciorare  continué  dominum 
nostrum  regem  in  quo  sibi  faciet  complacentiam  specialem: 
et  quia  dominus  noster  rex  credit  quod  ipse  dominus 
rex  Francie  complacenter  audiet  bona  de  statu  suo  dicti 
ambaxiatores  explicabunt  sibi  qualiter  per  Dei  gratiam  do- 
minus noster  rex  ac  domina  regina  uxor  sua  et  dominus 
Alfonsus  primogenitus  ac  dominus  Johannes  necuon  ma- 
siski  sancti  Jacobi  <*t  Alcautare  et   dcuninus  l'elrus  inlau- 


(  '  ) 

tes  ct  tilii  ac  mfantissa  domina  Maria  filia  eorundem  sunt 
hic  Cesarauguste  ad  presens  sani  sospites  et  leti.  ítem  di- 
cent ulterius  qualiter  post  obitum  inclite  memorie  dompni 
Martin  i  regis  Aragonum  patrui  seu  avunculi  domini  nostrí 
regis  quamvis  dominus  noster  rex  habuerit  consilium  et 
determinationem  concordem  plurimorum  doctorum  ín  utro- 
que  jure  et  magistrorum  in  theologia  tam  de  regno  Cas- 
telle  quam  de  alus  partibus  mundi  quod  regnum  Arago- 
num de  jure  et  justitia  pertinere  deberet  ad  eum  et  posset 
per  se  ipsum  possesionem  ejusdem  recipere  actualem:  ni- 
chilominus  deliberavit  spectare  quod  naturales  de  dicto  reg- 
no se  legitime  informarent  examinarent  et  publicarent  si 
(ium  vel  alium  habere  deberent  in  dominum  et  in  regem 
jirout  fecerunt :  et  pro  faciendo  imformationem  examina- 
tionem  et  publicationem  predictas  naturales  corone  regie 
Aragonum  concorditer  elegerunt  certas  personas  idóneas  et 
de  suficientioribus  que  pro  tali  negocio  reperiri  potuerunt 
inter  eos  quibus  dederunt  super  dicto  negocio  plenariam 
potestatem:  que  quidem  persone  sic  electe  audiverunt  et 
intellexerunt  plenarie  totum  et  quidquid  pro  parte  com- 
petitorum  in  dicto  regno  procuratores  et  advocati  eorun- 
dem ac  alie  persone  in  eorum  favorem  et  juvamen  volue- 
runt  dicere  allegare  et  in  scriptis  offerre:  de  quibus  óm- 
nibus premissa  debita  examinatione  et  collatione  tándem 
dicte  novem  persone  cum  magna  solempnitate  libere  et 
concorditer  publicaverunt  quod  secundum  jus  et  justitiam 
omnes  naturales  dicti  regni  Aragonum  omnesque  regno- 
rum  terrarum  et  provinciarum  subjectarum  regali  corone 
Aragonie  tenebanlur  lacere  et  prestare  íidelitalis  jura- 
mentum  dicto  domino  nostro  reei  tune  infariti  Castelle  tan- 


(  8  ) 
ijiiam  domino  et  regí  naturali  eorundeni.  Et  I  acta  dicta 
declaratione  statim  í'uit  intimata  eidem  domino  regi  tune 
existenti  in  Castclla  et  pro  parte  regnorum  et  terrarum 
submissorum  dicte  corone  fuerunt  ad  eum  transmisse  mag- 
ue et  solempnes  ambaxiate  de  pluribus  personis  magni  sta- 
tus et  fecerunt  sibi  reverentiam  tamquam  ipsorum  regi  el 
domino  naturali  suplicantes  etiam  eidem  quod  vellet  dic- 
torum  regnorum  et  principatus  possessionem  recipere  ac- 
tualem  :  quam  possessionem  idem  dominus  rex  statim  in- 
cepit  recipere  et  continuavit  veniendo  cum  regina  et  libe— 
ris  suis  usque  ad  civitatem  Cesarauguste  in  qua  ut  prefertur 
residet  de  presentí  tanquam  in  illa  que  est  caput  corone 
Aragonie:  et  tam  in  ipsa  quam  in  alus  locis  insignibus  peí 
que  transitum  fecit  idem  dominus  rex  ac  domina  regina 
dominusque  primogenitus  et  alii  liberi  sui  fuerunt  recepti 
jtrocessionaliter  et  valde  solempniter  cum  magnis  affectio- 
ne  guadio  et  consolatione  omniumque  naturalium  dicto- 
rum  regnorum  et  principatus  et  exinde  prelati  magnates 
barones  et  milites  et  nuntii  civitatum  et  villarum  submis- 
sarum  dicte  corone  singulariter  venerunt  ad  impendendam 
reverentiam  eidem  domino  regi  ut  eorum  domino  naturali. 
Et  predicta  omnia  dominus  noster  rex  intimat  domino  regi 
Francie  ut  illa  sciat  habendo  pro  firmo  quod  habebit  com- 
placentiam  de  honore  domini  nostri  regis  et  de  sciendo 
predicta.  Et  in  conclusione  dicti  ambaxiatores  ex  parte 
domini  nostri  regis  rogabunt  dominum  regem  Francie  quod 
sicut  temporibus  preteritis  inter  regna  et  dominia  Arago- 
nie  et  Francie  fuit  bona  concordia  et  amicitia  dominus  rex 
Francie  vellit  illas  pro  sua  parte  conservare  et  manute- 
nere  cum   ad   id    debeat  inclinari   multo   plus   ritme   quam 


lemporibus  retroactis  rationibus  sequentibus    et   aliis  que 
induci   possent.  Primo  propter  bonam  amicitiam  hactenus 
liabitam   que    adhuc    durat  inter  dicta  regna  et    dominia 
Aragonie  et  Francie.  Secundo  propter  specialem  amicitiam 
liabitam  inter  dóminos  reges  Castelle  avum   patrem  domi- 
ni  nostri  regis  cum   domo  Francie.   Tertia  propter  opera 
singularia  exhibita  per  dominum  nostrum  regem  cum  mag- 
na afectione  in  favorem  dicte  domus  Francie  in  his  que 
habuerunt  fieri  in  Castella.  Quinto  propter  opportunitatem 
quam  dominus  rex  habet    majorem  quam  quivis  alius  ad 
proficiendum   domino  Francie  et  laborandum  pro  ejus  ho- 
nore  existens  rex  Aragonie  ac  tutor  regis  et  rector  regni 
Castelle  una  cum  domina  regina   Castelle  sicut  et  ante  el 
ita  intendit  dominus  noster  rex  complere   et  faceré  erga 
dominum  Francie  operis  per  effectum.  Et  omnia  supra- 
dicta  prout  cuilibet  spcctabunt  et  convenient  dicti  amba- 
xiatores  explicabunt  domine  regine  Francie   domino  duci 
Aquitanie  dominis  ducibus  comitibus  et  magnatibus  supra- 
dictis  presentando  cuilibet  literas  de   credentia   ex    parte 
domini  nostri  regís. — Serenissimo  ac  magnifico  principi  Ca- 
rolo Dei  gratia  regi  Francorum  consanguíneo  nostro  ca- 
rissimo  Ferdinandus  Dei  gratia  rex  Aragonum  salutem  et 
prósperos  ad    vota    successus.    Serenissimc   princeps    con- 
sanguinee    nobis  precare:  super  aliquibus    arduis   negotiis 
statum  nostrum  ac    totius  reipublice   regnorum  et  terra- 
rarum  nostrarum  utriquc  conccrnentibus  dilectos  consilia- 
rios et  ambassiatores  nostros  Ferdinandum  Vázquez  in  le- 
j;ibus  licenciatum  et  Dalmacium  de  Uarnius  milites  ini'or- 
mavimus  per  extensum  serenitalem  vestram  affeotu   intimo 
deprecantes  qualcuus  hiis  que  dicti  ambassiatores  vestre  se- 


10 
i  eniLatt  ex    parte   nostri   retulerint   dignemini    üdem  ere- 
dulam  indubie  adhibere  ac  si    per  nos  ea  vobis  oretenus 
proferrentur  Diferentes  nos  serenissime  princeps  consangui- 
nee  nobis  precare  ad  omnia  vobis  grata.  Data  Cesaraugnste 
sub  nostro  sigillo  secreto  XXII  die  augusti  anno  a  nativi- 
tate  Domini  MCGCGXXIl. — Rex  Ferdinandus. — Serenis- 
simo  principi  Carolo  Dei  gratia  regí  Francorum   consan- 
guíneo nostro  precaro. — Dominus  rex  mandavit  michi  Di- 
dacio  Ferdinandi    de  Vadillo. — Similis   littera   fuit   missa 
mutatis  mutandis  illustrissimo   ac  magnifico  viro...  domino 
deltino  Francie  ac  duci  Aquitanie  primogénito  serenissimi 
principis  regis  Francie  consanguinei  nostri  precari. — Simi- 
lis littera  fuit  missa  serenissime   principisse   Isabeli  regine 
Francie  consanguinee  nostre  precare. — Similes  litere   fue- 
ruut  misse  mutatis  mutandis  ducibus  sequentibus. — ínclito 
duci   Biturriensi    consanguineo    nostro    carissimo  tanquam 
pri — ínclito  duci  Burgundie   consanguineo  nostro  ca- 
rissimo.— ínclito  duci  Aurelianensi  consanguineo  nostro  ca- 
rissimo.— ínclito  duci  Borboni   consanguineo  nostro  caris- 
simo. — ínclito  duci  de  Bavera  consanguineo   nostro  caris- 
simo. — ínclito  duci  Barensi  consanguineo  nostro  carissimo. 
— ínclito  duci  de  Barbant   consanguineo  nostro  carissimo. 
— ínclito  duci  Britanie  consanguineo  nostro    carissimo. — 
Similes  litere  fuerunt  misse  comitibus  sequentibus  mutatis 
mutandis. — Egregio  viro  dilecto  et  devoto  comiti  de  He- 
naut  araico   nostro  carissimo. — Egregio  dilecto  et  devoto 
comiti  Armaniaci    amico    nostro   carissimo. — Egregio  viro 
dilecto  et  devoto  comiti  de  Foxio. — Egregio  viro  dilecto 
et  devoto   comiti  Sancti  Pauli    amico  nostro  carissimo. — 
Egregio  viro  dilecto  et  devoto  comiti  de  Pevntebre   amico 


H  ) 
iiustio  carissimo. — Egregio  viro  dilecto  et  devoto  comiti 
de  Carovila  amico  nostro  carissimo. — Egregio  viro  dilecto 
et  devoto  coraiti  de  Lauconio  amico  nostro  carissimo. — 
Egregio  viro  dilecto  et  devoto  comiti  de  Don  Martin  amico 
nostro  carissimo. — Egregio  et  potenti  viro  Petro  de  Na- 
varra consanguíneo  nostro  carissimo. — Egregio  et  potenti 
viro  domino  de  Lebret  amico  nostro  carissimo. — Serenis- 
simo  ac  magnifico  principi  Ludovico  üei  gratia  regiJhe- 
rusalem  et  Neapolis  consanguíneo  nostro  carissimo  ut  su- 
pra  in  litera  regis  Francie  in  próxima  pagina  mutatis 
mutandis  et  sub  eadem  data. — Dominus  rex  mandavit  mi- 
tlii  Didaco  Ferdinandi  de  Vadillo. 


\iiiii.  4. 


Proceso  do 

Et  el  dito  senyor  rey  stando  assentado  en  su  solio  e  ca-  ¡S'1.»*8, 
diclla  real  present  el  dito  justicia  de  Aragón  e  jutge  en 
las  ditas  cortes  e  presientes  los  quatro  brassos  del  dito  reg- 
no  el  sobredito  muyt  reverend  vispo  de  Huescha  en  nom- 
bre et  voz  de  toda  la  dita  cort  e  quatro  brassos  de  aquella 
entre  otras  cosas  propuso  en  effecto  tales  o  semblantes  pa- 
raulas:  que  como  por  el  dito  senyor  rey  fuessen  stados  mo- 
nestados  e  requeridos  todos  los  del  dito  regno  que  elleyos 
prestassen  a  ell  sagrament  de  fieldat  assi  como  a  senyor 
e  rey  suyo  natural  e  per  part  de  tota  la  dita  cort  le  fuesse 
stado  ya  repuesto  que  plazia  a  la  dita  cort  e  a  los  qua- 
tro brassos  de  aquella  de  fazer  e  prestar  el  dito  sagrament 


(  lá  ) 
enheno  que  el  dito  senyor  rey  ante  todo  aquesto  jurasse 
e  prestasse  sagramiento  en  la  dita  cort  de  servar  fueros 
privilegios  usos  e  libertades  a  los  del  regno  de  Aragón  e 
a  los  del  regno  de  Valencia  poblados  a  fuero  Daragon  é 
encara  a  los  de  Teruel  e  de  Albarracin  sus  fueros  en  la  for- 
ma acostumbrada:  por  aquesto  dixo  que  supplicaba  esuppli- 
co  en  nombre  e  voz  de  toda  la  dita  cort  e  quatro  brassos 
de  aquella  que  ell  queriesse  e  li  plaziesse  fazer  e  prestar 
ante  todas  cosas  la  dita  jura  la  qual  le  era  ya  stada  dada 
ordenada  e  por  ell  vista  e  reconocida:  e  aquella  por  el  se- 
nyor rey  feyta  dixo  que  toda  la  dita  Cort  e  los  IIII  bras- 
sos de  aquella  en  nombre  et  voz  de  todo  el  dito  regno  por 
ello  e  sus  successores  eran  parellados  de  fazer  e  prestar 
humilment  el  dito  senyor  rey  sagramiento  de  íieldat  assin 
como  a  senyor  e  rey  suyo  natural.  Et  encontinent  el  dito 
senyor  rey  a  humil  supplicacion  e  a  instancia  de  toda  la 
dita  cort  e  quatro  brassos  de  aquella  benignament  e  gra- 
ciosa present  el  dito  justicia  Daragon  e  jutge  en  las  ditas 
cortes  juro  e  fizo  sagrament  sobre  la  cruz  de  nuestro  se- 
nyor Jesuchristo  los  sanctos  quatro  evangelios  devant  ell 
posados  e  por  el  dito  senyor  rey  manualment  tocados  en 
poder  e  manos  del  dito  vispo  de  Huescha  en  nombre  et 
voz  de  toda  la  dita  cort  e  por  la  dita  cort  e  quatro  bras- 
sos de  aquella  la  dita  jura  ricibient  la  qual  yes  dius  la 
forma  siguient: — Nos  Ferdinandus  Dei  gratia  rex  Arago- 
num  Sicilie  Valentie  Majoiicarum  Sardinie  et  Corsice  co- 
mes Barchinone  dux  Athenarum  et  Neopatrie  ac  etiam 
comes  Rossillionis  et  Ceritanie  promittimus  in  bona  fide 
regali  et  juramus  super  crucem  Domini  nostri  Jesuchristi 
et  ejus  sancta  quatuor  evangelia  coram  nobis  posita  et  per 


(  W) 

nos  manueliter  tacta  in  bona  lide  et  sine  omni  fraudé  eí 
muxinatione  quacumque  vobis  memoratis  prelatis  religiosis 
baronibus  mesnaderiis  militibus  infanconibus  civibus  et  lio- 
minibus  villarum  et  aliorum  locorum  regni  Aragonum  el 
etiam  prelatis  religiosis  baronibus  mesnaderiis  militibus  in- 
faneonibus  civibus  et  hominibus  villarum  et  aliorum  loco- 
rum regni  Valentie  qui  forum  Aragonum  volunt  presen- 
tibus  et  futuris  quod  in  o  ostra  propia  persona  custodiemus 
observabimus  et  per  nostros  officiales  et  alios  quoscumque 
custodiri  et  observari  mandabimus  et  faciemus  inviolabiliter 
observan  et  custodiri  loros  editos  in  curia  generali  quam 
dominus  rex  Petrus  eximie  recordationis  avus  noster  ce- 
lebravit  in  civitate  Cesarauguste  anno  Domini  millessimo 
ÍXCXXXXVIII  necnon  et  alios  foros  privilegios  et  li- 
bertates  usus  et  consuetudines  dicti  regni  Aragonum  et  lo- 
corum ipsius  et  omnia  instrumenta  donationum  permuta- 
tionum  et  libertates  universas  que  habetis  et  habere  de- 
betifi  et  per  nos  in  propria  persona  vel  per  aliam  inter- 
positam  personam  vel  alium  seu  alios  pro  nobis  mandato 
nostro  vel  nomine  nobis  ratum  habentibus  absque  cogni- 
tioné  judiciaria  et  debita  secundum  forum  non  occidemus 
nec  extemabimus  nec  exiliare  mandabimus  nec  faciemus 
nee  caplum  vel  captos  aliquem  vel  aliquos  contra  forum 
privilegia  libértales  usus  et  consuetudines  Aragonum  supra 
lidantia  et  directo  oblata  retinebimus  nec  retineri  facie- 
mus nunc  nec  aliquo  tempore  :  et  vobis  hominibus  Turolii 
et  Albarracini  et  aldearum  vestrarum  servabimus  et  servari 
íaciemus  loros  vestros  ac  usus  consuetudines  et  privilegia 
el  omitía  instrumenta  donationum  pcrmutationum  et  liber- 
tates  aniversas  prout  alus  in  dicto  rcgno  Aragonum  cons- 


(  w  ) 

iilutis  el  vobis  concesse  sunt  que  habetis  et  habere  ilf- 
betis  cuín  sitis  infra  regnum  Aragonie  constituí]  et  non 
contraveniemus  per  nos  vel  per  aliquam  interpositam  per- 
sonam  modo  aliquo  sive  causa. — Ítem  juramus  imperpe- 
tuum  per  nos  et  successores  nostros  quod  moneta  jaccensis 
que  nunc  est  in  omni  firmitatc  maneat  secundum  quod 
nunc  est  impertuum  et  currat  firmiter  per  totam  Aragoniam 
et  in  alus  locis  ubi  currere  consuevit  ita  videlicet  quod  a 
nobis  nec  ab  heredibus  vel  successoribus  nostris  destruí 
valeat  vel  mutari  minui  vel  augeri  aut  de  novo  cudi.  In- 
super  etiam  firmamus  confirmamus  et  juramus  statuimus 
et  ordinationem  perpetuam  factam  per  illustrissimum  do- 
minum  regem  divine  recordationis  abavum  nostrum  per 
quam  idem  dominus  rex  Jacobus  statuit  et  ordinavit  et 
sancciit  quod  regna  Aragonum  Valentie  et  comitatus  Bar- 
ehinone  cum  directo  dominio  et  aliis  quibuscumque  uni- 
versis  juribus  que  ad  ipsum  dominum  regem  tune  expec- 
tabant  vel  poterant  spectare  in  regno  Mojoricarum  et  in 
insulis  ei  adjacentibus  et  in  comitatibus  Rossilionis  et  Ce- 
ritanie  Confluentis  Vallispirrii  et  in  vicecomitatibus  Omel- 
ladesii  et  Carladesii  queque  per  exelse  memorie  dominum 
regem  Petrum  avum  nostrum  et  justitie  debito  fuerunt  et 
sunt  corone  regie  applicata  et  per  ipsum  dominum  regem 
Petrum  avum  nostrum  unita  et  alligata  et  etiam  integriter 
reducta  prout  ea  nunc  nos  tcnemus  potenter  et  integre 
cum  eorum  juribus  universis  dictis  regnis  Aragonum  Va- 
lentie et  comitatui  Barchinone  sint  et  maneant  perpetuo 
unita  et  unum  et  sub  uno  solo  eodemque  domino  atque  do- 
minio perseverent  nec  aliquod  vel  aliqua  ex  eis  ab  alio  vel 
dliis  separentur  ita  quod  quicumque  sit  rex  Aragonum  idem 


W  ; 
etiam  sit  rex  regnorum  Valentie  et  Majoncarum  ac  eomes 
Harcliinoin'   Bossilionis  et  Centanie  Sardme  et  Corsice:  ul 

hcc  et  alia  tam  in  dicto  statuto  privilegio  ac  ordinatione 
perpetua  antefati  domini  regis  Jacobi  ejus  bulla  plúmbea 
communito  quam  in  alio  privilegio  dicti  domini  regis  Petri  a\i 
nostri  facto  de  dicta  reintegratione  et  nova  unione  corone 
regie  per  dictum  deminum  regem  Petrum  avum  nostrum 
lactis  similiter  bulla  plúmbea  communito  predicta  et  alia  la- 
tius  et  seriosius  enarrantur :  quamvis  jam  antea  prout  teneba- 
mur  ipsa  statutum  et  ordinationem  perpetuam  firmaverimus 
et  juraverimus  die  martis  secunda  augusti  anni  presentís. 
A  prestatione  autem  juramenti  predicti  excipimus  donatio- 
nes  et  permutationes  assignationes  et  alias  alienationes  per 
predecessores  nostros  factas  a  prima  die  mensis  aprilis  anni 
a  nativitate  Uomini  MCCCLXXX  citra  quas  sub  hujusmodi 
juramento  de  volúntate  dicte  curie  volumus  non  compre- 
hendi  nec  ad  id  ipsum  extendi.  Presentes  testes  reveren- 
dus  archiepiscopus  Callari  Franciscus  Uaranda  comes  Car- 
done  et  Raimundus  Fivallerii. — Nos  Dominicus  episcopus 
oscensis  habita  delliberatione  et  diligenti  tractalu  per  nos 
et  successores  nostros  juramus  per  Deum  et  crucem  Do- 
mini Jhesuchristi  et  ejus  sancta  quatuor  evangelia  coram 
uobis  posita  et  per  nos  corporaliter  tacta  vos  illustrissimum 
ac  magniíicum  principen)  et  dominum  dominum  Ferdinan- 
dum  Dci  gratia  regem  Aragonum  Valentie  Majoricarum 
Sardine  et  Corsice  comitcmque  Barcbinone  Uossilionis  et 
Cevitanie  habere  et  temeré  vos  in  dominum  nostrum  et  iu 
regem  et  pro  rege  ac  domino  nostro  naturali  et  quod  de 
cetero  obediemus  et  lidelitatem  vobis  dicto  domino  Ferdi- 
nando   11 1   domino    et    regi    nostro    naturali    servabimus    ul 


( ití ) 

vassalli  et  naturales  suo  dumini  naturali  debent  et  tenen- 
lur  tidelitatem  et  obedientiam  servare  tanquam  regi  et  suo 
domino  naturali:  in  quorum  testimonium  prefatus  dominus 
rex  mandavit  et  prenominati  prelati  religiosi  et  richi  nomi- 
nes mesnaderii  milites  infanciones  et  procuratores  superius 
nominati    requisiverunt    de   predictis  fieri  unum   et    plura 
publica    instrumenta   tradenda   illis  hominibus  et  singulis 
quibus  habere  voluerint   per  notarium  infrascriptum. — Et 
feyta  la  dita  jura  por  el  dito  senyor  rey  toda  la  dita  cort 
e  los  quatro  brassos  de  aquella    protestaron  o  fizieron  su 
protestación  en  la  forma  e  manera  qui  se  sigue: — Et  illico 
prestito  dicto  juramento   preffati   prelati  religiosi  barones 
ac  procuratores  eorunden  mesnaderii  milites  infanciones  et 
procuratores  civitatum  villarum  et  locorum  regni  Aragonum 
in  dicta  curia  congregrati  dixerunt  voluerunt  ac  expresse 
protestati  fuerunt   quod   propter   juramentum  per  dictum 
dominum  regem  prestitum  de  servando  privilegia  liberta- 
tes  usus  et  consuetudines  locorum  dicti   regni  et  locorum 
Turoli    et  Albarrazini    et   aldearum   suarum    non   paretur 
aut    parari    possit    aliquod    prejudicium    quatuor  brachiis 
dicte    curie  aut   alicui  seu   aliquibus  ex  eis  nec  per  ipsum 
juramentum  jus  aliquod  adquiratur  predictis  brachiis  per- 
sonis  civitatibus  villis  locis  et  universitatibus  et  singularibus 
personis  earundeni   vel  alicui  seu  aliquibus  ex  eis  adversus 
alium  seu  alia  bracliia  aut  adversus  personara  seu  personas 
civitates  villas  loca  et  universitates  earundem  et  singulares 
personas  earum  nec  adversus  aliquam  vel  aliquas  ex  eis  nec 
in  plus  validentur  in  prejudicium  ipsorum  brachiorum  per- 
sonarum  et  aliorum    predictorum  vel  alicujus  seu  aliquo- 
rum  ex  eis  raisi  si  et  prout  erant  ante  dicti  juramenti  pres- 


(17) 
tationem  sed  remaneant  predicta  brachia  persone  civitates 
et  alii  pretacti  et  eorura  quilibet  conjunctim  et  divisira 
super  dictis  privilegiis  libertatihus  usibus  et  consuetudini- 
bus  eorundem  in  eo  jure  quo  erant  ante  dicti  juramenti 
prestationem. 


\(Mtt.     .». 


Proceso  de 

E  el  dito  senyor  rey  stando  en  su  solio  e  cadilla  real  £°.rt-  "23- 
presient  el  dito  Ínclito  don  Alfonso  filio  e  primogénito  su- 
yo e  presientes  el  dito  justicia  de  Aragón  e  jutge  en  las 
ditas  cortes  e  presientes  los  quatro  brassos  del  dito  regno 
el  dito  muy  reverent  vispo  de  Huescha  en  nombre  e  voz 
de  toda  la  dita  cort  e  quatro  brassos  de  aquella  entre 
otras  cosas  propuso  en  effectu  tales  o  semblantes  palauras: 
que  como  por  el  dito  senyor  rey  fuessen  seydos  rogados 
todos  los  del  dito  regno  que  ellos  jurassen  al  dito  Ínclito 
don  Alfonso  filio  e  primogénito  suyo  de  present  en  senyor 
e  apres  dias  suyos  en  rey  e  por  rey  suyo  natural  e  por 
part  de  toda  la  dita  cort  le  fuesse  el  martes  mas  cerca  pa- 
sado seydo  respuesto  que  plazia  a  la  dita  cort  e  a  los  lili 
brassos  de  aquella  fazer  el  dito  sagrament  empero  quel 
dito  Ínclito  don  Alfonso  filio  e  primogénito  suyo  ante  to- 
das cosas  jurasse  los  privilegios  de  la  unión  de  los  regnos 
e  prestassc  sagrament  en  la  dita  cort  e  servar  fueros  pri- 
vilegios e  libertades  a  los  del  regno  de  Aragón  e  a  los  del 
regno  de  Valencia    poblados    a  fuero  Daragon  e   encara  a 

APÉN.  2 


(  18) 
los  de  Teruel  e  de  Albarrazin  sus  fueros  en  la  íorma  acos- 
tumbrada: por  aquesto  dixo  que  queriendo  exequir  las  ro- 
garlas a  ellos  feytas  por  el  dito  senyor  rey  supplicava  e  sup- 
plico  en  nombre  e  voz  de  toda  la  dita  cort  e  quatro  bras- 
sos  de  aquella  que  ell  quiziese  e  mandasse  prestar  al  dito 
ínclito  don  Alfonso  filio  e  primogénito  suyo  et  ante  todas 
cosas  luego  de  prcsent  fiziesse  la  jura  la  qual  li  era  stada 
va  ordenada:  e  por  ell  vista  e  reconoscida  e  aquella  por  el 
dito  don  Alfonso  filio  e  primogénito  suyo  feyta  que  toda 
la  dita  cort  e  todos  los  quatro  brassos  de  aquella  en  nom- 
bre e  en  voz  de  todo  el  dito  regno  por  ellos  e  sus  succes- 
sores  eran  parellados  de  jurar  al  dito  senyor  don  Alfonso 
fdlo  e  primogénito  del  dito  senyor  rey  en  senyor  de  pre- 
sent  e  apres  dias  del  dito  senyor  rey  en  rey  e  senyor  suyo 
natural. — E  el  dito  senyor  rey  stando  assin  en  su  solio  e 
(¡nhlla  real  e  presentes  todos  los  sobreditos  de  la  dita  cort 
mando  al  dito  don  Alfonso  filio  e  primogénito  suyo  qui 
present  era  que  fiziesse  si  quiere  prestasse  el  dito  sagra- 
ment  a  los  del  dito  regno  segund  que  ellos  lo  demandavan 
e  por  ellos  le  era  stado  dado  ordenado. — Et  incontinent 
el  dito  muyt  Ínclito  don  Alfonso  filio  e  primogénito  del  di- 
to senyor  rey  stando  alli  present  de  mandamiento  del  dito 
senyor  rey  e  volundat  suya  presentes  los  sobreditos  e  toda 
la  dita  cort  e  lili  brassos  de  aquella  benignament  e  gra- 
ciosa present  el  dito  justicia  de  Aragón  e  jutge  en  las  di- 
tas corts  juro  e  fizo  sagrament  sobre  la  cruz  de  nuestro 
senyor  Jesucluisto  e  los  IIII  sanctos  evangelios  delant  dell 
posados  e  por  ell  manualment  tocados  en  poder  e  manos 
del  dito  reverent  vispo  de  Huescha  en  nombre  e  voz  de  la 
dita  cort  e  lili  brasos  de  aquella  la  dita  jura  recibient  la 


(  «9  ) 
qual  yes  dins  la  forma  siguient. — Invócalo  divino  auxilio 
a  Domino.  Noverint  universi  quod  die  et  anno  inferios 
denotatis  congregata  curia  generali  in  civitate  Cesarauguste 
in  ecclesia  sancti  Salvatoris  sedis  ejusdem  quam  curiam  illus- 
trissimus  ac  magnifficus  princeps  et  dominus  dominus  Fer- 
dinandus  Dei  gratia  rex  Aragonum  Sicilie  Valentie  Majorica- 
rum  Sardine  et  Corsice  comes  Barchinone  et  dux  Atenarum 
et  Neopatrie  ac  etiam  comes  Rossilionis  et  Ceritanie  arago- 
nensibus  celebrat  idem  dominus  rex  presentibus  aliquibus 
exhortationibus  et  sanctorum  patrum  dictis  aliisque  justis 
rationibus  sive  causis  eleganter  per  eum  propositis  rogasset 
prelatos  religiosos  barones  mesnadarios  milites  infanciones 
procuratores  civitatum  villarum  et  aliorum  locorum  Ara- 
gonum qui  erant  in  dicta  curia  congregati  quod  ipsi  pre- 
lati  et  alii  proxime  nominati  jurarent  inclitum  ac  magnif- 
ficum  dominum  Alfonsum  ipsius  domini  nostri  regis  primo- 
genitum  tune  ibidem  presentem  in  dominum  statim  et  in 
regem  et  successorem  suum  et  dominum  regni  Aragonum 
post  dies  tamen  ipsius  domini  nostri  regis  sicut  alii  infantes 
Aragonum  primogeniti  et  heredes  jurari  consueverunt  et 
etiam  dictus  dominus  primogenitus  qui  ibidem  presens  erat 
instantissime  suas  preces  apud  dictos  prelatos  et  alios  pre- 
dictos  efíudisset  :  et  quia  tamen  in  furo  novo  Aragonum 
et  etiam  in  quodam  statuto  et  ordinatione  factis  per  illus- 
trissimum  dominum  Jacobum  bone  memorie  regem  Ara- 
gonum abavum  ipsius  domini  regis  de  quibus  inferius  ex- 
presse  mentio  babetur  continetur  inter  alia  quod  quilibet 
beres  et  successor  in  predicto  et  alus  regnis  et  comitlali- 
bus  un  us  post  alium  successive  tempore  sui  novi  domini  i 
sive  novo  successionis  vel  etiam  si  antea  jurari  haberet  an- 


(20) 
tequam  prelati  riqui  homines  mesnaderii  milites  ches  et 
burgenses  et  homines  villarum  seu  aliqui  alii  de  predictis 
regnis  sibi  faciant  seu  prestent  juramentum  fidelitatis  vel 
aliquam  recognitionem  ipse  heres  vel  successor  quicumque 
pro  tempore  fuerit  per  se  et  suos  laudet  confirmet  et 
aprobet  et  publice  juret  dictum  forum  et  ipsum  statutum 
necnon  quod  observabit  et  faciet  observan  fueros  usus 
consuetudines  Aragonum  privilegia  et  omnia  instrumenta 
donationum  permutationum  et  libertates  universas  prout 
inferías  latius  et  seriosius  est  contentum :  ideo  nos  Alfon- 
sus  primogenitus  predictus  volentes  dictis  foro  et  statuto 
satisfacere  juramus  ad  sancta  Dei  evangelia  per  nos  cor- 
poraliter  tacta  in  posse  et  manibus  reverendi  in  Christo 
patris  Dominici  divina  providentia  episcopi  oscensis  nomine 
et  vice  omnium  curie  memorati  recipientis  omnia  et  sin- 
gula  supra  dicta  in  hunc  modum.  Nos  Alfonsus  dicti  domi- 
iii  regís  primogenitus  per  crucem  domini  nostri  Jcsuchristi 
et  ejus  sancta  quatuor  evangelia  coram  nobis  posita  et  per 
nos  manualiter  tacta  in  bona  fide  et  sine  omni  fraude  et 
maxinaiione  quacumque  et  etiam  firmamus  prelatis  reli- 
giosis  baronibus  mesnaderiis  militibus  infancionibus  civibus 
et  alus  hominibus  villarum  et  aliorum  locorum  regni  Ara- 
gonum et  prelatis  baronibus  mesnaderiis  militibus  infan- 
cionibus civibus  et  alus  hominibus  regni  Valentie  qui  fo- 
rum Aragonum  habent  quod  observabimus  et  observan 
faciemus  eis  foros  usus  consuetudines  Aragonum  privilegia 
et  omnia  instrumenta  donationum  permutationum  et  liber- 
tates universas  que  habent  et  habere  debent  et  hominibus 
civitatum  Turolii  et  Albarrazinii  et  suarum  aldearum  fo- 
rum suum   ac    usus   et  consuetudines    privilegia  et  omnia 


(  21  ) 

instrumenta  donationnm  permutationum  et  lihertates  uni- 
versas prout  alus  in  dicto  regno  Aragonum  constitutis  ot 
eis  sunt  concessa  que  habent  et  habere  debent  cum  sint 
intra  regnum  Aragonum  constituti  et  non  contraveniemus 
per  nos  vel  per  aliam  interpositam  personam  modo  aliquo  siVe 
causa:  et  juramus  quod  moneta  jaccensis  que  nunc  est  ¡n 
omni  firmitate  maneat  secundum  quod  nunc  est  in  perpe- 
tuum  et  currat  firmiter  per  totam  Aragoniam  et  in  alus 
locis  ubi  currere  consuevit  ita  videlicet  quod  a  nobis  lie- 
redibus  et  successoribus  nostris  destrui  non  valeat  vel 
mutari  minui  vel  augeri  aut  de  novo  cudi.  Insuper  eliam 
firmamus  et  juramus  statutum  et  ordinationem  perpetuam 
íactam  per  illustrissimum  dominum  Jacobum  dive  recor- 
dationis  tritavum  nostrum  per  que  idem  dominus  rex  Ja- 
cobus  statuit  ordinavit  et  sancciit  quod  regna  Aragonum 
Valentie  et  comitatus  Barchinone  cum  directo  dominio  et 
alus  quibuscumque  universis  juribus  que  ad  ipsum  domi- 
num regem  tune  expectabant  vel  poterant  expectare  in 
regno  Majoricarum  et  in  insulis  ei  adjacentibus  et  in  co- 
mitatibus  Rossilionis  et  Ceritanie  Confluentis  Vallispirii  et 
in  vicecomitatibus  Omeladesii  et  Carladesii  quecumque  per 
excelse  memorie  dominum  regem  Petrum  avum  dicti  do- 
mini  nostri  regis  et  abavum  nostrum  ex  justitie  debito  fue- 
rint  et  sunt  corone  regie  applicata  et  per  ipsum  dominum 
regem  unita  et  alligata  ac  etiam  integriter  reducta  prout 
ea  nunc  tenet  dictus  dominus  noster  rex  potenter  et  in- 
tegre cum  eorum  juribus  universis  dictis  regnis  Aragonum 
Valentie  et  comitatus  Barcliinone  sint  et  maneant  perpetuo 
unita  et  unum  et  sub  uno  solo  eodemque  domino  utque 
dominio  perseverent  nec  aliquod  vel  alique    ex  eis  ab  alio 


(  n) 

vel  alus  separentur  :  itu  quod  quicumque  sit  rex  Arago- 
num  idem  etiam  sit  rex  regnorura  Valentie  et  Majoi  icarum 
Sardine  et  Corsice  ac  comes  Barchinone  Russilionis  et 
Ceritanie  ut  hec  et  alia  tam  in  dicto  statuto  privilegio  ac 
ordinatione  perpetua  antefati  domini  regis  Jacobi  ejus 
bulla  plúmbea  comunito  quam  in  alio  privilegio  per  dic- 
tum  dominum  regem  Petrum  facto  et  dicta  reintegra- 
tione  et  nova  reductione  et  unión e  corone  regie  per  do- 
minum regem  Petrum  factis  similiter  bulla  plúmbea  comu- 
nito predicta  et  alia  latius  et  seriosius  enarrantur.  A  pres- 
tatione  autem  juramenti  predicti  excipimus  donationes  et 
permutationes  assignationes  et  alias  assignationes  per  pre- 
decessores  dicti  domini  regis  factas  a  prima  die  mensis 
aprilis  anni  a  nativitate  Domini  MCCC  septuagesimi  quinti 
quas  sub  hujusmodi  juramento  de  volúntate  dicte  curie 
volumus  non  comprehendi  nec  ad  id  ipsum  extendi.  In 
quorum  testimonium  prefatus  dominus  rex  mandavit  ac  dic- 
tus  dominus  Alfonsus  primogenitus  et  alii  prelati  et  reli- 
giosi  riqui  bomines  mesnaderii  milites  infanciones  et  pro- 
curatores  superius  nominati  et  instrumentum  de  predictis 
fieri  unum  vel  plura  instrumenta  tradendo  illis  ómnibus  et 
singulis  qui  babere  voluerint  per  notarium  infrascriptum. — 
Et  prestito  autem  juramento  predicto  memorati  prelati  re- 
ligiosi  riqui  homines  barones  masnaderii  milites  infanciones 
procuratores  civitatum  villarum  et  aliorum  locorum  regni 
Aragonum  infrascripti  qui  erant  in  dicta  curia  congregati 
habentes  specialia  mandata  ad  infrascripta  gratis  et  volun- 
tarle presente  dicto  domino  nostro  rege  hoc  rogante  et 
requirente  et  boc  assensum  suum  prebente  jurarunt  dictum 
inclitum  dominum  Alfonsum  filium  et  primogenitum  dicti 


(  23  ) 
domini  regis  ibidem  presente  ipso  tamen  tenente  crucem 
et  librum  missale  in  manibus  suis  sub  forma  setiuenti. 
(Sigue  la  lista  de  los  concurrentes  que  prestaron  el  jura- 
mento de  fidelidad,  del  tenor  siguiente). — Habita  dellibe- 
ratione  et  diligenti  tractatu  per  nos  et  successores  nostros 
juramus  per  Deum  et  crucem  domini  nostri  Jesuchristi  et 
ejus  sancta  quatuor  evangelia  coram  nobis  posita  et  per 
nos  corporaliter  tacta  vos  inclitum  dominum  Alfonsum  do- 
mini nostri  regis  primogenitum  quod  tenemus  et  tenebi- 
mus  habemus  et  babebimus  vos  in  dominum  confestim 
et  in  regem  et  pro  rege  Aragonum  post  dies  dicti  domini 
regis  presentís  patris  vestri :  et  quod  de  cetero  obediemus 
et  íidelitatem  vobis  domino  Alfonso  primogénito  servabi- 
mus  in  vita  ipsius  domini  regis  patris  vestri  et  etiam  post 
ut  vassalli  et  naturales  suo  domino  naturali  debent  et  te- 
nentur  íidelitatem  et  obedientiam  servare  tauquam  primo- 
génito et  beredi  universali  domini  nostri  regis  predicti.  In 
quorum  testimonium  prefatus  dominus  rex  mandavit  ac 
dictus  dominus  Alfonsus  primogenitus  et  alii  prelati  reli- 
giosi  riqui  homines  mesnaderii  milites  infanciones  et  pro- 
curatores  superius  nominati  requisiverunt  de  predictis  íieri 
unum  vel  plura  publica  instrumenta  tradenda  illis  ómni- 
bus et  singulis  qui  babere  voluerint  per  me  notarium  in- 
frascriptum. 


Í4.) 


Núm.  «. 


Reg.2401. 

Lo  Rey. — En  Ramón  Fivaller:  com  per  rao   de  la  en- 
trada per  nos  Deu  migengant  e  en  breu  faedora  en  aquexa 
ciudat  vullam  haver  aquella  jornada  per  servey  de  nostra 
persona  una  cota  un   manto  e  un  juppo  de  drap  daur  de 
aquell  tall  e  manera  e  semblants  que  eren  les  cota  manto 
et  juppo  ab  que  entra  novellament  com  a  rey  en  aquexa 
ciutat  lo  senyor  rey  en  Marti  de  bona  memoria  oncle  nos- 
tre  e  per  aquesta   rao   nos  trametam  aqui   lo   feel  sastre 
nostre  mestre  Johan  Dalvernia  :  pregamvos  et  manam   que 
decontinent  donets  recapte  que  sia  comprat  tant  drap  daur 
com  a  acó  sia  manester  et  axi  mateix  arminis  per  afolra- 
dures  et  que  prestament  se  fagan  los  dits  manto  cota  et 
juppo  a  fi  que  un  dia  abans  de  la  nostra  entrada  aqui  nos 
puscam  baver  les  dites  robes  acabades:  car  en   Barthomeu 
Gras  regent  riostra  tresoreria  dará  o  fara  donar  bon  re- 
capte  aqui  sobre  la  paga  deis  dits  drap  e  arminis  e  altres 
coses  a  ago  necessaries.  E  en  acó  dats   aquella  bona   cura 
et  diligencia  ques  pertany.  Dada  en  Tortosa  sots  nostre  se- 
gell  secret  a  XVII  dies  de  noembre  del  any  MCCCCXII. 
— Rex  Ferdinandus. — Gabriel  Mascaroni  mandato  domini 
regis  facto  ad  relationem  Didaci  Fernandez  de  Vadillo  se- 
cretarii. 


(  23  ) 


Nunt.  9. 


Reg.  2401. 

Don  Ferrando  etc.  Enviamos  muyto  a  saludar  a  vos  el  rol.  54. 
alto  grande  honrado  exalcado  alabado  entre  los  moros  Mulé 
Bucayde  rey  de  Benamojin  e  de  Fez  nuestro  muy  caro  et 
muy  amado  hermano  et  amigo  como  aquell  pora  quien 
querriemos  que  Dios  diesse  tanta  vida  et  salut  con  honra 
quanta  vos  mismo  deseades.  Alto  grande  honrado  exalcado 
alabado  entre  los  moros  nuestro  muy  caro  e  muy  amado 
hermano  et  amigo  :  fazemosvos  saber  que  por  la  gracia  de 
Dios  mediante  la  virgen  Santa  Maria  nuestra  senyora  e  ad- 
vocada en  quien  nos  havemos  gran  devoción  las  nueve  per- 
sonas que  estaven  en  Gaspe  que  fueron  deputadas  por  to- 
dos los  regnos  et  tierras  sotsmesas  a  la  nuestra  reyal  co- 
rona Daragon  para  envestigar  et  declarar  a  quien  perte- 
nescia  por  justicia  la  succession  de  los  ditos  nuestros  regnos 
a  XXVIII  dias  del  mes  de  junio  deste  anyo  pasado  todos 
de  una  concordia  declararon  pertenescer  a  nos  por  justicia 
la  succession  de  los  ditos  nuestros  regnos  e  tierras  la  qual 
declaración  nos  fue  intimada  por  part  de  las  ditas  nueve 
personas  stando  nos  a  la  ciudat  de  Cuenque  en  el  regno 
de  Castiella  e  requierido  que  deviessemos  tomar  la  posse- 
sion  e  fieldat  de  los  ditos  nuestros  regnos  et  los  para- 
mientos del  nuestro  regno  Daragon  et  del  principado  de 
Cathalunya  et  del  regno  de  Valencia:  c  todas  las  ciudades 
e  villas  et  lugares  de  los  ditos  nuestros  regnos  enviaron  a 


( *> ) 

nos  sus  solempnes  ambaxadores  a  nos  rescebir  ante  que 
entrassemos  en  estos  nuestros  regnos  e  después  que  en  ellos 
fuemos  los  quales  en  nombre  de  los  parlamientos  ciudades 
villas  lugares  nos  besaron  la  mano  por  su  rey  et  por  su 
senyor  et  veniemos  a  la  nuestra  ciudat  de  Caragoca  et  to- 
das las  ciudades  et  villas  et  lugares  de  los  ditos  nuestros 
regnos  sabida  la  nueva  de  nuestra  declaración  ovieron  gran 
consolación  por  seer  fallado  que  a  nos  pertenescia  por  jus- 
ticia la  dita  succession  :  e  las  universidades  de  nuestros 
regnos  e  prelados  religiosos  condes  barones  cavalleros 
dellos  ovieron  gran  alegría  e  goyo  con  la  dita  declaración 
e  fizeron  grandes  alegrías  e  solempnas  professiones  e  nos 
recebieron  muy  solempnament  assi  en  la  ciudat  de  Cara- 
goca como  en  las  otras  ciudades  e  villas  de  los  nuestros 
regnos  et  celebramos  cortes  en  la  dita  ciudat  de  Cara- 
goca en  los  quales  todos  los  nuestros  vassallos  del  dito 
regno  Daragon  nos  juraron  et  besaron  la  mano  como  a  su 
rey  et  senyor  et  esso  mismo  juraron  a  nuestro  primogé- 
nito de  haverlo  por  rey  et  senyor  depues  de  nuestros  dias. 
Et  por  la  gracia  de  Dios  tenemos  en  bueno  et  pacifico 
stamiento  et  sosiego  todos  nuestros  regnos  sin  otra  con- 
tradicción alguna  assin  como  si  desde  que  nasciemos  fue- 
ramos  rey  dellos  et  assi  mesmo  el  conde  Durgell  el  duque 
de  Gandia  e  don  Frederich  que  demandaven  los  ditos  nues- 
tros regnos  como  competitores  nos  han  obedescido  et  ju- 
rado por  su  rey  et  senyor:  e  después  de  esto  somos  venido 
en  esta  nuestra  ciudat  de  Barchinona  onde  agora  stamos 
en  la  qual  nos  fue  feyta  la  mayor  solempnidat  que  nunca 
se  fizo  a  ningún  rey  de  nuestros  predecessores  en  la  qual 
todos  los  prelados   condes  nobles    cavalleros   universidades 


(27  ) 
del  nuestro  principado  de  Cathalunya  nos  han  jurado  por 
su  rev  e  por  su  senyor  :  lo  qual  muy  caro  c  muy  amado 
hermano  et  amigo  vos  fazemos  saber  porque  somos  cierto 
que  vos  plazera  dello  assin  como  a  nos  plazeria  de  todo 
vuestro  bien  et  honor.  Et  assi  mismo  vos  certificamos  que 
nos  havemos  llovido  muyt  grant  plazer  alegría  del  venci- 
miento et  bienandanza  que  agora  sopiemos  que  Dios  vos 
ha  dado  de  vuestro  enemigo.  Certificamosvos  que  el  rey  de 
Castiella  nuestro  muy  caro  et  muy  amado  sobrino  et  nos 
somos  priestos  de  guardar  vuestra  honra  et  fazer  por  vos 
et  por  vuestra  casa  todo  lo  que  buenament  pudiessemos 
lazer:  por  esto  muy  caro  e  muy  amado  hermano  et  amigo 
rogamosvos  que  siempre  nos  scrivades  de  vuestra  salut  et 
bienandanza  car  en  saber  della  seremos  muy  alegre  et 
otrosi  que  vos  plega  enviarnos  a  Gortealve  nuestro  escu- 
dero que  a  vos  havemos  enviado  por  vuestras  occupaciones 
que  havedes  tenido:  e  sobre  esto  enviamos  alia  a  maestre 
Alfonso  Hernández  de  Cordova  al  qual  vos  rogamos  quel 
havades  recomendado.  Scrita  en  la  nuestra  ciudat  de  Bar- 
chinona  dius  nuestro  siello  secreto  a  VII  dias  de  janero 
del  anyo  de  la  natividad  de  nuestro  Senyor  MCCCCXIII. 
— Rex  Ferrandus. — Johannes  de  Tudela  mandato  regis 
facto  ad  relationem  Didaci  Ferdinandi  de  Vadillo  secre- 
taria 


(  28 


\MiH.    8. 


fotfeiL  En  Ferrando  per  la  gracia  de  Deu  rey  Darago  et  de  Si- 

cilia al  inclit  et  magnifich  en  Tomas  duch  de  Clarenca  fill 
del  ¡Ilustre  princep  en  Henrich  rey  Danglaterra  nostre 
molt  car  e  molt  amat  cosi  salut  et  creximent  de  honor. 
Inclit  magnifich  et  car  cosi  :  per  tal  com  som  certs  quen 
haurets  pleer  certiíicamvos  que  en  la  confeccio  de  les  pre- 
sents  nos  e  nostra  molt  cara  companyona  la  reyna  et  los  in- 
fants  nostres  filis  erem  sans  et  en  bon  stament  de  nostres 
persones  grasia  de  nostre  senyor  Deus:  e  desijants  ab  gran 
affeccio  saber  ago  mateix  de  vos  pregamvos  axi  affectuo- 
sament  com  podem  que  tota  vegada  que  avinent  vos  sera 
nos  en  certifiquéis  per  vostres  letres  car  gran  plaer  e  con- 
solacio ne  haurem.  Molt  car  e  molt  amat  cosi  segons  a 
nos  es  stat  donat  entendre  de  present  alguns  vassalls  e 
sotsmeses  de  nostre  molt  car  e  molt  amat  frare  lo  rey 
Danglaterra  pare  vostre  e  vostres  vassalls  farien  son  pre- 
paratori  de  entrar  en  nostres  regnes  per  dampnificar  los 
lochs  constituhits  en  les  fronteres  de  la  qual  cosa  som  fort 
maravellats  e  crehem  fermament  que  ago  no  procehex  de 
voluntat  o  disposicio  del  dit  rey  nostre  molt  car  et  molt 
amat  frare  ni  vostra  :  perqueus  pregam  affectuosament  que 
havent  sguart  ais  bons  et  grans  deutes  de  amistat  qui  son 
stats  tots  temps  entre  lo  dit  rey  nostre  molt  car  e  molt 
amat  frare  e  nostres  precessors  reys  Darago  de  bona  me- 


(29) 
moria  et  nos  qui  per  grasia  divinal  en  los  regnes  et  ter- 
res  Darago  succehim  la  qual  bona  amistat  nos  entenem 
servar  e  guardar  fermament  en  lesdevenidor  vullats  manar 
e  inhibir  decontinent  a  les  dites  gents  axi  del  dit  rey  vos- 
tre  pare  com  vostres  ques  guarden  de  no  entrar  dins  los 
limits  de  nostres  regnes  ne  inferir  en  aquells  dampnatge 
ne  violencia  alguna.  E  sera  cosa  la  qual  vos  grahirem  molt: 
certificantsvos  molt  car  e  molt  amat  cosi  que  nos  axima- 
tex  havem  manat  e  manam  de  present  ais  nostres  vassalls 
e  sotsmeses  ques  guarden  de  fer  dan  algún  a  vassalls  o 
gents  algunes  que  sien  del  dit  rey  nostre  molt  car  frare  ne 
vostres  ans  volem  et  manam  que  aquells  sien  tractats  fa- 
vorits  dins  nostres  regnes  axi  propriament  com  si  eren  vas- 
salls nostres.  E  si  coses  algunes  molt  car  e  molt  amat  cosi 
vos  son  plasents  de  nostres  regnes  e  terres  scrivitsnosen  car 
nos  les  complirem  de  bona  volentat.  E  sia  vostra  guarda 
molt  car  e  molt  amat  cosi  Lesperit  sant. — Dada  en  Bar- 
chinona  sots  nostre  segell  secret  a  XII  dias  de  janer  del 
any  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  MCCCCXIII. — Johan- 
nes  de  Tudela  mandato  regis  facto  ad  relationem  Didaci 
Ferdinandi  de  Vadillo  secretarii. 


\miii.  0. 


Legajo  de 
A  mon  senyor  lo  rey. — Mon  senyor  :  una  letra  he  ree-  !'()ltas0r.e1a1 

buda  de  la  vostra  senyona  dada    en  Barchinona  a  XXIIII 

dies  del  mes  de  decmbre    prop    passat  contcnent  en  acá- 


(30) 
bament  que  presos  e  beu  guardáis  remetes  a  vestía  celsi- 
tud los  nomenats  en  la  dita  letra  e  encara  en  sa  serie  in- 
numerables paraules  innominioses  e  de  gran  opprobri  e  en 
moltes  parts   daquella:  de  la  qual  e  coses  contengudes  en 
ella  no  sens  causa  so  molt  maravellat  com   tais  coses  com 
la  dita  letra  conté   no  cayguen  en  mi   ne  en  casa  de  vos- 
tres  predecessors  e  meus  ais  quals  se  inpingirie  denigrado 
si  en  mi  ere  trobada   la  continencia  de  la  sobredita  letra: 
e  es  ver  lo  contrari  ab  vostra  reverencia  parlant  car  la  casa 
Durgell  don  de  vostres  predecessors  e  meus  han  neximent 
es  clara  e  mantenidora  de  leyaltat  veritat  justicia  e  equi- 
tat  e  en   moltes   maneres  ommeses  per  lur  prolixitat  ha 
augmentada  e  encara  defesa  la  casa  Darago  e  don  absent 
e  present  lo  princep  se  pot  dir  ab  veritat  que  aquesta  es 
un  deis  coxins   en  que  pot  segurament  reposar  e  acó  ha 
mostrat  obra   e  no  paraules  quant  se  vol  no  baje   evangat 
en  les  illes  com  no  sie  menys  la  conservacio  de  la  térra  deca 
mar  que  adquisicio  de  la  ultra  marina.   E  si  aqüestes  co- 
ses e  la  prosapia  de  la  dita  casa  si  les  sap  hagucs  ben  me- 
morados lo   dictador  de   la  dita   letra   nos  fore  dilalat  ne 
hagra  delectat  son  coratge  en  ordonar  tal  letra  denigrant 
per  sos  pler  e  poder  mi  e  ma   casa  quant  se  vol  noli  ne- 
gué ne   la  materia  de  la  tinta  que  podie   divertir  en   ais 
hagre  pervertida  en  scriure  e  dar  tal  forma  de  paraules  a 
m¡  opprobrioses  contra    veritat  parlant  ab  reverencia    de 
vostra  senyoria  ne  lo  signador  de  la  dita  letra  salva  pau  sua 
bagre  stesa  la  sua  ma  a  concloure  injusticia  en  aquella  so- 
bre la  remissio  demanada  hon  a  mis  pertangues  co  que  no 
fa  crehent  a    simpla    assercio   de  part  que   no   recitant  sa 
culpa  per  fortuna  mostré  volersen  portar  sa  intencio  sens 


(51  ) 
prova  alguna  :  e  si  tal  letra  vos  senyor  haguessets  signa- 
da ans  hagrets  seguides  les  vestigies  deis  dits  precessois 
qui  han  guardat  lur  linatge  sabens  si  denigracio  caygues 
en  aquell  co  que  Deu  no  vulle  no  esser  a  ells  lunv  e  no 
volents  fer  de  tota  erba  un  feix.  Perqué  senyor  placie  a 
vostra  senyoria  si  no  lio  íets  per  mon  sguard  que  almenys 
per  lo  deute  tais  letres  nom  sien  trameses  car  no  se  petit 
subdit  vostre  en  qui  hom  no  guardas  de  manarli  injusticia 
e  encara  posarli  innominia  axi  expressa:  e  per  tant  senyor 
que  vostra  senyoria  vege  que  axi  es  potse  informar  e  tro- 
bara  ab  veritat  que  per  dret  comu  e  per  constilucions  de 
Cathalunya  e  usances  e  encara  remissio  en  lo  principat  no 
ha  loch  e  menys  del  comdat  Durgell  per  ses  preheminen- 
cies  franqueses  e  libertáis  e  molt  menys  pot  ne  deu  esser 
a  mi  demanada  qui  jurediccio  alcuna  no  he  en  aquell:  e 
per  aquesta  raho  si  en  Francesch  Riera  e  en  Guillem  Rot- 
lan  com  volien  proseguir  aquells  de  quis  clamen  deis  furts 
per  ells  preteses  haguessen  volgut  entendre  co  quels  dix 
clamantse  a  mi  co  es  que  en  tal  cosa  no  havie  res  a  fer 
com  nos  pertangues  a  mi  noció  deis  dits  fets  e  si  apres 
com  per  lur  importuuitat  yo  tant  com  en  mi  era  desplaent- 
me  tais  coses  hagui  dit  ais  otíicials  de  la  infanta  a  quis 
pertany  que  en  lo  dit  fot  fahessen  justicia  breument  e 
spatxada  e  a^o  mateix  fiu  manar  per  la  dita  infanta  si  ins- 
táis per  lo  fisch  quils  ajudave  per  punicio  deis  crims  e  vin- 
dicta publica  una  e  moltes  vegades  e  ab  solicitud  conti- 
nua ells  o  lur  procurador  haguessen  proscguit  lur  fet  e 
provat  £o  que  pretenen  sens  falla  hagueren  vist  que  per 
falt  deis  administrador  de  la  justicia  no  bagre  fallit  ne  ha: 
mas  en  lurs  contumacia  colpa  e  necüíiencia  e  de  lur  pro- 


(32) 
curador  dient  que  no  curave  fer  instancia  ne  altra  prova  sino 
de  comptar  diners.  E  per  co  com  contra  Felip  Daygues 
Miguel  García  Paschal  de  Munt-Real  e  Lopito  preses  en 
poder  del  capita  de  la  ciutat  de  Balaguer  a  lur  instancia 
no  fos  provat  alcuna  cosa  de  co  quels  ere  oposat  fetes  les 
citacions  monicions  e  assignacions  degudes  et  per  temps 
congruus  e  segons  en  tais  coses  dret  dispon  los  dessus  dits 
hauda  solemne  collacio  de  juristes  son  stats  absolts :  e  se- 
gons so  informat  acó  ha  fundament  e  stabilitat  de  dret  ne 
se  que  vos  senyor  ne  altre  jutge  per  justicia  hi  pogues  pus 
fer:  e  axi  senyor  placiaus  que  tais  letres  e  axi  injustes  ab  la 
dita  reverencia  per  les  dites  rahons  e  altres  e  specialment 
envers  mi  que  noy  he  res  a  fer  facats  cessar  e  la  sobre- 
dita  revocar  e  anullar  e  a  mi  haver  scusat  com  per  raho 
e  justicia  e  encara  ben  star  ho  dejats  fer.  E  manme  vostra 
senyoria  co  que  li  placie.  Scrita  en  Ager  sots  mon  sagell 
secreta  VIH  dies  del  mes  de  febrer  del  any  MGGCCXIII. 
— Vostre  humil  Jayme  Darago. 


\uiit.  to. 


fol.  ill.  Lo  rey. — Mestre  Vicens:  per  cei tes  causes  molt  urgents 
et  necesarios  concernents  lo  bou  estament  de  la  cosa  pu- 
blica de  tot  aquest  principat  de  Cathalunya  ha  covengut 
a  nos  prorogar  nostra  partenga  daei  fins  apres  la  festa  de 
Pasqua  primer  vinent  la  qual  passada  entenem  infallible- 
ment  Deus  volent  partir  dagi  faents  la  via  de  aqueix  regne 


(35) 
de  Valencia  e  passants  per  Tortosa  havem  ordonat  retu- 
rar  per  alcuns  breus  dies  ab  nostre  sanct  pare  et  estrenyer- 
nos  ab  la  sua  sanctedat  sobre  alcuns  affers  molt  arduus 
toquants  la  unió  de  la  sancta  universal  esglesia  de  Deus 
en  la  qual  axi  com  a  rey  e  princep  catholich  entenem  ab 
totes  nostres  forres  et  ab  sobirana  atencio  et  vigilanca  tre- 
treballar.  E  com  en  aquests  afers  concernents  sobirana- 
ment  lo  servey  divinal  la  vostra  presencia  sia  molt  necessaria 
pregamvos  axi  cordialment  com  podem  que  per  res  no 
partescats  daqueixa  ciutat  per  anar  en  altres  parts  ans  vos 
disposets  et  siats  prest  per  partir  per  fer  la  via  del  dit 
sanct  pare  tota  hora  que  sabrets  nostra  partenca  dagi  per 
manera  que  siats  ab  lo  dit  sanct  pare  en  lo  temps  que  nos 
hic  serem.  E  en  acó  per  res  no  haja  falla  si  james  nos  en- 
tenets  en  res  complaure  com  no  desigem  cosa  alguna  en 
aquest  mon  apres  salvacio  de  nostra  anima  sino  que  en 
nostres  dies  aconseguissem  la  unió  de  sancta  mare  esglesia: 
certificantsvos  que  si  de  la  dita  vostra  venguda  vos  escu- 
savets  en  alguna  manera  c,o  que  no  podem  creure  part  lo 
gran  desplaer  quen  fariets  a  nos  ne  pendriets  gran  carrech 
de  consciencia  vers  nostre  Senyor  Deus. — Dada  en  Barchi- 
nona  sots  nostre  segell  secret  a  XII  dies  de  abril  del  any 
MCCCCXIII. — Rex  Ferdinandus. — Dominus  rex  mandavit 
michi  Johanni  de  Tudela.  —  Dirigitur  magistro  Vincentio 
Ferrarii. 


APEN. 


(34) 


é 

Ntím.  11. 


foi.  ii2.         Al   alto  grande  honrado  exaltado   e  alabado  entre  los 
moros  Yucaf  rey  de  Granada  nuestro  muy  caro  e  muy  ama- 
do hermano  e  amigo  nos  el  rey  Daragon  e  de  Sicilia  vos 
enviamos  muyto  a  saludar  como  aquel  para  quien  queme- 
mos que  diesse  Dios  tanta  vida  e  salut  con  honra  quanto  vos 
mismo  deseades.  Alto  grande  honrado  exaltado  e  alabado 
entre  los  moros  nuestro  muy  caro  e  muy  amado  hermano  e 
amigo:  después  que  vos  scriviemos  por  nuestras  letras  signi- 
ficandovos   como  apres  de  la  nuestra   bienaventurada  en- 
trada en  nuestros  regnos  nos  havian  con  grant  honor  so- 
lempnidades  e  alegrias    recebido  nuestros    pueblos  e  nos 
havian  jurado  en  rey  princep  e  senyor  natural  primerament 
el  regno  de  Aragón  e  después  todo  el  principado  de  Ca- 
thalunya  e  aquesto  vos  fiziesemos  saber  creyendo  firmement 
quen  hauviedes  plazer  e  consolación   grant  assi  como  nos 
hauriamos   sienes  dubdo   de    vos  e  de  todo  bien  e   honor 
vuestro  :  certificamosvos  que  de   present  havemos    havido 
nuevas  e  ardides  ciertos  e  letras  de  los  messageros  nues- 
tros que  havemos  enviado   en  el  nuestro  regno  de  Sicilia 
por  tomar  en  nombre  nuestro  del  dito  regno  e  de  los  Ín- 
colas de   aquel   el  sagrament  e  homenage  de  fieldat:  que 
los    ditos   nuestros  messageros  son  seydos    recebidos    con 
grant  honor  e  reverencia  per  la  reyna  dona  Blancha  nues- 
tra cosina  hermana  muller  que  fue  del  rey  de  Sicilia  núes- 


(35) 
tro  cosino  hermano  que  Dios  haya  e  assin  mismo  por  to- 
dos los  barones  cavalleros  e  ciudadanos  e  villas  e  univer- 
sidades: e  assi  la  dita  reyna  como  todos  los  ditos  barones 
cavalleros  ciudadanos  villas  e  universidades  con  gran  afec- 
ción han  facto  a  los  ditos  nuestros  ambaxadores  el  dito 
sagrament  e  homenage  de  fieldat  jurando  a  nos  en  rey 
princep  e  senyor  dellos  e  los  obedescen  assi  como  a  nues- 
tra propia  persona  :  e  íinalment  todo  aquel  regno  nuestro 
esta  por  la  gracia  de  nuestro  Senyor  Dios  en  grant  tran- 
quilidat  e  de  total  obediencia  e  subjeccion  de  nuestra 
reyal  senyoria.  Todas  aquestas  cosas  rey  muy  caro  e  muy 
amado  hermano  e  amigo  vos  notificamos  a  vuestro  gran 
plazer  e  consolación  rogandovos  assin  affectuosament  co- 
mo podemos  que  de  la  salut  e  buen  stamiento  e  de  todas 
prosperidades  de  vuestra  persona  nos  en  querades  certifi- 
car por  tal  que  nos  assimismo  ne  hauremos  plazer  e  con- 
solación muy  grandes:  e  si  cosas  algunas  vos  son  plazientes 
de  nuestros  regnos  e  tierras  que  nos  buenament  podamos 
fazer  scrivitsnosen  car  nos  las  compliremos  de  buena  vo- 
luntat.  Dada  en  Barchinona  sots  nostre  sagell  secret  a 
XIIII  dias  dabril  del  anyo  MCCCCXHI.—  Johannes  de  Tu- 
dela  mandato  regis  facto  per  Didacum  Ferdinandi  de  Va- 
dillo  secretarium. 


\úm.  1?. 

Al  molt   alt   e    molt   poderos   princep  en  Carlos  per  la  foJ.  113. 
gracia  de  Den  rey  de  Franca  nostre  molt  car  e  molt  amat 


(5G) 

frare  :  en  Ferrando  per  aquella  matexa  gracia  rey  Dara- 

go  e  de  Sicilia  salut  et  amor  fraternal.   Molt  alt  e  molt 

poderos  princep  molt  car  e  molt  amat  frare:  com  siam  ab 

gran  desig  de  saber  bones  novelles  del  bon  stament  et  sa- 

nitat  de  vostra  persona  e  de  la  reyna  nostra  molt  cara  e 

molt  amada  sor  e  deis  infants  vostres   filis  pregamvos  axi 

cordialment  com  podem  que  per  vostres  letres  tota  vegada 

queus  sera  avinent  nos  en  vullats  certificar  a  nostre  gran 

plaer  e  consolacio:  e  per  tal  que  crehem  fermament  que 

axi  matex   ne  haurets  plaer  certificamvos  que  en  la  con- 

feccio  de  les  presents  nos  e  nostra  molt  cara  muller  la  reyna 

e  los  infans  nostres  filis    erem  sans   e  en  bon  stament   de 

nostres  persones  per  gracia  de  nostre  Senyor  Deus.   Molt 

alt  e  molt  poderos  princep  e  molt  car  e  molt  amat  frare: 

significamvos  que  apres  que  per  nostres  letres  e  ambaxadors 

vos  havem  scrit   notificans  a  vos  com  ab  gran  afeccio  e  ab 

grans  plaers  e  alegries  erem  stats  rebuts  per  los  aragone- 

sos  e  catalans  nostres  vassalls  e  sotsmesos  e  axi  los  del  reg- 

ne  Darago  com  los  del  principat  de  Cathalunya  havien  fet 

a  nos  lo  sagrament  e  homenatge  de  fealtat  axi  com  a  lur 

rey  princep  e  natural  senyor:  havem  rebudes  letres  de  pre- 

sent  de  nostres  ambaxadors  que  havem  tramesos  en  lo  reg- 

ne  nostre  de  Sicilia  per  les  quals   nos  han    fet  saber  com 

ells  ab  tota   honor  e  reverencia  son  stats  rebuts  per  tots 

los  de  aquell  regne  :  e  axi  la  reyna  dona  Blancha  nostra 

cosina  hermana  muller  que  fou  del  rey  de  Sicilia  nostre 

cosí  germa  qui  Deus  haja  com  tots  los  prelats  barons  ca- 

vallers  viles  e  totes  altres  universitats  del  dit  nostre  regne 

ab  gran  voler  et  fervent  coratge  han  jurat   a  nos  per  rey 

et  senyor  lur  et  obeexen  ais  dits  nostres  ambaxadors  axi 


(37) 
com  farien  a  nostra  propia  persona:  e  finalment  tot  aqnell 
regne  en  virtut  de  nostra  novella  senyoria  es  reduit  en 
gran  tranquillitat  e  repos  e  sta  a  total  obediencia  et  sub- 
jeccio  de  nostra  rea!  dignitat.  Totes  aqüestes  coses  rey  molt 
alt  e  molt  poderos  princep  molt  car  e  molt  amat  frare  vos 
notificam  per  tal  com  creem  fermament  que  de  la  honor 
et  prosperitat  de  nostra  reyal  corona  haurets  gran  plaer 
et  consolacio  axi  com  nos  sens  dubte  havem  et  hauriem  de 
la  felicitat  vostra  et  de  vostra  dignitat  reyal.  E  si  coses 
algunes  rey  molt  alt  et  molt  poderos  molt  car  et  molt  amat 
frare  vos  son  plasents  de  nostres  regnes  et  terres  scrivits- 
nosen  car  nos  les  complirem  de  gran  e  bona  voluntat.  Et 
tingaus  tots  temps  en  sa  curosa  garda  Lesperit  sant. — Dada 
en  Barchinona  sots  nostre  sagell  secret  a  XIIII  dias  de 
abril  del  any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCCXIII. 
— Rex  Ferdinandus  — Johannes  de  Tudela  mandato  regis 
facto  per  Didacum  Ferdinandi  de  Vadillo  secretarium. 


\«i  ni.    13. 


Rcg.2401. 

Lo  rey. — Comte  e  car  cosi:  vostra  letra  havem  reebuda  fol.  121. 
dada  en  Balaguer  a  VIII  del  prcsent  mes  dabril  en  la  qual 
fets  grans  clamors  de  mossen  Riembau  de  Corbera  regent 
la  governacio  de  Cathalunya  deis  nostres  veguers  de  Leyda 
e  de  Tarrega  suplicantnos  que  ais  dits  grenges  vullam  re- 
mediar ab  efecte:  car  segons  afirmats  una  letra  que  havem 
tramesa  per  remediar  los  dits  grcuges  vullats  que  sia  per 


(  39  ) 
tal  com  ell  se  entena  ab  nos  axi  com  entenem  per  algu- 
nes  conjectures  e  per  paraules  quel  dit  mossen  Riembau 
ha  dits  per  altra  raho  la  dita  letra  no  es  stada  medicina 
deis  dits  greuges  raes  incentiu  de  majors :  a  la  qual  letra 
vos  responem  que  no  es  stada  ne  es  nostra  intencio  ne 
placia  a  Deu  fer  tort  ne  injusticia  ne  trencar  libertats  ne 
privilegis  del  pus  petit  hom  que  sia  en  nostre  regne  molt 
menys  a  vos  e  a  nostra  cara  tia  la  infanta  qui  sots  de 
nostra  sanch  e  los  quals  havem  cor  de  prosseguir  de  fa- 
vors  e  gracies  si  nons  ho  tollets:  e  conjectura  mal  tot  hom 
qui  presumesca  que  scrivam  una  cosa  a  nostres  oficiáis  que 
facen  per  justicia  e  que  daltra  part  en  celat  li  facam  fer 
lo  contrari  :  car  certificamvos  que  si  nos  haviem  a  fer  ab 
lo  major  princep  del  mon  nos  scriuriem  a  ell  nostres  fets 
clars  e  no  simulats:  molt  milis  pot  tot  hom  de  sana  pensa 
pensar  que  ab  nostres  vassalls  co  que  fem  no  es  simulat 
ne  fent  mas  claretat  com  de  rey  e  princep  se  pertany.  E 
discorrent  per  los  greuges  en  la  dita  vostra  letra  tocats  vos 
responem:  que  no  trobam  de  consell  que  mossen  Riembau 
anan  a  Castellnou  dins  comtat  e  prenent  certs  homens  quey 
havia  qui  eren  gitats  de  pau  e  de  treua  fes  prejudici  a  vos 
com  per  nostres  regalies  e  segons  les  constitucions  de  pau  e 
de  trena  ferho  pogues  e  daco  per  nostres  letres  nol  havem 
repres  axi  com  no  deviem.  Be  es  ver  que  per  co  com  per 
vostres  missagers  sora  imformats  quels  dits  gitats  de  pau 
e  de  treua  restituís  e  crehem  com  lo  contrari  no  hajam 
oyt  quel  dit  mossen  Riembau  los  dits  nostres  manaments 
ha  obeits:  perqué  no  cal  algún  conjecturar  que  dit  mossen 
Riembau  si  entena  ab  nos  en  altra  forma  que  no  li  scri- 
vim.  Del  fet  de  Gorbins  de  que  erem  informats  per  nostres 


(39) 
missatgers  quel  dit  mossen  Riembau  si  havia  pres  li  scri- 
vim  que  siu  habia  fet  per  justicia  quens  certificas  perqueu 
habia  fet  a  fi  que  la  causa  de  la  justicia  poguessem  exa- 
minar e  si  per  expedient  ho  habia  fet  ho  rcscrivis.  E  se- 
gons   apres   som  stats  informáis  per   ses  letres   ell  no  ha 
pres  a  ses  mans  lo  dit  loch  de  Corbins  lo  qual  es  del  orde 
del  spital  de  sant  Johan  e  en  lo  qual  nos  havem  la  juris— 
diccio  major:  mas  esta  en  veritat  que  lo  veguer  de  Tarraga 
lo  qual  havia  gitatde  pau  e  de  treua  an  Guillem  Ramón  de 
Sacorbera  e  alguns  altres  requerí  lo  veguer  de  Leyda  e  lo 
dit  mossen  Riembau  que  li  donas  consell  favor  e  ajuda  e 
li  fessen  asistencia  en  haver  e  occupar  los  bens  del  dit  gi- 
tat  de  pau  e  de  treua  e  axi  de  fet  se  segui  sens  que  no 
occuparen  res  de  la  vostra   jurisdiccio  ne  encara  del   dit 
spital  mas  solament  co  qui  era  del  dit  gitat  de  pau  e  de 
treua:  pero  que  no  aparque  los  clams  que  fets  sobre  el  dit 
fet  del  dit  loch  de  Corbins  procehesquen   car  si  los  gitats 
de  pau  e  treua  son  perseguits  en  los  lochs  on  havets  ju- 
risdiccio e  deis  altres  barons  es  segons  ley  de  la  térra   e 
nous  en  devets  maravellar.  De  co  quens  fets  saber  que  ve- 
gueren  en  Jacme  Palau  lo  qual  per  diverses  maleficis  que 
ha  comeses  en  camins  publichs  e  fora  aquells  eo  ipso  fado 
gitat  de  pau  e  de  treua  sens  tota  citacio  segons  les  dites 
constitucions  e  usatges  de  Cathalunya  al  qual  en  vostres  le- 
tres afermats  que  son  imposats  fentament  crims  quis  perta- 
nyen  a  nostra  jurisdiccio  per  privarvos  de  la  jurisdiccio  a  vos 
pertanyent  vos  responem:  que  no  cal  al  dit  Jacme  Palau  po- 
sar crims  fents  ne  simulats  com  fama  publica  corrent  contra 
ell  e  informacions  denant  anans  mostren  claramcnt  que  ell 
ha  comeses  los  dits   maleficis  de  que  ell  es  gitat  de  pau 


(40) 
e  de  trena  et  peí  conseguent  es  legut  a  oostres  oíticials 
cura  tota  pace  insurgir  e  levarse  contra  ell  e  aquells  pen- 
dre en  qual  loch  se  vulla  del  principat  de  Cathalunya 
quant  se  vulla  sia  privilegiat.  E  si  nostra  cara  tia  e  vos  ha- 
guessets  tan  gran  voler  com  afermats  en  punir  aquex  e  los 
altres  malfaytors  qui  stan  dintre  vostre  comtat  publicament 
e  daquen  ixint  nit  roben  los  camins  preñen  e  faen  resca- 
tar los  caminan ts:  nos  calguera  a  nos  ne  a  nostres  officials 
fer  los  enantaments  que  fem  contra  ells  dins  vostre  com- 
tat: car  podets  pensar  que  en  alguna  manera  no  podem  to- 
llerar  que  en  nostres  regnes  qui  per  la  bonesa  de  Deu  en 
los  temps  passats  son  stats  preserváis  de  semblants  oppres- 
sions  ara  en  nostre  benaventurat  regiment  sien  axi  vexats 
e  tribulats:  car  nostres  orelles  no  poden  sens  gran  congoxa 
oyr  los  clams  qui  cascun  jorn  venen  davant  nostra  reyal 
magestat  de  homens  qui  ixen  de  vostre  comtat  cometents 
los  dits  maleficis  e  puys  en  aquells  sen  retornen.  De  la 
persecucio  quens  fets  saber  que  fa  lo  veguer  de  Tarraga 
per  proces  de  fautoría  contra  alguns  homens  de  vostre 
comtat  qui  han  sostenguts  certs  gitats  de  pau  e  de  treua 
en  lo  qual  cas  vos  clamats  de  dues  coses  la  una  que  no 
es  stat  intimat  ne  publicat  en  vostre  comtat  e  per  con- 
seguent no  poden  esser  dits  fautors  aquells  qui  ignora- 
ven  esser  gitats  de  pau  e  de  treua  :  laltra  quel  dit  mos- 
sen  Riembau  empatxa  que  lo  terme  qui  era  breu  no  fos 
prorrogat:  en  acó  vos  responem  segons  relacions  per  aquells 
qui  han  aportados  les  letres  requisitories  ais  officials  vostres 
e  de  nostra  cara  tia  que  publicassen  los  gitats  de  pau  e 
de  treua  en  vostra  jurisdiccio  no  han  pogudes  presentar 
les  letres  ais  vostres  officials   ans  los  era  menacat  a  mort 


(  «  ) 

si  no  sen  anaven  e  nols  lexaven  entrar  per  los  lochs  e  viles 
que  poguessen  presentar  les  dites  letres  e  per  aquesta 
raho  havien  a  posar  aquelles  a  les  portes  de  les  dites  viles 
o  lochs  :  porque  apar  que  si  les  dites  letres  no  son  stades 
presentades  ais  vostres  officials  personalment  seria  stat  per 
lur  empaxament  e  colpa  per  tal  com  no  lexaven  entrar  los 
portadors  de  les  dites  letres  en  los  dits  lochs  o  viles:  e  com 
dehits  que  lo  dit  mossen  Riembau  empatxa  que  lo  terme 
qui  era  breu  no  fos  prorrogat  som  imformats  ab  veritat 
que  ell  no  ha  empatxat  res  en  lo  dit  terme  a  prorrogar 
ans  ha  sobresegut  en  los  enantaments  deis  afers  jatsia  en 
aquells  pogues  haver  proseguit.  Perqué  si  vos  e  la  dita  in- 
fanta castigavets  e  extirpavets  tots  malfaytors  tolriets  tota 
occasio  a  nos  e  a  nostres  officials  de  entrar  en  vostre  com- 
tat  la  qual  cosa  ab  desplaer  havem  a  fer  e  sofrir  per  tolre 
los  mals  e  scandels  damunt  speciíicats.  En  acó  que  fets  so- 
bre que  inhibiscam  al  dit  portantveus  de  governador  nos- 
tre  que  no  sentrameta  de  fets  qui  toquen  vos  ne  la  dita 
nostra  cara  tia  ne  vasalls  vostres  e  seus  vos  responem:  que 
per  les  coses  dessus  dites  nons  apar  quel  dit  portantveus 
de  governador  haja  feta  alguna  cosa  perqué  la  dita  inhi- 
bido li  dega  esser  feta:  pero  be  li  scriurem  quen  vostres 
fets  e  altres  se  port  axi  justificadament  que  vos  ne  altre 
no  haja  raho  de  clamarse  de  sos  fets  e  que  si  lo  contrari 
fehia  nos  Ion  castigarem  axi  com  se  pertanyera.  Dada  en 
Barchinona  sots  nostre  segell  secret  a  XX  dias  de  abril  en 
lany  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCCXIII. — Rex 
Verdinandus.  —  Dirigitur  comiti  Urgelli. — Dominus  rex 
mandavit  michi  Paulo  ISicholai. 


( M ) 


Viiisi.  14. 


Reg.240'3. 

fol.  19.  Al  inclit  et   magnifich    en  Johan   duc  de  Berry  nostre 

molt  car  et  molt  amat  com  a  pare  en  Ferrando  per  la  gra- 
cia de  Deu  rey  Darago  et  de  Sicilia  salut  et  creximent  de 
honor.  Sobre  algunes  coses  que  de  nostra  part  vos  expli- 
caran trametem  a  vos  plenerament  informats  de  nostra 
intencio  los  amat  et  feel  consellers  et  oydors  de  nostra 
cort  rnossen  Dalmau  de  Darnius  et  micer  Jofre  Dortigues 
doctor  en  leys  ais  quals  vos  pregam  affectuosament  donets 
plena  fe  et  crehenfa  a  tot  ?o  que  per  part  nostra  vos  di- 
rán axi  com  si  nos  personalment  vos  ho  dehiem.  Et  tin- 
gaus  tots  temps  en  sa  custodia  et  guarda  Lesperit  sant. 
Dada  en  Barchinona  sots  nostre  segell  secret  a  XXX  dies 
de  juny  del  any  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  MCCCC 
tretze. — Rex  Ferdinandus. — Dominus  rex  mandavit  michi 
Paulo  Nicolai. — AI  inclit  et  magnifich  en  Johan  duch  de 
Burgunya  nostre  molt  car  et  molt  amat  cosi.  En  Ferran- 
do per  la  gracia  de  Deu  etc.  ut  supra  etc. — Símiles  fuerunt 
directe  ducibus  subscriptis. — Al  inclit  et  magnifich  en  Odoart 
duch  de  Bar. — Al  inclit  et  magnifich  en  Johan  duch  de 
Borbo. — Al   inclit  et  magnifich  en  Charles  duch  Dorlens. 


(  45  ) 


Num.  15. 


Reg.2403. 

Memorial  de  les  coses  que  mossen  Dalmau  de  Darnius  fo1- 20- 
et  micer  Joffre  Dortigues  consellers  et  oydors  de  la  cort 
del  senyor  rey  ambaxadors  per  lo  dit  senyor  en  les  parti- 
des  de  Franca  destinats  per  vigor  de  les  letres  de  crehenca 
que  sen  porten  han  a  explicar.  Paulus  secretarias. — Primo 
recuperabunt  et  portabunt  secum  pro  advisatione  sua  co- 
piam  tractatuum  íirmatorum  inter  ambassiatores  domine 
regine  Neapolitane  et  filii  sui  super  successione  corone  re- 
galis  Aragonum  et  simili  modo  portabunt  secum  copias 
íirmarum  dominorum  regum  Francie  et  Castelle  et  alia 
omnia  consequtiva  ad  predicta. — Paulus  secretarius. —  ítem 
recuperabunt  et  portabunt  secum  literam  patentem  permo- 
dum  salviconductus  dicti  domini  nostri  regis  et  literas  cre- 
denciales clausas  pro  dominis  regibus  Francie  et  Dafino 
filio  ejus  et  ómnibus  dominis  ducibus  prelatis  et  comiti- 
bus  de  consilio  regis  Francie. — Paulus  secretarius. — ítem 
licet  dirigantur  principaliter  ad  regem  Francie  nichilominus 
ad  cautelam  poterunt  portare  literas  credenciales  pro  rege 
Ludovico  qui  est  in  Francia  et  regina  uxore  sua  ut  si  ex- 
pedierit  eis  loqui  pro  vel  contra  haberent  literas  paratas. 
— Paulus  secretarius. — ítem  recuperabunt  etiam  et  por- 
tabunt secum  literas  originales  seu  copias  literarum  missa- 
rum  pro  parte  regine  predictc  neapolitane  per  quas  repro- 
baba! electioncm  factam  de  novem  personis   pro    declara- 


(  **  ) 

tíone  regie  corone  Aragonum  et  discedebat  a  judicio  de- 
terminatione  declaratione  earum  tanquam  sibi  suspectarum 
et  electarum  ut  aseverat  per  fraudem  maxinationem  et  no- 
toriam  tiranniam. — Paulus  secretarius. — Itera  etiam  por- 
tabunt  efectum  propositionis  facte  per  episcopum  Sancti 
Flori  in  parlamento  Dertuse  in  crastinum  electionis  dic- 
tarum  novem  personarum  in  qua  electionem  predictam  et 
personas  multipliciter  impugnavit  sicut  etiam  postea  idem 
fecit  coram  consiliariis  et  in  consilio  Barchinone  et  etiam 
per  totum  iter  redeundo  in  Franciam  et  postea  idem  fe- 
cit in  consilio  regis  Francie  post  declarationem  jam  diutius 
factam. — Paulus  secretarius. —  ítem  cum  predictis  literis 
et  scripturis  ac  presenti  memoriali  dicti  ambassiatores  ex 
parte  domini  nostri  regis  ad  dictum  dominum  regem  Fran- 
cie destinati  presentabunt  eidem  si  sit  in  statu  sanitatis 
aboque  ejus  consilio  in  generali  et  etiam  si  expediret  in 
particulari  literas  credenciales  domini  nostri  regis  per  quas 
in  hora  audientie  eis  date: — Primo  exponent  salutationem 
cordialem  domini  nostri  regis  ad  regem  Francie  exponent- 
que  salutem  et  prosperum  statum  domini  nostri  regis  et 
domine  regine  ac  etiam  domini  primogeniti  et  aliorum  fi- 
liorum  suorum  et  qualiter  dominus  noster  rex  afectat  con- 
tinué scire  prosperum  statum  illius  regis  et  suorum  et  ro- 
gat  id  sibi  continué  intiman  etc.  in  forma.  —  Paulus  se- 
cretarius.— ítem  exponent  qualiter  circa  finem  decembris 
proxime  lapsi  venerunt  Barchinone  ad  dominum  regem 
nostrum  dominus  episcopus  Sancti  Flori  et  Guillelmus  San- 
geti  ut  ambassiatores  dicti  domini  regis  Francie  dumtaxat 
et  exposuerunt  domino  regi  et  coram  suo  consilio  ex  parte 
ipsius  domini   regis  Francie  in    efectu  quod    ipse   dominus 


(45) 
rex  Francie  audiverat  tam  relatione  dictorum   ambassiato- 
rum  domini  nostri  regis  sibi  missorum  quam  alias  declara- 
tio nenv  regie    corone  Aragonum  et  qualiter  ipse   dominus 
rex  noster  pro  quo  fuerat  facta  declaratio   receperat  regni 
possesionem  et  quod   quantum   ipse  dominus  rex  Francie 
intellexerat  pro   parte  regis  Ludovici  jus    in  dicto   regno 
putabatur  faceré  pro  uxore  sua  et  filio  ejus.  Et  quia  idem 
rex  Francie  diligebat  honorem  utrorumque  volebat  se  po- 
neré médium  inter  eos  et  videbatur  sibi  quod  dominus  rex 
noster  deberet  se  reddere  liberalem  ad   aliqualem    bonam 
satisfactionem  proinde  dicto  regi  Ludovico   et  uxori  ac  fi- 
lio suis  faciendum  et  tune  dixerunt  multa  verba  satis  grossa 
que  non   placuerunt  consilio  dicti  domini  regis.    Et  inter- 
rogati  si   illa  dicebant  ex  parte  dicti  domini  regis  Francie 
responderunt  quod  non  sed  a  se  ipsis  et  volúntate  illa  ba- 
beri  pro  non  dictis.  Et  deinde  requisiti  dedernnt  in  scrip- 
tis    unam    cedulam  sigillatam   et  subscriptam   cujus  copia 
isti  ambassiatores  domini  nostri  regis  secum  portabunt   in 
qua  ut  ejus  tenore   constat  continentur  novi  tractatus  sa- 
tisfactionis  fiende  regine  Neapolitane  et  ejus  filio   per  do- 
minum  nostrum  regem  pro  jure  quod  se  pretendebant  ba- 
bere   in  regnis  Aragonum  et  nulla  fit  mentio  de  capilulis 
diu  antea  id  est  antequam  declaratio  per   novem  personas 
nec  electio  ipsarum  novem  personarum  essent  facte  inhitis 
concordatis  et  íirmatis  super  boc  pro  bono  pacis  et  con- 
cordie  inter  ambassiatores  utriusque  partís  scilicet   domini 
nostri    regis   tune   ini'antis  Castelle  ex   parte   una   et  dicte 
domine  regine  Neapolitane  ac   filii  sui  divisim  ex    altera: 
que  quidem  capitula  íuerunt  per  ipsas  partes  principales  et 
deinde  per  reges  Francie  et  Castelle  laudata  et  approbata 


(46) 
quorum   copiam    dicti    ambassiatores   ut    pret'ertur   secum 
portant  et  debent  notare  et  quando  expederit  recitare  efec- 
tualiter  capitula  primum  secundum  et  ultimum.    Et   bene 
credit  dominus  rex  noster  quod  si  domino  regi  Francie  et 
suo  consilio  fuissent  ad  memoriam  reducta  illa  capitula  má- 
xime per  ambassiatores  per  eum  missos  cum   dicto  tractatu 
qui  illa  sciebant  et  prius  firmaverant  nullatenus  rnandasset 
eisdem  ambassiatoribus  novos  tractatus  monere  cum  id  sa- 
piat  a  prioribus  concordatis  et  firmatis  discedere.  Ulterius 
stat  in  veritate  quod   pars  dicte  domine  regine   et  filii  sui 
videtur  tam  vocaliter  quam  realiter  ab  efectu  dictorum  ca- 
pitulorum  per  antea  firmatorum  discessise  multismodis:  nam 
cum  per  parlamenta  que  tune  celebrabantur   in  Aragone 
Cathalonia  et  regno  Valentie   concorditer   et  cum  magna 
deliberatione  essent  electe  in  civitate  Dertuse  novem  per- 
sone idonee  de  dictis  regnis  et  terris  ad  recognoscendum 
et  declarandum  cui  ex  competitoribus  tanquam   potiori   in 
jure  subjecti  corone  Aragonis  deberent  prestare  homagium 
fidelitatis  in  crastinum  publicationis  dictarum  novem  per- 
sonarum  ambassiatores  dicte  domine  regine  et  filii  sui  de 
directo  venientes  contra  capitula  predicta   biduo   ante  fir- 
mata  publice  dicte  electioni  contradixerunt  allegantes  satis 
inciviliter  dictas  novem   personas  seu    plures  ex  eis  fuisse 
et  esse  parti  dicte  domine  regine  filii  sui  suspectas  et  hoc 
minus   procaciter  replicarunt    concludentes   quod   recede- 
bant  ab  eorum  judicio  et  nolebant  stare  eorum  declaratio- 
ni  et  publicationi  postea  faciendis.  Et   boc  idem  tam  dicti 
ambassiatores  quam  dicta  domina  regina  per  sua  scripta  et 
literas  directas  prefatis  novem  personis  in  Caspe  congregatis 
et  singulis  civitatibus  prefate  corone    Aragonum  subjectis 


(47) 
publicarunt  per  quos  quantum  in  eis  fuit  judicium  et  de- 
clarationem  dictarum  novem  personarum  que  tune  inmi- 
nebant  facienda  et  per  Dei  gratiam  fuerunt  facta  tuto 
posse  impugnarunt  ut  per  tenores  predictarum  literarum  et 
aliorum  actuum  quos  secum  portant  potest  constare. — Pau- 
lus  secretarius. — ítem  etiam  post  factam  declarationem  dic- 
tarum novem  personarum  et  per  omnes  subjectos  dicte  co- 
rone acceptatam  et  possessionem  regnorum  per  dominum 
regem  nostrum  apprehensam  pro  parte  regis  Ludovici  et 
uxoris  ac  filii  fuit  dicta  declaratio  in  presentia  domini  re- 
gis  Francie  et  sui  consilii  impugnata  quod  satis  est  notorium 
et  hoc  episcopus  Sancti  Flori  et  Guillelmus  Saquen  am- 
bassiatores  nuperime  missi  domino  nostro  regi  retulerunt 
et  in  eorum  scriptura  eidem  domino  regi  data  posuerunt 
quam  dicti  ambassiatores  secum  portant. — PavJus  secreta- 
rius.— ítem  cum  premissa  constet  evidenter  quod  pars  dicte 
domine  regine  et  filii  sui  ante  publicationem  et  in  publi- 
catione  et  post  publicationem  dictarum  novem  personarum 
recesserint  a  capitulis  supradictis  inter  dominum  nostrum 
regem  et  eos  firmatis  tu  prefertur:  videtur  rationabile  et 
justum  de  veritate  justitie  quod  dominus  noster  rex  mini- 
me  teneatur  ad  observandum  dicta  capitula  nec  ad  com- 
plendum  aliquid  de  contentis  in  eisdem  et  per  consequens 
nulla  ratione  videtur  dominum  nostrum  regem  prefate  re- 
gine  et  filio  obligari:  veruntamen  attentis  vinculis  amici- 
tiarum  domorum  Aragonum  Francie  et  Castelle  de  quibus 
Aragone  et  Castella  dominus  noster  rex  trahit  originem  et 
ad  lionorem  domini  regis  Francie  cui  dominus  noster  rex 
hactenus  studuit  et  nunc  etiam  cupit  complaceré  dominus 
noster  rex  dabit  locum  quod  ambassiatores  sui  qui   vadunt 


(  48  ) 
tractare  de  et  super  dictis  capitulis  jam  firmatis  cum  ordi- 
nationibus   tamen  sequentibus  etc. — Pauhis  secretarais. — 
Primo  quod  statuant  de  terminis  competentibus  ad  solutio- 
nem   quantitatis  centum   quinquaginta  mille  florenorum  in 
eisdem  capitulis  memórate  qui  viderentur  convenientes   ad 
tres    annos    per  tertias    solvendi  computandos    a    die  qua 
constaret  domino  regi  de  renunciatione  et  aprobatione  in- 
mediate    sequenti.  —  Paulus  secretarius. — Secundo  quod 
pars  dicte  domine  regine  et  filii  sui  renunciet  expresse  me- 
diantibus  publicis  instrumentis  contradictionibus  et  oppo- 
sitionibus  per  eam  factis  et  positis  ut  supra  fertur  contra 
dictas  novem  personas  aut  aliquas  ipsarum  et  contra  pro- 
cessum  publicationem  ac  declarationem  ij)sarum  et    quod 
ipsas  publicationem  et  declarationem  approbent  taliter  quod 
inde  nequeat  oriri   questio  in    futurum. — Paulus  secreta- 
rius.— ítem  quia   filius  predictus   regine    Neapolitane    est 
infra  annos  pubertatis  ad  hoc  ut  valeant  rei.unliatio  et  ap- 
probatio  pro  parte  sua  fiende  expedit  quod  sibi  detur  cu- 
rator  legittime  et  quod  tam  curator  quam  etiam  rex  Lu- 
dovicus  ut  pater  et  administrator  ipsius  in   presentía  judi- 
éis competentis  faciant    dictas   renunciationem    et  appro- 
bationem  que  insuficientur  per  interpositionem   decreti  et 
auctontate  judiéis  prelibati. — Paulus  secretarius. — ítem  si 
fíat  ambassiatoribus  domini  regis  mentio  de  matrimonio  po- 
terunt  responderé  quod  cum  filii    etc.    sint  aduch  impú- 
beres non  hortatur  dominus  rex  noster  ad  istud  firmandum 
vel  exequendum  adliuc  sed  adveniente  pubertate  faciet  et 
complebit  id  ad  quod  ex  tenore  capitulorum  posset  obli- 
gari. — Paulus   secretarius. — ítem  postquam  fuerint  expli- 
cata  premissa  die  sequenti  vel  alia  exponant  regi  seu  ejus 


(  4(J  ) 
consilio  qualiter  post  predictas  declarationem  et  publica- 
tionera  comes  Urgelli  quia  crat  unus  de  competitoribus  dic- 
te successionis  prestitit  fidelitalis  juramentum  domino  nos- 
tro  regi  ut  fidelis  vassallus :  et  post  idem  comes  diabólico 
comitatus  spiritu  fuit  infidelis  et  rebellis  et  perseverat 
in  eisdem  :  ea  propter  dominus  rex  non  valens  sub  dissi- 
mulatione  conniventibus  oculis  taiia  inulta  pertransire  cepit 
inquirendo  et  mediante  justitia  procederé  contra  eum  et 
demum  per  justitiam  providit  castra  et  fortalitia  ejusdem 
comitis  fore  ad  posse  regium  apprehendenda:  quam  provisio- 
nem  idem  dominus  rex  exequi  mandavit  et  mandat  ma- 
turo digesto  consilio  totius  curie  generalis  principatus  Ca- 
thalonie  et  de  expresso  assensu  et  aprobatione  omnium 
regnorum  et  terrarum  suarum.  Sed  quia  ut  per  literas 
scivit  dominus  noster  rex  novissime  idem  comes  nititur 
quantum  in  eo  est  dicte  exequtioni  resistere  et  procurat  si- 
bi  auxilian  in  dicta  resistentia  per  nonnullos  subditos  regís 
Francie:  eapropter  instent  dicti  ambassiatores  quod  domi- 
nus rex  Francie  per  suas  literas  patentes  mandet  ofíicialibus 
suis  et  signanter  illis  qui  sint  in  Linga  Occitana  ne  per- 
mittant  aliquos  subditos  ipsius  regis  Francie  iré  in  adjuto- 
rium  dicti  comitis  et  eos  prohibeant  a  dicto  auxilio  et  re- 
vocent  remcdiis  oportunis  nec  permittant  etiam  alias  gentes 
extrancas  in  auxilium  dicti  comitis  per  regnum  Francie 
pertransire  et  mittat  dictus  dominus  rex  Francie  per  exc- 
qutionem  Imjus  provisionis  aliquem  vel  aliquos  oHiciales  re- 
gios ut  morís  est. — Paulas  secretarius. — ítem  ducant  secum 
ambassiatores  translatum  quarundam  lilcrarum  similium 
quas  jam  idem  rex  Francie  in  siniili  quasi  materia  con- 
cessit.  —  Paul us  tqcrelariw*  — ítem  ducant   transumptum 

APÉN.  i 


(  m) 

instrumenti  dicte  íidelitatis  prestite  per  comitem  Urgelli. 
— Paulus  secretarius . — Dominus  rex  mandavit  michi  Paulo 
Nicholai. — Vidit  Berengarius  de  Bardaxino. — Franciscus 
Daranda   conservalor. 


Y  uní.   16. 


Reg.2403. 

fol.  135.         Lo  rey. — Molt  car  et  molt  amat  primogenil:  lo  Rey  deis 

reys  posant  lo  fre  en  la  boca  deis  superbioses  lur  elacio 
conculca  en  les  baxeses  et  los  corns  daquells  elats  subjuga 
a  servitut  per  tal  que  no  posen  lur  sedilla  en  les  alteses 
et  no  presumesquen  esser  fets  semblants  al  Altissime.  Tant 
es  publich  que  no  creem  ignorets  con  Jayme  Durgell  rom- 
pent  los  ligams  de  sa  faeltat  per  la  qual  a  nos  axi  com  a 
son  rey  e  senyor  es  stret  quants  actes  rebelles  quantes  in- 
dignitats  quants  e  quants  et  malvades  obres  ab  diabólica 
austucia  havia  concebut  perit  et  abortat  offenent  nostra 
reyal  majestad  volent  en  riostra  senyoria  sembrar  infidelitat 
et  rebellio  de  la  qual  en  aquella  james  fon  trobada  al- 
guna sement:  per  lo  qual  provebints  a  la  indempnilat  de 
nostra  cosa  publica  nos  ha  convengut  personalment  venir 
aci  et  ab  propries  mans  ministrar  salut  en  ten  orrible  plaga 
e  havem  assatiada  aquesta  ciutat  de  Balaguer  et  aquella 
no  sens  gran  renom  et  fama  de  nostre  car  onde  lo  duch 
de  Gandía  comtes  barons  nobles  cavallers  gentilshomens 
et  altres  axi  de  nostres  regnes  et  terres  com  del  regué  de 
Castella  aci  presents  ab  diverses  et  multiplicades  invasions 
et  artallarias  haven  macerat  fins  a  la  jornada    de    vuy  en 


(  ÉM  ) 
la  qual  lo  Fill  de  la  Verge  a  intercessions  de  la  gloriosa 
Mare  sua  en  qui  es  tota  nostra  esperarla  no  volent  la  des- 
truceio  del  poblé  de  la  dita  ciudat  neis  grans  dans  a  ell 
subseguidors  ha  humiliat  et  oppremit  lo  cor  del  dit  Jacme 
que  ell  ab  ses  muller  mare  et  germanes  ses  vengut  metre 
en  nostre  poder  ab  jonols  fiquats  demanant  merce  et  mi- 
sericordia confessan  sa  gran  error.  E  nos  moguts  mes  de 
pietat  que  de  rigor  de  justicia  al  dit  Jacme  havem  perdo- 
nat  mort  natural  mutilado  de  membres  et  exili  perpe- 
tual de  nostres  regnes  et  terres  et  a  les  dites  muller  mare 
e  germanes  sues  les  dites  morts  mutilado  et  exili  et  en- 
care presons:  pero  lo  dit  Jacme  pres  et  ben  guardat  nos 
havem  detengut  per  tal  que  purgues  la  pena  de  sos  pec- 
cats  orribles.  E  per  tal  quen  haurets  pleer  les  dites  coses 
vos  notificam  ab.  .  .  .  exibidor  de  la  present.  E  ha- 
jaus  molt  car  et  molt  amat  primogenit  en  la  sua  sancta  guar- 
da la  sancta  Divinitat.  Dada  en  lo  siti  de  Balaguer  sots 
nostre  segell  secret  a  XXXI  dies  doctubre  del  any  mil 
CCCCXIII. — Rex  Ferdinandus. — Gabriel  Mascaroni  man- 
dato regis  facto  ad  relationem  Didaci  Ferdinandi  de  Va- 
dillo  secretarii. 


Num.    19. 

Reg.2403. 

Lo  rey. — En  Fenollet:  segons  havem  entes  e  vist  en  una  M-  ,,",• 

letra  per  vos  a  nos  tramcsa  vos  havent  en  los  fets  e  apa- 
rellaments  de  nostra  COTO  nació  acjuella  diligencia  quens 
pertany  ensomps  ab  mossen  Sancho  Davila  cavaller  cambín1 


( **■) 

nostre  havets  ja  mirats  drap  dor  e  de  seda  mas  que  fallen 
aceytonis  tafetans  e  belluts  blandís  e  altres  en  lo  dit  acte 
de  coronado  necessaris.  E  axi  matex  nos  fets  saber  que 
havets  parlat  ab  en  Guillem  Mnlet  de  les  joyes  e  penyo- 
res  de  don  Jayme  Durgell  e  de  sa  mare  e  de  sa  muller 
lo  qual  Guillem  Mulet  ha  parlat  ab  en  Torramorell  e  diu 
que  noy  ha  ais  sino  co  que  tenim  en  manifest:  de  que  som 
molt  maravellats  com  siam  informáis  quey  havia  mes  joyes 
e  penyores  que  aquelles  que  son  contengudes  en  manifest 
e  inventan.  Perqueus  pregam  dehim  e  manam  que  de  les 
dites  joyes  e  penyores  diligentment  encerquets  e  sapiats 
praticant  e  comunicant  daco  ab  los  dits  Guillem  Mulet  e 
Torramorell  lo  iet  de  la  veritat  e  mes  avant  nos  scris- 
quats  prestament  quins  e  quals  draps  co  es  acetonis  tafe- 
tans e  beluts  blandís  fallen  que  nols  puxan  liaver  daqui  e 
quants  ni  porem  haver  dor  ni  de  seda  per  tal  que  daquells 
quis  poran  trobar  ni  haver  puxam  fer  pertret  e  haver 
aquells  daltra  part.  E  sobre  les  dites  coses  e  altres  ne- 
cessaries  a  la  dita  benaventurada  coronado  ensemps  ab  los 
dessus  nomenats  o  sens  ells  treballets  ab  sobirana  diligen- 
cia en  tal  manera  que  migengant  vostra  obra  nos  siam  pro- 
vehits  deis  dits  apparellaments  e  per  aquests  e  altres  servejs 
a  nos  per  vos  fets  siam  tenguts  de  proseguirvos  de  oppor- 
tunes  grades  e  favors.  Dada  en  Levda  sots  nostre  snsell  se- 
cret  a  XXII  dias  de  noembre  del  any  MCCCCXIII. — Rex 
Ferdinandus. — P.  D. — E  si  cas  es  que  vehets  o  coneixets  que 
aqueix  hom  sen  Iracas  os  metia  en  torn  en  no  manifestar  les 
dites  penyores  clarament  remetetslom  aci  a  nosdecontinent 
ab  una  altra  persona. — Dada  axi  com  dessus. — Dominus 
rex  mandavit  miclii  Petro  Marga  11. 


(  »3  ) 


\ « iu.  18. 

Reg.  2403. 

Rex  Aragonum  et  Sicilie. — Religiose  devote  ac  dilecte  ,o1' 
noster:  Rex  regum  et  dominus  ponens  circulum  in  naribus 
superborum  et  frenum  in  labiis  impiorum  elationem  ipsorum 
conculcat  in  infimum  et  cornua  eorum  servitutis  jugo  sub- 
mittit  ne  ponant  in  aquilonem  sedem  suam  et  similes  fier 
Altissimo  erubescant.  Sane  jamdiu  prob  dolor  exiit  in  publi- 
cum  quod  vos  non  credimus  ignorare  qualiter  Jacobus  de 
Urgello  fidelitatis  sue  rupto  federe  nobis  suo  vero  regí  et 
domino  indisolubiliter  alligatus  quot  rebellionis  actus  ini- 
quitatis  dolos  stucia  Sathane  concepit  peperit  et  fraudes 
nequissimas  obortivit  majestatem  nostram  insudans  oífen- 
dere  et  in  nostri  ditione  infidelitatis  perfidiam  supplantare 
quibus  compulit  nos  planctus  et  gemitus  nostre  reipublice  ut 
abciso  radicitus  ipso  morbo  ne  amplius  pullulet  aut  con- 
crescat  eidem  personalemsalutis  ministraremus  medelam:  ob 
quod  huc  accessimus  civitatem  hujusmodi  Balagerii  ubi  idem 
Jacobus  et  alii  ejus  cómplices  residebant  obsessimus  usque 
in  diem  hujusmodi  multipliciter  macerantes  quo  digno  Dei 
judicio  sub  cujus  virtute  prospera  cuneta  succedunt  in- 
tercessionibus  glorióse  virginis  matris  ejus  superbum  cor 
ipsius  Jacobi  sic  humililate  contrivit.quod  a  dicta  civitate  ad 
nostri  presentiam  accessit  poplitibus  llexis  illud  davidicum 
verbum  materna  linga  prosiliens  Miserere  seque  in  posse 
nostre  majestatis  inmisit  ut  de  ejus  persona  dfsponeremus 
ad  nostre  libitum  voluntatis.  Nos  autem  non  rigore  justítie 


(34) 
comoti  sed   pietatis  rore  ac   misericordie  madel'acti  eidem 
mortis  naturalis  ac  membrorum  mutilationis  exiliique  secu- 
ritatem  concessimus  ac  ejus  uxori  matri  sororibus  et  populo 
captionem   ultra  predicta  remissimus  ipsumque  tamen  Ja- 
coburn   conservan  jussimus  :  in  laudes  Altissimo  exalantes 
cujus   glorie  sunt   hec   omnia  describenda  quique  ejus  so- 
lita  clementia  speramus  sic  dexteram  nostram  diriget  quod 
sedebit   populus  noster  in    pulcritudine  pacis  et  taberna- 
culis  justitie  ac  requic   oppulenta.  Ceterum  devote  et  di- 
lecte  noster  sunt  quamplures  in    nostri   ditione  filii  Moysi 
hucusque  cecitatis  judayce  laqueati  qui  eorum  corda  Spi- 
ritns  sancti  gratia  inspirante    ad    fidem  catholicam  tenero 
volatu  anelant  sperantes  sitibunde  ad  nonnulla  que  huma- 
nus  capere  eorum  sensus  non  valet  instructionibus  debitis 
adjuvari:  unde  cum  speremus  e  firmo  vestri  edificantis  ser- 
monis  fulgore  ab  ipsis  ofuscalionibus  eosdem  in   lucem  ca- 
tholice  veritatis  prodire:  vos  affectuose  rogamus  et  in  Domi- 
no exhortamur  quatenus  visis  presentibus  Dertusam  ubi  plu- 
res  ex  predictis  causa  previa  convenerunt  remeare  aliqua- 
tenus  non  tardetis  ut  ex  vobis  judei  prefati  palmam  salutis 
colligant    qua    possint  perenni   in    celestibus  vita  frui  :    et 
deinde  Cesaraugustam  ubi  dante    Domino   proposuimus  in 
brevi   sacre  nostre  coronationis  solemnia  celebrare  procu- 
retis  adire  cum  vestro  salutari  adventu  predictorum  sequen- 
tes   incessus  ex   judayca    lege  quamplures   ad  orthodoxam 
sperentur  beatitudinem  evolare  :  nos  enim  scribimus  nostro 
procuratori  regio  ut  ad  vestri  et  vestrorum  remeatum  stu- 
deat  necessaria  celeriter  procurare.   Data  Ilerde  sub  nostro 
sigillo  secreto  XX  die  novembris  anno  a   nativitate  Domi- 
ni  MCCCCXIII. — Rex  Ferdinandus. — Venerabili  et  reli- 


(  3S  ) 
gioso  dilectoque  ac   devoto  nostro  fratri  Vicentio  Ferrarii 
in  sacra  pagina  pereximio  professore. — Dominus  rex  man- 
davit  míchi  Paulo  Nicholai. 


\ÚKIB.       1». 

Arch.  de  la 
Ais  molt  honorables  e  molt  savis  senyors  los  jurats  de  deUrienfdé 
la  ciutat  de  Gerona. — Molt  honorables  senyors:  reebuda  f*l.  128.  Ü 
havem  vostra  letra  en  la  qual  pregats  nosaltres  que  si  la 
ambaxada  que  havem  tramesa  al  seriyor  rey  sobre  la  con- 
vocado del  Princeps  namque  ha  felá  avinenga  o  composicio 
de  la  exequcio  daquella  queus  en  deguessem  certificar  car 
aquexa  ciutat  ne  sta  fort  congoxosa.  A  la  qual  vos  respo- 
nem  que  de  la  dita  ambaxada  havem  reebudes  letres  en 
les  quals  fa  saber  que  dimarts  que  hom  comptava  a  XXXI 
doctobre  per  lo  mati  assats  hora  de  tercia  lo  duch  de  Gan- 
día don  Enrich  e  mossenyer  Diago  de  Vedilla  son  venguts 
a  parlament  e  tráete  ab  don  Jacme  üurgell  qui  es  exit 
fora  la  porta  del  mur  de  Balaguer  vestit  de  burell  ab  bar- 
ret  negre  al  cap  ab  barba  longa  e  stoch  sint  e  daga  e  cal- 
cat  destivals  lo  qual  ha  molt  plorat  en  lo  companyament  e 
abrassament  que  faeren.  E  apres  quel  duch  de  Gandía  fon 
puyat  al  senyor  rey  vencí»  linlanta  e  torna  supplicar  lo  dit 
senyor  que  fos  sa  merce  perdonar  al  dit  dot»  Jayme  marit 
seu  e  mes  que  fos  sa  merce  de  prorogar  la  jornada  que 
havia  dada  de  haver  los  homens  de  Balaguer  si  nos  relien 
per  traydors  per  tot  lo  dit  mes  doctobre  a  ir  que  fon  di- 
mecres  festa   de  Tots  Sants  o  primer  de   noembre:   e  mes 


( m  5 

avant  de  guiar  aquells  qui  son  delats  de  esser  stats  a  la 
mort  del  archabisbe  de  Caragossa  e  del  governador  de  Va- 
lencia en  tant  que  sen  poguessen  anar  soltament.  E  lo  dit 
seriYor  respos  que  si  don  Jayme  se  metia  en  son  poder  per 
tot  lo  dit  XXXI  dia  doctobre  e  vingues  a  ell  al  rejal  on 
es  que  li  plahia.  E  veus  senyors  co  que  ab  veritat  vos  po- 
dem  al  present  certificar:  de  la  composicio  o  avinenca  par 
que  la  dita  missatgeria  non  hage  encara  finat  ab  lo  dit  se- 
nyor.  Daco  ques  seguirá  per  avant  vos  certificaren)  tantost 
Deu  volent.  Apres  senyors  que  la  dita  resposta  vos  haguem 
feta  es  vengut  un  correu  ab  letra  quels  missatgers  de  Bar- 
chinona  han  tramesa  ais  consellers  de  Barchinona:  huy  que 
es  dijous  hora  de  completa  en  quels  fan  saber  com  dimarts 
a  vespre  prop  passat  lo  dit  Jayme  Durgell  ses  mes  solta- 
ment en  poder  del  dit  senyor  rey  demanantli  perdo  pre- 
sens  los  dits  missatgers  de  Barchinona  e  lo  dit  senyor  rep- 
tant  lo  dit  don  Jayme  daco  que  fet  havia  remeslo  a  Pere 
Juniz  de  Guzman  e  ha  perdonat  a  tots  los  altres.  E  veus 
senyors  co  queus  podem  fer  saber.  Scrita  en  Barchinona 
dijous  a  dos  dies  de  noembre  ora  del  seny  del  ladre  lany 
de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  MCCCCX1II. — Los  depu- 
tats  del  general  de  Cathalunya  residents  en  Barchinona  a 
vostra  honor  apparellats. — Dominus  abbas  Montiserrati  Gi- 
labertus  de  Scintillis  et  Johannes  Ros. — Deputati  manda- 
runt  michi  Johanni  Gacet. 


(   Ul  ) 


IVum.  «O. 


SUMARIA  COSTRA  EL  COME  DE  ERGEL. 


1>IA    3    DE   JUNIO    DE    1413. 


Hallándose  á  la  sazón  don  Fernando  en  Barcelona,  y  habiendo 
llegado  á  su  noticia,  por  relación  de  personas  fidedignas,  que 
algunas  partidas  de  eslranjeros  armados  se  hallaban  reunidos 
en  los  confines  de  sus  reinos  amenazando  una  invasión;  previo 
un  maduro  consejo,  mandó  se  recibiera  una  información  para 
comprobar  la  veracidad  de  aquellos  rumores  y  averiguar  quie- 
nes eran  los  instigadores  y  motores  de  aquel  atentado  y  el  objeto 
que  se  proponían,  especialmente  cuando  la  fama  pública  acusa- 
ba al  conde  de  Urgel  de  que  habilitaba,  fortificaba  y  abasieeia  de 
gentes,  armas  y  vituallas  sus  villas,  castillos  y  fortalezas,  para 
admitir  y  recibir  en  ellos  á  dichos  eslranjeros  y  prepararse  á  la 
ofensiva  y  defensiva.  Y  como  el  rey  tuviese  en  su  poder  algu- 
nas cartas  relativas  á  aquel  hecho  dirigidas  de  distintos  puntos 
no  solo  á  su  persona  si  que  también  á  diferentes  sugetos,  man- 
dó se  insertaran  en  la  presente  información  en  la  parte  que  con 
esta  guardaban  relación,  y  su  tenor  es  el  siguiente: 


Domino  suo  Peregrino  de  Jassa  in  utroque  jure  profun- 
dissimo  bacallario. — Carissime  domine:  cum  pastore  veslre 
cabanye  recepi  litteras  vestías  su  per  eo  quod  me  rogatis 
si  qua  sentio  in  bis  parlibus  tractari  contra   dominum  ves- 


(  w  ) 

trum  regern  aut  vestram  civitatem  Cesarauguste  quod  vos 
avisarem  super  quo  etiam  me  rogavit  aftectuose  dominus 
iníermarius  frater  vester  dum  etam  Tolose  preteritis  clie— 
bus  in  quadragessima  quod  si  qua  in  predictis  sentiebam 
vobis  notificarem.  Eapropter  noveritis  quod  dominus  avun- 
culus  meus  quem  vos  cognoscitis  venit  eri  de  Ax  ubi  di- 
missit  dompnum  Ánthonium  de  Luna  et  recepit  vadia  ab 
eo  pro  deceno  hominibus  armorum  ad  tres  menses  pro  in- 
trando  in  vostro  regno  et  antequam  iret  ad  visitandum  me 
et  alios  parentes  hic:  a  quo  habui  quod  de  certo  est  tracta- 
ta  mors  proditionalis  vestri  regis  et  ejus  filii  et  aliorum  plu- 
rium  in  ipsis  partibus  et  quod  executabitur  in  brevi  nam 
bene  cognoscunt  quod  ipso  rege  vívente  in  vanum  labora- 
rent.  Interrogavi  eum  de  executoribus  de  tempore  et  de 
modo  quo  predicta  debent  fieri  :  dixit  quod  nichil  amplius 
scit  in  specie  sed  quod  predicta  sunt  certa:  quare  consulo 
vobis  quod  sitis  avisatus  nam  sine  dubio  magna  scandala 
erunt  inter  vos  si  predicta  fiunt.  Ego  dixi  vestro  pastori 
quod  si  videt  quod  vestrum  ganatum  non  potest  esse  sine 
periculo  quod  ducat  eum  liic  nam  hic  erit  securum.  Rogo 
quod  me  avisetis  de  vestri  et  vestrorum  omnium  fratrum 
salute.  De  copiando  vobis  Lucam  de  Penna  super  tribus  li- 
bris  Codicis  ego  non  babeo  hic  scriptorem  sed  mitam  librum 
Tolose  domino  infirmarlo  et  ipse  faciet  ibi  copiari.  Si  ar- 
chiepiscopus  vester  cujus  anima  credo  esse  in  inferno  non 
amovisset  michi  capellanías  quas  habebam  in  sede  Cesarau- 
guste melius  visitarem  vos  sed  postquam  nichil  habeo  nolo 
iré  ad  despendendum  de  proprio.  Válete.  Scripta  in  Cas- 
teg  XVI  madii. — Totus  ^vester  Bertrandus  de  Domo  nova. 
— Al  mus  catholico  et  mas  verdadero    et  sf'orcado  nuestro 


(  50  ) 

senyor  el  muyt  alto  et  muyt  poderoso  don  Ferrando  por 
la  gracia  de  Dios  rey  Daragon. — E  senyor  diz  que  don 
Anthon  entienden  que  con  estos  dineros  fara  mil  comba- 
tientes de  los  ingleses  o  mil  et  quinientos  et  que  haura  de 
Gascunya  fasta  sietecientos  combatientes  et  que  dizen  que 
ellos  tanto  que  sian  en  ste  regno  tienen  grandes  tractos  con 
algunos  cavalleros  et  con  algunos  lugares  e  que  ante  que  la 
vuestra  merce  se  percibria  ellos  se  reforjaran  por  manera 
que  vos  no  los  porez  echar  del  regno.  E  senyor  dizen  que 
tantost  que  entren  en  el  regno  que  luego  entienden  de  to- 
mar voz  de  llamar  rev  a  don  Jayme:  e  ellos  parece  que 
han  a  entrar  por  el  puerto  de  Sola  que  es  entre  Bearn  et 
Navarra  e  entienden  que  ellos  serán  en  sta  tierra  por  to- 
do este  mes  de  mayo  al  mayor  tardar  :  por  lo  qual  senyor 
cumpla  a  la  vuestra  merce  de  enviar  algún  socorro  en  esta 
tierra  apriessa:  e  siquiere  senyor  si  hi  enviassedes  quinien- 
tos hombres  darmas  de  aquellos  que  stan  en  Barchinona  a 
esta  ciudat  de  Huesca  car  ellos  senyor  dizen  alia  que  lle- 
gando a  esta  ciudat  sera  suya.  E  senyor  ante  que  estas  co- 
sas vavan  mas  adelante  vuestra  merce  deve  comprender  to- 
dos los  cavalleros  del  regno  a  vuestro  gage  et  enviar  por 
castellanos:  e  diz  que  ellos  alia  dizen  que  vuestra  persona 
et  vuestros  fechos  no  pueden  seyer  seguros  si  en  poder  de 
castellanos  no  et  que  aquellos  tienen  ellos  en  gran  recelo 
et  por  exo  prendieron  a  mi  scudero  porque  non  vos  avi- 
sasse  que  no  enviassedes  por  ellos. — Vuestro  homil  servi- 
dor Sancio  de  Nava. — Al  molí  excellent  e  pódenos  alt  prin_ 
cep  et  senvor  lo  senyor  rey. — Molt  excellent  et  poderos 
alt  princep  et  senyor  :  a  vostra  cxcellencia  humilment  no- 
tifich   que  vuv   en  hora  de  vespres  e  poch   apres  he  sabut 


(  t>o  ) 

certament  que  de  Balaguer  son  exits  gent  de  cavall  et  de 
peu  et  ab  dos  standarts  blandís  ab  creu  vermella  son  passats 
a  Bellvis  et  la  via  Darbecha  o  de  Juneda:  no  se  si  passaran 
a  Montblanch  car  lo  cami  es  aquell  o  si  barrejaran  res. 
Aren  diuse  per  alguns  quels  han  be  scusats  que  son  CC 
de  cavall  o  pochs  mes  et  CCG  de  peu.  De  lur  exida  de 
Balaguer  yo  no  he  pogut  res  saber  car  hir  digmenge  me 
menafaren  una  spia  que  trametia  a  Balaguer  et  no  gosa 
passar  de  Menargues  aulla  car  aqui  li  íoren  fotes  les  mena- 
ees  ne  de  Balaguer  ne  lexaren  exir  degu  stranger  axi  que 
fins  ells  son  stats  exits  no  sen  ha  res  sabut.  De  co  que  fet 
hauran  com  vo  ho  sapia  yon  certificare  vostra  senyoria. 
Scripta  ab  cuyta  a  XXV1IH  de  maig. — Senyor  donant  la 
present  al  corren  he  sabut  que  un  gentil  hom  de  Comen- 
ge  arriba  ir  a  Balaguer  ab  XXV  de  cavall  et  que  lo  comte 
ha  pagat  et  quitat  tot  hom  et  que  deu  cavalcar  preslament 
et  anar  vers  les  parts  Dosca  o  alia  on  la  gent  darmes  deu 
entrar. — Senvor  vostre  humil  servidor  et  sotsmes  qui  be- 
sant  vostres  peus  e  mans  se  comane  en  vostra  gracia  et 
merce  Riembau  de  Corbera. — A  mi  senyor  el  rey. — ítem 
senyor  assi  como  havia  scripto  aquesta  letra  et  stava  por 
cerrarla  et  enviarvosla  por  correu  es  venido  un  hombre  de 
Huesca  con  ardit  cierto  de  persona  que  ha  buena  inten- 
ción a  vuestro  servicio  el  qual  fa  saber  como  el  lunes  mas 
cerca  passado  el  hermano  de  mossenyer  Fluvia  con  XL  de 
cavallo  et  XV  ballesteros  paso  a  una  legua  de  Montaragon 
et  que  fizo  la  via  de  los  puertos.  Recelanse  que  meta  al- 
guna companya  por  tfornir  et  stablir  Loarre  Montaragon  et 
si  algunas  Cuereas  poran  mas  haver  et  que  en  Huesca  ha 
gran  división  entre  ellos  quey  ha  mester  execucion  de  jus- 


(61   ) 
ticia  la  qual  el  capitán  no  gosa  fazer.   Dios  ha  visto  et  las 
gentes  la   vuestra  grant  piedad    que  les  havedes  havido  et 
no  lo  han  querido  conoscer.  Es  necessario  por  salut  vues- 
tra et  de  todo  el  pueblo  que  contra  los  traydores  que  se 
son  desconocidos  por  vos  senyor  hi  sia  fecha  tal  exequcion 
de   justicia  que  siades  temido    como  verdadero  rey. — De 
la  vuestra  real  majestat  qui  besando   piedes  et  manos  me 
comando  en   vuestra   merce    vuestro    scribano    de  ración. 
— Al  muyt  alto  excellent  princep  et  senyor  mi  senyor   el 
rey. — ítem  senyor  tanto  quanto  vo  he  podido  me  so  cer- 
tificado   si  en  ciudat  ha  res  de  sospita  de  periglo   que  se 
....   en  res  et  tal  cosa  noy  ha   al  present  que  notoria 
sia  de  grandes  hombres  excepto  de  los  que  son  presos  que 
si  han  mostrado   tractos   por  sospeyta    de  hombres  que  se 
diz  que  eran  del  conté  Durgell  que  vinian  de  nueyt  et  que 
stavan  amagados  algunos  dias  en  sus  casas.  Contra  aques- 
tos me  han  dito  que  si  fazen  processos  et  yo  los  entiendo 
a  fer  cuvtar  et  contra  un  otro  que  se  dize  que  se  le  pro- 
va  bastantment  que  dixo:  Rey  don  Ferrando  el  no  es  rey 
verdadero  ante    fevto  por  dineros  quel  verdadero  rev  don 
Jayme  es:  et  dixo  tales  páranlas  :  Yo  me  matare  con  todo 
hombre  que  lo  quiera  sostener.   Aqueste  es  preso  et  veni- 
do don   Pedro  Durrea  vo  entiendo  fer  mi  poder  que  por 
justicia  sia  sentenciado  a  tal  muert  que  sia  terror  a   otros. 
— ítem  senyor  assimismn  he  informado  que  la  muller  de 
mossenyer  León  filia  de  don  Anthon  que  segretament  sol- 
dadava  ballesteros  et  a  dies  unos  a  d  i  es  otros  secretament 
los   enviaba  ad    aquesta  ciudat  informados    que  stuviessen 
prestos  que  cada  que   huviessen  la    voz    fuesscn  en  ayuda 
de  los  que  cridarían  la  voz  de  don  Tavme  rev  Daragon  et  por 


(  62) 
razón  de  la  presión  de  los  que  lian  preso  de  temor  muytos 
ende  son  foydos  de  la  cindat.  Aquesta  voz  senyor  yo  non 
puedo  saber  que  pueda  seyer  otra  ni  que  haviesse  valor 
sino  travcioii  de  grandes  hombres  sobre  tractos  contra  la 
vuestra  majestat:  porque  yo  senyor  amando  la  salut  de  la 
vuestra  persona  que  aquella  conservada  yo  et  muytos  otros 
havemos  salud  et  lo  que  Dios  no  mande  del  contrario  se- 
riamos en  total  destrucción  et  perdición  significo  a  la  vues- 
tra reyal  majestat  que  li  placía  ben  guardar  con  qui  trac- 
ta  et  de  qui  se  deve  guardar  et  puesto  que  lo  dissimule- 
des  que  assi  bien  vos  guardedes  como  si  sabiessedes  que  el 
tracto  realment  se  fiziesse  contra  vuestra  persona:  car  aquesta 
malautia  procede  de  tal  accident  que  savieza  es  presumir 
el  contrario  et  provedir  de  remedios  saludables.  E  senyor 
considerados  los  males  que  por  no  provedir  prestament  de 
remedios  en  la  recuperación  de  aquestos  castiellos  et  pu- 
nición de  los  malos  et  traydores  a  la  vuestra  corona  que  en 
aquellos  se  son  stablidos  se  pueden  subseguir:  pareceme 
senyor  de  present  personalment  venir  ad  aquesta  ciudat  et 
fer  venir  con  vos  senyor  buena  gent  fiable  et  que  todos 
los  de  casa  assi  de  muías  como  de  cavallo  viengan  con  vos 
armados  et  vuestra  persona  bien  acompanyada  et  bien 
guardada  etca.  Scripta  en  Caragoca  a  XX  dias  de  mayo. 
— De  la  vuestra  real  majestat  qui  besando  vuestros  piedes 
et  manos  me  comando  en  vuestra  gracia  et  merce  vuestro 
scrivano  de  ración. — Al  muyt  alto  exeellent  princep  et 
poderoso  senyor  nuestro  senyor  el  rey. — Muyt  alto  princep 
et  poderoso  senyor  :  Sepa  la  vuestra  gran  alteza  que  hoy 
lunes  manyana  yo  so  entrado  en  la  ciudad  de  Caragoca 
por  complir  lo  que  vos  senyor  me  havedes  mandado  et  fe- 


( 63 ) 

cTia  comunicación  con  aquellos  de  aquesta  ciudat  qui  se 
senyor  que  son  stados  et  son  vuestros  leales  servidores  et 
vassallos  de  todos  los  sentimientos  que  havemos.  Vos  suplico 
senyor  et  vos  demando  en  dono  que  vos  senyor  tengades 
la  imaginación  en  la  guarda  de  vuestra  persona  et  del  se- 
nsor primogénito  et  per  res  no  lo  prengades  en  menospre- 
cio car  yo  conozco  las  obras  et  imaginaciones  de  don  Anthon 
millor  que  hombre  desti  regno  et  se  stando  alguna  vegada 
amistados  de  que  cosas  me  teniro  las  quales  si  yo  esse  que- 
rido dar  orella  se  de  cierto  que  se  haurian  exequtado:  e 
havet  en  memoria  senvor  muvtos  principes  et  senyores  ha- 
ver  preso  muert  a  traycion.  Daqui  adelant  senvor  ya  creo 
sepiaz  como  no  ha  ningún  sitio  sobre  los  castiellos  de  Mon- 
taragon  ni  Loarre  et  aquellos  castiellos  se  fornecen  conti- 
nuament  de  gentes  et  de  provisiones:  et  si  quexadament  po- 
deroso senyor  noy  socorrez  agora  de  aquesta  poca  coluda 
que  yes  en  sta  térra  se  providiran  muyto  mas:  de  lo  qual 
se  ha  muyt  spantada  toda  sta  tierra  car  senvor  de  un  ca- 
bo han  carestia  et  de  otro  sienten  los  robos  et  males  que 
les  vienen  et  vendrán  destos  castiellos  do  dizen  ya  que 
dos  castiellos  de  lorda  son  et  serán  aquestos.  Porque  po- 
deroso senyor  por  reíbrcar  vuestros  vassallos  et  opprimir 
aquellas  malas  gentes  es  necessaria  vuestra  cuytada  veni- 
da etc\  Scripta  en  Caragoca  a  XXII  de  mayo. — Vuestro 
hnmil  vussallo  et  servidor  qui  se  comanda  en  vuestra  gra- 
cia et  merce  Pedro  Durrca. — Al  molt  alt  et  molt  poderos 
senyor  lo  rey  Darago. — Pero  molt  alt  senvor  sta  en  veri- 
tat  et  acó  es  cert  que  dissapte  pus  prop  passat  per  lo  mati 
passa  monssenvcr  Fluvia  per  lo  pont  de  Piyana  partía  de 
Balasuer  ab  XXII  de  cavall  et  VIII  ballesters  et  un  trom- 


(G4) 
peta  et  ab  tres  azembles  et  passaren  senyor.   .   .   .    prop 
per  una  aldeya  de  aquesta  vila  que  ha  nom  lo  Campell  et 
demanaren  que  de  qui  eren  et  digueren  que  del  rey  et  ells 
traguerensen  scarn    quant    digueren   que  del  rey  eren  et 
prengueren   un  molto  de  un  vassall  vostro  et  feren  la  via 
de  la  térra  de  don   Pedro  et  anarensen  al  Grado   qui   es 
del  comte  Durgell   et  de  alli   partiren  lo   digmenge  apres 
diñar.  Es  fama  aci  que  portaven  XX  mülia  florins  a  don 
Anthon  de  Luna  per  la  gent  darmes.  De  co  que  daciavant 
sabrem    de  cert  vostra   gran  senyoria  ne  sera  encontinent 
consultada:  et  manme  etca.  Scripta  en  la  vostra  vila  de  Ta- 
marit  de  Litera  dimarts  a  XXIII  de  maig  lany  MCCCCXIII. 
— Senyor.  Lo  vostre  homil  vassall    qui  molt  se  recomane 
en  vostra  gracia  et  merce  Pascual  Ledos. — Al  molt  hono- 
rable et  circunspecto  varón  lo  senyor  governador  Daragon. 
— Governador  senvor:  yo  he  vist  una  letra  que  vos  enviavats 
al  justicia  de  Exea  per  la  qual  li  fets  saber  que  prestament 
ell   trameta  a  mi  aci  a   Jacca  per  saber    ardit  de   lo  que 
yo  se  de  don  Anthon  et  de  sa  gent  :  perqué  vos  faz  saber 
que  yo  tinch  certes  spies   o  barruntes  al  dit  don  Anthon 
pero  sabet  que  per  forca  yo  he  a  confiar  aqüestes  spies  o 
barruntes    de  homens   bearnesos  perqué  daltros  non  trop 
quey  gosen  anar  e   he  gran  dubte  que  no  sia  enganat  en 
les  dites  barruntes  et  spies.  Acó  per  tant  com  a  mon  sem- 
blant    yo  veig  fort  favorables    los   bearnesos  a  !a    manera 
de   don  Anthon:  hoc  encara   he  dupte  que  quant  yo  haja 
gran  necessitat   lo  saber  nom  prenguen   les  barruntes  per 
co    com  passen   per  gents  sospitoses  contra  nos  et  en  acó 
no  puch  metre  altre  remey    negu    car  noy  ha  pas   nengu 
per  hon  puga  saber  sino  per  aqüestes.  Lo  ardit  que  vo  he 


(65) 
de  don  Anthon  en  lo  present  cas  es  que  encara  es  a  Bor- 
deu  e  segons  so  informat  tráete  et  cerque  per  tot  son  po- 
der com  haja  la  mes  gent  que  puga  per  entrar  deca:  et  es 
fama  publica  segons  me  fan  saber  que  ha  argent  et  grans 
joyes  del  comte  Durgell  per  pagar  la  gent  que  deu  venir 
per  ell.  Per  saber  quanta  ni  quinya  encara  ara  yo  non  son 
ben  certificat:  todora  quemes  ne  sapia  yous  ho  fare  saber  a 
Exea  et  allí  lexat  manat  qui  pague  los  correus  perqué  a  pre- 
sent yoy  he  a  bestraure  que  negun  noy  vol  bestraure  etc\ 
Scrita  en  Jacca  a  XXIII  de  maig. — A  vostre  comandament 
Anthon  de  Bardaxin. — Al  molt  alt  et  molt  poderos  senyor 
lo  senyor  rey. — Molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  vic- 
torios  senyor. — Per  certificar  vostra  molt  alta  senyoria  de 
les  novitats  de  aquesta  tena  havem  trames  alguns  homens 
en  lo  comtat  Durgell  per  veure  et  scoltar:  et  trobam  que 
a  present  la  major  novitat  es  que  lo  comte  es  vengut  de 
Castello  de  Farfanya  a  Balaguer  ab  CC  rocins  bons  ab  co- 
munals  et  ha  trames  en  Johan  Mecha  per  son  comdat  per 
fortificar  ses  forces  et  fer  recollir  los  viures  etc\  Scrita 
en  Cervera  a  XXIII  de  maig  any  MCCCCXIII. — Senyor 
los  vostres  humils  vassalls  et  sotsmesos  qui  prostrats  en 
térra  ab  besament  de  peus  et  de  mans  se  comanen  en  vos- 
tra gracia  et  merce  lo  veguer  batle  et  pahers  de  la  vostra 
vila  de  Cervera. — Al  molt  alt  molt  excellent  princep  et 
poderos  nostre  senyor  lo  senyor  rey  Darago. — ítem  senyor 
ja  sia  moltes  noves  se  comten  empero  no  som  certs  de 
aquellos  sino  que  es  ver  que  mossenyer  Fluvia  de  casa 
del  comte  de  Urgell  passa  dissapte  pus  prop  passat  ab 
XXII  de  cavall  et  VIII  de  peu  per  una  aldea  de  aquesta 
vila  clamada  lo  Campell  c  diu^e  que  anaren  al  Grado  qui 

APEN.  5 


(66) 
es  del  dit  comte  et  que  portava  certa  quantitat  a  don  An- 
thon  de  Luna  per  haver  gent  darmes.  Axi  mateix  senyor 
alguns  bandejats  o  gitats  de  pau  et  de  treua  en  numero 
de  III  o  de  IIII  son  venguts  de  nit  en  lo  terme  de  Al- 
belda terme  de  aquesta  vila  et  hansen  portat  algunes  ve- 
gades  bestiar  una  jornada  IIII  caps  et  altra  vegada  altres 
IIII  caps  et  recullense  en  lo  comdat.  Perqué  senyor  vos 
supplicam  per  vostra  merce  hi  vullats  provehir.  Nostre  Se- 
nyor etca.  Serita  en  la  vila  de  Tamarit  de  Litera  a  XXIIII 
dias  de  maig  del  any  MCCCCXIII. — Los  vostres  homils 
vassalls  qui  besan  vostres  peus  e  mans  se  comanan  en  vos- 
tra gracia  et  merce  los  jurats  et  promens  de  la  dita  vila 
vostra  de  Tamarit. — Al  molt  alt  excellent  et  poderos  prin- 
cep  et  senyor  lo  senyor  rey. — E  de  fet  senyor  he  sabut  per 
persona  digna  de  fe  que  qualsque  IIII  o  V  dies  ha  que 
lo  comte  ha  tramesos  diners  a  don  Anthon  de  Luna  qui 
son  en  nombre  segons  dien  alguns  VI  millia  florins  altros 
dien  XV  millia:  daco  no  pot  hom  haver  certenitat.  Altres 
dien  que  solament  los  porten  al  castell  de  Loharre  pera 
don  Anthon  et  per  ferne  compliment  de  paga  a  la  gent 
darmes  qui  deuen  entrar.  Los  portadors  senvor  deis  dits 
diners  son  stats  segons  se  diu  en  Johan  de  Linyan  et  Johan 
de  Flovia  ab  qualsque  dotze  de  cavall  et  ab  alguns  ho- 
mens  a  peu  :  diuse  que  faran  lo  cami  Destadella  et  daqui 
a  Grado  pero  senvor  la  hora  que  yo  ho  sabi  ells  eren  ja 
passats  mas  decontinent  que  ho  hagui  sabut  jou  scrivi  en 
avise  a  mossenyer  Arnau  Derill  et  a  mossenver  Anthoni 
de  Bardaxi  et  tench  daltra  part  certs  homens  ab  ells  quej 
he  tramesos  daci  perqué  certament  sia  per  ells  avisat  de 
tot  co  que  ells  sabrán  ni  sintran.  Aquesta  ciutat  senvor  tant 


(07  ) 
com  yo  pusch  conexer  ha  cor  et  voler  gran  vers  vos  et 
vostra  honor  et  servey  etc\  Scrita  en  Leyda  a  XXV  dies 
de  maig. — Senyor.  Vostre  homil  servidor  et  sotsmes  qui 
besant  vostres  peus  et  mans  se  comana  en  vostra  gracia  et 
merce  Riambau  de  Corbera. — Al  molt  excellent  et  pode- 
ros alt  princep  et  senyor  lo  senyor  rey. — Molt  excellent 
et  poderos  alt  princep  e  senyor:  apres  que  dijons  prop  pas- 
sat  hagui  scrit  a  vostra  senyoria  de  les  noves  que  sabia  et 
de  la  añada  que  lo  veguer  daci  havia  feta  a  Alguayre  per 
fer  stablir  lo  castell  he  sabut  certament  qui  si  no  si  hagues 
provehit  en  lo  temps  que  fet  ses  la  gent  darmas  qui  es  a 
Balaguer  se  fora  ja  mesa  dins  lo  dit  loch  et  castell  o  mo- 
nastir  daquell.  E  mes  avant  senyor  he  sabut  que  apres  que 
aquells  qui  son  a  Balaguer  imaginaren  que  yo  fos  lofficial 
qui  hi  ere  anat  et  de  fet  se  aplegaren  et  isqueren  de  Ba- 
laguer qualsque  XX  de  cavall  et  alguns  de  peu  et  mete- 
ren  enbosca  dijous  prop  passat  en  un  loch  o  en  lo  terme 
del  dit  loch  qui  ha  nom  Alcaniz  et  es  quasi  a  mig  cami 
o  poch  mes  de  Leyda  a  Alguayre  crehent  que  yo  vinria 
aquell  dia  et  quem  apresonarien  alli.  Seguís  que  una  spia 
que  yo  tenia  a  Balaguer  hac  sentiment  de  acó  abans  que 
la  gent  isques  et  volch  exir  de  Balaguer  et  nol  ne  lexaren 
exir:  empero  senyor  lo  veguer  daci  qui  ere  anat  lia  segons 
dit  es  et  ja  altra  vegada  vos  he  fet  saber  fora  donat  en 
la  embosca  sino  com  lo  dimecres  en  la  nit  qui  cll  devia 
partir  lo  mati  que  ere  dijous  li  fo  denunciat  per  dos  ho- 
mens  qui  son  habitadors  de  Leyda:  et  sobre  acó  el  parti  gran 
dia  del  dit  loch  Dalguayre  et  muda  cami:  be  queaquestsqui 
loy  denunciaren  no  li  digueren  sino  lo  tráete  et  acort  quis 
ere  haut  de  a^o  et  ques  guardas  et  ell  leu  co  que  dit  es. 


(68) 

E  apres  que  es  stat  vengut  yo  he  sabut  lo  fet  certament. 
Encara  pus  senyor  he  sabut  que  lo  fill  menor  de  don  Artal 
Dalago  es  a  Balaguer  be  ha  dotze  jorns  et  daltra  part  per 
les  spies  que  teneh  mes  stat  dit  que  de  les  montanyes  de 
Jacca  et  de  Castello  de  Burriana  et  del  Forcall  deu  venir 
gent  de  peu  a  Balaguer.  La  fama  senyor  qui  es  en  Balaguer 
segons  les  spies  es  que  gent  darmes  axi  de  gascons  com 
danglesos  deu  entrar  de  tot  cert:  empero  senyor  segons  per 
altres  parts  som  imformat  la  dita  gent  deu  entrar  ab  don 
Anthon  de  Luna  et  sta  be  que  entre  totssien  D  combatents: 
e  diuse  que  la  major  part  son  a  Achs  et  que  don  Anthon 
lus  havia  dit  que  prenguessen  viures  de  co  que  haguessen 
obs  car  ell  ho  pagarie  deis  gatges:  et  abans  quels  hagues 
pagats  ell  sen  venie  de  Bordeu  et  passa  per  Hachs  sens  dir 
res  ais  capitans  de  la  gent  darmes:  et  ells  sabent  que  ere 
passat  sens  dirlus  res  ne  donar  compliment  ais  gatges  fe- 
renlo  seguir  et  hanlo  fet  arrestar  en  lo  loch  de  Fastingues: 
et  segons  he  entes  la  moneda  que  segons  ja  he  scrit  a  vos- 
tra  senyoria  es  stada  tramesa  per  lo  comte  Durgell  al  dit 
don  Anthon  deu  servir  en  pagar  la  dita  gent  et  fer  des- 
arrestar don  Anthon  etc\  Scrita  en  Leyda  a  XXVIII  dies 
de  maig. — Senyor  vostre  homil  servidor  et  sotsmes  qui  be- 
sant  vostres  peus  et  mans  se  comane  en  vostra  gracia  et 
merce  Riambau  de  Corbera. — Alt  molt  excellent  et  pode- 
ros alt  princep  et  senyor  lo  senvor  rey. — Anit  prop  passada 
scrivi  cuytadament  a  vostra  senyoria  com  certa  gent  darmes 
del  comtat  Durgell  havian  cavalcat  ab  alguna  gent  de  peu 
et  la  via  que  fahien:  e  vuy  dimarts  he  sabut  certament  que 
soparen  a  un  loch  appellat  Cidamon  pagant  go  que  despe- 
neren  ab  lur  diner:  pero  abans  que  fossen  al  dit  loch  dos 


(  «  ) 
o  tres  de  cavall  lunyantse  deis  altres  volgueren  apresonar 
un  lióme  de  Belloch  qui  es  carrer  daquesta  ciutat  e  per- 
qué ell  nols  volch  seguir  a  lur  guisa  et  parech  lus  fes  al- 
gún contrast  ab  armes  quels  hac  toltes  alancejarenlo  de  gui- 
sa que  no  triga  gayre  mori  aquell  dia  mateix.  La  cavalcada 
senyor  que  feta  han  se  yo  de  cert  que  han  feta  per  matar 
o  apresonar  an  Franci  Derill  et  aquells  qui  ab  ell  son:  et  ja 
tantost  com  yo  sabi  que  havien  cavalcat  pensant  en  mi  ma- 
teix que  per  ell  hi  devien  esser  íiuli  dos  correus  ensemps 
que  anassen  per  diverses  parts   a  denunciarliho  jatsie  per 
aquells  nou  haje  sabut  com  no  passassen  de  Belloch  enla  per 
pahor:  massegonsson  certificat  los  homens  de  Belloch  tan- 
tost quels  hagueren  vists  feren  un  home  qui  feu  la  vía  de 
Tarraga  per  avisarne  tot  hom  altre  a  mi  aci  axi  que  lo  dit 
en  Franci  ses  aturat  a  Tarraga  segons  se  diu  e  la  dita  gent 
darmas  del  comte  han    stat  vuy  tot   dia  entre  Castellnou 
et  Anglesola  en  los  camps  fora  cami  sperantlo:  no  se  quen 
sera.  Oppinio  dalguns  es  senyor  que  acó  se  sie  fet  es  face 
posat  que    nol  puxen  haver  per  empacharli  son   cami  a  íi 
que  no   puxa  esser  provehit  al  loch  on  vos  lo  trametets  et 
que  entretant  la  gent  darmes  strangera  quis  diu  que  den 
venir  sie  entrada  sens  contrast  et  si  lo  cor  los  ho  diu  se 
puxen   esser  acostats  a  Hosca.   Mes  avant  senyor  he  entes 
que  del  Forcall  et  de  Castello  de  Burriana  ha  venguts  molts 
homens  al  comte    et  sonse  partits  de  star   entre  Balaguer 
et  Castello  yon  sabera  moltes  coses  mes.  Scrita  en  Levda 
a  XXX  dies  de   maig. — Scrivint  la  present  senyor   he  vist 
que  en  tots  los  lochs  del  comtat  qui  daci  se  poden  veure 
han  faronejat  esta  vesprada  et   dabans  nou  havien  acostu- 
mat. — Senyor  vostre  humil  servidor  et  sotsmes  qui  bcs;uit 
APÉN.  0 


(  70  ) 
vostres  peus  et  mans  se  recomana  en  vostra  gracia  et  mer- 
ce  Riambau  de  Corbera. — Al  molt  alt  et  molt  excellent 
princep  et  victorios  senyor  monsenyor  lo  rey. — Molt  ex- 
cellent princep  et  senyor:  Axi  com  per  vostra  senyoria  me 
fon  manat  yo  men  anave  a  Hosca  et  com  son  stat  a  Cer- 
vera  he  haut  ardit  que  en  Balaguer  havia  de  docents  rocins 
en  sus:  e  yo  continuant  mon  cami  son  plegat  a  Tarrega  hon 
hagui  decontinent  un  home  de  mon  frare  lo  comenador  de 
Berbens  ab  una  letra  la  qual  tramet  a  vostra  senyoria  en 
sa  forma  :  e  apres  molt  excellent  senyor  que  hagui  lesta 
la  letra  de  mon  frare  me  vench  lo  batle  veguer  capita 
et  pahers  et  consellers  daquesta  vila  em  digueren  que 
per  son  descarrech  pus  yo  anave  per  manament  de  vos- 
tra senyoria  me  notificaven  que  ells  havien  trames  dos  de 
cavall  a  Vilagrassa  quels  fessen  recollir  aci  en  aquesta 
vila  e  com  foren  al  dit  loch  de  Vilagrassa  hoiren  repicar 
Anglesola  et  a  Berbens:  et  els  volent  saber  que  ere  anaren 
Anglesola  et  aqui  veneren  tota  la  vila  rumorada  et  vench 
un  hom  qui  havie  vist  la  gent  del  comte  Durgell  la  qual 
stimave  a  D  rocins  et  D  de  peu  et  son  a  Linehola  qui  es 
en  lo  cami  o  fort  prest  per  la  on  yo  he  a  passar:  los  quals 
sens  falta  per  les  certinitats  dessus  dites  ells  han  feta  em- 
presa sobre  mi  et  veig  que  si  yo  pas  avant  no  sera  que 
no  haga  encontré  :  et  sabme  mal  com  no  ve  a  la  comunal 
que  tot  se  arriscarie  pero  senyor  suplic  a  vostra  senyoria 
quem  man  que  sera  sa  merce  yo  faca  etca.  Scrita  en  Tar- 
raga a  XXIX  de  maig. — Senyor  vostre  homil  sotsmes  que 
besant  vostres  peus  et  mans  se  recomana  en  vostra  gra- 
cia et  merce  Franci  Derill. — Al  molt  noble  senyor  et 
car  frare  en  Francesch  Derill. — Molt  noble  senvor  et  car 


(  71  ) 
frare:  Sapiats  que  de  tot  cert  ha  exida  gent  de  Balaguer 
en  nombre  de  GC  homens  a  cavall  et  altrestants  de  peu  et 
son  a  Lineóla  venguts  :  perqueus  avis  que  vingats  salvament 
et  com  serets  agí  acordaren!  etc\  Scrita  ab  cuyta  a  XXIX 
de  maig. — Vostre  en  tot  frare  Ramón  Roger  Derill. — Al 
molt  alt  et  molt  excellent  et  victorios  senyor  monsenyor  lo 
rey. — Molt  excellent  princep  et  senyor:  despuys  hagui  scrit 
a  vostra  real  majestat  ses  seguit  que  es  vengut  a  Balaguer 
mossenyer  Bernat  de  Coarasa  qui  es  gaseo  ab  C  rocins  et 
C  ballesters  et  son  Albesa  aleujats  et  corren  et  roben  tot 
lo  mon  qui  troben :  aximateix  molt  excellent  senyor  los  al- 
tres  qui  eren  venguts  contra  mi  exintme  al  cami  son  aleu- 
jats en  Liiiiolla  et  speren  a  mi.  Placieus  molt  alt  senyor 
de  provehiri  car  tota  aquesta  térra  sta  romorada  et  dihen 
que  si  tal  recapte  hi  dona  lo  senyor  rey  que  perdut  es 
tot.  Perqué  senyor  molt  victorios  per  co  quel  poblé  no 
perde  lo  cor  et  que  sie  terror  de  vostres  enemichs  placia 
a  vostra  senyoria  dia  y  nit  ferhi  la  provisio  ques  pertany. 
E  dien  la  gent  del  comle  que  si  veniets  ab  tot  vostre  po- 
der que  ells  vos  entenen  combatre  si  pujen  de  II  millia 
rocins  amunt  et  speren  haver  socors  en  breu  et  serie  mes- 
ter  abans  ells  no  fossen  amassals  que  ells  rebessen :  et 
man  a  mi  vostra  senyoria  etc\  Scrita  en  Tarraga  lo  pri- 
mer dia  de  juny. — Senyor  lo  vostre  homil  sotsmes  que  be- 
sant  vostres  peus  et  mans  se  comane  en  vostra  gracia  et 
merce  Franci  Derill. 


A  mas  de  esto  mandó  el  rey  citar,  jurar  é  interrogar  algunos 
testigos ,  cuyas  deposiciones  recibidas  por  su  vicecanceller,    el 


(72) 
doctor  en  ambos  derechos  Bernardo  de  Gualbes  ,  se  insertarán 
mas  adelante. 


día   10. 


El  primer  testigo  presentado  fué  Guillermo  Ramón  de  Mou- 
tagut,  que  declaró  lo  siguiente: 


Preguntado:  Si  sab  ni  ha  oyt  dir  que  don  Anthon  de 
Luna  sia  stat  parcial  et  volentari  al  comte  Durgell.  Dijo: 
que  nou  sab  de  certa  sciencia  pero  que  ho  ha  oyt  dir  per 
moltes  parts  et  a  molts. — Preguntado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir 
quen  los  castells  de  Trasmoz  et  Muntarago  que  son  stats 
oceupats  per  gent  de  don  Anthon  criden  et  diguen  publi- 
cament.  Viva  lo  rey  en  Jacme  üarago  dientho  del  comte 
Durgell.  Dijo:  quel  testis  ha  oyt  dir  aci  en  Barchinona  a 
molts  que  en  lo  castell  de  Muntarago  ho  dehien. — Pregunta- 
do: Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  don  Anthon  de  Luna  sia  stat  en 
Gascunya  per  haver  gent  darmes  que  deuen  entrar  en  aquests 
regnes  hostilment.  Dijo:  que  ho  ha  oyt  dir  publicament  en 
aquesta  ciutat  et  assi  nes  fama. — Preguntado:  Si  sab  o  ha 
oyt  dir  quel  comte  Durgell  haja  trames  al  dit  don  Anthon 
en  les  parts  de  Gascunya  azembles  carregades  de  moneda 
vaxella  robes  et  joyes  per  pagar  la  dita  gent.  Dijo  :  que 
ha  oyt  dir  primerament  a  Tarrega  quel  comte  Durgell  ha- 
via  trames  a  mossenyer  Garcia  de  Sesse  et  a  «Folian  de 
Fluvia  ab  XV  millia  florins  al  dit  don  Anthon  e  aximateix 


(75) 
ho  oy  dir  a  mossenyer  Dalmau  de  Mur  al  Albi. — Pregún- 
tenlo: Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  lo  comte  Durgell  enfortesca 
les  forces  que  ha  et  aquelles  fornesca  de  armes  vitualles 
et  altres  coses  necessaries.  Dijo:  que  ho  ha  oyt  dir  aci  en 
Barchinona  et  en  altres  lochs  que  lo  dit  comte  enfortex 
et  fornex  ses  forces  per  lo  debat  entrel  comte  de  Car- 
dona et  el. — Preguntado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  lo  comte 
Durgell  faca  recullir  los  viures  per  sa  térra.  Dijo:  que  ho 
oy  dir  a  Tarrega  que  lo  veguer  de  Agramunt  anava  per 
tota  la  térra  del  dit  comte  et  que  fahia  recullir  los  viu- 
res.— Preguntado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  lo  comte  Dur- 
gell sia  justat  ab  gent  de  cavall  et  de  peu.  Dijo:  que  ha 
oyt  dir  aci  que  es  a  Balaguer  ab  qualsque  CC  de  cavall. 
— Preguntado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir  quel  dit  don  Anthon 
stigua  en  los  ports  per  donar  entrada  a  la  gent  strangera. 
Dijo:  que  ho  ha  oyt  dir  aci. 


Le  fué  leido],  lo  ratificó  y  se  le  impuso  silencio. 


día   14. 


El  segundo  tesligo  presentado  fué  Domingo  Deguero  de  la  villa 
de  Tamarite  que  declaró  lo  siguiente: 


Preguntado:  Si    sab  ni   ha   oyt  dir  que  apres   la  mort 
del  rey  en  Marti  don  Anthon  de  Luna  sia  stat  parcial  ni 


(  74  ) 
volentari  al  comte  Durgell  que  fos  rey  Darago.  Dijo:  que 
ell  es  entervengut  e  enterve  continuament  en  lo  consell  de 
Tamarit  on  ha  oyt  dir  diverses  vegades  quel  dit  don  An- 
thon  fa  son  poder  per  entrar  en  aquest  regne  ab  gents 
stranyas  per  despossehir  lo  senyor  rey  del  realme  et  per 
donar  aquell  al  comte  Durgell  e  aximateix  ho  ha  oyt  dir 
en  diverses  parts  altres. — Preguntado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir 
que  lo  dit  don  Anthon  haja  occupats  o  fet  occupar  per  ses 
gents  lo  castell  de  Trasrooz  et  de  Montarago.  Dijo:  que  si 
que  ho  ha  oyt  dir  publicament  que  los  ha  fets  occupar  per 
donar  retreta  a  la  gent  darmes  que  vol  metre  strangera 
segons  es  dit. — Preguntado:  Si  sab  ni  ha  oyt  dir  que  los 
qui  teñen  los  dits  castells  criden  publicament:  Viva  lo  rey 
don  Jayme  Darago  dientho  del  comte  Durgell.  Dijo:  que 
ho  ha  oyt  palesament  per  molts  lochs  de  Arago. — Pregun- 
tado: Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  lo  dit  comte  haja  per  agra- 
dables les  dites  occupacions  et  que  servidors  seus  et  fami- 
liars  entren  en  les  dites  forces  per  donarles  consell  favor 
et  ajuda.  Dijo:  que  publicament  ho  ha  oyt  dir  e  par  ver- 
semblant  car  daquests  jorns  passats  ses  seguit  que  gent  del 
comte  han  presos  gent  den  Franci  Derill  et  diners  et  ro- 
cins:  lo  qual  Franci  segons  se  dehia  anava  de  manament  del 
senyor  rey  per  socorrer  et  ajudar  a  aquells  qui  tenían  lo 
siti  ais  dits  castells:  e  que  lo  boti  deis  dits  rocins  diners  et 
altres  coses  preses  segons  se  diu  ses  fet  dins  Balaguer  e 
que  ha  oyt  dir  an  Luis  Comes  trompeta  lo  qual  fon  pres  ab 
la  dita  gent  den  Franci  Derill  que  mossenyer  Fluvia  et  al- 
tra  gent  darmes  del  comte  dehien  publicament  en  Balaguer 
que  perco  ells  eren  exits  al  encontré  an  Franci  Derill  per 
<;o  quel  havia  comencat  anar  et  passar  per  aquellos  parts 


(  75  ) 
per  servey  del  senyor  rey:  e  que  si  mossenyer  Pere  de  Cer- 
vello  o  quis  vulla  altre  passava  per  Urgell  encara  que  fos- 
sen  D  rocins  et  ells  no  sino  CCC  que  ab  standart  stes  el 
les  pararan  la  plaga  en  lo  pía  Durgell  et  los  combatra  ate- 
sa  la  bona  justicia  et  dret  que  ells  han. — Preguntado:  Si  sab 
o  ha  oyt  dir  que  la  comtessa  et  la  infanta  et  les  sors  del  com- 
te  et  los  de  son  consell  et  domestichs  seus  hajan  per  agra- 
dables les  dites  coses  que  don  Anthon  fa  et  los  altres.  Dijo: 
que  publicament  se  diu  que  tot  se  fa  de  consell  de  la  com- 
tessa et  de  mossenyer  Tristany  et  de  mossenyer  Johan  Cortit 
et  de  mossenyer  Fluvia. — Preguntado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir 
que  lo  frare  del  dit  mossenyer  Fluvia  ab  gent  del  dit  com- 
te  naja  portat  diners  a  don  Anthon  de  Luna  et  joyells 
per  soldadar  les  gents  darmes  que  dihen  que  lo  dit  don  An- 
thon vol  metre.  Dijo:  que  publicament  ha  oyt  dir  en  Ta- 
marit  a  persones  qui  dehien  que  havian  vist  que  Johan 
de  Fluvia  era  passat  a  miga  llegua  de  Tamarit  ab  XXII 
rocins  poc  mes  et  menys  et  ques  dehia  que  portaven  mo- 
neda pera  socorrer  a  don  Anthon  que  era  delta  los  ports 
per  <;o  que  paguasen  la  gent  per  entrar  en  lo  regne:  e 
que  acó  se  dehia  publicament. — Preguntado:  Si  sab  o  ha 
oyt  dir  que  lo  dit  comte  et  altres  dessus  dits  fecen  for- 
tificar sa  térra  et  fornir  de  vitualles  armes  et  altres  coses 
necessaries  a  guerra.  Dijo:  que  ho  ha  oyt  dir  que  fa  for- 
nir et  fortificar  tota  sa  térra  en  special  Balaguer  et  Ager 
e  acó  per  tal  que  si  lo  senyor  rey  per  les  dites  coses  vinia 
contra  ell  se  puxa  en  les  dites  forces  teñir  et  defensar. — 
Preguntado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  lo  dit  comte  tinga 
gent  darmes  ajustados  assats  en  gran  nombre.  Dijo:  que  ha 
oyt  dir  que  te  CCXXV  homens  darmes  poch  menvs  o  mos 


(  70) 
e  que  ha  fet  fer  banderes  reals  per  tal  que  com  lo  dit  don 
Anthon  de  Luna  sia  entrat  ab  la  dita  gent  que  cavalquen 
ab  bandera  real  com  a  rey  e  que  dien  que  dos  reys  hi  hau- 
ra  e  que  guerrejaran  rey  ab  rey. 


Le  fué  leido  ,  lo  ratificó  y  se  le  impuso  silencio. 


El  tercer  testigo  presentado  fué  Gonzalo  Nuñez ,  escudero  del 
rey  de  Castilla,  que  declaró  lo  siguiente  : 


Preguntado :  Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  don  Anthon  de 
Luna  haja  occupats  o  fet  occupar  alguns  castells  en  Arago. 
Dijo  :  que  lo  dit  don  Anthon  te  occupats  los  castells  de  Mun- 
tarago  et  de  Loharre  et  de  Trasmoz:  e  acó  sab  car  los  qui  son 
en  lo  dit  castell  teñen  la  veu  de  don  Anthon. — Preguntado: 
Si  sab  ni  ha  oyt  dir  que  los  que  son  en  los  ditscastells  diguen: 
Viva  lo  rey  Jayme  Darago  dientho  del  comteDurgell.  Dijo  : 
que  ha  oyt  dir  ais  del  castell  de  Muntarago  diverses  vegades 
quant  ixian  a  pelear  o  fer  brega  les  dites  paraules. — Pre- 
guntado :  Si  sab  ni  ha  oyt  dir  que  lo  dit  don  Anthon  si 
anat  en  Gascunya  o  a  Bordeu  per  donar  sou  a  gents  dar- 
mes  per  entrar  hostilment  en  aqucst  regne  per  fer  a  lur 
poder  rey  lo  comte  Durgell.  Dijo  :  que  ell  testis  stant  a 
Bordeu  veu  aqui  a  lo  dit  Anthon  qui  soldejava  gent  per 
entrar  et  sforcar  lo  comte  Durgell  contra  lo  rey  Darago  e 
que  axi  ho  dehien  tots  los  de  sa  casa  e  ho  saben  molts  al- 
tres  castellans  et  altra  gent  que  eran  a  Bordeu. — Pregun- 


(  77) 
tado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  lo  comte  Durgell  haja  tra- 
mes al  dit  don  Anthon  en  les  parts  de  Gascunya  diners  et 
joyells  per  pagar  la  dita  gent  darmes  per  entrar  en  aquest 
regne.  Dijo  :  que  ell  testis  stant  a  Osea  oy  dir  quen  Johan 
de  Fluvia  era  passat  ab  XVI  o  XVIII  de  cavall  et  que 
portaven  azembles  ab  diners  et  joyells  et  argent  ab  que  lo 
dit  don  Anthon  pagas  la  dita  gent  darmes  strangera:  e  que 
havia  el  testis  oyt  dir  a  don  Anthon  stant  a  Bordeu  que 
de  bon  grat  el  faria  guerra  al  rey  Darago  quil  tenia  des- 
heretat  de  co  del  seu.  E  que  el  stant  a  Bordeu  lo  dit  don 
Anthon  havia  pochs  diners  e  que  apres  venia  joyells  ques 
dehia  que  li  havia  trames  lo  comte  Durgell  e  que  vene  una 
cadena  daur  perCLscuts  et  un  collar  daur  per  CCCC  scuts 
et  que  posava  venáis  certs  joyells  del  dit  comte  deis  quals 
primerament  demanava  XV  millia  scuts  et  apres  devalla  a 
X  millia  et  apres  a  VI  millia  et  que  per  VI  millia  los  ha- 
via atorgats.  —  Preguntado:  Si  sab  o  ha  oyt  dir  quel  dit 
comte  haja  o  tinga  gent  darmes  amassada  en  grant  nom- 
bre. Dijo  :  que  ha  oyt  dir  en  diverses  lochs  et  a  molts  que 
te  qualsque  CC  de  cavall  et  que  robavan  et  apresonavan  to- 
dos quantos  passavan  por  aquellas  partidas. 


Le  fué  leido,  lo  ratificó  y  se  le  impuso  silencio. 


El  cuarto  testigo  presentado  fué  Nicolás  Borraz,  de  la  villa  de 
Cervera  ,  quo  declaró  lo  siguiente  : 


(  78) 
Preguntado  :  Si  sab  ni  ha  oyt  'dir  que  lo  comte  Durgell 
fa^a  recullir  los  viures  et  fornir  les  sues  forces.  Dijo:  que 
el  portant  letras  del  senyor  rey  en  Arago  fon  pres  per 
gent  del  dit  comte  prop  de  Sidamunt  et  que  mossenyer 
Fluvia  li  pres  les  letres  e  apres  fon  menat  a  Linyeola  e 
aqui  vehe  que  tota  la  vila  havien  derinclida  et  sen  eran  pu- 
jads  en  la  forca  et  aqui  en  la  forca  et  per  fosses  lo  tingue- 
ren  pres  XI  jorns  e  apres  soltareulo:  e  que  lo  dit  mosse- 
nyer Fluvia  partiren  de  al  li  ab  tota  la  gent  et  dehian  que 
anaven  per  exir  al  cami  an  Franci  Derill  qui  devia  fer  lo 
cami  de  Torragrossa. 


Le  fué  leido  ,  lo  ratificó  y  se  le  impuso  silencio. 


día  21 


El  quinto  testigo  presentado   fué  Juan  el  Ferro  ,  correo,  que 
declaró  lo  siguiente : 


Preguntado :  Si  sab  ni  ha  oyt  dir  que  lo  comte  Dur- 
gell tinga  gent  darmes  ajustades.  Dijo  :  que  el  testis  ere 
digmenge  prop  passat  en  Balaguer  on  era  ab  letra  et  de 
manament  del  senyor  rey  per  presentar  la  dita  letra  al 
comte  Durgell  la  qual  era  sobre  certa  tregua  entre  lo 
comte  Durgell  et  lo  comte  de  Cardona:  e  vehe  alli  gent  de 
cavall  en    nombre  de  CC  rocins  et  de  peu   qualsque  CCC 


(  79  ) 
homens  e  que  lo  dit  jorn  hi  eran  entrats  qualsque  LX  ba- 
llestera et  XV  de  cavall. — Preguntado:  Si  el  testis  conex 
nenguna  de  la  gent  darmes  o  ballestera  del  dit  comte. 
Dijo  :  quey  conegue  un  cavaller  gran  lo  qual  ha  nom  mos- 
senyer Fluvia  et  altres  los  noms  deis  quals  ignora:  e  axi 
maíeix  hi  conegue  un  capita  de  ballestera  lo  qual  paria 
que  fos  conexent  o  servidor  del  comte  de  Cardona  et  ha- 
via  nom  Lorenco. — Preguntado  :  Si  lo  dit  mossenyer  Flu- 
via et  altres  dessus  dits  homens  darmes  dehien  res  del  se- 
nyor  rey  ni  si  en  lur  rahonament  lapellavan  rey.  Dijo:  que 
alguns  daquells  qui  eran  ab  mossenyer  Fluvia  dehien  que 
si  lo  senyor  rey  venia  en  lo  pía  Durgell  apellant  lo  infant 
don  Ferrando  Carretero  et  Diaguiello  que  el  lo  comba- 
trian  el  desconfirian  encara  que  vingues  ab  tot  son  pendo: 
e  que  les  dites  paraules  dehien  devant  lo  comte. — Pre- 
guntado :  Si  sab  ni  ha  oit  dir  que  don  Anthon  de  Luna 
degues  venir  ab  gent  stranya.  Dijo  :  ques  dehia  a  Bala- 
guer  que  lo  dit  don  Anthon  devia  entrar  en  Arago  ab  lili 
milia  combatents  en  ajuda  del  dit  comte  Durgell  et  que 
devia  esser  a  Balaguer  lo  dimecres  o  dijous  ladonchs  se- 
guent  e  que  entraran  en  ayuda  del  dit  comte  contra  el 
rey  et  contra  el  comte  de  Cardona  et  per  cremar  les  ter- 
res  del  comte  de  Cardona. 


Le  fué  leido,  lo  ratificó  y  se  le  impuso  silencio. 


(80) 


día  22. 


El  sesto  testigo  presentado  fué  Francisco  Ostello  ,  caballero  de 
la  orden  del  Hospital  ,  que  declaró  lo  siguiente  : 


Preguntado :  Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  don  Anthon  de 
Luna  sia  stat  o  sia  parcial  et  volentari  al  comte  Durgell. 
Dijo  :  que  ha  oyt  dir  a  molts  que  es  fort  parcial  al  dit 
comte  los  noms  deis  quals  dix  que  no  li  recordan. — Pre- 
guntado :  Si  sab  ni  ha  oyt  dir  que  lo  dit  don  Anthon  per 
sostenir  la  dita  parcialitat  haja  occupats  o  fets  occupar  los 
castells  de  Trasmoz  et  de  Montarago.  Dijo  :  que  ha  oyt 
dir  que  los  ha  fets  occupar  et  axi  es  publica  fama. — Pre- 
guntado :  Si  sab  o  ha  oyt  dir  que  lo  comte  Durgell  tinga 
gent  darmes  amassada  a  Balaguer  o  en  sa  térra  ni  quan- 
tes  en  nombre.  Dijo  :  que  el  testis  alguns  jorns  abans  de 
cinquagessima  fon  a  Balaguer  et  que  el  stant  alia  viu  que 
de  Balaguer  isqueren  qualsque  CC  homens  darmes  ab  quals- 
que  C  ballesters  o  CXX  e  no  resmenys  vehe  que  dins  la 
vila  a  son  parer  romanian  qualsque  C  rocins  poch  menys 
o  mes. — Preguntado  :  Si  hi  conegui  algu  de  les  dites  gents 
darmes.  Dijo  :  que  hi  conegue  a  mossenyer  Fluvia  mos- 
senyer  Andreu  Barrudell  mossenyer  Dalmau  dez  Palau  et 
Pedro  Dalago  e  ques  dehia  que  mossenyer  Johan  Cortit 
era  de  fora  en  lo  pía  de  la  Rápita. — Preguntado  :  Si  con 
el  testis  era  en  Balaguer  lo  comte  Durgell  si  parla  ab  ell 


(81  ) 
testis.  Dijo  que  el  testis  stant  a  Balaguer  lo  comte  tra- 
mes per  ell  el  interroga  que  fahia  el  rey  quis  diu  vuy  ni 
si  donava  sou   ni  a  qui  ni  a  quanta  gent  ne  quin  sou:  e  el 
testis   li  respes  que  lo  rey  era  en  Barchinona   et  que  do- 
nava  sou  segons  se  dehia  a  mil  rocins  mig  tlori  per  jorn:  e 
que  lo  dit  comte  lo  interroga  qui  devia  pendre  lo  dit  sou: 
e  que  el  testis  respos  que  entréis  altres  mossenyer  Beren- 
guer  Arman  mossenyer  Pere  de  Cervello   mossenyer  R.  de 
Bargues  et  daltres :  e  mes  lo  interroga  lo  dit  comte  si  lo 
rey  havia  al  cor  de  anar  deves  el:  e  el  testis  li  respos  que 
no  sabia:  e  lladonchs  lo  dit  comte  li  dix  que  puys  la  jus- 
ticia li  era  stada  levada  indegudament   que  ell  la  assajaria 
de  haverla  ab  la  lanca  en  la  ma  e  puys  se  vehia  destronit 
que  ell  ho  conquistaría  ab  la  lanca  en    la  ma  o  ley  gita- 
rian  e  la  hora  que  el  sabes  que  el  rey  ques  diu  vuy  rey 
degues  anar  ves  Balaguer  que  ell  se   acostaría  a   ell  :  que 
lo  dit  comte  lo  interroga    si  lo  quis  diu  rey   devia  haver 
mes  gent:   e  quel   li  dix  ques  dehia  que  de  Castella  devia 
haver  de  V  en  VI  milia  lances:  e  ladonchs  lo  dit  comte  li 
dix  que  ell    sabia  per  letres  que  la  reyna  de   Castella  ha- 
via mesa  veda  en  Castella  que  gent  darmes  non  isquessen. 
Que  el  dix  al  dit  comte:  diuse  que  vos  devets  mettre  gent 
darmes  serán  molts:  e  lo  comte  li  dix  que  el  sperava  II  mi- 
lia  rocins  langa  en  ma  e  D  archers  et  D  langas  de  gascons: 
c  ques  dehia  a  Balaguer  que  mossenyer  Arnau  e  mossenyer 
Bernat  de  Coharrasa  et  mossenyer  Eymerich  de   Comenge 
devian  entrar  en  ajuda  del  comte:  que  el  dix  al  dit  comte: 
e  vos  senvor  ab  tan  poca  gent  entenets  a  cavalcar:  c  lo  dit 
comte  li  respos  ab  lo  coratge  de  les  gents  que  yo  he   con 
yo  cavalcare  yo  haure  mes  gent  que  no  volre  et  inon  ca- 


(  82) 
valcar  sera  prest  que  lo  dit  comte  li  dix  que  entre  diners 
et  vaxella  qui  bastavan  en  XXV  milia  florins  havia  trames 
a  don  Anthon  per  haver  gent  darmes. — Preguntado:  Si  sab 
ni  ha  oyt  dir  que  lo  dit  comte  fes  recullir  viures  per  sa 
térra.  Dijo  :  que  el  testis  stünt  a  Balaguer  se  dehia  quen 
Taranau  era  anat  per  la  térra  del  comte  per  fer  recullir 
los  viures. — Preguntado  :  Si  lo  dit  comte  enfortia  sos  loclis 
et  viles  et  castells.  Dijo  :  que  quels  stablex  et  mura  lo 
milis  que  pot  et  quels  met  a  punt  davantaja:  e  que  Bala- 
guer et  Castello  de  Farfanya  que  el  ha  vist  ha  fet  metre 
be  apunt:  de  les  altres  forces  axi  ho  ha  oyt  dir:  e  que 
ha  oyt  dir  que  lo  comte  devia  fer  garnions  a  Lineóla  a 
Castello  de  Farfanya  Albesa  a  Menargues  et  Algerre  e  que 
axis  dehia  publicament  a  Balaguer  et  per  lo  cami. 


Le  fué  leido  ,  lo  ratificó  y  se  le  impuso  silencio. 


día  25. 


El  rey  mandó  insertar  en  este  proceso  algunas  carias  que  de 
distintos  puntos  le  habían  sido  dirigidas,  cuyo  tenor  es  el  si- 
guiente : 


Al  molt  alt  et  molt  excellent  senyor  lo  senyor  rey. — 
ítem  senyor  notifich  a  la  vostra  senyoria  com  a  deu  del  mes 
present   alguns   ballesters   isqueren  del  comtat  Durgell   et 


(83) 
entraren  en  lo  marquesat  et  menarensen  CGC  caps  de  bes- 
tiar  los  quals  meteren  en  lo  dit  comdat.  Divendres  de  nit 
a  VIIII  del  dit  mes  lo  comte  Durgell  isque  de  Balaguer 
ab  XXX  de  cavall  pochs  raes  o  men\s  e  ana  a  Castello:  e 
la  mia  spia  no  pogue  exir  de  Balaguer  íins  quel  comte  fon 
tornat  car  nol  lexaren  exir.  Lo  dit  comte  sta  molt  alegre 
et  fa  metre  grans  lames  que  haura  moltes  gents  strangeres: 
pero  daltra  part  yo  son  cert  que  los  demes  servidors  que 
ell  ha  en  special  aquells  que  son  homens  rahonables  stan 
ab  gran  pahor  et  li  teñen  a  follia  qo  que  lia  comengat  etc.a 
— Senyor  humil  vassall  et  servidor  voslre  qui  besant  peus 
et  mans  se  comana  en  vostra  merce  Riambau  de  Corbera. 
— Al  molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  victorios  senyor 
lo  senyor  rey. — Molt  alt  princep  et  senyor  :  Sapia  vostra 
alta  senyoria  que  aci  ha  noves  que  mossenyer  Aymerich  de 
Comenge  deu  esser  de  jorn  en  jorn  a  Balaguer  ab  certa  gent 
darmes.  No  he  pogut  saber  lo  nombre  sino  que  lo  seu 
trompeta  lo  qual  ha  dos  jorns  que  es  a  Balaguer  diu  que 
son  trecents  rocins.  Vuy  senyor  he  vista  una  letra  de  don 
Felip  de  Castre  la  ha  feta  al  batle  de  Miralcamp  manantli 
que  encontinent  face  portar  en  aquesta  vila  totes  les  ro- 
bes sues  et  de  mossenyer  Jordi  et  de  sa  sogra  que  son  a 
Miralcamp  car  moltitut  de  gent  darmes  strangera  entra  en 
aquest  regne  etc.*  Scrita  en  Cervera  a  V  de  juny  any 
MGGCCXIII. — Senyor  lo  vostre  humil  vassall  qui  a  besa- 
ment  de  vostres  mans  et  peus  prostrat  en  térra  se  reco- 
mana  en  vostra  gracia  et  merce  Guillem  Uamon  de  Mon- 
toliu. — A  raon  senyor  molt  noble  mossenyer  Berenguer 
Arnau  do  Gcrvello  majordom  et  conseller  del  senyor  rey 
en  Barchinona. — Mosscnyor  :  fetsme  saber  queus  certilich 


( » ) 

deis  afers  daquesta  térra:  mossenyer  trobarets  que  en  aques- 
ta vila  es  lo  noble  en  Franci  Derill  et  son  frare  lo  comena- 
dor  de  Barbens   et  dos  filis  del   dit  Franci  et   mossenyer 
Serria  et  mossenyer  Guillem  de  Castellali  entre  tots  son  en 
companya  de  XLV  rocins  et  entraren  daci  dimarts  pus  prop 
passat  en  la  vesprada:  e  lo  comte  Durgell  sabe  que  lo  di- 
lluns  lo  dit  Franci  et  sa   companya  venie   et  havie  alotjat 
a  Cervera  et  feulos  empresa  al  dessus  pensan  que   lo  di- 
marts dessusdit  ells  sen  irien  a  Barbenc  sopar  ab  lo  come- 
nador  et  emprenguerenli  al  dessus  companya  de  ben  CCC 
rocins  et  be  C  ballesters.  De  fet  yo  sabi  clarament  que  la 
dita  empresa  era    feta  et  lo  dit  Franci  ho  sabe  :  per  altra 
part  vaig  pregar  lo  dit  Franci  que  abans  que   ell   mogues 
de  aquesta   vila  ell  se  volgues    ben  certificar  per  tal  que 
gran    dan   no  sesdevengues   en  sa    persona  ni  daquells  de 
sa  companya  ni  lo  senyor  rey  no  prengues  tal  scandel  com 
stave  aparellat.   De   fet  mossenyor  lo    dit   Franci  atura  et 
entremesse  ell   de  una  part  et  yo  daltra  et  trobam  que  lo 
dan  et  scandel    dessusdit  ere  fort  prest  et  de  fet  :    lo  dit 
Franci  ab  letra  et  ab  correu  prest  certifica  deis  dits  afers 
lo  senyor  rey  et  yo  per  semblant  ne  certifiqui  mos  senyors 
los  consellers  de  Barchinona.  E  trobe  mossenyer  que  encara 
lo  dit  Franci  et  sa  companya  es  en  aquesta  vila:  e  trobarets 
mossenyer  que  dissapte  pus  prop  passat  entenen  que  mos- 
senyer  Guillem  de  Muntanyans   en  companya  de  qualsque 
XL  rocins  havie  jagut  Agualada  et  que  devie  venir  lo  dit 
dissapte  a  lotjar  a  Cervera  et  per  una  barrunta  que  yo  ha- 
via  tramesa  yo  sabi  que  G  rocins  del  comte  Durgell  devien 
venir  a    la  Fuliola  et  de  la  Fuliola  tro  a  Tarrega  no   ha 
sino  une  legua  de  cami  fort  pía  et  a  dir  veritat  yo  pas  no 


(  85  ) 
havia  gran  sospita  que  los  dits  C  de  cavall  vinguessen  a  la 
dita  vila  mes  hagui  gran  pahor  que  no  haguessen  empres 
sobre  lo  dit  mossenyer  Guillem  et  de  fet  parlen  ub  lo  dit 
en  Franci  Darill  et  acordam  que  fessem  un  correu  al  dit 
mossenyer  Guillem  et  femho  et  encara  no  le  cobrat  car  jo 
fiu  manament  al  dit  correu  que  may  no  tornas  fins  que  ab 
lo  dit  mossenyer  Guillem  se  fos  vist  hon  que  anas:  et  de 
fet  havem  sabut  que  lo  dessus  dit  mossenyer  Guillem  ha  fet 
lo  cami  de  Sancta  Coloma  et  ara  no  sabem  hon  es  ni  los 
C  de  cavall  qui  vengueren  a  la  Fuliola  en  la  nit  quina 
sparca  feren.  Beus  dich  mossenyer  que  lo  rey  fara  be  que 
no  sadorma:  car  segons  se  diu  en  aquesta  térra  mossenyer 
de  Coarasa  et  mossenyer  Naymerich  de  Comenge  son  en- 
trats  ab  CC  rocins  et  don  Anthon  de  Luna  te  un  pas  en 
los  ports  et  tots  jorns  poden  crexer:  et  enbona  fe  durment 
lo  dit  senyor  ells  faran  obra.  Mossenyer  de  paraules  tots 
jorns  se  inch  dien  et  com  preñen  bestiars  et  viures  aquells 
qui  troben  et  venen  tots  jorns  assiduament  et  al  palau  lo 
qual  teñen  a  lur  ma  etca.  Scrita  en  Tarrega  a  V  dies  de 
juny  any  MCCCCXIII. — Lo  capita  de  Tarrega. — Al  molt 
alt  et  molt  excellent  princep  et  poderos  senyor  lo  senyor 
rey. — Molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  poderos  senyor: 
Ara  vostra  molt  alta  excellencia  ab  dolor  de  cor  signi- 
ficam  que  huy  en  hora  de  mija  tercia  es  arribat  en  aques- 
ta ciutat  l  scuder  del  noble  en  Franci  Derill  lo  qual  nos 
ha  explicat  que  lo  dit  en  Franci  partí  añit  de  Tarraga  per 
venir  a  aquesta  ciutat  e  per  la  companya  del  comte  Dur- 
gell  qui  trescava  per  lo  cami  real  muda  son  cami  et  feu  la 
via  de  Juneda  e  com  fo  prop  un  castell  desabitat  apellat 
Margalcf  al  sol  exit  isque  gran  companya  contra  lo  dit  en 

APEN.  7 


( M ) 

Franei.  Que  sera  senyor  nous  ne  podem  certificar  mes  cre- 
hem  que  si  haura  seguit  assats  mal  etc.*  Scrita  en  Leyda  a 
VI  de  juny  any  MGGCGX1II. — Senyor:  qui  ab  besament  de 
mans  et  de  peus  se  recomanen  en  vostra  gracia  et  merce 
pahers  de  la  vostra  ciutat  de  Leyda. — Al  molt  alt  et  molt 
excellent  et  victorios  senyor  mon  senyor  lo  rey. — Molt  ex- 
cellent  princep  et  victorios  senyor-:  Anit  vespre  rebi  una 
letra  de  vostra  senyoria  per  mossenyer  Jordi  de  Caramany 
et  entesa  la  créenla  de  part  de  vostra  senyoria  yo  per  vos- 
tre  manament  segons  me  fon  dit  per  lo  dit  mossenyer  Jor- 
di yoparti  de  Tarrega  e  fahent  la  via  de  Levda  per  cami 
que  lo  dit  mossenyer  Jordi  me  mostra :  e  com  fuy  a  Mar- 
galef  loch  que  noy  sta  negu  forense  enboscats  los  CG  ro- 
cins  del  comte  Durgell  et  los  meus  corredors  descobriren 
et  veeren  la  embosca  e  tornaren  a  mi.  En  acó  isqueren  de 
la  embosca  ab  un  standart  vert  et  blanch  et  negre  on  ere 
per  capita  mossenyer  Fluvia  et  daltres  cavallers:  et  yo  veent 
ago  et  veent  que  no  eren  pera  mi  ni  a  ma  companya  la 
brega  gire  com  a  forcat  et  misme  en  fuyta  la  via  de  Tor- 
regrossa  et  recollim  alli :  pero  en  lencalz  hanme  mort  tres 
o  quatre  homens  et  presos  tota  ma  gent  sino  fort  pocha 
et  nafrats  molts.  Perqué  senyor  yo  son  aci  en  Torregrossa 
et  sta  nit  me  metran  lo  siti  que  ells  son  tornats  per  la  ba- 
llestería que  havien  jaquida  a  Linyola:  perqué  senyor  me 
socorrets  per  amor  de  Deu  sino  yo  et  aquells  que  scapats 
som  som  morts  que  nons  scaparien  tots  los  diners  del  mon« 
E  axi  senyor  pus  per  vostre  servey  he  perdut  co  que  ha- 
vie  et  los  diners  del  sou  et  totes  mes  gents  et  bislies:  su- 
plichvos  per  vostra  merce  que  sie  socorregut  de  CCC  ro- 
cins  o  de    pus  et   nons  jaquiscats  senyor   aquests  fets  axi 


(87) 
anar  sino  vos  perdets  tota  aquesta  térra  tant  es  la  malves- 
tat  que  arreus  es  etc.a  Scrita  ab  cuyta  et  desplaher  lo  VI  die 
de  juny. — Senyor:  lo  vostre  homil  sostsmes  que  humilment 
se  comane  en  vostra  gracia  et  merce  Franci  Derill. — Al 
molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  senyor  mon  senyor  lo 
senyor  rey. — Molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  senyor: 
Dilluns  prop  passat  hora  de  sol  post  arribe  en  Tarrega 
et  tantost  doni  la  letra  an  Franci  Derill  et  dixli  la  crehen- 
ga  axi  com  vostra  senyoria  mavie  dit  et  manat :  et  lo  dit 
Franci  respos  et  dix  que  era  prest  fer  vostros  manaments 
et  que  ja  havia  feyt  ferrar  et  borrar  per  intencio  de  exir 
aquella  nit  pero  que  aquesta  gent  del  comte  Durgell  te- 
nien  tantes  despies  et  tan  aprop  que  eren  perillosos:  mes 
que  pus  vos  senyor  lio  voliets  quesque  len  sabes  sdevenir 
el  compliria  vostres  manaments:  e  yo  senyor  dixli  que  ab 
Deu  yol  menaria  per  camins  en  la  nit  que  irian  segurs:  e 
com  vench  a  XI  hores  de  nit  en  Franci  Derill  ab  sa  com- 
panya  et  yo  ab  ell  partim  de  Tarrega  et  prengui  lo  cami 
de  Belpuig  a  Vilanova  et  de  Vilanova  per  la  plana  de  Mi- 
ralcamp  sens  cami  et  anam  exir  en  la  colada  de  Belfort 
et  de  Belfort  fom  al  sol  exit  a  Torregrossa  et  de  Torre- 
grossa  a  Pradell  et  de  Pradell  la  via  de  Margalef.  E  com 
fom  prop  de  Margalef  a  una  legua  de  Leyda  en  Franci  De- 
rill et  tots  digueren:  Mossenyer  Jordi  tornatvosen  que  de 
huy  mes  en  bon  loch  som.  E  yo  tornemcn:  e  quant  yo  fiu 
a  una  millia  de  Torregrossa  yo  senti  gran  brogit  et  girem 
et  viu  venir  de  bella  tira  los  den  Franci  Derill  et  viu  venir 
los  del  comte  Durgell  ab  lestandart  de  mossenyer  Fluvia 
et  viu  que  lo  partit  ere  mal:  cuytim  a  la  porta  del  caslell 
et  que  obrissen  e  siats  cert  senyor  que  fohi  ben  mester  que 


(88) 
si  yo  noy  (os  stat  los  demes  o  tots  (oren  stats  presos  et  en- 
cara sin  aconseguiren  en  la  porta  XV  o  XVI  rocins  et  tots 
scaparen  les  persones  sino  IIII  o  V  et  morí  deis  lurs  un 
gentilhom:  no  havem  pogut  saber  qui  es.  Perqué  molt  alt 
senyor  placiaus  de  provehirhi  car  de  huy  mes  ells  han  co- 
mentada la  danca  et  es  mester  que  sie  castich  en  tal  ma- 
nera que  tota  res  ne  prenga  eximpli  etc.a  Scrita  a  Torre- 
grossa  dimarts  a  VI  del  mes  de  juny  ora  de  tercia. — Se- 
nyor vostre  humil  vassall  quim  coman  en  vostra  gracia  et 
merce.  Jordi  de  Caramany. — Al  muyt  noble  et  mi  caro 
senyor  don  Pedro  Durrea. — Muyt  noble  et  mi  caro  senyor: 
Sabet  que  don  Anthon  de  Luna  ha  agatjado  gentes  en  las 
partidas  de  partes  daqua  anglesos  et  gascones  daqui  a  la 
montanca  de  mil  et  quinientos  combatientes  et  ha  de  pas- 
sar  en  Aragón  con  toda  aquella  gent  et  ha  pagado  el  gatge 
en  Bordeus  XV  milie  florenos.  Otrosí  lalferiz  se  iva  ensa 
Burdeus  et  ses  tornado  del  camino  por  cuanto  dizen  que 
aquella  gent  han  a  passar  por  Sola  et  ha  de  poner  su  po- 
der quellos  no  passen  por  alli  los  puertos  sino  quellos  tray- 
gan  mandamiento  o  cartas  del  rey  Danglaterra.  Senyor  por 
quanto  a  present  no  vos  puedo  scrivir  largament  vos  sup- 
plico  que  querrades  creer  a  Bertrán  mi  criado  portador  de 
las  presentes  de  lo  que  vos  dirá  de  mi  part.  Si  algunas 
cosas  etc.a  Scripta  a  Mauleon  de  Sola  IX  dias  de  mayo. — 
Vuestro  servidor  Guillem  de  Sancta  Maria. — Al  molt  alt 
et  molt  poderos  et  excellent  senyor  mon  senyor  lo  rey  Ba- 
rago.— En  aquesta  frontera  mon  senyor  no  ha  altres  no- 
velles  que  yo  puga  notificar  a  la  vostra  molt  alta  et  excel- 
lent senyoria  si  quel  comte  de  Urgell  ha  agatjada  alguna 
gent  de  gascons  et  de  lombarts:  no  speren  mon  senvor  sino 


(89) 

quel  comtc  Durgell  los  deu  trametre  alguna  suma  dargent 
et  daco  mon  senyor  son  yo  be   cert   per  alguns    capitanis 
quey   deuen    esser.   Lur  enteniment  es    senyor    de  passar 
per  co  del  meu  o  per  lo  vezcomdat  de   Castellbo.  Per  co 
del  meu  mon  senyor  a  la  vostra  molt  alta  senyoria  non  cal 
haver  temenca  car  jom  tinch  per  bastant  a    contrastar  lur 
entrada.   Fama  es  mon  senyor  en  tota  Gascunya  que  si  lo 
rey  de  Franca  et  Denglaterra  lian  nengun  acort  que  gran 
multitud  de  gent   deu  entrar  damnificar  vostre  regne  :  si 
a  Deus  plaura  mon  senyor  entrells  haura  tant  de  mal   que 
no  hauran  cura  de   damnificar  vostre    regne.  E  si  algunes 
coses  etc.a  Scrita  en  lo  castell    de  Sort  a  IX  del  mes  de 
juny. — Lo  vostre  humil  vassall  et  servidor  quis  comana  en 
vostra  gracia  et  merce  lo  comte  de  Pallars. — Al  molt  no- 
ble mossenyer  et  car  cosi  mossenyer  Guerau  Alamanv  de 
Cervello  governador  de   Cathalunya. — Molt  noble  mosse- 
nyer: vostra  letra  he  rebuda  en  la  qual  me  fets  saber  que  lo 
senyor  rey  ma  provehit  de  la    capitania  daquesta  vila  se- 
gons  apar  per  les  provisions  les  quals  tinch  aci  et  ma  cons- 
tituhit  salari  lo  qual  es  cinchcents   llórenos  et  que  la  vila 
los  me  pach  et  los  pahers  scusenho  be  car  dien  que  ja  liic 
ha  hauts  altres  capitans  et  que  la  vila  nols   pagave  ans  lo 
senyor  rey.  Crech  que  los  dits  pahers  ne  scriuen  al  senyor 
rey  et  a  vos.  Sol  yo  sia  pagat  tant  me  val  de  hu  com  dal- 
tre.  Com  me  fets  saber  que  yo  guart  aquesta  vila  al  mils 
que  puxa  yo  hi  faz  co  que  puch:   mas  dichvos  que  volria 
major  la  ajuda  que  no  he.  Com  dieu  que  trameta  spies  et 
que  sapia  lo  comte  que  fa  fort  forcat  volen   bistraure  car 
si  a  mon  volcr  ere  no  serie  jom  que  yo  no  sabes  nova  jat- 
sie  que  sovint  lan  sapia  et   acó  per   mercaders  que  teñen 


(  90  ) 
botiga  a  Balaguer  que  son  daci.  Lo  motiu  de  tots  quants  son 
en  Balaguer  et  del  comte  mateix  es  que  lo  comte  sera  rey 
o  morra.  Ara  novellament  han  barrejat  Privat  lo  qual  es 
loch  del  marquesat.  Yo  crech  be  que  Leyda  ne  certificara 
prestament  lo  senyor  rey  si  ja  nou  ha.  Dissapte  lo  comte  lla- 
gue letres  de  don  Anthon  lo  qual  li  la  saber  que  el  vinia  ab 
grossa  gent  darmes :  apórtales  un  hom  que  vinie  en  abit  de 
romeu  et  eren  les  letres  dins  lo  bordo:  e  acó  ma  dit  un 
mercader  daci  que  diu  queu  ha  vist  tot  e  ha  parlat  ab  lo 
dit  hom  lo  qual  li  dix  que  clon  Anthon  vinia  ab  HIT  milia 
rocins  o  pus  entre  homens  darmes  et  arxers.  Si  sera  ver  o 
fama  nou  se.  Com  yon  sabré  pus  ciar  jon  certificare  lo  se- 
nyor rey  et  vos  etc.a  Scrita  en  Cervera  a  XIII  de  juny. — 
Guillem  Ramón  de  Montoliu  apparellat  a  vostra  honor  et 
servey. — Al  molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  victorios 
senyor  mon  senyor  lo  rey. — Molt  excellent  princep  et  vic- 
torios senyor  :  A  la  real  majestat  notifich  com  huy  data 
de  la  present  he  trobat  un  hom  que  diu  que  es  de  Tarra- 
gona et  venie  de  Balaguer  al  qual  fui  scorcollar  et  trobili 
en  un  carro  V  letres  les  quals  en  sa  forma  tramet  a  vostra 
senyoria  et  en  aquelles  porets  veure  la  bondat  del  drap.  E 
per  £0  que  vostra  excellencia  sia  informada  deis  fets  del 
comte  Durgell  et  de  la  entrada  de  don  Anthon  tramet  aque- 
lles aquest  correu  jatsia  yo  no  crega  quel  dit  don  Anthon 
sie  entrat  ab  tanta  gent  com  en  les  letres  es  contengut:  mes 
ab  poca  gent  o  ab  molta  yo  cuyt  quel  deu  esser  entrat.  Si 
aquexa  gent  darmes  senyor  que  vostra  senyoria  me  ha  scrit 
quem  trametriets  eren  aci  e  metien  aquests  en  afers  nos 
porien  ensemps  ajustar  qo  es  lo  dit  comte  ab  la  gent  de 
don  Anthon:  car  segons  aquest  correu  a  qui  yo  he  trobades 


(91  ) 
les  letres  que  tramet  a  vostra  real  majestat  diu  quel  dit 
comte  devia  cavalcar  per  anar  al  encontré  al  dit  don  An- 
thon  et  han  trames  a  Mongo  I  christia  et  I  juheu  per  veure 
si  porien  furtar  lo  castell  et  que  ho  spiassen  et  que  han 
pres  lo  christia  et  lo  jueu  ere  fuit.  Perqué  senyor  co  que 
havets  a  fer  sie  vostra  merce  ferho  tost  etc."  Scrita  en  Ju- 
neda  a  XIII  de  juny. — Senyor:  Lo  vostre  homil  sotsmes 
qui  besant  vostres  peus  et  mans  se  comana  en  vostra  gra- 
cia et  merce  Franci  Derill. — Molt  honorable  et  molt  cara 
cosina  :  sapia  vostra  cara  persona  que  vuy  ha  VIII  dies  o 
mes  queus  scrivi  per  un  hom  daqui  de  Tarragona  empero  la 
letra  anava  de  dins  una  altra  del  lector  de  casa:  he  confian- 
ca  que  la  hajau  rebuda  com  per  persona  certa  la  trametia. 
Stich  en  fort  gran  desig  de  saber  vostre  bon  stament:  per- 
queus  prech  tan  carament  com  se  que  sin  sabieu  pregar  de 
part  mia  fra  Perico  Navarro  que  hic  vingues  que  yo  quen 
haje  certinitat:  et  digauli  a  fra  Perico  que  nol  cal  dubdar  de 
res  car  segurament  hic  pot  venir.  De  mi  vos  faz  saber  que 
so  ben  sa  gracia  a  nostre  Senyor:  alegre  esser  no  pux  men- 
tre  etc.8  Placia  a  Deu  que  segons  mon  cor  desija  me  vulla 
tornar  en  mar  de  bonanca  et  de  repos  et  tost:  es  ver  quel 
temps  se  dispon  en  tal  guisa  que  no  pot  trigar  que  qui 
bon  cor  se  rete  nol  puxa  be  smercar  en  tot  be:  car  sapia 
vostra  saviesa  que  tot  cert  dimecres  ans  de  cinquagessima 
entra  en  lo  regne  de  Arago  don  Anthon  de  Luna  ab  be  sis 
milia  homcns  a  cavall  en  ajuda  del  senyor  comte  et  de  tot 
cert  abans  que  aquest  mes  de  juny  no  passara  ne  haura 
entrados  dins  lo  regne  trestants  mes  tots  en  ajuda  de  aquest 
senyor  :  e  per  conseguent  vos  dich  que  he  gran  speranea 
que  tots  mos  perseguidors  hauran  massa  ¡i  Per  de  si  mateixs 


(  92  ) 
et  que  en  despit  de  la  lur  mala  voluntat  et  mala  iniquitat 
fra  Bernat  Trullo  ira  on  se  volra  que  no  haura  pahor  dells: 
et  de  acó  no  dubtets  de  res  nostre  Senyor  per  sa  merce 
prestantnos  salut :  en  res  queus  digan  de  mi  no  donets  fe  si 
nou  sabieu  per  letra  mia.  Com  be  pens  et  segons  que  lo 
portador  de  la  present  ma  comptat  prou  pequeses  si  dien 
de  mi:  empero  nom  fa  cara  cor  non  es  minva  en  res.  Yo 
stich  ben  segur  per  gracia  de  Deu  ni  he  por  que  hom  del 
mon  et  sia  quis  vulla  mich  puxa  noure  ni  fer  desplaher:  ab 
aytant  molt  carament  me  recoman  a  vos  et  placiaus  queus 
membre  de  tot  co  queus  fiu  a  saber  per  lo  lector  recome- 
nanme  molt  en  gracia  de  madona  et  de  tots  los  amichs.  Scri- 
ta  lendema  de  cinquagessima. — Vostre  tot  en  nostre  Senyor 
B.  M. — A  mon  car  fill  Ramonich  Nadal  de  Tarragona  : 
Faste  saber  Ramonich  que  som  be  sans  a  la  merce  de  Deu 
et  ta  mare  et  ton  frare  et  hauria  gran  plaher  de  saber  la 
tua  sanitat:  prechte  me  scriues.  Axi  mateix  te  certifich  que 
;e  trames  dues  letres  et  una  camisa  et  unes  bragues  per 
pescados  daqui :  nom  se  si  les  has  haudes.  Not  maravells 
com  no  te  scrit  pus  soven  car  per  aquest  tabustol  que  hic 
havem  negu  noy  gose  anar  ne  venir  car  creu  que  has  sabut 
lo  desbarat  que  aquesta  gent  darmes  qui  son  aci  han  fet 
a  mossenyer  Franci  Derill  :  axi  mateix  don  Anthon  de  Luna 
ue  es  ja  a  Jaqua  ab  V  milia  rocins  car  axi  na  hagut  nova 
senyor  encara  despus  ir  et  mossenyer  Garcia  de  Sesse 
que  deu  entrar  ben  ab  altres  tants  axi  que  aci  saparelle  tan 
ran  guerra  que  a  nosaltres  nons  cal  exir  de  aci:  perquet 
rech  que  sies  bo  et  que  tingues  a  prop  ton  offici  et  vulles 
ser  leal  a  ton  maestre  et  comits  a  tuyt  et  Deus  darta  la 
ua  gracia.  Ton  cunyat  et  yo  havem  partit  en  tal  manera  etc.a 


(93) 
Scrita  en  Balaguer  a  XII  de  juny.  Ramón   Nadal  pare  ten. 
— Reverendo  patri  in  Christo  patri  Berengario  de  Yerduno. 
— Reverende  pater.    Petrus  salutem  in   Domino.  Noveritis 
quod  facta   domini  nostri  comitis  prope  eveniunt  et  dico 
vobis  pro  magno   solatio  omnium   ita  quod  ómnibus  quos 
sitis  fideles  et  afectantes  tan  secularibus  quam  fratribus  ad 
dictum  dominum  dicatis  quod   de  certo  die  mercurii  ante 
festum  Pentecostés  Anthon  de  Luna   intravit  regnum  cum 
VI  milia   equitum  et  de  certo  no  li  sta  res  devant  quin 
veniant  libenter  ad  obedientiam  etc.a  Scitote   quod  ante- 
quam  iste  me:  sis  in  quo  sumus  transeat  erunt  in  máximo 
numero  et  de  hoc  non  dubitetis  quare  certe  vobis  scribo  etc." 
— AI  honrado  don  Johan  López  en  Castell— fabib  al  Portie- 
11o. — Muyt  caro  padre  senyor:  Sepia  la  vuestra  reverencia 
yo  seyer  bien  sano  a  servicio  de  Dios  et  vuestro  de  la  qual 
salut  deseo  saber  mucho  de  vos.  Certificvos  esser  fort  trist 
en  quant  de  present  nous  puedo  ir  a  visitar:  la  razón  por- 
que por  ayudar  a  un  frare  exir  de  preson  en  quel  tenia  el 
papa  falsament  por  amor  del  comte  Durgell  por  aquella  ra- 
zón el  papa  ha  fecho  processo  contra  mi  et  el  rey  Ferran- 
do que   lo  ha  confirmado   et  dado  sentencia  que  en  cual- 
quiere   lugar  que  sia   preso  tantost  sia  afogado  e  per  acó 
noyde  osare  ir   a  present:  mas  podez  star  en   buen  cora- 
zón que  so  en  lugar  que  los  he  poco  miedo  car  el  senyor 
don  Jayme  Daragon  comte  Durgell  me  ha  fecho  de  su  casa 
et  pienso  que  antes  de  Sant  Miguel  vos  iremos  a  visitar:  por 
do  vos  ruego  que  fagades  provisión  de  pan  et  de  vino  en- 
cara que  sepades  vender  una  posession  et  posat  lo  vuestro 
en  recaudo  sino  trobarvos  hedes  enganyado  et  no  lo  echc- 
des  en  olvido  que  de  vuestra   vida  no  vidiestcs  tan   grant 


(  9*) 
guerra  como  eganyo  sera.  Scrita  en  priessa  en  Balaguer  a 
XIII  de  junyo. — Vuestro  filio  fray  Martin  López  a  vuestro 
servicio  aparallado. — Al  molt  alt  et  molt  excellent  princep 
et  senyor  lo  senyor  rey. — Molt  alt  et  molt  excellent  prin- 
cep et  senyor :  A  la  vostra  molt  alta  senyoria  ab  tenor  de 
la  present  notifficom  que  companya  del  comte  Durgell  en 
nombre  de  mil  en  cinchcents  en  dos  milia  entre  de  ca- 
vall  et  de  pcu  son  venguts  vuy  qui  es  jorn  de  Sent  Johan 
prop  aquesta  ciutat  partida  dells  al  Carme  en  hora  dalba 
be  armats  et  a  punt  ab  scuts  de  berrera  artelleries  gran 
copia  per  pendre  et  furtar  aquesta  ciutat  et  han  encontrats 
en  la  orta  alguns  homens  et  scoltes  et  spies  que  haviem  gi- 
tades  per  la  orta  et  aquells  ab  algunes  bisties  que  han 
trobades  sen  han  menats  tornantsen  vers  lo  comtat  pus  no 
han  pogut  complir  lur  inhiqua  et  malvada  intencio  segons 
som  certs.  Aqui  era  mossenyer  Ramón  Berenguer  de  Flu- 
via  en  Luys  de  Meya  ab  daltra  gent  de  cavall  en  nombre 
CCCCL  a  cinch  cents  rocins  poch  mes  o  menys  tota  laltra 
gent  ere  de  peu  ben  arreats:  portaven  dos  astendarts  la  hu 
blanch  et  laltre  ab  bandes  grogues  et  vermelles  et  dues 
trompetes  portaven  dues  somades  de  scales  sis  o  set  bom- 
bardes  mes  menaven  ben  setanta  atzembles  les  quals  por- 
taven molta  vitualla  en  les  dites  artelleries:  empero  se- 
nyor nosaltres  nos  guaytam  be  et  fort  e  mossenyer  Riembau 
de  Corbera  que  sich  ha  ab  bon  cor  et  ben  esforcat.  E  axi 
senyor  sia  vostra  merce  de  socorrernos  car  incessantment 
nos  corren  tot  quant  hic  ha  en  tal  manera  que  ni  a  aquexa 
ciutat  ni  en  altres  parts  nons  cal  anar  sino  per  lochs  desats. 
E  sia  senyor  la  sancta  Trinitat  en  vostra  guarda  la  qual 
nostre  Senyor  Deus  per  sa  clemencia  vulla  prosperar  de  be 


(  05  ) 
en  millor  ab  exaltament  de  vostra  real  corona.  Scrita  ab 
gran  cuyta  en  Leyda  a  XI  ores  dissapte  a  XX1III  de  juny 
any  MCCCC  tretza. — Senyor:  los  vostres  vassalls  et  sotsme- 
ses  qui  humilment  se  comanen  en  vostra  gracia  et  merce 
pahers  prohomens  de  la  vostra  ciutat  de  Leyda. — AI  molt 
alt  e  molt  excellent  princep  e  senyor  lo  senyor  rey  Dara- 
go. — Molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  senyor:  certi- 
fich  vostra  gran  senyoria  que  vuy  que  tenim  XX  del  pre- 
sent  mes  son  stat  a  Prat  hon  he  trobat  lo  senyor  de  Malleo 
en  que  yo  trobam  dos  scudes  del  comte  Durgell  los  cals  han 
nom  la  I  Guerau  Délos  lautre  es  gaseo  et  ha  nom  Monet 
de  Comprada:  han  portat  argent  per  pagar  C  ornes  darmes 
de  que  lo  jorn  propi  lo  fill  del  senyor  de  Malleo  devia  pen- 
re  los  diñes  per  L  ornes  darmes.  De  present  senyor  yeu  done 
vostra  letra  al  dessus  dit  e  spliquili  la  creenca  de  que  senyor 
el  ma  respost  que  el  havia  longament  la  casa  Daraguo  ser- 
vida e  que  lo  senyor  rey  vostre  oncle  que  Dius  perdo  la- 
via  mal  gualardonat  e  li  devia  molt  e  que  ben  li  sabia 
greu  que  el  bagues  fer  cosa  contra  la  casa  Daraguo  pero 
que  a  el  eren  promeses  grans  aventeges  e  profits  e  de  pre- 
sent que  li  ho  metien  en  ma.  Per  vostra  letra  e  per  so  que 
yeu  li  he  dit  de  part  vostra  senyoria  el  ha  sobreseguit  de  no 
penre  argent  tro  per  tant  quel  hagues  scrit  vostra  senyoria 
disentme  que  el  era  taht  scapnat  de  vostre  oncle  lo  senyor 
rey  qui  Dius  perdo  que  si  la  vostra  senyoria  lo  volia  per  vos- 
tre servidor  que  fos  de  vostra  merce  de  manarme  per  vostra 
letra  e  metrel  en  segur  quina  gracia  ni  merce  la  vostra 
senyoria  li  enten  a  fer:  perqué  senyor  sia  de  vostra  mer- 
ce que  per  lo  portador  de  la  present  yeu  baja  de  present 
vostra  resposta  manantme  so  qui  dega  fer  en  manera  que 


(  96  ) 
com  torne  de  Bearn  yeu  trobe  en  aquesta  vila  resposta  de 
so  que  vostra  senyoria  volra  que  fassa.  ítem  senyor  ayat  per 
sert   que  Ramonet  de  Luguera  hauda  lisensia   de   mossen 
Brusicaut  lo  qual  senyor  sen  va  al   comte  Durgell  am  C 
ornes  darmes  e  C  ballestes  a  cabal   e  ya  staven  per  partir 
de  Tolosa  per  or Senyor  res  pogut  sa- 
ber de  cert.   ítem  senvor  los  dos  scudes  del  comte  se  son 
vuy  vist  am  mossen     ....     de  Comenge  lo  cal  me 
pens  que  penra  carrech  de  L  ornes  darmes  per  anar  de  pre- 
sent  al  comte.  De  don  Anthon   senyor  al   present  no  sen 
sab  res  sert:  disen  alcuns  que  es  entrat  en  lo  regne.  E  sia 
senyor  lo  sant  Sperit  en  vostra  garda.  Scrita  a  Sen  Gau- 
juens  a   XX  de  juny. — Senyor  vostre   bumil  e  servidor 
quis  recomana  en  gracia  e  merce  vostra  segnier  de  Peyra 
Pertusa. — Al  molt   alt  e  excellent  princep   e  senyor  mon 
senyor  lo  rey  Darago. — Molt  alt  e  excellent  senyor:  De  la 
excellencia  e  senyoria  vostra  dies  ha  passats  rehebi  una  le- 
tra en  la  qual  me  manas  prestament  jo  trametes  en  Gas- 
cunya  per  saber  totes  novelles  e  certenitats  si  algunes  com- 
panyes  se  ajustaven  per  venir   en  vostres  regnes    e  terres 
per  dapnejar  aquells:  et  jo  soplint  vostron  manament  he  tra- 
mes per  totes  aquelles  parts  qui  possible  es  stat  perqué  po- 
gues  certificar  vostra  senyoria.  Es  ver  senyor  que  a  XXVI  del 
present  mes  jo  he  recobrades  les  spies.  Tant  com  era  lo  fet 
de  don  Anthon  de  Luna   remetho  a  vostra  senyoria  quen 
deu  esser  informada  pus  que  es  entrat  dins  vostron  regne 
e  dell  no  dich  pus.  Tant  com  es  de  Ramonet  de  la  Guer- 
ra et  de  sos  companyons  que  fan    la  suma  certa  de  CCCC 
rocins  certiffic  vostra  excellencia  e  senyoria  que  son  asol- 
dadats  per  lo  comte  Durgell  e  son  tots  jorns  que  no  sab 


(  97  ) 
hom  la  hora  prests  per  entrar  en  lo  principat  de  Cathalu- 
nya.  Daltres  gents  son  en  fama  que  se  ajustaran  ab  aquests 
pero  senyor  clarament  nous  puch  scriure  lo  nom  deis  capi- 
tans  ne  la  suma  de  la  gent  quanta  es  que  ab  aquest  se  deu 
ajustar.  Jo  he  la  spia  de  part  della  que  deis  nos  partirá: 
lora  que  la  haure  recobrada  en  aquexa  matexa  hora  vostra 
excellencia  ne  sera  certificada  et  de  totes  altres  novelles 
que  a  vostra  senyoria  certifficar  pusqua.  Es  la  intencio  se- 
nyor de  aqüestes  gents  segons  lur  dit  que  passaran  per  lo 
port  de  Ha  qui  es  entre  la  Valí  Darán  e  lo  comptat  de  Pa- 
Ilars  per  co  com  los  es  la  pus  vía  curta  per  anar  a  Balaguer: 
placía  a  vos  senyor  provehir  segons  a  vostra  senyoria  se 
pertany  a  la  defensio  del  comptat  de  Pallars  e  de  la  Valí 
Darán  sens  tota  falla  per  ben  avenir  de  vostra  senyoria  e 
per  destruccio  de  vostres  enemichs.  Daquests  afers  senyor 
Roger  Bernat  mon  fill  ne  parlara  ab  vostra  senyoria  lar- 
gament:  placiavos  provehir  segons  a  virtuos  princep  se  per- 
tany. Lendemig  si  algunes  coses  a  la  excellencia  e  senyo- 
ria vostra  plau  manar  man  aquella  tot  co  e  quant  plasent 
li  sia  com  a  humil  vassal  et  sotsmes  vostre.  Scrita  a  Va- 
lencia de  Pallars  a  XXVI  del  present  mes. — Senyor:  humil 
vassal  e  sotsmes  de  vostra  senyoria  lo  compte  de  Pallars. 
— Al  molt  excellent  e  poderos  alt  princep  e  senyor  lo  se- 
nyor rey. — Molt  alt  princep  e  poderos  senyor:  A  la  vos- 
tra gran  excellencia  humilment  notifiquem  Pcre  Lobct 
assessor  de  mosscnyer  Riambau  de  Corbera  et  Guillem  de 
Masdovelles  humils  vassalls  com  en  la  setmana  present  en 
aquesta  ciutat  de  Leida  ha  hagudes  grans  famcs  que  lo 
comte  Durgell  ab  tota  la  gent  darmes  devia  anar  com- 
batre  lo  loch  de   Juncda    o  Darbecha  :   en  apres  aquesta 


(98) 
matexa  setmana  han  mesa  fama  que  lo  loch  de  Calaff  del 
comte  de  Cardona  era  pres  per  la  gent  darmes  del  dit  com- 
te  de  que  senyor  res  no  ses  seguit  en  veritat.  Pero  molt 
alt  senyor  es  ben  ver  que  mossenyer  Riambau  de  Corbera 
dimecres  prop  passat  hac  nova  de  una  spia  de  quelles  que 
havia  tramesas  con  la  gent  darmes  del   dit  comte  Durgell 
era  ajustada  a  Balager  ab  gran  aparell  dertallaries  per  com- 
batre  forces :  e  ja  sia  que   fos  fama  que  irien  combatre  lo 
loch  de  Juneda  o  Darbecha  esta  en  veritat  que  devien  venir 
per  scalar  e  combatre  aquesta  ciutat:  e  haguda  la  dita  nova 
lo  dit  mossenyer  Riambau  aquella  nit  feu  fer  gran  e  asaya- 
lada  guoyta  en  aquesta  ciutat  crahent  que  en  aquella  nit  o 
lendema  que  era  la  festa  del  Corpus-Christi  lo  dit  comte 
Durgell  o  sa  gent  darmes  fessen  en  aquesta  ciutat  alguna 
novitat:  e  lo  jorn  del  Corpus-Christi  lo  dit  mosenyer  Riam- 
bau  de  Corbera  cobra  una   de  les  spies  e   hac  nova  que 
la  gent  darmes  del  dit  comte  era  exida  de  Ralaguer  e  que 
era  en   lo  loch   de  Menargues  ab  gran   aparell  de  scales 
bombardes  et  altres  artelleries  e  que  devien  venir  aci  en 
aquesta  ciutat:  e  divendres  que  fon  la  vigilia  de  sent  Jo- 
han  lo  dit  mossenyer  Riambau  feu   fer  gran  guayta  per  la 
muralla  e  per  la  ciutat  e  ell  ad  XV  de  cavall  e  ab  la  trom- 
peta cavelca  tota  la  nit  per   la  ciutat  e   trames  VI  spies 
IIII  scoltes  e  envés  hora  dalba  lo  dit  mossenyer  Riambau 
hac  nova  que  lo  dit  comte  ab  CCL  fins  en  CCC  de  cavall 
e  ab  mil  homens  de  peu  e  mes  havia  feta  embosca  apres 
del  monestir  deis  Carmens  assats  prop  de  la  dita  ciutat  per 
scalar  e  pendre  la  dita  ciutat  en  la  qual  embosca  e  tracta 
eran  consents  alguns  de  la  dita  ciutat:  pero  molt  alt  se- 
nyor per  gracia  de  Deus  e  per  la  gran  guayta  que  lo  dit 


(9Ü) 
mossenyer  Riambau  fa  íer  continuadament  per  tota  la  dita 
ciutat  e  en  lo  castell  e  sobirana  diligencia  e  treball  del 
dit  mossenyer  Riambau  la  dita  embosca  o  tracta  no  ha 
pogut  res  noure  a  la  dita  ciutat.  ítem  molt  alt  senyor  lo 
jorn  de  sent  Johan  per  lo  mati  apres  que  la  dita  embosca 
fon  descuberta  mossenyer  Riambau  feu  pendre  alguns  ho- 
mens  de  aquesta  ciutat  los  quals  segons  crehenca  han  con- 
sentit  e  sabut  en  lo  dit  tráete  e  decontinent  pres  confes- 
sio  de  alguns  de  aquells  e  feu  fer  justicia  de  un  qui  se 
apellave  Andreu  Vilar  lo  qual  segons  la  confessio  sabia 
molt  en  lo  dit  tráete  e  feulo  scorterar  devant  la  casa  de  la 
Payaria:  e  mentre  la  dita  justicia  se  fahia  mochse  gran  ru- 
mor en  la  ciutat  e  mossenyer  Riambau  isque  del  castell 
ab  gran  esforc  e  devalla  en  la  ciutat  pero  lexa  lo  castell 
ben  guardat  al  milis  que  poch  e  cavalca  per  tota  la  ciutat 
e  feu  fer  la  dita  justicia  fort  e  rigorosa  segons  que  lo  fet 
e  lo  cas  requiria  be  e  axi  la  gran  rumor  cessa  de  la  qual 
cosa  molt  alt  senyor  devem  fer  gracies  a  nostro  Senyor  Deus 
e  a  la  subirana  cura  e  vigilancia  e  treball  continuu  del  dit 
mossenyer  Riambau  lo  qual  treball  senyor  es  impussible 
que  ell  ni  la  gent  qui  es  ab  ell  puxa  longuament  supor- 
tar com  lo  traball  sia  gran  e  coutinuu  de  nit  e  de  dia  ma- 
jorment  en  lo  castell  qui  es  conservado  de  aquesta  ciutat 
en  lo  qual  los  qui  aqui  son  no  han  repos  die  ne  nit  per  la 
gran  guayta  que  han  a  fer  e  la  pocha  gent  qui  hi  es.  Per- 
qué molt  poderos  senyor  sia  de  vostra  merce  valla  pro- 
venir que  en  aquesta  ciutat  trametats  gent  darmes  e  pres- 
tament  car  tota  la  ciutat  e  la  gent  de  aquesta  térra  se 
maravella  fort  com  vostra  senyoria  no  dona  en  ago  prest 
remedi  segons  de  vostra  senyoria  se  pertany.  La  sancta  Tri- 


(  ioo ) 

nitat  molt  alt  senyor  sia  en   vostra  proteccio  e  guarda  e 

man  vostra  senyoria  co  que   a  ell  sera   plasent.   Scrita  en 

Leyda  a  ...  de  juny. — Senyor  los  rostros  humils  vassalls 

e  servidors  qui  besant  peus  et  mans  se  comanen  en  vostra 

gracia  et  merce  Pere  Lobet  et  Guillem  de  Masdovelles. — 

Al  molt  excell   e   poderos   alt  princep  e  senyor  lo  senyor 

rey. — Molt  excellent    e   poderos   alt  princep  e  senyor:  A 

vostra  gran  senyoria  humilment  notiffic  que  alguns  dies  ha 

passats  axi   per  spies  com    en  altra  manera    hagui    senti- 

ment  cert  que  jatsie  fos  fama  que  los  preparatoris  et  ajusts 

que  lo  comte  Durgell  havie  fets  et  fahie  de  gent  de  ca- 

vall  et  de  peu  et  de  les  artilleries  que  aparellaven  se  fehien 

contra  lo  comte  de  Cardona  et  assignantment  per  comba- 

tre  e  haver  Juneda  o  Erbequa  :  la  veritat  ere  que  tot  se 

fehie  per  haver  et  metre  a  tot  mal  aquesta  ciutat  o   que 

almenys  hi  fes  son  poder  :  e  de  fet  dimecres  a  vespre  prop 

passat  que  ere  vigilia  de  la  festa  de  Corpus-Christi  en  la 

qual  vesprada  yo  fuy  pus  certament  informat  deis  dits  afers 

que  nulla  altra  hora  yo  tenintme  per  dit  que  lendema  qui 

ere  la  dita  festa  en  lo  qual  dia  comunament  tot  feel  chris- 

tia  fa  son  poder  de  solemnizar  aquella  festa  per  rever  del 

Salvador  et  entenent  en  aquella  lo  dit  comte  si  res  ere  farie 

assajar  qualque  novitat  creent  que  per  la  occupacio  de  la 

solemnitat  de  la  íesta   no   serie  negu  que  sen  avisas   ney 

contrastas:  fiu  aquells  preparatoris  que  Deu  mi  administra  en 

la  ciutat  faent  star  en  los  murs  en  la  nit  moltes  mes  guay- 

tes  que  no  havien  acostumat  et  certs  cinquantens  domens 

armats  per  certes  places  de  la  ciutat  et  jo  matex  qui  ab 

alguns  ane  tota  la  nit  per  la  ciutat:  e  lo  jorn  de  la  festa 

fiu  metre  bones  bades  en  la   ciutat  et  guardes  ais  portáis 


(  i"*  ) 
et  certa  homens  armats  per  diverses  places  et  spies  de  lora 
per  los  camins  e  fem  nostra  professo  per  la  ciutat  ab  lo 
precios  cors  de  Jhesu-Christ  axi  solemnament  com  james 
se  fes.  Seguís  molt  alt  senyor  que  lo  depres  diñar  un  jove 
fill  de  raicer  Arnau  Cuquo  de  Balaguer  ab  VIH  o  X  ho- 
mens altres  de  peu  assaja  de  scalar  lo  monestir  de  Sent  Ila- 
ri  qui  es  de  dones  et  es  della  los  frares  menors  et  sobre 
acó  messe  alguna  rumor  en  la  ciutat  e  presumesch  jo  que 
acó  procehis  del  tráete  del  dit  comte  :  et  en  aquélla  hora 
jo  cavalcava  per  ciutat  et  lo  veguer  et  en  Francesch  de 
Sent-Climent  qui  es  un  deis  pahers  daquesta  ciutat  en  lany 
present  cavalcaven  per  altra  part  de  la  ciutat  e  hoida  la 
rumor  isqueren  defora  sens  armes  axi  com  se  anaven  per 
la  ciutat  et  anaren  vers  lo  dit  monestir  per  pendre  los  mal- 
feytors  et  trameteren  a  mi  un  missatge  notificantme  com 
ells  exian  defora  e  quels  degues  socorrer  de  gent:  et  yo 
haven  dubte  que  alio  no  fos  altra  empresa  hagui  desplaher 
gran  com  ells  foren  exits  defora  sens  ma  licencia  et  ab 
aquells  qui  ab  mi  cavalcavan  cuyte  al  portal  on  ells  eren 
exits  et  fiulo  tanquar.  E  axi  com  men  anave  dubtant  que 
defora  no  agües  embosca  fiu  manament  a  alguns  homens 
que  seguissen  ab  lurs  armes  e  que  anassen  ais  murs:  e  de 
fet  la  gent  de  les  parts  per  on  jo  passe  ab  bon  continent 
cor  et  voler  et  prestament  foren  la  hon  jo  mane  et  per 
gracia  de  Deu  ne  dins  ne  defora  la  ciutat  sinistre  algu 
nos  segui.  Entretant  lo  veguer  et  lo  paher  foren  tor- 
nats  no  hagueren  presos  los  malfeytors  car  aquells  eren 
uns  X  empero  ab  ballestes  et  ben  armats  et  aquests  no 
portaven  algunes  armes  et  posat  que  los  poguessen  con- 
seguir no  si  gosaren  acostar  per  pendréis  et  tornarensen 
apén.  8 


¡  102  ) 
dientme  que  j«>  que  hi  traraetes:  de  que  jo  non  ^olgui  rc:: 
fer  car  nom  par  que  algu  deje  exir  a  empresa  daltre  eí 
puys  que  a  present  considerat  lo  teraps  jo  cuyt  fer  bon 
servey  a  vostra  senyoria  de  guardar  aquesta  ciutat  major- 
ment  atteses  les  coses  qui  despuys  se  son  seguidos:  car 
tronareis  senyor  que  ir  divenres  vigilia  de  Sent  Johan  jo 
hagui  cert  ardit  que  la  gent  darmes  de  Balaguer  eren 
venguts  a  Menargues  on  segons  ja  scrit  a  vostra  excellencia 
havie  molta  gent  de  peu  justada  per  lo  comte  e  que  havien 
poríades  de  Balaguer  aqui  gran  cop  dartillerics  per  scalar 
et  combatre  forces:  perquem  tengui  per  dit  que  venien 
aci  combatre:  et  sobre  acó  íiu  fer  una  crida  que  tot  hom 
bagues  a  posar  los  macellets  en  sos  trasts  en  lo  mur  et  dal- 
ire  part  fiu  doblar  les  guaytes  en  lo  mur  et  fiu  ánar  mol- 
la gent  de  la  ciutat  anar  armada  tota  la  nit  per  la  ciutat 
et  jo  matex  jaqui  provehit  lo  castell  de  bona  guayta  en 
la  qual  ere  en  Guillem  de  Masdovelles  ab  qualsque  X  de 
cavall:  et  ab  lo  trompeta  sonant  etmovent  gran  rumor  de- 
valle en  la  ciutat  et  ane  tota  la  nit  per  aquella:  de  que  se- 
nyor ses  seguit  que  la  dita  gent  del  comte  Durgell  qui  de 
fet  son  venguts  sta  nit  fort  pres  de  la  ciutat  et  signant- 
ment  alguns  fins  al  monestir  del  Carme  per  furtar  et  ha- 
ver  a  lur  ma  la  ciutat  et  eren  segons  fon  informat  de 
CCG  en  CGCC  de  cavall  et  de  M  en  Mü  de  peu  et  me- 
naven  X  o  XII  aízerabíes  carregades  de  scales  et  daltres 
artilieries  et  daitre  part  raenaven  qualsque  XX  besties  car- 
regades de  paveses  de  barrera  et  de  vitualles  posat  que 
fossen  en  segur  segons  davall  pora  veure  vostra  senyoria 
que  dos  portáis  lus  serien  uberts  per  homens.  de  la  ciutat 
sentida  per  ells  la  rumor  que  jo  fehie  per  ciutat  et   los 


(  *03) 
preparatorio  que  havia  fets  de  dia  deis  quals  per  spies  lurs 
eren  be  informáis:  nos  son  gosats  acostar  raes  a  la  ciutat 
ne  gosat  assajar  de  metro  en  exequcio  lur  malvat  et  damp- 
nat  proposit  ans  sen  son  tornats.  Es  empero  ver  seriyor  que 
sen  han  menats  presos  alguns  homens  qui  eren  exits  en  la 
matinada  de  la  ciutat  per  tallar  rama  a  honor  de  la  festa 
et  mes  si  han  ménades  quatre  scoltes  que  anit  jo  havia  tra- 
meses  vers  aquelles  parts  et  aximateix  espies  que  ja  dabans 
jo  havia  trameses  en  tant  que  es  stat  mester  que  la  provi- 
sio  fos  ja  feta:  e  es  seguit  senyor  que  un  deis  homens  qui 
eren  exits  per  tallar  rama  axi  com  lo  volieu  ligar  lus  sca- 
pa  et  venchsen  e  dixme  que  a  la  sua  preso  et  ab  la  dita 
gent  del  comte  havia  homens  de  la  ciutat  et  signantment 
lo  hom  mateix  al  qual  dien  Anthon  de  Robio.  Sobre  acó 
senyor  jo  fui  tantost  ab  los  pahers  et  conscllers  de  la  ciu- 
tat et  tenguem  consell  et  fem  certes  ordinacions  sobre  la 
custodia  de  la  ciutat:  et  aqui  jo  entre  en  sospita  que  ab 
la  dita  gent  del  comte  tenieri  homens  de  la  dita  ciutat  et 
de  fet  provehit  abans  de  tot  que  los  portáis  de  la  ciutat 
fossen  tanquats  jom  mis  per  vila  et  ham  fets  penre  uns  VI 
o  VII  entre  los  quals  ni  ha  haut  un  apellat  Andreu  Vilar 
del  qual  prestament  pres  deposicio  et  ha  atorgat  com  ell 
sentie  en  lo  tráete:  et  tantost  presa  sa  deposicio  considerant 
la  enormitat  del  fet  et  axi  mateix  que  en  tais  actos  ser- 
var maluritat  ne  usar  de  aquella  es  veri  com  de  tais  co- 
ses leximpli  se  dege  donar  prestament  joi  lie  fet  es- 
quarterar:  per  la  exequcio  del  qual  me  tencli  per  dit  que 
la  ciutat  et  los  que  hic  som  romanem  en  pus  segur  que 
no  erein  jatsie  que  axi  com  ia  dita  exequcio  se  faliie  o 
eren  en  acte  de  feria  se  mogues  alguna  rumor  en  la  ciu- 


(  104  ) 
tat  et  hac  home  la  on  la  exequcio  se  fahie  que  mes  mans 
per  un  basalart  dihent  que  morissen  aquells  qui  acompa- 
nyaven  lalguezir  et  lo  veguer  qui  fahien  la  dita  exequcio: 
et  per  la  rumor  quis  moch  en  altra  part  per  la  qual  jo 
fiu  repicar  et  la  gent  qui  miraven  la  exequcio  et  eren 
aqui  en  gran  multitud  hagueren  a  partir  de  aqui  per  anar 
ais  murs  lo  dit  hom  se  mes  entre  la  gent  axi  que  no  es 
stat  pres  pero  la  exequcio  ses  complida  et  la  ciutat  per 
gracia  de  Deu  sta  en  bon  stament.  Deis  altres  senyor  qui 
tinch  presos  com  haja  haudes  luis  deposicions  et  alguns  tes- 
timonis  jon  fare  prestament  co  que  justicia  dictara  mas 
quant  es  vuy  no  he  pogut  a  mes  procehir  car  en  bona  fe 
senyor  jo  he  haut  prou  que  fer.  Les  menaces  senyor  venen 
grans  quells  tornaran  et  que  ells  hauran  la  ciutat:  mas  de 
vuy  mes  senyor  jols  ho  pren  fort  poch  car  ab  go  que  sic 
es  fet  et  sic  fara  si  los  presos  serán  trobats  col  pables  et  ab 
los  que  son  fugits  qui  son  molts  en  nombre  deis  principáis 
los  quals  sen  son  anats  per  lo  portal  del  pont  lo  qual  jom 
presumía  que  stigues  tanquat  nom  pens  que  negu  haja  en 
la  vila  qui  gos  fer  maldat  et  pus  de  la  ciutat  nom  calegue 
tolerar  no  pren  dos  diners  los  de  fora.  A  mi  senyor  es  stat 
dit  de  tot  cert  que  lo  comte  Durgell  es  stat  personalment 
en  aquesta  cavalcada  pero  que  com  fom  enga  veis  la  ciu- 
tat o  en  la  orta  fon  apres  que  sen  tornas.  Aquest  die 
raateix  senyor  mes  stat  dit  que  la  dita  gent  se  te  per 
dit  de  haber  Alguayre  per  una  clavaguera  quey  ha  :  axi 
tost  com  ho  he  sabut  jo  ho  he  notificat  al  comanador. 
La  sancta  Trinitat  senyor  vos  haje  en  sa  guarda.  Scripta 
en  Leyda  lo  jorn  de  Sent  Johan  a  XXIIII  de  juny. — Se- 
nyor vostre  humil  servidor  et  sotsmes  qui  besant  vostres 


(  105  ) 
peus  et  mans  se  comane  en  vostra  gracia  et  merce  Riemuaq 
de  Corbera. 


Aquel  mismo  dia  mandó  el  rey  leer  en  pleno  consejo  todo 
cuanto  hasta  entonces  se  había  actuado  en  el  proceso,  esplorando 
al  mismo  tiempo  la  opinión  de  los  asistentes,  que  convinieron 
por  unanimidad  en  que,  en  virtud  de  tan  poderosos  anteceden- 
tes y  para  remediar  los  males  y  atender  á  la  defensa  de  la  repú- 
blica, estaba  plenamente  aulorizado  para  la  toma  y  ocupación  de 
las  ciudades,  villas,  castillos  y  lugares  del  condado  de  Urgcl  y 
vizcondado  de  Ager.  y  de  todos  cuantos  ausiliasen  á  los  mismos. 
Empero  no  satisfecho  aun  con  este  voto  unánime  de  su  consejo, 
amplió  el  número  de  sus  individuos  añadiendo  algunos  doctores  y 
jurisperitos  de  gran  nota  de  la  ciudad  de  Barcelona,  que  robus- 
tecieron mas  y  mas  la  común  opinión  esplanada  «anteriormente. 

Asistieron  a  este  nuevo  consejo  el  arzobispo  de  Tarragona,  los 
obispos  de  Barcelona  y  León,  Juan,  conde  de  Cardona;  los  caba- 
lleros Geraldo  Alamany  de  Cervelló,  gobernador  general  de  Ca- 
taluña; el  vice-canciller  del  Rey,  Berenguer  Arnaldo  y  Pedro 
de  Cervelló,  Francisco  de  Aranda,  donado  de  Porta-Celi;  Elfo  de 
Próxida,  y  los  doctores  Berenguer  de  Bardaxí,  Juan  Dezplá,  te- 
sorero del  rey;  Berenguer  Colom,  Gonzalo  Garidell,  Francisco 
Basset,  Bernardo  de  Pons,  Pedro  Basset,  Bernardo  Miquel,  Ai- 
mon  üalmau  ó  Dalmases  v  Vicente  Pedrica. 


día  26. 


A  las  nueve  de  la  mañana  de  este  dia  el  rey  llamó  á  su  consejo 
al  arzobispo  de  Tarragona,  los  obispos  de  Vich  y  Barcelona,  mon 
señor  de  Monserrat,  el  maestro  Felipe  de  Alalia ,  monseñor  Pe- 


(  100  ) 
dro  Regacol ,  el  conde  de  Cardona,  Rogerio  Bernardo  de  Pallars, 
el  vizconde  de  Illa,  monseñor  Berenguer  Arnaldo  de  Cervelló, 
monseñor  Pedro  de  Cervelló,  monseñor  Berenguer  de  Hostal- 
rich,  monseñor  Berenguer  deHoms,  monseñor  Gregorio  Bur- 
gués, Pedro  de  Senl-menat,  el  gobernador  de  Calaluña,  mon- 
señor Francisco  de  Aranda,  don  Berenguer  de  Bardaxí,  el  vi- 
cecanciller ,  el  tesorero,  monseñor  Elfo,  el  doctor  Juan  Gon- 
zalvez,  monseñor  Juan  Ferrandez,  Bisbal  Ferrer  deGualbes, 
Francisco  Burgués,  Juan  Ros,  Juan  Fivaller,  micer  Berenguer 
Colom,  Nicolás  Graila,  micer  Gonzalo  Garidell,  Francisco  Sent- 
Celoni,  Juan  de  Ribesaltes,  el  síndico  de  Cervera ,  monseñor  Ai- 
merico  Centelles,  Bernardo  de  Cruilles,  monseñor  Ponciode  Pe- 
r ellos,  P Zapata,  monseñor  Ramón  de  Rexacb,  mon- 
señor R de  Vilarasa ,  monseñor  Jaime  Pallares 

padre  é  hijo  Cruilles ,  micer  Bonanat,  micer  Pedro  Basset,  micer 
Francisco  Basset,  micer  Bernardo  de  Pont,  micer  Vicente  Pedrica, 

Bernardo  Miquel,  el  síndico  de  Manresa,  el  de 

monseñor  Juan  de  Moul-buy ,  micer  Juan  Navarro ,  abad  de 
Ripoll,  y  monseñor  Francisco  de  Vilanova:  y  después  de  enterar- 
les verbalmente  de  lo  actuado  y  de  las  ofertas,  tratados  y  gracias 
que  habían  mediado  entre  él  y  el  conde  de  Urgel,  de  nuevo  les 
pidió  parecer,  que  dieron  en  un  todo  conforme  al  anterior,  ale- 
gando algunos  de  los  circunstantes  muchas  y  muy  sólidas  razo- 
nes para  inclinarle  á  poner  sin  dilación  en  práctica  sus  proyec- 
tos. 

Tampoco  le  bastó  á  don  Fernando  el  voto  unánime  de  este 
pleno  consejo,  y  aun  quiso  que  lodos  sus  subditos  conocieran  y 
aprobaran  sus  actos;  á  cuyo  objeto  á  las  nueve  de  la  noche  de 
aquel  mismo  dia  mandó  que  en  su  presencia  se  notificaran  to- 
dos los  crímenes  del  conde  y  de  sus  secuaces  y  cuanto  se  había 
actuado  en  el  proceso  á  las  cortes  generales  que  celebraba  á  los 
catalanes  en  el  monasterio  de  frailes  predicadores  de  Barce- 
lona. 

Asistían  á  ellas  como  representantes  del  brazo  eclesiástico 
Pedro,  arzobispo  de  Tarragona ;  Alfonso,  obispo  de  Vich ;  fray 
üalmacio,  abad  de  Ripoll;  fray  Marcos,  abad  de  Monserrat;  fray 
Juan,  abad  de  Poblet;  Pedro  Regazol  por  la  iglesia  de  Lérida, 
Juan  de  Prades  por  la  de  Tortosa ,  el  maestro  Felipe  de  Malla 


(  107  ) 
por  el  cabildo  de  la  de  Barcelona,  Francisco  ca  Calm  por  eí  de 
>a  de  Gerona,  Miguel  Vernet  por  la  de  Urgel,  Juan  Oller  por 
el  cabildo  de  la  de  Elna ,  y  fray  Galcerando  por  el  prior  de  Ca- 
taluña :  por  el  militar  Juan  Folch,  conde  de  Cardona ;  Pedro  de 
Fonollet,  vizconde  de  Illa  y  de  Canet;  los  nobles  Rogerio  de  Pa- 
Uars ,  Guillermo  Ramón  de  Moneada,  Antonio  de  Cardona ,  Pe- 
dro de  Cervelló,  Bernardo  y  Galcerando  de  Cruilles,  Bernardo  de 
Forciá  y  Francisco  de  Vilanova,  el  caballero  Pedro  de  Gallinars, 
procurador  del  conde  de  las  Montañas  de  Prades;  Juan  Miralles, 
procurador  del  conde  de  Paílars;  Felipe  de  Arany,  procurador 
del  noble  Bernardo  Galcerando  de  Pinos:  el  caballero  Berenguer 
de  Homs,  Juan  de  Montbuy ,  Berenguer  de  Hostalrich,  Fran- 
cisco de  Vilamarí,  Jaime  March,  Ramón  de  Rexach,  Ramón  de 
Torrelles,  Jaime  Pallares,  Francisco  de  Vilamarí;  y  los  donce- 
les Francisco  de  Montbuy,  Dalmacio  de  Castell-bisbal ,  Dalma- 
<io  de  Rocha-bruna  y  Juan  de  Castellbisbal;  y  por  el  de  las 
universidades  reales  los  síndicos  de  Barcelona  Ferrer  de  Gual- 
bes,  Juan  Ros,  Francisco  Burgués  y  Juan  Fivaller,  los  de  Lé- 
rida Nicolás  Gralla  y  Berenguer  Colom ,  el  de  Gerona  Fran- 
cisco Sent-Celoni,  el  de  Tortosa  Gonzalo  de  Garidell,  y  el  d<^ 
Manresa  Pedro  Sarta. 

El  arzobispo  de  Tarragona ,  constituyéndose  órgano  de  dichas 
cortes  dirigió  al  rey  las  siguientes  palabras : 


Senyor  molt  excellent:  la  cort  ha  sobirana  consolacio 
que  vos  en  aquest  acte  hajats  procehit  et  procehiscats  axi 
justament  et  que  vullats  ab  ells  comunicar  vostra  justifi- 
cacio:  solament  vos  supplica  que  vullats  la  justicia  compa- 
nvar  de  clemencia. 


(  108  ) 


día  27. 


Hallándose  el  rey  eu  ia  sala  de  su  real  palacio  recibiendo  en 
audiencia  pública  según  costumbre,  compareció  ante  él  Dalma- 
cio  Biert,  baile  en  el  principado  de  Cataluña  y  procurador  fiscal 
general  nombrado  especialmente  para  este  negocio  en  instru- 
mento público  autorizado  por  el  secretario  del  rey  y  su  notario 
en  este  proceso,  y  presentó  y  pidió  se  leyera  y  publicara  la  si- 
guiente súplica : 


Molt  alt:  Com  fama  publica  referent  per  relacio  de  di- 
verses notables  persones  divolgada  et  la  serie  et  tenor  de 
diverses  letres  de^a  et  della  trameses  contenen  et  per  al- 
gunes  altres  informacions  per  vostra  senyoria  manades  pen- 
dre se  demostra  quel  comte  Durgell  et  viscomte  Dager  ha 
proposat  iniquement  metre  companyes  de  gent  darmes  dins 
vostres  regnes  et  terres  et  de  feyt  ni  ha  ja  meses  certa  partida 
les  quals  han  preses  diverses  castells  dins  vostra  senyoria 
et  continuament  maten  roben  et  demnifiquen  vostres  vas- 
sais  et  sotsmesos  et  ab  tot  lur  asíors  enten  inimicablement 
esvehir  los  regnes  et  terres  de  la  vostra  reyal  corona  ab 
aquella  major  multitut  que  pora  demnificant  los  dits  sub- 
dits  et  vassals  vostres  et  les  dites  gents  darmes  ha  manat 
esser  aleugades  et  reculides  en  la  ciutat  de  Balaguer  et  al- 
Ires  viles  et  castells  forts  axi  en  los  dits  comdat  et  ves- 
comdat  com  altres  los  quals  ha  fet  ja  apperellar  et  aresar 


(  ion  ) 

;»  tota  defensio  et  oílensio  necessaries  a  fi  que  ab  aquells 
puxa  les  ciutats  viles  castells  et  lochs  de  vostre  senyoria 
oprimir  et  damnificar  et  tant  com  an  el  sera  a  la  sua  de- 
testable senyoria  subjugar  co  que  Deu  nou  permeta  en  tant 
que  es  vehement  presumpcio  et  suspites  grans  manifesten 
que  de  la  dita  ciutat  de  Balaguer  et  de  les  viles  et  cas- 
tells forts  deis  dits  comdat  et  vezcomdat  et  altres  no  ven- 
guen grans  dans  et  offenses  a  vostres  ciutats  viles  et  lochs 
de  vostre  senyoria  :  on  molt  alt  senyor  per  vostre  general 
imperi  et  jurediccio  la  qual  vos  avets  en  vostres  regnes 
et  terres  et  per  salut  tuicio  et  proíit  de  la  cosa  publica 
daquells  et  per  la  cura  et  sollicitud  que  a  vostra  gran  ex- 
oellencia  et  senyoria  se  pertany  hajats  celebrat  diverses  col- 
loquis  consells  sobre  aquesta  materia  de  doctors  et  altres 
juristes  en  copiosa  multitut  e  en  apres  hir  que  fon  a  XXVI 
de  juny  hajats  hagut  gran  solempne  et  notable  consell  en 
lo  qual  son  stats  molts  et  diverses  prelats  barons  et  ca- 
vallers  missatgers  de  diverses  ciutats  et  viles  reals  et  molts 
altres  notables  personas:  e  apres  molt  excellent  senyor  lo 
dit  conseyll  a  la  vostra  senyoria  donat  hajats  publicat  en  la 
cort  general  la  qual  ara  celebrats  en  la  ciutat  de  Barchi- 
nona  al  principat  de  Cathalunya:  lo  qual  consell  senyor  con- 
té que  per  vostre  general  domini  imperi  et  jurediccio  la 
qual  vos  senyor  havets  en  vostres  regnes  et  terres  et  per 
la  cura  et  salut  de  la  cosa  publica  deis  dits  regnes  et  ter- 
res et  per  servar  aquells  de  tots  sinistres  en  lo  dit  cas 
per  tuicio  e  remey  de  la  cosa  publica  deis  dits  regnes 
et  terres  devets  vos  senyor  per  justicia  fer  pendre  a  vos- 
tres mans  la  dita  ciutat  de  Balaguer  et  altres  viles  et  cas- 
tells deis  dits  comte  et  veccomte  et  al  dit  comte  conse- 


uants  consentins  et  favorejants  e  les  dites  gents  darmes  re- 
oeptants.  Perqué  raolt  exeellcnt  princep  et  victorios  senyor 
en  Dalmau  de  Biert  donsell  e  batle  et  procurador  fiscal 
general  del  principat  de  Catalunya  e  en  aquest  acte  spe- 
cial  supplica  raolt  humilment  a  la  vostra  gran  excelencia 
et  senyoria  que  per  salut  et  utilitat  de  la  cosa  publica  de 
vostres  regnes  et  terres  et  per  lur  indempnitat  et  per  squi- 
var  tots  inconvenients  et  provehir  a  les  dites  sospites  e 
vehemens  presumpcions  sía  de  vostra  merce  provehir  en 
los  dits  fets  et  executar  los  dits  conseyll  et  conseylls:  e  en 
acó  senyor  satisfaréis  a  la  justicia  et  a  la  salut  et  indep- 
nitat  de  la  cosa  publica  deis  dits  regnes  et  terres. — Al- 
íissimus  etc\ 


Llenadas  aquellas  formalidades  por  el  mencionado  secretario, 
y  habiendo  el  baile  suplicado  se  proveyese  lo  correspondiente  á 
su  contenido  ,  conforme  á  justicia  ;  mandó  el  rey  ;*  aquel  leyese 
en  alta  voz  la  siguiente  provisión: 


Lo  senyor  rey  hoida  e  ben  entesa  la  supplicacio  a  ell 
teta  per  son  batle  general  cora  sa  reyal  consciencia  sie  de 
les  coses  en  aquella  contengudes  axi  per  proces  com  per 
notorietat  de  fet  et  en  altra  manera  vertaderament  infor- 
mada: no  podent  oblidar  axi  com  no  deu  socorrer  a  la  tran- 
quillitat  salut  et  honor  de  la  sua  cosa  publica  per  la  qual 
sa  persona  et  bens  tots  temps  que  lo  cas  ho  requera  es 
prest  de  bon  cor  exposar:  per  occorrer  a  la  sinestra  et  damp- 
nada  intencio  dei  <lit  comte  la  quai  cosa  desplaentment  ct 


(  <H  ) 
;ib  dolor  gran  de  cor  recita:  provey  ques  faca  la  dita  apre- 
hensioet  quel  governador  general  de  Cathahmya  perexecu- 
tar  los  dits  jnsts  consells  a  ell  donats  encontincnt  partesqua 
per  anar  pendra  a  ses  mans  en  nom  seu  per  soccorrer 
a  la  salut  de  sos  regnes  et  torres  de  la  cosa  publica  de 
aquells  et  en  via  de  tuhicio  et  remey  la  ciutat  vila  et  lochs 
en  la  dita  supplicacio  mencionats  et  mana  esser  fetes  totes 
provisions  neccssaries  et  utils  a  les  dites  coses. 


DÍA    i.'    DE    JULIO. 


Mandó  el  rey  se  insertaran  también  en  este  proceso  las  siguien 
les  cartas  que  de  distintos  puntos  le  habían  sido  dirigidas. 


Al  molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  senyor  lo  se- 
nyor  rey. — Molt  alt  et  molt  excellent  princep  et  poderos 
senyor:  Per  co  senyor  que  la  vostra  senyoria  sie  informada 
de  la  enorme  et  innominiosa  guerra  que  en  aqüestes  parts 
fa  lo  comte  Durgell  ccrtificamvos  senyor  que  segons  jaus 
ne  havem  scrit  lo  jorn  de  Sent  Johan  prop  passat  lo  comte 
Durgell  ab  tota  sa  gent  cavalca  et  vench  en  aquesta  ciutat 
per  occuparla  segons  ere  stada  feta  empresa  entre  ell  et 
alguns  filis  de  perdicio  de  aquesta  ciutat  la  qual  sobrevi- 
nent  lo  jorn  Deus  no  permetc  que  lur  sinestre  celcrat  et 
dampnat  proposit  vingues  a  conclusio.  En  apres  ses  seguit 
que  hir  que  fo  dimarts  XXVII   del  present  me9  en  lalba 


( 112 ) 

ciara  vench  lo  dit  comte  Durgell  en  aquesta  ciutat  ab  don 
Artalico  Dalago  mossenyer  Ramón  de  Fluvia  mossenyer  Pere 
Cortit  ab  daltre  gent  de  cavall  et  de  peu  en  nombre  de  II 
milia  et  alguns  de  aquesta  ciutat  et  ab  rigoros  sfore  com- 
bateren  aquella  per  V  o  VI  ores  cremantsnos  garberes  de 
blats  torres  et  dirruints  molins  et  altres  edificis  talants  vi- 
nyes  apresonanls  homens  que  trobaren  de  fora  et  squarta- 
rants  donaren  a  la  ciutat  irreparable  dampnatgejatsie  per  no- 
saltres  fos  virtuosament  resistit  matantlos  et  nafrant  homens 
en  gran  nombre  et  rocins  molts  ferits  en  tant  que  entre 
passadosetbombardes  ells  foren  be  rigorosament  servitssens 
que  per  gracia  de  nostre  Senyor  Deus  persona  alguna  que 
fos  en  la  ciutat  no  es  stada  dampnajada.  E  ells  vehens  acó 
sonsen  anats  perSigria.  En  aqui  han  morta  presa  et  apreso- 
nada  molta  gent  et  preses  algunes  forces  assats  flaques  ma- 
nantslos  que  facen  sagrament  et  homanatge  de  haver  per 
!ur  senyor  linfant  don  Jacme  rey  Darago.  Han  crematsdos 
lochs  de  la  prioressa  Dagluayre  «$o  es  Vilanova  et  la  Porte- 
lia.  Menassen  que  combatran  Alguayra  et  ja  hi  ha  venguda 
gent.  Cominen  encara  que  vindran  an  aquesta  ciutat  car  so- 
bre aquesta  roden  ens  trancaran  les  pexeres  per  co  que  no 
pugam  moldre.  Perco  senyor  supplicam  vostraalta  clemen- 
cia que  sia  vostra  merce  de  subvenirnos  de  gents  darmes 
en  bon  nombre  a  fi  que  puxam  fer  nosaltres  ab  ells  la  ho- 
nor ques  mereys  car  vuy  mes  no  podem  pus  suportar  sino 
per  lo  virtuos  esfors  de  mossenyer  Riembau  de  Corbera 
que  ha  fet  e  continua  fer  et  per  nosaltres:  per  la  gran  min- 
va  que  es  stada  feta  a  aquesta  ciutat  et  dampnatge  molta 
gent  fora  exida  defora  et  en  gran  nombre  sino  que  nols 
es  stat  consentit.  Per  guardar  la  ciutat  continuam  pergra- 


(  113) 
cia  de  Deu  nostres  guantes  ab  copia  de  gent.  E  sia  senyor 
la  sancta  Trinitat  en  vostra  guarda  la  qual  per  la  sua  cle- 
mencia vulla  prosperar  de  be  en  millor  ab  exaltament  de 
vostra  excellent  corona.  Scrita  en  Leyda  a  XXVIII  de  juny 
a  la  miga  nit  any  MCCCCXIII. — Senyor:  Los  vostres  vas- 
salls  et  sotsmeses  qui  humilment  se  comanen  en  vostra  gra- 
cia et  merce  pahers  et  promens  de  la  vostra  ciutat  de  Ley- 
da. — ítem  Senyor  som  certs  que  lo  comte  Durgell  havia 
guinyat  que  en  aquesta  ciutat  fos  mes  foch  a  VI  o  a  VII 
barriades  a  fin  que  tot  hom  derenclis  los  murs  et  que  acor- 
reguessen  al  foch  et  que  ell  se  pogues  recullir  en  la  ciu- 
tat.— A  mis  caros  amigos  Pedro  Dembun  Pero  Lanuza  et 
el  senyor  de  Gordun  et  a  cada  uno  dellos. — Caros  amigos 
yo  he  havido  ardit  del  senyor  que  quiere  cavalgar  et  man- 
da que  sea  presto  pora  cavalgar  que  su  entencion  es  com- 
batre  los  enemigos  en  todas  gentes  quel  vengan  al  denant 
cuentra  ell  :  porque  vos  ruego  que  stades  priestos  por  al 
primer  ardit  que  de  mi  hayades  et  noy  quede  hombre  de 
pie  et  de  cavallo.  En  lendemcdioexecutat  firme  pues  tiem- 
po havedes  et  nons  stades  de  baldes  quel  tiempo  no  lo  re- 
quiere. E  si  es  caso  que  he  ardit  quel  senyor  no  cavalque 
de  present  tantost  seré  con  vosotros  con  la  ayuda  de  Dios 
con  toda  la  gent.  Havet  lames  en  toda  manera. — Anthon  de 
Luna  et  üexeryca  que  vos  saluda. — A  fray  Francisco  Saín; 
mi  confessor. — Fray  Francisco  :  Certificovos  que  mi  senyor 
cavalga  de  fecho  et  viene  a  Muntaragon  et  me  ha  manda- 
do que  yo  cuyte  de  passar  la  sierra.  Et  era  del  todo  mi 
entencion  dir  alia  do  vosotros  sodes  mas  no  puedo  fallir 
a  su  mandamiento:  porque  vos  ruego  que  digades  a  Basalio 
a  Pedro  Dembun  et  al  senyor  de  Gordun  et  a  Pero  Lanuza 


(  Ü4  ) 
que  continúen  su  guerra  contra  los  enemigos  et  que  sean 
prestos  que   si  han  letra  mía  decontinent  sean  comi   car 
vosotros  havedes  mi   ardit  con   la  ayuda  de  Dios  daqui  al 
domingo  primero  vinient  et  si  el  senyor  muda  de  proposito 
de  cavalgar  de  present  yo  seré  con  la   ayuda  de  Dios  con 
vosotros  con  toda  la  gent  et  esto  no  dubdedes.  Do  haya- 
des  mi  ardit  todas  las  cosas  lexadas  seades  comigo  car  sens 
falla  daqua  se  pasta  algunas  que  creyó  que  no  sescusa  ba- 
talla et  noy  quede  dalla  hombre  de  pie  ni  de  cavallo  car  en 
un  dia  sera  fecho  con  la  merce  de  Dios.   Entanimientres 
obrat  como  de  todos  confio  et  haya  vuestro  ardit  decon- 
tinent si  Arres  se  quiere  render  al  senyor  don  Jayme  et  a 
mi:  lexat  en  el  castiello  a  Pero  Lanuza  et  Martin  Darbea 
venga  del  servicio  del  dicho  senyor  et  mió :  en  otra  manera 
sial  fecho  el  danyo  que  sel  pueda  fazer  con  consello  de  Pe- 
dro Denbuu  et  del  senyor  de  Gordun  et  de  Pero  Lanuza. 
Saludatme  a  Basali  et  a  toda  la  companya  et  digatsli  que 
como  veya  los  hoxos  del  senyor  el  sera  bien  recebido  et 
contentado  en  tal  manera  que  el  conexera  que  no  es  ve- 
nido de  bades:  esto  de  cierto  con  layuda   de  Dios.  Si  mi 
letra   havedes  cuytat   de   venir  en   otra  manera  executat 
continuament  a  consexo  de   los  sobreditos.  A  los  de  Basa 
et  Serraule  se  diga  de  mi  part  que  entren  en  la  guerra:  de 
no  que  les  faga  guerra  assi  a  los  amigos  que  noy   quieren 
entrar  como  a  los  enemigos.  Esta  letra  leyt  a  Pero  La- 
nuza a  Pedro  Dembun  et  al  senyor  de  Gordun  et  la  sus- 
tancia a  Basili  et  dezitle  certamient  que  la  intención  del 
senyor  es  combatre  linfant.  El  dicho  senyor  lia  mossenyer 
Bemat  de  Coharasa  et  mossenyer  Aymerich  de  Comenge 
que  son  venidos  bella  companya  que   son    GC  bacinets    et 


( ««) 

docientos  pillardes  un  numero  de  DC  cayalgaduras  et  D 
queii  havia  el  senyor  lia  hoy  con  el  mil  cient  rocines  et 
dos  mil  de  pied  menos  de  nosotros  assin  que  con  Dios 
nuestros  affers  van  bien  et  noy  resta  sino  que  avaricia  et 
discordia  sia  fuera  de  nos.  Dezit  a  Basili  que  jol  mostrare 
que  el  conezera  que  yo  lo  amo  et  que  en  Lombardia  el 
no  ha  tan  buen  amigo  como  yo.  Saludatme  a  Corzo  et 
dezitle  que  el  haura  su  rocín.  Dios  sea  vuestra  guarda. 
Scripta  al  castiello  de  Lohar  a  XXIX  de  junio. — Anthon 
de  Luna  et  Dexeryca. — Al  molt  excellent  e  poderos  alt 
princep  e  senyor  lo  senyor  rey. — Molt  excellent  e  poderos 
alt  princep  e  senyor :  Placie  saber  a  vostra  senyoria  que 
hir  diluns  ques  comptaven  XXVI  de  juny  vench  agí  un  moco 
aragonés  que  diu  que  stava  ab  Tomas  Cacosta  lo  qual  de 
paraula  dix  que  li  ere  stat  manat  e  comanat  que  digues 
al  veguer  daci  que  fos  prest  de  teñir  lo  portal  ubert  car 
ells  hic  serien  en  la  nit.  Aquell  dia  matex  senyor  foren 
portados  por  un  hom  de  Corbins  lo  qual  la  gent  del  comte 
havie  pres  quatre  letres  del  comte  la  una  de  les  quals  se 
drecava  a  mossenyer  Joffre  de  la  Bracerola  laltra  an  Pere 
Nogueris  laltra  an  Johan  Romeu  la  altra  an  Botella  ciu- 
tadans  daci  les  quals  perqué  vostra  gran  excellencia  puxe 
veure  que  contenen  vos  tramet  ab  la  present :  c  senjor 
veent  que  segons  mon  juhi  acó  no  ere  sino  metre  divis  en 
la  ciutat  no  cure  de  les  dites  noves  ni  letres  com  lo  veguei 
els  altrcs  a  qui  les  letres  sendrecaven  tant  com  vu  he  po- 
gut  veure  ni  conexcr  sien  homens  bons  et  fiables.  Mas 
amoneste  tot  de  ben  fer  si  lo  cas  ho  requerió  car  l;i  vos- 
tra senyoria  íiave  dells  plcnamcnt  e  aquí  maleix  ab  con- 
velí deis  pahers  e  dalguns  prohomens  jo  cree  oflitials  novclls 


(116) 
no  revocunt  algu  deis  qui  hi  eren  mas  per  eo  com  la  ciu- 
tat  es  gran  e  no  de  fácil  correr  que  hagues  official  en  cas- 
cuna  part  si  menester  hi  ere.  Esse  seguit  senyor  que  vuy 
a  punta  de  jorn  son  venguts  aci  qualsque  CGCC  de  cavall 
o  daqui  ansus  e  de  M  homens  de  peu  amont  e  han  donat 
assalt  la  portal  del  Mercadal  e  son  venguts  a  donar  de  les 
lances  al  portal.  Hanhi  jaquit  una  atxa  et  una  daga  et  un 
rocj  :  han  cremat  gran  colp  de  ^arbes  de  forment  et  daltres 
blats  qui  eren  en  les  eres  del  Mercadal  et  per  alguns  camps 
e  diverses  cases  o  torres  de  la  orta.  Provehesque  vostra 
celsitud  en  los  afers  segons  se  pertany  car  yo  fare  aci  lo 
que  pore.  Scrita  ab  cuyta  en  Leyda  a  XXVII  dejuny.  La 
dita  gent  han  mort  senyor  un  hom  qui  ere  en  la  casa  an- 
tiga  e  ells  se  van  ben  carafexats  e  estime  hom  que  entre 
homens  et  rocins  sen  menen  de  nafrats  de  XL  ansus. — 
Senyor  vostre  humil  servidor  et  sotsmes  qui  besant  vostres 
peus  et  mans  se  comana  en  vostra  gracia  et  merce  Riem- 
bau  de  Corbera. 


día  21 


Vislas  en  pleno  consejo  todas  las  cartas  presentadas  y  las  de- 
posiciones de  los  testigos  ,  mandó  el  rey  espedir  las  siguientes 
cartas  : 


Ferdinandus  Dei  gratia  rex  Aragonum  Sicilie  Valentie 
Majoricarum  Sardinie   et   Corsice  comes   Barchinone  dux 


(117) 
Athenarum  et  Neopatrie  ac  etiam  comes  Rossilionis  ct  Ge- 
ritanie  egregio  Jacobo  filio  egregii  Petri  quondam  comi- 
tis  de  Urgello  salutem  et  dilectionem.  Clamor  multorum  et 
fama  publica  manifestarunt  quod  vos  non  animadvertentcs 
jugum  dominii  qno  nobis  vestro  vero  rcgi  et  domino  cen- 
semini  modo  indissolubili  alligatus  immo  oblitus  improvide 
inmaculati  sanguinis  et  prosapie  a  quibus  trahere  dicimini 
nomen  vestrum  necnon  diversarum  gratiarum  quibus  re- 
gia domus  Aragonis  vos  et  vestri  predecessores  sint  priscis 
temporibus  prossecuti :  adversus  nos  vestrum  dominum  et 
principem  naturalem  rebellionis  calcaneum  et  cornua.  .  . 
.  .  .  ausibus  efrenis  erigere  ac  fidelitatis  penitus  rupto 
federe  extraneas  gentes  armorum  sinistris  auspiciis  con- 
gregare et  pro  dampnificando  regia  regna  et  térras  nostras 
cum  impiorum  multitudine  non  erubuistis  aliquatenus  con- 
venire  et  jam  in  parte  vestri  in  pregrandem  ignominiam 
invadere  attemptastis.  Nos  ideo  volentes  tam  gravia  nostro 
auditui  reserata  incógnita  pretermiten;  veritatem  mandamus 
perscrutari  et  diligenter  inquirí  ut  si  rei  poposcent  qualitas 
regia  noslra  districtio  culpam  feriat  delinquenlis.  Et  post- 
quam  inceptum  extitit  inquirí  quia  per  contenta  in  pro- 
cessu  inquisitionis  detegitur  manifesté  vehemens  suspicio 
contra  vos  et  alios  adherentes  vobis  consiliumque  auxilium 
favorem  aut  opem  dantes  quod  de  castro  et  civitate  Ba- 
lagarii  et  de  alus  castris  villis  et  locis  que  fuerunt  dicti 
vestri  patris  vos  preparavistis  et  preparatis  cum  gentibus 
armorum  cxtranee  nationis  et  alus  ad  guerreficandum  ci- 
vilates  villas  et  castra  nostre  ditionis  casque  et  ca  occnpan- 
dum  et  offendendum  tam  nos  qnam  nostros  officiales  el 
subditos    ct   ad    dañina    alia   multipliciter    reipublice    infe- 

APEN.  9 


(  H8  ) 
rendum  et  ad  rebellandum  nobis  nostroque  imperio  et  po- 
testad: et  fuerit  nobis  pro  parte  fisci  nostri  humiliter  sup- 
plicatum  quod  contra  vos  et  vobis  consilium  auxilium  favo- 
rem  aut  opem  dantes  et  bona  ipsorum  et  cujuslibet  eorum 
debite  procedereraus  et  quod  interim  dicta  civitas  castra  et 
loca  que  quondam  fuerunt  predicti  egregii  Petri  comitis  pa- 
tris  vestri  tuitionis  remedii  et  securitatis  totius  reipublice 
nostri  regni  cujus  caput  sumus  et  alias  prout  in  talibus  et 
similibus  per  justitiam  fieri  debet  ac  est  etiam  assuetum 
predictam  civitatem  villas  et  castra  apprehenderemus  seu 
apprehendi  faceremus:  habito  super  hiis  maturo  ac  digesto 
consilio  tam  prelatorum  quam  baronum  notabilium  militum 
ac  sindicorum  civitatum  villarum  et  locorum  principatus 
Cathalonie  et  quamplurium  doctorum  in  utroque  jurispe- 
ritorum  justitia  exigente  solemniter  providimus  dictam  ci- 
vitatem castra  villas  et  loca  jamdicta  fuisse  ac  fore  esse 
rationibus  predictis  apprehendenda  ad  manus  et  posse  nos- 
tri. Igitur  cum  hac  eadem  vos  requirimus  et  monemus  vo- 
bisque  dicimus  et  mandamus  de  certa  scientia  et  expresse 
sub  debito  naturalitatis  et  fidelitatis  quibus  estis  nobis  ves- 
tro  domino  obligatus  quatenus  omni  seposita  predictam 
civitatem  villas  castra  loca  et  fortalicia  gubernatori  nostro 
principatus  Cathalonie  seu  alus  nostris  officialibus  ad  hec 
specialiter  assignatis  seu  etiam  assignandis  tradatis  et  per 
ipsum  ac  ipsos  aprehendi  libere  permittatis:  alias  certo  cer- 
tius  habeatis  quod  si  predictorum  vos  senserimus  neglec- 
torem  quod  regalis  oppinio  nostra  non  capit  procedetur  con- 
tra vos  et  bona  vestra  justitia  mediante.  Data  Barchinone 
sub  nostro  sigillo  comuni  undécima  die  julii  anno  a  nativi- 
tate  Romini  millessimo  quadringentessimo  tertio  décimo. — 


(  H9  ) 
Rex  Ferdinandus. — Ferdinandus  Dei  gratia  rex  Aragonum 
Sicilie  Valentie  Majoricarum  Sardinie  et  Corsice  comes  Bar- 
chinone  dux  Athenarum  et  Neopatrie  ac  etiam  comes  Ros- 
silionis  et    Ceritanie  fidelibus  nostris   universis  et   singulis 
patiariis  juratis  et  singularibus  civitatis  Balagarii   et   quo- 
rumcumque  villarum  castrorum  et  locorum  comitatus  Ur- 
gelli   et  vicecomitatus  Ageris  et  aliorum  quorumlibet  qui 
fuerint  egregii  Petri  quondam  comitis  Urgelli  salutem  et 
gratiam.    Clamor  multorum  et  fama   publica  manifestarunt 
quod  egregius  Jacobus  filius  egregii  Petri  quondam  comi- 
tis Urgelli  sue  fidelitatis  et  naturalitatis  pudore  quo  cuncti 
Aragonis   regie  domus  subditi    per  universum  orbem   ra- 
diant  insigniti  impudenter  quod  referimus  displicenter  ab- 
jecto  et  sue  originis  magnanimitate  inmaculate  oblitus  non 
formidans    sui  nomen  indelibili  macula  deturpare    adver- 
sus  nos  suum  dominum  et  principem  naturalem  rebellionis 
cornua  erigere  armorum  gentes  exteras  glomerare  pro  dam- 
nificando regna  et   térras  nostras  proterva  audacia  non  ve- 
retur  et  jam  in  parte  grandi  insania  ductus  invadere  at- 
temptavit.   lgitur   nos   volentes  tam   gravia  nostro   auditui 
reserata  incógnita  pretermittere  veritatem  mandavimus  pers- 
crutari  et  diligenter  inquirí   ut  si    rei    poposcerit  qualitas 
regia  nostra  districtio  culpam   feriat  delinquentis.  Et  quare 
postquam  inceptum  extitit  inquirí  per  contenta  in  processu 
inquisitionis  detegitur  manifesté  vehemens  suspicio  contra 
dictum  egregium  Jacobum   et  alios  adherentes  sibi  cidem 
consilium  auxilium  favorem  aut  opem  dantes  quod  de  cas- 
tro et  civitate   Balaguarii  et  alus  caslris  villis  et  locis  que 
fuerunt  dicti  ejus  patris  se  preparavit  et  preparal  cum  gcn- 
tibus  armorum  extrancc  nalionis  et  alus  ad  guerrificanduna 


(  120) 
civitates  villas  et  castra  nostre  ditionis  easque  et  ea  occu- 
pandum  et  ad  offendendum  tam  nos  quam  nostros  officia- 
les  et  subditos  et  ad  damna  alia  multipliciter  reipublice 
inferendum  et  ad  rebellandum  nobis  nostroque  imperio  et 
potestati:  fuitque  nobis  pro  parte  fisci  nostri  humiliter  sup- 
plicatum  quod  contra  ipsum  adherentes  consilium  auxilium 
et  favorem  aut  opem  dantes  et  bona  ipsorum  et  cujuslibet 
eorum  debite  procederemus  et  quod  interim  dicta  civitas 
castra  et  loca  que  quondam  fuerunt  predicti  egregii  Petri 
comitis  patris  ejusdem  Jacobi  per  viam  tuitionis  remedii- 
que  et  securitatis  totius  reipublice  nostri  regni  cujus  caput 
sumus  et  alias  prout  in  talibus  et  similibus  per  justitiam 
fieri  debet  ac  est  etiam  assuetum  predictam  civitatem  vil- 
las et  castra  apprehenderemus  seu  apprehendi  faceremus: 
habito  super  hiis  maturo  ac  digesto  consilio  tam  prelatorum 
quam  baronum  nobilium  militum  ac  sindicorum  civitatum 
villarum  et  locorum  principatus  Cathalonie  et  quamplurimo- 
rum  doctorum  in  utroque  jurisperitorum  justitia  existente 
solempniter  providimus  dictam  civitatem  castra  villas  et 
loca  jamdicta  fuisse  ac  fore  et  esse  rationibus  predictis  ap- 
prehendi ad  manus  et  posse  nostri.  Ideo  virtute  generalis 
imperii  et  jurisdictionis  nobis  in  nostri  ditione  pertinentis 
vobis  dicimus  et  mandamus  quatenus  apprehensioni  pre- 
dicte  impedimentum  aliquod  nullatenus  ini'eratis  immo  pro- 
visioni  nostre  hujusmodi  pareatis  ipsamque  plenarie  ob- 
servetis  cum  quando  et  quotiens  per  nostrum  gubernato- 
rem  Cathalonie  principatus  seu  alios  officiales  nostros  ad  hec 
specialiter  destinatos  fueritis  requisiti:  quod  si  secus  ege- 
ritis  quod  non  credimus  procedetur  contra  vos  et  bona  ves- 
tra  justitia  mediante.  Data  Barchinone   sub  nostro  siguió 


(  -121  ) 
comuni  undécima  die  julii  anuo  a  nativitate  Domini  mille- 
simo  quadringentessimo  tertio  décimo. — Rex  Ferdinandus. 
— Ferdinandus  Dei  gratia  rex  Aragonum  Sicilie  Valentie 
Majoricarum  Sardinie  et  Corsice  comes  Barchinone  dux 
Athenarum  et  Neopatrie  ac  etiam  comes  Rossilionis  et  Ce- 
ritanie  nobilibus  dilectis  atque  fidelibus  universis  et  sin- 
gulis  baronibus  militibus  hominibus  de  paratico  et  alus 
generosis  in  comitiva  atque  servicio  egrcgii  Jacobi  filii  egre- 
gii  Petri  quondam  comitis  Urgelli  sistentibus  salutem  et 
dilectionem.  Clamor  multorum  etc."  (Sigue  enteramente 
igual  á  la  precedente  carta  ó  documento,  hasta  donde  dice 
ad  manus  et  posse  nostri).  Igitur  vobis  et  unicuique  vestrum 
dicimus  et  districte  mandamus  sub  fidei  et  naturalitatis 
vinculo  quibus  nobis  vestro  regi  et  domino  estis  astricti  ac 
nostre  indignationis  et  iré  incursu  quatenus  a  comitiva  et 
servicio  dicti  comitis  ejusque  consilio  et  favore  visis  pre- 
sentibus  desistatis  apprehensionemque  dictorum  civita- 
tis  villarum  castrorum  et  locorum  ipsorum  per  nostrum 
gubernatorem  principatus  jamdicti  seu  per  alios  oficiales 
nostros  ad  hec  specialiter  destinatos  seu  destinandos  fieri 
et  exequi  libere  permittatis  in  predictis  nullum  impedi- 
mentum  seu  contradictionem  inferatis  seu  etiam  opponatis: 
quod  si  contrarium  egeritis  quod  nullatenus  oppinamur 
procedetur  contra  vos  et  bona  vestra  justitia  mediante. 
Data  Barchinone  sub  nostro  sigillo  comuni  undécima  die 
julii  anno  a  nativitate  Domini  M°CCCG0X1H0. — Rex  Fer- 
dinandus. 


(  1.-22Í) 


DÍA    5    DE    AGOSTO. 


Mandó  el  rey  se  insertaran  en  el  proceso  las  siguientes  cartas 
que  se  habían  interceptado. 


Al  amat  scuder  de  casa  nostra  en  Johan  de  Pinell  la 
infanta  Isabel  Darago.  — En  Johan:  per  tant  com  segons 
exhigencia  del  temps  nos  havem  a  servir  de  tots  los  quins 
son  affectats  vos  pregam  molt  affectuosament  que  vista  la 
present  ab  aquella  mes  gent  que  porets  a  cavall  et  de  peu 
et  ben  armats  vengats  a  la  nostra  vila  de  Lineóla  e  apres 
siats  alli  scrivetsne  a  nos  et  darem  manera  que  entrets  en 
Balaguer  e  sabrets  que  haurets  a  fer.  E  no  dubdets  per 
vostre  bandejament  ne  dalcuns  qui  sien  ab  vos:  car  per  la 
present  manam  axi  al  veguer  Durgell  et  sotsveguer  de  la 
dita  vila  et  altres  qualsevol  officials  et  subdits  nostres  et 
deis  dits  officials  loctinents  que  copient  et  stantvos  en  la 
dita  vila  ne  en  altra  manera  destorb  preso  o  greuge  alcun 
a  vos  ne  companya  vostra  en  persones  o  bens  no  facen  ne 
perméten  esser  fets  en  alguna  manera.  Dada  en  Balaguer 
sots  nostre  segell  secret  a  XXVII  dies  de  juny  lany  mil 
CCCCXIII. — La  infanta. — Al  amat  scuder  de  casa  nostra 
en  Johan  Berenguer  de  Josa  Jayme  Darago. — En  Johan 
Berenguer  :  per  certa  causa  et  coses  tocants  singularment 
nostra   honor  et    benavenir   havem    deliberat  de   cavalcar 


(  1^5  ) 
personalmente  perqueus  pregam  molt  afectuosamentque  de- 
continent  visa  la  present  cessant  tota  dilacio  et  scusa  com 
mils  porets  armat  et  a  cavall  siats  ab  nos  sens  triga  alcu- 
na  si  james  nos  entenets  complaure  ni  servir  certificantsvos 
queu  haurem  a  memoria.  Dada  en  Balaguer  sots  noslre 
segell  secret  a  V  de  juliol  del  any  mil  quatrecents  tretze. 
— Jayme. — A  la  muyt  noble  et  cara  fija  dona  Elfa  de  Lu- 
na.— Muyt  noble  et  cara  fija  :  Certificovos  quel  senyor  es 
bien  sano  et  alegre  et  es  en  Balaguer  quel  senyor  don 
Jayme  envió  por  el  et  yo  Dios  sea  loado  so  bien  sana  et 
alegre  et  sto  con  gran  deseo  de  saber  vuestra  salut:  porque 
vos  ruego  men  certifiquedes  que  grant  plazer  men  faredes. 
Yo  a  present  so  fuera  Dios  merce  de  congoxa  pues  quel 
senyor  sta  en  lugar  seguro  et  yo  que  tengo  el  castiello  bien 
fornido  de  viures  pora  dos  anyos  cepto  de  vino  mes  tengo 
pro  agua  et  muyt  fina  que  vale  vino  et  los  quey  son  ser- 
vidores leales  del  senyor  bien  alegres  et  sforgados  et  tales 
que  no  fallirán  con  la  ayuda  de  Dios  a  lo  que  deven.  E 
assin  seyet  alegrement  quen  breu  hoyredes  tales  nuevas  que 
hauredes  plazer  et  consolación  :  et  de  todos  ardides  que 
hayades  ciertament  de  las  partidas  dalla  me  querrades  cer- 
tificar que  grant  consolación  ne  haure  et  no  mi  plangades 
correus  que  yo  los  fare  pagar.  E  vos  torno  rogar  que  fa- 
gades  dar  recaudo  a  lo  que  Simón  he  dado  en  cargo.  El 
sant  Sperit  sia  en  vuestra  guarda  resumiéndome  muyt  no- 
ble et  cara  fija  todas  cosas  a  vos  plazients.  Scripta  al  cas- 
tiello de  Loharre  a  XXIX  de  julio. — El  senyor  don  Jayme 
et  el  senyor  tienen  en  Balaguer  DCCC  rocines  et  entien- 
den combatre  al  infant  et  a  los  que  con  el  son  que  son  MD 
rocines  con  la  ayuda  de  Dios  et  mas  III  milia  hombres  de 


(  Í24) 

pied.  Enviat  este  scudero  de  fecho  si  buenas  nuevas  avedes 
de  mossenyor  de  Clarenca  et  yo  darle  un  buen  rocin  et  un 
arnés  car  daqui  no  se  ha  podido  fazer.  Seyet  cierta  que  yo 
vos  fare  obras  de  madre. — La  toda  vuestra  Violant  de  Lu- 
na.— Al  molt  noble  senyer  et  car  cosi  don  Anthon  de  Lu- 
na.— Molt  noble  senyer  et  car  cosi:  axi  com  derrerament 
vos  haviem  fet  saber  haviem  cavalcat  de  Balaguer  enfora 
tirant  nostre  cami  a  la  vila  Dalcolega  per  veurens  ab  vos: 
e  com  som  stat  pres  de  la  dita  vila  dues  legues  havem  sa- 
but  de  tot  cert  que  Basili  es  stat  et  pres  no  molt  luny  de 
Casteyllfollyt  per  qualsque  DC  rocins  entre  aregonesos  et 
castellans  qui  li  son  exits  al  través:  la  qual  nova  es  stada 
molt  dura  et  greu  et  a  nos  per  molts  sguards  que  be  po- 
dets  entenre:  perqué  havem  deliberat  per  los  dits  esguards 
de  tornarnos  en  lo  comdat  majorment  per  la  gent  nostra 
qui  deu  entrar  per  los  ports  Dandorra.  Perqueus  pregam 
molt  affectuosament  si  james  entenets  fer  per  nos  et  si  de- 
sijats  nostre  benavenir  et  vostre  que  atenent  a  tanta  ne- 
cessitat  tirets  ver  nos  ab  tota  vostra  gent  e  instets  et  facats 
quel  senyer  Dagremunt  et  Menaut  de  Favars  et  tots  altres 
que  havets  perpresos  deis  quals  per  vostra  gran  providen- 
cia havem  en  ferm  quey  havets  fermetat  entren  et  sien  ab 
nos  et  ab  vos  sens  dilacio:  et  pensant  en  quin  punt  som  no 
Irigassets  com  lo  perill  fos  ¡reparable  a  nos  et  a  vos  si  de 
present  no  haviem  sforc.  de  cavalcar  et  teñir  les  places  attes 
que  tots  los  regnes  et  terres  de  la  corona  son  romorats  et 
si  ha  gran  sforc  de  gent  darmes  la  qual  renovado  vendrá 
en  incomparable  profit  si  les  places  podem  teñir:  eus  tenim 
per  dit  que  no  trigara  molt  en  bon  punt  ques  mereix  et 
nos  et  vos  desijam  al  qual  porem  dir  que  serem  pervenguts 


(  125  ) 
per  vostra  animositat  et  providencia  singular  :  pregantsvos 
mes  que  vullats  advertir  que  vostra  tan  gran  obra  nos  per- 
da  en  la  falt  et  haurets  mes  que  no  volrets  si  nostre  cor 
se  compleix.  Dada  enRaffals  sots  nostre  segell  secret  a  VIH 
dies  de  juliol  en  lany  MCCCCXHI. — Jayme  Darago. — Jay- 
me. — Al  amat  scuder  nostre  en  Johan  de  Pinell. — En 
Johan  :  pregamvos  molt  tant  com  mils  podem  axi  com 
aquell  de  qui  nos  fem  singular  compte  que  en  les  coses 
que  nostra  honor  fassen  nos  fallirets  que  vista  la  present 
siats  aci  ab  nos  ab  tota  aquella  mes  gent  darmes  que  porets 
be  armats  et  a  cavall  :  e  acó  per  res  no  haje  falla  car  sera 
cosa  quens  en  farets  molt  singular  et  assenyalat  plaher.  Da- 
da en  Balaguer  sots  nostre  segell  secret  a  X  dies  de  juliol. 
— Elionor  Darago.  —  Al  amat  scuder  de  casa  nostra  en 
Johan  de  Pinell. — En  Johan  :  pregamvos  molt  affectuosa- 
ment  si  jamay  nos  entenets  a  complaure  ni  a  servir  que 
vos  decontinent  vista  la  present  vingats  a  nos  ab  aquella 
mes  gent  darmes  que  porets  be  armats  et  a  caval  dimarts 
per  lo  gran  mati:  e  drecats  a  la  nostra  casa  cor  certificam- 
vos  que  no  triguera  dues  hores  que  vos  serets  ab  nos  dins 
nostra  cambra.  E  de  les  dites  coses  no  haje  falla  cor  gran 
plaer  nos  en  farets.  Dada  en  Balaguer  sots  nostre  segell  se- 
cret a  X  dies  del  mes  de  juliol. — La  comtessa  Durgell. — 
Al  noble  e  amat  nostre  en  Johan  Berenguer  de  Josa  la 
infanta  Darago. — En  Johan  Berenguer:  be  crehem  sa- 
bets  com  lo  senyor  don  Jayme  car  marit  nostre  et  senyor 
es  partit  de  Balaguer  e  te  la  via  de  Arago:  e  per  tant  com 
vos  entréis  altres  estariets  be  en  lur  servey  al  qual  lo  dit 
senyor  vos  havia  demanat  c  no  sots  vcngut  de  quens  ma- 
ravellam  molt:  per  <;o  molt  uNectimsamcnt  vos  prégamele- 


(  126  ) 
querim  et  manara  que  encontinent  ab  aquella  mes  gent 
de  cavall  e  de  peu  seguiscats  lo  dit  senyor  tota  triga  cessant 
car  no  es  hora  de  tornar  atrás.  Dada  en  Balaguer  sots  nos- 
tre  segell  secret  a  XII  dies  de  juliol  del  any  MCCCCXIII. 
— La  infanta. — Al  amat  scuder  de  casa  nostra  en  Luis  de 
Mena  Jayme  Darago. — En  Luis:  molt  som  maravellats 
com  no  sots  vengut  axi  com  vos  havem  scrit:  perqueus  pre- 
gam  molt  afectuosament  que  dema  que  sera  dilluns  siats 
aci  ab  nos  armat  et  a  cavall  ab  la  mes  gent  que  porets. 
Acó  per  res  no  haje  falla.  Dada  en  Balaguer  sots  nostre 
segell  secret  a  IX  dies  de  juliol  any  MCCCCXIII. — Jayme. 


día  10. 


Hallándose  el  rey  en  el  sitio  de  Balaguer,  mandó  espedir  pre- 
sentar y  publicar  junto  á  sus  muros  por  boca  de  pregonero  y  á 
son  de  trómpela  las  letras  patentes  que  siguen : 


Ferdinandus  etc."  Nobilibus  dilectis  atque  íidelibus  uni- 
versis  et  singulis  baronibus  nobilibus  militibus  hominibus 
de  paratico  et  alus  generosis  in  comitiva  atque  servitio 
egregii  Jacobi  filli  egregii  Petri  quondam  comitis  Urgelli 
sistentibus  salutem  et  dilectionem .  Pridem  vobis  scripsisse 
recolimus  per  hec  verba  (Sigue  integra  la  carta  de  la  pá- 
gina 121):  Et  licet  preinserta  littera  vobis  extiterit  pre- 
sentata  fueritque    per    nostrum    gubernatorem  jamdictum 


(  127  ) 
cum  debita  instantia  requisitum  ut  contenta  in  eadem  adim- 
pleretis  operis  per  effectum  vos  tamen  ea  faceré  recusas- 
tis  immo  aliqua  alia  gravia  commissistis.  Ideo  quamquam 
alias  mediante  justitia  possemus  procederé  contra  vos  tamen 
ex  sola  benignitate  et  gratia  vobis  et  unicuique  vestrum 
dicimus  et  districte  mandamus  sub  fidei  naturalitatis  vin- 
culo quibus  nobis  vestro  regi  et  domino  estis  astricti  ac 
nostre  indignationis  et  iré  incursu  quatenus  a  comitiva  et 
servicio  dicti  comitis  ejusque  consilio  et  favore  visis  pre- 
sentibus  desistatis  apprehensionemque  dictorum  civitatum 
villarum  castrorum  et  locorum  per  nos  hic  personaliter 
existentes  íieri  exequi  libere  permittatis  et  in  predic- 
tis  nullum  impedimentum  seu  contradictionem  inferatis 
seu  etiam  opponatis:  quod  si  contrarium  egeritis  quod  nul- 
latenus  oppinamur  procedetur  contra  vos  et  bona  vestra 
justitia  mediante.  Data  in  obsidione  civitatis  Balagarii  sub 
nostro  sigillo  minori  decima  die  augusti  anno  a  nativita- 
te  Domini  MCCCCXIII. — Rex  Ferdinandus. — Ferdinan- 
dus  etc.*  Egregio  Jacobo  filio  egregii  Petn  quondam  comitis 
de  Urgello  salutem  et  dilectionem.  Pridem  vobis  scripsisse 
recolimus  per  hec  verba:  Ferdinandus  etc."  ut  in  inserta  li- 
tera post  positam  supra.  Et  licet  litera  preinserta  vobis  exti- 
terit  presentata  fueritque  per  nostrum  gubernatorem  jam- 
dictum  cum  debita  instantia  requisitum  ut  contenta  in  eadem 
adimplerctis  operis  per  efectum  vos  tamen  id  faceré  recu- 
sastis  immo  aliqua  alia  gravia  commissistis.  Ideo  quamquam 
alias  mediante  justitia  possemus  procederé  contra  vos  tamen 
ex  sola  benignitate  et  gratia  vos  rcquirimus  et  monemus 
vobisque  dicimus  et  mandamus  de  certa  scientia  et  expres- 
se  sub  debito  naturalitatis  et  (idelitatis  quibus  estis  nobis 


(  128  ) 
vestro  domino  obligatus  quatenus  omni  mora  seposita  pre- 
dictam  civitatem  villas  castra  loca  et  fortalicia  nobis  hic 
personaliter  existentibus  tradatis  et  per  nos  aprehendí  li- 
bere permitatis:  alias  certo  certius  habeatis  quod  si  predic- 
torum  vos  senserimus  neglectorem  quod  regalis  oppinio 
nostra  non  capit  procedemus  contra  vos  et  bona  vestra  jus- 
titia  mediante.  Data  in  obsidione  civitatis  Balagarii  sub 
nostro  sigillo  majori  decima  die  augusti  anno  a  nativi- 
tate  domini  MCCCCXIII. — Rex  Ferdinandus. — Ferdinan- 
dus  etc.*  Fidelibus  nostris  universis  et  singulis  patiariis  ju- 
ratis  et  singularibus  civitatis  Balagarii  et  quorumcumque 
villarum  castrorum  et  locorum  comitatus  Urgelli  et  viceco- 
mitatus  Ageris  et  aliorum  quorumlibet  qui  fuerunt  egre- 
gii  Petri  quondam  comitis  Urgelli  salutem  et  gratiam. 
Pridem  vobis  scripsisse  recolimus  per  hec  verba:  Ferdi- 
nandus etc.a  ut  in  littera  secunda  postposite  littere  supra 
largo  modo  continetur.  Et  licet  litera  preinserta  vobis  ex- 
titerit  presentata  fueritque  per  nostrum  gubernaterem 
jamdictum  cum  debita  instantia  requisitum  ut  contenta  in 
eadem  adimpleretis  operis  per  efectum  vos  tamen  id  faceré 
recusastis  imo  aliqua  alia  gravia  comissistis.  Ideo  quamquam 
alias  mediante  justitia  possemus  procederé  contra  vos  ta- 
men ex  sola  benignitate  et  gratia  virtute  generalis  impe- 
rii  et  jurisdictionis  nobis  in  nostri  ditione  pertinentis  vo- 
bis dicimus  et  mandamus  quatenus  apprehensioni  predicte 
impedimentum  aliquod  nullatenus  inferatis  quod  si  secus 
egeritis  quod  non  credimus  procedetur  contra  vos  et  bona 
vestra  justitia  mediante.  Data  in  sitio  civitatis  Balaguerii 
sub  nostro  sigillo  minori  decima  die  augusti  anno  a  nati- 
vitate  Domini  MCCCCXIII.— Rex  Ferdinandus. 


(  129  ) 


día    I  1 


Seguramente  la  obstinación  de  los  rebeldes  y  sus  salidas  de 
la  ciudad  impedirían  el  dia  anterior  la  presentación  de  dichas 
letras,  puesto  que  en  este  Pedro  Coll  de  Manresa,  con  las  refe- 
ridas ceremonias  y  en  los  puntos  mencionados ,  publicó  su  con- 
tenido en  la  foima  siguiente: 


Ara  hojats  queus  fan  saber  de  part  del  senyor  rey  que 
com  ell  hagues  manades  esser  presentades  certes  letres  sues 
dins  la  ciutat  de  Balaguer  et  la  dita  presentacio  segons  ma- 
nifestament  apar  alli  per  alguns  impediments  no  puga  esser 
feta  a  major  cautela  lo  senyor  mana  lo  efecte  de  aquelles 
letres  esser  publicat  per  la  forma  seguent:  Que  com  fama 
publica  baja  manifestamcnt  divulgat  que  don  Jayme  Dur- 
gell  fill  del  comte  Durgell  no  guardant  la  feeltat  que  es 
tengut  al  dit  senyor  axi  com  son  verdader  rey  e  senyor 
haja  en  les  ciutals  viles  lochs  et  castells  qui  (oren  del  dit 
en  Pere  congrcgat  getits  darmes  stranyes  per  dampnificar 
lo  dit  senyor:  volent  de  acó  sabré  la  veritat  ha  manat  de 
les  ditcs  coses  esser  inquirit:  et  per  tal  que  per  les  coses 
contengudes  en  la  dita  enquesta  se  mostra  manifesta  sus- 
picio  contra  ell  et  altres  a  ell  aderents  et  consell  favor  et 
ajuda  donants  que  de  les  dites  ciutals  viles  loclis  et  cas- 
tells ses  disposut  ab  les  dites  gents  estranyes  de  damnifí- 


(  130  ) 
car  et  guerrajar  sos  regnes  et  terres  et  aquells  occupar  et 
arebellar  contra  ell  et  son  imperi  et  potestat:  a  humi]  sup- 
plicacio  per  part  de  son  fisch  a  ell  feta  haut  sobre  acó  ma- 
dur  et  digest  consell  de  prelats  barons  nobles  et  cavallers 
sindichs  de  les  ciutats  viles  et  lochs  del  principat  de  Catha- 
lunya  per  securetat    de  la  cosa  publica  de   sos  regnes  et 
terres  ha  per  justicia  provehit  les  dites  ciutat  viles  lochs 
et  castells  esser  preses  a  ses  rnans  et  poder.  E  per  go  ma- 
na lo  dit  senyor  al  dit  don  Jacme  Durgell  et  a  tots  los 
nobles  cavallers  scuders  de  sa  saquela  et  habitadors  de  les 
dites  ciutat  viles  lochs  et  castells  sots  la  fe  et  naturalesa 
que  son  tenguts  a  ell  axi  com  a  son  rey  et  senyor  que  a 
la    dita    apprehensio  no  facen  algún   empach   ans  aquella 
lexen  fer  franquament  et  segura  et  los  dits  nobles  cava- 
llers et  scuders  de  la  companya  del  dit  Jacme  Durgell  de- 
sisten es  lunyen.  E  jatsie  de  acó  sien  stats  requests  per  lo 
seu  governador   de    Cathalunya  acó    fer  han  recusat :   per 
tant  lo  dit  senyor  no  contrestant  pogues  procehir  en  altra 
manera  contra  ells  et  cascu  dells  empero  de  sola  benigni- 
tat  et  gracia  los  requer  encara  els  mana  que  complesquen 
et  facen  les  dites  coses  les  quals  si  complir  et  fer  recusa- 
ran procehira  contra   ells  et  cascu    dells  segons   rigor  de 
justicia  requerra. 


(  «31  ) 


día   22. 


El  referido  Pedio  Coll  con  iguales  ceremonias  y  en  los  mis- 
mos puntos  que  las  anteriores  publicó  las  siguientes  cartas  es- 
pedidas por  el  rey. 


Ara  hojats  queus  fan  saber  de  part  del  senyor  rey  que 
com  per  alguns  evidents  impediments  les  letres  subinsertes 
no  puxen  esser  presentades  en  la  ciutat  de  Balaguer  vol  et 
mana  lo  dit  senyor  ab  veu  de  crida  esser  publicades  et 
son  del  tenor  seguent. — En  Ferrando  etc."  Ais  nobles  amats 
et  feels  nostres  tots  et  qualsevol  nobles  cavalles  gentils  ho- 
mens  et  altres  residents  en  companya  de  don  Jayme  Durgell 
fill  del  egregi  en  Pere  comte  Durgell  quondam  salut  et  di- 
leccio.  Com  nos  segons  per  diverses  letres  vos  havem  no- 
tificat  per  certes  justes  et  rahonables  causes  et  rahons  en 
nostre  pie  et  ampie  consell  on  entrevengucren  molts  et  di- 
verses  prelats  comtes  vezcomtes  barons  nobles  cavallers 
doctors  en  cascun  dret  et  sindichs  de  les  universitats  del 
principat  de  Cathalunya  bajam  provehit  justicia  mijancant 
per  tuicio  et  defensio  de  la  cosa  publica  de  nostres  regnes 
et  terres  deis  quals  som  cap  et  protector  a  nostres  mans 
et  poder  penre  les  ciutat  viles  lochs  et  castells  que  foren 
del  dit  comte  Durgell  et  liajam  a  vosaltres  monestats  que 
en  la  dito  apprehensio  a  nostre    poder  fahedora  no  donas- 


(  <$2  ) 
sets  empaig  o  embarch  algu  ni  resistissets  ni  donassets  ais 
resistents  favor  o  ajuda  alguna  e  dago  siats  stats  certificáis 
per  nostres  letres  patents  les  quals  vos  son  stades  legitti- 
mament    intimades  per  nostre   gobernador  de  Cathalunyn 
et  encara  per  nos  et  son  vengudes  en  vostra  noticia:  vosal- 
tres  acó  no  obstant  havets  prestat  favor  et  ajuda  al  dit  Jac- 
me  qui  ha  resistit  al  dit  governador  et  resisteix  a  nos  conti- 
nuament  en  fer  la  apprehensio  de  la  ciutat  de  Balaguer  de- 
nant   la  qual   stam   et  tenim  siti   per  fer  la   dita   appre- 
hensio. E  jatsia  nos  de  rigor  de  justicia  poguessem  contra 
vosaltres  et  vostres  bens  en  diverses  maneres  procehir  em- 
pero volents  usar  vers  vosaltres  nostres  vassalls  et  naturals 
sotsraesos  raes  de  benignitat  clemencia  et  gracia  que  de  ri- 
gor de  justicia:  encara  a  major  cautela  vos  requerim  amo- 
nestam  et  manam  expressament  que  dins   spay  de  quinze 
dies  de  la  data  de  la   present  en   avant  comptadors  de  la 
campanya  del  dit  Jayme  desistats  et  iscats  de  la  dita  ciu- 
tat de  Balaguer  et  en  aquella  no  tornets  ni   al  dit  Jayme 
o  altres  a  ell  seguints  adherents  o  ajudants  donets  consell 
favor  o  ajuda  :  en  altra  manera   forcats  per  necessitat  de 
justicia  passats  los  dits  XV  dies  procehirem  contra  vos  et 
bens  vostres  rigorosament  com  per  justicia  trobarem  esser 
fahedor.  Et  per  tal  que  pahor  de  punicio  deis  crims  per 
vosaltres  comesos  nous  donassen  occasio  de  retraureus   en 
exir  daquexa    ciutat  et  desistir  de    la    companya  del   dit 
Jayme  et   per  conseguent   vendrieu   a   tan   irreparable   et 
inextimable  dan  et  vergonya  com  es  esser  vosaltres  per  nos 
publicats  et  donats  per  traydors  et  rebelles:  volents  en  acó 
degudament  remediar  per  tenor   de  les   presents  guiam   a 
vos  et  cascun  de  vos  que  dins  lo  terme  de  quinze  dies  exi- 


(  135  ) 
rets  de  la  dita  ciutat  de  Balaguer  et  totalment   desistiréis 
de.  la  companya  et  servey  del  dit  Jayme  de  tots  et  qual- 
sevol  crinas  et  excessos  per  vosaltres  comesos  et  perpetrats 
et  que  cometreu  entro  al  dia  que  exireu  de  la  dita  ciutat 
et  desistireu  del  servey  et  companya   del  dit  Jayme  puys 
queu  lagats  dins  los  dits  XV  dies:  axi  que  durant  lo  pre- 
sent  guiatge  lo  qual  volem  que  dur  per  dos  mesos  de   la 
data   de  la   present  en  avant    comptadors   no  puxats   per 
dos  o  offioials  nostres  esser  presos  detenguts  arrestats  et 
en  persones  o  bens  en  alguna   manera  molestáis  ans  pu- 
xats anar    et   star   en    et  per  tota   nostra  senyoria  salva- 
ment  et  segura:  axi  empero  que  algu  deis  guiats  no  puxa 
entrar  en  les  ciutats  de  Caragoca  Calathayu  Darocha  Terol 
Albarrazin  ne  Valencia :   manants  per   la  present  a  tots  et 
sengles  officials  et  subdits  nostres  et  deis  dits  officials  loch- 
tinents  presents  et  sdevenidors  sots  nostra  ira  et  indignado 
et  pena  de  dos  mina  Üorins  deis  bens  del  contrafahent  iia- 
vedors  et   a   nostres  cofres  aplicadors  quel  present  nostre 
guiatge  tinguen  et  observen  et  noy  contravinguen  ne  algu 
contravenir  permeten  per  alguna  causa  o  rabo.  Dada  en  lo 
setge  de  la  ciutat  de  Balaguer  sots  nostre  segell  menor  a 
XXI  dies  dagost  en  lan    de   la   nativitat  de  nostre  Senyor 
MCCCCXIU. — Rex  Ferdinandus. — Nos  en  Ferrando  etc.0 
Jatsia  per  diverses  letres  a  vosaltres  nobles  cavallers  et  gen- 
tils  homens  et    altres  residents  en  la  companya   o    serve j 
de  don  Jayme  íill  del  egregi  en  Pere  quondam  comte  Dur- 
gell  axi  per    nos  aci  presents  com  per   nostre  governador 
de  Cathalunya  legittimamcnt  presen  tades  hajartí  amoneslat 
et  manat  que  de  la  dita  companya  et  servey  desistissets  el 
lexasscls  la  ciutat  de  Balaguer  et  a  la  aprehensio  per  nos 

APÉN.  1^ 


(  13*  ) 
per  justicia  publicada  de  la  dita  ciutat  et  altres  viles  lochs 
et  castells  que  foren  del  dit  en  Pere  no  donassets  empatx 
alcu  ans  aquella  lexassets  fer  per  nos  o  nostres  ofíicials  li- 
berament  et  franqua  co  que  fins  al  dia  de  vuy  no  havets 
fet:  mes  ab  letra  nostra  dada  com  dejus  les  dites  coses  vos 
hajam  manat  et  de  aquelles  request  et  volentsmos  haver 
ves  vosaltres  mes  ab  benignitat  et  gracia  que  de  rigor  de 
justicia  vos  hajam  guiat  per  cert  temps  dins  lo  qual  la  di- 
ta ciutat  servev  et  companya  poguessets  del  tot  lexar  et 
de  aquells  desistir  :  encara  desijants  axi  com  de  nostra  re- 
yal  dignitat  se  pertany  a  vosaltres  per  fexibilitat  de  huma- 
na natura  o  en  altre  manera  aberráis  a  carrera  de  veritat 
et  a  ¡a  naturalesa  et  feeltat  a  que  sots  obligats  quant  en 
nos  es  ab  infusio  de  pietat  et  gracia  reduir:  per  tal  que 
temor  o  terror  de  punicio  de  crims  per  vosaltres  comesos 
nous  faca  perseverar  en  duricia  o  error  ab  tenor  de  la 
present  remetem  et  perdonam  a  vosaltres  et  cascu  de  vos 
tota  accio  civil  et  criminal  et  altre  qualsevol  la  qua!  nos  o 
ofíicials  nostres  poguessam  contra  vosaltres  et  vostres  bens 
fer  o  moure  per  raho  de  qualsevol  crims  excessos  o  de- 
licies per  vos  fins  en  lo  dia  que  exirets  de  la  dita  ciutat 
ab  quen  iscats  dins  lo  temps  devall  expressat  perpetráis  o 
comesos  per  greus  et  grans  que  sien  e  en  qualsevol  nom 
sien  nomenats  los  quals  volem  aci  per  expresses  esser  hauls 
deis  quals  siats  enculpats  o  no  o  de  aquells  sia  comencat 
inquirir  o  no:  en  tal  manera  que  si  per  spay  de  XV  dies 
de  la  data  de  les  presents  en  avant  comptadors  de  la  dita 
ciutat  exirets  et  de  la  companya  o  servir  del  dit  don  Jay- 
me  totalment  desistirets  no  puxats  o  alcu  de  vosaltres  pu- 
xa  en  alcuna  manera  per  nos  o  nostres   ofíicials  per  ralio 


(  155  ) 
deis  dits  crims  esser  presos  detenguts  o  en  altra  manera 
en  persones  o  bens  punits  o  molestáis  ni  en  juhii  conven- 
guts  o  en  alcuna  manera  condepmnats:  ans  puxats  et  cascu 
de  vos  puxa  anar  et  star  per  tota  nostra  senyoria  salva- 
ment  et  segura  et  siats  vos  et  vostres  bens  de  tota  pena 
civil  et  criminal  pecuniaria  o  altra  axi  de  furs  o  constitu- 
cions  o  altre  manera  per  raho  deis  dits  crims  encorraguda 
assolts  quitis  et  del  tot  perdonats:  vos  empero  et  cascu  de 
vos  fahens  compliment  de  justicia  civilment  ais  de  vos  cla- 
mants:  exceptat  que  los  qui  perpetraren  de  fet  o  ajuda  a 
la  mort  de  Sancho  Sánchez  Dorunyo  quondam  los  quals 
volem  en  la  present  remissio  esser  inclusos  no  puxen  sens 
nostra  expressa  licencia  en  la  ciutat  de  Teruel  o  ses  aldeas 
entrar  o  aturar  entro  que  per  nos  en  altra  manera  no  sia 
provehit:  et  acó  fem  per  vitar  scandels  o  inconvenients  en- 
tre los  culpats  de  la  dita  mort  et  parents  del  dit  Sancho 
Sánchez  interfet.  De  la  present  empero  remissio  exceptam 
eretges  et  sodomites  aquells  qui  mataren  larquebisbe  de 
Caragoca  o  el  governador  de  Valencia  o  donaren  auxili 
en  la  perpetracio  de  las  ditas  morts  o  qualsevol  de  aque- 
lles:  los  quals  empero  volem  esser  compresos  en  lo  guiatge 
lo  dia  de  la  data  de  la  present  ab  nostra  letra  atorgat: 
manants  al  inclit  et  magnifich  infant  Nalfonso  primogenit 
nostre  molt  car  de  nostres  regnes  et  tcrres  general  gover- 
nador et  apres  nostres  dies  Deu  volent  legittim  succehidor 
sots  riostra  paternal  bencdiccio  et  ais  portantsveus  de  aquell 
et  altres  qualsevol  officials  nostres  et  subdits  et  deis  dits 
officials  lochtinents  presents  et  sdevcnidors  sots  nostra  ira 
et  indignado  et  pena  de  dos  milia  florins  deis  bens  del 
contrafalient  havedors  ct  a  nostres  cofres  applicadors  que 


(  136  ) 

la  present  nostra  remissio  tinguen  et  observen  et  noy  con- 
travinguen  ne  algún  contravenir  permetan  per  alguna  causa 
o  raho.  En  testimoni  de  la  qual  cosa  havem  manada  fer  la 
present  ab  nostre  segell  segellada.  Dada  en  lo  siti  de  la 
ciutat  de  Balaguer  a  XXI  die  dagost  en  lany  de  la  nati- 
vitat  de  nostre  Senyor  MCCCCXIII. — Rex  Ferdinandus. 


DÍA    5    DE   SETIEMBRE. 


Ramón  Blasco,  pregonero  público  de  la  ciudad  de  Lérida,  pu- 
blicó con  idénticas  ceremonias  el  siguiente  pregón  en  el  monas- 
terio de  Almata,  situado  muy  cerca  de  los  muros  de  Balaguer. 


Ara  hojats  queus  fa  saber  lo  molt  viciónos  senyor  lo 
senyor  rey  que  com  ell  hagues  feta  remissio  general  a  tots 
los  residents  en  la  ciutat  de  Balaguer  de  tots  et  qualse- 
vol  crims  per  ells  comesos  fins  en  lo  dia  que  exirien  de 
la  dita  ciutat  ab  tal  que  isquessen  dins  espay  de  XV  dies 
del  XXI  dia  de  agost  en  avant  comptadors  exceptáis  los  qui 
foren  a  la  mort  del  arquebisbe  de  Caragoca  et  del  gover- 
nador  de  Valencia  et  a  aquests  encara  hagues  per  es- 
pav  de  dos  meses  guiats  segons  en  les  letres  daquen  Tetes 
et  ja  publicades  es  pus  larch  contengut  e  lo  dit  lemps  de 
XV  dias  passasvuy:  lo  dit  senyor  encara  volentse  haver  mi- 
sericordiosament  ves  los  sobredits  proroga  lo  dit  temps  per 
altros  XV  dies  de  vuy  avant  comptadors  dins  los  quals  los 
qui  exiran  de  la  dita   ciutat  de  Balaguer  se   puxen  alegar 


(  137  ) 
deis  dits  guiatge  et  remissio,  en  altra  manera  lo  dit  sen\or 
procehira  contra  ells  axi  com  a  rebelles  et  traydors. 


día  20. 


El  referido  pregonero  con  iguales  ceremonias  y  en  el  mismo 
punto  publicó  el  pregón  que  sigue: 


Ara  hojats  etc.a  Fa  saber  lo  molt  victorios  senyor  lo 
scnyor  rey  que  com  ell  bagues  feta  remissio  general  a  tots 
los  residents  en  la  ciutat  de  Balaguer  de  tots  et  qualse- 
vol  crims  per  ells  comesos  fins  en  lo  dia  que  exiran  de  la 
dita  ciutat  ab  tal  que  isquessen  dins  spay  de  XV  dies  del 
XXI  dia  dagost  en  avant  comptadors  exceptáis  los  qui  Co- 
ren a  la  mort  del  arcabisbe  de  Carago^a  et  del  governa- 
dor  de  Valencia  et  aquests  encara  bagues  per  spay  de  dos 
mesos  guiats  segons  en  les  letres  daquen  fetes  et  ja  pu- 
blicades  es  pus  largament  contengut  e  lo  dit  temps  hagues 
ja  prorogat  per  altros  XV  dies  los  quals  ja  son  finits:  en- 
cara mogut  de  sobirana  benignitat  et  misericordia  lo  dit 
senyor  proroga  et  de  nou  otorga  les  dites  remissions  et 
guiatge  fets  per  XV  jorns  primers  vincnts  dins  los  quals  los 
que  exiran  de  la  dita  ciutat  de  Balaguer  se  puxcn  alegar 
deis  dits  guiatge  et  remissio.  En  altra  manera  passats  los 
dits  XV  jorns  lo  dit  senyor  procehira  contra  ells  axi  com 
a  rebelles  et  traydors. 


(  «8  ) 


DÍA    5    DE    OCTUBRE. 


Finalmente  el  rey  prorogó  el  plazo  del  indulto  y  salvocon- 
ducto por  todo  dicho  mes  ,  mandándolo  publicar  por  el  citado 
pregonero  en  igual  modo  y  sitio  que  los  anteriores. 


§  27  Del  proceso  que  el   rey    hizo  contra  del  conde,  cargo 
que  se  le  Jiace  y  sentencia  que  se  dio  en  su  negocio. 

Estando  el  rey  en  el  sitio  de  Balaguer,  comenzó  de  ha- 
cer proceso  criminal  contra  del  conde,  como  vasallo  reo, 
desobediente  y  rebelde  á  su  rey  y  señor.    Nombró  procu- 


(1)  Aunque  las  causas  ó  procesos  seguidos  contra  el  conde  de  Urge]  y  al- 
gunos individuos  de  su  familia  deban  formar  parte  de  la  colección  de  cau- 
sas célebres  que  posee  este  archivo  y  publicaremos  á  su  tiempo;  sin  em- 
bargo, hemos  creido  conveniente  continuar  aquí  el  resumen  razonado  de 
dichas  causas,  que  Monfar  estrado  fielmente  de  sus  originales  é  insertó 
en  su  historia  de  los  condes  de  Urgel,  por  el  enlace  íntimo  que  los  hechos 
sobre  que  ellas  versan  tienen  con  la  decisión  de  los  compromisarios  de 
Caspe,  y  á  fin  de  que  el  lector  entienda  qué  resultado  tuvieron  al  cabo  los 
medios  violentos  que  quiso  poner  en  juego  don  Jaime  para  hacer  valer  su 
pretendido  derecho  á  la  corona.  Iguales  razones  nos  decidieron  también  á 
publicar  en  este  apéndice,  entre  otros  documentos,  la  sumaria  que  precede, 
mandada  instruir  por  don  Fernando  para  hacer  constar  la  deslealtad  y  re- 
belión del  conde ,  y  la  justicia  con  que  se  procedía  contra  él  por  la  via  de 
las  armas. 


(  159  ) 
rador  tiscal  á  don  Francisco  de  Erill,  de  quien  estaba  cierto 
habia  de  hacer  bien  su  oficio,  pues  por  medio  de  la  justi- 
cia  podia  tomar  enmienda  de  la    rota   que    la    gente  del 
conde  le  dio  junto  a  Margalef.  Este,  á  14  de  setiembre, 
dio  petición  al  rey  contra  del  conde  y  de  doña  Margarita 
su  madre,  doña  Leonor  su  hija,  Ramón  Berenguer  de  Flu- 
viá,  Andrés  Barutell,  Dalmacio  Dezpalau,  Alfonso  Suarez, 
Pedro  Gravalosa,  Juan  de  Fluviá,  Juan  de  la  Torre  y  Tris- 
tany  de  Lucá,  fautores  y  cómplices  suyos.  Hacíasele  cargo 
al  conde: — Que  habiendo  prestado  el  juramento  de  fidelidad 
por  medio  de  sus  procuradores  y  ratificado  por  su  perso- 
na, y    pedido  por  medio  de  sus  embajadores  mercedes  y 
socorro   para    sus  necesidades   al  rey    como  á    señor  suyo 
soberano,    escribiéndoselo  en   una   carta;  habia  hecho  liga 
con  Tomás,  hijo  del    rey  de   Inglaterra,  y    con  el   duque 
de  Clarensa  para    quitarle   el    reyno,    enviando   á  los  di- 
chos á  don  Antonio  de  Luna  y   Garci  López  de  Sese,  sus 
embajadores,   por  cuyo  medio  se  concluyó  la  liga.  — Que 
habia  pagado  sueldo  á  Juan  de  Maulcó  y  Eymerico  de  Co- 
menge  y  otros,  porque   entrasen   con  armas  en  el  princi- 
pado de   Cataluña  y   hiciesen  guerra  ocupando  las   tierras 
del  rey. — Que  sus  gentes   habían  tomado   los  castillos  de 
Trasmoz  y  Montearagon  y  otros  con  voluntad  y  consenti- 
miento suyo,  sin  que  él  lo   impidiese  ó  mostrase  desgusto 
dello,  tolerando  que  le  llamasen  rey  de  Aragón. — Que  ha- 
bia hecho  venir  compañías  de  ingleses  y  gascones  que  ha- 
bían  tomado   algunos  castillos  en  Aragón  en  las  comarcas 
de  la  ciudad  de  Jaca,  capitaneándoles  don  Antonio  de  Lu- 
na, y  habían  hecho  jurar  y  aclamar  al  conde  rey  de  Ara- 
gón, con  voluntad  y   consentimiento  del    mismo  conde. — 


(  I  iO  ) 
Que  habiendo  sido  rompidos  por  gente  del  rev  v  desbara- 
tados ios  dichos  ingleses  y  gascones,  el  conde  los  salió  á  re- 
coger, amparándoles  y  llevándoselos  á  la  ciudad  de  Bala- 
guer. — Que  habia  corrido  las  partidas  y  comarcas  de  Ta- 
marite  de  Litera,  y  presos  algunos  hombres  que  se  llevó 
presos  á  Balaguer,   haciendo    gran    daño   en  toda   aquella 
comarca,  cautivando  diversas  personas  vasallos  del  rey,  y  lle- 
vándolas á  Balaguer  eran  rescatados,  tomando  del  tal  res- 
cate su  parte,  y  partían  dando  salvosconductos  á  los  deu- 
dos y  amigos  de  los  tales  presos  para  poder  con  seguri- 
dad tratar    del    rescate. — Que  aconsejado   de  los  dichos 
cómplices,  habia  tolerado  que  en  Balaguer  públicamente  le 
nombrasen  rey  de  Aragón,  haciéndole  juramento  y  reve- 
rencia como  á  tal,  fortaleciendo  con  el  favor  de  los  dichos 
cómplices  sus  castillos  y  casas  para  hacer  guerra  contra  el 
rey,  llamando  para  ello  á  todos  sus  subditos  y  amigos,  pi- 
diéndoles socorro,  diciendo  que  pues  contra  razón  y  justicia 
le  habia  sido  quitado  el  reino,  él  le  habia  de  cobrar  con 
la  lanza   en  la  mano,  y  que  si  el  rey  venia  contra  del,  le 
habia  de  salir  al  encuentro  v  darle  batalla. — Que  habia  sa- 
lido á  combatir  á  don  Francisco  de  Erill  cuando  por  or- 
den del  rey  iba  á  dar  socorro  en  Aragón  contra  las  gentes 
de  armas  que  allí  tenia  el  conde,  y  le  habia  desbaratado 
y  herido  la  gente  que  llevaba,  procurando  de  prenderle  ó 
matarle. — Que  habia  querido  prender  la  ciudad  de  Lérida, 
enviando  para  esto   mucha   gente  de  armas,  que   hicieron 
gran  daño  en  sus  contornos  ,  saqueando   algunas   casas  y 
pueblos. — Que  sufrió  que   al  rey   le   llamasen  infante   de 
Castilla  y  rió  rey  de  Aragón,  y  hablasen  del  en  Balaguer 
mientra*?  duraba  el   cerco  con  descortesía  v  desacato,  lia- 


(  141  ) 
ruándole  tirano. — Que  habia  resistido  al  gobernador  cuan- 
do por  orden  del  rey  y  según  las  sentencias  reales  iba  á 
tomar  posesión  por  el  rey  de  sus  lugares  ,  cerrando  las 
puertas  dellos  y  tomando  las  armas. — Que  cuando  el  rey 
llegó  á  Balaguer  mantelo  el  muro,  y  con  bombardas  y  ba- 
llestas y  otras  armas  tiró  al  real  y  á  la  misma  persona  del 
rey,  haciendo  entraren  Balaguer  á  Menaut  de  Favars,  para 
dar  traza  como  meter  dentro  la  ciudad  gente  para  poder 
mejor  resistir  al  rey. — Que  habia  hecho  salir  gentes  y  escua- 
dras de  la  ciudad  para  combatir  con  asaltos  y  escaramuzas 
la  gente  del  real,  haciéndoles  daño  notable  y  matando  al- 
gunos en  gran  deservicio  del  rey,  prendiendo  los  que  podían 
haber  y  dándoles  después  por  rescate. — Que  en  todos  los 
dichos  delitos  habian  sido  sabidores  y  aconsejado  la  ma- 
dre del  conde  y  demás  personas  arriba  dichas. 

Estos  eran  los  delitos  y  culpas  que  oponia  el  fiscal  con- 
tra del  conde;  v  antes  de  recebir  testigos  sobre  ello,  á  16  del 
mes,  mandó  el  rey  tomar  información  sobre  dónde  estaban 
los  delincuentes;  y  con  cinco  testigos  quedó  probado  que  el 
dia  antes,  que  era  alo,  estaban  en  Balaguer,  donde  los  ha- 
bian visto,  y  no  habian  salido  de  allá  ,  y  mandó  que  fuesen 
citados  con  término  de  26dia«,  para  que  dentro  dellos  com- 
pareciesen ,  y  que  les  fuesen  presentadas  letras  ;  pero  los 
porteros  que  las  habian  de  llevar  dijeron  que  ellos  no  osa- 
ban ir  á  la  ciudad,  por  el  gran  peligro  que  habia  de  las 
saetas  y  piedras  que  continuamente  tiraban  de  la  muralla; 
y  el  rey  mandó  que  Berenguer  Colom ,  regente  su  canci- 
llería, recibiese  información:  y  de  cuatro  testigos  que  sobre 
esto  se  ministraron,  que  eran  el  conde  de  Cardona,  el  go- 
bernador de  Cataluña,  Oil  Ruiz  de  Liori  v  Ramón  de  Ba- 


(  142  ) 
ges,  quedó  probado  el  gran  peligro  que  habia  de  acercarse 
á  los  muros  de  la  ciudad  de  Balaguer,  por  las  continuas 
saetas,  balas  y  piedras  que  arrojaban  contra  la  gente  y  ofi- 
ciales del  ley,  cautivándoles  si  podían;  y  el  rey  mandó  que 
les  fuese  notificado  con  pregones,  ó  del  modo  que  mejor 
pudiese  llegar  á  noticia  dellos.  A  17  se  espidieron  letras 
y  se  publicaron  en  Almata  y  por  el  real,  en  partes  que,  sin 
ser  ofendidos,  podían  ser  oidas  de  los  que  estaban  en  el 
castillo,  si  querian;  y  para  mas  justificación  de  los  proce- 
dimientos, quiso  el  rey,  que  pues  las  dichas  letras  no  fueron 
presentadas,  que  fuesen  publicadas  en  Lérida,  como  á  ca- 
beza de  veguería;  y  después  á  19  del  mismo  mes  las  fija- 
ron á  las  puertas  de  la  casa  de  Francisco  de  San-Climent, 
donde  tenia  el  rey  su  audiencia. 

Esto  pasó  antes  de  haberse  puesto  el  conde  en  poder  del 
rey,  y  llevado  á  Lérida;  pero  después  que  fue  preso,  prosi- 
guió el  fiscal  contra  del  el  proceso,  y  se  guardó  esta  orden: 
que  á  12  del  mes  de  noviembre  tomó  el  rey  por  su  misma 
persona  la  deposición  al  conde  sobre  los  artículos  de  la  en- 
questa,  y  se  le  hizieron  25  preguntase  interrogaciones,  y 
respondiendo  en  cada  uno  dellos,  vino  á  decir,  que  si  él  ha- 
bia fortalecido  y  pertrechado  sus  castillos  ,  fué  por  haber 
entendido  que  los  de  la  ciudad  de  Lérida  querian  acometer 
sus  lugares  y  tierras,  y  por  tener  guerra  contra  del  conde 
de  Cardona;  y  que  por  no  haber  (jinero  para  pagar  á  sus 
soldados,  habia  bastecido  los  castillos  y  lugares  de  vituallas, 
con  pensamiento  de  dar  de  comer  á  los  soldados  en  vez 
de  dineros;  y  que  él  no  supo  en  la  correría  que  hicieron  á 
don  Francisco  de  Erill,  porque  los  que  la  hicieron  eran 
enemigos  suyos  y  no  le  dieron  razón  della,  ni  menos  supo 


(  145  ) 
en  la  invasión  y  presa  que  quisieron  hacer  de  la  ciudad  de 
Lérida,  ni  él  se  halló  con  los  que  fueron  allá;  y  que  si  sus 
gentes  corrieron  á  las  de  Rafols  y  Spluchs,  fué  pa:a  cobrar 
cierto  ganado  que   los  de  allá  le  habian  tomado;  y  que  si 
M.°  Cortit  habia  presos  hombres  de  Segriá,  fué  sin  saber- 
lo él,  y  que  luego  que  lo  entendió  les  hizo  libertar;  y  que 
si  gentes  estrañas  habian  entrado  en  Cataluña ,  como  fue- 
ron unos  que  envió  el  conde  de  Fox,  fué  por  hacer  guerra 
con  ellos  al  de  Cardona,  con  quien  estaba  mal;  y  que  si  Ma- 
naut  de  Favars  entró   en  Balaguer,  era  para  cobrar  cierto 
dinero  que  le  debia  don  Antonio  de  Luna,  que  después  con 
letra  suya  cobró  del  conde  de  Fox  M  florines;  y  que  si  de 
noche  unos  lugares  hacian  fuegos  á  otros,  eso  no  era  cosa 
nueva  en  el  condado  de  Urgel  y  vizcondado  de  Ager,  sino 
muy  ordinaria  en  tiempos  pasados,  y  mas  cuando  con  pres- 
teza querían  los  unos  lugares  avisar  á  otros;  y  que  si  habia 
dado  letras  de  crehenza  á  don  Antonio  de  Luna,  á  Basilio 
y  á  otros,  fué  porque  hiciesen  toda  honra  y  cortesía  á  don 
Antonio;  y  finalmente,  que  fuera  de  lo  dicho  no  sabia  ni 
tenia  mas  qué  decir  ni  responder. 

Como  de  la  deposición  del  conde  no  resultaba  ni  cul- 
pa ni  cargo  contra  del,  fué  necesario  se  recibiesen  tes- 
tigos; y  estos  fueron  cuarenta  y  cinco,  y  entre  ellos  Ba- 
silio, el  capitán  de  los  ingleses,  con  diez  soldados  suyos  que 
estaban  presos  ;  los  demás  todos  eran  gente  de  Balaguer  y 
Lérida  y  de  aquellas  partes  vecinas,  y  de  los  que  habian  es- 
tado con  el  rey  en  el  real;  y  aunque  no  habia  mejor  testigo 
que  el  mismo  rey  ,  procedió  en  el  negocio  tan  sin  pasión 
como  si  lo  que  el  conde  habia  hecho  no  le  tocara  á  él. 
Acabóse  la  recepción  dellos  á  28  de  noviembre,  \  recibió- 


(  144  ) 
ronse  delante  de  Bernardo  de  Gualbes,  vicecanceller  del 
rey,  que  fué  uno  de  los  nueve  jueces  de  Casp,  y  los  exami- 
nó por  su  propria  persona,  y  el  mismo  dia  se  publicó  la  en- 
questa,  presente  el  conde,  y  dio  por  concluido  el  proceso,  y 
el  rey,  que  asistió  a  ello,  le  dijo  si  tenia  algo  que  decir,  y 
el  conde  le  respondió:  Senyor,  el  dia  que  yo  me  metí  en 
vuestro  poder  lo  hice  coníiando  de  vuestra  misericordia,  y 
que  tendríades  miramiento  al  deudo  es  entre  nosotros,  y  á 
la  sangre  y  linaje  de  Aragón  de  donde  venimos,  y  al  parentes- 
co es  entre  la  infanta  y  vos,  por  ser  hermana  de  vuestra  ma- 
dre, y  que  según  esto  usaríades  de  misericordia  conmigo,  co- 
mo rey  virtuoso  y  señor  misericordioso;  y  aunque  haya  mu- 
chos de  los  testigos  referidos  v  otros,  que  merecían  mejor 
perder  la  vida  por  sus  delitos  y  culpas  cometidas  que  osar 
parecer  delante  vuestra  real  presencia,  pero  yo  ni  les  quie- 
ro contradecir  ni  impugnar,  sino  que  me  meto  debajo  de 
vuestra  misericordia  y  conciencia,  confiando  della,  ponién- 
dome también  á  todo  lo  que  vuestra  real  majestad  querrá. 
— El  fiscal,  que  era  don  Francisco  de  Erill  ,  instaba  que  se 
acabase  aquella  causa;  y  el  rey  volvió  á  decir  al  conde  si 
queria  copia  de  los  testigos ,  ó  que  se  le  volviese  á  leer 
los  dichos  dellos,  y  abogados  para  defenderse,  que  él  se  los 
daria;  y  el  conde  respondió  que  él  perseveraba  en  lo  que  ha- 
bía dicho.  Volvió  el  rey  tercera  vez  á  decirle  lo  mismo,  y 
el  conde  perseveró  en  esta  última  respuesta.  Con  esto  se 
dio  el  proceso  por  concluido  y  se  asignó  á  sentencia  pa- 
ra el  dia  siguiente,  que  era  mu'rcoles  á  29  de  noviembre, 
víspera  de  San  Andrés  del  anyo  1413,  en  el  mismo  castillo 
de  Lérida,  y  allí  en  presencia  de  los  obispos  de  Barcelona 
y  León,  del  duque  de  Gandía,  del  conde  de  Cardona,  don 


(  145  ) 
Roger  Bernat  de  Pallas,  del  vizconde  de  Illa,  Berenguer  de 
Stalric,  Garau  Alamany  de  Cervelló,  gobernador  de  Catalu- 
ña, don  Berenguer  Arnaldo  y  don  Pedro  de  Cervellon,  Fran- 
cisco de  Aranda,  donado  dePortaceli  del  orden  de  Cartuja, 
Olfo  de  Próxida,  Berenguer  Dolms,  Pedro  de  San-Menat, 
Berenguer  de  Bardexí,  mosen  Juan  Dezplá  tesorero  del  rey, 
Ferrer  deGualbes,  T.  .  .  Gralla  y  otros,  estando  el  rey  en 
su  trono  real  v  los  infantes  don  Alfonso  y  don  Pedro,  sus 
hijos,  y  con  ellos  el  duque  de  Gandía  y  don  Enrique  de 
Villena,  el  conde  de  Módica,  don  Bernardo  de  Centelles, 
Gil  Ruiz  de  Liori,  Juan  Fernandez  de  Heredia,  don  Juan  de 
Luna,  don  Juan  de  Ixar,  Berenguer  de  Bardexí  y  los  docto- 
res Juan  Rodriguez  de  Salamanca  y  Juan  González  de  Aze- 
vedo  y  otros  muchos,  sacaron  al  conde  de  la  torre  donde 
estaba  preso,  y  presente  don  Francisco  de  Erill  que  hizo  las 
partes  de  fiscal,  le  dijo  el  rey  estas  palabras: — Dios  sabe,  á 
quien  no  se  esconde  cosa  alguna,  que  yo  quisiera  escusar  esto 
por  que  soy  aquí  venido,  y  á  todo  el  mundo  son  manifiestos 
los  yerros  que  vos  contra  mi  hicisteis  y  contra  la  corona  de 
mis  reinos,  y  con  todo  eso  os  di  lugar  para  que  os  pudié- 
sedes  enmendar,  y  yo  vos  quise  perdonar  y  hacer  mercedes, 
como  á  todos  es  notorio,  y  vos  continuando  vuestro  mal  pro- 
pósito, no  disteis  lugar  á  que  yo  vos  hubiese  de  perdonar, 
y  á  grandes  preces  y  ruegos  de  mi  tia  vuestra  mujer  yo  vos 
perdoné  la  muerte  que  teníades  bien  merecida,  y  doy  con- 
tra vos  la  sentencia  que  oiréis,  la  cual  levó  públicamente 
Pablo  Nicolás,  secretario  del  rey.  que  decia  ansi: 

Vltissimi  üei  Salvatoris  nostri  ejusque  Matris  virginis  glo- 
risissime  Marie  nominibus  humiliter  invocatis. — Nos  Ferdi- 
nandus  Dci  gratis  rex  Aragonum  Sicilie   Valentie  Majori- 


(  \\(>  ) 
carum  Sardinie  et  Corsice  comes  Barchinone  dux  Athena- 
rum  et  Neopatrie  ac  etiam  comes  Rossillionis  et  Ceritanie: 
Visa  denuntiatione  seu  presentatione  coran)  nostra  sacra 
majestate  oblata  per  nobilem  et  dilectum  nostrum  Franeis- 
cum  de  Erillo  militem  procuratorem  nostrum  ad  hec  spe- 
cialiter  deputatum  contra  et  adversus  Jacobum  de  Urgello 
filium  egregii  Petri  quondam  comitis  Urgelli:  Visis  etiam 
articulis  sive  capitulis  contra  dictum  Jacobum  oblatis:  Vi- 
sis  inquam  confessionibus  per  dictum  Jacobum  factis:  Visis 
preterea  et  mature  ponderatis  testium  depositionibus  per  dic- 
tum nostrum  procuratorem  productorum :  Visisque  produc- 
tionibus  tam  instrumentorum  publicorum  quam  aliarum 
quarumvis  scripturarum :  Visa  denique  publicatione  ates- 
tationum  ac  totius  processus  dicto  Jacobo  facta  necnon  et 
petitione  contra  eundem  oblata  ac  debita  animadversione 
pensatis  quibusvis  dictis  productis  et  allegatis  tam  per  dictum 
procuratorem  nostrum  quam  dictum  Jacobum:  Visis  pos- 
tremo et  cum  solerti  diligentia  recensitis  predictis  et  alus 
videndis  et  attentis  attendendis  sacrosanctis  evangeliis  co- 
ram  nobis  propositis  ac  eis  reverenter  inspectis  ut  de  vul- 
tu  Dei  nostrum  procedat  judicium  et  occuli  mentis  nostre 
videre  valeant  equitatem  :  die  presenti  ad  hanc  nostram 
audiendam  sententiam  dicto  Jacobo  assignata  pronuntiamus 
et  sententiamus  prout  sequitur: 

Cum  tam  per  confessionem  dicti  Jacobi  de  Urgello 
quam  per  alia  merita  dicti  processus  constet  clare  nobis 
predictum  Jacobum  de  Urgello  subditum  ac  ratione  origi- 
nis  et  domicilii  et  alias  vassallum  ac  naturalem  nostrum  ac 
vinculis  juramenti  íidelitatisjam  astrictum  cum  quibusdam 
confcderationes  et  conspirationes  ac  liantias  post  juramenti 


(  147  ) 
prestationem  fecisse  causa  occupandi  sibi  regna  et  térras 
riostras  et  se  in  regem  Aragonum  erigendi  extollendi  et  in 
regnis  et  terris  nostris  se  intrudendi  in  nostre  magestatis 
offensam:  Constet  etiam  nobis  ipsum  tractasse  et  ordinasse 
quod  civitas  Ilerde  que  sub  nostro  dominio  et  obedientia 
consistit  per  gentes  suas  intraretur  et  occuparetur  ut  sibi 
ea  occupata  facilius  etiam  dicta  regna  et  térras  occupare 
posset  que  ordinationes  et  tractatus  quantum  in  eo  et  in 
gentibus  suis  fuit  ad  effectum  deducta  fuerunt:  Constet 
inquam  nobis  quod  gentes  sue  ipsius  fulte  subsidio  nonnulla 
castra  sive  villas  inde  ejectis  et  depredatis  subditis  nostris 
occuparunt  aliquosque  subditos  nostros  per  violentam  ra- 
biam  coegerunt  ad  prestandum  dicto  Jacobo  tamquam  re- 
gi  Aragonum  fidelitatis  tali  casu  illicitum  juramentum:  Cons- 
tet preterea  nobis  nostros  subditos  et  vassallos  et  alias  gen- 
tes nostras  euntes  tam  per  publica  itinera  et  pro  nostro 
servitio  quam  alias  per  gentes  dicti  Jacobi  ejus  ordinatione 
seu  permissione  depredatos  ac  vulneratos  fuisse  ac  de  pre- 
i  da  predicta  dictum  Jacobum  partem  habuisse:  Constet  ni- 
chilominus  nobis  Jacobum  predictum  seu  ejus  gentes  ip- 
sius ordinatione  seu  mandato  nobis  eum  obsessum  intus 
civitatem  Balagarii  justitia  mediante  tenentibus  gentes  nos- 
tras  in  dicta  obsidione  nobiscum  existentes  bostili  animo 
notorie  expugnasse  interfecisse  ac  etiam  vulnerasse  et  a  me- 
niis  et  alus  locis  dicte  civitatis  tam  cum  balistis  bombardis 
quam  aliorum  armorum  gcneribus  dictos  nostros  vassallos 
continúe  offendisse  nostramque  in  personam  bombardarum 
lapides  de  nobis  specialem  habentes  notitiam  specialiter  et 
publice  direxisse  ac  multa  alia  nostrum  honorem  sigillantia 
et  notoriam  resistentiam  et  offensam  sapientia  in  nos  nostrus- 


(  m ) 

que  gentes  ut  in  hostes  comississe:  Constet  etiam  nobis  pre- 
dictura  Jacobum  passum  fuisse  se  regem  i^ragonum  norainari 
et  nos  infantem  Castelle  et  non  regem  Aragonum  nomi- 
nare ac  nominan  per  gentes  suas  publice  permisisse:  Cons- 
tet postremo  nobis  eundem  Jacobum  de  Urgello  p!ura  alia 
et  diversa  crimina  in  nostri  contemplum  sive  nostre  ma- 
jestatis  injuriam  nostreque  reipublice  detrimentum  comis- 
sisse: Ideo  predictis  et  alus  attentis  cor  nostrum  regium 
quod  in  Dei  manu  est  justissime  moventibus  per  hanc  nos- 
tram  difinitivam  sententiam  pronuntiamus  et  declaramus 
Jacobum  predictum  de  Urgello  fecisse  et  perpetrasse  omnia 
et  singula  supradicta  et  propterea  crimen  lese  majestatis 
comississe.  Et  quamvis  secundum  justitie  rigorem  ad  penam 
mortis  naturalis  acerrimam  dictum  Jacobum  de  Urgello 
condempnare  mérito  deberemus:  considerantes  tamen  quod 
a  nostra  regia  Aragonum  prosapia  trahit  originem:  inclinati 
etiam  assiduis  supplicationibus  inclite  uifantisse  uxoris  sue 
amiteque  nostre  carissime  ac  nonnullarum  aliarum  reve- 
rendarum  venerabilium  egregiarum  nobilium  ac  notabilium 
personarum:  dictam  penam  mortis  acerrimam  in  tutam  te- 
nendum  custodiam  comutantes  eandem  penam  mortis  tol- 
limus  et  eum  ad  standum  detentum  sub  tuta  custodia  sen- 
tentialiter  condempnamus  ut  de  comissis  per  eum  aliqua- 
lem  penam  sentiat  et  de  cetero  ad  talia  aut  similia  non 
valeat  prosilire:  per  hoc  enim  quoad  penam  aliqualiter  jus- 
titie satisfacimus  et  quoad  quietem  nostre  reipublice  salu- 
briter  providemus.  Et  nichilominus  bona  sua  omnia  a  tem- 
pere comissionis  dicti  criminis  citra  fuisse  et  esse  nobis  nos- 
troque  erario  aplicata  seu  confiscata  per  hanc  nuslram  sen- 
tentiam declaramus.    Declaramus  etiam    eundem   Jacobum 


(  149  ) 
titulo  seu  titulis  comitis  de  Urgello  ac  vicecomitis  Age- 
rensis  aut  aliarum  dignitatum  et  officiorum  quibus  se  in- 
titulabat  et  auctoritatum  ac  lionoram  civitatis  locorum 
castrorum  bonorum  jurium  jurisdictionum  tam  perpetuo- 
rum  quam  temporalium  fore  privatum:  absol vendo  ab  om- 
ni  fidelitate  obligatione  servitio  promissione  ac  pacto  ci- 
vitatem  predictam  Balagani  loca  et  castra  ipsorum  comi- 
tatus  et  vicecomitatus  et  alia  quecumque  ac  vassallos  scu 
feudatarios  ac  alios  quoslibet  cidem  Jacobo  quomodolibet 
obligatos:  salvo  tamen  nobis  processu  superius  dicto  con- 
tra alios  de  quibus  in  dicta  preventione  fit  rnentio  contra 
quos  ad  presens  ex  causa  non  pronuntiamus.  Supplemus 
etiam  omnem  deffectum  si  quis  forsitan  fuerit  ex  solem- 
nitate  ¡uris  aut  alias  omissa  in  processu  memorato  de 
nostre  regalis  preheminentie  plenissima  potestate. 

Lata  fuit  hec  sententia  per  nos  Ferdinandum  Dei  gratia 
regem  Aragonum  Sicilie  Valentie  Majoricarum  Sardinie  et 
Corsice  comitem  Barchinone  ducem  Athenarum  et  Neo- 
patrie  ac  etiam  comitem  Rossillionis  et  Ceritanie  predic- 
tam et  per  fidelem  secretarium  nostrum  Paulum  Nico- 
lay  de  nostro  mandato  lecta  et  publicata  in  castro  nostro 
regio  civitatis  lllerdc  die  vicésima  nona  novembris  anno  a 
nativitate  Domini  millcssimo  quadringcntessimo  tcrtio  dé- 
cimo presentibus  dicto  nobili  Francisco  Derill  milite  pro- 
curatore  quo  supra  ipsam  sententiam  fieri  et  promulgan 
instante  et  requirente  parte  una  ac  dicto  Jacobo  de  Urgello 
delato  parte  altera  presentibus  etiam  pro  testibus  ad  hec 
specialiter  adhibitis  et  vocatis  venerabilibus  in  Christo  |>a- 
tribus  Francisco  barchinonense  Alfonso  legionense  epis- 
copis  egregio  Alfonso  duce  Gandie  nobili  heraldo  Alaman- 

APEN.  1  1 


(  150  ) 
ni  de  Cervilione  milite  gubernatore  Cathalonie  Berengario 
de  Bardaxino  cujus  est   locus  de  Caydino  et  Johanne  de 
Plano  legum  doctore  thesaurario  consiliariis  nostris  ac  plu- 
ribns  alus  in  multitudine  copiosa. 

Luego  que  fué  leida  la  sentencia  ,  dijo  el  conde  en  alta 
voz  : — Señor,  misericordia  os  pido,  que  confiando  en  vues- 
tra clemencia  me  vine  á  poner  en  vuestro  poder. — Pero 
el  rey  no  le  respondió  cosa  alguna ,  sino  que  salió  del  cas- 
tillo y  se  fué  á  palacio,  y  al  conde  le  volvieron  á  la  torre 
donde  solia  estar,  y  estuvo  en  ella  hasta  10  de  diciembre 
deste  año  ,  y  cada  dia  era  visitado  de  muchos.  Estaba  el 
rey  muy  dudoso  dónde  le  llevaria,  y  sabia  que  no  le  con- 
venia que  estuviese  en  estos  reinos ,  por  lo  que  podia  su- 
ceder con  la  mudanza  de  los  tiempos ,  pareciéndole  que 
por  ser  el  conde  mozo  y  de  buena  gracia  y  hermosa  com- 
postura y  disposición,  y  á  menudo  visitado  de  los  de  la  co- 
rona de  Aragón,  que  le  mostraban  gran  afición  y  amor, 
por  lo  que  tendría  mas  lugar  de  escaparse  della  y  albo- 
rotar los  reinos,  ordenó  que  fuese  llevado  á  Castilla;  y 
despedido  de  su  madre  ,  mujer  ,  hermanas  y  hijas  para 
nunca  mas  las  ver,  pobre  y  desamparado  de  los  suyos;  y  en- 
tregado en  poder  de  Pedro  Nuñez  ó  Rodríguez  de  Queman 
y  Pedro  Alonso  de  Escalante  con  buen  número  de  gente 
de  armas  castellanos,  fué  llevado  á  la  cárcel  y  reclusión 
que  había  de  estar  sin  saber  dónde,  llevándole  en  una  acé- 
mila: y  cuando  llegó  á  Zaragoza,  pensó  el  conde  que  allí 
se  habia  de  quedar  ;  pero  como  vido  que  lo  llevaban  ca- 
mino de  Castilla  ,  hubo  tan  grande  enojo,  que  no  les  que- 
ría seguir  ,  y  se  dejó  caer  de  la  acémila  en  que  iba,  y  se 
quejaba  del  rey  ,  y  decía  que  le  habia  prometido  que   no 


(  151  ) 
le  sacaria  de  sus  reinos ,  y  que  no  cumplía  ahora  su  pa- 
labra real.  Quejábase  también  del  duque  de  Gandía  ,  que 
fué  el  medianero  cuando  se  puso  á  manos  del  rey,  v  decia 
contra  él  palabras  muy  pesadas  y  libertades  ;  pero  fuéle 
forzoso  de  seguir  á  los  que  le  llevaban  ,  porque  habia  lle- 
gado á  estado  tal  en  que  no  habia  de  considerar  ni  lo  que 
perdia  ni  lo  que  le  quitaban  ,  sino  que  habia  de  tener  por 
ganancia  lo  poco  que  le  dejaban,  pues  su  vida  y  libertad  ha- 
bia estado  y  estaba  en  mano  y  voluntad  del  rey.  Padeció 
en  este  viaje  muchas  injurias  y  pesadumbres ,  porque  los 
que  le  llevaban  eran  muy  descomedidos  y  inhumanos  y  ha- 
cían escarnio  y  mofa  del  ,  llevándole  atado  de  pies  y  de 
manos,  y  en  los  mesones  y  posadas  lo  enseñaban  á  la  gente 
como  si  llevaran  un  hombre  vil  ó  ladrón  público  ,  y  le  da- 
ban de  pescozones  burlándose  del  que  hubiese  tenido  á  go- 
zar (1)  de  pretender  el  reino  en  competencia  del  infante 
de  Castilla  ,  y  deste  modo  le  afligian  sin  rastro  de  piedad 
alguna  y  le  daban  mayor  aflicción.  Llegó  por  sus  jornadas 
al  castillo  de  Ureña  en  Castilla,  y  para  mayor  seguridad  se 
puso  en  defensa  y  poder  de  Pedro  Alonso  de  Escalante,  ca- 
ballero de  casa  del  rey,  y  le  tomaron  grandes  juramentos  y 
homenajes  de  tenerle  en  buena  guarda  y  entregarle  al  rey 
siempre  que  le  pidiese,  ó  á  la  persona  que  él  mandase,  con 
el  castillo  ó  fortaleza  en  que  habia  de  estar  el  conde,  y  no 
á  otro  alguno. 


(1)  No  se  estrañcn  en  Monfar  algunos  barbarismos;  pues  no  hemos  queri- 
do enmendarlos  en  la  impresión,  porque  iguales  6  quizas  mayores  se  bailan 
en  otras  obras  pue  han  visto  la  luz  pública,  escritas  por  autores  contempo- 
ráneos suyos,  no  solo  catalanes,  sino  también  valencianos  y  aragoneses. 


(132) 


§.  28.  Del  pesar  que  tuvo  el  duque  de  Gandía  de  lo  que  el 
rey  habla  hecho  con  el  conde,  y  del  proceso  que  se  hizo  con- 
traía condesa  doña  Margarita  y  doña  Eleonor  su  hija. 


No  estaba  el  duque  de  Gandía  muy  contento  de  lo  que 
el  rey  habia  hecho  con  el  conde  ,  y  muchos  habia  que  echa- 
ban á  él  la  culpa  y  decian  que  hizo  mal  en  aconsejarle  que 
se  metiese  en  poder  del  rey,  y  desto  hablaban  muy  liber- 
tadamente; y  á  él  también  le  sabia  mal  que  siendo  de  linaje 
y  alcurnia  real  fuese  tratado  de  aquella  manera  y  llevado 
fuera  los  reinos  de  la  coron